Ningú s'ho podia creure (2-3)

Era el dia. Més de tres anys després, el Ciutat de València tornava a gaudir d'un partit de Primera Divisió. Amb ple a la graderia. Amb homenatge a l'etern capità, Vicent Iborra. Amb un 2-0 en el marcador al descans. Però el Barça ha demostrat en la segona part per què és el vigent campió de la Lliga.

Ningú s'ho podia creure. Un equip que fa uns mesos estava amb seriosos problemes econòmics, que encara no han desaparegut completament, estava guanyant per 2-0 al totpoderós Barça. El primer gol l'havia marcat Iván Romero, després d'una retallada meravellós dins de l'àrea. El segon, José Luis Morales de penal per una mà després d'un xut que ell mateix havia fet.

Però ràpidament s'ha esvaït l'alegria. Un golàs de Pedri des de fora de l'àrea i un altre de Ferran han posat la igualada als cinc minuts de la represa. L'equip de Julián Calero s'ha tirat arrere, encara que sense renunciar a la contra. Lamine Yamal ha sigut el principal perill dels catalans, ben defensat primer per Manu Sánchez i després per Diego Pampín.

"El pitjor ha passat", deia Calero en la pausa d'hidratació. El Llevant estava prop de sumar el seu punt de la temporada. El seu punt en Primera Divisió després de la derrota a Mendizorrotza. Però en el temps afegit, una acció novament conduïda per Lamine ha acabat amb gol en pròpia porta d'Unai Elgezabal. Ningú s'ho podia creure.