Lola Herrera protagonitza a València ‘Adictos’, una distopia sobre el sotmetiment a la tecnologia

Lola Herrera torna a València, concretament al teatre Olympia, amb una nova obra escrita per Daniel Dicenta i dirigida per Magüi Mira. Adictos mostra una societat distòpica que paga car el sotmetiment a la tecnologia, i es pot veure fins al 15 d’octubre. 

À Punt Notícies ha parlat amb Herrera de l’obra en què treballa actualment i de tota la seua trajectòria i ha confessat que una vida és insuficient perquè una actriu complisca tots els seus desitjos. Ni tan sols per a una gran dama del teatre com ella que, a colp de funció, manté intacta l'elegància, només trencada per l'emoció, de qui porta xafant les taules de l'escenari més de seixanta anys.

Actuar són moltíssimes coses, conta. “Eixir de tu, convertir-te en un altre personatge, contar una història des d’una altra personalitat, i connectar amb el públic”, comenta.

Com a Carmen Sotillo, durant més de trenta-cinc anys va mantindre viu el Mario de l’obra Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, en una època que va ser molt gratificant, assegura. Ara trenca aquests anys de soledat en escena amb Adictos, obra en què disfruta molt de la companyia de les seues companyes d’escena, Ana Labordeta i Lola Baldrich. “Em sent molt acompanyada, és com si em dugueren”, reconeix. 

En Adictos, el text de Daniel Dicenta mostra una societat distòpica que paga car el sotmetiment a la tecnologia. Un obra que a Herrera li agrada perquè tenia ganes de parlar d’alguna cosa que estiguera en el dia a dia de totes les persones. “Crec que tot el món pensa, encara que siga només un minut al dia, 'En quin món estem?'”, explica.

El que està ben clar és que amb huitanta-huit anys Herrera no ha perdut les ganes d'actuar, i té la sensació que encara li queden moltes vides per interpretar.