Espanya i França inauguren l’Any Picasso en el 50é aniversari de la seua mort

Els ministeris de Cultura d’Espanya i França han inaugurat aquest dilluns la programació d’activitats de l’Any Picasso 2023, que se celebra coincidint amb el 50é aniversari de la mort de l’artista malagueny. El pintor i escultor, nascut a Màlaga el 25 d’octubre del 1881, va morir a la població francesa de Mougins el 8 d'abril de 1973. Els governs de França i d'Espanya han organitzat aquesta comissió binacional per a reivindicar la seua trajectòria.

La Celebració Picasso 1973-2023, que arranca en el mes d’octubre i s'entendrà durant tot l’any vinent, inclou 42 exposicions temporals (setze d’elles a Espanya); dos congressos acadèmics amb investigadors i experts en l'obra de l'artista; i diversos esdeveniments a escala internacional, principalment a Europa i Amèrica del Nord.

El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, i la ministra de Cultura de França, Rima Abdul Malak, han organitzat l’acte de presentació a la sala del Museu Reina Sofia que alberga el Guernica. Iceta ha reivindicat el llegat artístic de Picasso i la vigència de la seua obra, “que defineix el segle XX, amb tota la seua crueltat, violència, passió i excessos, i les seues contradiccions”. Malak ha destacat la força “artística i política” de la seua obra, que “mai deixa de ser rellegida, revisitada i reinterpretada”. 

El programa oficial a Espanya es desenvoluparà a la Casa de Velázquez, la Fundació Joan Miró, La Casa Encesa o Museu Casa Natal Picasso, entre altres. A més, un dels congressos tindrà lloc al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, al qual seguirà un important simposi internacional a París, a la seu de la Unesco.

També es desplegarà un programa educatiu en el qual col·laboren estretament les administracions de Màlaga, la Corunya, Madrid i Barcelona, ciutats lligades especialment a la vida de l'artista.

Picasso i el seu paper amb les dones, a debat

El moviment Me Too s'ha estés també al món de l'art, on s’ha assenyalat el paper de Picasso amb les dones, una qüestió que no és nova, ja que hi ha abundant bibliografia sobre això.

Mentre Iceta ha reflexionat que no es pot separar la vida de l'obra d'un artista, la seua homòloga francesa, que s'ha declarat feminista, ha advocat per un debat seriós i amb cura.