Els responsables de la traducció són Maria Lluïsa Gea, neta de l'escriptor, i Paul Scott Derrick, ambdós docents universitaris i parella sentimental. El projecte ha requerit més de dos anys de treball i ha suposat per a Gea un retrobament íntim amb la figura del seu avi. "Ha sigut un retrobament amb el meu avi, en l'edat madura, i també fer-li un homenatge, honrar la seua memòria", ha explicat la traductora.

Un dels principals reptes del procés ha sigut preservar l'humor i la gràcia presents en els textos originals. Scott Derrick ha subratllat la dificultat de trobar equivalències en anglés per als jocs lingüístics propis del valencià: "Moltes de les rondalles tenen molta gràcia i és molt interessant buscar la manera de dir-ho en anglés". Els traductors han adaptat girs i expressions sense adulterar l'esperit autèntic dels relats, respectant alhora les particularitats lèxiques de la geografia valenciana.

Continua llegint-ho en el web

A través d’aquestes entrevistes, podem veure, per exemple, com dona Valor la benvinguda a la recent creada televisió valenciana el 1989. Es tracta d’una entrevista del periodista Vicent Garcia Devís per al programa 'Fulles grogues', que no es va emetre sencera. De fet, en el vídeo es pot observar com l’edició no està neta: es veu com hi ha un tall brusc i es repeteixen algunes preguntes. Ara bé, aquests xicotets defectes audiovisuals no lleven valor a l'entrevista, en la qual l'escriptor fa un repàs dels llibres que ha publicat, narra amb total naturalitat com va viure la guerra, ja que segons relata "van passar les coses normals de la guerra" o apunta alguns dels castellanismes més comuns i problemàtics per a la llengua.

La següent entrevista que trobem en l’arxiu es tracta de la realitzada per Pere Miquel Campos per al programa Molt confidencial el 1990. S'hi trasllueix pel tracte entre Campos i Valor que ja es coneixien, i observem que més que una entrevista es tracta d’una conversa entre amics. Els temes que toca Valor són ben variats: des del seu inici en la defensa per la llengua a Alacant, la seua tasca periodística en la revista El Tio Cuc, la creació de l’agrupació regionalista o la novel·la perduda durant els anys de guerra.

Continua llegint-ho en el web

Premi de les Lletres Valencianes l'any 1985 i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, va ser guardonat a títol pòstum l’any 2022 amb l'Alta Distinció de la Generalitat com el gran recuperador de rondalles, amb les quals va divulgar la memòria popular de les seues comarques, i un dels lingüistes que va obrir una senda important cap a la normalització de la nostra llengua. També va rebre diversos premis com a reconeixement de la seua trajectòria, entre altres el Premi Sanchis Guarner l'any 1983 i el de la Diputació Provincial de València, i va ser proclamat doctor honoris causa per la Universitat de València, la Politècnica de València, la de les Illes Balears, la Jaume I i la d'Alacant.

Acostumat a viure perseguit pel seu activisme cultural, Enric Valor va col·laborar en el Diccionari català-valencià-balear, encara que no hi aparegué com a autor. Juntament amb Carles Salvador i Sanchis Guarner, l’autor de La flexió verbal, manual que ha passat per les mans de qualsevol estudiant valencià, va ser un dels principals promotors de la normalització del valencià en uns temps en què la llengua no comptava amb la complicitat del poder.

Continua llegint-ho en el web

Enric Valor va portar a la literatura moderna les tradicions orals valencianes en les seues rondalles. Tots les hem sentides en valencià, però ara el nostre patrimoni també es podrà llegir en anglés en tres volums, amb deu rondalles per llibre. 

El llibre inclou una introducció i contextualització a la figura del rondallista perquè el lector anglosaxó puga conéixer més sobre l’autor. Aquest projecte ha sigut obra d’un traductor nord-americà i la neta d'Enric Valor.

Continua llegint-ho en el web

La polèmica no ha tardat a esclatar, com va passar el passat mes de febrer en els canvis que s'han introduït en les obres de Roald Dahl per tal de fer-les més inclusives.

En el cas de l'obra d'Enric Valor, l'editorial defén que no es tracta de censura, sinó d'adequar la literatura a cada etapa educativa. L'editora Núria Sendra ha explicat que en una nota, convidaven a llegir l'obra original, i aclarien que no volien "normalitzar això en una adaptació dirigida a les criatures".

Continua llegint-ho en el web

A pesar de la importància d'aquests elements que formaran part dels Tresors amb història de la segona temporada, el fill d'Enric Valor remata dient que "no hi ha un tresor més gran que l'obra literària de mon pare".

Continua llegint-ho en el web

La idea d’atorgar aquest reconeixement a l’escriptor de Castalla naix dels grups del Botànic després que l'Ajuntament de Mutxamel (Alacantí) llevara, el passat mes d’abril, el nom de l’escriptor a una avinguda del municipi, que va passar a denominar-se avinguda d’Espanya, i dedicara al filòleg un vial d’eixida de l’autovia. 

La decisió va alçar un gran renou entre personalitats de l’àmbit cultural i institucions, que van demanar que l’Ajuntament de Mutxamel recapacitara en la seua intenció inicial de suprimir el nom d’Enric Valor del seu llistat de carrers.  

Continua llegint-ho en el web

L’oposició considera que durant el ple no es va ferde manera correcta el tràmit per a la inclusió d’una esmena, ja que es va presentar verbalment quan s’havia de fer 24 hores abans del ple amb còpia als portaveus dels grups, cosa que denuncien que no va ocórrer.

En concret, l'orde del dia del ple recollia el punt "3.3.2. Modificació Seccionat Territori Municipal", en el qual hi havia previstos una sèrie de canvis en la llista de carrers, entre ells, el canvi de denominació de l'avinguda d'Enric Valor pel d'avinguda d'Espanya.

Continua llegint-ho en el web

La proposta naix arran de l’anunci que va fer passat dimecres el síndic de Compromís en les Corts, Fran Ferri, que demanava l’Alta Distinció a títol pòstum per a l’escriptor valencià, després que el govern del Partit Popular i Ciutadans a Mutxamel anunciaren la intenció de canviar el nom de l’avinguda Enric Valor pel d’avinguda Espanya.

Segons recull la iniciativa parlamentària, el 1986 es va crear l’Alta Distinció de la Generalitat, amb l’objectiu de premiar i reconèixer les persones físiques i jurídiques que s’hagen distingit en la seua activitat al servei dels interessos generals i peculiars de la Comunitat Valenciana. Així, els membres del Botànic fan constar que Enric Valor i Vives compleix amb escreix els requisits que marca l’Alta Distinció que atorga cada any el Consell amb motiu del 9 d’Octubre. “Que una personalitat tan rellevant com l’escriptor encara no haja sigut guardonada, suposa un deute que les institucions valencianes hem de corregir”, diu el comunicat.

Continua llegint-ho en el web

L’alcalde, Sebastián Cañadas, ha destacat durant la seua intervenció en el ple, que no s’ha eliminat el carrer dedicat al filòleg i recuperador de les rondalles, sinó que s’ha canviat d’ubicació i ara durà el seu nom un altre espai de la població, el vial d’eixida de l’autovia, i ha assegurat que, durant els últims dies hi ha hagut una campanya “tremenda” contra l’equip de govern. 

El regidor Miguel da Silva, de Vox, ha afirmat no entendre que Mutxamel no haguera dedicat fins ara cap avinguda al nom del país, com tampoc no comprén el “revol de la proposta, ni a escala municipal, ni autonòmica, ni nacional, quan hi ha problemes més greus” a la localitat. 

Continua llegint-ho en el web

Mestrestant, l’escalada de reaccions a la proposta del govern de Mutxamel no cessa. Fins i tot el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, ha qualificat la proposta d'"atac absolutament incomprensible" i "error gravíssim". 

Per al ministre, els plans de l’Ajuntament de Mutxamel per a denominar avinguda d’Espanya la via actualment dedicada a Enric Valor "demostra també el que signifiquen eixes aliances del PP amb Vox". Rodríguez Uribes, de visita oficial aquest dimecres i dijous per la Comunitat Valenciana, precisament feia aquestes declaracions a pocs quilòmetres de la localitat de la polèmica, quan visitava Alacant aquest dimecres.  

Continua llegint-ho en el web

Díez Picó, nascuda a Monòver, ha explicat que "el riure està garantit amb la història d'aquesta dona que afronta un dia a dia que no s'assembla absolutament res al que suposadament hauria d'haver sigut la seua vida en complir els cinquanta anys". Un argument que es complica, a més, amb un confinament "sorpresa" amb el qual ha d'aprendre a conviure.

Dotat amb 20.000 euros, aquest premi reconeix també el treball que va començar Enric Valor i Vives per a la normalització de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana des de les seues facetes d'autor i investigador. Aquesta disciplina el va fer mereixedor de rellevants reconeixements com el de les Lletres Valencianes atorgat per l'Ajuntament de València, el Premi Sanchis Guarner, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o la Medalla d'Or de la Província d'Alacant, concedida a títol pòstum per la Diputació d'Alacant.

Continua llegint-ho en el web

Enric Valor és un dels escriptors més rellevants de la literatura en valencià. De fet, és l'autor més venut de la història en la nostra llengua. Com a escriptor, va recopilar 36 rondalles de la tradició oral i les va transformar en literatura escrita. Com diu Vicent Brotons, filòleg i professor de la Universitat de València que va conéixer personalment Enric Valor, l'escriptor de Castalla “és país, paisatge i paisanatge al caliu de la llengua estimada”. Cal lligar la seua obra amb el paisatge que l'envoltava i que tant l'inspirava.

Entre les seues obres destaquen L'ambició d'Aleix i el Cicle de Cassana, format per Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó. Com a periodista va col·laborar en diverses publicacions, com ara El Tio Cuc d'Alacant, El Camí o El País Valencià. A més, va tindre un paper destacat en la difusió de la gramàtica de Pompeu Fabra a la Comunitat Valenciana, amb obres com Millorem el llenguatge o Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià, o la seua coneguda flexió verbal. Va rebre diversos premis com a reconeixement de la seua trajectòria, entre altres el Premi Sanchis Guarner l'any 1983, de la Diputació Provincial de València, i el Premi de les Lletres Valencianes l'any 1985. A més, va ser proclamat doctor honoris causa per les universitats de València, la Politècnica de València, la de les Illes Balears, la Jaume I i la d'Alacant.

Continua llegint-ho en el web

La Universitat, que va nomenar l'il·lustre escriptor doctor honoris causa, de la mateixa manera que la Universitat d'Alacant, ha recordat la seua figura en un acte acadèmic a La Nau. L'acte ha estat presidit per la rectora, Mavi Mestre, amb la participació de diferents personalitats expertes en la vida i l’obra de l'escriptor.

Aquesta iniciativa se suma a altres homenatges a Enric Valor com la pujada de matinada cada 22 d'agost (data de naixement de l'autor) a l'alt de Guisop, el cim de la serra de Castalla que va inspirar l'escriptor.

Continua llegint-ho en el web

Amb aquest acte, les entitats organitzadores no sols volen recordar aquesta important figura de la llengua i la cultura valenciana, sinó que també reivindiquen altres accions i mesures que dignifiquen la figura de l’escriptor castallut. Per exemple, la creació de la Fundació Enric Valor; la necessitat d’incrementar la presència de l’obra narrativa de l’escriptor en adaptacions audiovisuals en totes les plataformes de la programació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, i la recuperació efectiva i funcional de la Casa Valor, a Castalla. 

Aquesta, però, no és l’única jornada valoriana: a l’octubre de l’any passat, a Castalla, l’Ajuntament i diversos col·lectius i entitats van organitzar la II Fira de la Fantasia Enric Valor. Enguany també han tingut lloc les IV Jornades Formatives Enric Valor i l’Escola, i la Diputació d’Alacant ha tornat a celebrar a Castalla la gala de lliurament del Premi de novel·la en valencià Enric Valor, en la 25a edició, que ha guanyat Vicent Josep Escartí amb El mas de les ànimes. El mas de les ànimes

Continua llegint-ho en el web

L’acte consisteix a pujar la matinada del 22 d’agost a l’alt del Guisop, de 1.250 metres, per a celebrar l’eixida del sol, coincidint amb el dia exacte del naixement de l’escriptor. Enguany es repeteix per novena vegada la convocatòria. Hi participen com a entitats col·laboradores El Tempir (Elx), El Teix (Ibi), La Cívica-Alacantí, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, la Colla de dolçainers i tabaleters El Terròs (Petrer), Terres del Vinalopó, la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant i el col·lectiu Gent de Valor.

L’elecció de l’espai no és casual. L’alt de Guisop, convertit en matèria literària com “l’alt del Eriçons” en Temps de batuda, és un indret estimat i sovintejat pel mateix Enric Valor.

Continua llegint-ho en el web

El 22 d'agost de 1911, fa ara 107 anys, va nàixer a Castalla l'escriptor Enric Valor. Com a homenatge, a trenc d'alba, unes 70 persones coneixedores i admiradores de l’autor han participat en l’ascens a l'alt de Guisop, a la serra del Maigmó, entre Petrer, Tibi i Agost. És la huitena volta que s'organitza aquesta activitat tan entranyable que pretén destacar la rellevància de Valor i unir paisatge, cultura, llengua i civilitat.

La ruta senderista comença a les sis del matí des del portell de Catí. Els participants que fan la pujada, curta però exigent, van proveïts de llanterna, calcer adequat, roba d'abric lleugera, barret, esmorzar i, com no, textos del mestre Valor. En arribar al cim de la muntanya, i coincidint amb el naixement d'un nou dia, es lligen fragments de l'escriptor castallut, sona la dolçaina -s'ha escoltat la muixeranga enmig de muntanyes encisadores- i s'ha fet un brindis per Valor.

Continua llegint-ho en el web