La Filmoteca Valenciana reivindica l’humor negre d’Azcona amb un cicle pel centenari del seu naixement

La Filmoteca Valenciana dedica un cicle commemoratiu al guionista i escriptor Rafael Azcona (1926-2008) amb motiu del centenari del seu naixement. La programació reunix dotze pel·lícules de la cinematografia espanyola en les quals l’autor de La Rioja va participar com a guionista i repassa una trajectòria marcada per l’humor negre, la sàtira i la crítica social.

Nascut a Logronyo el 24 d’octubre de 1926, Azcona és considerat un dels guionistes més brillants de la història del cine espanyol i europeu. Al llarg de la seua carrera va col·laborar amb directors com Luis García Berlanga, Marco Ferreri, Carlos Saura, Fernando Trueba, José Luis García Sánchez, Francesc Betriu, Bigas Luna, Pedro Olea o José Luis Cuerda, entre altres.

La relació més llarga i fructífera va ser la que va mantindre amb Luis García Berlanga, amb qui va treballar durant quasi 25 anys en onze pel·lícules, entre 1963 i 1987. Junts van convertir la comèdia en una ferramenta de dissecció social, amb un estil basat en l’humor negre, la sàtira i el retrat de l’absurd quotidià.

Plácido, l’inici de la col·laboració amb Berlanga

El cicle arranca este diumenge 13 de setembre a les 18:00 hores amb la projecció de Placido (1961), de Luis García Berlanga, el primer llargmetratge en què Azcona i el director van treballar junts com a guionistes. En l’escriptura del guió també van participar José Luis Colina i José Luis Font.

La comèdia satírica critica la hipocresia social de la burgesia espanyola dels anys seixanta davant de la pobresa. Considerada una de les millors pel·lícules del cine espanyol, va ser candidata a l’Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 1961.

La pel·lícula és protagonitzada per l’humorista català Casto Sendra, Cassen, en el seu primer paper cinematogràfic, i compta amb un ampli repartiment en què figuren José Luis López Vázquez, Elvira Quintilla, Manuel Alexandre, Agustín González, Julia Caba Alba, Mari Carmen Yepes, Amelia de la Torre, Antonio Ferrandis, Luis Ciges i Amparo Soler Leal. Plácido tornarà a projectar-se el dimecres 16 de setembre a les 18:00 hores.

El cicle continuarà amb un altre dels grans títols de la col·laboració entre Azcona i Berlanga, El verdugo (1963), que es podrà vore el dimarts 22 de setembre a les 18:00 hores i el dimecres 23 a les 20:00 hores.

Protagonitzada per Pepe Isbert, Nino Manfredi i Emma Penella, la pel·lícula és un al·legat contra la pena de mort inspirat en l’execució real de Pilar Prades, l’enverinadora de València. La història seguix un empleat d’una funerària que, per la falta de mitjans i de vivenda, es veu obligat a casar-se amb la filla d’un botxí ancià i a exercir el mateix ofici que el seu sogre. Poc després, rep l’orde d’executar una pena capital.

De Saura a Ferreri

Azcona també va mantindre una extensa col·laboració amb Carlos Saura, des de Peppermint Frappé (1967) fins a Ay, Carmela (1990), pel·lícula amb la qual tots dos van obtindre el Goya al millor guió adaptat de l’obra teatral homònima de José Sanchis Sinisterra.

D’esta etapa, la Filmoteca projectarà Ana y los lobos (1973) el divendres 25 de setembre a les 20:00 hores i el diumenge 27 a les 18:00 hores. En esta obra, Azcona combina l’humor negre i el realisme costumista, convertit en sàtira social, amb un relat metafòric, simbòlic i surrealista.

En esta mateixa línia se situa El anacoreta (1976), dirigida per Juan Esterlich, que es projectarà el dimecres 30 de setembre a les 18:00 hores i el dissabte 3 d’octubre a les 19:30 hores. L’únic llargmetratge dirigit per Esterlich va permetre a Fernando Fernán Gómez obtindre l’Os de Plata de la Berlinale. La pel·lícula conta la història d’un burgés de mitjana edat que fa onze anys que està reclòs en un bany.

Entre els títols programats per als pròxims mesos també hi ha El pisito (1958), de Marco Ferreri, amb la qual Azcona va debutar en el cine adaptant una de les seues novel·les. La pel·lícula, considerada una obra mestra de l’humor negre, conta la història d’una parella de que no pot casar-se per la impossibilitat de trobar un pis assequible a Madrid.

Precisament, El pisito serà objecte d’un seminari específic al novembre, amb diverses xarrades i col·loquis.

El cicle es completa amb El cochecito (1960), de Marco Ferreri; Mi hija Hildegart (1977), de Fernando Fernán Gómez; Belle Époque (1992), de Fernando Trueba; Tranvía a la Malvarrosa (1996), de José Luis García Sánchez; La niña de tus ojos (1998), de Fernando Trueba; Son de mar (2000), de Bigas Luna, i Los girasoles ciegos (2008), de José Luis Cuerda.