Adriana Ugarte: “La pandèmia m’ha ensenyat a responsabilitzar-me de la meua felicitat"

L’actriu espanyola Adriana Ugarte ha rebut aquest dissabte el Premi Especial del Festival de Cine Antonio Ferrandis de Paterna, durant la gala que s’ha celebrat al Gran Teatre de Paterna. 

En una entrevista amb À Punt, l’artista ha assegurat sentir-se molt agraïda per aquest reconeixement global a la seua carrera, que abraça sèries com El tiempo entre costuras o La señora i pel·lícules com Palmeras en la nieve. Ugarte també ha treballat amb Pedro Almodóvar en Julieta i ha sigut guardonada amb diversos premis, entre ells un Ondas a la millor intèrpret femenina i un Premi Iris a la millor actriu.

Com es troba el món del cinema després de la irrupció de la pandèmia?

El cinema està ressorgint, sobretot pel suport de les plataformes, perquè són espais que no han patit amb la pandèmia sinó tot el contrari: han generat molt més contingut. El consum de ficció a casa era necessari i ha suposat una explosió per al sector. Ara mateix són una ferramenta fonamental per al desenvolupament del cinema. Però també és important continuar assistint a les sales de cinema. Per això crec que la relació és bona: el cinema es pot consumir en plataformes digitals i aquestes poden servir de trampolí per tornar amb més salut a la gran pantalla. 

Què ha aprés Adriana Ugarte durant la pandèmia?

Gaudir de cada instant mereix la pena. Si no ets capaç de disfrutar d’allò que estàs fent en aquests moments, tampoc podràs aprofitar la següent activitat. La pandèmia m’ha ensenyat a responsabilitzar-me de la meua felicitat. 

Què li queda per aprendre al cinema?

Una gran assignatura pendent, tant en el cinema com en les sèries, és temps per a poder desenvolupar projectes i realitzar rodatges d’una manera agradable. L’atmosfera i el clima de treball canviarien molt i les relacions interpersonals millorarien.

Has reivindicat molt el paper de la dona en el món del cinema.

És molt important que les històries de dones adultes comencen a arribar al cinema. A mi com a espectadora m’interessen les trames d’adolescents i de joves de 20 anys, però també que es conten les de dones de 40, 50, 60 o fins i tot de 70 anys, perquè m’interessa conéixer què els passa al món i a les persones.