Camí de la novena | La Copa del Rei del 2019

Després de l'última Copa del Rei l'any 2008, el València CF arribava a l'any del seu centenari en una bona dinàmica i amb la necessitat de començar a lluitar per fites superiors. Una era la d'aconseguir un títol.

Amb l'opció de la Lliga quasi impossible per la gran lluita entre el Reial Madrid, el Barcelona i l'Atlètic de Madrid; i la gran dificultat de la Champions League, la Copa del Rei concentrava moltes de les esperances. Encara que a mitjan temporada, aquestes esperances es veurien modificades per l'eliminació de la Champions i classificació, per tant, per a l'Europa League.

El València, que havia assolit certa estabilitat amb Marcelino García Toral i una plantilla amb jugadors consolidats de talla mundial com Guedes, Kondogbia, Carlos Soler o Rodrigo Moreno, va fer una temporada de menys a més.

En la Lliga no va situar-se en posicions europees fins a la jornada 28 i l'eliminació prematura en Champions League es va esborrar de la memòria amb l'arribada a les semifinals de la segona competició europea.

Però l'alegria de la Copa del Rei es va quallar a poc a poc. L'equip valencianista va superar les eliminatòries contra l'Ebro, l'Sporting de Gijón, el Getafe i el Betis i es va emparellar amb el FC Barcelona en la final.

Els blaugrana, primers en Lliga i lluitant també per la Champions League, tenien un equip entrenat per Ernesto Valverde, però on, òbviament, la verdadera estrela era Leo Messi.

Però, encara que el club català era favorit, el gran partit del València, de molta intensitat i encert de cara a porteria, va decantar la balança. En la primera part Gameiro i Rodrigo van avançar el duel, que se n'aniria amb 0-2 al descans.

En la segona part i amb el Barça bolcat i buscant insistentment el gol, va trobar Messi, que va retallar distàncies. Però el marcador no es va moure més i va segellar un any del centenari redó.