Amenaça de despreniments i risc en cas d'incendi, les conclusions de l'informe que ha tancat el Principal
El document advertix del "risc permanent" per als ocupants i vincula el deteriorament amb les filtracions d'aigua per la falta de manteniment
El Teatre Principal genera un "risc permanent" per als seus ocupants, treballadors i visitants "mentre l'edifici romanga en ús". Amb esta contundència es pronuncia l'informe pericial que ha forçat el tancament temporal del recinte, un treball que advertix de perills tant a l'interior, particularment en cas d'incendi, com per als vianants, pel risc de despreniments d'elements de la façana.
L'informe, a què ha tingut accés À Punt, agrupa les incidències en dos: problemes en l'estructura, derivades de processos de degradació, i deficiències per l'adequació de la normativa en la protecció contra incendis i l'accessibilitat, de les que s'hi deriva un risc vital latent.
S'indica com a prioritat màxima ("emergència) la solució de dos deficiències. D'una banda, l'obstrucció i inutilització d'eixides d'emergència (tancades al pas o amb esglaons d'un pam per a accedir-hi) i "i l'existència d'un buit sense protecció definitiva en un recorregut d'evacuació". D'una altra, "el risc de despreniment" de cornises i altres elements de la façana sobre la via pública", que és "generalitzat" en tot el perímetre del museu, en els carrers Les Barques i Poeta Querol.
El document, que signa José Francisco Colomer Zapater (ARG Arquitectos), de dilatada experiència en rehabilitació i diagnòstic de patologies en edificis, destaca un llarg llistat de deficiències en matèria de protecció contra incendis, com la falta de resistència al foc en el teló, portes d'eixida bloquejades, sense pantalla ignífuga o amb obstacles; i l'existència d'escales d'evacuació que incomplixen la normativa de protecció.
Pel que fa al deteriorament de l'edifici, a més dels riscos en la via pública per la degradació de la façana, l'infome subratlla problemes en l'estructura, inclosa l'oxidació d'un perfil metàl·lic estructural sota la coberta de planta quarta, que se situa sobre la sala del públic. Esta deficiència no l'havia detectada el Pla Director en què s'abordava la reforma en l'edifici, a diferència d'altres problemes en la cimentació construïda sobre l'edifici original o el risc de despreniment d'elements de les tribunes de fusta sobre els espectadors. L'annexe de documentació gràfica revela nombroses zones amb clevills, suports deteriorats, i l'ús de pilars de metall per a reforçar envàs.
Les filtracions d'aigua, per la falta de manteniment, principal causa del deteriorament
El Teatre Principal, propietat de la Diputació de València, es va construir en el segle XIX, es va ampliar en 1906 i s'ha sotmés a diferents reformes en el segle XX, inclosa la inserció d'una estructura de formigó en la dècada de 1980, que es va ancorar a l'estructura històrica i amenaça d'arrossegar-la. L'anàlisi pericial situa la causa primària dels problemes en "la coexistència dels sistemes constructius de diversa natura, rigidesa i comportament".
No obstant això, atribuïx el deteriorament general del present a "la deficiència de manteniment" de la capa externa de l'edifici ("l'envolupant") i de la xarxa d'evacuació d'aigües, la correcció de les quals valora com la "mesura més eficaç per a detindre la progressió de la major part de les lesions diagnosticades".
Danys en revestiments, el mural i el mosaic protegits pel BIC
Precisament, les filtracions d'aigua han causat els danys més greus en el patrimoni, que afecta l'ornamentació interior, els revestiments nobles, els mosaics i la fissura del mural pintat a la cúpula. Elements que formen part del conjunt protegit sota la consideració de Bé d'Interés Cultural.
És esta protecció la que obliga a sotmetre qualsevol obra o projecte de reforma a l'autorització de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat, malgrat la propietat de la corporació provincial. La necessitat de rehabilitar l'immoble, amb les limitacions que suposa la protecció com a BIC, ha portat a l'elaboració de dos plans directors. L'un, en 2006 i l'altre en 2021, durant la passada legislatura, que advertia de la necessitat d'una rehabilitació integral. El peritatge encarregat ara ha actualitzat i agreujat el diagnòstic.
En 2024 la Diputació va encarregar-se de nou del manteniment del teatre davant "la falta de revisions" de la Generalitat, segons ha recordat la diputada de Patrimoni, Paz Carceller. En les primeres inspeccions, ha explicat, es van advertir deficiències, però llavors es van considerar compatibles amb la programació. A finals de febrer la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, va reunir-se amb responsables de Cultura del Consell per a abordar la rehabilitació del centre i després de la trobada es van elaborar diversos informes per a esclarir l'estat real de les instal·lacions. L'últim, la pericial que ha acabat forçant el tancament.
Més llegit
-
Condemnen a dèsset anys de presó El Mauri, germà d'Antonio Anglés, per segrestar i torturar un home
-
La Generalitat presenta el projecte del nou Hospital General de Castelló: tindrà 765 llits, 31 quiròfans i 140.000 m² de superfície
-
Sánchez reconeix per primera vegada que va fallar el control del Marroc i demana "accions"
-
El Poder Judicial arxiva per unanimitat les queixes de Pradas i Argüeso contra la magistrada que investiga la dana
-
OFICIAL | Javier Aguirre, nou entrenador del València CF
-
El Congrés retira definitivament l'acreditació de premsa a l'agitador Vito Quiles
Més vist
Més escoltat
-
22.09.2026 | 90 minuts
-
22.09.2026 | CD Acero: el renàixer dels Lleons del Mediterrani
-
21.09.2026 | Veritats provisionals amb Juli Peretó
-
23.09.2026 | Les notícies del matí
-
21.09.2026 | «Ahlam»: el teatre posa veu als somnis de les dones refugiades palestines
-
Capítol 5: Del clic a la botiga; com està canviant la manera de comprar