El festival 10 Sentidos clausura la XV edició amb un homenatge a la dansa palestina com a “resistència i explosió vital”

El Festival 10 Sentidos tanca la programació de la XV edició amb "la força aclaparadora" de Badke(remix), una peça coreogràfica coproduïda per laGeste i Stereo48 que oferix "una mirada crua, festiva i profundament necessària sobre la realitat palestina actual".

Badke(remix) —que arriba al Teatre Principal este dimarts a les 19:30 h— és una inversió conscient del dabke, la dansa folklòrica palestina que servix com a columna vertebral del projecte i que s'amplifica amb la incorporació de ritmes provinents del hip-hop o la capoeira. Representada per deu ballarins, connecten les arrels amb expressions artístiques contemporànies per a fer un crit de defensa territorial que també aspira a ser una festa compartida.

"He tingut l'oportunitat de reconnectar amb la riquesa de moviments que entranya este ball que està en vies d'extinció", conta en À Punt la ballarina Marsh Haj hores prèvies a la representació.

L'obra té l'origen en un procés d'intercanvi iniciat anys arrere amb el coreògraf belga Alain Platel i la companyia Les ballets C de la B. Si bé la peça original va recórrer el món sota una mirada europea, esta nova versió —denominada 'remix'— reclama l'autoria artística íntegra per a les mans palestines. Sota la direcció d'Amir Sabra i Ata Khatab, l'obra es despulla d'etiquetes per a convertir-se en un crit col·lectiu.

La inclusió d'esta peça en la programació del festival 10 Sentidos no és casual i respon directament al lema de la XV edició. En un context global de destrucció del territori, migracions forçades i impacte ecològic, Badke(remix) actua com una metàfora de l'arrelament. El taloneig del dabke contra terra és una reafirmació de la presència en una terra que intenten esborrar: una resposta humana a la degradació d'un entorn geogràfic i social asfixiat.

Dalt de l'escenari, deu intèrprets amb formació en dansa contemporània, hip-hop i capoeira trenquen amb la rigidesa acadèmica. Badke(remix) és una explosió d'alegria col·lectiva que a penes trobem en la dansa contemporània occidental, sovint abocada a la individualitat. Ací, el grup és el cos, i el ball és una afirmació de pertinença.