La Filmoteca presenta un cicle centrat en la relació del cineasta hongarés Béla Tarr amb el novel·lista Krasznahorkai

La Filmoteca Valenciana presenta un cicle centrat en la relació del cineasta hongarés Béla Tarr (1955-2026), mort el passat 6 de gener, i el seu compatriota, el novel·lista László Krasznahorkai (1954), Premi Nobel de Literatura 2025. El cicle inclou les cinc pel·lícules dirigides per Béla Tarr amb guió escrit en col·laboració amb l'últim Premi Nobel, en alguns casos adaptacions de les seues novel·les. Esta etapa de la carrera del cineasta coincidix, a més, amb el desenrotllament del seu reconeixible estil, segons ha explicat este dijous la Generalitat en un comunicat.

Sobre Béla Tarr, mort el 6 de gener a Budapest, la cap de programació de la Filmoteca, Nuria Castellote, ha assenyalat que "és una icona del cinema europeu que deixa un gran llegat i la seua posada en escena radical ha inspirat alguns dels creadors més importants de les últimes dècades: Gus van Sant, Pedro Costa, Apichatpong Weerasethakul o László Nemes". "Béla Tarr deia que el cinema no pot fonamentar-se únicament en la idea de contar històries, recordant-nos la importància de la forma fílmica", ha destacat Nuria Castellote.

En este sentit, ha subratllat que el cineasta va crear un estil absolutament personal, basat en llargs plans seqüència en què hipnòtics tràvelings convertixen cada escena en un microcosmos autosuficient. "N'hi ha prou amb vore els plans que obrin les cinc pel·lícules del cicle per a entendre l'abast de la proposta de Tarr", ha assenyalat.

L'obra de l'últim Premi Nobel de Literatura

L'obra de l'escriptor hongarés László Krasznahorkai manté una relació molt estreta amb el cinema de Béla Tarr, amb qui ha desenrotllat una de les col·laboracions més singulars de la història del cinema d'autor europeu.

El seu vincle va més enllà de la simple adaptació literària: és una simbiosi estètica i ideològica. Mentre que Krasznahorkai proporciona el discurs moral i el material narratiu, per mitjà de frases llargues i un to generalment apocalíptic, Tarr traduïx eixa visió a imatges d'una gran bellesa i un ritme que submergix l'espectador en una espècie de trànsit contemplatiu. Ambdós compartixen una concepció del temps i de la condició humana com a processos lents, circulars i estàtics.

Programa

El cicle començarà el divendres 20 de març, a les 20.00 hores, amb la projecció de La condena (1988). Tant el cicle com la pel·lícula seran presentats al públic per la cap de programació de la Filmoteca, Nuria Castellote.

La condena és la primera de les col·laboracions de Tarr i Krasznahorkai. Relat nihilista d'amor i traïció en clau de noir, la pel·lícula reflectix l'agonia del comunisme a Europa. En el film els espais, els animals i el clima tenen tanta importància com els protagonistes.

La relació de Tarr amb Krasznahorkai es remunta a mitjan anys huitanta, quan el cineasta hongarés va proposar al seu compatriota l'adaptació de Tango satànic (1985), la seua primera novel·la. Malgrat les reticències inicials de Krasznahorkai, Tarr va començar a treballar en el projecte.

Quasi deu anys després, va aconseguir completar la seua obra Sátántangó (1994), una pel·lícula de més de set hores, que podrà vore's a la Filmoteca en tres sessions i en una versió restaurada recentment. La primera part, el dimarts 24 de març, a les 18.00 hores; la segona, el dimarts 24, a les 20.30 hores, i la tercera, el dimecres 25, a les 18.00 hores.

El film tracta del fracàs d'una granja col·lectiva durant uns dies d'una tardor plujosa. Els somnis, intrigues i traïcions que es donen a la cooperativa són observats des de la perspectiva de distints personatges en una pel·lícula plena de sarcasme i humor negre apocalíptic.

El cicle es completa a l'abril amb Armonías de Werckmeister (2000), dirigida per Tarr en col·laboració amb la seua esposa i muntadora, Ágnes Hranitzky, i basada en La melancolía de la resistencia, de László Krasznahorkai. Filmada en blanc i negre, com la resta dels títols del cicle, està composta de 39 preses.

També es projecta, en versió original amb subtítols en valencià, L'home de Londres (2007), amb guió de Krasznahorkai, però basada en la novel·la homònima de Georges Simenon. En l'elenc destaca la presència de Tilda Swinton.

Completa el cicle El cavall de Torí (2011), codirigida amb Ágnes Hranitzky. L'última pel·lícula de Tarr està inspirada en un episodi de la vida de Friedrich Nietzsche en què el filòsof alemany és testimoni del maltractament infligit per un carreter al seu cavall. Nietzsche plora, perd la consciència i la parla fins a la mort. En una atmosfera apocalíptica, Tarr se centra en la vida del cotxer, de la seua filla i del vell cavall.