El Belles Arts de València homenatja Jaume I amb una obra de Pinazo prestada pel Prado

L'obra Últims moments del rei Jaume el Conqueridor, en l'acte d'entrega de la seua espasa al seu fill en Pere, del pintor valencià Ignasi Pinazo, arriba al Museu de Belles Arts de València (MuBAV) per a unir-se als actes de commemoració pel 750é aniversari de la mort d'esta figura “llegendària”.

La peça, un préstec “excepcional” del Museu del Prado, es podrà contemplar fins al 10 de gener. S'ha presentat este dimarts a la pinacoteca de la mà del director, Pablo González, i ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Carmen Martí, i del conservador de Pintura del segle XIX del Museu del Prado, Pedro J. Martínez.

El quadre, pintat el 1881, és un oli sobre llenç de grans dimensions (304 x 418 centímetres) amb el qual l'artista valencià es va presentar a l'Exposició Nacional de Belles Arts del mateix any, on va obtindre la segona medalla. Este reconeixement va consolidar el prestigi de Pinazo i va afavorir l'adquisició del quadre per part de l'Estat.

La composició representa els últims instants de Jaume I, incorporat sobre el llit sota un dosser, en el moment en què lliura l'espasa —símbol de l'autoritat règia— al seu fill Pere, agenollat davant d'ell.

L'escena s'articula mitjançant dos grups de testimonis: a la dreta, nobles i membres del seguici militar; a l'esquerra, eclesiàstics presidits per l'arquebisbe de València. L'obra deriva d'una versió de menor grandària realitzada a Roma, datada el 1879, l'èxit de la qual va donar lloc a este llenç monumental.

La singularitat de la peça residix en la tensió entre l'estructura acadèmica de l'escena històrica i una execució extraordinàriament lliure: contorns enèrgics, grans masses cromàtiques, una pinzellada desfeta i una il·luminació lateral que penetra en la penombra de la sala i organitza espacialment les figures.

Un préstec excepcional

Pedro Martínez ha destacat que este préstec ha suposat un “repte” per als dos museus per les dimensions del quadre i n'ha posat en relleu l“excepcionalitat”, ja que no està vinculat a una exposició temporal, sinó a la commemoració del 750é aniversari de la mort de Jaume I. "El Museu del Prado va vore que era un préstec necessari i útil" i "una forma d'acostar el quadre a la ciutadania", ha sostingut el conservador.

Pinazo va pintar este quadre a València el 1881, seguint un corrent que sorgix a partir del segle XIX d’intentar recuperar la figura de Jaume I, un rei que "definix la identitat valenciana", i fer-ho "amb els seus mites i sense els seus mites".

Per la seua banda, el director del Belles Arts, Pablo González, ha ressaltat la importància que un quadre de temàtica històrica com este s'expose a la pinacoteca i no en altres institucions, com és habitual, i ha indicat que Pinazo és un "mestre indiscutible de la pintura" i que l'obra constituïx "una de les seues obres mestres".

Així, ha subratllat que "este formidable llenç és el millor homenatge que València pot fer al fundador del regne, un préstec que escenifica l'aliança entre el Museu del Prado i el Museu de Belles Arts de València".

Igualment, la consellera de Cultura ha agraït "el gest de confiança i generositat" d'El Prado amb el Belles Arts de València per la cessió d'esta peça de "gran magnitud" que suposa "una oportunitat per a retrobar-nos amb la nostra història": "Poques coses poden fer-ho millor que esta imatge", ha celebrat.

L’obra d’Ignasi Pinazo

El llenç Últims moments del rei Jaume el Conqueridor va ser pintat per Ignasi Pinazo Camarlench com a tercer i últim enviament de la pensió concedida per la Diputació de València per a la seua estada a Roma. Pinazo havia obtingut la pensió romana amb El desembarcament de Francesc I a la platja de València, un altre quadre d'història.

L'obra deriva d'una versió de menor grandària realitzada a Roma, datada el 1879, l'èxit de la qual va donar lloc a este llenç. 

Enfront de les seues composicions històriques, la producció posterior de Pinazo va adquirir una enorme llibertat, com es pot vore en La festa (1890), Lliçó de memòria (1899) o en els seus nombrosos retrats infantils.

Dins de la pintura d'història espanyola Jaume I manté una relació compositiva directa amb Na Isabel la Catòlica dictant el seu testament (1864) d'Eduardo Rosales. Pinazo va adoptar eixe model i el va sotmetre a una factura pròpia, vinculada a les seues experiències italianes i al coneixement de la pintura de Marià Fortuny i dels macchiaioli (grup de pintors florentins del segle XIX).