Mestalla es queda a mitges (1-1)

El Sevilla és el màxim rival del València en la lluita per la quarta plaça de la Lliga i el partit tenia una transcendència especial. La rematada de cap de Rubén Sobrino a una centrada de Parejo, quan faltaven 10 minuts per al final, deixa un gust de boca positiu. Celades va encertar en la substitució de Kang-in Lee per Sobrino, a pesar de la incomprensió general que va causar la idea. Prop va estar d’arribar la victòria. Magnífica reacció de l’equip, a pesar que la resta del partit havia sigut un mar de dubtes. 

Sense Parejo, no hi ha idees

Amb l’onze inicial, Celades volia donar a Kang-in Lee total llibertat amb el 4-2-3-1, amb Carlos Soler i Ferran per fora, i el sud-coreà darrere de Maxi. Coquelin i Parejo formaven en el doble pivot. El problema és que l’equip va començar a caure des del mig. El capità va anar evolucionant i, en conseqüència, ho va fer la resta de l’equip. I si no n’hi haguera prou, Coquelin es va trencar. El Sevilla dominava. En el descompte de la primera part, errada defensiva col·lectiva i gol a la porteria de Cillessen. Ocampos rematava a soles en el punt de penal en una centrada, la qual havia anat a cobrir Parejo.

Ferran Torres, el millor del València

El Sevilla olorava la sang en la segona part i amenaçava d’ampliar el marcador. Parejo va estar constantment rodejat i el València no tenia cap opció de crear perill. Ferran Torres era el jugador més destacat del València. Kang-in Lee va tornar a demostrar que encara necessita madurar per a encertar a l’hora d’explotar les seues virtuts innates. L’equip de Celades, en definitiva, torna a demostrar que no sap a què juga, està desconcertat, sense inspiració, però és tanta la qualitat dels futbolistes i tan imprevisibles les tendències en el futbol, que qualsevol tendència es pot capgirar.