<![CDATA[À Punt - Justícia]]> 10 <![CDATA[À Punt - Justícia]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja l’acarament entre Pradas i Suárez que demanava una acusació particular]]> La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha rebutjat la petició d’una acusació particular que reclamava un acarament entre l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, imputada en el procediment, i el subdirector general d'Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez.

La instructora argumenta que la diligència d'acarament té un caràcter excepcional, d’acord amb el que establix l’article 455 de la llei d'enjudiciament criminal, i ha d'acordar-se quan no es puguen utilitzar més mitjans en l'acreditació dels fets, com recull la jurisprudència del Tribunal Suprem.

La jutgessa considera que els dubtes que la part que sol·licitava l’acarament pretenia resoldre —les contradiccions entre les declaracions de les parts— ja han sigut objecte de nombroses diligències d’investigació i estan aclarits, particularment pel que fa a les discrepàncies sobre l’ES-Alert.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Constitucional admet a tràmit el recurs del govern espanyol contra la modificació de la llei de ports de la Generalitat]]> El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel govern espanyol contra l'article 2 del Decret llei 10/2025, de 8 de juliol, del Consell, de mesures urgents en matèries de ports de la Generalitat i de minimització de l'impacte generat per la dana al parc natural de l'Albufera, que modifica l'article 32.3.b) de la Llei 2/2014 de Ports de la Generalitat. En concret, el recurs fa referència únicament a l'incís “integració entre el port, la ciutat i la costa, o que millore la seguretat i operativitat de les instal·lacions o obres fetes en virtut del títol concessional”.

Segons publica este dimecres el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el ple del Tribunal Constitucional va acordar admetre a tràmit el recurs de l’executiu central contra el decret del govern valencià en la reunió del 28 d'abril.

El Ministeri de Política Territorial va apreciar diversos motius d'inconstitucionalitat en relació amb este decret. La comissió bilateral Govern-Generalitat va acordar iniciar negociacions, però no s'hi va arribar a cap acord en relació amb el precepte que motiva la interposició del recurs. La norma del Consell té com a objectiu introduir modificacions en el règim de les pròrrogues concessionals dels ports de competència autonòmica; és a dir, aquells que no tinguen la qualificació d'interés general per l'Estat. Les modificacions afecten la pròrroga no contemplada en el títol d'atorgament, concedida en atenció a la realització d'inversions rellevants no previstes en la concessió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’UCO veu Ábalos com a peça “fonamental” en la trama de les mascaretes, però reconeix que Aldama era qui manava]]> Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han assegurat este dilluns que l'exministre de Transports José Luis Ábalos era "fonamental" en la suposada "organització criminal" de la trama de les mascaretes, però en el fons qui manava era el reconegut comissionista Víctor de Aldama perquè "el que paga, mana".

Així ho han dit els agents en el juí que acull el Tribunal Suprem a Ábalos, el seu exassessor Koldo García i Víctor de Aldama acusats de concertar-se per a falsejar contractes de mascaretes adjudicats per organismes dependents de Transports a canvi de comissions.

Els guàrdies civils han recordat que en les converses interceptades en la investigació Aldama es referia a Ábalos com “el cap”, però el que ho és "realment" és Aldama, que "és el que paga".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rajoy nega haver destruït proves de la caixa B del PP i l'espionatge a Bárcenas: "És absolutament fals"]]> El juí del cas Kitchen per la presumpta trama parapolicial il·legal per a espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas viu este dijous una de les jornades clau amb la declaració de Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal, citats en qualitat de testimonis. L'expresident del govern espanyol ha negat vehementment que existira una "operació política" per a vigilar Bárcenas, així com haver ficat en una trituradora l'últim full de la comptabilitat B del PP per a destruir-la en presència de l'extresorer, com ell mateix ha assegurat que tenia gravat en un àudio que li sostragueren en l'operació Kitchen. "És absolutament fals", ha insistit diverses vegades el compareixent.

En la testifical pel juí, Rajoy ha respost totalment tranquil a les preguntes que li ha formulat l'advocada del PSOE, la primera d'elles sobre les anotacions que apareixien en els papers de l'extresorer com a M. Raj o M. Rajoy, El Asturiano o El Barbas, i si ell sabia que l'anomenaven així. El polític gallec ha respost que el seu nom és Mariano Rajoy, "com tothom sap". "I després cadascun em diu com vol; per tant, pregunte'ls a ells", ha completat. També ha assegurat que és "absolutament fals" que Bárcenas li entregara en un sobre el romanent de la caixa B, com va sostindre l'extresorer dilluns passat davant del tribunal.

L'expresident, que ha comparegut durant menys d'una hora, ha negat l'espionatge a l'extresorer del PP i ha explicat que va ser després quan va saber que havia existit una operació policial per a "agafar els diners del senyor Bárcenas i esbrinar qui eren els seus testaferros". En tot cas, hi ha desvinculat a l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que és un dels deu acusats en este procediment judicial, juntament amb l'exsecretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Justícia crearà 200 places estructurals als jutjats per a estabilitzar la meitat del personal de reforç]]> La Conselleria de Justícia estabilitzarà la meitat del personal de reforç dels jutjats amb la creació de 200 places estructurals en els 36 partits judicials de la Comunitat Valenciana, una mesura que serà efectiva a partir de l'1 de juliol.

Estos reforços havien passat de puntuals a recurrents i experimentaven un creixement exponencial des de 2015, un fet que segons justícia evidenciava que moltes d'estes necessitats són estructurals i permanents.

La selecció de les places a consolidar s'ha fet atenent l'antiguitat com a criteri objectiu i donant prioritat als llocs que, renovació rere renovació, havien demostrat la seua necessitat estructural. Cal recordar que la normativa obliga a consolidar les places temporals de l'administració pública quan s'ocupen durant més de tres anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana preveu una “gran dilació” en la instrucció per la "supressió" de personal, mentre la consellera garantix la "continuïtat" dels recursos]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 230 víctimes mortals a la província de València, preveu una “gran dilació” en el procediment després de la supressió de quatre llocs de funcionariat de suport al jutjat. En una interlocutòria notificada a les parts, la magistrada advertix que “l’eliminació pràcticament total de mitjans personals i la insuficiència dels materials afecten ineludiblement la instrucció del procediment”. Al respecte, la consellera de Justícia, Nuria Martínez, ha garantit “la continuïtat dels recursos humans” del jutjat de Catarroja i ha indicat que, "per part de la Generalitat, no es generarà cap mena de dilació".

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, havia denunciat este divendres una retallada de recursos per part del Consell en el jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal de la dana. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha assegurat moments després que "no li han llevat mitjans" i que la reestructuració respon a un "impàs" entre les persones que ixen del lloc temporal i els nous funcionaris que entren amb la plaça definitiva.

Segons la interlocutòria de la jutgessa, coneguda a primera hora de la vesprada, la Conselleria de Justícia ha comunicat la supressió dels quatre llocs ocupats per funcionàries assignades a la causa des del març del 2025, amb efectes a partir del 30 de juny. A més, este personal haurà de gaudir de les vacances i dies propis abans que arribe la data.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència de València ordena reobrir la causa de l'excomissionat de la dana]]> L'Audiència de València ha estimat diversos recursos contra el sobreseïment de la causa oberta a l'excomissionat del govern espanyol per a la dana, Josep Maria Àngel, arran d'una denúncia per falsedat documental del títol amb què va accedir a una plaça de funcionari en la Diputació de València i n'ha ordenat l'inici de la instrucció.

En una interlocutòria notificada este dimecres, a la qual ha tingut accés l'agència EFE, la secció tercera de l'Audiència Provincial accepta els recursos de l'organització Manos Limpias i la Diputació de València i, de forma parcial, el del Ministeri Fiscal, contra la decisió del titular del jutjat d'instrucció número 4 de València de desestimar els recursos contra el sobreseïment de la causa.

Així, l'Audiència acorda revocar la decisió impugnada i, en conseqüència, deixa sense efecte el sobreseïment de les actuacions i ordena l'inici de la instrucció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja aportar la transcripció de la declaració de Pradas i de l'acarament amb Cuenca i es remet a les gravacions]]> El jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal de la dana ha rebutjat la petició de l’exconsellera de Justícia i investigada, Salomé Pradas, de disposar de la transcripció literal de la seua declaració i de l'acarament amb José Manuel Cuenca, excap de gabinet de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón. La raó és que el jutjat considera que la gravació de les diligències és "l'únic mitjà que permet apreciar realment els matisos de les respostes dels compareixents".

"No escau el que s’ha sol·licitat, atés que l'acta de la diligència d'acarament i de la seua declaració com a investigada la constituïxen la gravació d'estes", segons assenyala una diligència d'ordenació dictada este dimarts per la lletrada de l'Administració de Justícia i emesa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

L’exconsellera havia remés un escrit al jutjat on exposava que havia demanat "en reiterades ocasions" una còpia de la transcripció literal de la seua declaració com a investigada l'11 d'abril del 2025, petició que li va ser denegada, però ella demanava revisar la decisió, atés que el jutjat "està incorporant al procediment transcripcions íntegres d'altres declaracions".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen un home de 52 anys a Castelló per presumpta agressió sexual a una xiqueta de 6 a qui cuidava]]> La Policia Nacional ha detingut un home de 52 anys a Castelló de la Plana per una presumpta agressió sexual a una xiqueta de sis anys, filla d'uns amics, a qui cuidava. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia a À Punt Notícies, la plaça número 4 de la secció d'instrucció del tribunal d'instància de Castelló, en funcions de guàrdia, ha dictat la llibertat amb cautelars per al detingut, que queda investigat en una causa oberta per un delicte d'agressió sexual. 

L’home era amic dels pares de la xiqueta. La van deixar a càrrec seu en haver d’abandonar el domicili per una urgència i és aleshores quan es va produir la suposada agressió sexual. 

Els pares van sorprendre la xiqueta despullada i l’home acabant de vestir-se. Ell va assegurar que li estava posant el pijama a la menor, però dies després la menor va confessar als pares que l'havia sotmesa a pràctiques sexuals. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'assassí confés del menor de 13 anys a Sueca insistix que no recorda com va cometre el crim]]> Juan Francisco Morales, l’assassí confés d’Álex, el jove de 13 anys de Sueca —amic del seu fill— que va morir a ganivetades el gener, diu que no recorda bé com van ocórrer els fets. Davant del jutjat d'instrucció, l’home ha dit, en unes declaracions que ha publicat ara el diari Las Provincias, que sí que sap amb claredat el que va fer abans i després del crim, però res del moment. 

En un interrogatori, el jutge instructor li pregunta si primer va colpejar el menor amb un bat de beisbol i després el va apunyalar amb un ganivet, a la qual cosa l’assassí confés li respon “no ho recorde, no ho sé”. “No sé què va passar. Va ser com un rampell i… tot va ocórrer molt ràpid i res”, titubeja. Durant la declaració, tampoc aclarix el mòbil de l'agressió, però apunta a una mala relació amb l’exdona.

Juan Francisco Morales està a la presó de Picassent a l'espera de juí després d’haver confessat que havia matat a ganivetades el xiquet de tretze anys, amic del seu fill. El crim va tindre lloc al bany de la casa de l'agressor. Moments abans, la víctima havia estat jugant al domicili familiar a videojocs amb el fill de l'home. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Audiència de Madrid anul·la la decisió que un jurat popular enjudicie Begoña Gómez]]> L’Audiència de Madrid ha anul·lat este dilluns de decisió del jutge Juan Carlos Peinado perquè un jurat popular jutge la dona del president del govern espanyol, Begoña Gómez, en entendre que les actuacions dictades no tenen la necessària fonamentació i no es fa un relat que comprenga indicis versemblants.

L'Audiència Provincial retrotrau les actuacions del procediment contra Begoña Gómez, la seua assessora Cristina Álvarez i l'empresari Juan Carlos Barrabés al moment previ a la transformació del procediment en un de jurat, encara que manté la validesa de les diligències d'investigació posteriors.

El jutge Juan Carlos Peinado va decidir que Begoña Gómez fora jutjada per un jurat popular per un possible delicte de malversació en el nomenament de la seua assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’edifici de Campanar tindrà una façana de ceràmica i feta per zones per a frenar un possible foc]]> El veïnat de l’edifici de Campanar que va devorar el foc podrà tornar a les seues vivendes, ja rehabilitades, a finals d’enguany. Quasi dos anys després del tràgic incendi tornaran a un immoble totalment rehabilitat, que està en obres des de l’estiu passat, i que tindrà una façana totalment diferent de la que es va cremar: amb un cobriment ceràmic i zonificada perquè, si es tornara a repetir un incendi, les flames no es propagaren amb tanta rapidesa per la façana.

Són alguns dels detalls que ha revelat este divendres el president dels propietaris afectats associats en Aproicam, Enrique Salvador, en Les notícies del matí, dos dies abans que es complisca el segon aniversari d’este tràgic incendi en què van morir deu persones i va deixar 138 famílies sense casa.

Les obres de rehabilitació, quantificades en vint milions d’euros, les han assumides les asseguradores i els propietaris únicament hauran d’abonar les millores que vullguen en les seues vivendes renovades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia demana una condemna “exemplar” d’onze anys de presó per a Benavent en el cas Imelsa]]> La Fiscalia ha elevat a onze anys la petició de presó per a Marcos Benavent, exgerent de l'empresa pública Imelsa i autodenominat Ionqui dels Diners, pels presumptes tripijocs en contractes de l'Ajuntament de València. Així mateix, el ministeri fiscal ha demanat al tribunal que dicte una condemna "dura i exemplar" perquè "la corrupció és un el càncer de la democràcia".

En esta línia, la Fiscalia afirma en el seu escrit que “la democràcia és un sistema fort, però també és la feble, cal acaronar-la, cal cuidar-la i cal protegir-la sempre i en tot lloc”. Així ho ha assenyalat este dilluns en l'exposició de l’informe final en el juí que se seguix en la secció quinta de l'Audiència de València per la peça E del denominat cas Imelsa, relatiu a presumptes irregularitats en l'adjudicació de diversos contractes de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2007, època de María José Alcón, qui ja ha faltat.

Per tant, el fiscal sol·licita onze anys de presó (cinc per suborn, sis per malversació i nou anys d'inhabilitació per prevaricació) enfront dels sis anys i mig de presó que reclamava en l’escrit provisional, en retirar l'atenuant de col·laboració amb la justícia per la confessió inicial del principal acusat, perquè durant el juí oral Benavent ha negat la participació en els fets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jurat declara culpable l’acusat d’assassinar la seua parella amb 18 ganivetades a Alcoi]]> El jurat popular ha declarat culpable d’un delicte d’assassinat l’home acusat de matar la seua parella, Dori, de 27 anys, després d’assestar-li almenys 18 ganivetades amb un ganivet de cuina en el domicili on vivia la víctima, a Alcoi, en octubre de 2022.

El veredicte, adoptat després de prop de sis hores de deliberació, conclou que l’acusat, que tenia 29 anys en el moment dels fets, va actuar amb encrueliment i traïdoria, i que es va aprofitar de la seua situació de superioritat, per la qual cosa aprecia també l’agreujant de gènere.

El jurat considera provat que la víctima no va tindre cap possibilitat de defensar-se i que, en el moment del crim, només es trobaven els dos a l’interior de la vivenda, on es va produir el que ha qualificat d'assassinat masclista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Audiència de Madrid avala que Peinado investigue Begoña Gómez per malversació]]> L'Audiència de Madrid ha rebutjat els recursos de Begoña Gómez, l’esposa del president del govern espanyol, i de l'assessora Cristina Álvarez contra la decisió del jutge Juan Carlos Peinado d'investigar-les per un suposat delicte de malversació. L’Audiència de Madrid considera "dubtós" que la primera contractara la segona per ser amiga seua.

En una resolució judicial, l'Audiència ha avalat la decisió que va adoptar el jutge a l'agost de citar com a investigades Gómez i l'assistent per a determinar si hi ha un ús inadequat d'Álvarez com a treballadora de Presidència del Govern en benefici de les activitats privades de Gómez.

El tribunal recalca que, en este moment processal, no correspon qualificar jurídicament els fets i que és al jutge instructor a qui li correspon "exclusivament" determinar si estos poden ser presumiblement constitutius de delicte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell inicia el procés per a impulsar la llei de senyes d’identitat]]> El Consell ja ha iniciat el procés per a presentar un projecte de llei de senyes d'identitat a les Corts. Així ho ha confirmat la consellera de Justícia, Núria Martínez, a les Corts, on ha comparegut este dijous per a exposar els projectes del seu departament per al que resta de legislatura. En la seua intervenció també ha avançat que els palaus de justícia de Llíria i Alzira entraran en funcionament l’any que ve, quan també s’acabaran les obres del TSJ. Després de Martínez, ha detallat els seus projectes el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, qui també té les competències de política lingüística. Díez s’ha mostrat decidit a impulsar la promoció del valencià "des de la llibertat i el pragmatisme" i sense "imposicions ni sectarismes".

Martínez ha definit la llei de les senyes d’identitat com un marc legal “impulsor i garantista dels drets i la idiosincràsia del poble valencià”. La consellera ha avançat que la política en matèria de justícia serà “continuista” i, entre els principals reptes als quals farà front la Conselleria de Justícia, està el de la modernització de la justícia —que passa per la digitalització— i la implementació de la Llei orgànica 1/2025 de Mesures d'Eficiència del Servici Públic de Justícia.

“La transformació digital ha deixat de ser una opció per a ser una obligació, perquè redunda en una millora del servici públic de Justícia, tant per als justiciables com per als operadors jurídics”, manifestava Nuria Martínez a les Corts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Joan Carles Carbonell, catedràtic de Dret Penal de la UV: “És probable que Ábalos i Koldo entren en presó”]]> “Veig ben probable que ingressen en presó al llarg del dia de hui”. És la predicció del catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València Joan Carles Carbonell, que ha participat este dijous en Les notícies del matí. No obstant això, l’expert ha advertit que la privació de llibertat és l’última mesura cautelar que sol adoptar-se, perquè els jutges solen descartar-se per unes altres que afecten menys la llibertat i que tinguen la mateixa funció.

A pesar d’esta circumstància, considera que “no seria gens estrany que el tribunal decretara l’ingrés en presó” de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, i el seu assessor, Koldo García, els quals estan citats este dijous al Tribunal Suprem per les presumptes irregularitats en l’adjudicació de contractes públics per la compra de mascaretes durant la pandèmia.

Cal recordar que tant la Fiscalia com les acusacions particulars han demanat l’ingrés en presó de qui fou secretari d’organització dels socialistes i qui l’assessorava quan estava al capdavant de Transports. Les acusacions particulars demanen trenta anys per als dos, mentre que el ministeri fiscal reclama 24 anys per a Ábalos i 19 per a Koldo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com elegixen el fiscal general de l’Estat?]]> Després de la dimissió del fiscal general de l'Estat, que ell mateix ha presentat este dilluns per carta al ministre de Justícia arran de la condemna que li ha imposat el Suprem, s'activa el seu relleu. La inhabilitació durant dos anys d'Álvaro García Ortiz per revelació de secrets comporta que s'active l’article 124.2 de la Constitució, que establix que el fiscal general de l'Estat serà nomenat pel rei, a proposta del govern, després d’escoltar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però, quins són els passos i els requisits que contempla el procés?

El nomenament del fiscal general de l’Estat està regulat en la Llei 50/1981, de 30 de desembre, de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. En l’article 29 d’esta norma s’indica que al fiscal general de l'Estat el triaran juristes espanyols de reconegut prestigi amb més de quinze anys d'exercici efectiu de la professió.

També recull que no podrà ser proposat per al càrrec qui en els cinc anys anteriors haja sigut nomenat titular d'un ministeri, d'una secretaria d'Estat o d'una conselleria d'un govern autonòmic, ni qui haja sigut elegit titular de la presidència d'una corporació local o haja tingut la condició de diputat, senador, o membre del Parlament Europeu o d'una Assemblea legislativa d'una comunitat autònoma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agents de l'UCO declaren que no van poder accedir al contingut del mòbil de García Ortiz perquè estava esborrat]]> Diversos agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han justificat este dimecres el bolcat "total" dels dispositius electrònics del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, perquè és "impossible" un "bolcat selectiu" per qüestions tècniques o operatives durant el registre. Així ho han manifestat en la seua declaració durant la quinta i penúltima sessió del juí del procés que enjudicia García Ortiz per una presumpta revelació de secrets. Els agents han declarat també que no van poder accedir al contingut del mòbil de García Ortiz perquè estava esborrat.

Els agents de la Guàrdia Civil eren els encarregats d’obrir la sessió d’este dimecres. Han donat detalls dels registres inèdits de l'UCO el 30 d'octubre del 2024 al despatx oficial del fiscal general i de la fiscal cap de Madrid, que va quedar fora del procediment.

Estos registres han sigut clau en la causa, a pesar que tant la Fiscalia com l’Advocacia de l'Estat han impugnat en considerar-los nuls per vulnerar drets fonamentals, com van exposar a l'inici del juí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presó provisional sense fiança per a l’autor de la mort a trets d’un home a Xirivella en setembre]]> Un jutjat de Requena ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança per a l’home detingut la setmana passada per la mort a trets d’un altre home a Xirivella el setembre passat. El detingut està investigat per un delicte d’homicidi, a més dels delictes de robatori amb força, tinença il·lícita d’armes i desobediència a l’autoritat.

Segons han detallat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), Requena ha decidit inhibir-se en favor del jutjat número 3 de Mislata, que té competències per a investigar els fets i que va decretar el secret de les actuacions.

Els fets van ocórrer poc abans de les 10 del matí del 4 de setembre al centre de Xirivella, a la confluència del carrer de Sánchez Moscardó amb la plaça de Gerardo Garcés. El detingut va disparar contra la víctima, que va quedar estesa al costat d’un pas de vianants. Els serveis sanitaris van intentar reanimar-la sense èxit i en van confirmar la defunció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnat a cinc anys de presó per agredir sexualment la seua neta menor durant sis anys a Alacant]]> L’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat a cinc anys de presó un home acusat d’haver agredit sexualment de manera continuada la pròpia neta, dels quatre als deu anys. Els fets es van prolongar durant sis anys, període en què el processat tenia entre 67 i 73 anys.

Segons la sentència, dictada per la secció tercera, l’home aprofitava la relació de parentesc amb la víctima i el fet d’estar a càrrec d’ella quan l'arreplega del col·legi per a satisfer “la seua apetència sexual”. Entre altres comportaments, es despullava davant d’ella, li demanava que li tocara els genitals i també li feia tocaments.

El tribunal considera provat que estes agressions van generar en la menor un trastorn d’estrés posttraumàtic amb ansietat i depressió clínica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnat a nou anys i mig de presó per abusar sexualment de la filla menor de la seua parella a Dénia]]> La secció tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat a nou anys i mig de presó un home per un delicte continuat d’abús sexual contra la filla menor d’edat de la seua parella sentimental. El condemnat haurà d’indemnitzar amb 40.000 euros la víctima pels danys morals ocasionats.

El tribunal considera provat que l’home va sotmetre la menor a tocaments i altres pràctiques de tipus sexual aprofitant la relació de proximitat i confiança que mantenien dins del nucli familiar. A més, li prohibix comunicar-se amb la víctima i acostar-se a menys de 500 metres d’ella durant els deu anys següents al compliment de la pena de presó.

La sala també li imposa la mesura de llibertat vigilada durant deu anys i l’inhabilita per a exercir qualsevol professió o activitat amb contacte regular amb menors durant un període superior als cinc anys addicionals a la pena de presó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Ciutat de la Justícia d'Alacant estarà acabada "a final de 2026 o la primeria del 2027"]]> La Ciutat de la Justícia d'Alacant estarà enllestida a final de l'any que ve o la primeria del 27, tal com estava planejat, segons ha confirmat el president Carlos Mazón, en una visita a les obres, que segons ha destacat marxen a "un ritme extraordinari". El cap del Consell ha advertit d'un sobrecost de sis milions sobre el pressupost inicial, de 72,5 milions, que ha atribuït a un canvi de la normativa estatal i ha criticat que la Generalitat l'ha assumit "a pulmó", sense support econòmic per part del govern espanyol.

"Són terminis que mantenim, són terminis raonables i, per tant, continuem sent optimistes", ha defés Mazón, que ha recordat que la partida que la Generalitat ha dedicat a infraestructures essencials a la ciutat s'eleva ja a 245 milions (la majoria, 102 milions, per a l'estació central, seguida dels 78 milions dedicats a la Ciutat de la Justícia).

L'alcalde, Luis Barcala, ha destacat la infraestructura com un deute de la Generalitat amb l'urbs, perquè segons ha recordat Alacant era l'única de les grans ciutats valencianes que encara no en tenia. Per això, ha destacat, l'Ajuntament ha posat tots els mitjans a fi que la tramitació i l'execució de l'obra fora com més de pressa millor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un sagristà de Bétera, condemnat a dos anys, per agredir sexualment una feligresa amb discapacitat]]> L'Audiència de València ha condemnat a dos anys de presó per un delicte d’agressió sexual el sagristà d’una església de Bétera que el març del 2023 va tocar les parts íntimes d’una feligresa amb una discapacitat intel·lectual del 66%.

L’home no podrà acostar-se a menys de 300 metres de la víctima ni comunicar-se amb ella per cap mitjà durant tres anys. A més, haurà d’indemnitzar-la amb 7.000 euros pels danys morals i, en cas d’impagament, l’Arxidiòcesi de València actuarà com a responsable civil subsidiari.

Segons la sentència, el 24 de març del 2023 el condemnat va convidar la víctima a una habitació pròxima a la sagristia amb l’excusa d’ensenyar-li a tocar una campaneta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen a Benidorm un home buscat a França per delictes sexuals, contra el patrimoni i tràfic de drogues]]> Agents de la Policia Nacional han detingut a Benidorm (Marina Baixa) un home de 36 anys sobre el qual pesava una Orde Europea de Detenció i Lliurament (OEDE) dictada per les autoritats de França per delictes contra la propietat, tràfic de drogues i delictes sexuals.

En el moment de la seua detenció, a més, portava documentació falsa, per la qual cosa també se li va imputar un delicte de falsedat documental. Esta és la segona detenció d'un fugitiu de la justícia del país veí en una setmana a la província, després de l'arrest d'un altre el passat 29 d'agost a la capital alacantina.

Tot va començar quan uns agents de seguretat ciutadana que es trobaven de servici circulant pels carrers de la localitat costanera observaren que el conductor d’un vehicle mostrava una actitud esquiva davant de la presència policial. Quan els agents van donar l'alt per a fer les comprovacions oportunes amb les persones del turisme, observaren que la documentació d'una d'elles semblava ser falsa, per la qual cosa van traslladar esta persona —un home de 36 anys— a dependències policials per a acreditar-ne la identitat i fer gestions amb estos documents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen a Alacant un fugitiu de la justícia francesa condemnat a cadena perpètua per homicidi i extorsió]]> La Policia Nacional ha detingut a la capital alacantina un home de 27 anys que estava fugit de la justícia de França després d'haver sigut condemnat a cadena perpètua pels delictes d'homicidi, incendi, xantatge i extorsió, i els quals va cometre a París fa ara un any.

Segons ha informat el cos policial en un comunicat, una patrulla de seguretat ciutadana d'Alacant va arrestar el fugitiu quan el va identificar mentre consumia droga al carrer en companyia d'altres persones. Després de comprovar-ne la identitat en les bases de dades del cos policial, es va observar que sobre ell pesava una orde europea de detenció per a extradició (OEDE) emesa per les autoritats del país gal per delictes contra les persones i altres contra la propietat.

Segons l'orde, l'arrestat formava part d'un grup organitzat i, juntament amb altres dos hòmens, van causar lesions i danys a un grup de turistes llançant artefactes incendiaris similars a còctels Molotov.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els jutjats de Catarroja, preparats per a reprendre l'activitat després de reparar els estralls de la dana]]> La seu judicial de Catarroja, rehabilitada després dels danys patits per la riuada del 29 d'octubre, “està en condicions per a poder reprendre l'activitat judicial”. Ho ha avançat este dimecres la consellera de Justícia, Núria Martínez, en una visita a l'edifici que alberga els jutjats en què ha explicat que les obres, amb un cost d'1,85 milions d'euros, han afectat sobretot el soterrani i la planta baixa de l'immoble, “on l'aigua va arribar a mig metre”. És per això que estos espais han centrat el gruix de les intervencions.

Catarroja alberga cinc jutjats, un dels quals, el d'instrucció número 3, centralitza la macrocausa penal oberta entorn de la gestió de la dana. “Amb el retorn a Catarroja dels cinc jutjats, l'administració de justícia torna al punt sobre el qual té jurisdicció i s'acosta a la ciutadania a la qual es deu, perquè la proximitat és clau en la prestació d'este servici", ha afirmat la consellera.

Des de la barrancada, estos jutjats s'havien traslladat provisionalment a la Ciutat de la Justícia de València. Ara tornen al seu lloc habitual, un fet que per a Martínez suposa "un pas més en el procés de reconstrucció, avançant cap a la normalitat”. La responsable de Justícia ha destacat que, a més de la reparació, s'han escomés obres d'adaptació per a la implementació de les novetats derivades de la llei d'eficiència i també “determinades obres d'accessibilitat que eren necessàries per a la seu” i que estaven previstes des d'abans de la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge retira el passaport i prohibix eixir d'Espanya a l’expresidenta d’Adif i l'exdirector de Carreteres]]> El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat la prohibició d'eixir d'Espanya i la retirada del passaport per a l'expresidenta d'Adif Isabel Pardo de Vera i l'exdirector de Carreteres Javier Herrero, que han declarat este dilluns a l’Audiència Nacional. Tots dos estan acusats d'afavorir presumptament l'adjudicació irregular d'obres públiques a determinades constructores a canvi de suborns que s'haurien repartit entre els principals investigats de la trama.

El magistrat ha adoptat estes mesures després de la petició de la Fiscalia Anticorrupció, amb el suport de les acusacions populars que dirigix el Partit Popular, i ha acordat deixar tots dos en llibertat provisional amb estes mesures cautelars. Per al jutge, en l'estat actual de la investigació, hi ha “prou motius per a considerar responsable criminalment” tots dos investigats.

Per a obrir esta línia d'investigació, el jutge Moreno ha considerat que les diligències policials practicades desprenien indicis de malversació, suborn, tràfic d'influències, prevaricació i pertinença a organització criminal. En el cas de Pardo de Vera, la imputació no només se circumscriu a presumptes irregularitats en adjudicacions d'obra pública, sinó que ja estava investigada per la suposada “participació decisiva en la contractació, aparentment irregular” de Jéssica Rodríguez, exparella d'Ábalos, en dos empreses públiques vinculades al Ministeri de Transports.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Memòria del TSJCV: Baeza defensa que la justícia ha estat a l'altura de la dana i que el jutjat que la investiga té els mitjans necessaris]]> La dana ha suposat un desafiament descomunal per als jutjats i tribunals valencians, però la justícia hi ha estat a l'altura. Ho ha afirmat el nou president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Manuel Baeza, durant la presentació de la memòria judicial del 2024.

La barrancada va afectar les seus judicials de Torrent, Requena i Catarroja, va retardar els terminis processals i va enfrontar els jutjats a casos de pillatge. Baeza ha defensat que la resposta de la justícia va ser "àgil, flexible i compromesa": mecanismes per a agilitzar els tràmits i mitjans de reforçament. Defensa que la magistrada Nuria Ruiz, la titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja, que instruïx la causa penal sobre la dana des de la Ciutat de la Justícia, disposa dels recursos per a completar la investigació.

No és així en el cas d'altres jutjats ordinaris. En conjunt van processar un 10,2% més d'assumptes que el 2023. "Necessitem més mitjans, però sobretot més jutges", ha advertit Baeza, que ha subratllat que la càrrega de treball és especialment alarmant en els jutjats de l'àmbit social i civil.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les associacions convocants de la vaga de jutges i fiscals xifren en un 70% el seguiment del segon dia]]> Les associacions de jutges i fiscals convocants de la vaga contra les reformes judicials del govern xifren el seguiment del segon dia d'atur en un 70%, contra el 75% de la jornada d'ahir i molt lluny de la xifra aportada pel Ministeri de Justícia, que rebaixa el seguiment de la primera jornada al 28,75%.

Segons han informat en un comunicat les cinc associacions conservadores, a les 12:00 hores d'este dimecres i amb caràcter provisional, el seguiment de la vaga se situa “aproximadament” en un 70%.

Esta estimació —expliquen— es fonamenta en els correus electrònics “voluntaris i confidencials” rebuts de les persones que han comunicat la decisió de secundar la vaga.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les cinc associacions convocants de la vaga de jutges i fiscals xifren el seguiment de la primera jornada en un 75%]]> Un 75% dels jutges i fiscals han secundat este dimarts el primer dels tres dies de vaga convocats per les cinc associacions conservadores contra les reformes judicials del govern espanyol, segons han informat els convocants en una roda de premsa. Protesten contra el projecte que modifica la llei del poder judicial i l'avantprojecte que reforma l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, per considerar que “comprometen greument” la separació de poders i l'autonomia del ministeri fiscal”, i que incrementa els riscos de politització de la justícia.

Els portaveus de les cinc associacions convocants han explicat que tres de cada quatre jutges i fiscals han secundat esta primera jornada de vaga. Així, s'han mostrat “molt satisfets” amb el suport que els han mostrat i confien que es repetisca els dos pròxims dies. “Crec que és un èxit. És lamentable haver de fer vaga, als jutges ens costa molt”, ha assenyalat la presidenta de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), María Jesús del Barco, que ha demanat disculpes a la ciutadania i als operadors jurídics pels perjuís que hui s'han causat. No obstant això, han assenyalat que no tenen dades de quants juís s'han suspés per la vaga i, de moment, tampoc poden donar xifres per comunitats autònomes.

Les associacions judicials es reuniran divendres per a “vore quin és el pas següent” i han anunciat que exerciran les accions oportunes davant de la falta de suport del Ministeri de Justícia, sense descartar que la vaga s'estenga durant més dies, si bé és una possibilitat que “de moment” no han contemplat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Laura Morell, sobre la llei Bolaños: “La reforma només pretén el control des de dins del poder judicial”]]> La jutgessa i membre de l’Associació Professional de la Magistratura Laura Morell ha criticat durament els canvis que introduiria l’anomenada llei Bolaños en el poder judicial espanyol i que n'amenaçarien la independència. Fonamentalment, ha carregat contra els canvis que introduïx en la instrucció de les causes penals i l’accés a la carrera judicial perquè “el fa més arbitrari”. “Creiem que pretén aconseguir una justícia més dúctil. Esta reforma, que no ha sol·licitat la ciutadania, només pretén el control des de dins del poder judicial [...]. Tot obeïx a un intent de control ideològic”, ha manifestat.

Este dimarts ha començat el primer dels tres dies de vaga convocats per cinc associacions de jutges i fiscals —i que representen la major part de la carrera judicial i fiscal, amb vora 8.000 treballadors— en protesta pels projectes legislatius del govern espanyol impulsats pel ministre Félix Bolaños, que busquen reformar l'accés a la carrera i atorgar al ministeri fiscal la instrucció de les causes penals.

En una entrevista hui en Les notícies del matí, Morell ha defensat la “mobilització en massa” davant de la llei Bolaños que, diu, “atempta contra la separació de poders i l’estat de dret”. Tot i que el ple del Consell General del Poder Judicial va acordar per unanimitat que esta aturada no tenia cap base legal, la professional ha matisat que el que diu l’òrgan no és que els jutges i fiscals no tinguen dret a vaga, sinó que esta no està regulada. “És un dret fonamental. Necessitem que les nostres reivindicacions arriben a la ciutadania”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Centenars de jutges i fiscals protesten davant el Suprem contra les reformes del govern]]> Vora 3.000 persones, entre ells centenars de jutges i fiscals, s'han concentrat este dissabte davant de la seu del Tribunal Suprem, a Madrid, per a protestar contra els projectes legislatius que ha emprés el govern espanyol, que reformen l'accés a la carrera i l'estatut del Ministeri Fiscal. Per la seua banda, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, assegurava que "ni una sola línia" de la reforma judicial que impulsa el govern que integra afecta a la independència de jutges i fiscals.

La concentració ha sigut convocada per cinc associacions que representen a la major part de la carrera judicial i fiscal i ha servit com a antesala de la vaga de tres dies convocada per la pròxima setmana, de l’1 al 3 de juliol, per les mateixes entitats.

En la manifestació, els portaveus les associacions han demanat la retirada dels dos projectes que, a parer seu, amenacen la independència judicial, al crit de proclames com "Sense estat de dret no hi ha democràcia", "Jutges col·locats, processos trucats" o "Bolaños, trampós, la teua llei és una destrossa".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Jutges i fiscals es concentren este dissabte contra les reformes judicials del govern]]> Cinc associacions de jutges i fiscals han convocat per a este dissabte una concentració enfront de la seu del Tribunal Suprem en protesta pels projectes legislatius empresos pel govern espanyol, que reformen l'accés a la carrera i l'estatut del ministeri fiscal.

La concentració, convocada a les 12:30 hores a la plaça de les Saleses de Madrid, és la prèvia d'una setmana que estarà marcada per la vaga de tres dies convocada per a l'1, 2 i 3 de juliol per les mateixes associacions, que representen la major part de la carrera judicial i fiscal.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar per unanimitat esta setmana que l'exercici del dret a vaga de jutges i magistrats manca, de moment, de suport normatiu i, per tant, "no procedeix" tindre-la per anunciada ni tampoc fixar serveis mínims. Respecte a possibles sancions als magistrats que secunden l'atur, fonts jurídiques es remeten als antecedents de les vagues convocades des del 2009, en les quals no s'han produït este tipus de càstigs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presó sense fiança per a l'home acusat de provocar un incendi a la planta de psiquiatria de l'Hospital La Fe de València]]> El jutjat d'instrucció número 15 de València ha acordat este dijous a migdia la presó provisional comunicada i sense fiança per l'home detingut dilluns per, suposadament, provocar un incendi en la planta de psiquiatria de l'Hospital La Fe de València en el qual estava ingressat. L'incendi va causar la mort d'una pacient i lesions a altres persones.

L'home queda investigat en una causa oberta pels delictes d'incendi amb risc per a les persones en concurs amb un delicte d'homicidi i, almenys, tres delictes més de lesions, sense perjudici d'ulterior qualificació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència de València jutja un excomissari de policia per equiparar la immigració i la delinqüència]]> L'excomissari de la Policia Nacional Ricardo Ferris s'ha assegut este dimecres al banc dels acusats de la secció segona de l'Audiència de València acusat d'un delicte d'odi per haver afirmat, en un acte organitzat per Vox a l'Ateneu Mercantil el 2022, entre altres expressions, que “tots els delinqüents són immigrants, almenys a Espanya, i això és un problema que s’ha d'abordar necessàriament”.

Per estes afirmacions, la Fiscalia i les organitzacions socials que exercixen l'acusació popular —València Acull i CIM Burkina— sol·liciten que se’l condemne a tres anys de presó, inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, que se l’inhabilite per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps i al pagament d'una multa de dotze mesos.

Ferris ha negat els fets davant del tribunal i ha afirmat que el discurs era "contra la delinqüència, no contra els immigrants". "La imatge de racista i xenòfob és incerta. Res a veure, tot el contrari: soc un activista social que ajuda la gent i que durant la dana vaig estar un mes sense dormir patrullant a les nits", ha manifestat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència Nacional declara secretes les diligències sobre la filtració de dades de set ministres]]> El jutge de l'Audiència Nacional Francisco de Jorge ha decretat el secret de les diligències que ha obert este divendres per a investigar la filtració i publicació, en un canal de Telegram amb més de 92.000 seguidors, de les dades personals i telèfons de set ministres socialistes i de diversos exdirigents del PP.

Ho ha fet hores després que recaigueren en el seu jutjat, el central d'instrucció número 1, les perquisicions que la Policia Nacional ha posat en coneixement de l'Audiència Nacional en relació amb estos fets, que podrien atemptar contra la seguretat de l'estat.

La Policia Nacional es va fer càrrec de la investigació des que es va conéixer dijous la filtració i publicació de les dades, que afecten la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i els ministres de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente; Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas; Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; Igualtat, Ana Redondo, i Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa desestima el recurs de Salomé Pradas sobre la transcripció de la seua declaració]]> La jutgessa d'instrucció 3 de Catarroja, que dirigeix la investigació penal per la gestió de la dana del passat 29 d'octubre, ha desestimat el recurs de revisió presentat per la defensa de l'exconsellera de Justícia i l'Interior, Salomé Pradas, sobre la transcripció de la seua declaració com a investigada.

Segons assenyala la instructora en una resolució feta pública pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, "no es pot pretendre una revisió global de la transcripció, una correcció total de la labor efectuada per la lletrada de l'administració de justícia".

"S'ha de recordar que estes transcripcions es van efectuar a conseqüència de la limitació de l'accés a les actuacions amb la finalitat d'evitar una difusió generalitzada de la gravació de les declaracions dels investigats", indica. En conseqüència, assenyala que "el determinant, en qualsevol cas, davant d'una eventual discrepància de la transcripció respecte de la gravació seria atendre esta última, de forma que prevalguera l'autenticitat sobre el reflex per escrit".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pallarés, president d'APIF, sobre el fiscal general de l’Estat: "No hauria de durar ni un minut més"]]> L’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), una de les organitzacions convocants de la concentració del 28 de juny i de la vaga de fiscals i jutges prevista per als dies 1, 2 i 3 de juliol, insistix a demanar la dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. En una entrevista a Les notícies del matí, el president de l’entitat, Miguel Pallarés, ha considerat que la seua continuïtat al capdavant del Ministeri Fiscal és “insostenible” després que el magistrat del Tribunal Suprem Ángel Hurtado acordara processar-lo, per suposadament haver filtrat a la premsa un correu vinculat a Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, seguint "indicacions rebudes de Presidència del govern".

“Quan ja tenia la condició d’investigat, vam demanar que dimitira i com no ho va fer, ens vam personar en la causa penal. Imagine’s ara que ja està imputat judicialment. En esta situació no hauria de durar ni un minut més”, ha afirmat Pallarés.

L’associació també s’oposa a l’augment de competències per al fiscal general de l’Estat, tal com proposa la reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. “No avancem si li donem més poder en detriment d’òrgans de control com el Consell Fiscal o les juntes de fiscals”, ha indicat Pallarés, que ha posat en dubte la independència real del càrrec quan hi ha “sintonia política amb el govern”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Jutges i fiscals anuncien tres dies de vaga de l'1 al 3 de juliol contra les reformes del govern]]> Totes les associacions de jutges i fiscals, excepte les de perfil progressista, han convocat tres dies de vaga per als pròxims 1, 2 i 3 de juliol per a protestar contra les reformes impulsades pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, que afecten l’accés a les carreres judicial i fiscal i preveuen traslladar les funcions d’instrucció als fiscals. També han anunciat una concentració el 28 de juny davant del Tribunal Suprem.

La convocatòria la signen l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), el Fòrum Judicial Independent (FJI), l’Associació de Fiscals (AF) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF).

La decisió arriba després d’una consulta interna en què més del 80% dels membres van donar suport a noves mobilitzacions. L’11 de juny passat ja van fer un atur simbòlic de deu minuts a les seus judicials, que segons els convocants va tindre més del 70% de seguiment.

Continua llegint-ho en el web

]]>