Cremà i renaixement a la Fonteta (69-64)

Divendres, a Rússia, el València Basket pot assegurar la seua presència a la final de l'Eurocup, després de començar amb triomf la sèrie que suposa la seua vuitena participació en les semifinals de l'Eurocup. 

Tot el partit a remolc

El partit a la Fonteta semblà la metàfora d'una cremà. Durant els minuts previs, el dispositiu de foc d'artifici es preparava en forma d'animació especial a la graderia. D'altra banda, durant els tres primers quarts del partit es va veure un València Basket que patia i es cremava davant un Unics Kazan que va semblar superior fins als últims deu minuts. L'arbitratge va semblar desconcertant i activà el públic en forma de xiulits, com un espectacle pirotècnic que es retarda. 

Insospitat plàcid final

La nostàlgia de veure un equip amb somnis truncats, inferior, cremant-se, es tornà de sobte en renaixement i il·lusió renovada quan Will Thomas entrà en escena al minut 35 per a posar per davant l'equip de Ponsarnau per primera vegada en el partit. I així fins a un insospitat plàcid final. D'igual manera que en els cicles fallers, el club treballa en el projecte de l'any que ve. El somni és l'Eurolliga i el bitllet passa per guanyar l'Eurocup. 

Les defenses decideixen

San Emeterio i Tobey van ser els màxims anotadors del València Basket, amb 14 punts, seguits de Matt Thomas, amb 13, en un partit que va destacar pel baix tanteig (69-64) i per les moltes errades i pèrdues en atac. Les defenses van decidir un duel prel·ludi de la cremà fallera i, sobretot, de la possible quarta Eurocup de la història del club de la Fonteta.