El València ja té la huitena copa

La glòria esperava a Sevilla, igual que fa 20 anys, quan Piojo, Mendieta i Ranieri començaven una nova etapa per al València. L'equip de Marcelino ha eixit al Benito Villamarín amb un 4-4-2. Jaume, el guardameta de la Copa, davall dels pals; Garay, recuperat, de titular; la batuta per a Parejo i la punta d'atac, per a Rodrigo i Gameiro.

La possessió, per al Barça; l'eficàcia, per al València. Els de Marcelino, pura concentració i mordent. Luis Suárez ho veia des de la grada. Messi, assecat. I tot l'equip de Valverde, amb els fantasmes d'Anfield a l'esquena. 21.400 valencianistes entregaven el seu alé al camp; centenars de milers, en la distància. La temperatura, 30 graus, no importava. 

11 anys sense cap títol

Des de l'obscura etapa de Ronald Koeman, el València no alçava un títol. El primer en 11 anys i el primer que perdia el Barça després de 4 títols consecutius. El València s'imposava al rei de copes absolut, amb 30 trofeus, i l'actual campió de Lliga. Primer títol també en la carrera de Marcelino com a entrenador, i això que ha estat ben prop de no continuar a la banqueta valencianista durant aquesta temporada. L'estrena, també de les vitrines del València, amb Peter Lim com a propietari del club de Mestalla.  

Les llàgrimes del capità

Messi havia marcat enguany els 3 gols en Lliga al València i hui no volia anar-se'n de buit. Primer ha avisat amb un llançament al pal. Pura mestria amb l'exterior de la cama dreta. Entremig, Parejo ha esvarat en el llançament d'una falta i ha demanat el canvi obligat. Les llàgrimes li vessaven al madrileny, presa de la impotència de deixar l'equip amb prop de 30 minuts per davant. Tot seguit, el Barça ha amenaçat el títol del València amb l'arrapada de Messi. L'1 a 2, que ja no canviaria. I això a pesar del monòleg blaugrana, excepte en el tram final, en què Guedes ha malbaratat dues ocasions clares per a sentenciar. El València havia renunciat a l'atac, però no a l'èpica: la que l'ha acompanyat enguany en la Copa. Les llàgrimes de Parejo –que ha alçat la Copa com a capità– eren ara d'alegria, la que sent una afició entregada i eufòrica. Esclatava el Villamarín, vestit de blanc-i-negre. Esclatava la ciutat de València, així com molts altres indrets de la Comunitat Valenciana.