Christine Cloux, guanyadora del Premi Max, reivindica la dona de més de 50 anys en la dansa

La ballarina i coreògrafa establida a València Christine Cloux ha guanyat el Premi Max a millor intèrpret femenina per un espectacle on reivindica la visibilitat i la memòria de la dona madura en la dansa. L’artista ha visitat À Punt per a explicar el que significa el premi en este moment de la seua carrera.

Encara amb el somriure intacte als llavis i el Max entre les mans, Cloux recorda com una allau d'emocions el moment en què va sonar el seu nom com a millor ballarina. “És un reconeixement a una trajectòria professional de tota una vida. Són quaranta anys com a professional”, assegura. 

Anys de memòria de danses ballades, de moviments i històries que a través del seu cos i a flor de pell entrega en Corps Seul, on reivindica la dona de més de cinquanta anys. “Se senten invisibles i jo a través d’este espectacle volia donar visibilitat a eixa franja d’edat”, afirma. 

I esta invisibilitat és fins i tot major en la dansa. L'edat és un compte arrere fins a desaparéixer. “Des de molt jove et diuen que acabaràs molt prompte. Et diuen que t'afanyes a ballar i que no et lesiones”, lamenta l’artista. Per això, en el discurs d'agraïment va recordar que balla per totes elles. El 7 d'agost Corps Seul pujarà a Sagunt a Escena i, com ella diu, els espectadors podran veure que la dansa està en tots els cossos sense edat.