<![CDATA[À Punt - Espanya]]> 10 <![CDATA[À Punt - Espanya]]> <![CDATA[L'investigador principal de Kitchen diu en el juí que Rajoy era El Asturiano: "No hi ha dubte"]]> El nom de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha protagonitzat este dilluns la sessió en el juí pel cas Kitchen a l'Audiència Nacional (AN). L'investigador principal de la suposada trama parapolicial muntada per a espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas ha ratificat davant del tribunal que Rajoy hi estava al corrent i que els implicats s'hi referien a ell com El Asturiano o El Barbas.

L'AN acull des d'esta setmana la fase testifical contra els deu processats que s'assenten en el banc dels acusats pel cas Kitchen, entre ells l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. El procediment intenta acreditar l'existència d'un suposat operatiu al marge de l'Estat que la cúpula d'Interior suposadament va orquestrar entre el 2013 i el 2015, durant el primer govern del PP amb Rajoy, amb l'objectiu d'obtindre informació delicada de Bárcenas.

L'inspector d'Afers Interns que va investigar els fets ha apuntalat el paper de l'expresident Rajoy. També ha defensat la rellevància dels àudios i de tota la documentació confiscada a l'excomissari retirat José Villarejo, així com el pagament a l'ex-xòfer de Bárcenas amb fons reservats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els preus a Espanya es disparen al 3,3% per la pujada dels carburants després d'esclatar la guerra al Pròxim Orient]]> Ja tenim les primeres estimacions sobre l'impacte econòmic de la guerra desencadenada a finals de febrer al Pròxim Orient sobre la butxaca de la ciutadania espanyola. La inflació s'ha disparat al 3,3% en taxa interanual durant el mes de març, un punt més que el mes anterior, a conseqüència del vertiginós encariment dels carburants arran de la pujada del petroli derivada del conflicte començat per l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran. El paràmetre se situa en el nivell més elevat des de juny de 2024, que s'ha assolit després d'experimentar el repunt més gran en quasi quatre anys —juny del 2022, quan va avançar del 8,7% al 10,2% en el pitjor de la crisi energètica per la invasió russa d'Ucraïna—.

D'acord amb l'indicador avançat publicat este divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), també han influït a l'alça en la inflació de març, encara que en grau més baix que els combustibles, l'augment del preu del gasoil per a calefacció i el descens, menor que fa un any, de l'electricitat.

La taxa estimada per a la inflació subjacent, índex sense aliments frescos ni productes energètics, es manté en el 2,7 % interanual, igual a la registrada el març. Esta taxa és més estable i útil per a mesurar l'evolució dels preus a mitjà i llarg termini, perquè exclou del càlcul estadístic elements volàtils i subjectes a fluctuacions brusques en poc temps.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez carrega contra el PP i Vox per contribuir al "desastre absolut" de la guerra a l'Iran amb "silenci o suport"]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a enarborar este dimecres el "no a la guerra", esta vegada en una compareixença en el ple del Congrés per a explicar la posició d'Espanya davant del conflicte que va esclatar fa quasi un mes al Pròxim Orient, després de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel a l'Iran. En el debat, monopolitzat per l'escenari bèl·lic i les conseqüències econòmiques, socials i polítiques que ha tingut en tot el món, Sánchez ha carregat contra el PP i Vox, principals partits de l'oposició, als quals ha acusat de contribuir al "desastre absolut" que ha suposat la guerra, "amb suport o silenci". "Callar davant d'una guerra injusta i il·legal no és prudència, és un acte de covardia i complicitat", els ha amollat.

En una intervenció de vora 45 minuts, el cap de l'executiu estatal ha fet un símil de la situació actual amb l'ocorregut el 2003 a l'Iraq, una altra contesa liderada pels Estats Units a què l'aleshores president, José María Aznar, "va arrossegar" Espanya perquè volia "sentir-se important" davant del nord-americà George Bush. "Una guerra a canvi d'ego, la dignitat de tot un país a canvi d'eixa foto", ha criticat, en referència a la instantània en què Aznar i Bush posaren amb el britànic Toni Blair, grup que ha passat a la història com el "trio de les Açores".

Sánchez ha advertit l'hemicicle sobre el perill de tornar a cometre ara les mateixes errades amb un conflicte que considera al marge del dret internacional: "Oblidar és el primer pas per a repetir l'error". "L'últim que necessitava el món era una altra guerra, il·legal, absurda, cruel i que ens allunya dels objectius econòmics, socials i mediambientals, de les prioritats de la gent. I solament amb un objectiu: alimentar els interessos dels de dalt", ha criticat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Junts diu que votarà a favor del decret amb les mesures anticrisi derivades de la guerra de l'Iran]]> El reial decret llei amb les mesures anticrisi per la guerra al Pròxim Orient presentat pel govern espanyol té moltes possibilitats de passar dijous el tràmit parlamentari al Congrés, després que Junts ha anunciat este dimarts que hi votarà a favor si la coalició els secunda en una iniciativa que exigix la supressió de l'IVA dels autònoms que menys facturen.

El text que va aprovar el Consell de Ministres divendres passat conté una bateria de rebaixes d'impostos en matèria de carburants i energia, entre moltes altres mesures, per a mitigar els efectes de l'espiral inflacionista derivada de l'escalada bèl·lica a l'Iran, iniciada pels atacs conjunts que els Estats Units i Israel llançaren el 28 de febrer contra el règim dels aiatol·làs.

Amb l'abstenció anunciada dilluns per Podem, el reial decret depenia del vot afirmatiu del partit de Carles Puigdemont per a arribar a la majoria requerida a la cambra baixa. D'esta manera, sembla que l'executiu ha aconseguit amarrar el suport parlamentari necessari. Encara no està clar què farà el PP, que per ara no ha volgut desvelar el sentit del vot, però sí que ha demanat ajornar la votació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Montero avança que Espanya ha complit l'objectiu de dèficit del 2,5% del PIB en 2025]]> La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha avançat este dijous que Espanya ha complit l'objectiu que fixa que el dèficit públic no pot superar el 2,5% del PIB en 2025. En una entrevista en el programa Los Desayunos organitzat per RTVE i EFE, la número dos de l'executiu de coalició ha destacat que Espanya ha tornat a satisfer els compromisos amb la Comissió Europea "sense aplicar cap retallada".

"Pocs podien imaginar que era possible aconseguir esta fita sense aplicar cap retallada quan el dèficit va arribar al 10% en plena pandèmia", ha afirmat Montero, que ha assegurat que part de l'èxit té a vore amb la política fiscal aplicada pel govern central.

"Hem eixamplat les bases fiscals i recuperat progressivitat. I vull deixar clar que el mantra de l'infern fiscal que predica la ultradreta senzillament no se sosté. Hem abaixat els impostos als qui menys tenen, però sí que els hem apujat a grans empreses i patrimoni", ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez anuncia mil milions més en ajuda a Ucraïna i un acord per a coproduir drons i radars]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha xifrat este dimecres en mil milions la nova remesa d'ajuda militar que Espanya destinarà el 2026 en "suport bilateral" a Ucraïna, el que eleva la quantitat total de fons a 4.000 milions des de l'inici de la invasió de Rússia, en febrer del 2022.

El mandatari ha tingut una reunió amb l'homòleg ucraïnés al palau de la Moncloa, Volodímir Zelenski, i ha anticipat que han segellat un compromís per a impulsar la "coproducció i cofabricació" conjunta amb companyies ucraïneses en l'àmbit de la indústria de defensa i la reconstrucció. Concretament, es treballarà per a fabricar drons i radars.

"Amb eixe propòsit hui hi ha hagut distintes firmes tant del Ministeri de Defensa com d'empreses que han manifestat interés de coproduir conjuntament amb empreses ucraïneses", ha assenyalat Sánchez en una roda de premsa després de la trobada, en què ha comparegut al costat de Zelenski.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El CIS retalla en dos punts la distància del PP amb el PSOE i registra una caiguda de Vox]]> El PP reduïx a 8,5 punts la distància que el separa amb el PSOE en estimació de vot, segons el baròmetre de març del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el primer des de l'esclat de la guerra al Pròxim Orient. L'estadística situa al capdavant de la carrera electoral els socialistes, que amb el 31,8% dels vots continuarien com a primera força en unes hipotètiques eleccions generals, a pesar d'haver retrocedit lleugerament en suport de l'electorat, 0,8 punts. Els populars, que pugen quatre dècimes respecte de l'anterior enquesta, els seguirien en segon lloc, amb el 23,3%.

El sondeig es va elaborar entre el 2 i el 6 de març, abans de les eleccions de Castella i Lleó i després dels atacs conjunts dels Estats Units i Israel sobre l'Iran. A més de mantindre les posicions entre els dos principals partits també reflectix una caiguda de Vox, que perd més de dos punts des del mes passat i retrocedix al 16,6% en estimació de vot. El percentatge es queda lluny del 20% a què aspira la formació de Santiago Abascal i què els atorgaven algunes enquestes de cara als comicis castellanolleonesos, en què es quedaren entorn del 17% dels sufragis.

A l'esquerra del PSOE, Sumar manté els resultats obtinguts en l'anterior entrega del CIS, amb el 7,1% dels sufragis, una dècima més. Podem, però, cau un punt fins al 2,9% després de deixar-se una quarta part del suport electoral.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Feijóo acusa Sánchez de "perdedor" i el president reivindica la resposta del govern espanyol davant de la guerra a l'Iran]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, han mesurat forces al Congrés este dimecres en el primer cara a cara després de les eleccions a Castella i Lleó i també des de l'inici de la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que ha provocat una nova crisi energètica per l'alça dels preus del petroli. El cap de l'oposició ha carregat contra el mandatari estatal, a qui ha anomenat "perdedor" i li ha refregat que arrossega "deu derrotes" electorals. "No és una mala ratxa, és un veredicte: al superheroi de la democràcia li estan fallant els superpoders", ha ironitzat el popular.

En la sessió de control, este dimecres, al govern espanyol, Feijóo ha acusat Sánchez de voler aprofitar-se del conflicte bèl·lic al Pròxim Orient i d'usar el "no a la guerra" com a "cortina de fum", cosa que a parer seu no li ha funcionat. També ha dirigit un missatge als socis del govern de coalició, Sumar i Esquerra Unida, i els grups parlamentaris que el secunden, com Podem, que no obtingueren representació al parlament castellanolleonés després de les eleccions del 15 de març: "Felicitats per sostindre el govern i tragar amb tot: amb les mentides, la incompetència i tota classe de corrupció. Ací tenen el resultat, zero escons", ha ironitzat el líder del PP, que ha advertit que no votaran un decret òmnibus conjunt amb mesures.

En la resposta, Sánchez no ha fet cap referència a les eleccions a Castella i Lleó, en què els socialistes milloraren resultats i obtingueren dos escons més, igual que el PP. En canvi, ha reivindicat la resposta del govern espanyol davant de la guerra al Pròxim Orient, amb una aposta per "la defensa del dret internacional" i "la pau".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[En llibertat l’home detingut per la mort de la seua parella a Cadis després descartar-se el crim masclista]]> La Policia Nacional ha deixat en llibertat l’home que havia sigut detingut després que divendres de vesprada trobaren morta la seua parella en un domicili d’El Puerto de Santa María (Cadis). Segons han informat fonts pròximes a la investigació, s’ha comprovat que la mort de la dona, de 44 anys, ha sigut per una sobredosi.

El cas en un primer moment es va investigar com un possible crim masclista. El servici d’emergències 112 va rebre l’avís i en arribar-hi, els sanitaris només van poder confirmar-ne la defunció.

Després de saber-se els fets, la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere va indicar en la xarxa social X que estava recaptant dades sobre este possible assassinat masclista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem rebutja anul·lar la condemna al fiscal general per revelació de secrets]]> El Tribunal Suprem ha rebutjat este dijous els incidents de nul·litat presentats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat contra la sentència que va condemnar l'exfiscal general de l'Estat Álvaro Garcia Ortiz a dos anys d'inhabilitació per revelació de secrets. La decisió, adoptada per cinc dels set membres de l'alt tribunal, que va jutjar-lo el passat novembre, obri ara la porta perquè el penat puga recórrer en empara davant del Tribunal Constitucional.

La resolució coneguda hui compta amb el vot particular de les dos magistrades progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, partidàries d'absoldre García Ortiz i que es van oposar per això a condemnar el fiscal general. En la sentència, el Suprem va imposar dos anys d'inhabilitació i 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de dades reservades. També va fixar una indemnització de 10.000 euros per a Alberto González Amador, parella de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso i processat per frau fiscal, la denúncia del qual va motivar el juí contra el fiscal general.

La sala penal de l'alt tribunal va condemnar García Ortiz tant per la filtració del correu de l'advocat de González Amador com per la nota de premsa emesa per la Fiscalia per a respondre la versió falsa que va llançar l'entorn d'Ayuso sobre les negociacions del ministeri públic amb la seua parella per a aconseguir un acord que li estalviara un juí amb penes de presó. "El fiscal general no pot respondre una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte de divulgació de dades reservades", va apuntar la sentència, coneguda el passat 9 de desembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Feijóo posa a la taula la possible tornada de Joan Carles I a Espanya i el govern espanyol defensa que la decisió és d'ell]]> La desclassificació dels documents vinculats al colp d'estat fracassat del 23F i el retrat que fan sobre l'actuació del rei emèrit, Joan Carles I, durant aquelles tenses hores han posat a la taula la possible tornada a Espanya. Joan Carles està exiliat des d'agost del 2020 a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), on es va traslladar arran dels escàndols que l'han envoltat, principalment per les presumptes irregularitats fiscals per les quals la hisenda espanyola el va arribar a investigar i que van deixar molt qüestionada la seua figura.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat este dijous en les xarxes socials que seria "desitjable" que el rei emèrit, Joan Carles I, torne a Espanya. "La desclassificació dels documents del 23F ha de reconciliar els espanyols amb qui va parar el colp d'estat", ha afirmat en X el president del PP. En el missatge ha recordat que el rei emèrit ha reconegut "errors innegables" en la seua trajectòria, però "va contribuir a sostindre" la democràcia espanyola i les llibertats "en un moment clau". "Hauria de passar l'última etapa de la seua vida amb dignitat i al seu país", ha opinat.

El pronunciament de Feijóo arriba l'endemà de la publicació, després d'un acord del Consell de Ministres, de 153 "unitats documentals", que inclouen des de la transcripció de converses telefòniques del colpista Antonio Tejero en el Congrés pres pels militars fins a notes informatives del CESID, els servicis d'intel·ligència de l'època —equivalents a l'actual Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)—. Un dels documents adscrits al CESID confirma com el rei va frenar el general Armada quan va intentar acudir al Palau de La Zarzuela, i que també va ordenar a Milans del Bosch —que per a secundar el colp havia tret els tancs al carrer a València— que deposara l'actitud.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Margallo i Lerma coincidixen que la intervenció del rei va parar el colp d'estat del 23F: "Sense ell hauria triomfat"]]> La desclassificació dels documents secrets sobre l'intent de colp d'estat del 23F, aprovada pel govern espanyol 45 anys després, ha posat sobre la taula de debat alguns flocs al voltant dels quals encara planen incògnites, com ara el paper del rei emèrit, Joan Carles I, aquella vesprada. Dos polítics amb vinculació valenciana que visqueren en primera persona este episodi històric, l'exministre d'Afers Estrangers i exeurodiputat José Manuel García-Margallo i l'expresident de la Generalitat i exsenador Joan Lerma, reflexionen este dijous en Les notícies del matí sobre les implicacions de les noves revelacions que aporten els arxius acabats de conéixer. Tots dos han coincidit que l'actuació de Joan Carles I, que es va desvincular públicament del colp en un cèlebre discurs televisat ja de matinada, va ser fonamental perquè la presa de poder per part dels militars i encapçalada pel recentment difunt tinent general Antonio Tejero no hi prosperara.

Per a Margallo, que presenciava aquella sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a diputat de la UCD, la publicació dels informes fins ara ocults permet "acabar d'una vegada per totes" amb les teories conspiratòries que han tractat d'implicar el monarca en l'intent colpista. "Hi va estar implicat, però exactament per al contrari, per a parar-ho". A parer del polític arrelat a Xàbia, sense la intervenció de Joan Carles I "és molt possible que el colp haguera triomfat" i hauria desencadenat un període de "gran conflictivitat", fins i tot una guerra civil.

En la mateixa línia s'ha pronunciat Lerma, que va viure els fets des de la bancada del PSOE: "Tot el món ha vist amb claredat que l'eixida del rei és el que va dissoldre el colp d'estat". A parer de l'exmandatari autonòmic, l'aparició televisada de l'emèrit va ser una solució "molt positiva" perquè "va eliminar tota referència al fet que ell hi estiguera darrere". Així, opina que, encara que l'intent podria haver-se ampliat "a molta més gent que sabia o hi havia participat d'alguna manera", gràcies a Joan Carles I va quedar "limitada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El colpista Antonio Tejero mor a Alzira el mateix dia que es desclassifiquen els documents del 23F]]> Antonio Tejero, el guàrdia civil que va protagonitzar la temptativa de colp del 23F, ha mort als 93 anys. La defunció ha sigut a les 18:45 h d'este dimecres a Alzira (Ribera Alta), on residia amb una de les filles. Precisament, el mateix dia de la desclassificació dels documents de l'intent colpista del 1981

"Vull comunicar-vos amb profund dolor que hui, 25 de Febrer del 2026, mon pare, Antonio Tejero Molina, ha mort en companyia de tots els seus fills. Ha rebut els últims sagraments i la benedicció de Sa Santedat Lleó XIV. Done infinites gràcies a Déu per la seua vida entregada i generosa envers Déu, Espanya i la seua família, i pregue pel seu etern descans. Gràcies", ha escrit un fill en un comunicat. La defunció l'havia confirmada poc abans l'advocada que representa la família, que ha informat d'una mort "serena i en pau". Tejero rebia atenció sanitària a domicili per part de l'Hospital de la Ribera.

El cotxe fúnebre amb les restes mortals ha eixit passades les 21:10 hores de la vivenda en cap al tanatori de Xàtiva (La Costera), on se celebrarà el funeral.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Revelacions dels documents del 23F: converses de Tejero, arxius secrets d'intel·ligència i una orde als militars de "tirar a matar"]]> El govern espanyol ha publicat este dimecres la relació de documents desclassificats del colp d'estat fallit perpetrat per l'exèrcit el 23F. Tal com va anticipar la ministra portaveu de l'executiu, Elma Saiz, es tracta de 153 arxius escanejats, procedents del fons documental dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Estrangers, i que des d'ara estan a l'abast de tota la ciutadania al portal web de la Moncloa. Hi ha papers adscrits al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil, la Direcció General de la Policia, o el Centre Superior d'Informació de la Defensa (Cesid, l'actual CNI) entre altres organismes.

Quant a la tipologia del material, trobem transcripcions de converses telefòniques —algunes protagonitzades pel colpista Antonio Tejero des d'un Congrés pres per militars a càrrec seu, fins a notes informatives del Cesid prèvies a l'alçament, durant l'assalt i posteriors. Entre els documents publicats també hi ha esquemes de la planificació del colp d'estat, resums per escrit i fins i tot croquis visuals, on s'apunta a una trama civil i institucional.

Un dels informes publicats dels servicis d'intel·ligència sobre el 23F revela que almenys sis persones o bé coneixien els fets abans d'aquell dia o bé van planificar un "suport operatiu" al colp d'estat i, després, intentaren d'encobrir-ne la participació. Altres membres de l'Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME) del Cesid van adoptar posteriorment "postures de solidaritat" amb aquells que van participar en l'alçament. El document se centra en l'activitat de l'AOME, unitat d'elit dotada de certa autonomia dins dels servicis secrets espanyols.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calima i el vent fort saharià porten a Lanzarote un eixam de llagostes]]> Una forta calima i vents saharians han provocat l'arribada d'un eixam de llagostes a Lanzarote, un fenomen inusual que no es veia amb tal intensitat des de 2004. Les imatges mostren una presència massiva d'insectes, el que ha generat preocupació a la zona per l'impacte en l'agricultura i el medi ambient.

Sembla que l'arribada de les llagostes està provocada per la combinació de la calima, que és pols en suspensió, i els vents forts que bufen del Sàhara. L'albirament ha sorprés els residents i experts locals, recordant-los esdeveniments passats de plagues de llagostes a les illes Canàries.

L'albirament d'estos centenars de llagostes africanes ha posat en guàrdia els servicis de medi ambient, per si arribaren a afectar els cultius. A Arrecife s'han observat exemplars aïllats de gran grandària, mentre que en un vídeo difós pel Consorci Insular d'Emergències s'aprecia un gran eixam de centeners d'estos insectes en la carretera que unix La Caleta de Famara amb la platja de San Juan, al municipi de Teguise.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol publica els arxius desclassificats del 23F: ja es poden consultar]]> Els ciutadans ja poden consultar els documents sobre l’intent de colp d'estat del 1981 que han estat declarats secrets durant 45 anys. El Consell de Ministres d'ahir dimarts va acordar desclassificar-los. Són “153 unitats documentals”, tal com s’hi ha referit la ministra portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, que contindran només documents escrits en PDF, sense material d’àudio ni de vídeo. En tot cas, el web de Moncloa ha caigut minuts després de la desclassificació.

“Seran 153 unitats documentals que, durant dècades, han estat classificades sota una norma franquista”, anticipava Saiz este dimarts. “Ara les podran consultar investigadors, historiadors i ciutadans”, agregava en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

La difusió d’estos documents, com apuntava la ministra, ja “no comporta un risc real i present”, per això el govern ha optat per permetre-hi l'accés. Saiz ha recordat les paraules del cap de l’executiu, Pedro Sánchez, quan este dilluns, efemèride del colp d'estat fallit, va anunciar la desclassificació dels documents. “La memòria no pot estar tancada amb clau”, afirmava Sánchez en X, i este dimarts ho ha repetit la ministra portaveu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern desclassificarà este dimarts els documents del 23F en els 45 anys del colp]]> El president del govern, Pedro Sánchez, ha anunciat hui que el Consell de Ministres desclassificarà demà dimarts els documents relacionats amb l'intent de colp d'estat del 23F. Sánchez ha fet l'anunci en les xarxes socials, coincidint amb el 45é aniversari de l'intent de colp d'estat, i ha subratllat que amb esta desclassificació "se salda un deute històric amb la ciutadania". "Les democràcies han de conéixer el seu passat per a construir un futur més lliure", ha afegit el cap de l'executiu, que dona les gràcies als qui —diu— "obríreu camí".

Una vegada que el Consell de Ministres aprove la decisió, la desclassificació dels documents es farà efectiva l'endemà, dimecres, amb la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). A partir d'este moment, els documents estaran a disposició de totes les persones interessades en la pàgina web oficial de La Moncloa (https://www.lamoncloa.gob.es/).

Serà la portaveu del govern, Elma Saiz, qui, segons l'executiu, donarà detalls dels documents desclassificats en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Junts i ERC plantegen estendre la llei de memòria democràtica per a abordar el 23F i el 11M]]> Diputats de Junts i ERC han plantejat aquest dimecres al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, estendre la llei de memòria democràtica per a abordar altres assumptes, com el colp d'estat del 23 de febrer del 1981 i els atemptats de l'11 de març del 2004.

Durant la compareixença del ministre en la Comissió Constitucional del Congrés per a informar sobre l'actuació del seu departament en memòria democràtica, el diputat Eduard Pujol (Junts) ha dit que cal "ampliar i conéixer la veritat" sobre altres assumptes, més enllà de la Guerra Civil, i ha instat a parlar de la "memòria de la democràcia".

"Ha arribat el moment de parlar del 23F, de la monarquia corrupta, de les ombres del felipisme, també de Felipe González, que donava lliçons sobre l'amnistia encara que ha sigut l'artífex dels GAL, i no s'obliden del best-seller: Aznar i l'11M", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Feijóo compara la sessió al Congrés sobre l'amnistia amb el colp d'estat del 23F]]> El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat aquest dimarts que la llei d'amnistia és una "vergonya nacional i internacional" i ha comparat la sessió plenària d'aquest dimarts a la vesprada amb el colp d'estat del 23 de febrer del 1981. Dit això, ha amenaçat de crear una comissió d'investigació per a "saber-ho tot" sobre les negociacions amb els independentistes fora d'Espanya amb un mediador internacional.

En la seua intervenció davant del ple del Congrés que debat la presa en consideració sobre la llei d'amnistia, Feijóo ha afirmat que la norma és "el primer pagament d'una investidura" que Pedro Sánchez "ha comprat" per a seguir en la Moncloa. "Aquesta llei d'amnistia és un frau, una corrupció política, és injustificable, va en contra de la convivència, suposa una regressió democràtica, és contrària a la separació de poders i és una humiliació al poble espanyol", ha proclamat, amb un fort aplaudiment de la bancada del Grup Popular.

Així, ha afirmat que aquesta vesprada el Congrés s'ha convertit en "una cambra trista" i "decadent". De fet, ha afirmat que és la sessió plenària "més trista i més decadent" des d'aquella vesprada del 23 de febrer del 1981, perquè, diu, la norma afecta la "dignitat" d'Espanya com a nació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trias acusa el PSOE d'estar "darrere" del colp d'estat del 23F]]> El líder de TriasxBCN, Xavier Trias, ha acusat aquest dilluns el PSOE d'estar "darrere" del colp d'estat del 23 de febrer del 1981 per a frenar el desenvolupament autonòmic.

"Va haver-hi un colp d'estat el 23F. Ningú es pot creure que això va ser un colp d'estat del senyor Tejero. Potser encara hi ha alguns innocents que es creuen això", ha destacat en una entrevista a Ser Catalunya.

En preguntar-li si creu que el rei estava darrere del colp d'estat, Trias ha assegurat que els socialistes estaven "darrere" del 23F. "Es va acabar el 23F, es va canviar el govern, i què és el primer que va fer el PSOE? La Loapa", ha retret, en referència a llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic (Loapa).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Milans del Bosch, el general que va traure els tancs a València el 23F, el següent a ser exhumat]]> Les restes del capità general franquista Jaime Milans del Bosch, recordat en la memòria de molts valencians perquè va traure els tancs a la ciutat de València la nit del 23 de febrer de 1981 pel colp d'estat liderat per Antonio Tejero, així com les del també general feixista José Moscardó, s'exhumaran de l’Alcàsser de Toledo.

L'operació se suma a l’exhumació aquesta setmana de Queipo de Llano de la basílica de la Macarena de Sevilla, i es durà a terme en aplicació de la nova llei de memòria democràtica, que prohibeix la presència de restes dels dirigents del colp d'estat del 1936 en llocs d'accés públic preeminent.

El Ministeri de Defensa va crear la setmana passada un comité per a estudiar l'aplicació de la llei en el si de les Forces Armades, context en què s’emmarca l’actuació, ja que els dos feixistes estan soterrats en la seu del Museu de l’Exèrcit, ubicat a l’Alcàsser de la capital manxega.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Felip VI, del seu pare en el 23F: "La seua fermesa i autoritat van ser determinants"]]> Felip VI ha enaltit aquest dimarts el paper que va exercir el seu pare, Joan Carles I, perquè fracassara la temptativa colpista del 23F, en assegurar que "la seua fermesa i autoritat van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democràcia", així com el seu compromís amb la Constitució. El rei d'Espanya ha presidit l'acte amb motiu del quaranta aniversari del 23F celebrat al Saló de Passos Perduts del Congrés, en el qual el protagonista absent ha sigut el rei emèrit, Joan Carles, expatriat als Emirats Àrabs Units per la polèmica pels seus presumptes negocis ocults a l'estranger.

Davant els representants de les institucions de l'Estat, el monarca ha afirmat que el seu pare va assumir com a rei "la seua responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució" amb el seu missatge televisat amb el qual va neutralitzar l'aldarull militar d'Antonio Tejero. D'igual manera, el monarca ha mostrat la seua "gran admiració i gratitud" a l'expresident del govern Adolfo Suárez, l'altra persona a la qual ha esmentat expressament en el seu discurs.

Al costat d'ells, ha enaltit els ministres i diputats i "una llarga llista d'homes i dones, civils i militars", que, al costat dels mitjans de comunicació, van oferir davant del colp "un exemple de coratge i de lleialtat a les institucions de l'Estat i a la Constitució". "El rebuig institucional i ciutadà a la ruptura del nostre marc de convivència va ser decisiu per a detindre i véncer aquell colp", ha asseverat Felip VI.

Continua llegint-ho en el web

]]>