<![CDATA[À Punt - Articles]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles]]> <![CDATA["Mi tierra" de Nino Bravo, orgull, arrels i sentiment valencià]]> La veu de Nino Bravo ha transcendit la història de la música com una de les més potents i reconegudes de l'àmbit internacional. Mig segle després de la seua desaparició, continua sent per a molts la gran veu del pop en espanyol, un artista irrepetible que va elevar la cançó melòdica a categoria d'himne generacional.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Pilar de la Fuente (periodista): "El problema és que l'assassinat de Mari Carmen està sense resoldre"]]> El 9 de desembre del 2016, María del Carmen Martínez, viuda de Vicente Sala, expresident de la CAM, va aparéixer morta amb dos tirs de bala al concessionari Novocar d’Alacant. El programa 'Zoom' fa un repàs als detalls de l’assassinat i del juí. Qui la va matar? Per què? Només hi hagué un acusat pel crim en el juí que es va celebrar a l’Audiència Provincial d’Alacant: el seu gendre, Miguel López. Quina relació mantenia amb la sogra? Quines proves tenia la policia per a acusar-lo? Després d’un llarg procés judicial, el mes d’octubre del 2025, el Tribunal Constitucional va confirmar l’absolució de Miguel López. 'Zoom', al llarg de dos programes, vos acostarà els detalls de l’assassinat i els del juí. La família Sala Martínez, una de les més riques d’Espanya, havia aconseguit un imperi multimilionari gràcies a Vicente Sala, expresident de la CAM, i de la dona María del Carmen. Com ha dit en el programa la periodista d'À Punt especialitzada en successos Pilar de la Fuente, "El problema és que l'assassinat de Mari Carmen està sense resoldre. No hi ha un culpable per la seua mort" hui dia. Per les circumstàncies en les quals s'havia produït el crim, tant la policia com els mitjans de comunicació van donar per fet que l'assassí havia d'estar en el cercle familiar. I, aleshores, es va destapar que els Sala estaven enfrontats en una guerra pel control de l'imperi empresarial. Un bàndol era afí a María del Carmen i l'altre ni tan sols li dirigia la paraula. Qui són els Sala? Com vivien? Quina va ser la reacció que van tindre en assabentar-se de l’assassinat de la matriarca? Tot ho aborda el programa 'Zoom'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El risc per als pacients electrodependents, les conseqüències més greus de l’apagada]]> Els electrodependents són persones que fan tractaments mèdics a casa per als quals és imprescindible un subministrament elèctric ininterromput (com ara diàlisi o respiradors). L’apagada massiva va posar en risc estos pacients, que van viure una situació altament alarmant. És el cas de Fran Vivó, que conviu amb ELA i depén d’un respirador per a viure. 'Zoom: L’apagada' ha conegut el seu cas de primera mà.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'apagada massiva dispara l'interés pels 'kits' i els cursos de supervivència]]> Arran de la desconnexió elèctrica sense precedents del 28 d'abril, el 'kit' de supervivència recomanat per la UE s'ha col·locat en el punt de mira. També s'ha disparat l'interés pels cursos de supervivència. 'Zoom: L'apagada' s'acosta a este tipus d'instrucció amb Jonathan Lozano, gerent i guia de Serranía Aventura.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Mossén Salvador, el rector valencià que ha revolucionat les xarxes socials]]> El papa Francesc va protagonitzar molts moments virals perquè era una figura molt propera, encara que no fora influenciador. Però qui sí que ha revolucionat les xarxes socials és el valencià mossén Salvador. És rector en la parròquia Santa Fe d'Alfafar i utilitza les xarxes socials per a acostar la fe als seus seguidors. Ho tens tot en ‘Zoom: el nou papa’.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dels 15.000 migrants valencians als EUA de principis del segle passat, 10.000 eren de la Marina Alta]]> Entre el 1906 i el 1920, 15.000 valencians i valencianes migraren als Estats Units per a treballar, 10.000 d'estes persones eren de la Marina Alta, 1.000 de Pego, 700 de Pedreguer i 580 d'Orba. El cas d'Orba era molt particular, perquè este poble de no més de 1.000 habitants "es va quedar sense homes entre 14 i 50 anys", com diu Teresa Morell, autora del llibre 'Valencians a Nova York: el cas de la Marina Alta'.

Saber llegir i escriure en anglés era requisit per a poder entrar en este país nord-americà com a migrant, però al voltant del 87% de la població de la Marina Alta era analfabeta. Com ho van aconseguir aleshores?

Esta part del nostre passat migratori ha sigut recollida en el llibre de Teresa Morell, professora universitària i descendent de migrants valencians, i també en el documental del periodista Juli Esteve, 'Del Montgó a Manhattan, valencians a Nova York' i en este reportatge de 'Zoom'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Recordem amb el reporter Carles Navarro el moment viral del "Molt 'sencillo', perquè l’alcalde és..."]]> Si hi ha un vídeo mític en el nostre imaginari col·lectiu de moments virals és el que va presenciar el periodista Carles Navarro. Per a un reportatge sobre pluges, va entrevistar un home que passejava al costat d'un túnel inundat i li va preguntar: "Per què s’inunda este túnel?". El senyor amollà, amb tota la naturalitat del món: "Molt 'sencillo', perquè l’alcalde és un fill de puta!". Carles recorda com es va convertir en un mem i es va fer viral en només uns minuts en les xarxes socials. Part de l'èxit del vídeo és que com no es mostra el nom del poble, podia ser-ne qualsevol.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El cas de l'assassinat el 2007 de l'alcalde de Polop continua sent un misteri]]> El cas de l'assassinat el 2007 de l'alcalde de Polop, Alejandro Ponsoda, continua sent un misteri. Els set acusats pel crim, entre ells el seu successor, Juan Cano, van ser absolts, en un juí on el relat d'un testimoni protegit no va se suficient per a condemnar-los. ‘Zoom’ posa el focus en este i altres assassinats "per encàrrec" a mans de sicaris professionals. Com operen? Com es contracten els serveis dels assassins a sou? Quin és el perfil de la gent que els contracta? Quin és el preu per a posar fi a la vida d’una persona?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'exalcalde Arturo Torró, assassinat per sicaris?]]> El passat 20 de febrer, la tragèdia de l’assassinat de l’empresari i polític valencià Arturo Torró, alcalde de Gandia entre el 2011 i el 2015, va commocionar no sols la Comunitat Valenciana, sinó també tot Espanya. Van trobar la víctima amb una ferida al pit compatible amb un tret d'arma de foc, un assassinat que obri interrogants sobre els motius i l’autoria del crim. Tot apunta a una acció deliberada i executada amb una clara intenció criminal. Van assassinar l'exalcalde popular de Gandia uns sicaris?

‘Zoom’ analitza una realitat que preocupa la societat en general i les forces de seguretat de l'estat en particular: els sicaris professionals.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[De la mirada al 'match': com ha canviat la manera de conéixer gent]]> Abans, conéixer algú depenia de trobades espontànies, presentacions d’amics o 'guateques'.

Ara, les aplicacions i xarxes socials ens permeten connectar amb qualsevol en segons. 'Zoom' reuneix persones de diferents edats i àmbits per a parlar dels pros i contres d'esta nova manera de lligar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Què és el 'chemsex'?]]> El programa d'investigació 'Zoom' ens explica una de les pràctiques sexuals que està repercutint en l'agument de casos de malalties de transmissió sexual. És el sexe químic o 'chemsex': una pràctica que consisteix a consumir drogues per a millorar o prolongar el sexe, especialment en trobades de llarga durada. L'abús d'estes substàncies poden causar addicció, problemes de salut mental i riscos sexuals.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[És insuficient l'educació sexual que rebem?]]> Les infeccions de transmissió sexual, conegudes com a ETS, són cada vegada més comunes entre la població jove. Les xifres s’han disparat, però a què es deu este augment? Des de 'Zoom' es planteja la necessitat de posar en marxa noves campanyes de conscienciació, com es va fer durant el final de la dècada dels huitanta quan la població estava aterrida per la sida.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La primera víctima mortal a Espanya per covid: un home de l'Eliana que havia viatjat al Nepal]]> El 3 de març del 2020 es confirmava la primera víctima mortal a Espanya per covid: un home de l'Eliana que havia viatjat al Nepal. Tot i que va morir el 13 de febrer, la causa es va saber dènou dies més tard.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els pacients amb covid persistent, cinc anys després que esclatara la pandèmia]]> Encara que per a la majoria de gent la covid ja és cosa del passat, un percentatge de persones que patiren en el seu moment la malaltia actualment tenen símptomes de l'anomenada covid persistent.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Cinc anys del 'Diari de quarantena' d'Eugeni Alemany]]> Eugeni Alemany ens va ajudar a suportar el confinament amb el seu 'Diari de quarantena', fent extraordinari allò més quotidia de la realitat que ens va tocar viure l'any 2020.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Com introduïa droga a Espanya l'excap de la Guàrdia Civil al port de València?]]> Quin era el mètode de Jesús Fernández Bolaños (excap de la Guàrdia Civil al port de València) per a poder fer entrar la droga al port de València? Canviava la matrícula dels contenidors. Per a fer caure Bolaños, li pararen una trampa i va caure l'organització.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Com capten els narcotraficants els policies corruptes?]]> A través de terceres persones, saben moltes coses de la seua vida i els seus problemes. Els ofereixen diners i regals a canvi d'informació i favors.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA["El nou edifici de Campanar, serà un dels més segurs"]]> 'Zoom' recorda el devastador incendi de Campanar un any després de la tragèdia. El programa d’investigació d’À Punt analitza com serà el procés de rehabilitació després de molts mesos de treball de desenrunament i neteja. L'equip tècnic a càrrec de la reconstrucció, prevista per a abans d'estiu, avança que s'utilitzaran revestiments d'un altre material a la façana i s'apostarà per la ceràmica. En paraules de Batiste Boronat, arquitecte del projecte: "Serà un dels edificis més segurs".

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Podem anul·lar una compraventa si ens han venut un immoble ocultant-nos que estava en zona inundable?]]> En el primer capítol de la nova temporada de Zoom dedicat a la construcció de vivendes en zones inundables pregunten als especialistes si les immobiliàries o els venedors tenen l'obligació d’informar els compradors de si la vivenda o terreny que volen vendre es troba en zona inundable. En este sentit, l’advocada experta en urbanisme Teresa Tormos és molt clara i contundent.  “L’article 27 de la Llei del sòl obliga als venedors o als propietaris a informar el comprador de quina és situació urbanística de la vivenda o el terreny que venen”. En este sentit acaba dient: “Sí que es pot extraure d’ahí l’obligació de l'agent immobiliari”. 

Nora García, presidenta de l’Associació d’Immobiliàries de la Comunitat Valenciana, al contrari, ha afirmat en el programa que “no hi ha una llei que ens obligue. La llei de vivenda no arreplega eixa especificació concretament. Sí que hem de donar la informació de les càrregues, metres, cèdula d’habitabilitat, però no parla de si està en zona inundable o no...”.

Segons Teresa Tormos, si l'habitatge no es troba en zona declarada inundable “la situació es complica molt perquè necessites proves”. Però les proves no són problema en el cas de les llars afectades per la dana de 2024. L’equip de Zoom ha preguntat a Teresa Tormos què passa si es pot demostrar que la casa està en zona inundable i la resposta de l'advocada és clara: “Si parlem d’una compravenda que s’ha fet amb anterioritat a la dana de 2024, per exemple de tres mesos abans, sí que es pot resoldre el contracte”, ha dit Teresa Tormos. En termes jurídics, la “resolució” del contracte es dona quan una de les parts decideix posar fi al mateix a conseqüència de l'incompliment per l'altra part de l'obligació que li correspon. Si una part incompleix, l'altra té dret a “resoldre” el contracte”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carmen Molina, veïna de Godelleta: “No vull tornar a ma casa, és la tercera inundació que passem”]]> Carmen Molina, de 52 anys, és una veïna de Godelleta que es va salvar de miracle perquè la seua vivenda tenia dos altures. Ella viu —o vivia— des del 2005 a la urbanització Los Pinos, a Godelleta. La urbanització té dotze vivendes, on també viuen son pare i el seu germà. Carmen estava a sa casa el dia de la dana i és un dels testimonis que arreplega el primer capítol de la nova temporada de Zoom. Esta primera entrega amb motiu de la dana del 2024 està dedicada a la construcció d'habitatges en zones inundables. L’equip del programa investiga si la dana ha marcat un abans i un després en matèria urbanística.

Esta valenciana quasi no pot parlar quan ha de reviure la jornada del 29 d’octubre del 2024. Té molt clar que “si no haguérem viscut en cases de dos pisos, no estaríem vius”. Acompanyada per l'equip de Zoom, ha visitat sa casa, que ara està tota apuntalada. “Jo no vull tornar a esta casa. És la tercera inundació que passem. No serà l'última i el perill real de mort d'esta última fa que tinguem molta por”, explica Carmen.

Com ha recordat esta veïna de Los Pinos, l’any 2018 l’aigua va entrar dins de casa per primera vegada, “sols va entrar un pam d’aigua”. El 2020, ja va arribar al metre i mig. En la dana del 2024, “tot el veïnat que es va salvar, va ser per tenir dos pisos. “Si no, no estaria ningú viu”. A casa de Carmen, l’aigua va arribar als 2,40 metres. Escoltar de la seua boca com l'aigua va pujar en qüestió de segons és angoixant. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[2024, l'any de la desinformació]]> La dana, l’incendi de Campanar i la migració, entre altres temes, han sigut blancs dels que es dediquen a difondre notícies falses. Una de les notícies falses més estesa va ser la dels centenars de morts trobats al pàrquing dels centres comercials Bonaire i MN4. En declaracions a Zoom, Antonio Martí, director del centre comercial MN4, ha explicat que estos rumors li van generar molta ansietat, fins que les autoritats van confirmar que no hi havia cap cadàver al pàrquing. “Caldria perseguir penalment la difusió de notícies falses”, ha afirmat Martí.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els titulars més destacats del 2024 en el món]]> La Comunitat Valenciana ha sigut molt castigada enguany, però al món, en general, no li ha anat millor. Les guerres, la desinformació i l’ascens de l’extrema dreta han marcat l’agenda internacional enguany.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El resum cultural del 2024: l’Any Estellés i l’adeu de Zoo]]> El 2024 ha sigut l’Any Estellés, el de l’adeu de Zoo, un dels millors grups que ha donat la música en valencià, i el de Nebulossa, una parella d’Ondara que ens va representar en el festival d’Eurovisió.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'emotiva i sorprenent resposta de la iaia de Panxo a l'adeu del grup Zoo]]> Així va saber la iaia de Panxo, líder de Zoo, que el seu net deixava d’actuar. Amb estes paraules és com li va comunicar Panxo el comiat dels escenaris del seu grup Zoo. Un comiat que arribava deu anys després del seu naixement. Un adeu que segons els membres del grup es tracta d'un adeu "definitiu". “M’he cansat de treballar, iaia. Així, tal qual. La música m’agrada, però treballar no”, li diu el net.

À Punt ha estrena Sobreviure a l’incendi, el documental que recorre els deu anys de carrera del grup Zoo. Un treball audiovisual que va arribar a les sales de cine el 22 de novembre de 2024 i ja es troba entre els deu més vistos a Espanya, segons l’Institut de Cinematografia i de les Arts Visuals (ICAA). El documental dirigit per Josep Pitarch i participat per À Punt s’emet per primera vegada en una televisió i és la d'À Punt.

Quan Panxo li ho va dir a la seua iaia, ella en primer moment li respon:  “cadascú ha de fer el que vulga, puga i el que li abellisca”. Però tot seguit interroga el seu net amb incredulitat i li pregunta si és que s’havia cansat. A la qual cosa Panxo li respon: “m’he cansat de treballar, iaia. Així, tal qual. La música m’agrada, però treballar no”. I la iaia amb sorpresa li confessa el que ella sentia en veure'l actuar: “quan et veia allà dalt, a mi m'agradava. Estava contenta”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El restaurant de Toni Montoliu: de l'horta a la taula]]> La barraca de Toni Montoliu, a Meliana, és també un restaurant que ens porta directament de l'horta tot el menjar. Per això l'agricultor i restaurador reivindica la importància de preservar l'horta i defendre-la.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La desaparició de l'horta valenciana: el cas de la ZAL de la Punta]]> El programa d'investigació d'À Punt, Zoom aborda el retrocés de l’horta valenciana. El programa recordarà com es va expropiar a centenars de persones que tenien sa casa a la pedania de la Punta per a construir la zona d’activitats logístiques (ZAL), que havia de cobrir les necessitats del port de València.

L’equip de Zoom, liderat per la periodista Jose Sáez, preguntarà a veus expertes si l’horta impedeix que la ciutat progresse i si és possible un model de ciutat modern que protegisca un tresor tan preuat com el camp.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Juanita i Carmen: així són algunes de les iaies voluntàries de la DANA]]> Juanita és una iaia d'Algemesí (Ribera Alta) a la qual un vídeo domèstic cuinant per als joves voluntaris i voluntàries l'ha feta popular a xarxes. Tot va començar amb la idea del fill: cuinar per als joves voluntaris que aplegaven de prop i de lluny a llevar fang. Esta família volia fer-los arribar menjar. Dit i fet: durant les setmanes post DANA, ella i el seu fill s'han dedicat a cuinar menjar i repartir-ne entre els voluntaris. I tot això passava mentre Juanita celebrava el 87 aniversari.

Com ha dit esta dona exemplar al programa Zoom: "Hi ha persones que lleven fang des del primer dia. Des de les nou del matí fins a les deu de la nit". I tant ella com la família són de l'opinió que, com que a ells no els ha passat res “gràcies a Déu, podem ajudar-los donant menjar i el que siga”.

El menú de Juanita va en funció de les existències disponibles a casa. Hi ha dies que ha preparat entre 35 i 40 racions de pasta amb bolonyesa. Uns altres dies, pasta amb tonyina i tomaca. "Jo m'he descomptat de les porcions que he fet", ha dit a l'equip de Zoom.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Raquel, veïna de Silla, va donar a llum en plena DANA, amb l'ajuda d'una amiga matrona]]> Per contradictori que semble, en la nit del 29 d’octubre també caberen històries amables en què el factor de la solidaritat va resultar clau.  Raquel, una veïna de Silla, va començar amb contraccions eixa mateixa nit en què l'aigua s'engolia bona part de l'Horta Sud. Atesa la impossibilitat d'accedir a La Fe, hagué d'assumir que no donaria a llum en l'hospital. Roc va nàixer a les 10:36 h del matí amb l'ajuda d'una amiga matrona.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Llauradors al rescat: la important labor que han dut a terme els primers dies de la DANA]]> Encara que l'entusiasme dels voluntaris que passaven pel pont de la Solidaritat ha sigut de gran ajuda les primeres hores després de la DANA, era necessari l'ús de maquinària pesant per a apartar cotxes i altres impediments de la via pública. Per això, les tasques dels tractors dels llauradors que s'han desplaçat per a ajudar als municipis afectats ha sigut fonamental.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Testimoni d'un rescat d'Utiel: "Els vaig donar la meua filla i a per mi vingueren hores després"]]> Rosalía Tenas ens conta en primera persona en 'Zoom' com es va fer el rescat de la seua família a Utiel. Pescadors de la zona, juntament amb serveis d'emergència, anaven en llanxa agarrant la gent, però els rescats es feien per prioritats i ella va haver d'entregar la seua filla de dos anys, mentre es quedava a casa esperant que la rescataren durant hores. Un moment molt dur que ens recorda en este especial de 'Zoom' dedicat a la DANA.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Diversos supervivents relaten en 'Zoom' els pitjors moments de la DANA viscuts a la carretera]]> Quan l'alarma de Protecció Civil sonava, diverses persones es trobaven ja amb l'aigua al coll. Estes són les històries d'alguns dels supervivents que es trobaven a la carretera en aquells moments.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Parlem amb Paco Roselló, el camioner que va gravar el tornado de Carlet]]> Si no fora suficient amb una DANA, també es va formar un tornado. Paco Roselló és el camioner que va gravar amb el mòbil les imatges virals del tornado de Carlet. Paco és de Sueca i el tornado el va pillar portant material de construcció a l’altura d’Alginet: “M’alçà el camió, me’l posà de costat i, en caure i posar les rodes en terra una altra volta, agarrí el mòbil i és quan vaig gravar tot el que es veu al vídeo”. El camioner confessa que mai oblidarà el que ha viscut: “Des del port de Càrcer fins a Benifaió, allò va ser un caos”. Segons Javi Miró, de l’equip de Meteorologia d’À Punt, va ser “un sistema tempestuós que no havia passat mai a la península Ibèrica”. En concret, parla del tornado de Carlet com un EF2; és a dir, un tornado que podria haver superat els 220 quilòmetres per hora. El tornado no feia més que constatar que la situació podia empitjorar i així va ser.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'angoixa de familiars de les víctimes de la DANA o les persones desaparegudes: un dol complex]]> L'angoixa dels familiars de les víctimes de la DANA o les persones desaparegudes, és indescriptible. 'Zoom' ha pogut retratar de primera mà el dolor de qui ha perdut un ésser estimat en la tragèdia i de les persones desaparegudes després de les pluges torrencials. Rodolfo plora la pèrdua de la seua mare, però encara no ha pogut recuperar el cos atrapat entre les runes. D'altra banda, el pare de Sarai va traure els nets del cotxe i els va pujar al sostre del vehicle. Però a ell el corrent se'l va endur i continua desaparegut. L'esperança de trobar-lo amb vida minva a mesura que avancen els dies. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Qui són els voluntaris que dediquen el seu temps lliure a buscar persones desaparegudes]]> Mentre que a unes persones els agrada pintar, mirar el futbol o practicar esports, hi ha altres grups de civils formats per persones que dediquen el seu temps lliure o d'oci a ajudar altres persones. És l'única motivació: ajudar als altres.

Un d'estos grups, creat per quatre guàrdies civils, s'anomena Associació de Guàrdies Civils Solidaris (AGCS). Obert a qualsevol persona, actualment reuneix voluntaris bombers, guàrdies civils, policia militar, infermers i voluntaris en general.

Des de fa més de deu anys col·laboren amb les forces de seguretat i societat civil en la cerca de persones desaparegudes. José Cabrera, el president de l'associació, ha explicat que es van constituir després d'ajudar en la recerca del xiquet Gabriel, a Níjar (Almeria). Un dels treballs actuals és el del cas de Paquita, la veïna de Sollana malalta d'Alzheimer. La dona es va desorientar l'últim diumenge de maig de 2024 durant un dinar amb la colla en una caseta de l'horta, i des d'aquell dia està desapareguda. Una altra de les associacions que ajuda a trobar persones desaparegudes és la Plataforma Adonay. El president, Jorge Granada, també ha explicat en 'Zoom' el seu treball.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El testimoni d'una dona que va desaparéixer voluntàriament: "Que ho pensen dos vegades, que la vida val la pena"]]> Este és el consell que dona una veïna de Llucena (l'Alcalatén) a través del programa Zoom. Ha sigut entrevistada per què va desaparéixer voluntàriament. L'equip del programa ha volgut parlar amb ella per tal d'entendre el comportament d'estes persones. També ha volgut dirigir-se a les persones que —com ella un dia— estiguen pensant a desaparéixer: “que ho pensen dos vegades, que la vida val la pena”. Cal destacar que vora 9 de cada 10 denúncies per desaparicions presentades en 2023 corresponen a desaparicions voluntàries, segons fons de la policia. Representen al voltant del 88% del total de les denúncies. És a dir que el testimoni d'esta dona de Llucena representa la majoria de les desaparicions que es denuncien a les comissaries. El prototip de desaparegut voluntari és home major d'edat, però les dones també desapareixen voluntàriament. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Font d'en Segures de Benassal, garantia d’aigua a l’Alt Maestrat, perd cabal: "És una sequera increïble"]]> Benassal ha sigut popularment conegut, des de principi del segle XX, per l'aigua. En concret, per les seues aigües medicinals i també pel balneari. Hi ha registres que algunes persones en feien ús per les propietats, bones per al renyó, des del segle XVIII. L'any 1928 va ser declarada miner medicinal i d'utilitat pública. El programa Zoom dedicat a la sequera ha comprovat com la falta de pluja està afectant este poble de l’Alt Maestrat i a la Font d'en Segures.

Este brollador de sempre ha sigut l’última esperança d’aigua a l’Alt Maestrat, quan a les fonts del voltant escassejava l’aigua. Actualment, el brollador està acusant l’actual falta de pluja i sequera. Una de les veïnes de Benassal, Pilar Vidal, ha dit a l’equip de Zoom que “el brollador dona el que dona i no es pot exigir més”, però confien en les pluges de la tardor. Barrera també ha dit a l’equip de Zoom que “ara és el moment més delicat. No havia passat mai de la vida. És una sequera increïble”. 

Al poble diuen que la font va rebre el nom en referència al fet que sempre portava aigua, sense excepció. És el que ha explicat Pepe Barrera, extreballador de l'empresa Aigua de Benassal, a l’equip del programa. Barrera ha recordat —sense especificar l’any— que va haver-hi una sequera molt gran en tota la comarca. Totes les fonts es van secar i fins a Benassal acudien a buscar aigua set pobles. “I així és com van començar a dir-li ‘font segura’”, ha recordat el veí. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fina Baile, la veïna de Tabarca de més edat: “Si jo tornara a nàixer, voldria nàixer ací”]]> L’equip de Zoom s’ha desplaçat fins a l’illa de Tabarca, per tal de conéixer com afecta els poc més de 50 veïns que hi viuen l’arribada en temporada alta, i en un sol dia, de fins a 10.000 turistes. Alguns veïns, com és el cas d’Antonio Ruso, parlen directament d’invasió i estrés. Carmen Martí, la presidenta de l’associació veïns de Tabarca, ha tornat a denunciar que a l’estiu del 2024 “no hem tingut ni metge, imagina quin risc amb eixos milers de persones per ací”. 

L’equip de Zoom ha parlat amb Fina Baile, la veïna més major de Tabarca. Als 96 anys, açò és el que diu: “Ara no pots eixir pel carrer, però és bo que vinguen, coneguen, es banyen. A mí la gent que passa em pregunta si soc d’ací i em diuen que no sabem el que tenim. Jo conteste que sí que ho sé… Si jo tornara a nàixer, voldria nàixer ací. De pensar que m'he de morir i m’ho he de deixar…” . 

Fina també ens ha parlat de com ha vist canviar Tabarca: “L’illa ha canviat molt. El meu home deia que ací (a casa) volia fer habitacions per a llogar-les. I jo li deia, 'Sense llum i aigua corrent, com faràs habitacions?'. 'Això ja vindrà. Que tu què et creus, que l’illa no ha de pegar la volta?'… I mira si l’ha pegada”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc coses que no sabies de Vicent Andrés Estellés]]> Vicent Andrés Estellés és ben conegut com el poeta del poble, el de la terra, el de la poesia senzilla. El que moltes persones no saben és que la seua vida i trajectòria va estar molt marcada per la mort de la primera filla, Isabel. Cal escoltar com descriu la seua entrada al món adult per aquell luctuós esdeveniment. Moltes altres qüestions poc conegudes envolten també la figura del literat, com el fet d’haver sigut corresponsal de guerra. I una altra curiositat, alguns dels personatges que inspiren els seus poemes, com és el cas de Carmina, convertida en "donzella" en un dels poemes del poeta, contribueixen al fet que un dia rere l'altre l'escriptor torne a l’actualitat. Descobreix-ho tot en l'especial de Zoom dedicat a ell.

A principi dels anys 40 Estellés es va iniciar en un vessant poètic menys conegut. Com ha explicat Luis Fernández, president de l’Associació d’Estudis Fallers, quan Estellés tenia uns quinze o setze anys “els seus primers versos en valencià els escriu en un llibre de falla. A ell li agradaven les Falles, li agradava la primavera”. També va escriure cròniques pirotècniques dedicades als focs artificials que disparaven els germans Brunchú, de Godella. 

En 1974 Estellés va ser enviat a Al-Aaiun pel periòdic Las Provincias a cobrir els prolegòmens de la invasió marroquina del Sàhara. El periodista Vicent Garcia Devís recorda en el programa Zoom la tensió de guerra que va presenciar Estellés. El documental recull, en boca de la seua filla, com ho va viure la família: “Ma mare em va dir que l’havien enviat allà per a desfer-se d’ell”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De Benimodo a Mallorca: els refugis de Vicent Andrés Estellés]]> El vincle de Vicent Andrés Estellés amb Burjassot (Horta Nord) és ben conegut per tots. El que ha passat més desapercebut ha sigut la connexió que va tindre el poeta i escriptor valencià amb la localitat de Benimodo (Ribera Alta) i amb l’illa de Mallorca. En l'especial que li ha dedicat el programa d’investigació Zoom amb motiu del centenari del seu naixement (4 de setembre del 1924), escoltem els testimonis que recorden aquells anys feliços de l’autor de la mà dels amics i també del veïnat.

A finals dels anys 70, quan va descobrir la menuda i tranquil·la població de Benimodo, el poeta valencià “va trobar una llum que necessitava tindre”. Així defineix Ernest Machí, un veí de Benimodo, el pas del poeta del poble per la Ribera Alta. En aquell poble de menys de 2.000 habitants la seua figura passava més desapercebuda. Per al periodista i poeta, aquells anys es van tornar complicats pel seu posicionament polític. Com ha explicat el pintor i amic d'Estellés, a Benimodo el poeta vivia molt discretament “i inclús la gent ni ho sabia”. I el veïnat hui dia recorda molt bé les converses al carrer, on s'asseia un dia rere un altre. Sols cal escoltar el que conten veïnes com a Rosa i Sonia en el programa Zoom.

A banda del poble de Benimodo, Estellés va trobar altre refugi a Mallorca. Allà va començar a anar a finals dels anys 50. Com ha explicat la periodista Mireia Balasch, Mallorca "era el lloc on es trobava amb alguns dels seus amics com Josep Maria Llompart, poeta i editor". 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Zoom’ estrena nova temporada amb un homenatge a Vicent Andrés Estellés]]> La història de la Comunitat Valenciana està composta per noms cèlebres que ens enriqueixen la cultura. Un d’estos noms és Vicent Andrés Estellés, reconegut artista batejat com “el poeta del poble”. Zoom estrena la seua octava temporada en À Punt dedicant-li un programa especial, que coincideix amb la celebració del centenari del seu naixement.

La periodista Jose Sáez tornarà a ser la presentadora del programa d’investigació estrela de la radiotelevisió valenciana. Dilluns, Zoom a les 22:40 recorrerà la vida personal i professional de l’artista, que inclourà testimonis de familiars i amics, com Joan Manuel Serrat. Com arriba un xiquet de Burjassot, fill de forners, a ser un dels millors poetes del segle XX? Per què Estellés és considerat la veu del poble?

La vigència d’Estellés en el present de moltes valencianes i valencians resulta innegable. Estellés ha transcendit les fronteres geogràfiques i temporals com un dels poetes que els artistes més han homenatjat en les seues cançons, des d’Ovidi Montllor fins a Zoo o La Fúmiga han incorporat els poemes a les seues lletres.

Continua llegint-ho en el web

]]>