Troben a Villena un teler de 3.500 anys que mostra la revolució tèxtil en l'edat del bronze

Un grup arqueològic ha descobert al jaciment de Cabeza Redondo de Villena (Alt Vinalopó) un teler vertical de pesos de fa 3.500 anys, que revela dades essencials de la revolució tèxtil durant l'antiga edat del bronze, ja que se n'ha pogut reconstruir el funcionament amb precisió, fet molt poc habitual en contextos prehistòrics. Les restes recuperades i la reconstrucció del teler es poden visitar en el Museu de Villena (MUVI).

La troballa, que s’ha publicat en un article a la revista Antiquity, l’ha realitzat un grup format per Gabriel García Atiénzar, Paula Martín de la Sierra Pareja, Virginia Barciela González i Mauro S. Hernández Pérez, de la Universitat d'Alacant (UA), així com Ricardo Basso Rial, de la Universitat de Granada, i Yolanda Carrión Marco, de la Universitat de València.

El teler s’ha conservat fins hui gràcies a un incendi ocorregut fa uns 3.500 anys en eixe poblat de l'edat del bronze. Segons la Universitat d’Alacant (UA), tot i que el foc va destruir vivendes i tallers, va permetre conservar de manera extraordinària un dels objectes més difícils de documentar en arqueologia: un teler amb gran part de la seua estructura de fusta.

El catedràtic de Prehistòria de la UA Gabriel García Atiénzar, un dels descobridors ha explicat que el foc va generar un context arqueològic molt particular on “la caiguda del sostre va ser crucial” perquè va crear “un context segellat en què l'àrea va ser destruïda de forma sobtada i va quedar immediatament soterrada, la qual cosa va permetre'n la conservació”. Davall de les restes de la coberta esfondrada van quedar atrapats els elements del teler, inclosos fustes carbonitzades, pesos de fang i cordes d'espart.

Ricardo Basso Rial, un altre membre de l’equip, ha assenyalat que encara que el teler va aparéixer en un context esfondrat i faltaven algunes peces, el conjunt compacte de 44 peses cilíndriques amb perforació central, la majoria d'uns 200 grams, és característic d'un teler vertical de pesos.

Juntament amb estos pesos es van trobar diverses bigues de fusta de pi disposades en paral·lel, algunes de les quals són gruixudes i presenten una secció rectangular perquè corresponien als pals verticals del bastidor, mentre que altres més estretes, de secció circular, s'interpreten com a barres horitzontals del sistema.

L’equip investigador també va identificar fibres trenades d'espart associades a l'estructura i, fins i tot, es van localitzar restes de xicotets cordons en les perforacions d'alguns pesos, que probablement servien per a fixar els fils de l'ordit.

Una reconstrucció molt poc habitual

Gràcies a esta combinació de pesos, fusta i fibres, l'equip ha pogut reconstruir amb precisió el funcionament del teler, una cosa molt poc habitual en contextos prehistòrics.

L'estudi microscòpic de la fusta ha permés identificar que estava fabricat amb pi blanc, una espècie àmpliament distribuïda en l'entorn, i l'observació dels anells de creixement suggerix que les bigues procedien d'arbres longeus que proporcionaven fusta de gran diàmetre, la qual cosa indica una selecció acurada del material.

La troballa s'emmarca en un procés més ampli conegut com la “revolució tèxtil” de l'edat del bronze europea, caracteritzada per canvis tecnològics i econòmics en la producció de teixits.

Este fenomen no va ser conseqüència d'un únic factor, ja que la revolució tèxtil va ser el resultat de la convergència de diversos processos com l'expansió de la ramaderia orientada a la llana, innovacions tècniques en telers i ferramentes de filat i canvis socials que afavoriren una producció tèxtil més intensiva i diversificada, expliquen els especialistes.

Detall quasi fotogràfic

El teler de Cabezo Redondo resulta especialment valuós pel fet que permet passar d'interpretar pesos aïllats a documentar un teler en funcionament “quasi amb detall fotogràfic”, amb la seua estructura de fusta, les cordes, els pesos i el context arquitectònic.

El context en què va aparéixer el teler aporta, a més, informació sobre l'organització social del treball perquè estava situat en un espai exterior compartit entre diverses vivendes, la qual cosa suggerix una producció cooperativa.

Paper central de les dones

Les evidències bioantropològiques apunten, a més, a un paper central de les dones en estes activitats tèxtils, ja que en diverses sepultures de l'assentament s'han identificat dones amb un desgast característic a les dents associat al treball de filat, probablement per subjectar fibres o tallar fils amb els incisius.

Cabezo Redondo va ser un important nucli regional, com ho reflectixen la seua grandària, la continuïtat de la seua ocupació i la monumentalitat d'algunes estructures, que suggerixen que va actuar com a centre polític i econòmic durant el II mil·lenni aC.