Rafa Alarcón i Jesús Manzano porten a l’escenari els tòpics i malentesos de la paternitat en clau d’humor

Les aventures i desventures de dos homes divorciats, que són companys de pis, i els quals es topen amb un xiquet de bolquers a la porta de casa. És el punt de partida de Dos solteros y un bebé, l’obra de teatre que dirigien i interpreten Rafa Alarcón i Jesús Manzano, i que divendres inaugura el cicle de comèdies de la Sala Russafa de València.

La peça alterna el teatre de text amb la interacció amb el públic es representarà el 23 d'octubre, el 2 de novembre i el 18 de desembre a les 22:30 hores en teatre ubicat al cor del barri de Russafa.

Els actors que donen vida a estos dos divorciats expliquen que les interpel·lacions al públic pretenen fer els espectadors partícips “del desconcert, les decisions i potser fins a les solucions al problema que se li presenta a una parella de quarantons, companys de pis divorciats, quan descobreixen un bebé a la porta de casa amb el missatge 'Fes-te càrrec del teu fill, cabronazo'".

Trencant "constantment la quarta paret, però armant una perfecta comèdia de situació, els espectadors acompanyen a este parell d'amics en una divertida tragèdia en la qual es parodien els tòpics, malentesos i aprenentatges que viuen estos personatges tan dispars.

Els dos companys de pis que se'n pugen a l’escenari de la Sala Russafa passen per totes les fases imaginables: “desconfien l'un de l'altre, rebusquen en els antecedents sexuals respectius dels últims onze mesos, es plantegen la criança conjunta, la fugida del país, que el que viuen siga un somni o un malson", explica la sala.

Respecte a les comparacions amb la pel·lícula Tres solteros y un biberón, Alarcón reconeix que el punt de partida és semblant, però assegura que no van prendre el film com a referència.

"Fa trenta anys de quan es va estrenar esta comèdia romàntica. La visió que s'oferia de la paternitat era totalment distinta. Nosaltres volíem plantejar com ens enfrontem a ella hui dia i riure'ns fins i tot de tota la parafernàlia que envolta el fet de ser pares, a unes certes edats, quan tot es racionalitza massa", comenten els coautors d'una peça que convida a pensar fins a quin punt estem disposats a transformar la nostra vida de la nit al dia. I això és un problema o una aventura", conclouen.