Carles Sans recala a Torrent amb en el seu espectacle "Por fin solo"

Una pantalla gegant s'il·lumina sobre l'escenari de l'Auditori de Torrent i apareix Carles Sans, a soles, sense els dos companys de sempre, Joan Gràcia i Paco Mir. Aquesta volta l'espectacle no és de Tricicle. És l'últim treball escènic de l'actor i director teatral. "Vist que era inevitable que havíem d'aparcar Tricicle, tenia ganes de continuar amb un projecte diferent i més personal", assegura.

L'espectacle porta per títol Por fin solo en al·lusió al fet que l'actor català és l'únic que participa en la funció, un monòleg basat en "un recull d'anècdotes viscudes durant estos últims 40 anys" i que els amics més acostats li havien proposat en més d'una ocasió dur a l'escenari.

"Tricicle no ha mort. No està a l'escenari però continuem dirigint i produïnt".Carles Sans - Actor

També és un espectacle que se n'ix del gènere de teatre gestual tan ben utiltzat per Tricicle. "Sabia que havia de rebentar, d'explotar i parlar, després de tants anys en silenci", assegura Sans amb certa ironia.

Por fin solo és també un homenatge a un grup teatral que ha fet història i que ha agradat sempre a grans i menuts. "Potser aquest haja sigut el secret del nostre èxit", confessa Sans, que repassa alguns dels gags que van fer-los famosos com ara el d'aquells tres xiquets de bolquers disputant-se una gran pilota, o el de tots tres movent-se al ritme de "Soy un truhan, soy un señor". "Dificilment podria triar el meu favorit entre tants". Tot i això, Carles Sans està practicament convençut que l'espectacle Entretrés, tot i ser un dels menys vistos, és un dels millors, "i després m'agrada molt Hits sobre la història de la cadira", afegeix.

Carles Sans, que guarda molt bons records de la seua època en Tricicle, diu molt segur que "Tricicle no ha mort. No està a l'escenari, però continuarem dirigint i produint", una declaració d'intencions que molts agraïrem.