Potries queda fora de la carrera per a ser Capital Europea de la Cultura el 2031

Potries, l'aposta valenciana per a convertir-se en Capital Europea de la Cultura el 2031, s'ha quedat fora de la competició este divendres. Així ho ha anunciat la presidenta del comité internacional d'experts que havia d'assignar el títol, Tanja Mlaker, en una roda de premsa des del Ministeri de Cultura a Madrid. El municipi saforenc no ho tenia fàcil i competia amb altres huit ciutats espanyoles per a fer-se un lloc en la final, moltes capitals de província. Càceres, Granada, Las Palmas de Gran Canària i Oviedo han sigut les seleccionades per a continuar la carrera cap a la preuada distinció. Ara tindran nou mesos per a perfeccionar les candidatures i el jurat es tornarà a reunir el desembre.

Durant la roda de premsa per a confirmar les aspirants que passena la següent fase, Mlaker ha valorat la "passió i el compromís" de les nou presentades. A més de la valenciana Potries, altres poblacions que han hagut de dir adéu al somni de la capitalitat cultural europea són Burgos, Jerez de la Frontera, Palma i Toledo.

Potries, tot i no haver sigut preseleccionada, ha assegurat que continuarà "la revolució dels pobles xicotets" i ha apostat per "fer realitat el seu projecte cultural". "'Potries 2031' només ha sigut el principi", ha assenyalat la localitat en una publicació en Instagram en què ha donat les gràcies pel suport que ha aconseguit la candidatura.

En un comunicat de l'Ajuntament, l'alcalde, Sergi Vidal, ha insistit que el projecte impulsat durant tots estos mesos "continuarà avant" i ha remarcat que Potries "és l'únic poble xicotet que s'ha presentat a la convocatòria". "No érem la candidatura més gran, però sí una de les més valentes", ha conclòs Vidal, qui ha considerat que "el més important és que hem demostrat que els pobles xicotets també poden liderar projectes culturals amb ambició".

Des del consistori emfasitzen que la candidatura "ha situat Potries en el debat europeu sobre els drets culturals, l'equilibri territorial i l'accés a la cultura, i ha demostrat que un municipi de menys de mil habitants pot presentar un projecte solvent davant un jurat internacional".

Durant la defensa feta a Madrid, Potries va posar en valor la trajectòria en polítiques culturals, "avalada per un estudi de la Universitat de València que la situa com el municipi amb més despesa cultural entre totes les ciutats candidates, així com el suport de totes les institucions valencianes, desenes de municipis i col·lectius, i centenars de persones".

"Cultura de proximitat"

La candidatura s'havia plantejat des de l'inici com un projecte compartit amb el territori i amb la voluntat de "donar visibilitat a la cultura de proximitat". Finalment, des del consisotri lamenten que "Europa no haja apostat pels pobles", però insistixen que el projecte cultural impulsat amb la candidatura "es continuarà desenvolupant en els pròxims anys amb capitalitat o sense".

Des que en el 1985 la Comissió Europea va posar en marxa esta iniciativa, més de seixanta ciutats europees han sigut reconegudes amb este guardó, entre d'altres, Madrid (1992), Santiago de Compostel·la (2000), Salamanca (2002) i Sant Sebastià (2016). La selecció es duu a terme per un comité format per deu persones expertes internacionals, designades per les institucions europees involucrades en la Capitalitat Europea de la Cultura, així com dos experts espanyols designats pel Ministeri de Cultura. El procés per a convertir-se en Capital Cultural s'inicia amb sis anys d'antelació i la designació formal té lloc quatre anys abans de l'any en què recau el títol.