Com som els valencians, segons la fotografia de Cases

Si per als valencians l'ús del terme Llevant causa contrarietat, al fotògraf alacantí Ricardo Cases li crea un espai de confusió entre l'espai geogràfic on es desenrotlla la seua obra i l'espai mental: la costa mediterrània que abasta la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia.

L'anàlisi des d'una lent d'un paratge específic i les circumstàncies que envolten el moment en què s'immortalitza, la simbologia que crea una cultura i l'evolució d'un paisatge: en això es fonamenta el seu treball.

El desarrelament de Cases és precisament el causant del retrobament amb la terra que el veu nàixer (Oriola, el Baix Segura, 1971). L'obra d'aquest oriolà, premi de Cultura de la Comunitat de Madrid, fa un recorregut fotogràfic per paisatges i persones, amb temes on destaquen la llum, el color i la textura. Així entén Cases protagonistes d'un lloc on el caos i l'absurd conviuen amb una realitat precària i, alhora, lluminosa i desconcertant. L'ésser humà centra cadascuna de les seues imatges. També la tradició, en constant contradicció amb la modernitat.

La Sala Canal de Isabel II, a Madrid, recull en Estudi elemental del Llevant l'obra de Cases des de fa huit anys, moment en què canvia la seua residència de la capital de l'Estat a València. Serà fins al 29 de juliol i inclou sèries com 'Sol', 'Colom a l'aire', 'El perquè de les taronges', 'Es podria haver evitat' i la que dona nom a l'exposició.