El Niño de Elche: “M’he criat entre fàbriques, discoteques i flamenc, és normal que faça música electrònica experimental"

És Paco Contreras, és l’home que s’amaga darrere del Niño de Elche, és un artista únic que fa d'allò que és clàssic avantguarda. Músic, poeta i escriptor, un artista rebel que crea des de les bases del flamenc. En una entrevista a À Punt Notícies, ha contat que només es deixa de ser xiquet en el moment abans de la mort, per això la combinació dels sons de les fàbriques, les discoteques i el flamenc del barri il·licità on va créixer estan molt presents en la seua obra. “M’he criat entre fàbriques, discoteques i flamenc, és normal que faça música electrònica, experimental, música de soroll”, explica. 

El resultat és un flamenc irreverent i paradoxal que comparteix amb Rosalia, artista que ha ampliat moltíssim el terme flamenc, com el mateix Contreras admet. Malgrat que ella l’ha expandit més cap al pop i ell cap a la música experimental, l'il·licità considera que els uneix el fet d’haver dut el flamenc més enllà i que comparteixen elements musicals pareguts.

Això els ha fet rebels, els ha marcat una ruta moltes vegades menyspreada pels puristes, per als quals són una mica “el sac de boxa” per a calmar “eixa ànsia utòpica que és l’ortodòxia o el purisme”. I és que és innegable que el Niño de Elche ha matat el flamenc, l'ha ressuscitat i li ha alçat un mausoleu. Després caldria veure quin tipus de resurrecció ha sigut, comenta entre riures, “si una au fènix o un altre tipus de forma”, sentencia.

Valent i irresponsable, no perd la il·lusió per cada projecte ni les ganes de compartir-lo i per a això, en definitiva, cal ser un xiquet.