<![CDATA[À Punt - Dana 2024]]> 10 <![CDATA[À Punt - Dana 2024]]> <![CDATA[Les cicatrius psicològiques de la dana: “Sempre mire la previsió de l’oratge, és horrible”]]> Han passat dos anys de la dana que va assolar gran part de la província de València i va deixar, almenys, 233 víctimes mortals. Però entre els afectats queden ferides no visibles, que mai curaran i amb les quals han hagut d'aprendre a viure. Les seqüeles psicològiques que van provocar les inundacions han fet que milers de persones hagen buscat ajuda durant este temps amb l’únic objectiu de continuar avant, a pesar que la vida els ha canviat per sempre. 

Un equip d’À Punt ha parlat amb Vicenta Salma Bort, supervivent de la barrancada del 29 d’octubre, que conta les seqüeles que patix des d’aquell fatídic dia. “Sempre mire la previsió de l’oratge, és horrible. Cada vegada que sona l’alerta del telèfon he de telefonar la meua filla perquè em tranquil·litze. És una cosa que no se te’n va del cap”, ha dit. 

L'aigua va inundar per complet la planta baixa de la casa de Vicenta. Des d'aquell moment viu amb por permanent. “Em sent fatal pensant que pot tornar a vindre”, assegura Vicenta, que explica que encara està amb tractament psicològic i medicació. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Fang i vidre', un documental per a sanar el trauma de les riuades]]> Després de la dana, un supervivent de la riuada del 1957 i el seu renebot de huit anys descobrixen que la millor manera de sanar un trauma és compartir-lo. I d'ací naix el documental Fang i vidre, una de les nombroses produccions valencianes que van vore la llum arran de la tragèdia.

Enrique va sobreviure a la riuada del 57, Pau, el seu renebot, a la dana del 2024. Enrique afirma que, en sentir la notícia de la dana, li va vindre al cap la riuada del 57, mentre que Pau recorda com una persona de la seua escola va morir durant la barrancada del 29 d’octubre d’ara fa dos anys. 

Va ser al Lluís Vives de Massanassa. El col·legi l'han enderrocat i Pau troba a faltar la seua escola. Dos anys després, Enrique i Pau han tornat a este escenari per a fer memòria. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol ha invertit més de 10.000 milions per a la reconstrucció de les zones afectades per la dana del 29-O]]> El govern d'Espanya ha anunciat este dimarts que ja s'ha superat la xifra de 10.000 milions d'euros abonats per a la reconstrucció de les zones afectades per la dana del 29 d'octubre del 2024, catàstrofe de la qual ara està a punt de complir-se el segon aniversari. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha presidit una nova reunió de la comissió interministerial per al desenvolupament de mesures urgents per al territori colpejat per la barrancada, en la qual s'ha fet un balanç de les mesures impulsades per l'executiu estatal en estos dos anys per a la reparació de les destrosses en les poblacions que patiren els estralls de les inundacions.

D'acord amb les dades facilitades per l'administració central, l'import total abonat és de 10.028 milions d'euros destinats a la recuperació. Per a Torres, "estes xifres donen compte de la dimensió de l'esforç econòmic desplegat pel govern d'Espanya per a atendre les persones afectades, recuperar l'activitat econòmica i reconstruir infraestructures millor preparades". "La resposta del govern —prosseguixen en un comunicat— combina ajudes directes, indemnitzacions, finançament per a empreses, transferències a les entitats locals i actuacions de reconstrucció en àmbits essencials com el transport, el proveïment d'aigua, l'agricultura, la vivenda i els servicis públics".

En este punt, destaquen els 4.661 milions d'euros abonats pel Consorci de Compensació d'Assegurances, que ha suposat una de les principals vies de recuperació econòmica per a llars, empreses i propietaris de béns danyats, igual que les indemnitzacions del Ministeri de l'Interior per a pal·liar danys personals, estris, cases, establiments i corporacions locals. Segons l'estadística més recent, més d'un 98% dels expedients vinculats a sol·licituds per la dana del 29-O.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cap de la Policia Local de Cheste, la vesprada de la dana: "Li vaig dir que s'enduguera els xiquets. Els vam agafar i els vam llançar al tractor"]]> Durant la dana del 29 d’octubre del 2024, ara fa quasi dos anys, el paper de la Policia Local va ser clau en molts municipis que van quedar aïllats. La tragèdia va deixar milers d'històries dramàtiques, històries de pèrdues, però també altres d'esperança.

És el cas de Cheste, on a les 4 de la vesprada ja s'havien desbordat els barrancs i, poc després, van caure ponts i perderen les comunicacions telefòniques. Tot i això, dos agents de la localitat de la Foia de Bunyol van aconseguir rescatar vint persones que van quedar atrapades aquella fatídica vesprada. 

El cap de la Policia Local de Cheste, Daniel González, i Juan Luis Rodrigo, agent de la Unitat Rural de la Policia, han relatat als micròfons d’À Punt com es va succeir l’últim rescat d’aquella jornada. Expliquen que quan van arribar al domicili, on hi havia una família amb un nadó i un xiquet, l’aigua ja eixia per fora de les finestres. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els comerços de la zona zero de la dana, dos anys després]]> L'aigua va negar molts negocis i comerços a la zona zero de la dana que va colpejar la Comunitat Valenciana el 29 d’octubre d’ara fa dos anys. Al voltant de 4.600 van estar afectats i uns 1.800 van quedar greument danyats. El 20% va tancar, la majoria per jubilacions anticipades. 

Andrea Hernádez va vore com tota la indumentària fallera de la seua botiga havia d'acabar al fem. Un colp emocional i econòmic del qual, dos anys després, encara no s'ha recuperat del tot. Ara la botiga torna a estar plena de gènere, però l’activitat s’ha resentit, afirma en declaracions a À Punt. 

A la clínica d'Amparo Gálvez el fang va desfer tot el que hi havia, però ara ja ha tornat a estar com abans. El seu objectiu després de la barrancada era obrir tan prompte com fora possible, i ho va aconseguir. De fet, va ser una de les primeres fisioterapeutes a tornar a obrir després de la barrancada, explica. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Algemesí encara la recta final de la recuperació de la biblioteca municipal amb una remodelació integral]]> Dos anys després de la dana, Algemesí deixa arrere una de les seues ferides culturals més profundes. La biblioteca municipal encara la recta final de la recuperació amb una remodelació integral. Les obres començaran d'ací a sis mesos i volen convertir-la en un espai més obert, modern i connectat amb la ciutat.

Fa dos anys, el fang va cobrir llibres, prestatgeries i sales de lectura. La dana va deixar greument ferida la biblioteca municipal d'Algemesí. "Ens trobarem en una biblioteca totalment perduda perdérem el 40% dels llibres, molt de mobiliari,. Va ser un autèntic drama", explica Marifina Galbis,s directora de la biblioteca. I remarca que va ser el primer servici cultural que va reobrir, a l'abril de 2025 en una xicoteta parada en el mercat, "que va tindre molta acollida perqué la gent tenia moltes ganes de trobar-se i de llegir".

Ara, el següent pas és la transformació definitiva de l'espai. La rehabilitació no es limita a reparar els danys. "Més que reconstrucció el que anem a fer és una adequació. Primer que res, atendre les necessitats actuals de la biblioteca. Calculem que en sis mesos començaran les obres", explica Pepe Carrasco, arquitecte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde d'Algemesí confirma que no va rebre cap avís abans del desbordament del Magre, que va matar quatre persones]]> La declaració de l'alcalde d'Algemesí (Ribera Alta) José Javier Sanches Bretones (PP) en el jutjat de la dana ha evidenciat la diferència en la gestió entre els mandataris locals i els responsables autonòmics de l'emergència. L'alcalde, que va preparar la població amb dies d'antelació i va convocar un Cecopal 48 hores abans de la tragèdia, ha confirmat que no va rebre cap alerta el 29 d'octubre sobre el desbordament del Magre, com també han declarat altres mandataris de la comarca. La inundació acabaria matant almenys quatre persones al terme, en què residixen 28.000 veïns, i hi ha una quinta víctima sota investigació.

Sanchís també ha vinculat l'impacte de la dana en el municipi amb la neteja del riu. A preguntes de la defensa de l'exconsellera Salomé Pradas ha dit que anava "molt brut" i que creu que l'excés de canyes i brossa en el llit va fer que se n'isquera a l'altura del nucli urbà i no en la zona agrícola anterior. Segons ha subratllat, abans de la barrancada havia reclamat en dos ocasions que es netejara.

Tot i els estralls materials i humans que acabaries produïnt-se, l'ajuntament havia intent previndre la població en els dies previes. Segons l'alcalde, el consistori va informar els veïns per primera vegada el 25 d'octubre, quatre dies abans de la barrancada, arran de la previsió de pluges torrencials "històriques" que anticipava Inforatge, el canal meteorològic que este i altres municipis de la comarca tenien contractat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les claus de la macrocausa judicial de la dana: 35.500 fulls, 690 testimonis i sis víctimes mortals en estudi]]> Fins a 71 toms amb milers de fulls, 646 resolucions judicials, 449 peces obertes i quasi 700 persones que han passat a declarar. Són les xifres de la macrocausa judicial que investiga la gestió de la dana quasi dos anys després de la tràgica vesprada en què van morir 233 persones i pobles de quatre comarques van quedar sota l’aigua de les riuades.

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa, Nuria Ruiz Tobarra, que només un dia després de la tragèdia va obrir diligències prèvies per les 75 defuncions que s'havien produït en el seu partit judicial, centralitza des de gener del 2025 una investigació penal a la qual es dedica en exclusiva des de març de l'any passat.

La "gran complexitat" de la causa i l'"extrema gravetat" del seu objecte, donat que investiga 233 homicidis i lesions imprudents per "l'absència de decisions per a salvaguardar a la població" i la connexió entre "la passivitat, el retard manifest i de manera errònia en l'avís a la població" i les morts, ha portat a prorrogar diverses vegades la instrucció d’esta causa. Ara per ara, s’allargarà fins al 30 d’abril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 200 finques sense ascensor dos anys després de la barrancada: "És molt pesat per la fatiga i pel record"]]> Dos anys després de la barrancada, encara hi ha vora 245 ascensors sense arreglar. Els afectats, resignats, reclamen celeritat perquè els posen a punt els elevadors que ja tenen pagats. Les empreses de reparació atribuïxen el retard a la falta de mà d'obra i de materials fets a mida.

Vicent Navarro, veí de Catarroja, ha de superar cada dia més de setanta escalons al seu edifici per aplegar a casa. La finca és de les que fa dos anys que estan sense ascensor i encara no té data de quan podran tornar a tindre’n, tot i haver abonat amb antelació part de la reparació.

"Psicològicament, és molt pesat perquè se't representa el que ens va ocórrer, i per la fatiga. Jo per exemple que vaig al quart pis, he de parar-me entre plantes a respirar", ha explicat a À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els rius i els barrancs estan preparats per a una dana com la del 2024? Les administracions treballen per a millorar-ne l'estat]]> L’efecte devastador que va tindre la dana del 29 d’octubre del 2024 va posar en el punt de mira de les diferents administracions l’estat dels barrancs de la Comunitat Valenciana. Dos anys després, el govern espanyol i la Generalitat han posat en marxa diferents actuacions perquè si es repetix una riuada d’estes dimensions es puga minimitzar l’impacte. 

Les inundacions del 2024 van desfer nombrosos trams de rius i barrancs en les conques del Magre, Túria i Poio. Per això, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha executat més de 300 obres d'emergència en 61 municipis, amb un pressupost de 220 milions d’euros. L’objectiu final és que una dana com la de fa dos anys no siga tan destructiva. “Els nivells d’inundació, en lloc d’arribar als tres metres, la làmina d’aigua com a molt en els llocs del desbordament siga d’uns trenta o quaranta centímetres”, explica Teodoro Estrela, adjunt a la presidència de la CHX. 

Pedra a pedra s'han fet esculleres en determinats trams per a reforçar els talussos. Els llits han guanyat capacitat per a reduir el nivell de l'aigua i la velocitat. “Quan el barranc de Poio passa per Massanassa els cabals superen els 700 m³, per la qual cosa s’ha d’ampliar en eixe tram”, afegix Estrela. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alaquàs inicia els actes del segon aniversari de la dana amb un homenatge a les víctimes]]> El castell d'Alaquàs ha acollit este diumenge el primer dels actes commemoratius del segon aniversari de la dana de l'octubre de 2024. Sota el lema "Memòria, unitat i justícia", la jornada ha servit per a recordar les víctimes de la catàstrofe i mostrar el suport als familiars.

L'acte ha inclòs la projecció del documental Tot el que vam perdre, una producció centrada en les conseqüències de la tragèdia i en tot allò que va deixar arrere. L'actor Héctor Melgares i la cap de Meteorologia d'À Punt, Victoria Roselló, han sigut els encarregats de conduir la commemoració.

La iniciativa obri una setmana d'activitats destinades a mantindre viva la memòria de les persones afectades per la danant i a reivindicar la unitat i la justícia dos anys després de la tragèdia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV analitza els tres factors clau que van agreujar les inundacions de la dana de 2024]]> Dos anys després de la dana del 29 d'octubre de 2024, la Universitat Politècnica de València (UPV) ha analitzat els factors que van provocar les inundacions devastadores a l'Horta Sud i planteja una sèrie de mesures per a reduir l'impacte d'una possible nova barrancada. Entre les propostes destaquen la creació de corredors verds, la renaturalització dels llits dels barrancs, la restauració forestal i la habilitació d'espais on l'aigua puga acumular-se de manera controlada.

Segons els investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la UPV, la catàstrofe va ser conseqüència de la combinació de tres factors que es van produir simultàniament i van multiplicar els efectes de les precipitacions.

El primer va ser la intensitat extraordinària de les pluges, amb registres de 800 litres per metre quadrat en alguns punts. A més, les precipitacions es van produir en diferents episodis al llarg de la jornada, fet que va agreujar la situació. "Primer va ploure al matí i, quan va arribar el segon bloc de la tempesta a la vesprada, el sòl ja estava saturat", explica Félix Francés, investigador de l'IIAMA-UPV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pradas considera que “ningú hauria d’estar imputat” en la causa de la dana perquè va ser “un tsunami”]]> L’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, investigada en la causa penal sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, considera que “ningú hauria d’estar imputat” en esta macrocausa perquè el que va ocórrer aquell dia “no va ser una riuada ni una dana, sinó un tsunami” i “una tragèdia que ningú podia preveure”.

Fonts pròximes a l’exconsellera han traslladat esta valoració als mitjans i han defensat que la catàstrofe, que va arrasar part de la província de València i va deixar 233 víctimes mortals, va ser una “tragèdia sobtada”. Segons estes fonts, hi pot haver responsabilitats polítiques, però no penals, ja que Pradas “és una política, no és una tècnica”.

Les mateixes fonts han insistit que no hi hauria d’haver persones imputades en la causa. No obstant això, han afegit que, si hi ha investigats, també haurien de ser-ho les persones encarregades de vigilar la crescuda del barranc de Poio. En este sentit, han assenyalat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l’exdelegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 200 professionals, tecnologia i dos anys de treball permeten recuperar més de 340.000 fotos del fang de la dana del 2024]]> Més de 340.000 fotografies rescatades del fang de la dana d’octubre del 2024. És el balanç que ha fet la Universitat Politècnica de València del projecte Salvem les fotos després de quasi dos anys de treball. Els coneixements per a restaurar, la innovació tecnològica i la col·laboració de vora 200 professionals han permés recuperar una part de la memòria que semblava perduda per sempre.

Quan les van rescatar de l’aigua, pocs imaginaven que tots estos milers de fotografies podien tindre una segona oportunitat. “Són fotos dels seus records, de persones que ja no estan”, recordava Cristina Cidad, directora gerent de la fundació Valgrai, que integren les universitats públiques valencianes i les empreses tecnològiques per a promoure la investigació i la formació en intel·ligència artificial.

Han sigut quasi dos anys de treball intens de més de 200 persones entre investigadors, restauradors, estudiants i voluntariat de la Universitat Politècnica de València, amb el suport d'experts en intel·ligència artificial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els bombers informen la jutgessa de la dana que Emergències és responsable del control del cabal en rius i barrancs]]> Un informe elaborat per l'inspector cap del Consorci Provincial de Bombers de València, Jorge Gil, i incorporat a la causa judicial en la qual s'investiga la gestió de la dana de 2024, assenyala que la "responsabilitat en la coordinació" del control d'escales de cabals en rius i barrancs és del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat.

En una interlocutòria, la jutgessa de Catarroja que instruïx esta causa penal va requerir el cos provincial de bombers que remetera un "arxiu amb escales de mesurament de llits, així com la unitat de bombers forestals a la qual correspon, si és el cas, el mesurament d'escales de cada llit".

L'informe aportat, al qual ha tingut accés EFE, destaca que el control d'escales o seguiment de cabals en rius, barrancs, sistemes de regulació i zones inundables s'emmarca en les rondes periòdiques de seguiment que establix el Pla especial enfront del risc d'inundacions. "Segons este pla, la responsabilitat en la coordinació de la informació recau en el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat (CCE Generalitat)", ha indicat el document.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les víctimes commemoraran els dos anys de la dana del 2024 en actes a Paiporta, Alaquàs i València]]> Set dies abans que faça dos anys de la dana que va provocar la mort de 233 persones, les principals associacions de víctimes anuncien els actes de record de la tragèdia. Este dijous han anunciat que celebraran actes d'homenatge a les víctimes i els damnificats a Paiporta, Alaquàs i València. A més, juntament amb els Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció han organitzat unes marxes en memòria de les víctimes el dia del segon aniversari a la Foia de Bunyol, Albal i Benetússer, i el dissabte 31 d'octubre se celebrarà a València la manifestació que organitzen cada mes col·lectius socials juntament amb les associacions. Els actes són organitzats per l'Associació de Víctimes i Damnificats de la Dana de València, l'Associació de Víctimes de la Dana, l'Associació de Víctimes Mortals de la Dana del 2024, així com col·lectius socials i sindicals.

El primer acte serà este diumenge, 25 d'octubre, a les 10:30 hores al castell d'Alaquàs amb el títol 'Memòria, unitat i futur', en què es nomenarà les víctimes mortals i busca "abrigar els seus familiars". Serà presentat per la cap de meteorologia d'À Punt Victòria Rosselló i per Héctor Melgares, qui va fer una caminada solidària per la dana de Madrid a València, i inclourà la projecció del documental Tot el que vam perdre, actuacions de la Nova Muixeranga d'Algemesí i Mr Fem i Skargots, i música en directe de Pau Alabajos, Dani Miquel, Alejandro y María Laura, i la Unió Musical d'Alaquàs.

A Paiporta, per la seua banda, s'ha convocat el dijous 29 d'octubre a les 19 hores un acte a l'aire lliure al costat del barranc, a la zona zero de la tragèdia, denominat 'La caixa de la memòria'. Eixe mateix dia, s'han organitzat diverses marxes en memòria de les víctimes d'esta dana: a la Foia de Bunyol, on a les 11 hores eixiran des de Chiva i Cheste i confluiran a les 12 sota el pont de la carretera CV-50; i a Albal i a Benetússer, que eixiran a les 17 hores per a confluir al voltant de les 17:45 hores al pont del barranc entre Catarroja i Massanassa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Víctimes de la dana del 29-O critiquen la gestió del Consell en el segon aniversari de la barrancada]]> L'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre del 2024, una de les tres majoritàries constituïdes després de la tragèdia, fa un balanç negatiu de la gestió del Consell, just quan està a punt de fer dos anys de la catastròfica barrancada que va colpejar la província de València amb 233 morts. La plataforma encapçalada per Mariló Gradolí ha difós un comunicat este dimecres en què avalua l'estat de la qüestió en diferents fronts i que parla d'"esmena a la totalitat" en assumpció de responsabilitats, "suspens" en reconstrucció postdana i "fracàs" en prevenció i adaptació al risc climàtic.

En la nota de premsa es mostren també molt crítics amb la comissió d'investigació de les Corts, que va donar per conclosos els treballs a finals de maig, amb un dictamen molt qüestionat per l'oposició parlamentària perquè posava el focus exclusivament en l'actuació del govern espanyol, a qui carregava tota la responsabilitat de l'ocorregut. "Ha faltat escolta activa, anàlisi i profunditat, i les conclusions ens semblen insuficients per a una tragèdia de les dimensions de la dana", lamenten.

Igualment, retreuen al Consell per la futura Llei del sol, en l'actualitat tramitant-se per via d'urgència per a "substituir íntegrament la normativa urbanística actual". L'associació de víctimes veu "preocupant" el fet que s'hagen reduït els terminis perquè la societat civil hi puga presentar esmenes i participar en l'elaboració de la normativa. I advertixen que, a pesar que s'ha constatat que el risc d'inundació "és molt més major" del que contemplaven els mapes existents, "la prioritat legislativa és accelerar una nova ordenació del sòl" que, entre altres coses, "amplia les possibilitats d’implantar determinats usos industrials, terciaris, turístics i de servicis en terreny no urbanitzable". Així, exigixen que es pose per davant la seguretat de les persones i la prevenció a l'hora de construir.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde de Picanya declara a la jutgessa que el 29-O no va rebre "cap avís" d'Emergències]]> L'alcalde de Picanya, Josep Almenar, ha assegurat este dimecres davant de la jutgessa instructora de la causa penal sobre la dana que el 29 d'octubre del 2024, dia de la fatídica barrancada que va causar 233 morts, que no van rebre "cap avís" ni cap telefonada d'alerta des d'Emergències de la Generalitat i per això van fer vida normal. Així ho ha explicat ell mateix als mitjans de comunicació quan ha acabat de declarar al jutjat de Catarroja, on estava citat com a testimoni.

La instrucció per les responsabilitats en la gestió de la catàstrofe ocorreguda el 29 d'octubre del 2024 continua el curs en les dependències judicials catarrogines i, dins de la roda de testificals d'alcaldes de poblacions afectades per les devastadores inundacions era el torn del de Picanya. Este municipi, situat en plena zona zero de l'Horta Sud, va ser un dels més colpejats, amb destrosses milionàries i onze víctimes mortals. Tot el terme municipal va quedar pràcticament negat, i les inundacions provocaren molts danys sobretot en les cases properes a la vora del barranc.

Almenar (PSPV) ha assenyalat que aquell dia no va tindre contacte amb altres alcaldes, únicament va parlar al matí amb la de Catarroja sobre la possibilitat de tancar els col·legis, però van decidir no fer-ho perquè no havia passat res, segons han indicat fonts coneixedores de la declaració judicial, citades per l'agència Efe.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV publica ‘340.000’, el documental sobre la recuperació de les fotografies danyades en la dana del 29-O]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha publicat el documental 340.000, que recorre la història del projecte Salvem les Fotos per a recuperar els milers de fotografies familiars danyades durant la dana del 29 d'octubre del 2024, que va assolar part de la província de València. L'acte de presentació de l'obra serà este dijous en l'Ajuntament de Catarroja.

El treball repassa l'evolució del projecte impulsat per un equip de la Facultat de Belles Arts i l'Institut de Restauració del Patrimoni del centre universitari. L'equip ha combinat tècniques de conservació i restauració de fotografies i ha investigat noves solucions, així com ha recuperat les parts danyades o desaparegudes de les fotografies mitjançant ferramentes d'intel·ligència artificial —amb la col·laboració en este cas de l'Institut VRAIN de la UPV i la Fundació ValgrAI.

En estos dos anys, el projecte ha mobilitzat més de dos-centes persones, entre personal investigador, professionals de la restauració, estudiants i voluntariat, que han treballat en la recuperació de vora 3.000 àlbums pertanyents a unes 400 famílies. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutjat de València encausa una professora universitària per amenaçar Mazón de mort]]> Un jutjat de València ha obert una causa contra una dona per delictes d'amenaces per quatre missatges contra l'expresident, Carlos Mazón, que va publicar en la xarxa social X amb el pseudònim John Clarence Woods, el militar estatunidenc que va executar els principals líders nazis condemnats en Nuremberg. En el primer, que citava un post de Mazón, afirmava: "Hem de fer que tornen més bombes adossades i que subsers com tu senten que cada dia puga ser l'últim". Este no és l'únic procés judicial obert per amenaces contra Mazón.

Els altres tres són respostes a missatges emesos en el compte de l'expresident. En un d'ells, l'acusada, professora universitària, defenia que "l'ús de la violència fins a les últimes conseqüències contra esta panderola és necessari', segons figura en l'escrit judicial, avançat per Las Provincias i que divulga l'agència EFE.

"Després tot són plors perquè teniu 20 kg de Goma2 en els baixos del cotxe", va publicar en un altre, el 27 d'abril de 2025. "Un dia estaràs doxejat (sic) [anglicisme que implica revelar informació privada d'algú en internet sense consentiment] i resaràs perquè acabem ràpidament amb tu, panderola", i 'després us poseu a plorar perquè tornen els 9 mm Parabellum en els vostres clatells, subhumans', escrivia en l'últim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Argüeso assenyala per primera vegada l'exconsellera Pradas per la gestió de la dana i sosté que ell no tenia competències]]> La defensa de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, ha recorregut contra l'última interlocutòria de la jutgessa instructora de la dana, en la qual apuntava que les morts ocorregudes a la pedania de la Torre (València) podrien haver-se "evitat" si els responsables de gestionar l'emergència "hagueren exercit les seues funcions". L'al·ludit, que en el moment de la fatídica barrancada era el número dos de l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, considera que esta argumentació vulnera el seu dret de defensa i a la presumpció d'innocència i assegura que ell no tenia competències per a convocar el Cecopi.

En la pràctica, és la primera vegada que assenyala directament la seua superior com a responsable de prendre les decisions, tant per a constituir l'òrgan de coordinació com per a l'enviament de l'ES-Alert que va arribar a les 20:11 hores, quan ja s'havien produït la majoria de les víctimes mortals. Pradas i Argüeso són, per ara, els dos únics imputats en la causa judicial que investiga per la via penal la gestió de la dana, que va provocar 233 morts a la província de València.

El recurs d'Argüeso, conegut este dimecres i al qual ha tingut accés l'agència Efe, fa referència a una interlocutòria de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra emesa el 13 d'octubre. En ella, la magistrada considerava que existien "indicis clars" que les tretze defuncions de la Torre són "una mostra evident de les negligències en la gestió de l'emergència, com també de la manca i del retard d'avisos i les conseqüències que va tindre per a aquelles víctimes que van perir en els garatges, a les cases, o de camí en els cotxes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’ús dels ES-Alert durant la dana Adam enfronta els grups de govern i d’oposició a les Corts]]> La dana que va impactar diumenge i dilluns al sud de València i nord d’Alacant i la comparació amb la catàstrofe del 2024 a la província de València han estat presents este dimarts a les Corts. Els ES-Alert que s'han enviat estos dies, asseguren els partits de l’oposició, haurien salvat vides fa dos anys. Mentrestant, PP i Vox parlen d'hipocresia perquè, diuen, la informació que es tenia amb anterioritat no és la mateixa. 

Tots els grups polítics del parlament valencià han mostrat solidaritat de manera unànime a les persones afectades per la dana Adam. Però la sintonia s’ha acabat ahí. Per als socialistes i Compromís, la gestió de l’emergència demostra que les 233 víctimes mortals del 29 d'octubre de 2024 eren evitables.

Des de Compromís, el síndic Joan Baldoví s’ha qüestionat que per què la gestió d’este episodi no va ser la mateixa que fa dos anys. “No és cert que les institucions fallaren el 29-O, qui va fallar va ser el govern del Partit Popular”, ha afegit el síndic del PSPV, José Muñoz. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El voluntariat torna a ser clau en la recuperació dels municipis afectats per la dana Adam]]> L'endemà del desbordament del riu Girona a causa dels efectes ocasionats per la dana Adam, el veïnat dels Poblets comença a traure trastos al carrer, netejar i fer balanç. Este dimarts s'ha tornat a repetir la imatge de voluntaris que s’acosten a ajudar les persones afectades i que també es va viure en la catàstrofe de fa dos anys a la província de València. 

És el cas d’Ana Caselles i el seu grup d'amigues d'Ondara, que han arribat de bon matí a la localitat de la Marina Alta per a tirar una mà. Hui han canviat els llibres per pales i graneres. “Ens va arribar un missatge pel Telegram de l’institut que no avançarien temari i hem decidit vindre a ajudar i veure que necessiten”, explica la jove als micròfons d’À Punt. 

Arriben, pregunten on poden ajudar i van directes a la faena. El mateix que Antonio Fernández i els amics, que venen d’Ondara per a ajudar. “Ahir vam estar en una tenda i hui estem en una cotxera. Anem allà on ens necessiten”, assegura.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Albufera va resistir la dana del 2024 però, segons els experts, continua pendent de recuperar la salut ecològica]]> La dana del 29 d’octubre de 2024 va alterar profundament l’Albufera de València, tant per l’arribada massiva d’aigua i residus com pels efectes sobre la vida microbiana i els sediments del llac. Dos anys després de la catàstrofe, els experts destaquen la capacitat de recuperació de l’aiguamoll i regenerar la vida microbiana i el paper que va tindre per a absorbir part de la riuada, però advertixen que encara cal actuar per a millorar-ne la salut ecològica.

El director del Parc Natural de l’Albufera, Natxo Lacomba, el president de la Junta Rectora del parc, Carles Sanchis, i el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de València Antonio Camacho coincidixen en la necessitat d’impulsar mesures coordinades entre les administracions per a recuperar el llac i avançar cap a unes aigües més clares.

La riuada va suposar, en paraules de Lacomba, "una pertorbació momentània i intensa" que va alterar la vida microbiana del llac, sobretot per l’arribada de materials i objectes aliens a l’ecosistema. Segons el director del parc, si només hi haguera entrat aigua i sediments, hauria sigut "un episodi més en la dinàmica de l’ecosistema".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Víctimes de la dana demanen la dimissió del Consell actual pel segon aniversari de la catàstrofe]]> Les associacions de víctimes de la dana d’octubre del 2024 han fet una crida als valencians perquè participen en la manifestació que han convocat coincidint en el segon aniversari d’esta tragèdia que va afectar vora setanta municipis de la província de València i va deixar 233 víctimes mortals.

Serà el dissabte 31 d'octubre, a les sis de la vesprada, i partirà des de la plaça de la Mare de Déu de València fins a la plaça de l'Ajuntament, el mateix recorregut que va fer la primera manifestació després de la catàstrofe.

Ara, dos anys després d’aquelles riuades, les associacions de víctimes han demanat en una roda de premsa la dimissió de tot el Consell i que Carlos Mazón, president de la Generalitat en el moment de la dana, deixe d'estar aforat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem demana al TSJCV la resolució sobre Mazón abans de vore la denúncia del PSPV per mentir]]> La sala segona del Tribunal Suprem ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la resolució judicial que va dictar el 16 de març del 2025 sobre l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón per a remetre’l a la Fiscalia del Suprem i que s'hi puga pronunciar sobre la competència de l'alt tribunal per a admetre a tràmit una querella del PSPV contra ell per fals testimoniatge.

En una providència a la qual ha tingut accés EFE, la sala segona del Suprem atén la petició de la Fiscalia, que requerix la referida resolució judicial abans de pronunciar-se sobre la competència del tribunal davant del qual tres diputats socialistes van presentar la querella.

Els socialistes van presentar una querella contra Mazón en considerar que, en la seua declaració davant de la comissió d'investigació de la dana del Congrés del 17 de novembre del 2025, "va faltar a la veritat" sobre el seu llistat de telefonades del 29 d'octubre del 2024, l'itinerari després d'eixir de dinar del Ventorro, o el moment en què va saber que hi havia morts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les noves vivendes de la zona dana s'elevaran un metre i es prohibiran garatges soterranis en les àrees amb més risc d'inundació]]> La revisió del Pla d'acció territorial del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova), duta a terme després de la fatídica dana del 29 d'octubre del 2024 i els primers detalls de la qual s'han conegut este dijous, comporta modificacions urbanístiques rellevants per als municipis afectats. Una de les més importants és que les noves vivendes construïdes sobre terrenys catalogats com a inundables hauran d'elevar la cota a quasi un metre d'altura, i a més es prohibiran els garatges subterranis en els llocs classificats com de més risc.

L'actualització del protocol, que està en una fase inicial, incrementa en un 61,2% el territori subjecte a perillositat en l'àrea colpejada per les inundacions fa quasi dos anys, en passar de 27.162 hectàrees a 43.779 hectàrees. Este augment en superfície, més del doble, obliga a elevar les mesures correctores en els terrenys que puguen urbanitzar-se en el futur.

L'estudi preliminar del Patricova recomana endurir les restriccions en els nous planejaments com elevar les cases a l'altura de les cotes d'inundació en funció de la perillositat detectada, la prohibició de pàrquings subterranis en els casos de perillositat mitjana o directament prohibicions de construcció en les zones més exposades a l'aigua.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou pla d'inundacions augmenta un 120% la superfície en risc a l'Horta Sud]]> La revisió del Pla d'acció territorial del risc d'inundació (Patricova) augmenta un 60% la superfície vulnerable a una inundació catastròfica en els termes municipals afectats per la dana del 29 d'octubre de 2024. Així figura en el nou pla, que el conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha presentat este dijous. Un treball parcial, enfocat inicialment en només 74 municipis, que s'han estudiat amb noves metodologies que han millorat el grau de precisió del risc d'inundació. Anàlisis i protocols que s'estendran, en una segona fase, al conjunt del territori a fi completar un nou Patricova (el vigent és de 2015), segons ha explicat el conseller en una intervenció a la premsa, minuts abans de la presentació.

En esta revisió de la cartografia s'han analitzat zones de l'Alt Magre, el Baix Magre, els barrancs de l'Horta Sud i el Baix Túria, aigües avall de l'embassament de Loriguilla. S'han analitzat 85 municipis, dels quals en 51 s'han fet una revisió exhaustiva; "treballs de detall" segons la terminologia de la Generalitat.

L'augment del risc no és homogeni, sinó un balanç mitjà. Segons el conseller, creix un 10% a l'àrea de referència del Magre, però s'ha duplicat a l'Horta Sud, que passa de 7.300 hectàrees en risc a més de 16.000, és a dir un 125%. En general, s'ha incrementat a les zones del prelitoral i l'interior i ha baixat lleugerament a la costa, segons ha precisat el coordinador del treball, el catedràtic de la UPV i vicepresident de la Plataforma Tecnològica de l'Aigua, Fèlix Francés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde de Cullera declara sobre la telefonada de Mazón en la dana: "Va ser massa jovial, si va durar un minut jo parlaria 55 segons"]]> L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha donat més detalls sobre la conversa amb l'expresident Carlos Mazón, el dia de la dana, durant la seua declaració com a testimoni en el jutjat de Catarroja que investiga la barrancada. La telefonada la va fer l'expresident per WhatsApp a les 18:28 hores, segons consta en el registre del mòbil de Mayor, una hora en què Mazón estava encara al Ventorro o bé al poc d'eixir, tenint en compte les declaracions de l'expresident, la periodista Maribel Vilaplana i l'amo de l'establiment.

Segons ha explicat, no li va estranyar perquè hores abans, a les 15 hores, ja li havia telefonat l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, per a preguntar-li com anava el Xúquer i ell mateix li havia enviat vídeos del riu, entre les 17 i les 18 hores, amb el cabal baixant per a informar-lo que almenys a Cullera tot estava controlat. Argüeso li va anticipar per què potser desembassarien aigua de Forata, i que estiguera pendent perquè l'avisarien.

Ha precisat que van ser dos telefonades curtes amb l'imputat, que també el va informar per WhatsApp que estava reunit en el Cecopi. Cap altre alcalde de la comarca, ha subratllat, va rebre una telefonada d'Argüeso.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'exconsellera Pradas ja parlava de "risc d'ofegaments" per la dana a les 15:15 hores, segons l'alcalde de Benimodo]]> L'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, sospitava que hi podia haver persones ofegades per la dana a Utiel ja des de les 15:15 hores, del 29 d'octubre de 2024, després d'una conversa que va mantindre amb l'alcalde, Ricardo Gabaldón. Ho ha constatat en el jutjat de Catarroja un dels testimonis d'aquella telefonada, el primer edil de Benimodo (Ribera Alta), Paco Teruel.

Teruel (PP) formava part de la comitiva que va acompanyar Pradas i l'altre imputat en la causa, el secretari autonòmic Emilio Argüeso, en la visita a Carlet de les 14 hores, prèvia a la convocatòria del Cecopi (tres hores després) i que la investigació judicial ha qüestionat davant la possibilitat que retardara la reunió d'emergències.

La mateixa Pradas va informar del contingut de la reunió amb Ricardo Gabaldón. Després ella i Argüeso van fer diverses telefonades per a reclamar mitjans i recursos, segons recorda Teruel (que no ha sabut precisar a qui li'ls demanaven). Posteriorment, van marxar perquè "hi havia altres punts amb més necessitat" que Carlet, segons han informat testimonis presencials de la declaració al jutjat de la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana assegura que Pradas i Argüeso podrien haver "evitat" morts a la pedania de la Torre]]> La jutgessa de la dana ha assegurat en una interlocutòria coneguda este dimarts que "existixen indicis clars" que les morts ocorregudes a la pedania valenciana de la Torre "podrien haver-se evitat" si l'aleshores consellera d'Emergències Salomé Pradas i qui era el número dos, el secretari autonòmic Emilio Argüeso —tots dos investigats en la causa que se seguix a Catarroja per la via penal—, "hagueren exercit les seues funcions".

L'escrit, fet públic pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), assenyala que les defuncions a la Torre —una de les tres pedanies valencianes en què es registraren víctimes mortals en aquella dana, junt amb el Forn d'Alcedo i Castellar-Oliveral— són "una mostra evident de les negligències en la gestió de l'emergència, així com de la manca i del retard d'avisos i les conseqüències que va tindre per a aquelles víctimes que van perir en els garatges, a les cases, o de camí en els cotxes". En total, la fatídica barrancada ocorreguda el 29 d'octubre del 2024 va deixar 233 víctimes mortals, 17 al terme municipal de València —i 13 d'elles a la Torre—.

La instructora de la causa determina que un dels elements decisius per a la presa de decisions amb promptitud és el coneixement de les mateixes competències en la gestió de l'emergència i advertix: "Quan Pradas arriba a la conclusió que la presa de decisions requeia en ella mateixa com a comandament únic en la situació 2 d'emergència del Pla d'inundacions, l'actuació que va assumir ja va ser tardana i errònia".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La caserna de la Guàrdia Civil d’Utiel és l'única de les afectades per la dana que encara està en obres]]> Totes les casernes de la Guàrdia Civil valencianes afectades per la dana del 2024 ja estan reparades, tret de la d’Utiel, on les obres han començat fa un mes i es preveu que estiguen finalitzades en gener. Així ho ha confirmat el màxim responsable d’este cos policial a la Comunitat Valenciana, el general José Antonio Fernández de Luz de las Heras, en els actes commemoratius del dia de la Hispanitat que ha acollit València.

A hores d’ara hi ha 69 casernes al nostre territori, una xifra que dista de les 113 que va arribar a tindre la Comunitat Valenciana. Este cos policial, que s’encarrega de la vigilància i seguretat del 95% del nostre territori –l’altre 5% està a càrrec de la Policia Nacional–, treballa en la implantació de les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, en les gestions dels agents i la consulta de documentació per part dels agents.

Les infraestructures adequades són l’assignatura pendent amb què es troba la Guàrdia Civil. “Queda molt de treball a fer”, afirmava José Antonio Fernández, en referència a “les infraestructures de la Guàrdia Civil dignes per als agents i també per als ciutadans quan van a estes dependències”, manifestava en concloure l’acte commemoratiu a la Marina de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinquanta negocis de l’Horta Sud es formen en prevenció en emergències]]> La Creu Roja i la Mancomunitat de l’Horta Sud han impartit formació especialitzada sobre com actuar davant d'una emergència a cinquanta persones de l'àmbit de l'empresa, el comerç i l'emprenedoria a la comarca.

El curs ‘Prepara't per a emergències’ ha oferit les claus bàsiques sobre com han de comportar-se en cas de situacions de catàstrofes i ha inclòs l'entrega d'un complet kit d'emergències per a cada participant, segons han informat en un comunicat.

Esta formació és la primera de les accions que es duran a terme en els pròxims mesos, dins de l'acord aconseguit a la primavera entre les dos institucions, en el marc del programa “Preparació davant de desastres i emergències”, que està desenvolupant Creu Roja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un vídeo que mostra el cabal del barranc de Poio el matí del 29-O s'incorpora a la causa judicial de la dana]]> La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre ha incorporat a la causa nous àudios que permeten escoltar, des de dins de la sala de l'112, la situació que es va viure la jornada de la catàstrofe, que va deixar almenys 233 víctimes mortals. 

Es tracta de telefonades a les quals ha tingut accés À Punt de persones demanant auxili i comunicacions amb la Policia Local en una jornada caòtica de treball. En elles s’escolta com es pregunten entre els professionals d’Emergències què instruccions donar davant situacions de persones que han quedat atrapades en vehicles o dins de cases negades. 

“Ens telefona un conductor informant-nos que la carretera està negada i diu que a més li han caigut unes pedres d’un mur en la part de davant del cotxe i no pot eixir”, diu una treballadora sala de l'112. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos marxes des d'Albal i Benetússer recordaran les víctimes de la dana el 29 d'octubre]]> Comités Locals han convocat per al pròxim 29 d'octubre, dos anys després que tinguera lloc la dana que va deixar 233 víctimes mortals a la província de València, dos marxes des d'Albal i Benetússer (Horta Sud) en memòria de les víctimes.

En concret, la primera marxa eixirà a les 17:00 hores des de l'avinguda del Pare Carlos Ferris, 14, d'Albal, i arribarà fins al barranc de Catarroja-Massanassa.

La segona marxa partirà a la mateixa hora des de Benetússer, avinguda del Camí Nou, 86, i també conclourà en el mateix barranc de Catarroja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'avançament electoral paralitza una missió del Parlament Europeu a València per la dana]]> La convocatòria d'eleccions generals per part del president del govern, Pedro Sánchez, obligarà el Parlament Europeu (PE) a paralitzar quatre missions de les seues comissions parlamentàries per a no interferir en el període preelectoral, incloent-hi una a la província de València pel segon aniversari de la dana i una altra a Ceuta.

La normativa interna del Parlament que regula les missions fora dels llocs habituals de treball de l'Eurocambra veta este tipus de viatges durant les huit setmanes prèvies a eleccions parlamentàries o presidencials que ja hagen sigut anunciades.

Estes i altres visites a Espanya figuraven en l'agenda dels diputats de les comissions de Llibertats Civils, Peticions, Afers Econòmics i Pressupostos i també d'Agricultura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana unix a la causa la segona intervenció de Pradas al Congrés]]> La jutgessa que investiga la gestió de la dana ha incorporat al sumari judicial la transcripció de les declaracions que va fer l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, en la seua segona citació en la comissió d'investigació del Congrés el 28 de setembre.

En una providència, emesa este dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la magistrada de Catarroja ha demanat també informació sobre les escales de mesurament dels llits, el ban municipal que va emetre l'Ajuntament pedani de la Torre i les comunicacions de l'Ajuntament de Sedaví.

En la referida compareixença de Pradas a la cambra baixa, l'exconsellera imputada en la causa va assegurar que no volia "encobrir a ningú", en al·lusió a l'expresident Carlos Mazón, i que volia "que se sàpia la veritat de tot" l'ocorregut en la dana del 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els alcaldes de la Torre i Sedaví afirmen que no van rebre cap avís el dia de la dana]]> L'alcalde pedani de la Torre (València), Rafael Arnal, ha sostingut davant de la jutgessa que investiga la gestió de la dana que no tenien dades de l'emergència perquè "ningú els va avisar" i ha declarat que va poder parlar amb l'alcaldessa de València, María José Catalá, per a dir-li que l'aigua els arribava "a la cintura" abans de quedar-se incomunicat. Este dilluns també ha declarat davant de la magistrada l'alcalde de Sedaví (Horta Sud), Josep Francesc Cabanes.

Segons Arnal, no els informaren del Cecopal (Centre de Coordinació Operativa Municipal) que es va produir a l'Ajuntament de València i tampoc del tancament de jardins i d'universitats. En este sentit, ha insistit que l'alerta roja li va arribar “per WhatsApp” i que té un grup en què estan els alcaldes pedanis, l'alcaldessa de València i “algun altre regidor”, encara que va perdre el mòbil el dia de la dana. De fet, l'alcalde pedani ha assegurat que es va assabentar l'endemà que hi havia morts a la Torre.

En la seua declaració, ha recordat que a la Torre van fer el ban municipal informant de l'alerta roja sense cap altra recomanació, perquè "no tenien dades", i ha destacat que, en ser un dia assolellat, fins i tot "la gent s'ho va prendre un poc de broma".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja investigar el diputat provincial de Bombers per fals testimoni]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana ha rebutjat investigar per fals testimoni el diputat provincial i president del Consorci de Bombers de València, Avelino Mascarell, perquè assenyala que encara no hi ha una sentència que acredite una "veritat judicial".

Mascarell va testificar per segona vegada el passat 17 de setembre, després que l'exalcaldessa de Chiva, Amparo Fort, declarara que l'havia avisat, minuts abans de les 19:00 h, de la inundació del barranc de Poio en la capçalera.

En aquella declaració, el diputat provincial va sostindre que no recordava la telefonada. La jutgessa li va advertir que "el fet de dir tota l'estona que no se'n recordava podia assimilar-se a no dir la veritat ", motiu pel qual algunes acusacions van avançar que estudiarien accions legals en contra seua per possible obstrucció a la justícia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde de Pedralba al jutjat de la dana: "L'ES-Alert no va sonar al poble"]]> L'ES-Alert no va sonar a Pedralba. La ciutat va quedar-se sense cobertura passades les 18 hores del dia de la dana i el senyal no va tornar fins a mitjan matí de l'endemà, 30 d'octubre. Va ser al migdia quan els telèfons del municipi van reproduir el característic senyal acústic que Emergències havia llançat a les 20:11 hores del dia anterior. En eixe moment, la tamborinada d'aigua ja havia inundat el terme i hi havia un grapat de desapareguts. El municipi acabaria plorant cinc morts. Ho ha narrat este dimecres l'alcalde de Pedralba (Serrania), el socialista Andoni León, davant la jutgessa que investiga les responsabilitats penals de la dana.

El soroll del missatge a destemps el recorda León amb "molta tristesa" i "indignació". "Va arribar massa tard. Setmanes després em despertava de matinada i pensava què hauria passat si s'haguera rebut en temps i forma. Si sense missatge, amb recursos propis, vam ser capaços de salvar vides, potser hauríem pogut accedir a les cases dels veïns que van morir", ha valorat a À Punt després de la seua declaració.

Dins de la sala ha recordat que el dia anterior, amb l'alerta taronja, van activar el Cecopal en què es va decidir tancar l'accés a dos barrancs i es va valorar el tancament del col·legi, tot i que no estava en zona inundable. El tancament el van ordenar el mateix 29-O i també el de la guarderia, passades les 10:30 hores, només es va decretar l'alerta roja. A les 13 hores "ja no hi havia xiquets ni professors", ha explicat, segons han conegut a À Punt de testimonis presencials de la declaració. De bon matí havia alertat la població pel canal de WhatsApp i les xarxes socials amb què l'ajuntament informa el veïnat. "Amb alerta roja vam convocar el Cecopal i vam prendre mesures (...) Nosaltres podem dir amb orgull que el 29 d'octubre i anteriors sí que hi estaven; altres no", ha afirmat León, a preguntes de la premsa.

Continua llegint-ho en el web

]]>