Cinquanta anys de la mort de Max Aub: una vida marcada per la guerra i l’exili

Enguany es compleixen cinquanta anys de la mort de Max Aub, un dels dramaturgs més importants de la seua generació. Aquest cronista del món, que va passar l’adolescència exiliat a la ciutat de València, va abraçar tots els gèneres literaris.

“Un és d'on s'estudia el batxillerat". Amb aquesta frase Max Aub justificava el seu ferm sentiment de pertànyer a la ciutat que va acollir de ben jove el xiquet parisenc d'origen alemany.

Teresa Álvarez, neta de l’escriptor i presidenta de la fundació Max Aub, ha explicat a À Punt NTC alguns dels detalls dels primers anys de vida del seu avi: "Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial es va traslladar a València, però va fer un grup d’amics genial a l’institut. Va estar amb els Gaos, amb Dicenta, amb Zapater…". Assegura que les bones experiències al Cap i Casal "el van fer oblidar París”.

L'exili va marcar la seua vida i obra; el seu compromís amb la República el va portar de nou a fugir de la guerra. Aquesta vegada a Mèxic, on escriu El laberinto mágico, una sèrie de relats sobre la contesa civil que s'ha convertit en un element fonamental de la nostra memòria històrica.

Joan Oleza, catedràtic de la Universitat de València i expert en Max Aub, ens dona algunes claus: "Hui és impossible parlar del final de la guerra a Alacant sense recórrer al Max Aub de Campo de los almendros, o conéixer el colp militar de Barcelona sense llegir Campo cerrado".

Després de trenta anys d’exili, Max Aub torna al Cap i Casal, al centre La Nau de la Universitat de València, per a reclamar els llibres requisats per les autoritats franquistes. Es troba amb una Espanya que ja no reconeix, impressions que plasmarà en aquella que és considerada la seua obra mestra: La gallina ciega.

Oleza conclou: "El que cal rescatar d'aquest testimoni extraordinari és la ràbia d'aquell que va entendre que la nova Espanya s'estava construint sobre l'oblit d'allò que va passar del 36 al 39".