Studio Ghibli, Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2026
El jurat ha enaltit la “sensibilitat” i els “valors humanistes” de les creacions de l’estudi d'animació, del qual ha destacat que ha “transformat excepcionalment la creativitat en coneixement i comunicació”
L'estudi de cinema d'animació japonés Ghibli ha sigut guardonat este dimecres a Oviedo amb el Premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats 2026, al qual optaven 48 candidatures procedents de vint països, segons ha anunciat el president del jurat que ha concedit el guardó, el director del Museu del Prado, Miguel Falomir.
Studio Ghibli, fundat el 1985 pel director Hayao Miyazaki, Isao Takahata i Toshio Suzuki, ha fet més d'una vintena de llargmetratges, molts dels quals esdevingueren èxits internacionals com les oscaritzades El viatge de Chihiro (2001) i El noi i l'ocell (2024), així com La princesa Mononoke (1997), El meu veí Totoro (1998) i El castell ambulant (2004).
Les seues pel·lícules han estat distingides amb tres premis de l'acadèmia de Hollywood, a més de l'Oscar honorífic que va rebre el 2014 Miyazaki, qui va obtindre a més el Premi Donostia 2024 per la seua carrera. La productora nipona ha estat distingida també amb la Palma d'Or d'Honor del Festival de Canes, concedida per primera vegada a un col·lectiu en la història del certamen francés.
Reconeixement als valors humanistes de les obres
El jurat ha enaltit la “sensibilitat” i els “valors humanistes” de les creacions d'este estudi d'animació, del qual ha destacat que ha “transformat excepcionalment la creativitat en coneixement i comunicació”.
“Les seues pel·lícules transcendeixen generacions, i són un referent per als desafiaments de la societat globalitzada i la protecció del medi ambient”, ressalta l'acta que ha sigut llegida este migdia a Oviedo, i que afig que el cinema de Studio Ghibli enaltix “la bellesa de la quotidianitat i convertix en part essencial de les seues narracions els instants de silenci i contemplació”.
L'estudi japonés pren el relleu com a guanyador d'este guardó del filòsof i assagista alemany d'origen sud-coreà Byung-Chul Han, que alhora va succeir altres figures com Marjane Satrapi, Nuccio Ordine, Adam Michnik o Gloria Steinem. La de comunicació i humanitats ha sigut la segona de les huit categories d'estos guardons a fallar-se enguany, després que la setmana passada es concedira el premi de les arts a la cantant, compositora, escriptora i activista estatunidenca Patti Smith.
Més llegit
-
Pérez Llorca anuncia que Educació posarà demà damunt de la taula una nova proposta per tractar de frenar la vaga
-
Un robatori de cable entre Algemesí i Benifaió provoca retards i cancel·lacions de trens de Rodalia i Mitjana Distància
-
La comunitat magribina de Crevillent fa una crida a la convivència i demana respecte a les dones
-
Una valenciana, a bord del vaixell amb el brot d'hantavirus: "Ho estem passant molt malament"
-
Sanitat confirma que la tripulant valenciana del creuer amb el brot d'hantavirus està en bon estat
-
Els sindicats rebutgen la contraproposta d'Educació d'establir els servicis mínims del 100% en segon de batxillerat només al dia de l'avaluació
Més vist
Més escoltat
-
04.05.2026 | 90 minuts
-
05.05.2026 | L'hora de la cultura | Festival Xalar a l’Alt Maestrat i "Teló de Fons"
-
05.05.2026 | “Choriza May. El discurs de la reina”, el documental de la dragqueen valenciana més internacional
-
05.05.2026 | ContrÀpunt
-
05.05.2026 | Les notícies del migdia
-
04.05.2026 | L'hora de la cultura | Josep Valero i "El Pretext"