Un llibre s’endinsa en la consolidació de l’òpera en la València del segle XIX

El declivi operístic que va definir les primeries del segle XIX, marcades per crisis polítiques i socials, va trobar a la ciutat de València un ressorgiment que, en tres dècades, va recuperar la puixança de què havia gaudit a espais com la Botiga de la Balda, al costat del pont de la Trinitat, que es convertiria en la seua catedral.

L’obertura, el 1832, del Teatre Nou, l’actual Teatre Principal, acabaria situant la ciutat en el circuit líric europeu. Ara, Ernest Gonzàlez Fabra presenta un llibre que s’endinsa en aquesta aventura operística.

L’òpera oblidada. Crònica de l’òpera a València en el temps de Ferran VII (1801-1833), editada per l’Institut Valencià de Cultura, dona llum a les quatre-centes representacions documentades en aquest període, descrites en un context en què l’òpera va haver de sobreviure a la censura, les càrregues fiscals, la Inquisició i la imposició legal del castellà com a llengua escènica, fets que condicionaren la forma i l’extensió del gènere.

L’obra analitza l’arribada de l’opereta francesa abans de la invasió napoleònica, la fi de les obres classicistes i l’esclat del rossinisme, coincidint amb el retorn a València d’artistes italians de primeríssim ordre, que consolidaren l’art líric com un fenomen molt rellevant en la vida social i cultural valenciana.

Aquest dijous, el Teatre Principal va acollir la presentació del llibre amb un acompanyament musical que va rememorar el passat del coliseu valencià. Les intervencions musicals estigueren a càrrec de les sopranos Carmen Avivar i Constança Pinter, acompanyades al piano pel mestre Pablo García-Berlanga.