<![CDATA[À Punt - Justícia]]> 10 <![CDATA[À Punt - Justícia]]> <![CDATA[França absol l’històric etarra Josu Ternera en l’últim cas contra ell i s’obri la porta a l’extradició a Espanya]]> El Tribunal d’Apel·lació de París ha absolt este dijous l'històric dirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, conegut com a Josu Ternera, en l'últim procés que tenia obert a França. Esta decisió judicial deixa la porta oberta a l’extradició del terrorista a Espanya.

La presidenta del tribunal s'ha limitat a donar el dictamen absolutori a Josu Ternera dels delictes de pertinença a ETA entre desembre de 2002 i maig de 2005, poc després del veredicte emés pel Tribunal d'Apel·lacions de París.

En este procés, que es va celebrar a l'abril, se'l va jutjar per formar part d'ETA des que va fugir d'Espanya, quan era membre del parlament basc per a escapar de les investigacions que s'estaven fent en 2002 per a aclarir si va estar implicat en l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anticorrupció manté la petició de quinze anys de presó per a Fernández Díaz pel cas Kitchen]]> La Fiscalia Anticorrupció manté la petició de quinze anys de presó per a l'exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i per al seu ex número dos, Francisco Martínez, pel cas Kitchen, que investiga la presumpta trama il·legal per a espiar l'extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas amb l'objectiu de robar-li documents comprometedors d'alts càrrecs del PP. A més, el Ministeri Fiscal demana 19 anys de presó per a l’excomissari José Manuel Villarejo.

Així mateix, la mateixa pena que sol·licita per a Fernández Díaz, quinze anys, demana per al seu secretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez, l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional, Eugenio Pino o l'inspector Andrés Gómez Gordo, exasesor de María Dolores de Cospedal a Castella-la Manxa.

La Fiscalia Anticorrupció demana més dotze anys i mig de presó per a l’ex xòfer de Bárcenas, Sergio Ríos Esgueva, i dos anys i mig de presó, la petició més baixa, per a Marcelino Martín Blas, excap d'Assumptes Interns.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El CGPJ obri expedient al jutge Peinado per les al·lusions a la policia per a justificar la retirada del passaport a Begoña Gómez]]> El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit este dilluns obrir expedient al jutge Juan Carlos Peinado pels arguments que va esgrimir per a justificar la retirada del passaport a l’esposa de Pedro Sánchez, Begoña Gómez. El jutge afirmava que les forces i cossos de seguretat de l’Estat podien facilitar la fugida d’Espanya de la investigada.

Concretament, la comissió permanent del CGPJ, amb el vot de qualitat de la presidenta, Isabel Perelló, ha ordenat estudiar si el jutge Juan Carlos Peinado va incórrer en una falta disciplinària greu en suggerir que els escortes de Begoña Gómez podrien ajudar-la a fugir del país. Esta decisió que ha tirat avant amb els vots de tres vocals del sector progressista i el de la presidenta del CGPJ, que compta amb vot de qualitat.

Els quatre vocals de l'ala conservadora del CGPJ han subscrit un vot particular en el qual argumenten que la resolució en la qual Peinado va fer eixes al·lusions ha de revisar-se per la via ordinària de recursos davant de l'Audiència Provincial de Madrid i no li correspon al Consell, que s'estaria immiscint “il·legítimament” en competències que li són alienes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen tres homes per l’agressió sexual a una jove en les festes d’Elda]]> La Policia Nacional ha detingut a Elda tres joves acusats d’agressió sexual a una xica de 25 anys en una vivenda d’esta localitat del Vinalopó, segons han confirmat a EFE fonts d’este cos policial.

Els arrestos es van produir este dijous arran de la denúncia que va interposar el dia 6 la dona, qui va assegurar que havia patit una agressió sexual en eixe immoble durant les festes de Moros i Cristians de la localitat, que es van celebrar entre el 28 de maig i l'1 de juny.

Ara, la investigació tractarà de determinar el grau d'implicació dels detinguts en este episodi de violència sexual, com han explicat les mateixes fonts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Envien a presó l'home que va matar el logopeda del seu fill a València]]> L’autor confés del crim del logopeda que treballava en una clínica del districte de Trànsits de València, que va passar dilluns a la vesprada, entrarà en la presó. La magistrada ha decretat el seu ingrés en presó provisional, comunicada i sense fiança per a l'home de 24 anys que va apunyalar el professional que atenia el seu fill, segons han confirmat des del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Són les decisions que ha adoptat la magistrada de la plaça 11 del Tribunal d'Instància de València després que l'home investigat passara este dijous al matí a disposició judicial.

S'investiga si el mòbil del crim va ser la sospita d'un abús sexual, donat que el processat ha declarat a la policia que es va trobar el xiquet, de dos anys, amb els pantalons abaixats i sense bolquers, segons han confirmat a À Punt fonts de la investigació. En sospitar una possible agressió sexual, i segons la seua versió, després que la víctima es negara a mostrar-li imatges d'unes possibles càmeres internes, va atacar el logopeda amb una navalla de 15 centímetres, ataca que va resultar mortal.

Seguidament va deixar el xiquet a casa, al barri de Benimàmet de València, i es va entregar a la comissaria de la policia de Burjassot, amb les mans tacades de sang, després d’haver comés suposadament els fets, que van passar poc després de les 6 de la vesprada a l’interior d’una clínica de logopèdia situada al carrer de l'Enginyer De la Cierva, del districte de Trànsits, a València. L’home va admetre haver matat el logopeda que estava atenent el seu fill.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els exdirigents d’ETA es neguen a declarar a l’Audiència Nacional per la investigació de l’atemptat de Santa Pola]]> Quatre exdirigents de la banda terrorista ETA s’han acollit al dret a no declarar a l’Audiència Nacional, que els havia citat per l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en agost del 2022, que es va cobrar la vida d’un home de 57 anys i d’una xiqueta de 6.

Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que María Soledad Iparraguirre, àlies Anboto; Ainhoa Mújica, àlies Olga; Juan Antonio Olarra, i Félix Ignacio Esparza, que estaven citats este dimarts com a investigats en la causa per l’atemptat a Santa Pola, han optat per no declarar davant del jutge. Els terroristes han comparegut per videotelefonada des de les presons on complixen condemna.

A més, en el cas d’Olarra i Mújica estaven també citats com a investigats per l'assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco, que va morir l’any 2000 després de l'explosió d'un cotxe bomba a Madrid. També estava citat Javier García Gaztelu, àlies Txapote, que tampoc ha volgut declarar, segons les mateixes fonts jurídiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Perits de la defensa de Jonathan Andic asseguren que la caiguda de son pare, fundador de Mango, va ser "fortuïta"]]> Una pericial de la defensa de Jonathan Andic, fill del fundador de Mango, ha conclòs que son pare va caure de manera "fortuïta", amb una ensopegada inicial i una esvarada en tobogan al buit, després de reconstruir en 3D i amb maniquins el "patró" de la caiguda que va patir mesos abans, en fallar-li els genolls per una artrosi.

L'informe pericial ha analitzat la mecànica de la caiguda que va patir Isak Andic deu mesos abans de la seua mort en un acte en Mútua Universal, registrada en un vídeo que constituïx una de les proves clau amb què la defensa pretén rebatre la tesi de la jutgessa que el fundador de Mango va ser espentat pel seu fill en una excursió a Montserrat, el desembre del 2024.

En la pericial, el detectiu Francisco Marco, que va dirigir Método 3; un doctor en Medicina Legal i una especialista en Medicina Interna han aplicat el "patró" de la caiguda que va patir Andic el 20 de febrer del 2024 al punt de la ruta de Montserrat on es va precipitar al buit. D'esta manera, han conclòs que va caure de manera "fortuïta", després de perdre l'equilibri en un terreny descendent a causa de l'artrosi de genoll que patia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El fill del fundador de Mango acusa els Mossos d'Esquadra de provocar la seua "condemna social anticipada"]]> La defensa de Jonathan Andic, fill del fundador de Mango, carrega contra el "degoteig curós" de filtracions policials de la investigació sobre la mort de son pare, Isak, i critica la seua detenció "innecessària", cosa que li ha provocat una "sort de condemna social com a pena anticipada".

L'equip d'advocats de Jonathan Andic, amb la direcció de l'advocat Cristóbal Martell, ha presentat un recurs d'apel·lació en què demana a l'Audiència de Barcelona que revoque les mesures cautelars que la jutgessa va dictar després de la detenció dimarts passat, que inclouen presó amb fiança d'un milió d'euros i la retirada del passaport.

El contingut de l'escrit consistix a rebatre, un per un, els indicis aportats pels Mossos en què es basa la jutgessa per a acordar presó amb fiança per a Andic. El fill del fundador de Mango està acusat com a presumpte autor de la mort de son pare, que va morir el 14 de desembre del 2024 en espenyar-se des de cent metres en una excursió a Collbató (Barcelona), a la muntanya de Montserrat, a soles amb ell.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem demana a l’Eurocambra que alce la immunitat d’Alvise per presumpte assetjament a dos eurodiputats]]> El Tribunal Suprem ha sol·licitat per tercera vegada al Parlament Europeu que alce la immunitat a l'eurodiputat Luis Alvise Pérez, en este cas per a continuar la investigació contra ell per presumpte assetjament contra dos antics companys que van abandonar la formació S’ha acabat la festa (SALF).

És una de les cinc causes que té obertes l'europarlamentari en l'alt tribunal. En tres d'elles, l'instructor ja ha sol·licitat el suplicatori a l'Eurocambra per a procedir. De fet, fa unes setmanes, el Parlament Europeu va respondre a una d'eixes peticions i el ple de la cambra va acordar retirar-li la immunitat en el procediment en el qual se l'investiga per assetjament a la fiscal delegada contra delictes d'odi a València, Susana Gisbert.

La causa d’esta última petició de suplicatori està oberta per presumptes delictes d'assetjament i revelació de secrets arran de la querella dels eurodiputats Diego Adrián i Nora Junco, que van abandonar la formació política per considerar-se víctimes d'assetjament després de ser triats juntament amb ell en els passats comicis europeus de 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La justícia europea avala que s'exigisca que les plataformes digitals paguen als mitjans per usar els continguts]]> El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala que els estats membres exigisquen a plataformes digitals com Meta o Google que paguen una "remuneració equitativa" als mitjans de comunicació per utilitzar els seus continguts en internet. D'esta manera, busca assegurar un funcionament "correcte i equitatiu" del mercat de drets d'autor i permetre als mitjans recuperar les inversions necessàries per a produir informació.

Així ho establix la cort en una resposta prejudicial difosa este dimarts a través d'un comunicat de premsa, una sentència que assenta jurisdicció en el conjunt de la UE i en la qual el TJUE precisa que les editorials han de poder autoritzar o rebutjar lliurement l'ús dels seus continguts per part de les plataformes.

La decisió fa referència a un litigi plantejat a Itàlia per la nord-americana Meta contra una normativa nacional que obliga les plataformes a negociar amb les editorials de premsa una compensació econòmica per l'ús en línia de les seues publicacions i que atorga poders de supervisió a l'Autoritat Garant de les Comunicacions (Agcom).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja l’acarament entre Pradas i Suárez que demanava una acusació particular]]> La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha rebutjat la petició d’una acusació particular que reclamava un acarament entre l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, imputada en el procediment, i el subdirector general d'Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez.

La instructora argumenta que la diligència d'acarament té un caràcter excepcional, d’acord amb el que establix l’article 455 de la llei d'enjudiciament criminal, i ha d'acordar-se quan no es puguen utilitzar més mitjans en l'acreditació dels fets, com recull la jurisprudència del Tribunal Suprem.

La jutgessa considera que els dubtes que la part que sol·licitava l’acarament pretenia resoldre —les contradiccions entre les declaracions de les parts— ja han sigut objecte de nombroses diligències d’investigació i estan aclarits, particularment pel que fa a les discrepàncies sobre l’ES-Alert.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Constitucional admet a tràmit el recurs del govern espanyol contra la modificació de la llei de ports de la Generalitat]]> El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel govern espanyol contra l'article 2 del Decret llei 10/2025, de 8 de juliol, del Consell, de mesures urgents en matèries de ports de la Generalitat i de minimització de l'impacte generat per la dana al parc natural de l'Albufera, que modifica l'article 32.3.b) de la Llei 2/2014 de Ports de la Generalitat. En concret, el recurs fa referència únicament a l'incís “integració entre el port, la ciutat i la costa, o que millore la seguretat i operativitat de les instal·lacions o obres fetes en virtut del títol concessional”.

Segons publica este dimecres el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el ple del Tribunal Constitucional va acordar admetre a tràmit el recurs de l’executiu central contra el decret del govern valencià en la reunió del 28 d'abril.

El Ministeri de Política Territorial va apreciar diversos motius d'inconstitucionalitat en relació amb este decret. La comissió bilateral Govern-Generalitat va acordar iniciar negociacions, però no s'hi va arribar a cap acord en relació amb el precepte que motiva la interposició del recurs. La norma del Consell té com a objectiu introduir modificacions en el règim de les pròrrogues concessionals dels ports de competència autonòmica; és a dir, aquells que no tinguen la qualificació d'interés general per l'Estat. Les modificacions afecten la pròrroga no contemplada en el títol d'atorgament, concedida en atenció a la realització d'inversions rellevants no previstes en la concessió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’UCO veu Ábalos com a peça “fonamental” en la trama de les mascaretes, però reconeix que Aldama era qui manava]]> Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han assegurat este dilluns que l'exministre de Transports José Luis Ábalos era "fonamental" en la suposada "organització criminal" de la trama de les mascaretes, però en el fons qui manava era el reconegut comissionista Víctor de Aldama perquè "el que paga, mana".

Així ho han dit els agents en el juí que acull el Tribunal Suprem a Ábalos, el seu exassessor Koldo García i Víctor de Aldama acusats de concertar-se per a falsejar contractes de mascaretes adjudicats per organismes dependents de Transports a canvi de comissions.

Els guàrdies civils han recordat que en les converses interceptades en la investigació Aldama es referia a Ábalos com “el cap”, però el que ho és "realment" és Aldama, que "és el que paga".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rajoy nega haver destruït proves de la caixa B del PP i l'espionatge a Bárcenas: "És absolutament fals"]]> El juí del cas Kitchen per la presumpta trama parapolicial il·legal per a espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas viu este dijous una de les jornades clau amb la declaració de Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal, citats en qualitat de testimonis. L'expresident del govern espanyol ha negat vehementment que existira una "operació política" per a vigilar Bárcenas, així com haver ficat en una trituradora l'últim full de la comptabilitat B del PP per a destruir-la en presència de l'extresorer, com ell mateix ha assegurat que tenia gravat en un àudio que li sostragueren en l'operació Kitchen. "És absolutament fals", ha insistit diverses vegades el compareixent.

En la testifical pel juí, Rajoy ha respost totalment tranquil a les preguntes que li ha formulat l'advocada del PSOE, la primera d'elles sobre les anotacions que apareixien en els papers de l'extresorer com a M. Raj o M. Rajoy, El Asturiano o El Barbas, i si ell sabia que l'anomenaven així. El polític gallec ha respost que el seu nom és Mariano Rajoy, "com tothom sap". "I després cadascun em diu com vol; per tant, pregunte'ls a ells", ha completat. També ha assegurat que és "absolutament fals" que Bárcenas li entregara en un sobre el romanent de la caixa B, com va sostindre l'extresorer dilluns passat davant del tribunal.

L'expresident, que ha comparegut durant menys d'una hora, ha negat l'espionatge a l'extresorer del PP i ha explicat que va ser després quan va saber que havia existit una operació policial per a "agafar els diners del senyor Bárcenas i esbrinar qui eren els seus testaferros". En tot cas, hi ha desvinculat a l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que és un dels deu acusats en este procediment judicial, juntament amb l'exsecretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Justícia crearà 200 places estructurals als jutjats per a estabilitzar la meitat del personal de reforç]]> La Conselleria de Justícia estabilitzarà la meitat del personal de reforç dels jutjats amb la creació de 200 places estructurals en els 36 partits judicials de la Comunitat Valenciana, una mesura que serà efectiva a partir de l'1 de juliol.

Estos reforços havien passat de puntuals a recurrents i experimentaven un creixement exponencial des de 2015, un fet que segons justícia evidenciava que moltes d'estes necessitats són estructurals i permanents.

La selecció de les places a consolidar s'ha fet atenent l'antiguitat com a criteri objectiu i donant prioritat als llocs que, renovació rere renovació, havien demostrat la seua necessitat estructural. Cal recordar que la normativa obliga a consolidar les places temporals de l'administració pública quan s'ocupen durant més de tres anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana preveu una “gran dilació” en la instrucció per la "supressió" de personal, mentre la consellera garantix la "continuïtat" dels recursos]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 230 víctimes mortals a la província de València, preveu una “gran dilació” en el procediment després de la supressió de quatre llocs de funcionariat de suport al jutjat. En una interlocutòria notificada a les parts, la magistrada advertix que “l’eliminació pràcticament total de mitjans personals i la insuficiència dels materials afecten ineludiblement la instrucció del procediment”. Al respecte, la consellera de Justícia, Nuria Martínez, ha garantit “la continuïtat dels recursos humans” del jutjat de Catarroja i ha indicat que, "per part de la Generalitat, no es generarà cap mena de dilació".

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, havia denunciat este divendres una retallada de recursos per part del Consell en el jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal de la dana. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha assegurat moments després que "no li han llevat mitjans" i que la reestructuració respon a un "impàs" entre les persones que ixen del lloc temporal i els nous funcionaris que entren amb la plaça definitiva.

Segons la interlocutòria de la jutgessa, coneguda a primera hora de la vesprada, la Conselleria de Justícia ha comunicat la supressió dels quatre llocs ocupats per funcionàries assignades a la causa des del març del 2025, amb efectes a partir del 30 de juny. A més, este personal haurà de gaudir de les vacances i dies propis abans que arribe la data.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència de València ordena reobrir la causa de l'excomissionat de la dana]]> L'Audiència de València ha estimat diversos recursos contra el sobreseïment de la causa oberta a l'excomissionat del govern espanyol per a la dana, Josep Maria Àngel, arran d'una denúncia per falsedat documental del títol amb què va accedir a una plaça de funcionari en la Diputació de València i n'ha ordenat l'inici de la instrucció.

En una interlocutòria notificada este dimecres, a la qual ha tingut accés l'agència EFE, la secció tercera de l'Audiència Provincial accepta els recursos de l'organització Manos Limpias i la Diputació de València i, de forma parcial, el del Ministeri Fiscal, contra la decisió del titular del jutjat d'instrucció número 4 de València de desestimar els recursos contra el sobreseïment de la causa.

Així, l'Audiència acorda revocar la decisió impugnada i, en conseqüència, deixa sense efecte el sobreseïment de les actuacions i ordena l'inici de la instrucció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja aportar la transcripció de la declaració de Pradas i de l'acarament amb Cuenca i es remet a les gravacions]]> El jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal de la dana ha rebutjat la petició de l’exconsellera de Justícia i investigada, Salomé Pradas, de disposar de la transcripció literal de la seua declaració i de l'acarament amb José Manuel Cuenca, excap de gabinet de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón. La raó és que el jutjat considera que la gravació de les diligències és "l'únic mitjà que permet apreciar realment els matisos de les respostes dels compareixents".

"No escau el que s’ha sol·licitat, atés que l'acta de la diligència d'acarament i de la seua declaració com a investigada la constituïxen la gravació d'estes", segons assenyala una diligència d'ordenació dictada este dimarts per la lletrada de l'Administració de Justícia i emesa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

L’exconsellera havia remés un escrit al jutjat on exposava que havia demanat "en reiterades ocasions" una còpia de la transcripció literal de la seua declaració com a investigada l'11 d'abril del 2025, petició que li va ser denegada, però ella demanava revisar la decisió, atés que el jutjat "està incorporant al procediment transcripcions íntegres d'altres declaracions".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen un home de 52 anys a Castelló per presumpta agressió sexual a una xiqueta de 6 a qui cuidava]]> La Policia Nacional ha detingut un home de 52 anys a Castelló de la Plana per una presumpta agressió sexual a una xiqueta de sis anys, filla d'uns amics, a qui cuidava. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia a À Punt Notícies, la plaça número 4 de la secció d'instrucció del tribunal d'instància de Castelló, en funcions de guàrdia, ha dictat la llibertat amb cautelars per al detingut, que queda investigat en una causa oberta per un delicte d'agressió sexual. 

L’home era amic dels pares de la xiqueta. La van deixar a càrrec seu en haver d’abandonar el domicili per una urgència i és aleshores quan es va produir la suposada agressió sexual. 

Els pares van sorprendre la xiqueta despullada i l’home acabant de vestir-se. Ell va assegurar que li estava posant el pijama a la menor, però dies després la menor va confessar als pares que l'havia sotmesa a pràctiques sexuals. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'assassí confés del menor de 13 anys a Sueca insistix que no recorda com va cometre el crim]]> Juan Francisco Morales, l’assassí confés d’Álex, el jove de 13 anys de Sueca —amic del seu fill— que va morir a ganivetades el gener, diu que no recorda bé com van ocórrer els fets. Davant del jutjat d'instrucció, l’home ha dit, en unes declaracions que ha publicat ara el diari Las Provincias, que sí que sap amb claredat el que va fer abans i després del crim, però res del moment. 

En un interrogatori, el jutge instructor li pregunta si primer va colpejar el menor amb un bat de beisbol i després el va apunyalar amb un ganivet, a la qual cosa l’assassí confés li respon “no ho recorde, no ho sé”. “No sé què va passar. Va ser com un rampell i… tot va ocórrer molt ràpid i res”, titubeja. Durant la declaració, tampoc aclarix el mòbil de l'agressió, però apunta a una mala relació amb l’exdona.

Juan Francisco Morales està a la presó de Picassent a l'espera de juí després d’haver confessat que havia matat a ganivetades el xiquet de tretze anys, amic del seu fill. El crim va tindre lloc al bany de la casa de l'agressor. Moments abans, la víctima havia estat jugant al domicili familiar a videojocs amb el fill de l'home. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Audiència de Madrid anul·la la decisió que un jurat popular enjudicie Begoña Gómez]]> L’Audiència de Madrid ha anul·lat este dilluns de decisió del jutge Juan Carlos Peinado perquè un jurat popular jutge la dona del president del govern espanyol, Begoña Gómez, en entendre que les actuacions dictades no tenen la necessària fonamentació i no es fa un relat que comprenga indicis versemblants.

L'Audiència Provincial retrotrau les actuacions del procediment contra Begoña Gómez, la seua assessora Cristina Álvarez i l'empresari Juan Carlos Barrabés al moment previ a la transformació del procediment en un de jurat, encara que manté la validesa de les diligències d'investigació posteriors.

El jutge Juan Carlos Peinado va decidir que Begoña Gómez fora jutjada per un jurat popular per un possible delicte de malversació en el nomenament de la seua assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’edifici de Campanar tindrà una façana de ceràmica i feta per zones per a frenar un possible foc]]> El veïnat de l’edifici de Campanar que va devorar el foc podrà tornar a les seues vivendes, ja rehabilitades, a finals d’enguany. Quasi dos anys després del tràgic incendi tornaran a un immoble totalment rehabilitat, que està en obres des de l’estiu passat, i que tindrà una façana totalment diferent de la que es va cremar: amb un cobriment ceràmic i zonificada perquè, si es tornara a repetir un incendi, les flames no es propagaren amb tanta rapidesa per la façana.

Són alguns dels detalls que ha revelat este divendres el president dels propietaris afectats associats en Aproicam, Enrique Salvador, en Les notícies del matí, dos dies abans que es complisca el segon aniversari d’este tràgic incendi en què van morir deu persones i va deixar 138 famílies sense casa.

Les obres de rehabilitació, quantificades en vint milions d’euros, les han assumides les asseguradores i els propietaris únicament hauran d’abonar les millores que vullguen en les seues vivendes renovades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia demana una condemna “exemplar” d’onze anys de presó per a Benavent en el cas Imelsa]]> La Fiscalia ha elevat a onze anys la petició de presó per a Marcos Benavent, exgerent de l'empresa pública Imelsa i autodenominat Ionqui dels Diners, pels presumptes tripijocs en contractes de l'Ajuntament de València. Així mateix, el ministeri fiscal ha demanat al tribunal que dicte una condemna "dura i exemplar" perquè "la corrupció és un el càncer de la democràcia".

En esta línia, la Fiscalia afirma en el seu escrit que “la democràcia és un sistema fort, però també és la feble, cal acaronar-la, cal cuidar-la i cal protegir-la sempre i en tot lloc”. Així ho ha assenyalat este dilluns en l'exposició de l’informe final en el juí que se seguix en la secció quinta de l'Audiència de València per la peça E del denominat cas Imelsa, relatiu a presumptes irregularitats en l'adjudicació de diversos contractes de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2007, època de María José Alcón, qui ja ha faltat.

Per tant, el fiscal sol·licita onze anys de presó (cinc per suborn, sis per malversació i nou anys d'inhabilitació per prevaricació) enfront dels sis anys i mig de presó que reclamava en l’escrit provisional, en retirar l'atenuant de col·laboració amb la justícia per la confessió inicial del principal acusat, perquè durant el juí oral Benavent ha negat la participació en els fets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jurat declara culpable l’acusat d’assassinar la seua parella amb 18 ganivetades a Alcoi]]> El jurat popular ha declarat culpable d’un delicte d’assassinat l’home acusat de matar la seua parella, Dori, de 27 anys, després d’assestar-li almenys 18 ganivetades amb un ganivet de cuina en el domicili on vivia la víctima, a Alcoi, en octubre de 2022.

El veredicte, adoptat després de prop de sis hores de deliberació, conclou que l’acusat, que tenia 29 anys en el moment dels fets, va actuar amb encrueliment i traïdoria, i que es va aprofitar de la seua situació de superioritat, per la qual cosa aprecia també l’agreujant de gènere.

El jurat considera provat que la víctima no va tindre cap possibilitat de defensar-se i que, en el moment del crim, només es trobaven els dos a l’interior de la vivenda, on es va produir el que ha qualificat d'assassinat masclista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Audiència de Madrid avala que Peinado investigue Begoña Gómez per malversació]]> L'Audiència de Madrid ha rebutjat els recursos de Begoña Gómez, l’esposa del president del govern espanyol, i de l'assessora Cristina Álvarez contra la decisió del jutge Juan Carlos Peinado d'investigar-les per un suposat delicte de malversació. L’Audiència de Madrid considera "dubtós" que la primera contractara la segona per ser amiga seua.

En una resolució judicial, l'Audiència ha avalat la decisió que va adoptar el jutge a l'agost de citar com a investigades Gómez i l'assistent per a determinar si hi ha un ús inadequat d'Álvarez com a treballadora de Presidència del Govern en benefici de les activitats privades de Gómez.

El tribunal recalca que, en este moment processal, no correspon qualificar jurídicament els fets i que és al jutge instructor a qui li correspon "exclusivament" determinar si estos poden ser presumiblement constitutius de delicte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell inicia el procés per a impulsar la llei de senyes d’identitat]]> El Consell ja ha iniciat el procés per a presentar un projecte de llei de senyes d'identitat a les Corts. Així ho ha confirmat la consellera de Justícia, Núria Martínez, a les Corts, on ha comparegut este dijous per a exposar els projectes del seu departament per al que resta de legislatura. En la seua intervenció també ha avançat que els palaus de justícia de Llíria i Alzira entraran en funcionament l’any que ve, quan també s’acabaran les obres del TSJ. Després de Martínez, ha detallat els seus projectes el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, qui també té les competències de política lingüística. Díez s’ha mostrat decidit a impulsar la promoció del valencià "des de la llibertat i el pragmatisme" i sense "imposicions ni sectarismes".

Martínez ha definit la llei de les senyes d’identitat com un marc legal “impulsor i garantista dels drets i la idiosincràsia del poble valencià”. La consellera ha avançat que la política en matèria de justícia serà “continuista” i, entre els principals reptes als quals farà front la Conselleria de Justícia, està el de la modernització de la justícia —que passa per la digitalització— i la implementació de la Llei orgànica 1/2025 de Mesures d'Eficiència del Servici Públic de Justícia.

“La transformació digital ha deixat de ser una opció per a ser una obligació, perquè redunda en una millora del servici públic de Justícia, tant per als justiciables com per als operadors jurídics”, manifestava Nuria Martínez a les Corts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Joan Carles Carbonell, catedràtic de Dret Penal de la UV: “És probable que Ábalos i Koldo entren en presó”]]> “Veig ben probable que ingressen en presó al llarg del dia de hui”. És la predicció del catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València Joan Carles Carbonell, que ha participat este dijous en Les notícies del matí. No obstant això, l’expert ha advertit que la privació de llibertat és l’última mesura cautelar que sol adoptar-se, perquè els jutges solen descartar-se per unes altres que afecten menys la llibertat i que tinguen la mateixa funció.

A pesar d’esta circumstància, considera que “no seria gens estrany que el tribunal decretara l’ingrés en presó” de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, i el seu assessor, Koldo García, els quals estan citats este dijous al Tribunal Suprem per les presumptes irregularitats en l’adjudicació de contractes públics per la compra de mascaretes durant la pandèmia.

Cal recordar que tant la Fiscalia com les acusacions particulars han demanat l’ingrés en presó de qui fou secretari d’organització dels socialistes i qui l’assessorava quan estava al capdavant de Transports. Les acusacions particulars demanen trenta anys per als dos, mentre que el ministeri fiscal reclama 24 anys per a Ábalos i 19 per a Koldo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com elegixen el fiscal general de l’Estat?]]> Després de la dimissió del fiscal general de l'Estat, que ell mateix ha presentat este dilluns per carta al ministre de Justícia arran de la condemna que li ha imposat el Suprem, s'activa el seu relleu. La inhabilitació durant dos anys d'Álvaro García Ortiz per revelació de secrets comporta que s'active l’article 124.2 de la Constitució, que establix que el fiscal general de l'Estat serà nomenat pel rei, a proposta del govern, després d’escoltar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però, quins són els passos i els requisits que contempla el procés?

El nomenament del fiscal general de l’Estat està regulat en la Llei 50/1981, de 30 de desembre, de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. En l’article 29 d’esta norma s’indica que al fiscal general de l'Estat el triaran juristes espanyols de reconegut prestigi amb més de quinze anys d'exercici efectiu de la professió.

També recull que no podrà ser proposat per al càrrec qui en els cinc anys anteriors haja sigut nomenat titular d'un ministeri, d'una secretaria d'Estat o d'una conselleria d'un govern autonòmic, ni qui haja sigut elegit titular de la presidència d'una corporació local o haja tingut la condició de diputat, senador, o membre del Parlament Europeu o d'una Assemblea legislativa d'una comunitat autònoma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agents de l'UCO declaren que no van poder accedir al contingut del mòbil de García Ortiz perquè estava esborrat]]> Diversos agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han justificat este dimecres el bolcat "total" dels dispositius electrònics del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, perquè és "impossible" un "bolcat selectiu" per qüestions tècniques o operatives durant el registre. Així ho han manifestat en la seua declaració durant la quinta i penúltima sessió del juí del procés que enjudicia García Ortiz per una presumpta revelació de secrets. Els agents han declarat també que no van poder accedir al contingut del mòbil de García Ortiz perquè estava esborrat.

Els agents de la Guàrdia Civil eren els encarregats d’obrir la sessió d’este dimecres. Han donat detalls dels registres inèdits de l'UCO el 30 d'octubre del 2024 al despatx oficial del fiscal general i de la fiscal cap de Madrid, que va quedar fora del procediment.

Estos registres han sigut clau en la causa, a pesar que tant la Fiscalia com l’Advocacia de l'Estat han impugnat en considerar-los nuls per vulnerar drets fonamentals, com van exposar a l'inici del juí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presó provisional sense fiança per a l’autor de la mort a trets d’un home a Xirivella en setembre]]> Un jutjat de Requena ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança per a l’home detingut la setmana passada per la mort a trets d’un altre home a Xirivella el setembre passat. El detingut està investigat per un delicte d’homicidi, a més dels delictes de robatori amb força, tinença il·lícita d’armes i desobediència a l’autoritat.

Segons han detallat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), Requena ha decidit inhibir-se en favor del jutjat número 3 de Mislata, que té competències per a investigar els fets i que va decretar el secret de les actuacions.

Els fets van ocórrer poc abans de les 10 del matí del 4 de setembre al centre de Xirivella, a la confluència del carrer de Sánchez Moscardó amb la plaça de Gerardo Garcés. El detingut va disparar contra la víctima, que va quedar estesa al costat d’un pas de vianants. Els serveis sanitaris van intentar reanimar-la sense èxit i en van confirmar la defunció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnat a cinc anys de presó per agredir sexualment la seua neta menor durant sis anys a Alacant]]> L’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat a cinc anys de presó un home acusat d’haver agredit sexualment de manera continuada la pròpia neta, dels quatre als deu anys. Els fets es van prolongar durant sis anys, període en què el processat tenia entre 67 i 73 anys.

Segons la sentència, dictada per la secció tercera, l’home aprofitava la relació de parentesc amb la víctima i el fet d’estar a càrrec d’ella quan l'arreplega del col·legi per a satisfer “la seua apetència sexual”. Entre altres comportaments, es despullava davant d’ella, li demanava que li tocara els genitals i també li feia tocaments.

El tribunal considera provat que estes agressions van generar en la menor un trastorn d’estrés posttraumàtic amb ansietat i depressió clínica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnat a nou anys i mig de presó per abusar sexualment de la filla menor de la seua parella a Dénia]]> La secció tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat a nou anys i mig de presó un home per un delicte continuat d’abús sexual contra la filla menor d’edat de la seua parella sentimental. El condemnat haurà d’indemnitzar amb 40.000 euros la víctima pels danys morals ocasionats.

El tribunal considera provat que l’home va sotmetre la menor a tocaments i altres pràctiques de tipus sexual aprofitant la relació de proximitat i confiança que mantenien dins del nucli familiar. A més, li prohibix comunicar-se amb la víctima i acostar-se a menys de 500 metres d’ella durant els deu anys següents al compliment de la pena de presó.

La sala també li imposa la mesura de llibertat vigilada durant deu anys i l’inhabilita per a exercir qualsevol professió o activitat amb contacte regular amb menors durant un període superior als cinc anys addicionals a la pena de presó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Ciutat de la Justícia d'Alacant estarà acabada "a final de 2026 o la primeria del 2027"]]> La Ciutat de la Justícia d'Alacant estarà enllestida a final de l'any que ve o la primeria del 27, tal com estava planejat, segons ha confirmat el president Carlos Mazón, en una visita a les obres, que segons ha destacat marxen a "un ritme extraordinari". El cap del Consell ha advertit d'un sobrecost de sis milions sobre el pressupost inicial, de 72,5 milions, que ha atribuït a un canvi de la normativa estatal i ha criticat que la Generalitat l'ha assumit "a pulmó", sense support econòmic per part del govern espanyol.

"Són terminis que mantenim, són terminis raonables i, per tant, continuem sent optimistes", ha defés Mazón, que ha recordat que la partida que la Generalitat ha dedicat a infraestructures essencials a la ciutat s'eleva ja a 245 milions (la majoria, 102 milions, per a l'estació central, seguida dels 78 milions dedicats a la Ciutat de la Justícia).

L'alcalde, Luis Barcala, ha destacat la infraestructura com un deute de la Generalitat amb l'urbs, perquè segons ha recordat Alacant era l'única de les grans ciutats valencianes que encara no en tenia. Per això, ha destacat, l'Ajuntament ha posat tots els mitjans a fi que la tramitació i l'execució de l'obra fora com més de pressa millor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un sagristà de Bétera, condemnat a dos anys, per agredir sexualment una feligresa amb discapacitat]]> L'Audiència de València ha condemnat a dos anys de presó per un delicte d’agressió sexual el sagristà d’una església de Bétera que el març del 2023 va tocar les parts íntimes d’una feligresa amb una discapacitat intel·lectual del 66%.

L’home no podrà acostar-se a menys de 300 metres de la víctima ni comunicar-se amb ella per cap mitjà durant tres anys. A més, haurà d’indemnitzar-la amb 7.000 euros pels danys morals i, en cas d’impagament, l’Arxidiòcesi de València actuarà com a responsable civil subsidiari.

Segons la sentència, el 24 de març del 2023 el condemnat va convidar la víctima a una habitació pròxima a la sagristia amb l’excusa d’ensenyar-li a tocar una campaneta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen a Benidorm un home buscat a França per delictes sexuals, contra el patrimoni i tràfic de drogues]]> Agents de la Policia Nacional han detingut a Benidorm (Marina Baixa) un home de 36 anys sobre el qual pesava una Orde Europea de Detenció i Lliurament (OEDE) dictada per les autoritats de França per delictes contra la propietat, tràfic de drogues i delictes sexuals.

En el moment de la seua detenció, a més, portava documentació falsa, per la qual cosa també se li va imputar un delicte de falsedat documental. Esta és la segona detenció d'un fugitiu de la justícia del país veí en una setmana a la província, després de l'arrest d'un altre el passat 29 d'agost a la capital alacantina.

Tot va començar quan uns agents de seguretat ciutadana que es trobaven de servici circulant pels carrers de la localitat costanera observaren que el conductor d’un vehicle mostrava una actitud esquiva davant de la presència policial. Quan els agents van donar l'alt per a fer les comprovacions oportunes amb les persones del turisme, observaren que la documentació d'una d'elles semblava ser falsa, per la qual cosa van traslladar esta persona —un home de 36 anys— a dependències policials per a acreditar-ne la identitat i fer gestions amb estos documents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen a Alacant un fugitiu de la justícia francesa condemnat a cadena perpètua per homicidi i extorsió]]> La Policia Nacional ha detingut a la capital alacantina un home de 27 anys que estava fugit de la justícia de França després d'haver sigut condemnat a cadena perpètua pels delictes d'homicidi, incendi, xantatge i extorsió, i els quals va cometre a París fa ara un any.

Segons ha informat el cos policial en un comunicat, una patrulla de seguretat ciutadana d'Alacant va arrestar el fugitiu quan el va identificar mentre consumia droga al carrer en companyia d'altres persones. Després de comprovar-ne la identitat en les bases de dades del cos policial, es va observar que sobre ell pesava una orde europea de detenció per a extradició (OEDE) emesa per les autoritats del país gal per delictes contra les persones i altres contra la propietat.

Segons l'orde, l'arrestat formava part d'un grup organitzat i, juntament amb altres dos hòmens, van causar lesions i danys a un grup de turistes llançant artefactes incendiaris similars a còctels Molotov.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els jutjats de Catarroja, preparats per a reprendre l'activitat després de reparar els estralls de la dana]]> La seu judicial de Catarroja, rehabilitada després dels danys patits per la riuada del 29 d'octubre, “està en condicions per a poder reprendre l'activitat judicial”. Ho ha avançat este dimecres la consellera de Justícia, Núria Martínez, en una visita a l'edifici que alberga els jutjats en què ha explicat que les obres, amb un cost d'1,85 milions d'euros, han afectat sobretot el soterrani i la planta baixa de l'immoble, “on l'aigua va arribar a mig metre”. És per això que estos espais han centrat el gruix de les intervencions.

Catarroja alberga cinc jutjats, un dels quals, el d'instrucció número 3, centralitza la macrocausa penal oberta entorn de la gestió de la dana. “Amb el retorn a Catarroja dels cinc jutjats, l'administració de justícia torna al punt sobre el qual té jurisdicció i s'acosta a la ciutadania a la qual es deu, perquè la proximitat és clau en la prestació d'este servici", ha afirmat la consellera.

Des de la barrancada, estos jutjats s'havien traslladat provisionalment a la Ciutat de la Justícia de València. Ara tornen al seu lloc habitual, un fet que per a Martínez suposa "un pas més en el procés de reconstrucció, avançant cap a la normalitat”. La responsable de Justícia ha destacat que, a més de la reparació, s'han escomés obres d'adaptació per a la implementació de les novetats derivades de la llei d'eficiència i també “determinades obres d'accessibilitat que eren necessàries per a la seu” i que estaven previstes des d'abans de la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge retira el passaport i prohibix eixir d'Espanya a l’expresidenta d’Adif i l'exdirector de Carreteres]]> El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat la prohibició d'eixir d'Espanya i la retirada del passaport per a l'expresidenta d'Adif Isabel Pardo de Vera i l'exdirector de Carreteres Javier Herrero, que han declarat este dilluns a l’Audiència Nacional. Tots dos estan acusats d'afavorir presumptament l'adjudicació irregular d'obres públiques a determinades constructores a canvi de suborns que s'haurien repartit entre els principals investigats de la trama.

El magistrat ha adoptat estes mesures després de la petició de la Fiscalia Anticorrupció, amb el suport de les acusacions populars que dirigix el Partit Popular, i ha acordat deixar tots dos en llibertat provisional amb estes mesures cautelars. Per al jutge, en l'estat actual de la investigació, hi ha “prou motius per a considerar responsable criminalment” tots dos investigats.

Per a obrir esta línia d'investigació, el jutge Moreno ha considerat que les diligències policials practicades desprenien indicis de malversació, suborn, tràfic d'influències, prevaricació i pertinença a organització criminal. En el cas de Pardo de Vera, la imputació no només se circumscriu a presumptes irregularitats en adjudicacions d'obra pública, sinó que ja estava investigada per la suposada “participació decisiva en la contractació, aparentment irregular” de Jéssica Rodríguez, exparella d'Ábalos, en dos empreses públiques vinculades al Ministeri de Transports.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Memòria del TSJCV: Baeza defensa que la justícia ha estat a l'altura de la dana i que el jutjat que la investiga té els mitjans necessaris]]> La dana ha suposat un desafiament descomunal per als jutjats i tribunals valencians, però la justícia hi ha estat a l'altura. Ho ha afirmat el nou president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Manuel Baeza, durant la presentació de la memòria judicial del 2024.

La barrancada va afectar les seus judicials de Torrent, Requena i Catarroja, va retardar els terminis processals i va enfrontar els jutjats a casos de pillatge. Baeza ha defensat que la resposta de la justícia va ser "àgil, flexible i compromesa": mecanismes per a agilitzar els tràmits i mitjans de reforçament. Defensa que la magistrada Nuria Ruiz, la titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja, que instruïx la causa penal sobre la dana des de la Ciutat de la Justícia, disposa dels recursos per a completar la investigació.

No és així en el cas d'altres jutjats ordinaris. En conjunt van processar un 10,2% més d'assumptes que el 2023. "Necessitem més mitjans, però sobretot més jutges", ha advertit Baeza, que ha subratllat que la càrrega de treball és especialment alarmant en els jutjats de l'àmbit social i civil.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les associacions convocants de la vaga de jutges i fiscals xifren en un 70% el seguiment del segon dia]]> Les associacions de jutges i fiscals convocants de la vaga contra les reformes judicials del govern xifren el seguiment del segon dia d'atur en un 70%, contra el 75% de la jornada d'ahir i molt lluny de la xifra aportada pel Ministeri de Justícia, que rebaixa el seguiment de la primera jornada al 28,75%.

Segons han informat en un comunicat les cinc associacions conservadores, a les 12:00 hores d'este dimecres i amb caràcter provisional, el seguiment de la vaga se situa “aproximadament” en un 70%.

Esta estimació —expliquen— es fonamenta en els correus electrònics “voluntaris i confidencials” rebuts de les persones que han comunicat la decisió de secundar la vaga.

Continua llegint-ho en el web

]]>