<![CDATA[À Punt - Camí de la novena]]> 10 <![CDATA[À Punt - Camí de la novena]]> <![CDATA[Vora un centenar d'aficionats denuncia la venda d'entrades fantasma a La Cartuja]]> Deu dies després de la final de la Copa del Rei, la polèmica per les entrades continua. Una parella d'aficionats valencianistes ha presentat una queixa formal al club perquè no hi havia els seients que els corresponia en les entrades comprades per internet. Com ells, un centenar d'espectadors també compraren localitats fantasma i hagueren de veure drets el partit a La Cartuja.

És el cas de Fernando i d'un amic seu. Són abonats del València des de fa deu anys i els dos compraren entrades a través del web oficial del club en la fila 34. Però quan entraren es trobaren una amarga sorpresa: la fila no existia o, almenys, ja no, perquè es podia veure que en algun moment sí que havia existit. No obstant això, veren el partit com pogueren.

Ara han presentat una queixa formal al València, en què demanen que els tornen almenys els 89 euros que va costar cada entrada. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'altra copa perduda a Sevilla]]> Tot i que la Copa del Rei ha deixat un regust amarg i trist en l'afició valencianista, aquests esdeveniments deixen històries que perduren en el temps.

És el cas de l'aficionat que porta el compte de Twitter @garbellar. Aquest ha volgut crear tot un moviment en xarxes socials per a recuperar el propietari d'una Copa del Rei de cartó pedra que es va trobar als voltants de l'estadi de La Cartuja oblidada, no se sap si per la frustració de la derrota o per una distracció.

Aquest usuari ha fet un fil de Twitter en què ensenya la copa, com va ser la història d'agarrar-la per tal que no se la quedara cap aficionat del Betis i com va ser el recorregut d'unes dues hores amb ella des de l'estadi fins a l'hotel on estava allotjat, en què no parava de trobar-se aficionats verd-i-blancs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quin és el futur del València?]]> La derrota a Sevilla en la final de la Copa del Rei deixa el València, una temporada més, sense jugar a Europa. Aquesta situació tindrà conseqüències econòmiques i, per tant, són moltes les incògnites que s'han de resoldre en el futur d'un club a la deriva, una plantilla justeta i un entrenador decebut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['La Bordaleta', una cançó per a conquistar la novena]]> Sara i Israel, dos aficionats valencianistes, van posar de moda la cançó 'La Bordaleta' ara fa uns mesos. Amb motiu de la classificació del València per a la final de Copa, s'ha gravat una nova versió al Mestalla amb la participació d'Elías Rubio, Zanon SHK i el grup valencià Salvaje. L'afició espera guanyar la novena Copa pujada a 'La Bordaleta'.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[D'Utrillas a Sevilla: el camí cap a la final de Copa]]> El camí del València cap a la final de la Copa del Rei a Sevilla va començar a la província de Terol. Fins a arribar a La Cartuja, l'equip de Bordalás ha hagut d'eliminar l'Arenteiro, el Cartagena, l'Atlètic Balears, el Cadis i l'Athletic. L'últim obstacle cap a la novena és el Betis de Pellegrini i Joaquín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Bronco', una cançó per a guanyar la final de la Copa]]> 'Bronco' és la nova cançó de la veterana banda de rock valenciana La gran esperanza blanca, un grup 100% valencianista que s'ha inspirat, per quarta vegada, en el club de Mestalla per a compondre les seues lletres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les huit Copes del Rei del València]]> El València buscarà a La Cartuja de Sevilla la novena Copa del Rei en la història del club. El València CF va conquistar la primera Copa del Rei (en aquella ocasió, Copa del Generalíssim) l'any 1941, en guanyar la final per 3-1 a l'Espanyol a l'estadi de Chamartín. La segona va arribar huit anys després, en véncer per 1-0 a l'Athletic de Bilbao al mateix escenari. La tercera la va aconseguir en la dècada dels cinquanta, exactament el 1954, quan els blanc-i-negres van derrotar el Barcelona per 3-0 a l'estadi de Chamartín. Per a la quarta, van haver d'esperar tretze anys. La víctima va tornar a ser l'Athletic Club (2-1) al Santiago Bernabéu. I dotze anys després, el 1979, va arribar la cinquena, amb Mario Kempes com a heroi. El València guanyà per 2-0 el Reial Madrid a l'estadi Vicente Calderón.

Les tres últimes Copes del Rei del València ja són més recents. La sisena la va aconseguir el 1999 en véncer per 3-0 l'Atlètic de Madrid, precisament a La Cartuja, l'escenari de la final d'aquest any. Nou anys més tard, va guanyar la setena, després de superar el Getafe per 3-1 en la final disputada al Vicente Calderón. La huitena, i última fins ara, va ser fa tres anys al Benito Villamarín. L'equip de Marcelino va derrotar per 2-1 el Barça de Messi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una ajuda divina per a guanyar la Copa]]> Com és tradició, si el València guanya la Copa, aniran a oferir-li-la a la basílica de la Mare de Déu. Però ja a Sevilla, l'afició valencianista té en l'església de Sant Vicent Màrtir un lloc per a resar per la novena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La història de la confecció del trofeu de la Copa del Rei]]> El trofeu de la Copa del Rei que alçaran José Luis Gayà o Joaquín té l'origen a Madrid. La joieria Alegre és l'encarregada de confeccionar el trofeu des del 1940.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Claudio López: "Tornar a La Cartuja posa la pell de gallina"]]> À Punt Mèdia ha pogut compartir uns minuts amb l'heroi de la sisena, Claudio 'El Piojo' López, que, 23 anys després ha tornat a l'estadi de La Cartuja. L'argentí ha confessat que tornar a un lloc que el va fer tan feliç li ha posat la pell de gallina. 'El Piojo' confia que el València aconseguirà la novena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El valencianisme pren Sevilla en cotxe, autobús, tren i avió]]> L'afició no faltarà a la cita de la final de la Copa a Sevilla. Més de 20.000 valencianistas estaran amb l'equip a La Cartuja. L'opció preferent per a viatjar ha sigut el cotxe, però alguns també hi han anat en autobús, tren i avió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Set bètics amb passat valencianista]]> Set exjugadors del València s'enfrontaran en la final de la Copa a l'equip de Bordalás amb la camiseta del Betis. Joaquín, Sergio Canales, Andrés Guardado, Víctor Ruiz, Borja Iglesias, Víctor Camarasa i Martín Montoya han jugat en el passat amb el club del Mestalla. Joaquín és l'únic futbolista que ha guanyat la Copa amb els dos equips.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El València tria el centre de Sevilla per a allotjar-se]]> A diferència de la Copa del 2019, quan l'equip es va allotjar a Jerez de la Frontera, a 80 quilòmetres de la seu de la final, el València ha optat aquesta vegada per l'NH Collection Sevilla, al centre de la ciutat. José Bordalás li ha volgut donar normalitat al partit i ha decidit anar al mateix hotel que l'equip visita quan viatja a Sevilla pels partits de Lliga.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La novena es queda a onze metres]]> Un llançament fallat per Yunus Musah en la tanda de penals ha desequilibrat l'empat entre el Betis i el València en la final de la Copa del Rei, que es quedarà a Sevilla. L'equip de Bordalás perd l'opció que tenia de guanyar un títol aquesta temporada i s'esvaeix la principal via per a tornar a Europa, que ara només podrà ser per la Lliga.

Tot i la importància del duel i el suport de l'afició valencianista, els de Mestalla han eixit gelats al duel i el Betis ha colpejat primer amb un centre a l'àrea menuda que Borja Iglesias ha rematat de cap. Però en un contraatac ha arribat l'empat amb una assistència magistral d'Ilaix Moriba que ha convertit, no amb menys mestria, Hugo Duro.

Amb el gol, la imatge del València ha millorat respecte a l'oferida en els primers minuts i ha sigut, en alguns trams del duel, fins i tot superior als de Pellegrini, encara que el porter Giorgi Mamardashvili i els pals han evitat també que els bètics s'hi avançaren de nou.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bordalás: “Ens acusen de coses que no són certes, som l’equip que més faltes rep”]]> L’entrenador del València, José Bordalás, ha comparegut davant els mitjans de comunicació abans de la final de la Copa del Rei contra el Reial Betis que es disputa aquest dissabte a Sevilla. El tècnic alacantí s’ha defés dels atacs rebuts per part del club andalús i ha assegurat que se’ls acusa de coses que no són certes: “Som l’equip que més faltes rep”.

Bordalás feia al·lusió a unes declaracions de l’entrenador bètic, Manuel Pellegrini, en què assegurava que esperava un partit amb moltes interrupcions i que no poden caure “en les provocacions i en els colps del València”, acusant l’equip blanc-i-negre d’antiesportiu. “Són unes paraules irrespectuoses i fora de lloc i es falta el respecte al club, amb l’objectiu d’intentar condicionar”, ha reivindicat l’entrenador alacantí. 

Respecte al partit, Bordalás ha dit que arriben molt motivats per la resposta que està tenint l’afició amb l’equip, tal com s’ha reflectit abans de l’eixida de l’equip de l’aeroport de Manises. “Serà una final complicada contra un rival com el Betis, que està en una gran temporada amb una plantilla increïble i que, quasi, quasi, juga com a local”. L’entrenador valencianista també ha apuntat que està convençut que Gabriel Paulista podrà jugar la final. De fet, el central ha participat en l’última sessió prèvia al partit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ximo i Laura, més de 100 anys de valencianisme]]> Ximo i Laura, un matrimoni que ha viscut 11 finals de Copa del Rei amb el València, ens ha obert les portes de sa casa, quasi un museu de l'equip valencianista, per a rememorar alguns dels seus millors records dels èxits valencianistes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Roda de premsa de l'equip arbitral de la final de la Copa del Rei]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'afició valencianista acomiada l'equip de Bordalás rumb a Sevilla]]> Desenes d'aficionats i d'aficionades del València han acomiadat l'equip entrenat per José Bordalás a l'aeroport de València, des d'on ha eixit per a disputar la final de la Copa del Rei, a l'estadi de La Cartuja.

El tècnic alacantí s'emporta tots els seus futbolistes encara que haurà de fer diversos descarts abans del duel. El president del club, Anil Murthy, també ha viatjat amb l'expedició valencianista cap a Sevilla, on no s'espera la presència del màxim accionista del club, Peter Lim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camí de la novena | La Copa del Rei del 2019]]> Després de l'última Copa del Rei l'any 2008, el València CF arribava a l'any del seu centenari en una bona dinàmica i amb la necessitat de començar a lluitar per fites superiors. Una era la d'aconseguir un títol.

Amb l'opció de la Lliga quasi impossible per la gran lluita entre el Reial Madrid, el Barcelona i l'Atlètic de Madrid; i la gran dificultat de la Champions League, la Copa del Rei concentrava moltes de les esperances. Encara que a mitjan temporada, aquestes esperances es veurien modificades per l'eliminació de la Champions i classificació, per tant, per a l'Europa League.

El València, que havia assolit certa estabilitat amb Marcelino García Toral i una plantilla amb jugadors consolidats de talla mundial com Guedes, Kondogbia, Carlos Soler o Rodrigo Moreno, va fer una temporada de menys a més.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així és La Cartuja, l'estadi de la final de Copa del Rei]]> Una ciutat especial per al València i un estadi, el de La Cartuja, on fa 22 anys els xics de Claudio Ranieri van guanyar la sisena Copa del Rei.

Un estadi que al valencianisme li porta grans records i que ens descobreix el nostre company Ximo Tamarit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[José Bordalás: "Hem superat les expectatives"]]> El València CF afronta aquest dissabte el partit més important de la temporada, tota una final de la Copa del Rei contra el Reial Betis i el Sevilla.

Però abans, un equip d'À Punt Mèdia ha pogut entrevistar el seu tècnic, José Bordalás, que ha analitzat la situació del club i com arriba al duel.

Bordalás ha assegurat que només el fet d'arribar a la final ja supera totes les expectatives posades en la temporada. "Hem aconseguit estar en una final quan ningú s'ho esperava", ha dit. De fet, aclareix que al principi de la campanya no era una prioritat la Copa del Rei, sinó millorar el resultat de les temporades anteriors. No obstant això, ara guanyar la Copa és una obligació pel fet de tindre un títol disponible i pel que suposaria per al club jugar competició europea la temporada vinent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bombai: "Fa tres anys ens van ploure crítiques per fer la cançó en castellà"]]> À Punt ha rebut la visita d'un grup musical molt especial. Es tracta de Bombai. Famós per cançons com "Solo si es contigo" o "Tú me has cambiado", el grup valencià va fer l'himne del centenari del València l'any 2019. Enguany, amb la classificació del València CF per a la final de la Copa del Rei, el grup ha tornat a versionar el tema en valencià, i ja és tot un èxit.

Els components ens han dit que van rebre moltes crítiques en el passat per la seua versió en castellà. De fet, Vicent, el component que toca l'ukulele, assegura que ja en origen "la cançó hauria d'haver sigut en valencià, però que el club no va voler".

Ara, amb la nova versió han estat a les instal·lacions d'À Punt Mèdia on hem pogut parlar amb ells i on ens han pogut cantar aquest himne que sonarà a la fanzone de Sevilla on cantaran davant de milers d'aficionats valencianistes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camí de la novena | La Copa del Rei de 2008]]> El València CF va quallar la temporada 2007-2008 una de les pitjors temporades en lliga de la seua història, a pesar de finalitzar dècim. Patiren més del que estava previst i arribaren inclús a coquetejar amb les posicions de descens.

L'equip venia d'una època daurada en què havia aconseguit una Copa del Rei l'any 1999, dos finals de Champions League en 2000 i 2001, dues lligues en la 2001/2002 i en la 2003/2004, una UEFA que formava el doblet en aquesta última temporada i una Supercopa d'Europa a l'inici de la temporada següent. Per això, la pressió per a obtindre nous títols era més alta que mai.

Aquell any el València va fitxar com a entrenador Ronald Koeman després de dos anys amb Quique Sánchez Flores al capdavant del primer equip. El neerlandés, que arribava amb la imatge de gran guanyador, va provocar una de les etapes més convulses del conjunt valencianista. Només arribar va apartar de l'equip tres dels emblemes del València, Santiago Cañizares, Miguel Ángel Angulo i David Albelda. A pesar de tot comptava en la plantilla amb jugadors com David Villa, Fernando Morientes, David Silva, Rubén Baraja o un jove Juan Mata.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coneixem la Peña Bética Puerta la Carne, la degana del futbol espanyol]]> A Sevilla es viuen amb autèntica passió els dies previs a la final de Copa del Rei entre el València i el Betis. Sobretot en la penya degana del futbol europeu.

En ple centre de la capital andalusa està Puerta la Carne. S'han passat els últims 95 anys animant el seu equip.

Són els creadors del famós crit de guerra "Viva er Betis manque pierda" i durant cada partit viuen amb autèntica il·lusió i fervor els partits del conjunt verd-i-blanc. Aquest de segur que serà un partit molt especial, i nosaltres hem volgut conéixer, de primera mà, aquest entranyable lloc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[José Luis Gayà: "Seria indescriptible poder alçar un títol amb el València"]]> En el València un dels que té depositada més il·lusió en la final de Copa és el capità, José Luis Gayà. À Punt Mèdia ha tingut l'oportunitat de parlar amb qui seria l'encarregat d'alçar el desitjat trofeu. El de Pedreguer ja va ser titular en la final del 2019 i ara torna amb més galons, disposat a continuar fent història amb el club de Mestalla. 

Gayà assegura que vol gaudir del partit i tractar de guanyar-lo perquè no sap si tornarà a succeir. El de Pedreguer aspira a entrar en la llista —amb Monzó, Roberto Gil i Camarassa— de valencians que han alçat un títol com a valencianistes.

També vol entrar en la història de l'equip on sempre ha estat i en el qual li agradaria retirar-se com altres one club man del València com Puchades, Mestre, Claramunt o Camarasa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camí de la novena | La Copa del Rei del 1999]]> Després de quasi vint anys sense guanyar un títol, el València va aconseguir-ne dos en una mateixa temporada, la 98-99. L'any va començar amb la conquista de la Intertoto que va suposar poder competir en la Copa de la UEFA. Però el vertader èxit de la temporada va ser la consecució de la sisena Copa del Rei.

En els vint anys anteriors, el València havia viscut una de les etapes més fosques de la seua història, amb una crisi econòmica i un descens a la Segona Divisió l'any 1986, però que assoliria recuperar la categoria en només una temporada.

Amb la recuperació del club i l'aposta per joves talents amb veterans de la casa, l'equip va arribar a la segona part de la dècada dels 90 especialment consolidat entre els millors equips d'Espanya. Amb Ranieri com a tècnic, l'italià va decidir desfer-se de jugadors de renom, però conflictius, com ara Romario, o d'altres com Marcelinho Carioca o Saïb.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[On se situarà la fanzone del València a Sevilla?]]> Sevilla s'engalana abans de convertir-se en l'epicentre del futbol. La ciutat bull quan falten només quatre dies per a la final de Copa del Rei i l'arribada massiva de l'afició.

Els valencianistes estaran ubicats al parc d'El Alamillo, molt a prop de l'estadi de La Cartuja. Ací tenen un tast del que es trobaran aquells que acudisquen a la capital andalusa.

És una zona recondicionada després de l'Expo i que s'assembla, i molt, al parc de Capçalera de la ciutat de València. Si les previsions de pluja ho respecten, es viurà un ambient festiu digne de tota una final.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camí de la novena | La Copa del Rei de 1979]]> L'any 1979 el València CF comptava els seus trofeus en blanc i negre i tots dins de l'etapa franquista. Aquesta situació suposava que totes les copes que havia guanyat s'havien denominat Copa del Generalíssim. No obstant això, aquell any tot va canviar.

El club valencianista va guanyar la primera Copa del Rei ja amb aquesta nomenclatura i va posar els fonaments d'un equip que l'any següent guanyaria un dels trofeus internacionals més importants del moment, la Recopa d'Europa; a qui va seguir la Supercopa d'Europa.

Però els vertaders fonaments d'aquest València guanyador els van posar l'any 1976, quan l'equip del Túria va fitxar Mario Alberto Kempes. L'argentí es va fer amo de la davantera de l'equip i va quallar grans actuacions ja des que arribà a l'equip. Pitxitxi de la temporada 76/77, de la 77/78 i màxim golejador del Mundial de 1978. Aquests èxits el consolidaren com un dels millors jugadors del moment i un dels grans atractius i baluards del València per a lluitar pels títols.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[À Punt sorteja cinc entrades per a la final de la Copa del Rei]]> Vols viure la gran final de Copa a la mateixa Cartuja? À Punt t’ofereix la possibilitat. Ompli el formulari per a participar en el sorteig d’una entrada individual per a veure el València lluitar per la novena.

El termini per a participar-hi acaba el dimecres 20 d’abril a les 15:00 hores. I el mateix dia coneixerem les cinc persones afortunades que podran assistir a l’estadi de La Cartuja de Sevilla.

Cada participant sols podrà inscriure's en el concurs una volta. Si es fa més d'una inscripció no es valorarà en el moment del sorteig. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camí de la novena | La Copa del Generalíssim de 1967]]> Després de guanyar la tercera Copa del Generalíssim el 1954, el València no va tornar a jugar una final copera fins tretze anys després. Tot i això, durant aquest període el club va guanyar dos Copes de Fires (1962 i 1963) i va jugar una altra final el 1964. La quarta Copa del Generalíssim va arribar el 1967, en la primera final que es va jugar després de la tercera. El València va derrotar l'Athletic Club per 2-1 al Santiago Bernabéu el diumenge 2 de juliol, davant de vora 20.000 aficionats valencianistes.

El camí dels blanc-i-negres en la competició va començar amb una eliminatòria fàcil contra el Cadis, i en els huitens de final, van haver de remuntar l'eliminatòria contra el Betis al Mestalla. En quarts de final els esperava el Reial Madrid, que acabava de guanyar la Lliga dos mesos abans. Però l'equip entrenat per Mundo va derrotar els blancs 2-1 en l'anada i 0-1 en la tornada. En les semifinals, el València va haver de remuntar de nou després de perdre 2-1 en l'anada contra l'Elx. Però el 2-0 al Mestalla va valdre per a jugar la desena final copera.

En la final, els blanc-i-negres es van mostrar molt superiors a l'Athletic, sobretot en la primera part, i només el porter Iribar va evitar una golejada major. Vicente Jara va avançar el València poc abans del descans i Paquito García va aconseguir el segon i definitiu a trenta minuts del final. Futbolistes tan importants com Juan Cruz Sol i Pepe Claramunt formaven part d'aquell equip campió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camí de la novena | La Copa del Generalíssim de 1954]]> Ja sense la coneguda com a "davantera elèctrica", el València tractava de refer-se esportivament en la dècada dels 50. A les ordes de l'entrenador Quincoces, l'equip va arribar a una final de la Copa del Generalíssim l'any 1952 que va perdre contra el Barcelona en la pròrroga.

La revenja arribaria dos anys després, el 1954, contra el mateix equip i en el mateix estadi, el Nuevo Chamartín, que l'any següent passaria a denominar-se estadi Santiago Bernabéu.

L'equip havia aconseguit arribar a la meitat dels 50 amb un nou equip consolidat amb jugadors com el capità Salvador Monzó, Antonio Puchades, Manuel Badenes o Vicente Seguí. La base creada havia ajudat al fet que el València haguera quedat segon i tercer en el 53 i en el 54, i també que arribara a eixa final del 52. Però la culminació del projecte arribaria amb la final del 54.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camí de la novena | La Copa del Generalíssim de 1949]]> Des de la primera Copa del Rei (Copa del Generalíssim) guanyada el 1941 fins a la de 1949, el València havia arribat tres vegades més, totes consecutives, a la final del torneig, però sempre havia caigut en l'últim partit. Les dues primeres vegades en el 1944 i 1945 contra l'Athletic de Bilbao i el 1946 contra el R. Madrid CF. Va ser l'any 1949 quan es va venjar d'aquestes dos primeres.

Un any que arribava ja amb la mítica davantera elèctrica en plena descomposició, però que encara conservava part dels anys daurats d'aquesta. L'únic que no estava en plantilla era Gorostiza, que havia abandonat el futbol d'elit tres anys abans. La resta encara es mantenia en l'equip, però Amadeo veia cada vegada més pròxima la seua retirada i la seua participació en l'equip aquell any va ser escassa.

Per a Epi aquest també va ser un dels últims partits amb el València abans d'anar-se'n a la Reial Societat la temporada següent. Mundo, convertit en llegenda, capità i en el màxim golejador històric de l'equip també estava esgotant els últims dies com a valencianista. L'únic a qui encara li quedava més futbol en les botes era Asensi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camí de la novena | La Copa del Generalíssim del 1941]]> El València CF va conquistar la seua primera Copa del Rei (en aquella ocasió Copa del Generalíssim) l'any 1941. Feia 22 anys que s'havia fundat i només havia arribat a una final del torneig tot i haver-se consolidat ja com un dels equips capdavanters d'Espanya.

Havia sigut set anys abans, l'any 1934, en una final en què el Madrid CF va guanyar per 2-1 a l'estadi de Montjuïc de Barcelona.

Però en aquesta ocasió el València havia aconseguit conjugar una sèrie de jugadors que van marcar una època en la ciutat del Túria. És l'anomenada "davantera elèctrica".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El València comença a repartir les primeres entrades per a la final de Copa del Rei]]> El València ha començat a repartir les primeres entrades per a la final de la Copa del Rei que es jugarà el pròxim 23 d'abril a Sevilla. Des de les 10 del matí d'aquest dilluns, centenars d'aficionats ja feien cua a les taquilles de Mestalla on han pogut arreplegar les entrades que tenien comprades prèviament a través del web de la Federació des de l'enllaç que havia facilitat el club.

Els primers aficionats que han pogut recollir l'entrada són els que estaran localitzats en el Gol Nord Graderia Baixa sectors 209A, 209B, 211A i 211B.

També durant la vesprada d'aquest dilluns s'habilitarà la possibilitat perquè arrepleguen l'entrada qui estiga en la mateixa graderia però en els sectors 213A, 213B, 215A, 215B, 217A i 217B. La resta d'entrades es repartiran entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana i dimarts, dimecres i dijous de la pròxima setmana, dies previs a la gran final.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bordalás: "És inevitable mirar de reüll la final de Copa"]]> L'entrenador del València, José Bordalás, ha dit en la roda de premsa prèvia al partit de Lliga contra el Rayo Vallecano que, a tretze dies de la final, és inevitable pensar en la Copa del Rei. Tot i això, ha assegurat que l'equip no pot eixir al 60 per cent si volen aconseguir un triomf que els permeta estar en la lluita lliguera per les places europees.

El tècnic alacantí ha admés que davant la proximitat de la final no arriscarà amb els jugadors tocats, però ha matisat que això no eximeix l'equip de donar el màxim en cada partit per a guanyar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La final de Copa dispara la venda de productes del València]]> La possibilitat d'alçar un nou títol a Sevilla el 23 d'abril ha disparat les vendes de productes del València. Enguany l'històric lema "broncos y coperos" arriba a tot el marxandatge de la Copa. Les camisetes dels nous ídols se situen entre les més demandades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[À Punt estarà present a les fanzones de Sevilla i València]]> L'afició del València que finalment no viatge a Sevilla el 23 d'abril podrà reunir-se al costat del Mestalla per a viure reunida la final de la Copa del Rei. A banda de la fanzone habilitada a la ciutat andalusa, situada al parc d'El Alamillo, a pocs metres de La Cartuja, el club ha decidit instal·lar-ne una altra prop de l'estadi valencianista.

La zona, ubicada a l'aparcament del costat del fons nord de Mestalla s'obrirà a les 17 hores i serà d'accés gratuït. Hi haurà setanta metres de pantalles gegants en què es projectarà el partit, música en directe, furgonetes amb menjar i activitats oferides pels patrocinadors.

À Punt estarà present tant a la fanzone de Sevilla com a la de València, des d'on donarà una programació especial amb un ampli desplegament tècnic i humà que els contarà cada detall de tot el que envolta la final. Podran gaudir d'animació, música en directe, actuacions i nombroses sorpreses.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De la paciència a la rapidesa, així ha canviat la compra d'entrades per a la final]]> Canvien els mètodes, però el resultat és el mateix. També amb les noves tecnologies, els abonats del València han trobat molts problemes a l'hora de comprar les entrades de la final de la Copa. I com ha passat en altres ocasions, l'afició ha mostrat el seu malestar per no poder aconseguir el preat trofeu. Això sí, ara ho fan a través de les xarxes socials. 

D'acampar enfront de les taquilles del Mestalla a ser el més espavilat davant l'ordinador. Ara es premia la rapidesa, abans, la paciència. Tot el món havia de fer cua, fins i tot l'ara president del xicotet accionista.

L'allau quan aquest dimarts es va obrir la taquilla virtual va ser el mateix. En a penes 40 minuts, les entrades volaren. I comprar les poques que encara hi queden, és missió quasi impossible. Com passava abans, només queda el rebuig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nerviosisme i caos amb la compra d'entrades per a la final de Copa del Rei]]> El procés per a la compra de les entrades per a la final de la Copa del Rei no ha sigut l'esperat. Molts abonats amb possibilitat de comprar una o diverses localitats s'han queixat pels problemes que la pàgina web de compra estava donant.

El València ha venut quasi la totalitat de les entrades que ha posat a la venda. Vora 800 abonats s'han quedat sense entrada i es confirma que la zona ocupada per l'equip de Mestalla s'omplirà a La Cartuja. 

No obstant això, en el procés de compra s'han pogut detectar diversos problemes. D'una banda, al principi la pàgina s'ha col·lapsat, fet pel qual, en accedir a aquesta posava que el portal estava "en manteniment" juntament amb l'escut del València CF.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tot a punt perquè comence la venda d'entrades per a la final de Copa del Rei]]> El València ha comunicat que aquest dimarts a les 10 del matí ja es podran comprar en la web del club les 12.757 entrades que posarà a la venda per als seus abonats.

Una informació important, la de l'hora, perquè cal recordar que 800 socis que compleixen el doble requisit d'antiguitat i fidelitat es quedaran sense el bitllet per a La Cartuja. Són quasi un 6% del total que van dir que podrien accedir a aconseguir una entrada.

Recordem que les entrades són nominatives i que es poden comprar a nom d'una altra persona, fet que podria ajudar que aparega la denominada revenda, com ja vam poder veure la passada setmana amb els anuncis que es van publicar en diferents portals web.

Continua llegint-ho en el web

]]>