Una orla de joves metges del 1911 ressorgeix del fang de la dana

El seu avi era un dels joves que s’acabava de graduar en Medicina, després d'acabar els estudis, i apareixia en una de les fotos de l’orla del 1911 que conservava Augusto a sa casa d’Algemesí. La riuada del Magre d'octubre la va cobrir de fang. Ara, un grup d’experts de la Facultat de Belles Arts de la Politècnica de València ha aconseguit restaurar-la i que el seu net, que no el va conéixer en vida, puga conservar este valuós llegat familiar.

Augusto mostra orgullós, davant de les càmeres d’À Punt, l’orla de Medicina del 1911. L’endemà de la riuada no podia imaginar que esta orla, de gran valor sentimental, poguera recuperar l'aspecte original, sense rastre de l’aigua i el fang que va cobrir Algemesí la vesprada del 29 d’octubre.

El metre i mig d’aigua que va entrar a sa casa va acabar amb molts records, però hi destacava un amb un gran valor sentimental: l'orla de Medicina de l'avi, a qui ni tan sols va conéixer, per això este element adquiria més valor emocional. “No el vaig conéixer en vida, almenys el conec en la foto de l’orla”, deia Augusto Sarrió.

Este document gràfic va quedar amerat d’aigua i fang. Els voluntaris el van traure al carrer per a netejar la casa i va ser quan una restauradora el va vore i va contactar amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.

Quan ens va arribar l’orla estava completament coberta de fang i deformada Ana Carreres - Restauradora

L'orla va arribar al laboratori de la Politècnica, on també han restaurat unes 150.000 fotografies de famílies afectades.

“Quan ens va arribar l’orla estava completament coberta de fang i completament deformada. Entenc que va ser un xoc per a ell”, recorda la restauradora Ana Carreres en referència a la sensació que degué sentir Augusto. “Vam fer una primera neteja, vam estar un dia sencer netejant-la”, afig Carreres.

Les grans dimensions d’esta orla amb més d’un segle d’història i el seu estat va suposar un repte per a estes restauradores. L'orla tenia fotografies individuals de tots els llicenciats, per això l’equip que les va restaurar les va llavar una per una, “amb pinzells suaus”, com puntualitza una altra de les restauradores implicades en este projecte, Isabel Silvestre.

Sorpresa per a una de les restauradores

Però la casualitat va voler que una de les restauradores es trobara amb una grata sorpresa quan aclaria les imatges: el seu besavi estava en l’orla, era un altre d’aquells joves metges. “L’he vist tota la vida, així que el vaig reconéixer”, explicava Marta Garcia.

A pesar que cabia la possibilitat de fer una còpia de l’orla, no era l’opció que es plantejava l’equip de restauradores. “Volíem tornar-li l’orla original”, remarquen. “Dins de tot el que ha passat amb la dana, tornar-li l’orla així és una alegria”, apuntava Garcia. Totes les restauradores implicades coincideixen a assenyalar que, més enllà del repte, ha resultat un treball molt gratificant.