Sense barreres: una història de superació i solidaritat

Els somnis a vegades es fan realitat. Paco és un xiquet de huit anys que té una atròfia muscular espinal que l'obliga a moure's en una cadira de rodes, però això no li ha impedit poder practicar esport. Hui, un equip de bàsquet amb cadira de rodes que du per nom Sense Barreres ha jugat el seu primer partit.

Son pare va tindre la idea de proposar l'esport adaptat com a activitat extraescolar i el col·legi Tomás de Villarroya, de València, va apostar per la idea. La resposta va ser inesperada, perquè els amics de Paco decidiren muntar-se en cadires com la del seu company per a jugar al bàsquet. En l'equip Sense Barreres no es distingeixen els xiquets i joves amb diversitat funcional o psíquica i els que no la tenen, perquè a la pista tots són iguals. Una història humana de superació i solidaritat.