Ferran Torres, el triomf de la resiliència i la persistència

Fa a penes un mes, en tot just el segon partit d'Espanya en el Mundial, Ferran Torres suplicava a l'aire que li concediren una diana intranscendent: "Per favor, que siga gol". Era el 5-0 contra l'Aràbia Saudita, però no va pujar al marcador per un fora de joc del davanter de Foios. Encara no ho sabia, però el destí li tenia reservat un moment molt més especial per a celebrar un gol. Esta imatge podria ser un reflex fidel de la carrera del davanter valencià, que ha hagut de superar molts obstacles fins a convertir-se en l'heroi del segon Mundial d'Espanya.

Ferran Torres va començar a jugar a futbol al seu poble, a Foios. Vivia en una planta baixa i, encara que eixia a jugar al carrer, el pati interior de sa casa era on solia muntar-se els primers partits, amb els seus gossos fent de defenses rivals. Després d'un any jugant a futbol sala en el col·legi, va fer el salt a l'Acadèmia del València CF, on va entrar amb sis anys com a prebenjamí.

Onze anys més tard, i després de passar per totes les categories inferiors, va debutar amb el València en un partit de Copa del Rei contra el Saragossa. Però enmig d'este procés, va haver de superar el primer entrebanc, la separació dels pares. En total, va jugar tres temporades en el club blanc-i-negre, on va guanyar el seu primer títol, la Copa del Rei del 2019.

Amb el seu contracte prop d'expirar, el foier va demanar que es compliren dos de les tres següents condicions per a renovar: que el màxim accionista, Peter Lim, s'involucrara en la negociació; ser un dels millors pagats de la plantilla; o que el feren un dels capitans de l'equip de la seua vida. No se'n va complir cap, i la història de Ferran en el València va acabar amb una eixida traumàtica al Manchester City a canvi d'uns 25 milions. El jugador va assenyalar que els veterans els van fer el buit als jóvens i els van acusar de la caiguda en desgràcia de Marcelino García Toral, acomiadat el setembre del 2019. A més, va acusar treballadors del club d'impulsar campanyes en les xarxes en contra seua.

A Anglaterra va estar un any i mig a les ordes de Pep Guardiola, que el va convertir en la posició de davanter centre, i va guanyar una Premier League i una Copa de la Lliga. Consolidat ja com a internacional espanyol, com un dels màxims golejadors de la selecció, va fitxar pel Barça a finals del 2021, en el mercat d'hivern, per vora seixanta milions.

L'etapa com a blaugrana tampoc va ser un camí de roses. El cost elevat del seu fitxatge va fer que l'afició culer el qüestionara pel seu rendiment i, sobretot, per la seua capacitat golejadora. Les crítiques el van portar a tocar fons: el van afectar tant que fins i tot va arribar a valorar abandonar el futbol. Havia perdut la il·lusió i les ganes de continuar jugant, però, afortunadament, no es va rendir.

Va demanar ajuda i es va posar en mans del psicòleg José Ángel Caperán per a revertir esta situació. Ferran Torres va dissenyar la cuirassa de tauró, el seu alter ego, per a reconvertir-se. Va fer seu el lema: "Ho intentes, t'equivoques, t'alces". Des d'aleshores, s'ha rodejat d'un equip propi d'un esportista d'elit: un nutricionista, un fisioterapeuta personal, un metge i un psicòleg.

A poc a poc, va aconseguir revertir la situació, fins a guanyar-se l'estima de l'afició del Barça, tot i viure moltes vegades a l'ombra de Robert Lewandowski. Les dos últimes temporades, el seu rendiment ha millorat molt, sobretot en les xifres golejadores, que l'han situat entre els màxims realitzadors de l'equip. A més, el seu paper ha sigut destacat en molts dels set títols que ha guanyat amb els catalans: 3 lligues, 3 supercopes d'Espanya i 1 Copa del Rei.

Tot i els constants obstacles que ha hagut de superar, el Tauró no ha deixat mai que l'afonen. Va nàixer un 29 de febrer i tal vegada els anys de traspàs li han ensenyat al fet que no sempre es pot celebrar. I la seua lluita, resiliència i persistència l'han acabat convertint en l'heroi de tot un país.

Ferran Torres és un dels tres valencians campions del Mundial, després de Raúl Albiol (2010), i Alejandro Grimaldo, que també formava part de l'actual selecció. Amb encara molta carrera per davant, el que és indiscutible ja és que, per dret propi, és un dels millors futbolistes valencians de tots els temps.