<![CDATA[À Punt - Xarxes socials]]> 10 <![CDATA[À Punt - Xarxes socials]]> <![CDATA[L'alcalde de Gandia denuncia un increment "anòmal i massiu" de seguidors en Instagram després d'intentar suplantar-lo en Facebook]]> L'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto (PSPV-PSOE), ha denunciat davant la Policia Nacional un "creixement anòmal i massiu" de seguidors en el seu compte d'Instagram, situació que ha denunciat també en la xarxa social.

Assegura que en poques hores es va sumar al seu compte 15.000 followers, sense que existira cap "acció, campanyes publicitàries o col·laboracions, que justificara aquest creixement", segons ha explicat en un comunicat.

Ha traslladat la situació a la policia perquè considera que al darrere hi pot haver algun intent deliberat de perjudicar-lo i vol "identificar a la persona o persones responsables" perquè "responguen davant la justícia".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Influenciadors d'apostes: una entrada a la ludopatia per als adolescents]]> El fenomen dels anomenats tipsters, o influenciadors que recomanen apostes a través de les xarxes socials, s’ha convertit en una entrada el joc per als adolescents. Així ho revela un estudi de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i la Universitat de Vigo, que alerta que els jóvens que consumixen estos continguts no són conscients dels riscos que comporten les apostes.

Les xifres confirmen que, encara que l'edat legal per a apostar en Espanya és díhuit anys, el 24% dels adolescents espanyols —entre catorze i díhuit— ja ha jugat i un 5% presenten conductes compatibles amb la ludopatia. Un fenomen que s'ha observat que continua creixent en els últims anys.

La figura dels tipsters és un fenomen professionalitzat que connecta amb els hàbits digitals dels més jóvens. Segons el mateix informe publicat en el Journal of Gambling Studies, estos perfils enganxen els adolescents a les apostes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Turquia prohibix l'accés a les xarxes socials als menors de 15 anys]]> El parlament de Turquia ha aprovat una llei que prohibix l'accés a les xarxes socials a menors de 15 anys i obliga les plataformes a establir sistemes de verificació d'edat eficaços i eines de supervisió parental.

La normativa forma part d'un ampli projecte legislatiu aprovat dimecres, que introduïx mesures per a regular l'entorn digital i reforçar la protecció dels menors en internet. En concret, els proveïdors de xarxes socials no podran oferir servicis a usuaris per davall d'eixa edat.

El text, impulsat pel partit del president Recep Tayyip Erdogan, també establix obligacions addicionals per a les plataformes digitals. Entre elles, s'exigix que actuen amb rapidesa davant de continguts considerats perjudicials, que publiquen les mesures adoptades per a combatre’ls i previnguen la difusió de publicitat enganyosa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els alcaldes de Benidorm i Castelló de la Plana i la presidenta de la Diputació de Castelló denuncien suplantació de la identitat en xarxes]]> La falta de controls en les xarxes socials col·loca els casos de suplantació d'identitat a l'orde del dia, una pràctica fraudulenta de la qual tampoc es lliuren els polítics. En les últimes hores, fins a tres personalitats han denunciat públicament l'existència de comptes falsos en diferents plataformes pertanyents a anònims que intentaven fer-se passar per ells: l'alcalde de Benidorm, l'alcaldessa de Castelló de la Plana i la presidenta de la Diputació Provincial de Castelló.

L'últim a afegir-se al llistat de víctimes d'este engany ha sigut Toni Pérez, alcalde de la capital turística valenciana per excel·lència i president de la Diputació d'Alacant. En un missatge publicat este dilluns en Instagram, alertava que hi havia un perfil fals, "especialment en Facebook", replicant el seu nom amb una mínima variació en el segon cognom: "Orgullós de ser Pérez Pérez, però Pérezez no…", assenyala el regidor del PP en un text acompanyat per una imatge amb una captura del frau.

Una altra afectada ha sigut Marta Barrachina, presidenta de la Diputació Provincial de Castelló i alcaldessa de la Vall d'Alba, que avisava el cap de setmana d'un intent semblant en Facebook. "Es tracta del perfil Marta Barrachinana, un compte fals des del qual s'han emés missatges privats a altres usuaris amb intenció d'enganyar-los", denuncia en una nota de premsa la corporació provincial. Segons explica la política del PP, va detectar l'engany perquè alguns usuaris van alertar-la per privat que havien rebut missatges d'un compte sospitós.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les frutinovel·les: un nou fenomen viral amb el masclisme de sempre]]> Taronges, maduixes, cogombres… el nou fenomen viral de les frutinovel·les utilitza fruites humanitzades creades amb intel·ligència artificial per a crear vídeos curts amb ficcions d’amor, infidelitats, venjances i traïcions. 

No obstant això, no són inofensius i les expertes advertixen de la gran càrrega sexista que transmeten, ja que representen sempre que les dones "són interessades, són traïdores, són males amigues, són infidels... ells són proveïdors i encara que siguen infidels tenen una aura diferent", explica Visa Promig, tècnica en promoció de la igualtat de gènere.

Estos melodrames curts, creats per usuaris amb la IA, entra dins del contingut denominat com a brainrot que, com explica l'experta, "són continguts molt ràpids, que enganxen fàcilment i alliberen dopamina".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El viatge de l’Artemis II a la Lluna ompli les xarxes de mems i imatges falses]]> Humor, fascinació i creativitat. La missió de l’Artemis II per a ampliar el coneixement que es té sobre la Lluna ha incentivat la creació de tota classe de continguts en les xarxes socials. Plataformes com Instagram, Twitter o TikTok s’han omplit de publicacions, on els usuaris han destacat i celebrat les diferents fites històriques que han assolit els quatre astronautes a bord de la nau Orion, com captar llocs de la cara oculta de l’astre o fixar una nova distància amb la Terra. 

Però la intel·ligència artificial també ha jugat un paper clau en la creació de contingut en les xarxes. D'una banda, ha servit com a eina per a fer publicacions en un clar to humorístic, de la qual s’han aprofitat tant usuaris particulars com empreses, per a promocionar els seus productes. Entre ells destaquen els posts de KFC, KitKat o Lidl.

Unes publicacions que fins i tot fan dubtar de la veracitat del vídeo que s’ha viralitzat amb un pot de Nuttella desplaçant-se a gravetat zero a l’interior de la nau Orion. Unes imatges que, en este cas, sí que són reals. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[FGV extrema la vigilància per a evitar que els joves ocupen les vies per a gravar un repte viral]]> Un nou repte viral amb què els joves tracten de desafiar-se en xarxes socials ha posat en alerta els treballadors de Metrovalència. Consistix a enganxar el mòbil al tramvia i, quan el comboi arranca, córrer-hi darrere per a gravar un vídeo en què s’aprecia com l’amo del dispositiu corre a la desesperada darrere del tren per a tractar d’agarrar-lo. Des de Metrovalència extremen la vigilància i recorden que no està permés caminar per les vies. De fet, l’incompliment d’esta prohibició pot comportar sancions de fins a mil euros.

El personal d'FGV incrementarà la vigilància, tant en la xarxa de Metrovalència com en el Tram d’Alacant, per a evitar que la ciutadania cometa imprudències com les que recull algun vídeo compartit en xarxes socials i que, a més de ser perilloses, suposen un incompliment de les normes de l’espai per on passen els trens.

Fonts d'FGV confirmen que conductes com la de córrer darrere del tren quan arranca ja s’ha donat en altres ciutats i, per a previndre que es traslladen a Comunitat Valenciana, ha sol·licitat al personal de les línies de tramvia i de vigilància que extremen la supervisió per a evitar estes imprudències. De moment, es tracta d'una pràctica puntual, segons han aclarit les mateixes fonts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea investiga Snapchat per riscos per als menors]]> La Comissió Europea ha obert este dijous una investigació a Snapchat per a avaluar si esta xarxa social nord-americana complix la normativa europea de protecció de menors. Les sospites apunten que els menors podrien estar exposats a intents de captació amb fins sexuals, activitats delictives i productes restringits per edat.

Segons la vicepresidenta de la Comissió Europea de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, “des del ‘grooming’ (ciberengany pederasta) i l’exposició a productes il·legals fins a configuracions de compte que minven la seguretat dels menors, Snapchat sembla haver passat per alt que la Llei de Serveis Digitals (DSA) exigix alts estàndards de seguretat per a tots els usuaris”.

L’anàlisi preliminar de l'executiu comunitari indica que els menors podrien estar exposats a intents de captació sexual, al reclutament per a activitats delictives i a continguts relacionats amb la venda de productes il·legals o restringits per edat, com drogues, cigarrets electrònics o alcohol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta i YouTube condemnades a pagar 3 milions de dòlars als EUA per addicció a les xarxes]]> Un jurat de Los Angeles ha declarat este dimecres culpables Meta i YouTube de perjudicar la salut mental de menors en una històrica demanda sobre l'addicció a les xarxes socials i per la qual hauran de pagar una indemnització de 3 milions de dòlars (uns 2,6 milions d'euros).

El juí va començar a finals de gener al Tribunal Superior de Los Angeles amb la demanda d'una jove de 20 anys que va al·legar que es va tornar addicta a aplicacions com Instagram i YouTube durant la seua infància. La demanda de la jove, identificada com K.G.M., també incloïa les eines TikTok i Snapchat, que van aconseguir un acord en termes no revelats per a evitar el primer d'una sèrie de juís històrics contra les plataformes de xarxes socials.

El jurat d'este històric juí, compost per set dones i cinc hòmens, continuarà deliberant per a decidir quins danys punitius addicionals hauran de pagar les empreses per dolor o frau. Ambdues plataformes hauran de pagar 3 milions de dòlars en concepte d'indemnització per danys morals i altres perjudicis econòmics, dels quals, d'acord amb la sentència, Meta és responsable del 70% d'este cost i YouTube de la resta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Notícies falses, trols i vídeos virals: l’Iran i els Estats Units lliuren la seua guerra paral·lela a internet]]> En la guerra al Pròxim Orient hi ha un tercer front determinant: les xarxes socials convertides en camp de batalla de la propaganda de guerra per part de l'Iran i els Estats Units. Es tracta de notícies falses.

La figura de Donald Trump convertit en figura de Lego i jugant-se al casino la vida dels soldats és una de les últimes bombes que ha llançat el ciberexèrcit iranià.

En les mateixes xarxes també trobem una legió de comptes governamentals i granges de trols. Un bon exemple n'és un grup de simpatitzants que amplifiquen el discurs de la república islàmica en anglés davant d'una audiència global fent sang dels punts més febles de l'enemic, com les xiquetes mortes en l'atac nord-americà a l'escola de Minab, el cas Epstein o els efectes del tancament de l'estret d'Ormuz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnen Meta a pagar 375 milions de dòlars per ocultar casos d’explotació sexual infantil]]> Un jurat de Nou Mèxic, als Estats Units, ha condemnat l'empresa tecnològica Meta a pagar 375 milions de dòlars per ocultar informació sobre les deficiències de les seues plataformes i pràctiques comercials que facilitaven l'explotació sexual infantil.

Després de set setmanes de juí, ha argumentat que la multinacional tecnològica, propietària d'Instagram, Facebook i WhatsApp, ha infringit parts de la llei de pràctiques comercials deslleials de l'estat, per haver ocultat perills per a menors d'edat que utilitzen les plataformes. En conéixer la resolució, un portaveu de Meta ha assegurat que discrepen del veredicte i que apel·laran l'orde que els obliga a indemnitzar l'estat amb 375 milions de dòlars.

Durant el procés, la Fiscalia va presentar com a evidència una operació encoberta en la qual van crear perfils de menors d'edat en Instagram i Facebook, a través dels quals van rebre en poc de temps contactes d'adults amb contingut sexual. Segons els fiscals, estos resultats van evidenciar fallades en els sistemes de protecció de la companyia i la facilitat amb què usuaris vulnerables podien ser localitzats per potencials depredadors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ús problemàtic i excessiu de les xarxes socials afecta especialment les famílies amb menys recursos]]> Este divendres, en què se celebra el Dia Internacional de la Felicitat, hem sabut precisament que l'ús problemàtic i excessiu de les xarxes socials afecta amb una incidència major les famílies amb menys recursos. És la conclusió principal que es desprén d'un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, que té al capdavant l'investigador Pablo Gracia, amb el testimoni del qual hem comptat a Les notícies del matí.

"El que volem entendre amb l'estudi és com la digitalització i la desigualtat afecten els joves i el seu benestar", conta Gracia als micròfons d'À Punt Notícies. "Les famílies més desafavorides acostumen a tindre treballs més precaris i dificultats econòmiques, i això fa que tinguen menys possibilitats de supervisar el temps digital dels seus adolescents per a detectar a temps problemes i posar mesures pal·liatives per a millorar la situació digital i mental dels adolescents", explica l'investigador.

Segons apunta, Espanya en este sentit està en una situació molt bona o, almenys, "no està tan malament com altres països". A pesar d'això, segons l'estudi, en el cas espanyol continua havent-hi una escletxa evident entre les famílies amb més recursos, en les quals els problemes de salut mental són menors, i les famílies amb menys recursos, en les quals estos problemes són més pronunciats i és més probable trobar pares amb dificultats en competències digitals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[WhatsApp llança els comptes per a menors administrats i controlats pels pares]]> WhatsApp ha anunciat el llançament de nous comptes administrats pels pares i tutors legals, que els permetran configurar l'aplicació de missatgeria per a preadolescents amb nous controls per a limitar-ne l'experiència a missatges i telefonades.

Estos comptes, que s'implementaran a escala global en els pròxims mesos, inclouen per defecte "noves configuracions estrictes", controls parentals i opcions perquè els pares guien els fills preadolescents (per exemple, catorze anys a Espanya, tretze a la resta d'Europa) en les primeres experiències que tinguen amb la missatgeria, informa WhatsApp.

"Amb l'aportació de famílies i experts, estem implementant els nous comptes administrats per un pare, mare o tutor, que els permeten configurar WhatsApp per a preadolescents, amb nous controls per a limitar-ne l'experiència en WhatsApp a missatges i telefonades".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez anuncia el llançament d'Hodio, una nova eina per a rastrejar l'odi en xarxes socials]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat este dimecres la posada en marxa d'Hodio, una nova eina creada per a rastrejar l'empremta dels discursos d'odi i la polarització en les xarxes socials i exigir els responsables de les plataformes digitals que "rendisquen comptes" per la permissivitat amb estos continguts.

Amb esta iniciativa, l'executiu espanyol busca mesurar "de manera sistemàtica" el que ha anomenat "empremta de l'odi" en les xarxes a Espanya. És a dir, la presència, l'evolució i l'impacte dels missatges que promouen discursos d'odi per a "exposar públicament" les plataformes que no facen res per combatre'ls. Com ha dit el mandatari, "tindrà conseqüències", perquè es pretén que "tot el món sàpia" qui frena estos continguts, qui "mira cap a un altre costat" i qui "fa negoci" amb això, ha remarcat durant la inauguració del Fòrum contra l'odi a Madrid. Esta cimera reunix experts, plataformes i persones afectades per a debatre sobre la proliferació de missatges discriminatoris en les plataformes socials.

L'instrument "serà una eina transparent, rigorosa, basada en criteris acadèmics reconeguts", ha apuntat el cap de l'executiu. Sánchez ha destacat la importància de començar a parlar de la "petjada de l'odi", de la mateixa manera que es discutix sobre la "petjada de carboni" per a impedir l'impacte social i democràtic que estos missatges estan generant en la convivència. Així, ha parafrasejat Gisèle Pelicot, convertida en icona feminista després de ser víctima de violència sexual continuada: "Fem que ací també la vergonya canvie de bàndol", ha proclamat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Indonèsia restringirà l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys]]> El govern d’Indonèsia restringirà l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys amb l’objectiu de reduir els riscos d’addicció a internet, el ciberassetjament o l’exposició a continguts perjudicials. La mesura entrarà en vigor el 28 de març de 2026, segons ha anunciat este divendres el Ministeri de Comunicacions i Afers Digitals del país. La iniciativa se suma a la que han pres o estan anunciant altres països. Austràlia, França o Espanya formen part de la llista.

Segons la ministra del ram, Meutya Hafid, els comptes pertanyents a menors en plataformes considerades d’alt risc començaran a desactivar-se de manera progressiva. Entre estes plataformes hi ha YouTube, TikTok, Facebook, Instagram, Threads, X, Bigo Live o Roblox.

La responsable de Comunicacions ha assegurat que el govern intervé perquè “els pares ja no hagen de lluitar a soles contra els gegants de l’algoritme”. La prohibició s’aplicarà per fases fins que totes les plataformes complisquen les noves obligacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rússia obri una causa penal contra el fundador de Telegram per “cooperació amb terrorisme”]]> El Servici Federal de Seguretat de Rússia (FSB) ha incoat una causa penal contra el fundador de Telegram, Pàvel Dúrov, per un presumpte delicte de “cooperació amb terrorisme”, segons han publicat els diaris russos Rossískaia Gazeta i Komsomólskaia Pravda, que citen documents oficials dels servicis d’intel·ligència.

Segons l'FSB, la “il·lusió d’anonimat” que oferix la plataforma ha permés que s’hi organitzen radicals, narcotraficants, assassins i terroristes, fet que —asseguren— suposa una amenaça per a la societat russa.

Entre els casos que les autoritats vinculen a l’ús de Telegram, citen l’atemptat contra la sala de concerts Crocus City Hall de Moscou, amb més de 140 víctimes mortals, així com els assassinats de la periodista Daria Dúguina i del general Ígor Kirílov.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una guia de la Generalitat fomenta que els pares i mares controlen els xats dels videojocs dels fills]]> La Generalitat, a través del Centre de Seguretat TIC de la Comunitat Valenciana (CSIRT-CV), ha publicat una guia per a conscienciar les famílies sobre la necessitat d'implantar el control parental en els jocs en línia per tal de protegir els i les menors. La guia, que es pot descarregar en el web del CSIRT, també oferix a les famílies ferramentes per a detectar problemes a temps i actuar abans que una situació s'agreuge.

Plataformes com Roblox i jocs com ara Fortnite són espais d'oci i també llocs de socialització. Eixe entorn porta associada una sèrie de riscos digitals. Per això a casa hi ha qui opta per la prohibició, mentre que altres es decanten per l'acompanyament o, fins i tot, jugar amb ells.

Carmen Serrano, subdirectora general de Ciberseguretat, ha explicat a À Punt que el primer objectiu de la guia és que les famílies coneguen les opcions de configuració per als xats que oferixen els jocs. Es poden configurar perquè només puguen xatejar amb persones conegudes, i també es pot filtrar el llenguatge. Altres recomanacions són assegurar-se que el nostre fill o filla no compartisca dades personals, com ara el nom real, el domicili, l’escola o els horaris. També ha de saber que no ha de clicar en enllaços externs ni acceptar regals a través del joc. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De l'humor a la política o la gastronomia: les xarxes socials també parlen valencià]]> Les llengües són, per damunt de tot, eines de comunicació. I com a tals s'han d'adaptar a les noves tecnologies i als nous temps si volen sobreviure. Una assignatura en què el valencià progressa adequadament, gràcies a tota una fornada de creadors de contingut que porten la nostra llengua arreu del món.

Cabrafotuda, Tres Voltes Rebel, Jajajers, La Tia Visantica o La Ruta dels Esmorzars són alguns dels creadors de contingut en valencià amb més èxit a les xarxes socials, però darrere d'estos grans noms hi ha molts altres creadors que han escollit comunicar-se amb el món en valencià. En el Dia Mundial de la Llengua Materna fem un repàs dels comptes que fan que el nostre mòbil, tauleta o ordinador parle el nostre idioma.

Gràcies a l'informe de Poblet, d'Aitor Muñoz (@aitor_altea), podem localitzar amb facilitat tots estos creadors en qualsevol de les xarxes socials més populars hui dia. L'estudi del comunicador alteà analitza l’evolució de 460 perfils valencians a través d’una sèrie històrica que abasta des del 2022 fins al 2025 i destaca especialment la consolidació d'Instagram.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els metges advertixen del risc d’un nou repte viral entre els adolescents que instiga a prendre grans dosis de paracetamol]]> Ingerir la quantitat més gran de pastilles de paracetamol amb l’increïble objectiu d’estar a l'hospital el màxim de dies possible. És el nou repte viral que s’ha popularitzat entre els adolescents d’alguns països europeus i del qual han alertat els metges. De fet, a Màlaga s'han detectat alguns casos d'intoxicació. La ingesta excessiva del fàrmac pot provocar fallades hepàtiques i, fins i tot, la mort, com alerten els facultatius.

Per això, l'Hospital Regional de Màlaga ha advertit del perill per a la salut dels menors que pot comportar el conegut com a repte del paracetamol, amb quantitats que arriben fins als deu grams.

El centre hospitalari difonia este dilluns un missatge d'advertència després que en les últimes setmanes s'hagen atés diverses intoxicacions greus en menors de catorze anys, que van requerir ingrés hospitalari, encara que sense defuncions, segons la informació que va avançar la Cadena Ser.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol demanarà a la Fiscalia que investigue X, Meta i TikTok per la creació de pornografia infantil amb IA]]> El Consell de Ministres d'este dimarts invocarà l'article 8 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per a demanar-li que investigue els delictes que X, Meta i TikTok podrien estar cometent per la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant ferramentes d'intel·ligència artificial (IA). Així ho ha anunciat a primera hora de dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un missatge en la xarxa social X, en què advertix que "la impunitat dels gegants ha d'acabar". "Estes plataformes estan atemptant contra la salut mental, la dignitat i els drets dels nostres fills i filles. L'Estat no ho pot permetre", ha denunciat el mandatari.

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha destacat en Bluesky que amb la decisió l'executiu de coalició fa un pas més per a garantir els drets de la infància en les xarxes socials. Recorda, a més, que al gener van sol·licitar al ministeri públic que investigara si X havia comés delictes de pornografia infantil i destaca que "hui activem en Consell de Ministres l'article 8 de l'Estatut del Ministeri Fiscal per a investigar les grans plataformes".

Sánchez va anunciar el 6 de febrer a través d'un vídeo en X una campanya de cinc mesures contra les xarxes socials per considerar que hi ha aplicacions que "donen refugi a activitats criminals, de pornografia, de violència". "La nostra determinació és més forta que les seues butxaques", va assegurar, per a subratllar també que "les xarxes socials, per desgràcia, s'han convertit en una mena de salvatge Oest, d'estat fracassat". Enmig del discurs, mostrava un cartell amb el missatge següent: "Els usuaris de Grok van generar tres milions d'imatges sexualitzades en X en onze dies, incloses més de 23.000 de menors".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Denuncien un enviament massiu de correus fraudulents per a canviar el mètode de pagament de Netflix]]> L’Institut Nacional de Ciberseguretat, depenent del Ministeri per a la Transformació Digital, ha identificat una campanya que suplanta la plataforma d'estríming Netflix. El frau consistix en l'enviament de notificacions mitjançant correu electrònic amb el propòsit d'enganyar els usuaris i que així, ingressen un nou mètode de pagament per a poder tornar a accedir a la plataforma.

Aparentment, diuen en un comunicat, el text del correu electrònic està ben redactat i maquetat, però si s’atén el remitent es pot vore que no correspon al domini oficial de Netflix. L'assumpte amb el qual s'identifiquen estos correus és: “Netflix – Actualitza el teu compte per a tornar a vore”, encara que no es descarta que existisquen altres correus amb assumptes similars.

Des de l’Incibe advertixen les persones que hagen facilitat les dades de la targeta bancària que es posen en contacte amb el banc per a informar-los de la situació. Ells els donaran indicacions de com procedir per a bloquejar la teua targeta o fins i tot generar-ne una de nova i que així els ciberdelinqüents no la puguen utilitzar per a fer càrrecs. “Revisa els últims moviments en el teu compte bancari. Si en detectes algun que siga sospitós, reporta-ho a la teua entitat bancària”, apunten. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ansietat, depressió o dificultat per a dormir: els efectes d’usar les xarxes socials més de dos hores diàries]]> Més del 70% dels adults a Espanya supera el temps recomanat d'ús diari de xarxes socials, establit pels experts en mitja hora, i més del 35,5% supera les dos hores d'ús, segons arreplega l’enquesta poblacional sobre hàbits cerebrosaludables de la població espanyola, elaborada per la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). L’estudi avança que només un terç de la població utilitzaria les xarxes socials menys de trenta minuts. Mentre que un 34% els dedica d'una a dos hores diàries, més del 35,5% excedix les dos hores i quasi un 8% dedica entre quatre i sis hores diàries.

Amb motiu del Dia de la Internet Segura, que se celebra este dimarts, 10 de febrer, el president de la SEN, Jesús Porta-Etessam, ha advertit que superar les dos hores al dia en xarxes socials pot incrementar "significativament" el risc de problemes mentals i cerebrals, com l'ansietat, la depressió i la soledat, a més d'interferir en el somni, el treball i les relacions, reduint la capacitat de concentració, atenció i aprenentatge.

Però este ús s'amplifica entre els jóvens, ja que un 63 % de la població entre 18 i 34 anys afirma utilitzar estes plataformes més de dos hores al dia, un 16 % les usa més de quatre hores diàries i un 10% més de sis hores. En canvi, el 77,5% dels majors de 60 anys o no les usa o els dedica menys de dos hores diàries. "Sabem per altres estudis que Espanya és el país avançat on els menors dediquen més temps a navegar per les xarxes socials, i alguns estimen que els espanyols de 4 a 18 anys passen al voltant de quatre hores de mitjana al dia connectats, fet que és molt preocupant", ha alertat el vicepresident de la SEN, David Ezpeleta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comença a Los Angeles un juí històric a Meta i Google per acusacions d'addicció]]> Los Angeles (Califòrnia) acull des d'este dilluns un juí històric a dos grans companyies creadores de xarxes socials, Meta i Google. Per primera vegada, s'enfronten a una acusació judicial que podria obligar-les a assumir responsabilitats civils per dissenyar aplicacions socials orientades a generar addicció entre els joves.

Un jurat escolta les acusacions contra les dos grans tecnològiques en el cas d'una dona que acusa Instagram i YouTube d'haver-li perjudicat la salut mental per l'addicció desenvolupada arran d'estes aplicacions.

La jove, de vint anys i identificada en la demanda civil com K.G.M., va demandar Meta, l'empresa matriu d'Instagram, i Google, d'Alphabet i propietària de YouTube, després de començar a usar-les quan era menor de deu. Segons els documents judicials del cas, la dona afirma que va esdevindre addicta a les xarxes socials durant la infància i que, com a conseqüència, va patir depressió, problemes d'autoestima, ansietat i pensaments suïcides. La querella apunta al disseny de les plataformes, que tenen com a objectiu captar l'atenció dels usuaris creant-los una dependència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El valencià es fa lloc en les xarxes: contingut cada vegada més professionalitzat i amb més seguidors]]> El valencià està cada vegada més present en les xarxes socials i ja s'ha fet un lloc en un entorn en què regna el vídeo en format vertical, sobretot en Instagram i TikTok. Són algunes de les conclusions de l'últim informe Poblet, que analitza l'estat de salut del valencià en les xarxes el 2025.

L'estudi avalua 460 perfils i constata que este últim any s'ha experimentat un autèntic boom del vídeo vertical en valencià, ja siguen reels d'Instagram, vídeos de TikTok o shorts de YouTube: "És indiscutible el domini que exercix el consum de vídeos en vertical enfront de la resta de formats audiovisuals", assegura el document, signat per Aitor Muñoz (@aitor_altea). D'altra banda, destaca que les xarxes que més triomfen són Instagram i TikTok, mentre que baixen YouTube "es manté com un repositori de consulta secundari i Twitch es queda orfe de continguts".

Des del llavador vell de Riba-roja, centre de xafardeig i xarxa social humana en valencià fa anys, Muñoz conta a un equip d'À Punt que el valencià és una llengua viva i amb futur a les xarxes, "amb molta activitat, amb molts creadors de contingut: el 35% dels creadors d’Instagram en valencià ja guanya diners per la faena". També afegix que "en un món tan gran com són les xarxes socials, el valencià és una eina de diferenciació clau" i els creadors en valencià no són un entre tants.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez anuncia que Espanya prohibirà l’accés a xarxes socials a menors de 16 anys]]> Espanya vol seguir l'exemple de França i Austràlia. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha informat este dimarts que Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials a menors de 16 anys i adoptarà altres mesures per a augmentar el control de les plataformes digitals.

Sánchez ha comunicat la notícia en la seua intervenció davant del plenari de la Cimera Mundial de Governs que té lloc a Dubai i en la qual participen una trentena de caps d'Estat i de govern.

Per a Sánchez, és necessari fer de les plataformes digitals un espai saludable i, per això, ha anunciat que la setmana que ve el seu govern aprovarà una sèrie de mesures, incloent-hi la prohibició d'accés a les xarxes socials a menors de 16 anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Adeu a les apps de cites? Les noves fórmules presencials guanyen el terreny pel "cansament emocional" dels usuaris]]> Les aplicacions de cites no passen pel seu millor moment, amb una caiguda notable de descàrregues i subscripcions provocada pel desgast que generen comportaments tòxics repetits entre els usuaris.

Pràctiques com fingir una connexió intensa i desaparéixer, mantindre relacions intermitents o parlar amb diverses persones alhora provoquen un fort impacte emocional. El psicòleg Nacho Coller advertix que és "una aplicació deshumanitzada" en què es pot jugar amb les persones; una dinàmica que sovint desemboca en sensació de buit.

Davant d'este escenari, cada vegada més gent opta per alternatives presencials com les minicites, agències matrimonials o festes per a solters, espais que recuperen el contacte directe. Així, explica Coller, la interacció cara a cara naturalitza la situació i facilita saber si algú t’agrada o no. Tot en un context en què el model digital sembla haver tocat sostre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Instagram i TikTok, les xarxes socials que més creixen a Espanya en l'últim any, segons la CNMC]]> Les xarxes socials que més van créixer el 2024 van ser Instagram (un 54,3%) i TikTok (un 29,8%). Es van situar, respectivament, com la primera i tercera xarxa social més utilitzades entre els espanyols. Estos resultats formen part del Panell de Llars de la CNMC, una enquesta a llars i individus de periodicitat semestral.

L'enquesta es va dur a terme en el quart trimestre del 2024 i va incloure 5.402 llars i 9.139 individus. Entre altres dades, revela que l'ús d'X —l'antic Twitter— i Facebook seguia en descens, tot i que Facebook és la segona xarxa social més utilitzada.

Quant als serveis de missatgeria, reflecteix que WhatsApp continua sent l'aplicació en línia preferida (93,8%), molt per davant d'Instagram (25,6%) i Telegram (17,6%). També encapçala les trucades i videotelefonades en línia, amb un 69,2%, enfront d'opcions com FaceTime o Instagram, que representen una quota molt inferior.

Continua llegint-ho en el web

]]>