<![CDATA[À Punt - Dana 2024]]> 10 <![CDATA[À Punt - Dana 2024]]> <![CDATA[Pérez Llorca critica el crèdit de 1.300 milions del govern espanyol: “Només se’ns permet endeutar-nos”]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha criticat este dimecres el nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, per la línia de crèdit que va anunciar ahir, de 1.300 milions a la Generalitat, per a inversions dirigides a les persones afectades per la dana del 29 d’octubre del 2024 a la província de València que va deixar almenys 230 víctimes mortals.

El cap del Consell ha lamentat que la “discriminació” econòmica del govern central “no ha canviat” amb el nou ministre valencià i ha demanat al govern d'Espanya més finançament per a la Comunitat Valenciana, i no més endeutament.

“Ja m'hauria agradat que hagueren aprovat 1.300 milions per a la Comunitat Valenciana, però no. Ahir aprovaren que ens podem endeutar 1.300 milions, que són dos coses diferents”, ha criticat Pérez Llorca davant dels mitjans de comunicació, després de la visita al nou lloc de comandament de Metrovalència, que ha sigut reconstruït després dels greus danys que va patir durant la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cervell de la xarxa de Metrovalència torna a València Sud: reobri el lloc de comandament que va desfer la dana]]> El cervell de la xarxa de metro de València torna a estar plenament operatiu des del seu emplaçament habitual, l’estació de València Sud. Ho fa any i mig després que el fang de la dana deixar les instal·lacions del centre de comandament inoperatives i després de setanta milions d’inversió per a convertir estes oficines que regulen el trànsit ferroviari en un centre de control “amb la tecnologia més moderna disponible fins ara”, com apuntava el conseller d’Infraestructures, Vicente Martínez Mus. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, que ha visitat les noves instal·lacions, ha reivindicat l’exempció de la tributació de les ajudes que van rebre els damnificats el 2024, com ha passat amb les del 2025.

La barrancada d’octubre del 2024 deixar fora de servici el nucli operatiu dels trens i tramvies de València i tota l’àrea metropolitana, situat prop del barranc de Poio. Per això, el trànsit ferroviari que passa per les 147 estacions de Metrovalència es va vore afectat i es va haver d’interrompre la circulació dels trens fins i tot per zones on la barrancada no havia arribat.

El lloc de comandament es va traslladar a una ubicació provisional, a Machado, per a poder restablir el servici des d’allà. Ara, este centre alternatiu no es desmantellarà per a comptar amb una alternativa en cas de futures catàstrofes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Martínez Mus anuncia que el nou centre de gestió de Metrovalència estarà en marxa al 100% este dimecres]]> El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha avançat que este dimecres es posarà en marxa el 100% del nou complex de València Sud de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que va quedar completament destrossat per la dana. Ho ha anunciat en una compareixença a les Corts, en el marc d'una nova sessió de treball de la comissió d'investigació sobre la barrancada del 29-O.

Segons va dir fa un parell de setmanes, el nou centre de processament de dades disposarà d'una tecnologia “molt més modernitzada” que la que hi havia abans de la tragèdia, convertint l'estació de València Sud en un punt neuràlgic fonamental per a la gestió de bona part del trànsit ferroviari de la xarxa de Metrovalència. Alberga, entre altres, la seu central i el lloc de comandament de FGV. En la reparació i modernització de 50 quilòmetres de via i diverses estacions s'han invertit 140 milions d'euros, ha xifrat Martínez Mus a les Corts.

Al marge d'això, sobre la gestió de l'emergència, Martínez Mus ha defés que el Consell va actuar sempre "amb la informació de la qual es disposava" i ha argumentat: "No es pot actuar respecte a la informació de la qual no es disposa, és una cosa tan òbvia que intentar tergiversar-ho té el seu mèrit".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El conseller d'Agricultura es desvincula de la presa de Buseo i diu que qui "dirigia" era la CHX]]> El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha assegurat este dimarts, en la comissió d'investigació de les Corts sobre la dana, que "qui dirigia, tenia la responsabilitat i prenia decisions", quant a la presa de Buseo aquell 29 d'octubre del 2024 era el comité permanent que presidia Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), juntament amb tres membres més d'esta entitat.

"Aquell dia, el representant de la Conselleria [d'Agricultura] en el Cecopi era Miguel Polo, que és qui va rebre l'única informació de què es disposava abans de la trista defunció de les dos víctimes a Sot de Chera. Per què Miguel Polo i Pilar Bernabé [delegada del govern espanyol], disposant de la informació, decidixen guardar silenci? Ells tindran la resposta, jo no", ha assenyalat, a preguntes dels grups polítics. Segons ha remarcat en la comissió, en el cas d'avingudes com la que va ocórrer el 29-O, "regien les normes d'explotació, lògicament", i en eixe cas "es constituïx un comité permanent de quatre persones de manera automàtica" presidit pel president de la CHX i en el qual tots els integrants són d'este organisme.

En la intervenció, que ha començat passades les cinc de la vesprada després de la de la vicepresidenta primera, Susana Camarero, el també portaveu del Consell ha desmentit haver criticat l'empresa Typsa, l'encarregada de l'explotació i conservació de l'embassament de Buseo des del 2022. Així, ha apuntat que té "la millor consideració" sobre esta i ha insistit que, d'acord amb les normes d'explotació que operaven, la responsabilitat era del comité format per Polo i per tres membres més de la CHX.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol aprova millores financeres per als afectats de la dana, amb una línia de crèdit de 1.300 milions per a enguany]]> El ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha anunciat este dimarts, després del Consell de Ministres, l'aprovació d'un conjunt de mesures financeres i tributàries dirigides a les persones afectades per la dana del 29 d’octubre del 2024 a la província de València —que va deixar almenys 230 víctimes mortals— i també per altres catàstrofes naturals, com els incendis forestals registrats l'estiu passat. A més, s’ha establit que les ajudes que organitzacions com Càritas van donar als damnificats per la catàstrofe estan exemptes en l'IRPF.

En la seua primera roda de premsa posterior al Consell de Ministres, España ha destacat el compromís de l’executiu amb els afectats per la barrancada, després de l'aprovació d'un reial decret llei per a eliminar la càrrega fiscal de determinades ajudes i indemnitzacions i facilitar l'arribada de més fons a la Comunitat Valenciana.

El reial decret llei aprovat hui inclou diverses mesures que perseveren en les ajudes aprovades per la dana. En este sentit, s'hi inclou una habilitació per a establir per al 2026 una línia específica dins dels mecanismes extraordinaris de finançament per a despeses vinculades a la catàstrofe. Esta mesura, que permetrà finançar vora 1.300 milions enguany per a la Comunitat Valenciana, ja es va incloure en un reial decret llei aprovat al desembre, però va ser rebutjat al Congrés. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camarero assegura a les Corts que el 29-O "es va fer el que es podia amb la informació que teníem"]]> La comissió d'investigació de les Corts sobre la dana del 29 d'octubre del 2024 ha acollit este dimarts una nova jornada de compareixences amb sis persones citades, entre elles els vicepresidents i consellers Susana Camarero i Vicente Martínez Mus. La primera, que en el moment de la tragèdia tenia les competències de servicis socials i dependència, ha obert el cicle de la vesprada i ha defés la gestió d'ella i el seu equip aquell dia. "Ningú en la meua Conselleria ni jo mateixa vam deixar de preocupar-nos i ocupar-nos de la situació que va generar la dana, amb la informació que teníem", ha exposat en la sala que acull l'organisme d'investigació.

Camarero ha protagonitzat una intervenció pausada, bona part llegint els papers que duia i amb poques mirades dirigides a la bancada de diputats que tenia davant. Ha repassat la cronologia d'aquell 29-O, ha remarcat que ella no era membre del Cecopi i ha criticat la "manipulació" de l'esquerra per voler vincular les morts dels 37 usuaris dependents amb teleassistència i els sis majors interns a la residència de Paiporta amb una mala gestió de la Conselleria de Servicis Socials. En este sentit, ha lamentat "no haver pogut comptar amb la informació necessària per a poder ajudar més", en un clar repartiment de culpes al govern espanyol, i ha afirmat tindre la certesa que aquell dia "es va fer el que es va poder". "Tant de bo haguérem tingut més informació per a ajudar més", ha dit.

La vicepresidenta primera ha comparegut a les Corts díhuit mesos després de la tragèdia. Els partits de l'esquerra qüestionen la gestió que va fer el dia de la barrancada i apunten a possibles negligències per l'escassa participació que va tindre en el Cecopi en les hores més crítiques de la vesprada, així com a errades de coordinació de les residències i el servici de teleassistència que haurien derivat en diverses víctimes mortals, incloses en la xifra total de 230 que es van registrar aquell fatídic dia. Estes morts s'investiguen en el procés judicial que instruïx una jutgessa de Catarroja per la via penal. De fet, Camarero és, junt amb l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón, l'única membre del Consell citada a declarar com a testimoni al jutjat, a l'espera encara de fixar data.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les víctimes de la dana retrauen al Consell que el 29-O “no va estar a l'altura de les seues responsabilitats”]]> Desenes de familiars i membres de les principals associacions de víctimes de la dana del 29 d'octubre s'han tornat a concentrar este dimarts a la porta de les Corts. Reclamen la dimissió del Consell i mostren la seua oposició a l’aforament de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024, en la qual van morir 230 persones. 

La protesta ha tingut lloc esta vesprada, moments abans que entraren a comparéixer en la comissió d'investigació parlamentària sobre la barrancada la vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, Susana Camarero; el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, i el conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina. 

L'òrgan que investiga les responsabilitats polítiques de la tragèdia en què van morir 230 persones fa un any i mig ha représ hui les reunions després de dos mesos sense activitat. L'última vegada que es va reunir va ser el 24 de febrer, quan van acudir una desena d'associacions de víctimes de la dana, quinze mesos després de la catàstrofe.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cap del sindicat Jupol critica la mobilització tardana d'agents de la Policia Nacional en la dana: "No hi vam estar"]]> El secretari general del sindicat Justícia Policial (Jupol), Aaron Rivero, ha criticat la "mobilització tardana" de la Policia Nacional en les 72 primeres hores de la barrancada del 29 d'octubre, en la seua compareixença, este dimarts, en la comissió de la dana de les Corts, que ha représ les declaracions després de dos mesos de parada. "Van faltar agents i ordes, perquè unitats n'hi havia", ha assegurat el cap de Jupol, que ha reproduït les crítiques contra la gestió dels comandaments policials que ja va manifestar en la comissió del Senat. Creu que "es podrien haver tingut efectius al carrer des del primer dia" si s'haguera "dimensionat bé" la catàstrofe.

A partir de les manifestacions de Rivero, els diputats del PP i Vox Verónica Marcos i José María Llanos han refermat les crítiques per la gestió del govern espanyol respecte dels cossos i forces de seguretat. Tanmateix, els portaveus del PSPV i Compromís (Toni Gaspar i Jesús Pla) han subratllat la subordinació a la direcció de l'emergència, que ostentava la Generalitat, i s'han preguntat per "les fonts" d'informació del compareixent, pel fet que la comissió revise la gestió policial citant sindicats i no càrrecs operatius.

"Un cap superior de Policia no necessita una orde superior per a desplegar les persones que té sota el seu comandament", ha respost el dirigent sindical després d'explicar que, "efectivament", el Cecopi autonòmic (que dirigia l'exconsellera Salomé Pradas) tenia l'encàrrec de coordinar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El TSJCV confirma la decisió de no investigar Mazón per la dana i rebutja la petició de les víctimes de no aplicar-li l'aforament]]> El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat per unanimitat els recursos de súplica presentats per diverses acusacions i ha confirmat la decisió de no investigar l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón per l'actuació durant la dana del 2024. En una resolució que ha fet pública este dilluns, el ple de la sala civil i penal del TSJCV ratifica íntegrament, i de conformitat amb l'informe del fiscal, la decisió que ja va dictar el 16 de març després de l'exposició raonada que havia plantejat la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la tragèdia que va deixar 230 víctimes mortals.

"La defensa de l'exposició raonada que tots els recurrents —principals i adhesius— fan en els seus escrits no arriba a l'extrem de proporcionar prou raons de l'equivocació de la sala a l'hora de valorar i concloure sobre la posició de garant de l'aforat i l'existència d'indicis seriosos i fundats que porten a la competència de la sala" —per la condició d'aforat de l'expresident, en la condició de diputat del PP—, explica la nova resolució.

“El rebuig", segons la sala, respon a "l'absència" d'indicis per acció o omissió en els delictes d'homicidi imprudent per les víctimes mortals. El TSJCV al·ludix a la jurisprudència del Suprem per a afirmar que l'anàlisi de les normes autonòmiques “posa de manifest inequívocament” que al llavors cap del govern valencià “no se li atribuïa un deure jurídic d'actuació” en la gestió de l'emergència, i que mancava, per tant, de la condició de garant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El TSJCV rebutja que s'investigue la jutgessa de la dana i el seu marit]]> El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha desestimat el recurs de súplica presentat per l'advocat Rubén Gisbert i confirma la resolució del TSJCV que desestimava la querella d'este lletrat contra la jutgessa de la dana i el seu marit, que és magistrat d'instrucció a València. En la nova resolució, contra la qual no cap recurs, ordinari, els magistrats rebutgen tots els motius al·legats per Gisbert: vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, infracció de llei per indeguda aplicació dels articles del Codi Penal que regulen els delictes d'usurpació de funcions públiques, prevaricació judicial, revelació de secrets i omissió del deure de perseguir delictes. Recorda al lletrat que cal emparar estes acusacions en "un principi de prova de càrrega que per descomptat en el present cas no arriba a complir-se".

Gisbert, que representa persones afectades de Catarroja, és també el col·laborador televisiu que va tacar-se de fang abans d'una connexió per la dana en el programa d'Íker Jiménez, Cuarto Milenio, del canal Cuatro.

D'altra banda, la sala civil i penal desmunta l'acusació de Gisbert a partir de la gravació relacionada amb una testifical, en què apareix el marit de la magistrada. El TSJCV nega l'admissió de la prova i alhora precisa que "fins i tot si s'admetera l'argumentació de la defensa" la presència de la parella és "purament accessòria" i queda clar que qui dirigix la diligència és la magistrada. En el pitjor dels casos, subratlla, podria valorar-se "algun tipus d'irregularitat processal", o "responsabilitat disciplinària", però "en cap cas" el delicte que s'imputa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una treballadora de l'112 diu a la jutgessa de la dana que a les 18:30 hores ja eren “evidents” els problemes al Poio]]> Una treballadora de l’112 ha assegurat este dilluns davant de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal per la gestió de la dana en què moriren 230 persones a la província de València, que a les 18:30 hores del 29 d’octubre ja eren “evidents” els problemes al barranc de Poio. Hui s’han représ les declaracions dels testimonis al jutjat de Catarroja que instruïx la causa de la barrancada amb la intervenció d’una empleada de l'empresa Ilunion, que gestiona el servici 112 de la Comunitat Valenciana.

La treballadora, Patricia M., ha reconegut que, tant pel volum de telefonades que rebien com pel que comentaven entre els empleats a la sala de l’emergència, entre les 18:30 hores i les 19:00 hores es parlava ja de la inundació a la rambla de Poio. Així mateix, ha apuntat al fet que ja al matí va demanar augmentar la plantilla i que a la vesprada es va reforçar la sala d’emergència amb personal extern. 

El jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja investiga les possibles responsabilitats penals en la gestió de l'emergència. Per este motiu, ha imputat els responsables directes del Pla Especial d'Inundacions en aquell moment: la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu número dos, el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, investigats pels suposats delictes d'homicidis i lesions per imprudència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les víctimes de la dana tornen a eixir al carrer a València per a exigir a Mazón que entregue l’acta de diputat]]> La plaça de la Mare de Déu de València ha acollit este diumenge una nova concentració contra l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la seua gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, en la qual van morir 230 persones. La protesta, convocada a les 18:00 hores, ha reunit col·lectius socials, associacions de víctimes i ciutadania.

Els moviments socials que han impulsat mobilitzacions mensuals des de la catàstrofe han tornat a eixir al carrer amb el lema “Mazón, a presó” i han reclamat que entregue l’acta de diputat. Consideren l’exdirigent el màxim responsable de les morts per “la seua negligència” i li retrauen que, després de la tragèdia, “encara no ha comparegut” davant de la jutgessa i manté l’escó amb els privilegis associats a la condició d’aforat. En esta ocasió, també han participat col·lectius com 7291 Veritat i Justícia, vinculada a víctimes de residències a Madrid, i Amama Sevilla, associació de dones amb càncer de mama.

Les portaveus de les associacions de víctimes han coincidit a denunciar el que consideren un tracte institucional inadequat i han reclamat responsabilitats polítiques. La presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana, Rosa Álvarez, ha agraït la presència de col·lectius d’altres territoris i ha assenyalat que compartixen “el mateix dolor” davant del que ha qualificat de “maltractament institucional”. Álvarez ha insistit en la necessitat de retirar l’acta de diputat a Carlos Mazón i ha defensat que l’aforament “ha de ser una garantia processal i no un privilegi per a no acudir a la justícia”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veïns d’Albal denuncien un acte vandàlic contra el monòlit en memòria de les víctimes de la dana]]> Veïns d’Albal han denunciat un acte vandàlic contra el monòlit instal·lat al parc de Correus en memòria de les 230 víctimes de la dana del 29 d’octubre del 2024. Segons han explicat en un comunicat, els fets van ser al voltant del 15 d’abril, quan algú va arrancar la placa commemorativa, va destrossar els ciris i les pedres del memorial i va deixar l’espai “en un estat de desolació total”.

El monument formava part d’un espai de record creat el 18 de juliol del 2025 per iniciativa veïnal, amb la plantació d’una olivera com a símbol de pau i permanència, i s’havia convertit en un lloc de dol col·lectiu per la pitjor catàstrofe natural recent a la Comunitat Valenciana. Ara —denuncien— “la placa jau arrancada en terra, les teules del mur estan trencades i escampades i les pedres i ciris han sigut destruïdes o desplaçades”.

Els veïns consideren els fets d’“una gravetat i una vilesa difícils de qualificar” i reclamen a l’Ajuntament que actue “de manera immediata per a reposar el memorial en condicions dignes”, així com l’obertura d’una investigació, la depuració de responsabilitats i una condemna pública per totes les forces polítiques i institucions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La reconstrucció de la ruta verda fluvial del Túria després de la dana recuperarà 27 quilòmetres de ruta ciclista per dotze municipis]]> La Generalitat ha iniciat una nova fase de reconstrucció per a recuperar el parc natural del Túria després dels danys ocasionats per la dana. En este sentit, en les pròximes setmanes contractarà, per tres milions d'euros, els treballs de reconstrucció de la ciclovia destruïda, que recorre dotze municipis limítrofs al llarg de 27 quilòmetres, vertebrant així l'àrea metropolitana entre València i Vilamarxant.

Així ho ha comunicat el comissionat autonòmic per a la recuperació, Raúl Mérida, en una reunió de la comissió mixta entre la Generalitat i el govern. En esta trobada s'ha constituït el grup de treball dedicat als parcs naturals, amb la participació de la comissionada del govern, Zulima Pérez, i representants d'ajuntaments limítrofs com Vilamarxant, Riba-roja de Túria o Chulilla.

Este grup permetrà el seguiment, planificació i supervisió de les actuacions de recuperació, conservació i millora en els espais naturals protegits afectats per la dana. Entre altres aspectes, en la reunió s'ha analitzat la situació del parc natural del Túria. La ciclovia que restaurarà la Generalitat, la ruta verda fluvial del Túria, constituïx un recorregut per pista forestal al llarg de la ribera del riu molt transitat per famílies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València acull este diumenge una nova concentració contra Mazón per la gestió de la dana]]> La plaça de la Mare de Déu de València acollirà este diumenge 26 d'abril una nova concentració contra l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la seua gestió de la dana, en la qual moriren 230 persones.

Els moviments socials que des de la dana del 29 d'octubre del 2024 han organitzat protestes mensuals contra Mazón tornaran a reclamar amb el lema "Mazón a presó" que entregue l'acta de diputat.

El consideren el màxim responsable de les morts provocades, per "la seua negligència", en la dana del 29 d'octubre del 2024. A més, li retrauen que, passada la tragèdia, "encara no ha comparegut" davant de la jutgessa i "continua conservant l'acta de diputat, amb el beneplàcit de Juanfran Pérez Llorca i del Partit Popular, i amb tots els privilegis econòmics i judicials que això implica".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El coordinador de Mitjans Naturals de la Generalitat diu que Argüeso el va autoritzar a assistir a una jornada de faena a Madrid el 29-O]]> El coordinador de Mitjans Naturals de la Generalitat ha reconegut este dijous davant de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal per la gestió de la dana en què moriren 230 persones a la província de València, que el 29 d’octubre estava a Madrid en unes jornades sobre terratrémols. I ha dit que el va autoritzar a anar el secretari d'Emergències, Emilio Argüeso, un dels dos investigats en la causa juntament amb l’exconsellera de l’Interior, Salomé Pradas. 

Durant la declaració com a testimoni, Luis Sáenz ha assegurat que va plantejar anul·lar la cita per les previsions de tempestes, però li van insistir que no era necessari. Ha dit també que la campanya d'inundacions es va avançar al 29 d'agost i que els plans municipals d'emergència van resultar deficients.

El jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja investiga les possibles responsabilitats penals en la gestió de l'emergència. Per este motiu, ha imputat els responsables directes del Pla Especial d'Inundacions en aquell moment: la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu número dos, el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, investigats pels suposats delictes d'homicidis i lesions per imprudència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una associació de víctimes de la dana impulsarà una moció als ajuntaments per a exigir l'acta de Mazón]]> L'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre 2024, una de les tres majoritàries, remetrà a tots els ajuntaments, a través de diferents grups polítics, una moció per a exigir l'acta de diputat de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón. El document també reclamarà implantar polítiques actives de protecció als pobles davant de futures emergències.

L'entitat ha acordat la decisió en una assemblea local celebrada a l'Ajuntament de Benetússer, a la qual va acudir prop d'un centenar de socis i col·laboradors del municipi. Un dels punts tractats en la trobada va ser també la necessitat de reforçar les mobilitzacions mitjançant una xarxa d'aliances i impulsar noves accions, ha informat este dijous en un comunicat l'entitat encapçalada per Mariló Gradolí. A més, l'associació estudiarà la situació de les ajudes al lloguer vinculades a la dana per a l'any 2026 i organitzarà una nova reunió centrada en el territori i en la tributació de les ajudes en la declaració de la renda.

Gradolí ha manifestat que veuen "amb preocupació que no s'està produint cap canvi real en les polítiques públiques després de l'ocorregut el 29 d'octubre". "No veiem una revisió profunda dels sistemes d'emergències, ni una planificació seriosa d'adaptació davant de fenòmens extrems, ni mesures estructurals que garantisquen que això no tornarà a ocórrer", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El comerç local perd un 10% dels negocis díhuit mesos després de la dana, però resistix amb nous emprenedors]]> Díhuit mesos després de la dana, el comerç local de les zones afectades fa balanç amb una recuperació parcial: s’estima que s’ha perdut un 20% del teixit comercial, però en termes nets el tancament definitiu de negocis se situa al voltant del 10%.

La diferència s’explica per l’aparició de nous emprenedors que han ocupat els locals buits. Segons el president de Confecomerç, Rafael Torres, especialment el sector servicis ha reobert establiments i ha substituït part dels comerços que van desaparéixer després de la barrancada.

És el cas d’Amparo Ricart, que va aprofitar el tancament d’una merceria tradicional per a obrir una cafeteria-pastisseria. Assegura que el veïnat valora especialment disposar de servicis bàsics a prop de casa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia de Madrid arxiva la denúncia contra Revuelta per quedar-se donatius de la dana]]> La Fiscalia Provincial de Madrid ha arxivat la denúncia presentada per dos exdirigents de Revuelta, organització juvenil que va nàixer pròxima a Vox, per presumptes irregularitats greus en la gestió dels fons recaptats per a ajudar els afectats per la dana de València. El ministeri públic entén que els fets són massa genèrics, segons figura en l'escrit, que ha avançat eldiario.es.

El 30 de novembre, després de dimitir de l'organització, Arturo Villarroya i Javier Esteban Bejarano van denunciar que tres membres de Revuelta tenien 105.000 euros de donacions immobilitzats en diferents comptes. L'escrit, del qual va informar El País, assenyalava presumptes irregularitats greus, possible estafa en el destí de fons i en el cobrament de quotes d'afiliació sense drets associats. Abans, a l'octubre, els dos havien sol·licitat sense èxit al president de Revuelta, Jaime Hernández, convocar una junta directiva i una assemblea amb notari per a revisar la situació i decidir la liquidació ordenada de l'associació, saldant comptes fiscals pendents i donant qualsevol romanent als damnificats reals.

Revuelta va negar les acusacions i va manifestar que "una part de la direcció de Vox" estava impulsant les denúncies per a provocar la seua dissolució, en no poder controlar-la políticament. L'organització juvenil va liderar les protestes contra les seus del PSOE, a què donava suport el partit de l'extrema dreta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat va mobilitzar només 19 dels 121 bombers forestals disponibles el dia de la dana]]> La Generalitat només va mobilitzar 19 dels 121 bombers forestals el dia de la dana a la província de València i va enviar la resta (el 85% del cos; 102 efectius) a casa a les 19:30 hores, segons figura en un informe entregat al jutjat de Catarroja, que investiga la dana. El document, elaborat pels mateixos bombers i comandat pel pel cap de la Unitat de Bombers Forestals de Pedralba (Serrania), constata la infrautilització de recursos i la compara amb l'eficàcia dels companys mobilitzats, que va rescatar una quarantena de persones i van traslladar-ne 150 a llocs segurs.

Advertix que 6 de les 26 unitats operatives a la província de València estaven al complet, però la majoria no comptava amb el material necessari per a intervindre en inundacions. També que, tot i la situació, no es va mobilitzar la unitat helitransportada de Siete Aguas (equip de resposta ràpida que es desplaça en helicòpter) ni tampoc en els dos dies posteriors. El dia 31 sí que es va activar la unitat d'Enguera.

A pesar de l'emergència causada per la dana, l'endemà de la barrancada la Generalitat va mantindre estes dos unitats helitransportades i deu terrestres en base, és a dir, sense mobilitzar. El consorci de Castelló va mobilitzar les primeres dos unitats la nit del 30 i el d'Alacant va mobilitzar-ne cinc el dia 31.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana cita tres funcionaris per a aclarir si Argüeso coneixia l'oferta d'agents per a vigilar els barrancs]]> La jutgessa de la dana ha citat a declarar tres funcionaris de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) per a aclarir si el seu superior, l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, un dels dos investigats en la causa penal, coneixia l'oferiment de la Direcció de Medi Natural (Conselleria de Medi Ambient) de facilitar-los agents mediambientals perquè vigilaren els rius i barrancs el 29-O. La magistrada estima la pretensió de l'acusació del sindicat CGT contra el rebuig de la defensa d'Argüeso, amb dures crítiques a l'escrit del seu lletrat, que ha qualificat "d'ABSURDA" (en majúscules) la diligència.

La magistrada, contra l'argument de l'advocat, accepta que la diligència és útil per a posar llum sobre la traçabilitat de la comunicació interna amb què el director general de Medi Natural, Luis Gomis, va traslladar l'oferta, seguiment —recorda— que ha avalat l'Audiència de València. La magistrada subratlla que el seguiment informàtic d'esta comunicació ha evidenciat que va arribar a l'AVSRE i es va obrir, per la qual cosa la sol·licitud de compareixença dels testimonis és oportuna.

La magistrada recorda que l'AVSRE aparentment va ignorar l'oferta de Medi Ambient, tot i la situació d'emergència hidrològica al riu Magre i al barranc de Poio, i va optar per la vigilància amb mitjans propis (els bombers forestals que es van retirar vora les 15:00 hores), encara que el dia anterior (28 d'octubre) la mateixa AVSRE havia demanat verbalment a la conselleria els agents, a través de la cap Servici de l'112 Inmaculada Piles, subordinada d'Argüeso. Medi Ambient els va instar a fer la petició per escrit, però segons recorda la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, esta sol·licitud no es va fer ni el 28 ni tampoc el 29 d'octubre. I això, tot i la insistència de Gomis en una comunicació interdepartamental al migdia del dia 29.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón recorre contra el rebuig de la jutgessa de la dana a enviar uns documents a l'Audiència per a decidir si pot personar-se]]> La defensa de Carlos Mazón ha presentat un recurs de reposició contra la decisió de la jutgessa de la dana de rebutjar l'enviament d'uns documents (un tràmit conegut com a "designació de particulars") perquè l'Audiència Provincial de València decidisca si pot personar-se o no en la causa quan valore el recurs de l'expresident contra la decisió de la magistrada, contrària a la personació.

L'escrit considera que sense estos documents es priva el tribunal d'apel·lació de "la base documental mínima perquè puga prosperar o si més no ser examinat en tota la seua extensió" el recurs de l'excap del Consell.

La titular del jutjat 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, ha citat Mazón com a testimoni, però ha rebutjat la petició d'incorporar-se com a part en la causa penal, sota l'argument que no és part investigada, una decisió que l'advocat de l'expresident ha recorregut a l'Audiència. Fa una setmana, la jutgessa també va dictaminar que tampoc no procedia la "designació de particulars", el procés que permet demanar que el tribunal revise documents específics d'una causa, perquè l'expresident "no té accés a les actuacions".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El responsable de l’Aemet defén que hi havia prou informació de la dana i el que va faltar va ser decisió]]> Hi havia prou informació, però va faltar la decisió. És la tesi que ha defés el cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia, l’Aemet, a la Comunitat Valenciana, qui ha comparegut este dilluns en la comissió del Congrés que investiga la gestió de la dana. José Ángel Núñez ha defensat la gestió de l’Aemet els dies previs i durant la dana de l'octubre del 2024. Ha recordat que el divendres 25 d’octubre, quatre dies abans de la riuada que va deixar 230 víctimes mortals, l’Aemet va emetre la primera nota especial. Dos dies més tard, difonia el primer avís especial, en què ja es parlava “d’una gota freda”, una denominació tècnica que ja no s’usa, però que en aquella ocasió es va emprar perquè no hi haguera dubtes que s’esperaven per als dies següents “precipitacions intenses, extenses i persistents”, segons ha argumentat a Madrid.

En esta línia, ha afegit que el mateix dimarts -el dia de la dana- ja hi havia un avís roig de l’Aemet per pluges a la Comunitat Valenciana, cosa que implica un llindar mínim de 180 mm per metre quadrat. A més, l’Aemet va estar difonent informació de la situació meteorològica a través dels mitjans de comunicació.

Fins i tot ha afegit que ell mateix, en una entrevista radiofònica al migdia, va apuntar que podia haver-hi crescudes de rius i barrancs en zones on no plovia, encara que en alguns punts del nostre territori ja se superaven els 200 litres per metre quadrat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camarero, Martínez Mus, Barrachina i un tècnic de Buseo compareixeran en la pròxima sessió de la comissió de la dana a les Corts]]> La vicepresidenta primera i consellera d'Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero; el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus; i el titular d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca i portaveu, Miguel Barrachina, compareixeran en la pròxima sessió de la comissió d'investigació sobre la dana de les Corts, que reprendrà la seua activitat dimarts que ve, 28 d'abril.

Esta sessió també comptarà amb els testimonis d'un tècnic de la presa de Buseo —l'única que és titularitat de la Generalitat— i de dos representants de sindicats policials, segons ha acordat la mesa d'este fòrum parlamentari, amb majoria del PP i Vox, en la seua reunió d'este dilluns.

La comissió d'investigació de la dana va celebrar l'última sessió els passats dies 23 i 24 de febrer amb les compareixences de col·lectius i associacions de víctimes i damnificats per la dana, de manera que es reprendrà la setmana que ve més de dos mesos després.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana acorda citar com a testimoni l'exdirector d'Informatius d'À Punt]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal per la gestió de la dana de València del 29 d'octubre de 2024 ha acordat citar a declarar com a testimoni qui era el director d'Informatius de la radiotelevisió pública valenciana, À Punt, l'octubre de 2024, Ivan Esteve.

Així ho reflectix una providència acordada este divendres per la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que atén la petició formulada per l'acusació popular que exercix Ciutadans després de la declaració com a testimoni de la cap de Meteorologia d'À Punt, Victòria Rosselló, que va contar que cinc dies abans de la tragèdia en la qual van morir 230 persones va informar la direcció d'Informatius que "venia el pitjor".

La jutgessa ha acordat, així mateix, incorporar a la causa els vídeos remesos per la meteoròloga sobre el barranc de Poio, així com els vídeos de la programació de l'espai dels informatius d'À Punt dedicat al temps, l'Oratge, dels dies 27 i 28 d'octubre de 2024, segons la providència facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa que investiga la dana reclama a À Punt les seccions de l’Oratge dels dies previs a la barrancada]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana ha reclamat en una providència este dijous als servicis informatius d'À Punt perquè s’aporten els vídeos de les seccions de l’oratge del 27 i del 28 d'octubre de 2024 on tant la cap del departament, Victòria Rosselló, com l’equip de meteoròlegs van advertir del risc de la barrancada del 29 d'octubre.

Rosselló va declarar dimecres com a testimoni al jutjat de Catarroja, on va asseverar que “amb almenys cinc dies d'anticipació” ja es podia avançar la situació i preveure que la pluja descarregaria entre el Túria i el Xúquer. Per això, va indicar que des de divendres es va informar la direcció d'À Punt de la necessitat d'activar una programació especial per a aquell dimarts.

Així mateix, la magistrada demana a Rosselló que aporte voluntàriament el contingut dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb el llavors director d’Informatius d’À Punt, Ivan Esteve, en què alertava sobre l’emergència de la dana. Una vegada comprovats estos missatges, diu, resoldrà la petició perquè Esteve declare també com a testimoni durant el juí. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Associacions de víctimes de la dana tornen a exigir justícia al Congrés: "No passarem pàgina"]]> Les tres associacions majoritàries de víctimes i afectats per la dana del 29 d'octubre del 2024 han carregat este dimecres contra l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón i han exigit este dimecres justícia i "mesures adaptades al canvi climàtic". Ho han fet al Congrés, on han tornat cinc mesos després de comparéixer en la comissió d'investigació parlamentària sobre la tragèdia que acull la cambra estatal. Ara tenien en l'agenda una reunió amb el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.

"No oblidar la dana està molt bé, però s'ha de fer alguna cosa. El president del Partit Popular va dir que calia passar pàgina i no. No, Feijóo; no, senyors del Partit Popular i de Vox: no passarem pàgina esta vegada, no es passarà pàgina hui", ha declarat als periodistes Rosa Álvarez, presidenta de l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O.

Mariló Gradolí, presidenta de l'Associació Víctimes de la Dana 29 d’Octubre del 2024, ha advertit per la seua banda que encara no s'han revisat protocols per a evitar futures catàstrofes similars. "Ha passat any i mig i la Generalitat encara no ha fet res perquè ens sentim segurs, ens sentim desatesos i ja no és una qüestió únicament d'ecologismes, sinó que pot haver-hi pròximes danes, pròxims episodis climàtics adversos i no s'està fent res", ha lamentat. En este sentit, ha assenyalat que el col·lectiu recorre al parlament estatal perquè els ajude "i s'impulsen polítiques i mesures adaptades al canvi climàtic". "Esperem que almenys hagen aprés que les alertes s'han de llançar dins del termini i en la forma corresponent", ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Victòria Rosselló declara al jutjat de la dana: "La informació permetia avisar la població amb temps per a protegir la vida"]]> La cap de Meteorologia d'À Punt, Victòria Rosselló, presta declaració este dimecres com a pèrit en la causa que investiga la gestió de la barrancada. A les portes del jutjat de Catarroja, en un breu parlament amb la premsa, Rosselló ha insistit en la posició que ja va defendre el 23 de febrer en la comissió d'investigació al Congrés. "La informació que teníem permetia avisar la població amb temps per a protegir la vida", ha asseverat la meteoròloga de la radiotelevisió pública valenciana, que ha recordat que per a eixe 29 d'octubre s'havia preparat una programació especial des de primera hora del matí perquè des de dies abans les previsions anticipaven "un episodi històric".

"Estàvem preparats i donàvem la informació d'on estava plovent i quines eren les zones de risc. I estàvem en avís roig, que implica el risc màxim per a la població", ha afirmat Rosselló, que ha recordat que des del principi se sabia que "el perill era que la pluja cauria en les conques mitjanes i altes de rius i barrancs. No vora mar. Que tota eixa pluja havia d'arribar a la desembocadura". Per això considera inexplicable que amb eixes dades, "que estaven a l'abast de qualsevol ciutadà, no només de les institucions", no s'advertira a temps la població.

"És difícil de creure, perquè amb les dades a la mà i un coneixement mínim de la geografia qualsevol podia deduir el que passaria", ha sentenciat, abans de comparéixer al jutjat d'instrucció 3 de Catarroja. "En 2024 és inacceptable que hi haja més de 200 morts en un episodi de pluges. No disposem de les ferramentes per a evitar la catàstrofe natural, però sí per a avisar la població a temps", ha sentenciat en resposta a preguntes de la premsa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou centre de processament de dades de Metrovalència serà un dels més avançats d’Espanya]]> Un centre de processament de dades amb una tecnologia “molt més modernitzada” que la d'abans de la dana i que convertirà el centre de gestió del trànsit ferroviari de València Sud en un dels més avançats de tot Espanya: així ho ha manifestat el conseller d’Infraestructures, Vicente Martínez Mus, durant una nova visita a les instal·lacions que va arrasar totalment la barrancada del 2024. La previsió és que els treballadors, uns 400 o 450, ocupen este nou centre “en unes setmanes”, tres o quatre, d’acord amb les estimacions del conseller.

En les instal·lacions de València Sud on estan les oficines, el centre d’organització de trànsit ferroviari de València i tota l’àrea metropolitana i els tallers d'FGV estan ultimant-se els treballs que no només permetran recuperar la funcionalitat que tenien estes dependències fins al 29 d’octubre del 2024, sinó millorar-la, com ha incidit el conseller. L'estació va entrar en funcionament a mitjans de gener.

Per este motiu, el centre de processament de dades s'ha fet en altura, en l'última planta; així, si hi haguera una altra tragèdia en el futur, no s'hauria de suspendre la circulació de trens, com va passar en les setmanes posteriors a la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana preveu una “gran dilació” en la instrucció per la "supressió" de personal, mentre la consellera garantix la "continuïtat" dels recursos]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 230 víctimes mortals a la província de València, preveu una “gran dilació” en el procediment després de la supressió de quatre llocs de funcionariat de suport al jutjat. En una interlocutòria notificada a les parts, la magistrada advertix que “l’eliminació pràcticament total de mitjans personals i la insuficiència dels materials afecten ineludiblement la instrucció del procediment”. Al respecte, la consellera de Justícia, Nuria Martínez, ha garantit “la continuïtat dels recursos humans” del jutjat de Catarroja i ha indicat que, "per part de la Generalitat, no es generarà cap mena de dilació".

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, havia denunciat este divendres una retallada de recursos per part del Consell en el jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal de la dana. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha assegurat moments després que "no li han llevat mitjans" i que la reestructuració respon a un "impàs" entre les persones que ixen del lloc temporal i els nous funcionaris que entren amb la plaça definitiva.

Segons la interlocutòria de la jutgessa, coneguda a primera hora de la vesprada, la Conselleria de Justícia ha comunicat la supressió dels quatre llocs ocupats per funcionàries assignades a la causa des del març del 2025, amb efectes a partir del 30 de juny. A més, este personal haurà de gaudir de les vacances i dies propis abans que arribe la data.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón recorre a l’Audiència per a personar-se en la causa de la dana o que s’anul·len les diligències practicades contra ell]]> L’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, ha presentat un recurs davant de l’Audiència Provincial de València contra la decisió de la jutgessa de Catarroja de rebutjar la seua personació com a part en la causa que investiga la gestió de la dana.

En l’escrit, la defensa sol·licita que se li permeta personar-se en el procediment per a poder exercir el seu dret de defensa davant de les diligències practicades, o bé, de manera subsidiària, que s’anul·len totes les actuacions realitzades que puguen afectar-lo.

El recurs qualifica d'“anòmala” la situació processal i sosté que s’estan mantenint diligències d’investigació que podrien tindre incidència sobre l’expresident sense que haja pogut intervindre en elles com a part.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alaquàs busca els amos de les fotos que els voluntaris van trobar al barranc de Poio i les van portar a restaurar]]> La barrancada es va emportar milers d’objectes personals, de records familars, però ara és possible el veïnat d’Alaquàs, o qui sap d’aigües amunt del barranc de Poio, puga recuperar alguns dels que es donaven per perduts. Es tracta de les fotos que els voluntaris van trobar entre el fang, sense propietari conegut, però que algú va portar a restaurar dins del projecte que impulsen les universitats valencianes per a recuperar les fotografies danyades per la dana.

Estos dies s’exposen a Alaquàs en l’exposició “Andana. Lloc de Memòries”, que estarà al castell d’este municipi fins al 16 de maig. La mostra va itinerant per les poblacions afectades per la tragèdia del 2024.

L’exposició, produïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i en col·laboració amb la Universitat de València, planteja tres recorreguts que acosten el visitant als testimonis d'agraïment de centenars de persones, a les aportacions dels fotògrafs Pablo Santamarina i Juan Peiró, al patrimoni gràfic recuperat i a les veus dels joves de l'IES Berenguer Dalmau de Catarroja, segons explica la Conselleria de Cultura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Creu Roja i Femeval oferixen formació tènica per a agilitzar la reparació dels vora 500 ascensors encara afectats per la dana]]> Any i mig després de la dana, encara queden un total de 471 ascensors sense funcionar en la zona zero de la barrancada. Les empreses encarregades de posar-los en funcionament tenen problemes per a trobar peces i mà d'obra. Per este motiu, la Creu Roja ha oferit a persones desocupades la possibilitat de formar-se com a tècnics amb el suport de Femeval, la patronal del metall, i tretze usuaris ja s’han sumat a la iniciativa. 

Mentrestant, l'organització dona assistència a les persones amb mobilitat reduïda en edificis afectats perquè puguen fer vida diària. Martina Checa és una de les veïnes afectades per la situació.

Dos treballadors de la Creu Roja la baixen al carrer dos voltes per setmana, una acció dins del programa d'assistència a persones amb baixa mobilitat i sense ascensor. “Permet que puguen caminar més en un domicili d'espai reduït”, assegura el seu fill, José Antonio Aparicio.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana cita com a testimoni el xòfer de Pradas el 29-O]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal oberta sobre la gestió de la dana del 2024, episodi en el qual van morir 230 persones a la província de València, ha citat a declarar com a testimoni el xòfer que aquell dia va estar assignat a l'aleshores consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, una de les dos persones investigades en la causa.

Segons una providència feta pública este dijous pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la magistrada ha acordat noves citacions de testimonis a petició de les acusacions que exercixen Mai Més València i el PSOE, entre elles, la del conductor que el 29-O va encarregar-se de traslladar Pradas al Cecopi de l'Eliana i altres llocs on va estar aquell dia. Per a poder citar este home, com havien sol·licitat els socialistes, la instructora demana que la Conselleria d'Emergències aporte les dades que permeten identificar-lo.

En la providència, la instructora acorda comunicar a l'alcalde de Sot de Chera la possibilitat que aporte voluntàriament, en un termini de cinc dies, els missatges i telefonades relacionats amb l'emergència que va mantindre el dia de la barrancada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els comités locals de la dana demanen la unió de set municipis de l'Horta Sud en favor del transport públic]]> Els comités locals d’emergència i reconstrucció (CLER) de municipis afectats per la dana com Catarroja, Benetússer, Sedaví, Aldaia, Albal, Alfafar i Massanassa, a l'Horta Sud, han demanat als ajuntaments que aproven una declaració institucional per a exigir millores en el transport públic. Segons han informat en un comunicat, els CLER, sorgits després de la dana del 29 d’octubre del 2024, han registrat esta setmana la proposta en els consistoris i denuncien que el servici està “intolerablement degradat”.

Els comités reclamen abordar la mobilitat des de la perspectiva dels municipis de la perifèria i no només des de València. Els CLER asseguren que, malgrat els anuncis de millora, el transport públic forma pels trens de Rodalia, el metro i els autobusos metropolitans ha empitjorat en els últims mesos.

Denuncien increments en els temps de trajecte, falta de puntualitat i saturació dels combois fins a situacions d’amuntegament, que consideren “insostenibles i vexatòries” per als usuaris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nou maldecap per als damnificats de la barrancada: denuncien que no saben com s’han de declarar les ajudes rebudes]]> L'inici de la campanya de la renda, que ha començat este dimecres, s'ha convertit en un nou maldecap per als afectats per la barrancada, ja que no saben quines ajudes han de declarar i quines no. Hi ha molts dubtes sobre com tributen les subvencions per habitatge o vehicles, que són alguns dels elements perduts que han sigut compensats amb ajudes públiques.

“En l’inici de la campanya de la renda ens hem trobat amb una altra problemàtica més”, lamentava Elizabeth González, vicepresidenta de l'Associació Damnificats per la Dana Horta sud. Denuncia que s’han trobat amb un laberint fiscal que no esperaven en relació amb les ajudes públiques que van rebre per a afrontar la reconstrucció.

“La majoria d’usuaris no tenen clar el que està exempt i el que no està exempt de declarar”, advertix González. La norma general diu que les ajudes públiques per danys no tributen, però el dubte es multiplica amb les donacions d'empreses o els pagaments a compte. Hi ha un fum de casos particulars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana manté la citació de Pradas per a fer la prova cal·ligràfica de l'escrit amb les instruccions de l’ES-Alert]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa de la barrancada de l'octubre del 2024 ha desestimat el recurs que havia presentat l’exconsellera Salomé Pradas contra la resolució de la mateixa magistrada emesa el 24 de març que demanava una prova pericial cal·ligràfica de Pradas. Per tant, esta prova sol·licitada es manté. La magistrada ha descartat la petició de Pradas —investigada en la causa junt amb qui era secretari autonòmic d'Emergències— que defensava que ja havia reconegut ser l'autora de l'escrit i, per tant, no considerava necessària la prova cal·ligràfica.

La instructora argumenta que el fet que l’exconsellera haja admés ser l’autora del text manuscrit que va aportar al procediment el subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i on constaven, amb lletra de Pradas, les instruccions per a enviar l'ES-Alert, no pot substituir la declaració de la investigada, que és una “diligència personalíssima”. Cal recordar que, segons va declarar Suárez, este document manuscrit li’l van lliurar a ell a les 19:45 hores, és a dir, 25 minuts abans de l'enviament massiu de l’avís a la població.

La magistrada reafirma la pertinència de la pericial per tres raons. La primera, perquè, malgrat el contingut de l'escrit de l'exconsellera, "en cap moment" Pradas "va reconéixer l'autoria de pròpia mà del text del manuscrit que va conservar Suárez" atés que, en la seua declaració de l'11 d'abril del 2025, no se'n va parlar i perquè després sols ha comparegut al jutjat per a l'acarament que va mantindre amb José Manuel Cuenca, l'excap de gabinet de l'expresident Carlos Mazón, "on un dels intervinents va fer referència a la targeta del senyor Jorge Suárez, però no va haver-hi reconeixement exprés de l'autoria".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reobri el pont de Pedralba arrasat per la dana del 29-O]]> El pont situat entre el barranc de Cuchillas i el riu Túria, a Pedralba, ha tornat a entrar en funcionament este dimecres, any i mig després de quedar completament arrasat per la barrancada del 29 d'octubre del 2024. Tanta va ser la destrossa que ha hagut de refer-se amb una llargària cinc vegades superior a l'anterior per a adaptar-se a les noves característiques del llit de la rambla, i ara fa 45 metres.

La Generalitat ha informat que la reconstrucció de la infraestructura ha suposat una inversió de tres milions d'euros en el municipi, que augmenta ara la resiliència i capacitat hidràulica. La intervenció, duta a terme per la Direcció General d'Infraestructures Terrestres, ha permés millorar de manera significativa la capacitat i seguretat del pas que connecta les dos voreres del barranc, adaptat a les noves condicions de l'entorn. També es reforça la connectivitat local i la resiliència enfront d'episodis meteorològics extrems, segons l'administració autonòmica.

El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha visitat Pedralba amb motiu de la reobertura del pont i ha destacat que el 93,3% de les obres locals assumides per la Generalitat després de les inundacions del 29-O estan ja finalitzades. En un comunicat, la Generalitat assenyala que s'han destinat més de 50 milions d'euros en total a la rehabilitació de 60 infraestructures en una trentena de municipis, de les quals ja n'ha acabat 56 en 28 poblacions, i en queden pendents quatre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja aportar la transcripció de la declaració de Pradas i de l'acarament amb Cuenca i es remet a les gravacions]]> El jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal de la dana ha rebutjat la petició de l’exconsellera de Justícia i investigada, Salomé Pradas, de disposar de la transcripció literal de la seua declaració i de l'acarament amb José Manuel Cuenca, excap de gabinet de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón. La raó és que el jutjat considera que la gravació de les diligències és "l'únic mitjà que permet apreciar realment els matisos de les respostes dels compareixents".

"No escau el que s’ha sol·licitat, atés que l'acta de la diligència d'acarament i de la seua declaració com a investigada la constituïxen la gravació d'estes", segons assenyala una diligència d'ordenació dictada este dimarts per la lletrada de l'Administració de Justícia i emesa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

L’exconsellera havia remés un escrit al jutjat on exposava que havia demanat "en reiterades ocasions" una còpia de la transcripció literal de la seua declaració com a investigada l'11 d'abril del 2025, petició que li va ser denegada, però ella demanava revisar la decisió, atés que el jutjat "està incorporant al procediment transcripcions íntegres d'altres declaracions".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les aus aquàtiques hivernants tornen amb força a l’Albufera després de la dana]]> L’organització SEO/BirdLife ha comptabilitzat al principi d’enguany un total de 131.925 exemplars de 78 espècies d'ocells aquàtics al parc natural de l’Albufera, el doble que a l’inici del 2025. Suposa, per tant, un màxim històric per a l’aiguamoll que, segons l’associació, es deu fonamentalment a l’augment de les poblacions hivernants de capó reial (+200%) i de gavines (+51,76%), que representen, en conjunt, més de la meitat dels ocells comptabilitzats. 

En general, des de SEO/BirdLife apunten al fet que s'observa una pujada de la població hivernal de quasi tots els grups d'ocells aquàtics, la qual cosa mostra una recuperació després del descens de la temporada anterior, a causa de les conseqüències catastròfiques que va ocasionar la dana d'octubre del 2024 en l’aiguamoll.

Així mateix, l’organització indica que un altre factor per al creixement ha sigut la perellonada, la inundació hivernal dels camps d'arròs, que ha sigut prou àmplia i ha oferit zones amb prou profunditat per a les espècies bussejadores com la fotja comuna, de la qual s'han comptabilitzat 1.121 individus (+180,25%). 

Continua llegint-ho en el web

]]>