Una excavació amb participació de la UV desenterra un relleu funerari d'una tomba monumental de Pompeia
L'escultura és una parella d'home i dona que els especialistes situen en el període arcaic, a les acaballes de la República romana
Un projecte d'investigació liderat per la Universitat de València (UV) ha tret a la llum un relleu funerari d'una tomba monumental a la necròpoli de Porta Sarno a Pompeia, la ciutat romana que va quedar soterrada sota les cendres després d'una catastròfica erupció del mont Vesuvi l'any 79 dC. La troballa s'ha produït durant una excavació arqueològica en el marc del programa, "Investigant l'arqueologia de la mort de Pompeia, sota la direcció científica del professor Llorenç Alapont i Átropos, el grup d’investigació en cultura de la mort de la UV.
Les dos escultures desenterrades són una parella humana formada per home i dona, que ara seran restaurades. El relleu, de fet, formarà part com a peça destacada de l'exposició "Ser dona a l’antiga Pompeia", que s’inaugurarà el pròxim 16 d’abril al Parc Arqueològic de Pompeia, entitat col·laboradora en la recerca amb la institució acadèmica valenciana. El públic podrà observar al mateix temps els delicats treballs de restauració, que es realitzaran durant l’exposició.
L’àrea investigada des de juliol de 2024 correspon a una zona excavada als anys noranta per a la construcció de la doble via de la Circumvesuviana, una xarxa ferroviària que uneix la zona metropolitana de Nàpols amb enclavaments costaners com Sorrento o Herculà. L'any 1998 ja s'havia registrat la presència de més de cinquanta sepultures per cremació, marcades per esteles i un monument funerari amb arc.
Les investigacions recents han tret a la llum una tomba monumental integrada per un gran mur amb diversos nínxols, coronats per un relleu d’una figura femenina i una altra masculina, possiblement una parella d’esposos. El simbolisme dels accessoris esculpits de la figura femenina podria identificar-la com a una sacerdotessa de Ceres. La qualitat del tallat en les escultures i les característiques arcaiques suggereixen una datació al període tardà de la República, cap als segles I o II aC.
“Esta campanya és una ocasió valuosa per a ampliar les investigacions i les activitats de valorització a l’àrea fora de les muralles de Pompeia”, subratlla el director del parc, Gabriel Zuchtriegel. “Gràcies a la col·laboració de la Universitat de València, a la qual també devem el descobriment, fa alguns anys, de la tomba de Marc Veneri Secundí a la mateixa àrea, ha estat possible treballar en un projecte multidisciplinari que ha implicat en diverses fases diferents professionals, entre ells arqueòlegs, arquitectes, restauradors i antropòlegs”.
La vicerectora de Cultura i Societat de la UV, Ester Alba, ha assenyalat que la col·laboració amb el jaciment arqueològic pompeià “s’intensificarà a través d’un conveni que permetrà noves accions conjuntes en l’àmbit cultural, formatiu i museogràfic”. Entre altres accions es contemplen microcredencials, exposicions, cursos i activitats dins de la ruta europea Aromassalutis.eu, ha afegit.
Més llegit
-
Mor als 27 anys Presley Gerber, fill de la model estatunidenca Cindy Crawford
-
Els tests de covid es disparen a les farmàcies amb l'arribada de setembre
-
Mazón defén que el Tribunal Superior l’ha eximit de responsabilitat penal i rebutja entregar els whatsapps del dia de la dana
-
Un mort i tres ferits en un tiroteig a Alzira arran d'una disputa familiar
-
Detenen un home de 85 anys per la mort violenta de la seua exnora de 47 a Madrid
-
L'estiu més càlid en almenys un segle i mig donarà pas a una tardor previsiblement també amb temperatures per damunt del normal