Més de 300 escriptors mostren el seu suport a l’AVL i rebutgen les "agressions" al valencià

Un total de 321 escriptors i escriptores valencianes han fet públic un manifest en el qual mostren el seu “absolut rebuig” a les agressions que patix el valencià “en els últims temps” i demanen que la llengua pròpia quede “fora de tot debat partidista”, al mateix temps que reclamen als ajuntaments, la Generalitat i les diputacions que deixen de considerar-la com a “arma d'agressió política”. En el llistat d’autors que subscriuen el document destaquen autors com Rafa Lahuerta, Carles Alberola, Marc Granell, Susanna Lliberós, Purificació Mascarell, Rodolf Sirera i Ferran Torrent, entre altres.

A més, els autors manifesten el seu “suport” a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat “garant estatutàriament de la regulació gramatical en les terres valencianes, d'acord amb les universitats i altres organismes que realitzen funcions similars en altres parts del domini lingüístic”.

Els signants, segons exposen en el document, són persones “de diverses sensibilitats i preferències polítiques, socials i lingüístiques”, però a les quals els unix “un mateix ofici i una mateixa eina: la llengua”. Al mateix temps, denuncien “l’arraconament” que el valencià patix amb els canvis legislatius del sistema educatiu —“l'únic àmbit d'ús on fins ara s'aspirava a una certa normalitat”, diuen—, i també censuren els “intents de minorització” de la llengua pròpia en la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (Cacvsa), l'entitat que gestiona À Punt.

En este sentit, els autors demanen que les qüestions “estrictament gramaticals”, com l'ortografia, es debaten en “els escenaris acadèmics pertinents”, com l'AVL o les universitats, i que queden “fora de l'àmbit de l'opinió pública i de les xarxes socials, com passa en qualsevol altra llengua”.

Els escriptors manifesten el seu suport a l'AVL perquè continue amb la tasca de regulació de les qüestions lingüístiques merament tècniques “sense cap mena de pressió i amb els recursos necessaris per a oferir prestacions als usuaris de la llengua”. I subratllen que ells mateixos usen “diàriament eines que l'AVL posa a l'abast de tots com, per exemple, el Diccionari en línia o el Nomenclàtor Toponímic Valencià”. Per tot això, reclamen que des dels ajuntaments, la Generalitat i les diputacions “deixen de considerar la llengua com una arma d'agressió política” i avisen: “En comptes d'atacar l'adversari polític s'està agredint l'usuari de la llengua i la mateixa llengua, amb el que s'està facilitant l'abandó del valencià per ser una llengua problemàtica”.