On va morir Jaume I? A Alzira, a València o de camí?

On va morir Jaume I? És una de les preguntes que planteja el documental Jaume I, l'influencer medieval, que À Punt estrena este divendres amb motiu de la festivitat del Nou d'Octubre. Per a intentar respondre a esta pregunta l'equip del programa ha tingut accés a l'últim document que va firmar el Conqueridor abans de morir. Era el punt final d'una vida de llums i ombres que va tindre en la conquesta de València el capítol decisiu del seu destí.

Jaume I estava descansant i entretenint-se a Alcanyís quan es va fer la reunió definitiva que va llançar el rei a la conquesta de València. En este municipi aragonés va començar a planificar l’expansió cap a les terres valencianes i on el noble aragonés Blasco d’Alagó li va dir a Jaume I que València era la millor i la més bella terra del món.

“El rei, en quina mesura és intocable?”, es preguntava Josep Vicent Escartí, catedràtic de Literatura medieval i moderna de la Universitat de València. “Significa el naixement del nostre territori”, respon ell mateix.

El 1238, Jaume I va conquistar València. Anys després, en l’expansió cap al sud es va trobar amb el seu gran enemic, el líder musulmà Al-Azraq. “És un personatge singular, és l'únic que planteja una resistència obstinada i determinada a Jaume I”, exposa Josep Torró, professor d’Història Medieval de la Universitat de València. Els dos moriren el 1276, amb pocs mesos de diferència.

Ara bé, on va morir Jaume I? Què en diuen els documents? L'últim document que va signar Jaume I abans de morir és del 20 de juliol del 1276 i està signat a Alzira. Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, i per primera vegada, les càmeres d’À Punt el mostren al públic.

A partir d’eixe dia ja no queda constància escrita d’on està el rei perquè ja no signa cap document més. Per això, “el rei pogué morir en Alzira, pogué morir en el viatge d'Alzira a València o pogué morir a València”, advertix Antoni Furió, professor titular d’Història Medieval de la Universitat de València. D'això fa 750 anys, però amb Jaume I el passat es fa present.