El València s'acostuma a viure en el descens

Angoixa, ràbia, incredulitat, resignació, por o desesperació són algunes de les sensacions que apareixen en el futbol quan un equip està en descens i que, per al València, comencen a ser el pa de cada temporada.

Els de Mestalla s'han acostumat a conviure amb el fantasma de la Segona Divisió en els últims anys. El patiment començà ara fa tres campanyes, quan entre Gattuso i Baraja tingueren al València en Segona Divisió durant set jornades.

Un any després, el Pipo i la seua Quinta tingueren un curs tranquil. I la temporada passada arribà la debacle de Baraja i la marató de resiliència de Corberán, amb el València 25 jornades de 38 en zona de descens. Enguany ja van dos partits i la cosa no pinta bé.

De fet, vore el València en descens s'ha convertit en una cosa tan habitual que els de Mestalla són l'equip de l'actual Lliga que més temps ha estat virtualment en Segona Divisió en els últims tres anys.

De guanyar títols i competir amb els grans d'Europa, a deambular per la zona de descens amb els xicotets de la Lliga.

Una normalització del patiment que convida al desencant. Una por de jugar amb el foc de Segona Divisió que algun dia pot acabar cremant un gran club com un València cada volta més xicotet.