<![CDATA[À Punt - Interactius]]> 10 <![CDATA[À Punt - Interactius]]> <![CDATA[SIMULADOR | Calcula la nota de la PAU i a quina carrera pots accedir]]> S'acosta la data marcada en roig pels 25.666 alumnes valencians que aspiren a convertir-se en universitaris el curs 2026-2027. Els pròxims dimarts 2, dimecres 3 i dijous 4 de juny tindran lloc els exàmens de la prova d’accés a la universitat (PAU). Uns exàmens decisius que permetran determinar a quina carrera podrà accedir cadascun dels aspirants. 

Eixa xifra final, que després s’haurà de comparar amb les notes de tall de cada grau, s'obté d’una operació en què es comptabilitzen les notes mitjanes del batxillerat o el cicle formatiu de grau superior amb què cada estudiant accedix, els exàmens de la fase obligatòria i les dos millors notes de les proves de la fase voluntària. Per a facilitar el càlcul, À Punt ha elaborat la següent calculadora. 

Tot i que les notes de tall de les universitats valencianes per al curs 2026-2027 no estaran definides fins al final del procés d’admissió, l’alumnat pot prendre com a referència les últimes publicades, és a dir, les del curs 2025-2026. Consulta en la següent taula quina va ser la nota de l’última persona admesa en cada grau. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Viatge interactiu pels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]> Entre Castelló, València i Alacant, hi ha 22 parcs naturals els quals es dividixen en illes, aiguamolls, rius, serres litorals i serres d'interior. Un patrimoni natural ple de biodiversitat que cal preservar i alhora gaudir.

Coincidint amb el Dia Europeu dels Parcs Naturals pots consultar un mapa interactiu amb tots els parcs naturals de la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El raïm per a vi convertix la Plana d’Utiel-Requena en la comarca líder d’agricultura ecològica]]> Si ens perdem entre els bancals de la Plana d’Utiel-Requena, els Ports o l’Alt Palància probablement tenim prop alguna parcel·la de producció sostenible. Són les comarques que més superfície certificada de superfície ecològica tenen. Els cultius de secà estiren l’agricultura ecològica, que arrela especialment a les comarques de l’interior. Només a la Plana d’Utiel-Requena hi ha 30.267 hectàrees amb superfície certificada, és la comarca líder en producció sostenible i dobla la segona comarca amb més cultius així, que és els Ports amb 12.220 hectàrees, segons les dades de l’any passat proporcionades este dijous pel Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana.

Per cultius, els fruits secs i el raïm per a vi són els que més superfície ecològica tenen, un fet que explica que la Plana d’Utiel-Requena siga líder en este sistema de cultiu respectuosa amb el medi ambient. Així, hi ha 19.517 hectàrees de fruits secs i 19.130 de ceps de raïm de vi al conjunt de la Comunitat Valenciana. A esta producció ecològica s'afigen les vora 8.850 hectàrees d'oliveres, les 5.419 hectàrees de cítrics o les més de 3.865 de cereals. També es dediquen vora 2.000 hectàrees a fruites i vora la meitat, un miler, hortalisses.

A diferència de la Plana d’Utiel i dels Ports, a la cua, quant a la quantitat d’hectàrees ecològiques, se situa València, on només hi ha 33 hectàrees certificades, i l’Alt Millars amb 65. Com més a l’interior, més superfície dedicada a l’agroecologia n'hi ha. Així, per exemple, al Comtat hi ha vora un miler d’hectàrees; a la Costera, 2.200 i, a l’Alt Maestrat, 5.172 hectàrees.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana revalida el pòdium de banderes blaves a Espanya, amb més de 170 en platges, ports i embarcacions]]> La Comunitat Valenciana torna a revalidar, un any més, el pòdium com la comunitat autònoma amb més nombre de banderes blaves al litoral. En este 2026, són un total de 174 distincions distribuïdes en un total de 48 municipis; en concret, les platges n’obtenen 152, els ports esportius 20 i les embarcacions 2.  

Són les dades que ha fet públiques este dimarts l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), promotora de la iniciativa, que cada any reconeix les millors platges pel bon estat de l'aigua, l'alt nivell dels servicis i la seguretat dels banyistes. 

Entre els deu municipis de tot Espanya amb més quantitat de banderes blaves n'hi ha quatre valencians: Orihuela (11), Cullera (10), Dénia (9) i Torrevieja (9). Així mateix, l’Adeac ha reconegut amb el guardó a millor educació ambiental a Santa Pola i a millors servicis de socorrisme a Gandia. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vora dos de cada mil dones han patit violència de gènere en 2025 a la Comunitat Valenciana]]> A la Comunitat Valenciana, 4.578 dones han sigut víctimes de violència de gènere —1,9 de cada 1.000— segons les dades de l’estadística de violència domèstica i de gènere de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponent a l’any 2025.

L’estadística, que s’ha publicat este dijous, contempla els casos de dones víctima de violència de gènere corresponents als assumptes en què s’havien dictat mesures cautelars o ordes d’allunyament. D'acord amb estes dades, la taxa de dones que han patit este problema profundament arrelat en la nostra societat a Espanya en 2025 és d’1,5 per cada 1.000 dones de 14 o més anys. Per tant, la Comunitat Valenciana se situa 4 punts per damunt de la mitjana nacional, juntament amb altres 11 comunitats i les dos ciutats autònomes, i duplica el resultat de les autonomies amb la taxa més baixa. Per davall de la mitjana nacional se situen Catalunya i el País Basc, amb una taxa de 0,7 per cada 1.000 dones, Madrid (0,9), Galícia (1) i Navarra (1,2).

Pel que fa a les xifres totals, a la Comunitat Valenciana s’han registrat 4.578 dones víctimes de violència masclista amb mesures cautelars o ordes d’allunyament en 2025. Això ens situa com la segona autonomia amb més víctimes totals, només per darrere d’Andalusia (7.816), i per davant de comunitats amb més població, com ara Madrid (3.063) i Catalunya (2.537).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[DADES | Llegim menys que la mitjana espanyola, tot i tindre la quarta col·lecció de recursos bibliotecaris més gran]]> L'omnipresència de les pantalles no ha apagat l'amor per la lectura. Almenys això suggerixen les dades, que mostren que cada vegada llegim més a la Comunitat Valenciana i que són les noves generacions, i especialment les xiques joves, les que tenen bona part de la responsabilitat d'esta tendència. L'altra cara de la moneda, però, és que encara llegim menys que la mitjana espanyola i que, tot i tindre la quarta col·lecció de recursos bibliotecaris més gran del país, estem en la cua nacional pel que fa a espais de lectura públics per habitant.

Segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2025 de la Federació de Gremi d'Editors d'Espanya (FGEE), el 64,4% dels valencians i les valencianes llig llibres en el seu temps lliure, una xifra que se situa per davall de la mitjana espanyola, del 66,2%, i que col·loca la Comunitat com la huitena autonomia amb l'índex lector més elevat, per darrere de Madrid, el País Basc, Catalunya, Navarra, La Rioja, Aragó i Galícia.

Segons les dades del ministeri, un 59,8% dels homes declara llegir en el temps lliure, un percentatge que puja fins al 72,3% en el cas de les dones. Per franges d'edat, són els més joves els que eleven la mitjana: el 76,9% dels ciutadans d'entre 14 i 24 anys afirma llegir per plaer; un hàbit que només compartix el 58% de les persones majors de 65 anys. Si ens fixem, però, en la quantitat de llibres llegits per persona, la fotografia s'invertix: són les persones jubilades, amb més de 13 llibres a l'any, les que encapçalen el rànquing, per davant dels joves menors de 24 anys, amb 12, i dels que tenen entre 25 i 65 anys, amb menys d'onze.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Quant cobren els pensionistes valencians, municipi a municipi]]> Les pensions a la Comunitat Valenciana presenten grans diferències segons el municipi de residència, amb una bretxa que supera els mil euros mensuals entre les localitats amb imports més alts i les que registren les quanties més baixes.

Segons l'última actualització de dades de la Seguretat Social, corresponents a gener del 2026, Benifallim (Alcoià) és el municipi amb la pensió per jubilació mitjana més elevada, 2.098 euros al mes. El seguixen Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria), amb 1.945 euros, i Godella (Horta Nord), amb una mitjana de 1.938 euros.

En l’extrem contrari, Llíber (Marina Alta) registra la pensió mitjana més baixa, 832 euros mensuals, seguit de Vilar de Canes (Alt Maestrat), amb 860 euros, i Herbers (els Ports), amb 918 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tot el que has de saber per a trobar el millor lloc on vore l'eclipsi del 12 d'agost]]> Per a vore bé l’eclipsi del 12 d’agost cal tindre en compte diversos factors. A la Comunitat Valenciana, la meitat nord del territori podrà observar un eclipsi total, mentre que al sud serà parcial, encara que també enfosquirà el cel de manera notable.

A Portell de Morella, als Ports, serà on la totalitat durarà més: el Sol quedarà completament ocult durant 1 minut i 40 segons. A mesura que baixem cap al sud, la durada es reduïx progressivament. A València, per exemple, la fase total serà exactament d'un minut.

L’eclipsi començarà cap a les 19:36 h al territori valencià, quan la Lluna començarà a passar per davant del Sol. El moment màxim es produirà entre les 20:30 i les 20:35 h, i a partir d’ací el Sol reapareixerà de manera progressiva.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consulta el preu actualitzat de les gasolineres valencianes]]> La guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran va provocar un augment sobtat del preu dels combustibles, que va ser evident en qüestió de pocs dies en el cartell de preus de les gasolineres arreu de la Comunitat Valenciana. Setmanes després de l'anunci del president Pedro Sánchez de la reducció de la fiscalitat energètica, els preus retenen les pujades constants amb valors inferiors als d'abans d'entrar en vigor les mesures, però per damunt dels preus d'abans de començar el conflicte.

En este mapa pots consultar l'última actualització del preu dels carburants entre les 1.252 estacions de servici repartides per tota la Comunitat Valenciana. Localitza la gasolinera més barata al teu municipi, barri o lloc de vacances. Els punts del mapa representen el rang de preus de la gasolina 95. El preu del gasoil i de la gasolina 98 es pot consultar fent-hi clic.

Museros (Horta Nord) registra el preu de la gasolina més baix després de l'última actualització, amb un cost d'1,33 €/l. Omplir un depòsit mitjà de 55 litres ací costa quasi 75 euros. En canvi, segons l'última actualització, el mateix depòsit a la gasolinera més cara de tot el territori, situada a Sant Mateu (Baix Maestrat), supera els 95 euros, ja que el litre costa 1,74 €/l. Una diferència de 20 euros per depòsit que pot suposar un estalvi important per a moltes butxaques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Calculadora de sou | Cobres molt o poc respecte a la mitjana de la població valenciana?]]> La percepció sobre quant cobrem respecte a la gent que ens envolta, a les persones de la nostra generació o en comparació amb persones d'un altre sexe, no sempre s’ajusta a la realitat. Amb la següent calculadora pots saber quina posició ocupes en comparació amb la resta de la població valenciana en funció del teu sou brut anual. L’eina s'ha fet a partir de l’última enquesta anual d'estructura salarial (EAES) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que es correspon al 2023. Els resultats s’obtenen a partir de les dades de retribució de 28.500 empreses espanyoles i 250.000 treballadors i treballadores. 

Si dividim la població resident a la Comunitat Valenciana en dos meitats en funció del sou, la xifra que quedaria en la meitat de la taula, la mitjana, seria 21.611 euros. Els treballadors que estan en el percentil 10, és a dir, els que cobren menys que el 90% de la població valenciana, tenen un sou anual que no arriba a 10.000 euros, mentre que els que estan en el percentil 90, als quals només superen en sou un 10% dels valencians, reben un salari anual superior a 45.000 euros.

Unes xifres que ens situen pràcticament a la cua d'Espanya. Amb una mitjana de 25.632,37 euros, la Comunitat Valenciana és la dècima regió pel que fa a guanys per treballador. La mitjana nacional és vora 2.500 euros més a l’any, i a la regió on més es cobra, el País Basc: el sou és un 30% superior al d'ací (33.504 euros). 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | On i quan fan festa i revetles per Falles?]]> El cap de setmana és l'inici d'un seguit de dies plens d'actes fallers. Les comissions trauen la festa al carrer i fins a la nit del 18 moltes han organitzat revetles que, segons el ban faller, podran durar fins a les 4:00 de la matinada. El diumenge dia 15, en ser la nit de la plantà, moltes comisions dediquen la nit a enllestir els monuments.

Els següent mapes mostren algunes de les principals festes per dies:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El mapa de les Falles 2026: tots els premis, monuments i envelats de València]]> La ciutat de València i les pedanies han cedit el protagonisme absolut dels carrers a les comissions falleres. A partir de les dades obertes de l'Ajuntament de València, À Punt Notícies ha elaborat este mapa, que mostra la localització dels 352 monuments fallers i els vora 200 envelats on tindran lloc des de sopars fallers fins a espectacles musicals. També hi pots consultar en cada punt el premi obtingut per cada comissió i la secció a la que pertany.

Enguany la ciutat té 9 monuments que competeixen en Secció Especial, i 33 que ho fan en Primera, les dos categories que més visitants atrauen. Les obres, els lemes de les quals es poden consultar fent clic als punts del mapa, es podran admirar fins a la nit de la Cremà, el 19 de març.

Des d'este divendres dia 6 també han anat apareixent per tots els barris del municipi els característics envelats blancs que acullen sopars, revetles i tota mena d'activitats falleres des de hui fins a la nit de Sant Josep.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Creixen un 23% els punts de recàrrega a la Comunitat Valenciana en només un any]]> La infraestructura de recàrrega de cotxes elèctrics d'accés públic a la Comunitat Valenciana arriba als 5.125 punts arreu del territori al final del 2025, la qual cosa suposa un increment del 23% en només un any. Així es desprén de les dades de l’últim baròmetre d'electromobilitat, elaborat per l’Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac) i fet públic este dimarts, que remarca que al conjunt d’Espanya, este increment s’eleva fins al 37%, amb un total de 53.072 punts distribuïts arreu del conjunt de les comunitats autònomes. 

L'any tanca amb un augment total de 961 punts de recàrrega d'accés públic a la Comunitat Valenciana. Pel que fa a Espanya, el creixement és de 14.347 punts, el major registrat en un any. De fet, només en l'últim trimestre de l'any, la xarxa de recàrrega ha crescut en 965 punts.

Pel que fa a la qualitat dels punts, el 30% la infraestructura de recàrrega d'accés públic compta amb potències superiors a 22 kW, encara lluny de l'objectiu establit per Anfac del 47% per a estes potències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | La Comunitat Valenciana concentra set milions de reserves en pisos turístics en un estiu de rècord]]> Les reserves en apartaments turístics s’han incrementat un 28,2% a la Unió Europea este estiu, segons dades d’Eurostat, en un context de fort dinamisme del sector que conviu amb una greu crisi d’accés a la vivenda. La Comunitat Valenciana, amb prop de set milions, se situa com la tercera autonomia amb més pernoctacions en pisos turístics, només per darrere d’Andalusia i Catalunya.

Espanya lidera el rànquing europeu amb més de 73 milions de pernoctacions en apartaments turístics durant el segon trimestre del 2025. De fet, quatre de les deu primeres posicions en el rànquing per regions les ocupen comunitats autònomes espanyoles.

Amb 7.084.813, la valenciana va ser la sisena regió de la Unió Europea amb més pernoctacions en el segon trimestre del 2025, una xifra que representa un increment d'un 17,4% respecte al mateix període de l'any 2024, i d'un 68,2% respecte al 2022. La supera lleugerament Catalunya, en cinquena posició, que en va registrar 7.371.775. Andalusia és la que més n’acumula, amb 13.269.252, una dada que marca la diferència més important de la taula, ja que la segona regió més visitada, la costa croata, va tindre vora 4.000 pernoctacions menys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Quines són les nacionalitats estrangeres més comunes als barris i municipis de la Comunitat Valenciana]]> El creixement de la població a la Comunitat Valenciana és desigual segons la procedència dels nouvinguts segons les últimes dades del cens de població publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Els nous habitants amb nacionalitat espanyola augmenten un 0,47% respecte a l’any anterior, mentre que el nombre dels que tenen passaport estranger s'incrementa en un 8,90% i representa hui el 19% del total la població valenciana. Per províncies, a Alacant el 24,46% són estrangers, mentre que a València ho són el 15,91% i a Castelló el 14,12%.

En 2015, Colòmbia és la procedència amb el nombre més elevat de forasters, amb 123.266 persones, seguits del Marroc (104.511) i de Romania (99.768). Un rànquing que per províncies diferix, ja que a Alacant és el Regne Unit la comunitat estrangera més nombrosa (68.904), per damunt de les principals nacionalitats a València i Castelló, les quals són la colombiana (57.907) i la romanesa (36.462), respectivament.

Però just estes nacionalitats no són precisament les que més han pujat en l’últim any. De fet, per exemple, el Regne Unit i Romania són de les nacionalitats amb menor creixement en este període. En canvi, són el Canadà i Gàmbia els que més han augmentat en el territori valencià en el 2025, amb quasi un 43% i un 27% respectivament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Arriba el fred: consulta les mínimes i la cota de neu municipi a municipi]]> El primer episodi significatiu de fred de la segona meitat de l’any s’ha fet notar des de dijous, però entre divendres i dissabte seran les caigudes més importants del mercuri. La massa d'aire àrtic ha arribat de ple a les comarques valencianes acompanyada de fortes ràfegues de vent. Això farà que la sensació tèrmica siga encara més gèlida. De fet, l'Aemet ha activat un avís groc pel vent a l’interior nord este divendres, quan les ratxes en alguns punts podrien fregar els 120 quilòmetres per hora.

Divendres les temperatures arribaran o fins i tot se situaran per davall de zero graus en 64 municipis valencians, ubicats a les comarques dels Ports, l'Alt Palància, el Racó d'Ademús, la Plana d’Utiel-Requena, la Serrania, l'Alt Maestrat i l’Alt Millars. En una trentena de municipis, fins i tot, la cota de neu se situarà a només 400 metres d'altitud i una desena, entre 700 i 600.

Dissabte la baixada dels termòmetres encara serà notable. En més d'un centenar de municipis valencians les temperatures baixaran de 0 graus i totes les localitats de la Comunitat Valenciana baixaran de 10 graus. A la llista de comarques que marcaran valors negatius, divendres se'n sumaran altres, com la Foia de Bunyol, el Comtat i la Vall d’Albaida, i alguns municipis elevats de la Vall d’Albaida (Bocairent), la Marina Baixa (Benifato) i l’Alcoià (Ibi).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La riuada oblidada del 1949: el dia que el Poio, el Túria i el Carraixet es desbordaren]]> La riuada del 1949 és un episodi poc recordat en la història valenciana recent, tot i que va marcar un abans i un després en la relació de la capital i els pobles amb els seus rius i barrancs. Aquell 28 de setembre, ara fa 76 anys, pluges torrencials a la capçalera del Túria i a les serres pròximes desencadenaren un desbordament sobtat que es va estendre amb rapidesa per l’Horta, nord i sud, i per la capital. El balanç va ser tràgic, amb més de quaranta víctimes mortals oficials només a la província de València, i onze a la de Castelló, i nombrosos danys materials en més d’una vintena de municipis.

Segons ens narra Iván Portugués Mollá, professor de Geografia de la Universitat de València, va ser una dana que es desplaçà de sud a nord: “primer va afectar la zona de Poio, després a la Calderona i va continuar pujant cap a Castelló, amb crescudes també importants a la zona del riu Millars i Sec”.

A València, els efectes més greus es concentraren al barri de Campanar, on el caixer del Túria encara no comptava amb un ampit de protecció i l’aigua es va escampar pels carrers. Al nord, el Carraixet i els seus afluents van arrasar des de Bétera fins a la mar, amb nivells que van fregar els tres metres d’altura, passant per pobles com Montcada i Alboraia; la tempesta també afectar alguns altres pobles de l'Horta Nord, com Massamagrell. Al sud, com a precedent històric de l’última barrancada del 2024, la rambla de Poio va devastar camps i pobles com Chiva, on quatre persones van perdre la vida, Catarroja o Massanassa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Agost a ritme d’orquestra: consulta quan i on hi ha espectacles]]> El mes d’agost arriba carregat de festes a la fresca en els pobles valencians. Des de les grans formacions com la Montecarlo, La Tribu o La Pato fins a grups emergents, les orquestres faran sonar el seu repertori en centenars de pobles per animar les nits d’estiu amb versions de clàssics i temes actuals.

Les festes a l'aire lliure es convertixen, un any més, en punt de trobada intergeneracional on veïns i visitants compartixen pista de ball fins ben entrada la matinada. Hi ha cites pràcticament diàries, coincidint amb les festes majors de municipis grans i menuts. Consulta el mapa interactiu amb totes les dates i localitzacions per a no perdre’t cap d’estes nits d’orquestra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[DADES | Més de vint mesos d'infern a la Franja de Gaza explicats en cinc infografies]]> “És inimaginable que la comunitat internacional estiga presenciant el desenvolupament del conflicte amb la taxa més mortífera del segle XXI”. Són les paraules que va pronunciar Sally Abi Khalil, la directora de l’ONG Oxfam al Pròxim Orient, cent dies després del començament de l’ofensiva israeliana a la Franja de Gaza que va iniciar-se després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. En aquell moment, la taxa de mortalitat va assolir una xifra —al voltant de les 250 persones assassinades per dia— que excedia amb escreix la del conflicte recent més mortífer dels últims anys, la guerra a Síria —on moriren de mitjana 96,5 civils al dia, segons dades d’Oxfam. En aquell moment, més del 40% dels morts a Gaza eren menors d’edat.

En total, en els últims més de vint mesos, almenys 56.000 persones han sigut assassinades i 132.000 han resultat ferides, segons les dades del Ministeri de Salut de Gaza. D'acord amb estes dades, la mitjana de morts hauria baixat fins a les vora 90 persones per dia, una taxa que, novament segons els càlculs d’Oxfam, continua sent molt superior a la d’altres conflictes recents com ara el del Sudan (51,6), l'Iraq (50,8), Ucraïna (43,9) l'Afganistan (23,8) i el Iemen (15,8).

En els tan sols 365 km² que ocupa la Franja de Gaza, les Nacions Unides calculen que ja s’acumulen més de 50 milions de tones d’enderrocs. És el resultat de vora 150.000 edificis destruïts i danyats, una situació que ha deixat inoperable el 90% dels centres de salut i problemes de funcionament a la pràctica totalitat de sistemes d’aigua, sanejament o electricitat. L’impacte econòmic de la destrucció al territori s’acosta als 17.000 milions d’euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De Xafa-ratlles a Cagallanda o Tresous: el mapa i el perquè dels nostres malnoms ]]> Ousperterra de Tavernes de la Valldigna per la seua hèrnia o Enganyataulells d’Almussafes per la coixera. Potet-potet de Lloc Nou d’En Fenollet, a Xàtiva, o Maedeu de Carlet per l’expressió que tant van repetir. La Morrua, una xica forastera de Sant Joan d’Alacant. I al Flaüta d’Almassora el va marcar l’afició a este instrument, que als pobles el pronuncien així. En canvi, a l’Espantatronás de Xest, a qui tots recorden, no saben ben bé quina va ser la seua relació amb les tronades. Com ells, a Pepa la Cadena a la Vila Joiosa sempre la va identificar el seu treball de tancar el pas a nivell i al Aguardentero del Villar la seua dedicació, de la mateixa manera que els Pocapena de Xiva per estar al capdavant de l’escorxador i no mostrar pietat amb els animals. 

No està tan clar per quin motiu coneixen a Figueta d’Or de Pinedo, la pedania de València, al Piu de Xert o a Pitón de Xella, però van ser malnoms que els han identificat als seus pobles. Potser ningú imaginava que la baralla que va tindre en un bar Tiraló, de Catarroja, li donaria nom, com tampoc la conversa del firer de Simat de la Valldigna, Somos del Pueblo, amb la Guàrdia Civil, a qui els parlava castellà. Les taques del Diputat de la Manxa de la Vall d’Uixó el van batejar, jugant amb les paraules, com també ho faria, pot ser, la relació amb el fes del Trencafesos d’Elx.

Estos malnoms, que testimonien des d’anècdotes fins a trets físics, orígens o professions, a pesar que se senten molt als nostres carrers, a penes es lligen. Estan molt vius a les converses del veïnat, als xafardejos, però la vida actual els ha reduït a pocs àmbits escrits. De fet, hui dia són comptadíssimes les situacions en què es poden llegir: alguna esquela o ban, el dorsal o el mallot d’algun esportista i les pissarres dels, cada vegada més escassos, atandadors de l’Horta de València. I això és un risc, perquè el pas del temps pot soterrar tot este tresor lingüístic, el dels malnoms, que sovint ha sigut “la germaneta pobra, la cendrellosa” de l’estudi dels noms propis, com indica el filòleg Vicent García Perales. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Radiografia de llistes d'espera: l’Hospital General de Castelló i el Dr. Balmis d’Alacant acumulen la demora més llarga]]> Les llistes d’espera en sanitat sempre són un repte per a qualsevol govern. La reducció del temps és un objectiu constant i l’anàlisi de les xifres és necessari per a fer una radiografia de la situació i trobar el millor tractament possible. L’últim informe de la Conselleria de Sanitat s'enorgulleix d’haver reduït en un 58% la demora en els casos més urgents, mentre que l’oposició destaca una tendència global d’empitjorament en els últims temps.

Sanitat va publicar al gener l’informe que tancava el 2024 i el Consell destacava la disminució dels pacients en prioritat 1, que han de ser atesos en un termini màxim de trenta dies. La Conselleria comparava la dada heretada del Botànic —2.967 pacients el juny del 2023— amb l’última que s'havia arreplegat, 1.241 en total en esta categoria. “Per a este Consell, és prioritari intervindre segons la gravetat dels pacients perquè la salut està per damunt dels números, per això ens basem en criteris sanitaris i no estadístics”, va declarar el conseller Gómez.

Però existeixen molts més indicadors que s'han de tindre en compte. La Conselleria que lidera Marciano Gómez publica les dades de les llistes d’espera quirúrgica cada sis mesos, el mínim que exigeix la llei. En el seu portal web es pot accedir a totes les dades segons hospitals i especialitats des del 2020. Encara que la categorització de les prioritats no és accessible, es pot comprovar, per exemple, que ara hi ha més gent en espera quirúrgica que durant la pandèmia i que la mitjana de dies d’espera a la Comunitat Valenciana és de 93 dies, xifra que trenca la tendència en descens per primera vegada des de la pandèmia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | On estan tots els monuments i envelats de les Falles de València 2025?]]> La ciutat de València i les pedanies es troben ja immerses en el procés de transformació que cada mes de març cedeix el protagonisme absolut dels carrers a les comissions falleres. A partir de les dades obertes de l'Ajuntament de València, À Punt Notícies ha elaborat este mapa, que mostra la localització dels 349 monuments fallers (tres més que l'any passat) i els 317 envelats (dotze menys que l'any passat) de les Falles 2025.

Els monuments, símbol de la festa i fruit d'un any de treball artesanal, van prenent els carrers, peça a peça, en un muntatge que culmina el 15 de març, data oficial de la Plantà. Enguany la ciutat tindrà 9 monuments que competeixen en Secció Especial, i 31 que ho fan en Primera, les dos categories que més visitants atrauen. Les obres, els lemes de les quals es poden consultar fent clic als punts del mapa, es podran admirar fins a la nit de la Cremà, el 19 de març.

Des del dia 6 de març també han anat apareixent per tots els barris del municipi els característics envelats blancs que acullen sopars, revetles i tota mena d'activitats falleres des de hui fins a la nit de Sant Josep. L'autorització per a celebrar revetles en estes ubicacions, marcades amb un rectangle al mapa, s'estén des de les 22:00 fins a les 4:00 hores de l'endemà entre els dies 15 i 18 de març —a més del dia 8, en què algunes comissions ja van encetar la festa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Consulta els resultats de la votació de la llengua base centre per centre]]> La votació de la llengua base que s'ha dut a terme en els últims dies a les escoles i instituts públics i concertats de la Comunitat Valenciana ha deixat resultats dispars en funció del centre educatiu. À Punt ha analitzat els 1.745 centres on s'ha fet la consulta, dels quals 975 (el 55,71%) han votat majoritàriament valencià, mentre que 761 (el 43,49%) han escollit el castellà com a llengua vehicular. En nou centres hi ha hagut empat.

Del total de centres consultats, 1.381 són públics i, en ells, un 64,81% de les famílies ha optat majoritàriament pel valencià en el sistema educatiu dels fills i filles. Pel que fa als 369 centres concertats que hi han participat, únicament el 21,68% de les famílies ha triat el valencià com a llengua base.

De fet, el valencià s'ha imposat al castellà per la mínima en la consulta sobre la llengua base. El 50,53% de les famílies que han votat —un poc menys del 60%— s'ha decantat pel valencià enfront d'un 49,47%, que ha optat pel castellà. L'equilibri també s'ha mantingut per etapes educatives, a favor del valencià en infantil (53,8%) i primària (50,7%) i del castellà en l'ESO (53%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consulta el mapa d'afectació de la DANA: un de cada quatre municipis de València han sigut danyats]]> L'impacte de la DANA sobre l'economia valenciana ha tingut conseqüències mai vistes a casa nostra, si bé la Generalitat apuntava que el creixement interanual este 2024 es reduiria vora dos dècimes respecte al que s'havia estimat prèviament al desastre, de manera que passaria del 2,7% al 2,53%. Així ho arreplega en un informe elaborat per la Conselleria d'Hisenda i Economia, que també estima que, si bé la DANA ha afectat aproximadament el 25% dels municipis de la província de València, ha tingut un impacte notable en la resta de la província i en l'economia de la Comunitat Valenciana i Espanya.

Este impacte, assenyalen, hauria interromput les operacions comercials i industrials, hauria reduït la producció agrícola, hauria afectat el turisme i els serveis relacionats, hauria disminuït el consum local i hauria perjudicat les cadenes de subministrament. Els efectes també tindrien ressò en el mercat laboral, amb la pèrdua temporal o permanent dels treballs, la reducció dels ingressos per als treballadors i la possible migració laboral forçada.

El text també apunta la necessitat d'analitzar tant els efectes directes de la DANA a curt termini, com els efectes indirectes, "sent estos últims més difícilment avaluables". Danys en infraestructures públiques, en agricultura —especialment cítrics i arròs—, en vivendes i infraestructura urbana, en comerç i empreses i en costos d'emergències i primera resposta serien els efectes directes, mentre que entre els indirectes, "que requeriran més temps per a ser avaluats", destaquen per ara pèrdues per la interrupció de l'activitat econòmica, impacte en el turisme, efectes en la cadena de subministrament, conseqüències en el treball i costos de reconstrucció a mitjà termini.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La DANA d'octubre desdiu el mapa de zones inundables de la CHX i el pla de prevenció de la Generalitat]]> El setembre de 2019, el president de la CHX, Miguel, Polo va presentar a un grup d’alcaldes de l’Horta Sud un nou mapa de zones inundables, que reduïa les zones de risc.

"S’han fet nous càlculs i s’han reduït els calats. Era una reivindicació dels ajuntaments", va manifestar en el seu moment Polo. La reivindicació d’una part dels ajuntaments era actualitzar els mapes. Però no de tots. Alguns experts, com l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Massanassa, ja van expressar el seu desacord amb este nou mapa d’inundabilitat.

"Ens queixàrem perquè hi havia incorreccions: hi havia llocs on es deia que no era inundable i, al costat, un carrer al mateix nivell, era inundable en 40 o 50 cm d’aigua", argumenta hui Jorge Fernández, l’arquitecte municipal de Massanassa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | La devastació de la DANA desborda tots els escenaris d’inundacions previstos per l’Administració]]> La tecnologia satel·litària de Copernicus va fer possible començar a comprendre l’aclaparador abast de la devastació de la DANA menys de dos dies després de la catàstrofe. Les imatges capturades pel satèl·lit Sentinel 1 d’este sistema de vigilància espacial de la Unió Europea van permetre estimar en 531 quilòmetres quadrats l’àrea que va acabar negada per l’aigua en les últimes hores del dia 29 d’octubre. La xifra suposa quasi un 5% de tota la província de València, quadruplica la superfície de la capital i s’acosta a la de la Marina Baixa.

Ara, un estudi de la Universitat de València deixa curta eixa estimació, i l'amplia fins als 562,74 km2. Amplia el mapa per a veure en detall fins on va arribar l'aigua.

El mateix dia 29, a les 16:40, el Centre Nacional d'Emergències (CENEM) del Ministeri de l’Interior va sol·licitar a l’organisme europeu Copernicus activar l’anomenat EMS Rapid Mapping, un instrument que ha permés obtindre de manera àgil esta informació cartogràfica clau per a l’actuació dels serveis d’Emergències i d’ajuda humanitària, però també per a fer les primeres avaluacions de danys. Unes estimacions que han xifrat en 190.000 les persones residents a la zona inundada, i en 19,3 els quilòmetres quadrats l’àrea construïda afectada, dels quals 6,6 corresponen a edificis residencials i 11,6 a industrials. També xifra en 32 km² les carreteres i autopistes fins on va arribar la barrancada.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calor va causar més d'un miler de morts l'any passat a la Comunitat Valenciana]]> Les altes temperatures van causar 1.108 morts a la Comunitat Valenciana el 2023, considerat —junt amb 2022— l'any més càlid des que es tenen registres, amb una anomalia tèrmica d'1,4 graus. La xifra col·loca la Comunitat Valenciana en la tercera posició d’Espanya en defuncions per esta causa per darrere d'Andalusia (1.833 morts) i Catalunya (1.138 morts). 

Per províncies, València i Alacant se situen en la tercera i quarta posició d’Espanya, amb 561 i 438 decessos per causes atribuïbles a la calor respectivament.

Són algunes de les conclusions d’un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que xifra en 47.690 les morts registrades a Europa per esta causa. Els investigadors adverteixen, però, que la vulnerabilitat a la calor dels europeus ha disminuït progressivament i calculen que, sense els processos d'adaptació d’este segle, la càrrega de mortalitat durant l’any passat hauria sigut un 80% major.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Estos són els municipis valencians de més pressió turística durant l’estiu]]> L’increment accelerat que en els darrers anys s'ha produït en l'arribada de turisme, especialment estranger, ha fet que la Comunitat Valenciana entre a la temporada alta amb xifres de rècord. Però més enllà del recompte de turistes en termes absoluts, per a analitzar els efectes que el fenomen té sobre els serveis públics, la qualitat de vida o la disponibilitat de recursos bàsics —com ara l’aigua— de les poblacions receptores, cal analitzar quina és la proporció d'estos pobladors temporals en relació amb les persones que hi resideixen tot l’any. És a dir, mesurar la pressió demogràfica que suporten estes destinacions turístiques en els mesos de temporada alta.

Segons l’estadística experimental de l’INE que mesura el turisme nacional i receptor a partir de la posició dels telèfons mòbils, a la Comunitat Valenciana hi ha un centenar de municipis que almenys duplicaren els habitants durant l’agost del 2023, i més d’una desena els quintuplicaren. 

Entre les destinacions valencianes més populars, la localitat que més pressió turística té és Peníscola, que fa un any va multiplicar per onze la xifra dels residents, amb l’arribada de 88.274 visitants a l'agost. Segons l’estimació de l’INE, la segueix de prop Orpesa, amb 91.514 turistes, que va multiplicar la població per més de nou. A Alcalà de Xivert, terme que inclou la localitat turística d’Alcossebre, van arribar quasi huit turistes per cada resident, amb un total de 47.318 visitants. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | A la Marina Alta, en emergència per sequera, hi ha una piscina per cada cinc habitants]]> Els efectes de la sequera ja són més que notables a casa nostra, quan ens trobem immersos en plena temporada d'estiu. Especialment dramàtica és la situació que es viu a la Marina Alta, on esta mateixa setmana el centre de salut pública de Teulada-Moraira ha alertat que el municipi s'ha quedat sense subministrament d'aigua potable fins a nou avís.

El sistema Marina Alta, juntament amb els Palància-les Valls i Sénia-Maestrat, es troben en situació d'emergència per escassetat d'aigua des de principis del passat mes de març, mentre que la Marina Baixa i Millars-Plana de Castelló es troben en situació d'alerta. La falta de pluges dels últims mesos ha provocat que diversos sistemes entren en esta situació de sequera prolongada.

A la Marina Alta ens trobem davant un fenomen sense precedents que contrasta amb altres dades que podem extraure de l'Institut Nacional d'Estadística i el Cadastre: és la comarca de tota la Comunitat Valenciana que presenta una major quantitat de piscines, 37.930 en total, la qual cosa suposa que hi ha prop de 20 piscines per cada 100 habitants. És a dir, a la Marina Alta hi ha una piscina per cada cinc residents—mentre que al conjunt del territori n'hi ha una per cada 21 habitants—.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El mapa dels resultats de les eleccions europees, carrer a carrer]]> El mapa mostra els resultats de les eleccions europees per seccions censals, la unitat territorial de nivell inferior al municipi. En cada secció censal hi han inscrits entre 1.000 i 2.500 habitants. Les dades han sigut proporcionades pel Ministeri de l'Interior.

A més de poder consultar els resultats buscant el teu carrer o municipi, també és possible clicar sobre les seccions censals per a conéixer el percentatge de vots tret per cada partit i el nombre de vots. L'orde dels partits polítics correspon al nombre de vots trets en cada secció censal, de major a menor. Les seccions pintades en gris són aquelles on s'ha produït un empat de vots.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El mapa de la sobrepoblació de porc senglar]]> “La situació és realment penosa. Fa mes i mig que vaig plantar seixanta plançons de bresquillera i ho han arrasat tot. Només els royalties costen 4.000 euros per hectàrea. És una ruïna”. Així es lamentava el llaurador Eduardo Santamaría, que va veure al novembre com un grup de porcs senglars li arrancava tota la collita. El d’aquest agricultor de Salem (Vall d’Albaida) no és un cas aïllat, sinó una de les incomptables destrosses que causen aquests animals salvatges, setmana rere setmana, allà per on passen. 

A la Comunitat Valenciana hi ha un total de 404 municipis amb sobreabundància de porc senglar, segons l’última resolució de la Conselleria d’Agricultura, de l’11 de maig del 2023. Això significa que tenen aquesta el 75% de les localitats del territori valencià. L’etiqueta de sobrepoblació de javalí, tal com ha detallat a À Punt Notícies la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, no és el resultat només que s’haja disparat l’expansió d’aquesta espècie, sinó que des de fa dos anys es calcula amb una nova fórmula. El departament matisa que ara s'atenen diversos factors, com són la densitat de l’espècie, si la zona és un espai natural singular o si acull activitats humanes “més sensibles o d’elevat valor econòmic”. 

En els últims anys les imatges més sorprenents que han deixat els porcs senglars és veure’ls passejar per marjals i fins i tot per la platja, com uns banyistes més. I és que, tal com es pot apreciar en el mapa, cap zona queda lliure de la presència d’aquest animal. Contràriament al que es podria pensar, són animals que no sols viuen al bosc i a la muntanya. En l’actualitat poques localitats de la costa valenciana no estan en risc de sobrepoblació. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El mapa del lloguer, carrer a carrer: consulta si pagues per damunt del preu de la teua zona]]> Des de l’any 2015 el lloguer ha pujat de mitjana un 71% a la Comunitat Valenciana. També ha crescut el nombre d’immobles arrendats entre 2015 i 2022: de 105.411 a 215.994, més del doble. Segons dades del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, al nostre territori el m² ha passat de costar 4,1 euros a 5,5.

En les grans ciutats, l’increment ha sigut més notable. A Alacant, per exemple, s’ha passat de pagar un lloguer mitjà de 400 euros a un de 530; una pujada del 32% en set anys. A València, l’increment encara ha sigut més fort, del 47,5%.

Ara, el govern espanyol fa un pas avant per a controlar el preu del lloguer i ha publicat el Sistema Estatal de Referència del Preu de Lloguer de l’Habitatge, un índex amb el qual pretén limitar el preu que els inquilins paguen pel lloguer en àrees tensionades i que es pot consultar en aquest mapa interactiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | El 60% dels habitants de València viu a menys de cinc minuts d'un parc gran]]> Un parc al costat de casa és qualitat de vida. Els espais verds en zones urbanes afecten positivament la nostra salut física i mental, especialment la dels més menuts i majors. Són una oportunitat per a fer esport, socialitzar o reduir l’estrés. Augmentar el nombre i la qualitat d’espais verds a les ciutats, a més, ajuda a regular les temperatures extremes i mitigar l’efecte illa de calor.

Però, de vegades, no en tenim prou o no estan ben repartits. A partir de la base de dades d'espais verds de l'Ajuntament de València i del cadastre, À Punt NTC ha elaborat aquest mapa de la ciutat que mostra quina és la distància més curta caminant des de cada edifici a una zona verda d'almenys 0,5 hectàrees. Pots llegir la metodologia al final de l'article.

A la ciutat de València, capital verda europea, hi ha 520 hectàrees de zones verdes netament urbanes distribuïdes en 58 parcs urbans, 21 jardins d’especial protecció i 394 jardins de barri. La resta (289) són bulevards i espais d’acompanyament viari com mitjanes i rodones. Si s’hi inclouen el parc natural de l’Albufera, el parc natural del Túria i l’horta, la superfície total ascendeix a 8.122 hectàrees.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Acaba gener i ja és el més càlid des del 1950]]> El gener del 2024 és el més càlid a la Comunitat Valenciana, almenys, des del 1950, amb una mitjana lleugerament superior al del 1955. En els observatoris de les capitals, amb més de cent anys de dades, València ha tingut, com el 2016, el gener més càlid; Alacant ha tingut el segon més càlid, després del gener del 1955, i Castelló de la Plana el tercer, després del 1955 i 1936.

Què és realment un dia o un mes càlid? Com sabem si la temperatura registrada ha assolit un màxim? Com sabem si les nits són massa càlides per a l’època de l’any? Normalment, les temperatures màximes són les que es registren durant el dia i les mínimes durant la nit. Per això, és un bon indicador comparar les temperatures màximes i mínimes actuals amb el que ha ocorregut en el passat el mateix dia per a saber si estem davant d'una temperatura extrema.

El gràfic mostra l’evolució de les temperatures màximes i les mínimes des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de cada any des del 1980 dels cinc observatoris principals de la Comunitat Valenciana. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | L'estabilitat i les màximes per damunt dels 20 graus continuen fins a final del pont de desembre]]> La previsió de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) per a este final de pont de desembre continua apuntant a un ambient estable i primaveral a la Comunitat Valenciana després d’un dissabte on els termòmetres han superat els 25 °C en més d’una vintena de municipis. 

El cel ras predominarà novament a bona part de les comarques —amb només algun núvol matinal a zones d’interior—, tindrem vent moderat de component oest, mínimes lleugerament més baixes respecte a dissabte —encara que damunt de l’habitual per a l’època— i màximes per damunt dels 20 °C a la major part del litoral i prelitoral.

Diumenge s'han assolit temperatures atípicament elevades a tota la Comunitat Valenciana. De fet, la previsió d’Aemet apuntava que només un 20% dels municipis es quedarien per sota dels 20 °C i tots superarien els 15 °C. Els registres més elevats d'Avamet per a la jornada, d'entre 23 i 24 graus, s'han concentrat en estacions de l'Horta Nord i el Camp de Túria; amb algun registre per damunt dels

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De què viuen els i les valencianes? El mapa de l'origen dels ingressos de la llar, carrer a carrer]]> Quina és la principal font d'ingressos de les llars valencianes? Quin percentatge de la renda representa el salari? I les pensions o l'atur? L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha actualitzat l'Atlas de distribución de renta de los hogares amb les dades de l'any 2021. A més de la renda mitjana per llar, també inclou la distribució d'aquesta en funció de la font (salaris, pensions, atur, altres prestacions i altres ingressos).

En aquest mapa pots consultar quina és la principal font d'ingressos a escala de secció censal, la unitat de divisió administrativa més xicoteta i que s'utilitza per organitzar unes eleccions. Als municipis més grans com València, Alacant i Castelló de la Plana, el detall podrà observar-se pràcticament carrer a carrer. En els més xicotets, la frontera de la secció censal coincidirà amb la del municipi mateix.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El mapa de la renda valenciana, districte a districte]]> La renda varia per comunitats autònomes, però també a menor escala és ben diferent dins de cada poble o ciutat. I no és estrany que una zona amb renda baixa estiga al costat d'una amb alts ingressos. Altres patrons geogràfics que s’observen és que els municipis situats als extrems del territori, sobretot al sud, presenten rendes més baixes o que la riquesa està més representada al litoral que a l’interior de la Comunitat Valenciana. I baixant al terreny, les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que el barri de les Quatre-centes Vivendes d’Alacant, situat al nord de la ciutat, té la renda mitjana per llar més baixa de tota la Comunitat Valenciana, amb uns ingressos anuals bruts de 15.475 euros, mentre que els sectors del barri del Pla del Real, a València, amb uns ingressos bruts mitjans superiors a 80.000 euros a l’any, se situen com el punt amb la renda més alta.

Les dades estan arreplegades en l’informe Atlas de distribución de renta de los hogares. Año 2021, que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística aquest dilluns. A més de la renda bruta mitjana per llar, l'informe també arreplega altres conceptes com la renda neta mitjana per habitant, que es calcula dividint el total d'ingressos nets que entren a la llar pel total de membres que el conformen. Així, l’Institut ha indicat que un 31,4% de la població viu en municipis de la Comunitat Valenciana amb la renda mitjana més baixa per habitant, com alguns districtes d’Elx (Baix Vinalopó), Benidorm (Marina Baixa) o Torrevella (Baix Segura), amb uns ingressos mitjans de vora 19.000 euros anuals; o la població de l’Algímia d'Almonesir (a l’Alt Palància), amb una renda mitjana per llar de poc més de 20.000 euros a l’any.

En canvi, el 34,8% dels valencians i valencianes viuen en pobles i ciutats amb rendes mitjanes-baixes. Per exemple, a Oriola (Baix Segura) hi ha sectors de la població que tenen rendes de 24.700 euros de mitjana; o el poble de Chulilla (Serrans), amb 24.848 euros a l’any de mitjana. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quins territoris tenen predomini lingüístic valencià i quins castellà?]]> Els canvis de governs municipals i autonòmic han reviscolat el debat sobre l’ús de les dues llengües oficials al nostre territori. L’última controvèrsia ha vingut produïda per la recent proposta d’excloure la ciutat d’Alacant de la zona valencianoparlant que va plantejar Vox i que finalment va retirar aquest dijous de vesprada, a l’espera d’una modificació que impulse el Consell.

El portaveu adjunt de Vox a l’Ajuntament d’Alacant, Mario Ortolà, explicava la retirada de la seua iniciativa perquè “ja s’està treballant des del govern de la Generalitat per a eliminar la imposició lingüística a la ciutat d’Alacant”. A més, afegia que “tant el Partit Popular com Vox volen exactament el mateix” quant a matèria lingüística.

En canvi, la portaveu del govern valencià Ruth Merino, preguntada sobre aquest assumpte en la roda de premsa posterior al ple del Consell d’aquest divendres, desmentia que hi haja futurs canvis sobre la llei que defineix el predomini lingüístic: “No hi ha en aquest Consell cap intenció de revertir res que no siga l'habitual en referència a les llengües que es parlen a cada zona d’aquesta comunitat”, deixava clar. En tot cas, matisava que ja s’ha iniciat el tràmit d’alguna modificació dependent d’Educació per tal de “no imposar una llengua en unes zones on la mateixa llei reconeix que hi ha una excepció”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El mapa dels resultats de les eleccions generals, carrer a carrer]]> El mapa mostra els resultats de les eleccions generals per seccions censals, la unitat territorial de nivell inferior al municipi. En cada secció censal hi han inscrits entre 1.000 i 2.500 habitants. Les dades han sigut proporcionades pel Ministeri de l'Interior.

A més de poder consultar els resultats buscant el teu carrer o municipi, també és possible clicar sobre les seccions censals per a conéixer el percentatge de vots tret per cada partit i el nombre de vots. L'orde dels partits polítics correspon al nombre de vots trets en cada secció censal, de major a menor. Les seccions pintades en gris són aquelles on s'ha produït un empat de vots.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Els resultats de les eleccions generals per districtes a la ciutat de València]]> Amb més del 99% escrutat, el Partit Popular ha sigut la força més votada, amb el 36% dels vots, a la ciutat de València.

En tretze dels dèneu districtes que conformen la ciutat, la victòria ha sigut per a la formació d'Alberto Núñez Feijóo. En sis més, la primera força ha sigut el PSOE. Aquests són els districtes més perifèrics, com els Poblats Marítims, Benicalap, Rascanya, els Pobles de l'Oest, l'Olivereta i Jesús.

Continua llegint-ho en el web

]]>