<![CDATA[À Punt - Viatgem]]> 10 <![CDATA[À Punt - Viatgem]]> <![CDATA[Renfe posa a la venda els abonaments d’Interraïl amb un descompte del 15%]]> Renfe posa a la venda este dimarts els bitllets d’Interraïl, que permeten viatjar per 33 països europeus fins onze mesos després de la data de compra, amb un descompte del 15%. Segons ha informat la companyia en una nota, l'oferta estarà vigent fins a l'1 d'abril i permetrà viatjar amb tren a més de 30.000 destinacions. El preu parteix des dels 43 euros del bitllet jove per a viatjar tres dies en un mes, fins als 1.032 euros del d'adult per a trajectes de tres mesos continus per 33 països.

A més del bitllet d'adults, poden beneficiar-se d'este programa joves menors de 28 anys i, en la modalitat sènior, persones a partir de seixanta anys. Les criatures entre quatre i onze viatgen gratis, sempre que siga en companyia d’adults.

Existeixen dos tipus de bitllet d’Interraïl: el Global Pass, o passe global, per a viatjar per 33 països entre quinze dies i tres mesos, i l’Interraïl One Country, o passe d'un país, per a viatjar de tres a huit dies per un sol país, tots dos bonificats amb el descompte si es compren abans de l'1 d'abril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Altea és el poble més bonic d’Espanya, segons 'National Geographic']]> Quatre pobles valencians estan presents en la llista dels cent pobles més bonics d’Espanya que cada any elabora la prestigiosa revista internacional de viatges National Geographic. I un, Altea, encapçala la llista.

Conegut com la cúpula del Mediterrani, este municipi de la Marina Baixa, reconegut internacionalment pels seus carrerons empedrats de cases blanques i els nombrosos miradors. Són icòniques també les dos cúpules que coronen l’església, a la part més alta. En la part d'espectacles destaca Castell de l’Olla, una gran mostra de focs artificials que es dispara cada estiu des de la platja homònima.

En el número 43 de la llista es troba Bocairent (Vall d’Albaida), un poblet medieval que és conegut per les famoses Covetes dels Moros i les festes de Moros i Cristians. A més, té una ubicació privilegiada —el parc natural de la serra de Mariola, el riu Clariano i el naixement del Vinalopó— que la converteix en un punt habitual per a senderistes i ciclistes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Roma cobrarà dos euros per apropar-se a la Fontana di Trevi i llançar una moneda]]> Vore de prop la Fontana di Trevi i complir amb la tradició de llançar una moneda ja no serà debades. L'Ajuntament de Roma, ciutat que alberga esta joia del barroc italià, una visita obligada per a milions de turistes de tot el món, ha anunciat que a partir d'ara cada persona que vullga fer el ritual haurà de pagar dos euros. L'argument que dona el consistori és que d'esta manera es garantirà "una experiència única" a cadascuna de les més de 10.000 persones que cada dia passen per l'enclavament.

La mesura, sorprenentment, sembla que ha tingut bona acollida entre els visitants, però ha alçat també molta polseguera perquè es produeix just en un moment en què la capital italiana, la més visitada d'Europa el 2023 amb cinquanta milions de turistes, espera rebre'n trenta milions més el 2025 pel Jubileu. I l'Ajuntament vol tindre la iniciativa ja enllestida per a esta data. "Volem garantir una experiència única, especial i serena a tots els visitants, que hui, lamentablement, quan arriben a la Fontana di Trevi han de bregar amb un caos total", explica a EFE el regidor de Turisme, Alessandro Onorato, que subratlla que el primer objectiu de l'entrada és "protegir un monument extraordinari".

La famosa font, una obra monumental del barroc integrada en la façana del renaixentista Palazzo Poli, es podrà continuar veient de manera gratuïta des de lluny, però qui desitge baixar les escales, observar-la de prop i llançar una moneda a l'aigua haurà de reservar una entrada de dos euros. La tarifa, però, no s'aplicarà als romans, que podran continuar visitant-la de manera gratuïta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Viatges de l’Imserso 2024-2025: sol·licituds, destinacions i preus]]> Els viatges de l’Imserso per a la temporada 2024-2025 es poden sol·licitar des de l’1 de juliol fins al 22, ambdós dies inclosos. Enguany es convoquen 886.269 places i els viatges es faran entre octubre del 2024 i juny del 2025. Et donem totes les claus per a sol·licitar-los i no quedar-te sense.

Les persones usuàries poden anar acompanyades de la parella o els fills amb discapacitat igual o superior al 45%.

Les persones que s'hagen acreditat en edicions anteriors no necessiten tornar a fer-ho. Rebran un document amb les dades personals i preferència de destinació. En cas de voler modificar estes dades, hauran de tornar el document a l’Imserso abans del 22 de juliol. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[On pots anar de vacances este estiu en tren d'alta velocitat?]]> Amb l'arribada de juny, l'estiu toca a la porta i s'obri la temporada turística més multitudinària de tot l'any. Organitzar les vacances estiuenques no sempre és fàcil depenent d'amb qui viatgem, la destinació on volem anar o el pressupost de què disposem. Una de les decisions bàsiques a prendre és com arribar fins al destí turístic i el tren de llarga distància és un dels mitjans que més competència està lliurant davant de l'avió o del cotxe gràcies a l'augment de les comunicacions d'alta velocitat.

Els més de 900 quilòmetres de carretera des d'Alacant fins a Ourense suposen més de huit hores de trajecte en cotxe, això sense comptar cap descans pel camí. Per a anar en avió, caldria primer volar fins a Santiago de Compostel·la, una ruta de poc menys de dos hores, però, si s'afegeix el desplaçament fins a l'aeroport d'Alacant-Elx, el temps previ en què s'hi ha d'estar i el recorregut des de l'aeroport d'arribada, la durada total del viatge no és més curta que les menys de cinc hores que tarda el tren, on només cal assentar-se en un mateix seient des del principi fins al final.

Des de València hi ha connexió directa d'AVE amb moltes ciutats de tota la península Ibèrica. Algunes són Burgos, Ciudad Real, Còrdova, Conca, Gijón, Lleó, Madrid, Oviedo, Palència, Segòvia, Sevilla o Valladolid. Des de Castelló de la Plana, les destinacions són les mateixes, ja que en la majoria dels casos és el mateix tren que passa per València i que ix prèviament des de Castelló. A més, estes línies també poden incloure parada a Sagunt (Camp de Morvedre) o Requena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com pagar durant les vacances per a estalviar diners?]]> A l'hora de planificar un viatge se sol tindre en compte la meteorologia, les activitats a fer al lloc de destí o el pressupost, però i les despeses financeres? Saber com pagar en cada lloc pot suposar una diferència econòmica; per això, hem preguntat a un expert en la matèria sobre si és millor pagar amb targeta o en efectiu. 

Federico Varona, del bufet d’advocacia i economia Varona Legal & Numbers, explica que depén del país, perquè hi ha dos tipus: on es pot pagar en targeta sense problemes i on el risc de robatori o duplicació de targeta és alt. Recomana informar-se'n bé durant la planificació del viatge.

En cas que anem a un destí en què siga segur el pagament electrònic, en general, és més barat pagar amb targeta perquè es pot arribar a estalviar fins a un 15%, afirma Varona, però és important saber quines són les comissions que cobra la nostra entitat bancària, que poden arribar fins al 5%, tant per a fer pagaments com per a traure efectiu a l’estranger. Una bona opció poden ser les targetes específiques per a viatjar, com Revolut o Evo, que tenen l’avantatge de no cobrar comissions. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Montanejos reobri el turisme actiu després de l'incendi forestal declarat a l'Alt Millars]]> Les empreses de turisme actiu de Montanejos, amb un grup de voluntaris, han estat en els últims dies inspeccionant els vora 88 quilòmetres de rutes, per a comprovar el seu estat després de l'incendi forestal declarat a l'Alt Millars. 

“Totes les sendes es poden fer. Sí que és veritat que en algun d’ells es veu afectació per l’incendi i nosaltres demanem a les persones que tinguen previst vindre a Montanejos, a gaudir dels nostres senders i del nostre entorn, que passen abans per l'oficina de turisme per a conéixer el seu estat”, ha explicat Marta Guillem, directora de Dinamic Adventure, al reporter de Terra viva, Ángel Hernández. Marta Guillem també ha recomanat no eixir de les vies, i en cas de veure zones afectades per l’incendi no xafar aquest sòl “perquè encara està sensible”.

Mar Sebastià és una de les voluntàries que està contribuint a la revisió de la zona. En conéixer que l’incendi estava actiu: “Se’m va rebolicar tot, em vaig posar inclús a plorar, perquè es perdia el lloc on he treballat, on visc; tot”. Després de visitar les sendes, i veure que no estaven quasi afectades, “em vaig tranquil·litzar molt”

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sis rutes poc conegudes per a menjar la mona de Pasqua]]> Encara no saps on menjaràs la mona de Pasqua? Ací et proposem sis rutes de nord a sud, d’interior i també prop de la costa, de pobles i muntanyes, amb rius i, fins i tot, reserves amb animals salvatges ben a prop. Unes destinacions potser més tranquil·les que altres, amb menys afluència de gent, però igualment boniques i per descobrir per moltes persones.

Comencem per Penàguila, a l'Alcoià. Ací arribem de la mà del programa Terra viva. L’equip comandat per Carolina Femenia ens porta fins a un poblet tranquil, on sols viuen unes 300 persones, envoltat de verd i altes muntanyes. Això sí, si vols fer nit al poble, tens fins i tot una casa rural, vinculada en origen a l’escriptor Enric Valor. I quan acabes la visita al poble, pots acostar-te a una reserva d’animals salvatges, on veure des d'elefants, zebres i girafes fins a tigres de Bengala en llibertat.

Sabies que a la Comunitat Valenciana tenim dos pobles anomenats Llombai? Un es troba a la Ribera Alta i és popular pels negocis vinculats al món de la moda en pell. I també té visita. Però si busques relaxar-te, l’equip de "La ruta del despoblament" de Terra viva ens ha descobert un llogaret anomenat Llombai, a la verda Vall de Gallinera (la Marina Alta).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aquestes són les propietats mineromedicinals de l’aigua termal de Montanejos]]> El paratge natural de la Fuente de los Baños és el principal reclam turístic de Montanejos, a l'Alt Millars. És un espai des d'ara més protegit, ja que el mes de febrer del 2023 es va publicar en el BOE el document definitiu que garanteix la bona salut ambiental del riu i que permet mantindre l'entorn del paratge "per a l'ús i gaudi dels banyistes".

D'aquesta font naix l'aigua termal de Montanejos, "Una aigua amb propietats mineromedicinals, que està a 25 graus tot l'any. És bona per a la pell, i per a l'aparell digestiu. A més, té un poder sedant. Quan prens el bany ací, et quedes molt relaxat", ha explicat la informadora turística Bea Vizcaíno al reporter de Terra viva Àngel Hernández.

També li ha contat que hi ha gent que s'hi banya tot l'any, inclús a l'hivern. "El dia 1 de gener és tradició prendre-hi el bany, també".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Peníscola ja té el seu laberint vegetal renaixentista per on perdre’s en Pasqua]]> La ciutat costanera de Peníscola incrementa els atractius turístics. Al seu popular castell templer conegut com el Castell del Papa Luna, i a la visita també obligada a la Casa de les Conxes i al seu singular bufador del barri antic, aquesta població marinera de la comarca del Baix Maestrat acaba de sumar altre nou entreteniment: es tracta d'un laberint vegetal d'inspiració renaixentista. Un projecte de caràcter privat, impulsat per una empresa local, que ha visitat l'equip de Terra viva.

El nou laberint és un espai singular per a l'oci i el divertiment, per on poder perdre’s en Pasqua. A soles o amb la família. Un joc a l'aire lliure que molts estrenaran aquestes vacances. Un recorregut rodejat de verd construït als afores de la població. Al llarg de tres quilòmetres, en un espai de més de 7.000 metres quadrats, una família propietària d’un negoci de vivers ha alçat aquest laberint dedicat a l’oci.

El nou laberint ofereix un temps indeterminat per a recórrer-lo, que va des de la mitja hora fins a les dues, segons la perícia del que s'aventure a recórrer-lo. Després de tres anys creixent, les 4.000 oliveretes del Japó que formen els carrerons faciliten un recorregut sense referències externes per tal d'aconseguir una experiència immersiva fins a trobar l'eixida.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Benimaurell, un llogaret prop de Dénia que permet viure a la natura i treballar a la ciutat]]> Els pobles menuts envoltats de natura i aire pur generen una connexió, de vegades, amb els seus veïns que resulta difícil d’explicar. És el cas de Lluís, el botiguer del llogaret anomenat Benimaurell, a la Vall de Laguar. Ell és qui ven el pa, la fruita i la verdura al veïnat, tan importants per a poder viure. Com ha dit a l’equip de Terra viva: “jo he viscut tota la vida ací i no ho canvie per res”. 

Benimaurell és un dels nuclis urbans que integren la Vall de Laguar, a la Marina Alta, junt amb Campell, Fleix i Fontilles. Tots en conjunt sumen 976 persones censades; a Benimaurell n'hi ha 317.

Conegut com “el poble de dalt”, Benimaurell —que es troba a 500 metres d’altitud— va experimentar un increment de la població a conseqüència de la covid, igual que altres poblacions valencianes d’interior. Com ha contat Pepa, una veïna de Benimaurell, “la pandèmia va portar al poble a moltes famílies i els seus xiquets i xiquetes” que hui dia perduren. Diu Pepa que uns 20 xiquets juguen cada dia a la plaça.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Viure a Pinet és possible: habitatges assequibles envoltats de natura]]> Què representen deu minuts per a una persona que viu en una ciutat, en una finca de moltes altures i habitatges? Deu minuts potser el temps que una persona tarda des que ix de casa, crida l’ascensor, arriba al garatge i trau el cotxe al carrer. Per al veïnat de Pinet (Vall d'Albaida), deu minuts són els que es tarden a portar els xiquets i xiquetes al col·legi, a poc més de cinc quilòmetres, al poble de Llutxent (Vall d'Albaida). La diferència és que aquests deu minuts es recorren envoltats de natura, la del paratge natural municipal del Surar. 

Aquesta població de la Vall d’Albaida es troba dins de la privilegiada ruta dels monestirs, que des del monestir de Sant Jerònim de Cotalba, en Alfauir (Safor), passa pel monestir del Corpus Christi de Llutxent, i arriba al monestir de Santa Maria de la Valldigna a Simat de la Valldigna (Safor), al Monestir d’Aigües Vives a Carcaixent (Ribera Alta) i al de la Murta a Alzira (Ribera Alta). Tot i que junt amb Sempere (Vall d'Albaida) és un dels dos pobles amb risc de despoblament de la comarca, la xicoteta localitat presenta les condiciones per a poder viure, treballar i criar una família.

Una de les famílies més joves és la d'Irene Granados. Ella és l'última dona que ha sigut mare a Pinet. La jove treballa a Alcoi, on va i ve cada dia, perquè vol continuar vivint al seu poble. Pinet es troba a 25 quilòmetres de Xàtiva (Costera), a 86 quilòmetres de València i a una hora en cotxe de Calp (Marina Alta). En la població actualment estan censades 161 persones. Al poble tenen consulta mèdica dues vegades a la setmana. Hi ha una farmàcia i un bar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Almeza, un llogaret prop d’Alpont on es necessita poc per a viure i ser feliç]]> Encara que fa 33 anys que a La Almeza no ha nascut ningú, no passa el mateix amb els nous projectes empresarials. Aquest llogaret d’Alpont, a la comarca dels Serrans, comença a experimentar l’arribada d'il·lusions noves que revitalitzen l'economia de la zona. Una d’aquestes és la nova casa rural El rincón de los frailes, a més a més adherida al Bo Viatge de la Comunitat Valenciana.

La casa per al lloguer estacional és propietat de María Eugenia Panisello, una dona valenta que un bon dia va decidir canviar la ciutat per la tranquil·litat del món rural, on és feliç. Com ella mateixa ha contat a Carolina Femenia, “jo buscava un lloc on poder treballar amb tranquil·litat” i sembla que ho ha aconseguit. “En un poble com aquest necessites menys per a viure”, ha dit satisfeta amb la seua decisió a Carolina, de l'equip de Terra Viva. Ací pots veure el programa sencer.

La Almeza és idoni per a relaxar-se i trobar la pau que de vegades es perd a les grans ciutats. El poblet ofereix estar en contacte amb la natura i el silenci. Es troba a 93 quilòmetres de València, 11 d’Alpont, a uns 40 de Mora de Rubiols i a hora i mitja de les estacions d’esquí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Víctor, l’alacantí que ha canviat Anglaterra per Llombai, un paradís de la Vall de Gallinera]]> Parlar de Llombai significa per a moltes persones pensar en el Llombai de la Ribera Alta, el municipi que concentra negocis de venda de confecció de pell. Arribat aquest punt cal destacar que l’equip de "La ruta del despoblament" de Terra Viva n'ha visitat un altre, més menut i menys conegut, això sí, de moment. Ells han estat al llogaret que es troba a la Vall de Gallinera. Un nucli urbà a sols 23 quilòmetres de Pego i 93 d’Alacant, i un dels huit llogarets que formen aquesta vall, junt amb Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, La Carrotxa, Alpatró i Benissili. Tots ells integren el municipi de la Vall de Gallinera.

El Llombai de la Vall de Gallinera va quedar abandonat l’any 1977, en què el seu últim veí, un alemany que hi residia, va morir. Ara les coses han canviat i en poc més d’un any han arribat nous habitants al poble i ja hi ha set persones censades. L’equip de Terra viva ha parlat amb l’última família valenciana que va viure allí. Evarist ha explicat que la despoblació va començar als anys 50, quan els veïns de Llombai se n’anaven al poble del costat, a Alpatró, que estava més poblat.

Ara bufen nous vents per al llogaret. Amb l’arribada d’algunes famílies amb xiquets i xiquetes, com la de Víctor Alemany. Ell ha arribat amb la seua parella Jane Stoney i els seus fills. La família vivia a Anglaterra i en arribar la covid es va replantejar la seua vida i va decidir tornar a casa. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De ruta per l'aqüeducte romà de la Peña Cortada, als Serrans]]> Què et sembla una ruta de senderisme per dins d’una muntanya? Un recorregut que, a més, permet recórrer un dels camins de l’aigua construït en temps dels romans. Això és possible al poble de Calles, a la comarca dels Serrans. Aquest municipi muntanyós envoltat de natura atresora aquesta singular ruta a la Comunitat Valenciana. 

És la ruta de l'aqüeducte romà de la Peña Cortada, el tercer aqüeducte romà de la península Ibèrica en importància i també l’obra d'enginyeria romana més rellevant en terres valencianes. La presència d’aigua abundant als Serrans ho va fer possible i la necessitat d’aquella època de dur-la cap a altres llocs que no en tenien va donar com a resultat aquesta construcció tan important.

En començar l’ascens, ràpidament es passa del cultiu de secà a la vegetació de muntanya. L’arqueòleg Ricardo Cristal, durant el recorregut, ha explicat a l’equip de Terra viva que l’aqüeducte el van construir a l’àrea de la rambla d’Alcotas i del barranc de La Cueva del Gato. “És el tercer aqüeducte romà més rellevant de la península Ibèrica i l'obra d'enginyeria romana més rellevant en terres valencianes”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Huit propostes per a viure noves experiències turístiques aquest pont]]> Arriba el pont de desembre, i encara que les temperatures no ho posen fàcil, les ganes de trencar amb la rutina i viure noves experiències continuen molt presents. Per a les persones que busquen més enllà del turisme tradicional, el turisme d’experiències pren força i posa damunt la taula una àmplia oferta d’activitats. Per això et donem huit propostes per a aprofitar al màxim aquests dies de festa.

Sovint les abelles passen desapercebudes, però cada vegada som més conscients de la seua importància al món. Són les responsables de la pol·linització i imprescindibles per a la continuïtat de la flora del planeta, i a més, ens proporcionen productes tan valuosos com la mel, la gelea o la cera. Per a conéixer a fons tot el que fan aquests xicotets insectes per nosaltres i gaudir de la natura amb els cinc sentits, ApiVillores proposa una experiència de turisme apícola en què els participants es converteixen en apicultors per un dia. Menuts i adults s'enfundaran els equips especials per a veure com naixen les abelles, com produeixen la mel, com es reprodueixen o com es comuniquen. Una aventura que es completa amb una visita al poble de Villores, als Ports.

Els escape rooms són jocs de raonament en què un grup de persones tracta de desxifrar una sèrie d’enigmes que els permetran eixir d’una habitació abans que haja passat una hora. En un principi, aquest tipus d’oci està pensat per a viure'l en un espai tancat, però i si es trasllada a l’exterior? Propostes com la de Desafío Enigmático ofereixen tot un cap de setmana en què els turistes es converteixen en detectius que recorreran els carrers de la ciutat de València en una gran gimcana en què, entre misteris i pistes, s'inclou dinar, sopar i un espectacle de màgia i humor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Penàguila, un poble d'origen medieval envoltat de verd i de muntanyes que vol més veïnat]]> Aquest poble envoltat de verd, de muntanyes, fins i tot d'un safari privat amb girafes, és d'origen medieval. A Penàguila hi ha algunes tendes, un bar, un forn amb els seus forners, Enric i la seua dona. El poble també compta amb un Centre Integral de Majors (CIM) que, de manera gratuïta, ofereix als majors de seixanta anys serveis de podologia i fisioteràpia. Però, tot i això, els seus veïns volen més veïnat i que les famílies trien el seu poble per a establir-se.

Dues de les seues veïnes, Loreto i Juana, han explicat a l'equip de Terra Viva com va ser el procés del despoblament. I quina és hui dia la seua il·lusió. "Volem que vinga més gent al poble a viure, perquè a l'estiu quan el poble està ple fa goig". Per al seu poble sols tenen paraules boniques. "Penàguila té vistes, carrers bonics...". Però aquesta xicoteta població de l'Alcoià, com qualsevol localitat, necessita veïnat per a evitar el despoblament i la desaparició.

Ubicat a tan sols 17 quilòmetres d'Alcoi i a 72 quilòmetres de la ciutat d'Alacant, és un tranquil municipi on sols hi ha censades 330 persones. De bon matí un autobús arreplega els xiquets en edat escolar com Pau, per a portar-los a l'escola que es troba a Benilloba. Luz Boronat, sa mare, regenta una casa de turisme rural, Casa Rural Valor. Ella diu que "a Penàguila es viu molt bé". Aquesta casa rural —ha contat— era dels iaios paterns d'Enric Valor. "Ell venia molt al poble on arreplegava les rondalles que després va escriure de Penàguila".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Deu entorns naturals on gaudir de la tardor]]> Ja comença a notar-se. Les temperatures baixen i cada dia es fa fosc més prompte. Per fi estem a la tardor i tots els elements de la natura canvien en aquesta estació. Encara que a la Comunitat Valenciana costa que el verd dels arbres deixe pas als daurats, els rojos i els marrons, les serres i els boscos tenen un encant especial en aquesta època de l'any. Si vols gaudir de la bellesa de la flora i la fauna valenciana entre els diversos colors del fullatge, et proposem deu llocs, de nord a sud del territori, on poder fer-ho.

Penyagolosa és una de les muntanyes més identitàries de la Comunitat Valenciana. El parc natural abasta tres municipis: Vistabella del Maestrat, Xodos (Alcalatén) i Vilafermosa (Alt Millars), amb una superfície de 1.094,45 hectàrees. La varietat de pins, de roures i de moltes altres espècies que es poden trobar en aquest ampli espai tinten els arbres de diversos tons de verd, una postal digna de visitar.

La cirereta del pastís d'aquest parc natural la posa el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, una construcció medieval, destí de molts pelegrinatges de la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Huit cementeris de la Comunitat Valenciana que has de visitar]]> El turisme de cementeris no és una novetat. La qualitat i la bellesa de les criptes, de les estàtues i de les làpides que molts alberguen, o inclús la mateixa ubicació, és un incentiu perquè els amants de l'art i la història visiten els fossars al llarg de la geografia valenciana.

Els municipis, coneixedors d'aquest interés que creix any rere any, comencen a oferir plans alternatius per a traure el màxim partit a aquests espais de tribut als que ja no estan, precisament, recordant i difonent la seua història a veïnat i visitants.

Aquests són els cementeris més destacats que pots visitar a la Comunitat Valenciana, per diferents raons:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Desenterrats', una sèrie rodada íntegrament a Alcoi: reconeixes les localitzacions?]]> Les localitzacions de la sèrie d'À Punt ‘Desenterrats’ contribueixen a l'ambientació de misteri de la ficció i podrien ser considerades un personatge més d’aquest thriller psicològic. La sèrie ha sigut rodada íntegrament en escenaris naturals. Et contem on es troben els escenaris del rodatge. Les principals localitzacions es troben a Alcoi, excepte una, que està a Banyeres de Mariola. La col·laboració de l’Alcoi Film Office ha estat vital en el desenvolupament de la producció.

És la localització principal de la sèrie i representa el sanatori on el Dr. Samuel i el seu ajudant Albert tracten un grup de pacients amnèsics. Una localització clau en la trama principal, en la qual destaca l'edifici construït a la vora del barranc, el misteriós bosc de carrasques, la cova que connecta la zona oculta del sanatori i la tortuosa carretera d'accés. Un atractiu visual afegit és la vegetació que, pel fet d'haver-se rodat entre tardor i hivern, aporta un color espectacular a les preses aèries.

Un entramat de passadissos subterranis i sales que en la sèrie són els sets de rodatge de la part oculta del sanatori, que també connecta amb el bosc a través d'una altra localització espectacular: un antic depòsit d'aigües del segle XIX situat al nucli antic d’Alcoi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Deu postes de sol idíl·liques a la Comunitat Valenciana]]> Arriba la recta final de l'estiu i cal aprofitar els últims dies de vacances, especialment ara que les altes temperatures donen un respir. Encara que tornem la rutina, les ganes d'explorar el paisatge valencià continuen ben presents.

Per això, una de les activitats idònies d'aquesta època de l'any és veure la posta de sol, ja que amb les temperatures més baixes, ens podem desplaçar amb menys dificultat i gaudir d'aquesta meravella de la naturalesa, al mateix temps que descobrim nous paratges.

Perquè no et perdes les millors postes de sol de la Comunitat Valenciana, hem preparat una llista de deu llocs indispensables des d'on poder veure-les en tota la seua esplendor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Alqueria Calatrava, un dels racons mil·lenaris de Borriana]]> La riquesa històrica dels valencians no deixa de sorprendre Hu Zhao. En la seua incessant recerca d’un lloc on habitar, el presentador de Xino xano ha descobert a Borriana un racó molt especial. Es tracta de l’alqueria Calatrava, una masia amb més de 1.000 anys d’història, ubicada prop del riu Sonella o també anomenat Anna, a la comarca de la Plana Baixa.

Aquesta construcció de l’època musulmana es remunta al segle XI i és la torre de guaita més antiga de tot el terme de Borriana i una de les millors conservades fins al moment. Presenta un caràcter defensiu, allunyada del nucli de la població. Com a ciutat emmurallada, Borriana es defensava mitjançant un seguit de talaies i masies fortificades, de les quals l’Alqueria Calatrava n’és un exemple. De fet, la torre Calatrava, deu el nom al rei Jaume I que la va donar a l’orde de Calatrava. Declarada bé d’interés cultural per la Generalitat Valenciana ara l'Alqueria Calatrava és un hotel perfectament conservat, testimoni d'un altre temps i del pas irremeiable dels segles.

Més de 10.000 metres quadrats, on a banda de l’estança principal es pot gaudir de terrenys cultivables, entre els quals destaquen els tarongers i els arbres fruiters. Sens dubte un enclavament únic en total sintonia i harmonia amb la natura que ha enamorat l'intrèpid xinés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Deu plans multiaventura per a descobrir la Comunitat Valenciana amb dosis extra d'adrenalina]]> Relaxar-se a la platja, perdre's pels carrers d'una ciutat o passar uns dies de tranquil·litat en un entorn natural són propostes vacacionals que agraden a quasi tot el món, però després de les restriccions a causa de la pandèmia el cos demana acció.

Aquest estiu, el primer sense pràcticament mesures restrictives des del 2020, es presenta com l'ideal per a practicar turisme actiu. I la Comunitat Valenciana guarda vertaders tresors, paratges naturals i instal·lacions multiaventura per a aficionats, però també per a experts apassionats de l'adrenalina.

De nord a sud, en el següent compartim deu propostes per a gaudir al màxim l'estiu a l'aire lliure en el nostre territori.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La ruta de Los Chorradores, el paratge natural estrela de Navarrés]]> A l’interior de la Comunitat trobem una ruta fluvial que amaga racons meravellosos. La ruta de Los Chorradores és el paratge natural estrela del municipi de Navarrés que ha visitat la nostra reportera del programa ‘Bona Vesprada’, Rosa Porta. 

En aquesta ruta trobarem diferents xorradors i cascades d’aigua i  una gran varietat de vegetació al llarg de tot el recorregut;  xops, paulònies, oms i lledoners entre altres.

La primera parada és la font Clara, la joia d’aquesta ruta, on naix l’aigua i cau en forma de cascada a través de les pedres i que obri un camí cap al barranc on continua aquest recorregut. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El patrimoni que era i que ha de continuar sent: els pobles abandonats a la Comunitat Valenciana]]> Et sonen Xivert, Los Mores o Las Olmedillas? Són alguns dels pobles que, per circumstàncies humanes o naturals, foren abandonats i ara són complets desconeguts. Encara que no són referència com a destinació turística a la Comunitat Valenciana, presenten un encant i tot un patrimoni que conta la història del que vam ser anys enrere. 

Recuperar la història d'aquests pobles i ubicar-los al mapa ha estat l'objectiu de Pobles valencians abandonats, un llibre en què el seu autor, Agustí Hernández, ha fet tot un treball de recerca gràcies al micromecenatge. En aquest llibre es fa un recull d'informació de trenta dels pobles abandonats de la Comunitat Valenciana. Són els següents: 

Entre els motius pels quals foren abandonats hem trobat quatre coincidències: l'expulsió dels moriscos, la Guerra Civil, la inundació o la construcció d'embassament i, sobretot, l'èxode rural. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["A la Pobla de Benifassà els xiquets són més feliços que en cap altre lloc"]]> La Pobla de Benifassà és un dels pobles del parc natural de la Tinença de Benifassà, junt amb Bel, el Bellestar, el Boixar, Castell de Cabres, Coratxà i Fredes. Un lloc envoltat de natura entre dues comarques, la dels Ports i el Baix Maestrat. Un lloc idíl·lic molt a prop de tot, però amb la seua singularitat.

Es troba a tan sols 35 quilòmetres de Morella i a només 50 quilòmetres de la mar i de Vinaròs. També té molt prop la Sénia (Catalunya), d'on dista sols 15 minuts. La Pobla de Benifassà, igual que la resta dels pobles del voltant, és un lloc per a viure-hi, per a somiar-hi, per a treballar-hi, per a descansar-hi un cap de setmana, per a gaudir-hi de la vida. Qui ho diu són persones que no sempre han viscut allí, però a qui la vida i els projectes empresarials els han portat fins allí.

És el cas de Teresa Sánchez, propietària de l'hotel La Tinença, que en Terra viva ha explicat que "a diferència d'una gran ciutat, ací hi ha menys serveis; això no obstant, tenim molta més qualitat de vida. Ací els menuts i menudes són més feliços que en qualsevol altre lloc. Açò no té comparació".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ens endinsem en la selva mediterrània del Desert de les Palmes]]> La reportera de 'Terra viva' Belen García ha quedat a Cabanes (Plana Alta) amb Chema Rabasa, que treballa com a guia turístic per anar-se'n de ruta. En aquesta ocasió, han triat la ruta de les Santes, al Desert de les Palmes.

Per a començar, s'endinsen en la selva mediterrània. "Tunels en el temps que ens traslladen a temps passats on les selves tropicals eren més comuns del que imaginem a la Mediterrània. És com si entrares en un altre món", explica Chema Rabasa. D'aquestes antigues selves tropicals, i a causa dels canvis climàtics, sorgeixen la selva i la màquia mediterrànies.

Durant aquest recorregut ens trobem amb una sorpresa geològica, segons detalla Rabasa. "El rodeno d'una banda, i les pissarres del paleozoic, d'una altra". El rodeno prové d'arenes d'antics rius tropicals, i la pissarra d'acumulacions d'argiles i crustacis marins.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El ball pla: la dansa folklòrica de Sant Mateu que ha enamorat Hu Zhao]]> Amb l’entusiasme i la il·lusió de qui comença una nova etapa, l’intrèpid Hu Zhao ha estrenat Xino xano a la capital històrica del Baix Maestrat, Sant Mateu. Aquest enamorat de la nostra terra torna a recórrer pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana a la recerca d’un lloc per a establir-se. 

Però, descobrir el nostre territori, no de visita turística ni cultural, sinó amb la perspectiva de posar arrels, requereix aprofundir en les tradicions i la idiosincràsia de cada localitat. En aquest sentit, un dels costums més arrelats que uneix els santmateuans és, sens dubte, el ball pla. Es tracta d’una dansa folklòrica de gran tradició en la localitat que es transmet de pares a fills des de temps immemorials. Declarada festa d’interés turístic local de la Comunitat Valenciana, aquesta dansa es coordina en parella i la singularitat consisteix en un conjunt de característiques com la indumentària de les parelles, les cançons associades i els diferents balls segons l’edat o l’estat civil de qui balla.

Hu ha comprovat com els més menuts aprenen la tradició des dels tres anys i fins i tot s’ha animat a ballar aquesta dansa típica rodejat de la mirada atònita de la xicalla. Sense ser especialment hàbil amb les castanyoles, aquest valencià de cor ens ha tornat a deixar una simpàtica fusió de cultures!

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Estiuejar al segle XIX: una mirada als balnearis històrics valencians]]> Amb els balnearis i la pràctica balneària va arribar una nova concepció de la medicina. La curació de certes malalties podia combinar-se amb l'oci, les vacances i l'estiueig. Es tractava d'una pràctica que, si bé no estava a l'abast de tothom, tampoc suposava una despesa prohibitiva. Eren construccions orientades a gaudir de les aigües termals, en uns casos, i en altres de les aigües del mar Mediterrani. El programa d'À Punt Ciutats Desaparegudes fa un repàs de la història de la pràctica balneària en terres valencianes, des de la fi del segle XIX

Era una novetat molt atractiva per a la societat del segle XIX. Estiuejar en un balneari comportava salut, progrés i, fins i tot, també una nova manera de socialitzar. Amb els balnearis es van posar algunes de les pràctiques d'oci modern que hui dia perduren. També van contribuir a instaurar l'estiueig d'oci per sempre.

A cavall entre els segles XIX i XX van sorgir un bon nombre de balnearis per tot el món i també a la Comunitat Valenciana. Primer es van situar al voltant de les fonts termals i després també a prop de la mar. En el cas de les infraestructures de l'interior, els balnearis valencians oferien beneficiar-se de l'aire pur de la muntanya combinat amb les aigües amb forta mineralització i propietats sanadores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quants fars hi ha a la Comunitat Valenciana?]]> Parlem de fars i farers, una espècie en perill d'extinció. Des dels temps dels grecs tenim fars a la nostra terra i era l'únic mitjà per a saber per on anaven els vaixells. No hi ha un far igual a l’altre, cada far té un dibuix i un codi de llums propi, de manera que es puguen reconéixer com a únics i així poder-los ubicar a colp d’ull. A la Comunitat Valenciana, tenim un parell de fars dissenyats per dones, dos que encara estan habitats, un que encara es visitable. En total quinze fars repartits per tot el litoral valencià. Els repassem:

 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Casa del Bou, un llegat arquitectònic de la ruta de la seda]]> La Casa del Bou, a Albalat de la Ribera, és una de les poques cases senyorials que s'hi conserven. Edificada en el segle XVIII és la casa més antiga de la localitat i és considerada un dels recursos arquitectònics més emblemàtics i de més valor de la ruta de la seda a la Comunitat Valenciana. El seu estat de conservació permet transportar el visitant a una època en que les 2/3 parts de les terres regades per la sèquia reial del Xúquer estaven plantades amb moreres. 

A banda del seu valor històric, la casa també té un estil arquitectònic ressenyable. Es tracta d'una casa rural compacta de pisos paral·lels a la façana i un eix transversal centrat a la planta. Gran part de la seua importància radica en la unitat estructural que manté i que possibilita la lectura de cada un dels elements que configuren la seua ordenació i distribució, tant interna com externa. A la planta baixa hi havia l'habitatge, així com un pati per a guardar-hi els animals, mentre que els pisos superiors s'utilitzaven com a magatzem i per a altres activitats que sostenien l'economia familiar.

Com ens conta Xavi Rausell, professor d'indumentària tradicional, "els cucs de seda es posaven en les andanes per a criar, per a fer el capoll de seda". Aquesta part alta de l'alqueria és la que quedava aïllada de la humitat i la fredor de la terra i afavoria la cria. En moltes localitats s'hi integrava també el secatge del tabac, que es penjava del sostre. Les dones i els xiquets jugaven un paper molt important en la producció de la seda. La cria de cucs, la cocció dels capolls, l'extracció del fil i l'obtenció de la fibra de seda eren faenes quotidianes que tothom podia fer a casa. L'última part de la cadena productiva quedava en mans dels artesans i els velluters.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Molinar, una tranquil·la aldea de cases de pedra en plena natura]]> El riu Palància dona la benvinguda a tots els visitants d'El Molinar, un xicotet nucli de població que forma part del Toro (Alt Palància). Es diu així perquè els veïns i veïnes de localitats pròximes anaven allí a moldre el blat. L’aldea va arribar a tindre 100 habitants però a partir dels anys seixanta van emigrar quasi tots. 

Cases de pedra ben conservades, silenci i natura són els atractius que ens ofereix El Molinar, un refugi a la serra del Toro on pareix que s’ha parat el temps.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La casa Cuesa, un símbol de la recuperació del patrimoni valencià]]> Enmig de l'horta xativina, a la Costera, es troba una alqueria que data del segle XV. Deshabitada des de 1934, Pep Gimeno 'Botifarra' ja es va fixar en ella de ben xicotet quan muntat a l'haca passava pels voltants amb sa mare. El 2016 l'alqueria estava en ruïnes i el seu propietari, Fernando Merry del Val, exconseller del govern autonòmic de Madrid, quasi ni coneixia la seua ubicació. Botifarra, mostrant el seu interés per l'immoble, va aconseguir reunir-se amb el diplomàtic per tal de formalitzar la compravenda. Per fi, el seu somni es va fer realitat: la casa Cuesa era seua.

També coneguda com la casa dels Pròxita, per un antic llinatge local, la transformació de l'alqueria va començar amb l'ajuda del seu germà, Eliseo i el seu fill, Josep, de manera molt modesta. Pep ens conta en El meu lloc al món, que van començar per la teulada, ja que "qui no arregla una gotera, després ha d'arreglar la casa sencera". Encara que les reformes continuen, la casa s'ha convertit en un punt de referència per a la cultura valenciana i ja s'hi han pogut celebrar trobades, com els concerts homenatge als sanitaris del juny de l'any passat.

"Açò és la casa de qui vulga", diu Pep Gimeno 'Botifarra', qui vol omplir la casa Cuesa de gent que vinga a "llegir poesia, fer una exposició de pintura". I també de música en valencià: "la cançó popular és del poble i s'ha de tornar al poble".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bocairent, un poble de cine]]> Miguel Albadalejo volia una casa des de la qual es poguera veure tot el poble. Bocairent va ser triat com l'escenari ideal per la seua peculiar orografia, amb cases apinyades, i la casa de Milagros Vañó, veïna d'aquest poble de la Vall d'Albaida, el punt perfecte des del qual "es vera que les dones protagonistes vivien a la vista de tot el món". Situada a la zona dels Corrals, prop de la font del Ferrís, aquesta casa, il·lustrava a la perfecció "el control social" tan propi dels pobles xicotets que buscava Albadalejo.

Una vegada trobada la localització, el següent pas era demanar permís de rodatge. "Va vindre amb una xica de l'Ajuntament", recorda Milagros Vañó, qui, a banda de prestar la casa, va servir d'exemple per a inspirar Flora, la protagonista de 'Nacidas para sufrir'. "Me'n vaig a fer herba, avie els conills, regue les plantes i eixa senyora havia de fer totes eixes faenes també".

A Bocairent no havien viscut mai un rodatge cinematogràfic i, segons diu Albadalejo, això es nota "perquè no tenien les defenses preparades, ja que cap equip de rodatge els havia pertorbat mai". Més de 200 persones van participar com a extres i aquesta primera experiència com a plató de cinema, va marcar un punt d'inflexió a la localitat. Es va obrir la porta a altres produccions com Balada triste de trompeta, d'Álex de la Iglesia, o Un cuento chino, de Sebastián Borensztein i guanyadora del premi Goya al millor film iberoamericà el 2012, entre altres guardons. A més, Como estrellas fugaces, d'Anna di Francisca, i Celos, de Vicente Aranda, també compten amb escenes ubicades a la població.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'espectacular cascada d'El Salto de Xella]]> Terra viva ha visitat un dels paratges més emblemàtics de la Canal de Navarrés, El Salto de Xella. A l'espectacular cascada de 25 metres s'arriba seguint el llit del riu Sellent, enguany amb un cabal crescut gràcies a les freqüents pluges.

Des de les altures de Xella ja es pot contemplar el gran salt d’aigua envoltat de vegetació i muntanyes. De camí cap a la cascada, trobem altres punts d'interés, com ara les ruïnes de l'antiga central hidroelèctrica i la coneguda com la Cova que plou, on podem observar estalactites i estalagmites formades per l'aigua que es filtra a través del sostre de la cova.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres singularitats del Penyagolosa que desconeixies]]> El parc natural del Penyagolosa reuneix unes característiques geogràfiques que el fan molt singular. En El meu lloc al món hi hem estat amb la periodista i presentadora Laura Grande per descobrir-les i oferir-te una passejada amb una visió molt diferent.

Els paisatges que envolten el cim del Penyagolosa són bressol de l'excursionisme per la diversitat de la vegetació i fauna. D'això sap prou, Maribel Sancho, qui va a comprar a cavall i viu sense televisió a la Masía Roncales, ubicada al cor del parc natural en el municipi de Vilafermosa. "És la humitat que li dona el riu, l'altitud i l'orientació tan diversa el que fa que trobem espècies vegetals que normalment estan a 500 metres més d'altitud", ens conta Maribel.

Laura Grande també ha parlat amb Jose Edo, amic seu i guia rural, qui ens mostra una fulla d'auró, que apareix a la bandera del Canadà i que és més pròpia d'altres zones. Al Penyagolosa dominen els pinars, tant de pi roig com de negre, però també abunden l'auró, el til·ler, el reboll, el grevoler, la pomera silvestre i el teix. "Estem en un bosc amb espècies pròpies de zones més fredes d'Europa, el Penyagolosa és com un bosc eurosiberià", diu Jose. En les penyes del cim creixen plantes estranyes, entre les quals destaca el gerani de Cavanilles, anomentat així en honor al descobridor, un botànic valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La ruta dels molins d'Alboraig, senderisme per a tota la família]]> El programa Terra viva ens mostra la ruta dels molins d'Alboraig, un camí senzill i apte per a tota la família. Durant tot el recorregut ens acompanya el riu Bunyol, una font de riquesa hídrica per als pobles del voltant. La zona destaca per la seua biodiversitat, i la bellesa del paisatge, on trobarem una desena de molins, alguns dels quals s'han rehabilitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una ruta pels clots d'aigua del barranc de les Salines de Cirat]]> Al municipi de Cirat s'amaguen, al barranc les Salines, nou clots d'aigua clara i fresca on ja està tot preparat per a donar la benvinguda a l'estiu. En Terra viva han fet una ruta amb parada al Pozo Negro, el de més profunditat, la Poza de la Bañera, on els xiquets gaudeixen molt, i la Poza de la Caldereta, el punt final del recorregut.

El barranc es troba al límit de la serra d'Espadà i el riu Millars. Porta aigua durant pràcticament tot l'any. Les roques de gres roig s'han esculpit amb el pas de l'aigua i del temps. Han generat un paisatge únic molt ben preservat i estimat pels veïns del poble.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els millors plans de turisme actiu a Montanejos]]> Eres un amant del turisme de multiaventura? Montanejos, a l'Alt Millars, ofereix un ampli ventall de possibilitats per a fer esports i conéixer la fauna i la flora d'aquest paratge natural.

David Vizcaino, director de la Fundació de Turisme de Montanejos, explica a 'Terra Viva' que "el control de l'aforament que hi fan des de fa dos anys ha millorat molt la qualitat de l'aigua, de l'arena i de les platges continentals per la disminució de l'impacte humà". El turisme actiu, junt amb la formació mediambiental –indica Vizcaino– "és molt favorable pel baix impacte en el medi natural i perquè permet tindre un turisme no estacionalitzat".

Rafa Bosch, gerent de Máxima Aventura, ens conta totes les possibilitats de multiaventura, entre les quals hi ha ràfting, canoràfting, hidrotrineu (que es desenvolupen en aigües braves), caiac (en aigües tranquil·les), barranquisme al barranc de La Maimona...

Continua llegint-ho en el web

]]>