Descobrixen a Alacant una necròpolis ibèrica amb armes i un peveter de la deessa Tanit

Unes obres en un solar privat de la zona de l'Albufereta d'Alacant han tret a la llum una necròpoli ibèrica amb “nombroses armes” de l'elit guerrera i un peveter amb rostre de dona que s'atribuïx a la deessa Tanit. Tot el material trobat en l'excavació passa a ser custodiat per l'Ajuntament en els magatzems del Museu de la Ciutat.

Així ho han assenyalat fonts municipals este dimarts en un comunicat, en què han apuntat que, com que es tracta d'una àrea de vigilància arqueològica, la promotora de les obres va contractar l’empresa Arquealia perquè realitzara els treballs tal com preveu la legislació autonòmica, supervisats per l'àrea de Patrimoni Integraldel consistori.

La troballa arriba després que recentment l'Ajuntament anunciara que les excavacions realitzades dins de les obres de regeneració de la platja de l'Almadrava van traure a la llum un bust de la deessa Venus que estaria datat en època alt-imperial romana.

El descobriment de la Venus ha generat polèmica entre Compromís i l'equip de govern, del PP, ja que la coalició considera que hi ha “contradiccions” en el relat oferit pel consistori respecte a la troballa —per exemple, amb la data en què es va produir—. Per la seua banda, l'executiu de l'alcalde Luis Barcala ha incidit que donarà explicacions sobre este esdeveniment “amb tot detall” pròximament.

Sobre la nova troballa, la portaveu de l'equip de govern, Cristina Cutanda, ha indicat que la necròpolis s'ha descobert en els voltants de l'Albufereta i, preguntada per si hi havia indicis que poguera aparéixer un jaciment d'estes característiques, ha respost que “és una àrea de vigilància arqueològica” i “tal com marca la normativa" la promotora va contractar Arquealia, que “ha fet els treballs pertinents tal com diu la legislació autonòmica”.

Així s’ha manifestat Cutanda durant la roda de premsa oferida este dimarts al terme de la junta de govern local, on ha dit que desconeix quines obres s'estaven realitzant en el solar quan s'ha descobert el jaciment. Respecte a si es paralitzaran o s'han paralitzat eixes actuacions, ha indicat que “s'han activat tots els protocols” inclosos en la normativa autonòmica i que per part del consistori l'àrea de Patrimoni Integral ha supervisat els treballs.

Un jaciment “excepcional”

L'Ajuntament ha indicat que durant la intervenció arqueològica es va descobrir una “important necròpolis” d'època ibèrica, datada en l'últim terç del segle III aC. Per al cap de Patrimoni Integral, José Manuel Pérez Burgos, es tracta d’“un jaciment excepcional amb peces molt interessants que mereixen una publicació científica i la seua futura exposició pública”.

Els arqueòlegs Jesús Moratalla i Gabriel Segura, directors de la intervenció, realitzen actualment la memòria científica de l'excavació. De moment, poden avançar que “es tracta d'un cementeri familiar de quatre tombes, amb abundància d'aixovars funeraris, on l'armament adquirix un gran protagonisme, a més dels elements de vestimenta o vinculats al comerç”, ha precisat el consistori.

A les falcates, ganivets, llances, escuts, bocs de cavall, esperons i javelines llargues (soliferreum) o curtes (pilum) s'unix un "riquíssim conjunt de bronzes", entre els quals destaquen els elements de vestimenta i adornament, com ara les fíbules, a més d'"un extraordinari, per rar, lot de platets de balança trobats en dos de les tombes, acompanyats de diversos ponderals en una d'estes".

Com a part dels aixovars, s'ha localitzat un peveter en forma de cap femení en un perfecte estat de conservació que pot atribuir-se a la deessa Tanit, així com una roda de carro i un fragment d'escultura ibèrica identificat com la peülla d'un cèrvid tallada en pedra. També un conjunt d'una trentena de xicotets vasos usats en un banquet col·lectiu.

Les peces inclinen els experts a datar la necròpolis durant la conquesta bàrquida de les terres del sud-est espanyol” i la vinculen al jaciment del Tossal de Manises, fundat en el context bèl·lic d'època bàrquida segons els seus excavadors, ha explicat l'Ajuntament.

Una de les conclusions és que en esta necròpolis estava soterrada probablement una 'gens' militar d'un mateix llinatge o família, reunits fora de l'àrea principal d'enterraments de l'Albufereta, emplaçada a 300 metres al sud-oest.

Este fet vindria a marcar el seu estatus “diferenciador, més enllà fins i tot de la mateixa entitat dels seus aixovars”. Per això, a manera d'hipòtesi preliminar a falta de l'estudi complet de totes les evidències materials documentades i ara en procés d'estudi, els responsables de l’excavació vinculen esta necròpolis excavada amb “l'elit guerrera de l'exèrcit iber”.