Ferran Torres condueix la selecció a la final de la Lliga de les Nacions

Feia mig segle, des de 1971, que Itàlia no perdia a casa contra Espanya i l'actual azzurra estava 37 partits sense conéixer la derrota, amb títol d'Eurocopa inclòs. Han trencat la ratxa un equip jove i un jugador de Foios que amb dos gols es consolida com a figura mundial. Les dues dianes de Ferran Torres en la primera part li han donat la victòria a la roja per 1 a 2, i la selecció espanyola jugarà diumenge la final de la Lliga de les Nacions. El rival eixirà de la semifinal entre Bèlgica i França.

Itàlia ha començat el partit posant en dificultats la roja. Els de Luis Enrique no sabien com llevar-se la pressió italiana i així han vingut les dues primeres oportunitats locals, desbaratades per Unai Simón. Han sigut deu minuts d'incertesa.

Tot ha canviat en el minut 16 amb una ràpida jugada espanyola, quan Ferran Torres ha rematat a gol una centrada d'Oyarzabal des de l'esquerra. Just un minut després del 0 a 1, una errada de Donnarumma quasi provoca el segon de la roja. Bonucci ha enviat la pilota a córner de manera miraculosa.

Itàlia havia rebut una poalada, però ha continuat fent el seu joc. El partit estava completament obert i, abans del descans, Unai Simón ha hagut d'intervindre en dues ocasions més per a desbaratar dues oportunitats molt clares de l'azzurra.

Tanta era la intensitat que Itàlia, abans del descans, s'ha quedat amb un jugador menys per expulsió de Bonucci amb doble targeta groga. Era el minut 42, però encara no havien acabat les emocions.

En el minut extra de la primera part ha vingut el segon gol d'Espanya, una altra vegada Ferran Torres i una altra vegada Oyarzabal. El jugador basc tornava a centrar i el de Foios, aquesta vegada de cap, ha rematat al fons de la porteria.

Així acabaven uns apassionants primers 45 minuts amb el 0 a 2 a favor d'Espanya i després de tota una oda al futbol per part dels dos equips, sense especular, sense por i buscant sempre la porteria rival.

Segona part

La roja ha sabut administrar la superioritat numèrica i l'avantatge en el marcador fent el joc que més li convenia. Els italians han fet una segona meitat molt a la italiana, però sense generar perill excessiu. Els de Luis Enrique han sabut adaptar el seu joc a les necessitats i condicions que demanava el partit, davant de la desesperació local. Fins i tot, Marcos Alonso ha pogut fer el tercer a les acaballades de l'encontre. No ho ha fet, i això contra Itàlia és sinònim de patiment fins al final. Sense saber rematar a l'azzurra i amb una errada de tot l'equip, ha vingut el contraatac que ha provocat l'1 a 2 de Pellegrini. Era el minut 83. Uns últims minuts que s'han fet tan eterns com la mateixa Roma. La tranquil·litat només ha vingut amb el xiulit final. La selecció espanyola jugarà la final de la Lliga de les Nacions.