<![CDATA[À Punt - Un any de la dana]]> 10 <![CDATA[À Punt - Un any de la dana]]> <![CDATA[Gestalgar i Chelva recuperen espais naturals després de la dana i es preparen per a la Pasqua]]> Ni rastre del camp de futbol, l’arbrat, les taules o els paellers que hi havia a la zona de la platgeta de Gestalgar. La dana s’ho va emportar tot.

Ara, el municipi treballa en la recuperació dels espais afectats amb la creació de noves àrees d’oci i la millora de l’entorn natural. La zona de l’antic poliesportiu es transforma en un parc per a ús familiar, mentre continuen les tasques en els vessants de la muntanya, camins i sendes.

Com a nova mesura preventiva, la Confederació Hidrogràfica ja no deixarà que es construïsquen taules o paellers tan a prop del riu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Horta Sud convida el voluntariat de la dana a tornar com a turistes]]> Els municipis de la zona zero de la dana del 29 d’octubre de 2024 han llançat una crida al voluntariat de tot Espanya que va acudir massivament a ajudar en els dies posteriors a la catàstrofe perquè torne ara a l’Horta Sud com a visitant. L’objectiu és mostrar la recuperació progressiva del territori i transformar aquella ona solidària en una oportunitat per a la reactivació econòmica de la comarca.

La iniciativa, amb el lema "Torna a l’Horta Sud", ha sigut presentada este dijous a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) 2026, a Madrid, i forma part del nou pla estratègic de turisme impulsat per la Mancomunitat de l’Horta Sud, amb finançament de la Diputació de València a través del programa Impulsem Turisme 2025.

El president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, José F. Cabanes, ha recordat que “es va bolcar gent de tot Espanya i també de fora” per a ajudar a retirar el fang de carrers i vivendes, i ha assegurat que ara “volem que tornen i coneguen l’Horta Sud”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV recrea la dana del 29 d’octubre i obri la porta a millorar la resposta per a futures emergències]]> Un estudi de la Universitat Politècnica de València ha aconseguit reproduir amb gran precisió la inundació provocada per la dana del 29 d’octubre de 2024 a la comarca de l’Horta Sud, mitjançant tècniques avançades de modelació hidràulica bidimensional. El treball obri noves vies per a millorar la resposta per a futures emergències, optimitzar la presa de decisions i, potencialment, salvar vides humanes.

Ha liderat la investigació Francisco Vallés Morán, investigador de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient, i s’ha publicat en Cuadernos de Geografía de la Universitat de València. Segons explica Vallés, la disponibilitat de simulacions fiables en temps quasi real “permet abordar noves maneres de millorar la presa de decisions, optimitzar la recerca de persones desaparegudes i, potencialment, salvar vides en episodis extrems”.

L’estudi reconstruïx amb detall la dinàmica de l’episodi, l’extensió de la inundació i els fluxos desbordats que van causar greus danys materials i humans. A partir d’informació pública i eines d’accés lliure, l’equip investigador ha pogut analitzar el comportament hidràulic dels sistemes de barrancs de Poio–Torrent i Possalet–Saleta, incloent-hi velocitats extremes del flux, temps d’arribada a les poblacions afectades i calats d’aigua que en alguns punts urbans van superar els quatre metres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell amplia fins al 28 de febrer el termini per a donar de baixa definitiva els vehicles afectats per la dana]]> El Consell ha aprovat un decret pel qual amplia fins al 28 de febrer del 2026 el termini per a obtindre la baixa definitiva dels vehicles sinistrats per la dana del 29 d’octubre del 2024 que han sigut objecte de les ajudes urgents habilitades per la Generalitat. Així ho ha anunciat el portaveu del govern valencià, Miguel Barrachina, en la roda de premsa posterior al ple del Consell.

Barrachina ha explicat que esta ampliació respon a “l’enorme quantitat de vehicles sinistrats i a l’existència de vehicles que continuen desapareguts”, una situació que ha dificultat completar els tràmits en els terminis inicialment previstos. El portaveu ha recordat que el Reial decret llei 12/2025 establix que els vehicles retirats i depositats, una vegada peritats pel Consorci de Compensació d’Assegurances i declarats sinistre total o parcial, passen de baixa temporal a baixa definitiva.

El decret aprovat afecta els vehicles inclosos en les ajudes concedides a l’empara dels decrets 5/2025 i 83/2025 del Consell, de concessió directa d’ajudes urgents per a reparar les conseqüències econòmiques derivades de la destrucció de vehicles durant la dana. Un dels requisits principals d’estes ajudes era tramitar la baixa definitiva en el registre de la Direcció General de Trànsit abans del 31 de desembre del 2025, termini que ara s’amplia fins al 28 de febrer del 2026.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un simulacre d’inundació a la Torre posa a prova tots els servicis d’emergència]]> Les sirenes han sonat a la pedania de la Torre per inundacions del riu Túria. És un simulacre i l'objectiu, comprovar com s'organitzen les evacuacions i actuen les forces d'emergència de manera coordinada. Esta pedania del sud de València va ser durament castigada per la barrancada del 29 d'octubre quan van morir nou persones.

Este simulacre d’inundació a la pedania de la Torre, durant el qual s'ha posat a prova el nou sistema d’avís sonor instal·lat a finals del setembre, és l’acte central de la Setmana de la Prevenció, que s'està celebrant des de dilluns a València. La prova s'ha fet este dimecres, a partir de les 11:00 hores, amb la participació de professionals, administracions i veïns de la pedania, que va resultar greument afectada per la dana del 29 d’octubre del 2024.

El regidor d’Emergències, Juan Carlos Caballero, ha explicat que el simulacre “pretén posar a prova tots els servicis d’emergència en cas d’inundació, així com les mesures d’autoprotecció que haurà d’adoptar la població”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Miguel Salvador (Plataforma Valenciana pel Voluntariat): “La generació de vidre és, en realitat, de titani”]]> Fa un any, les imatges de milers de persones arribant a la província de València per ajudar els afectats per la dana van fer la volta al món. Ara, la Plataforma Valenciana pel Voluntariat, que coordina la tasca de 183 entitats i més de 6.000 persones a la Comunitat Valenciana, ha presentat el Manual de Gestió del Voluntariat en Situacions d’Emergència, elaborat a partir de l’experiència d’aquells dies. Segons ha dit el president de la plataforma, Miguel Salvador, el principal aprenentatge és que “la necessitat de coordinar el voluntariat". Els primers dies van ser caòtics, però hem acabat fent un protocol que ara ens estan demanant d’altres llocs d’Espanya”, ha explicat en una entrevista en Les notícies del matí.

Salvador recorda que la resposta ciutadana va superar totes les expectatives: 15.000 persones es van presentar el primer dia a la crida de voluntariat de la Generalitat, una xifra “impossible de gestionar”. En total, 25.552 persones van participar en les tasques d’ajuda, traslladades als municipis afectats des de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

“El que vam vore va ser extraordinari: gent jove, vinguda de tot Espanya i, fins i tot, d’altres països amb una disponibilitat impressionant. La generació de vidre jo la diria de titani”, ha afirmat Salvador.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Parlament Europeu responsabilitza totes les administracions per la gestió de la dana]]> El Parlament Europeu ha aprovat un dictamen en què assenyala que l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments tenen responsabilitats polítiques directes en la prevenció i la gestió de desastres naturals com la dana del 29 d’octubre del 2024, que va causar la mort de 229 persones a la Comunitat Valenciana.

L’informe, que acompanya l’activació del Fons de Solidaritat de la Unió Europea, remarca que les tres administracions implicades no van desplegar a temps les mesures d’alerta, prevenció i resposta adequades davant de la catàstrofe.

En este sentit, reclama reforçar els mecanismes de coordinació, transparència i rendició de comptes per a evitar que es repetisquen errors similars en futures emergències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Catarroja avança", la nova marca municipal per a coordinar la recuperació després de la dana]]> L’Ajuntament de Catarroja ha presentat "Catarroja avança", una nova marca municipal que agrupa totes les accions destinades a la recuperació, reconstrucció i transformació del municipi després de les inundacions causades per la dana del 29 d’octubre.

Esta iniciativa, emmarcada en l’Agenda Urbana de Reconstrucció, té com a objectiu coordinar de manera integral els projectes de rehabilitació i regeneració urbana, promovent la participació ciutadana i la transparència en totes les obres i actuacions que afecten les infraestructures essencials de Catarroja, segons ha informat l'Ajuntament.

Com a eina central, l’Ajuntament ha posat en marxa el web catarrojavanza.es. Un espai obert perquè la ciutadania puga informar-se i participar en els avanços dels diferents projectes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector industrial de l’Horta Sud té ja el 85% de les empreses actives]]> Un any després de la dana que va colpejar amb força l’Horta Sud, el sector industrial mostra signes clars de recuperació. El 85% de les empreses afectades han représ l’activitat, tot i que moltes encara arrosseguen les conseqüències de la catàstrofe.

Les imatges captades per un dron al centre comercial d’Alfafar mostren com la força de l’aigua va inundar naus i comerços. En contrast, les gravacions actuals evidencien un paisatge en recuperació, encara amb ferides visibles. Empresaris i treballadors recorden aquells dies com una lluita per començar de nou. “Açò és un sinistre total, i ara he de netejar i refer la fàbrica”, lamentava Raúl Romera, conseller delegat d'Hidrau Model, després de veure com l’aigua ho havia destruït tot.

Als polígons d’Albal, Sedaví i Alfafar, on semblava impossible reprendre l’activitat, les empreses han reobert a poc a poc. No totes ho han aconseguit: el 6% ha tancat definitivament i un 13% encara espera que el Consorci de Compensació d’Assegurances tramite les sol·licituds d’ajuda. “Si no ens donen la resta, nosaltres no podem fer-nos càrrec de tot el que costa fer arrancar una empresa”, advertix Mari Cruz Saugar, administrativa d’una empresa de marbre de la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un any de reconstrucció: 2.800 milions d’euros invertits i infraestructures encara per refer]]> Un any després de la dana que va arrasar bona part del territori valencià, la reconstrucció de les infraestructures avança, tot i que encara queden obres pendents en carreteres, vies ferroviàries i centres educatius. El balanç de danys abasta 1.450 quilòmetres de carreteres, 570 vies de tren, 380 ponts i 115 col·legis, segons les dades oficials.

El govern espanyol ha invertit fins ara 2.183 milions d’euros en actuacions considerades prioritàries, com el bypass de l’A-7 i l’A-3, i també s'ha encarregat de restablir les línies d’alta velocitat i rodalia, especialment la C-3, on encara es treballa per a recuperar completament el servei.

Per la seua part, la Generalitat Valenciana ha destinat 700 milions d’euros a la gestió de residus i a la reparació de les infraestructures de Metrovalència, segons va detallar el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, que ha assegurat que “totes les infraestructures que hem recompost —carreteres, ponts, línies de metro, l’estació València Sud— s’han refet pensant en el que ha passat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paiporta ha homenatjat hui la ciutadania, el voluntariat i els servicis d'emergència implicats durant la dana]]> El Museu de la Rajoleria de Paiporta (Horta Sud) ha acollit este diumenge l’acte institucional de lliurament de reconeixements a la ciutadania, el voluntariat i totes les persones i institucions implicades durant l’emergència, "com a mostra d’agraïment per la seua solidaritat, compromís i fortalesa davant la catàstrofe del passat 29 d’octubre". A més, en la cita participarà el quartet de corda de la Banda Primitiva.

L'acte d'homenatge forma part de la programació especial organitzada per l’Ajuntament de Paiporta amb motiu del primer aniversari de la dana. Segons explica, un conjunt d’activitats commemoratives destinades "a honorar la memòria de les víctimes, reconéixer la solidaritat de la ciutadania i reflexionar sobre la fortalesa del municipi davant l’adversitat".

La programació en record de la dana va començar el passat 24 d'octubre, amb la inauguració d'una exposició fotogràfica amb imatges de la inundació i la resposta de la ciutadania. L'endemà es va celebrar un concert homenatge amb la participació de la Banda Primitiva i la Unió Musical de Paiporta, que van estrenar "El Ressorgiment d'un poble", del compositor paiportí Eduardo Betes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El primer Tots Sants de la zona zero: 229 víctimes recordades en uns cementeris ja reconstruïts]]> Els cementeris dels municipis més afectats per la dana del 29 d’octubre del 2024 —la majoria a l’Horta Sud, però també a Algemesí (Ribera Alta), Chiva (Foia de Bunyol) i Utiel— viuen una jornada de Tots Sants especialment emotiva. Centenars de familiars ofrenen flors als 227 nínxols de les víctimes per les inundacions d'aquell dimarts.

Les dos víctimes oficials restants, Elisabeth Gil, de 38 anys i desapareguda al Poio, i Francisco Ruiz, de 64 anys i desaparegut a Montserrat (Ribera Alta), encara no han tingut sepultura digna. Un any després de la dana encara no han trobat els cadàvers, però les seues famílies aprofiten encara un dia com hui per a recordar la seua absència.

Un any després de la riuada que va inundar i omplir de fang els recintes funeraris, els milers de valencians i valencianes ja poden entrar-hi per a retre homenatge als seus difunts. El xoc de la catàstrofe i els treballs per a retirar el fang de garatges, baixos i carrers, així com les deixalles, mobles i cotxes, van deixar aleshores la celebració de Tots Sants en un segon pla.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un any de la riuada solidària que va unir tot un poble per la dana]]> Fa just un any, només unes hores després que les aigües començaren a retirar-se, milers de voluntaris van acudir a la zona zero de la dana sense cap crida oficial. Va ser una explosió espontània de solidaritat que va marcar per sempre la memòria col·lectiva del poble valencià. Hòmens, dones, jóvens, majors i famílies senceres van arribar des de tots els racons de la Comunitat i també de la resta de l’Estat per a ajudar com fora possible.

La imatge més icònica d’aquells dies continua sent la del pont de la Solidaritat, que unix el barri de Sant Marcel·lí amb la Torre, tots dos de València, i des d’allí, amb els municipis més afectats de l’Horta Sud. Milers de persones el van travessar carregades amb graneres, pales i guants per a començar la primera gran tasca: retirar les tones de fang que havien soterrat carrers, cases i comerços. La resposta ciutadana va ser tan massiva que ni tan sols es van poder quantificar els participants, i en alguns moments va ser necessari restringir l’accés de voluntaris fins que la Generalitat i les ONG van poder organitzar els equips.

A mesura que avançaven els dies, la solidaritat es va convertir en una autèntica xarxa de suport comunitari. La plataforma del voluntariat va assumir el repartiment d’aigua —amb totes les canalitzacions destrossades i milers de famílies sense subministrament— i també d’aliments, especialment per a persones majors o amb mobilitat reduïda. La Creu Roja, Alapar, Alacant Gastronòmica Solidària i altres col·lectius van fer més d’un milió de racions de menjar calent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els vincles entre afectats per la dana i voluntaris continuen: “Continuem pendents d’ells, ja són com de la família”]]> Un any després de la dana que va arrasar la comarca de l’Horta Sud, moltes famílies encara no han pogut refer del tot la seua vida. A Catarroja, el barri de les Barraques és un dels exemples més colpidors: cases que van quedar reduïdes a parets nues i veïns que, mesos després, continuen necessitant suport de tota mena.

Fa 25 anys que Rafael i Felicidad viuen allí. Després de més d’un any d’incertesa, finalment han pogut tornar a casa, completament buida després del pas de l'aigua. “Ací no va quedar res. Tot el que hi havia va acabar a l’entrada, la cuina era un desastre… En ma casa tot el que tenim és donat, tot”, relata Felicidad Herrojo, emocionada. Només una foto de boda es va salvar entre el fang i les runes.

Han pogut tornar a començar gràcies a l’associació Adopta un Major, que els ha ajudat a moblar la casa i, sobretot, a no sentir-se sols. “Hem donat mobiliari, un eixugador, un microones, una nevera… però el que volem de veritat és acompanyar-los”, explica Irene Canales, voluntària de l’associació. “Continuem pendents d’ells, els telefonem, els enviem missatges, anem quan fan anys. Ja són com de la família”, afig una altra voluntària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Utiel continua sense conservatori un any després de la dana]]> El Magre va silenciar el conservatori d'Utiel, que va quedar destrossat per les inundacions del 29 d’octubre del 2024. Pocs metres separen el riu Magre i este centre que s'omplia de música cada vesprada. Un any després, l’Albereda ja no sent la xicalla, l'institut està clausurat i encara hi ha fang solidificat a les portes.

Les lliçons de música, però, es reprengueren prompte perquè abans d’un mes estaven fent classes al col·legi i, fins i tot, i hi havia professors que anaven a casa dels alumnes, explica, en declaracions als informatius d’À Punt Miguel Ángel Almonacid, director del centre.

L’Enrique Rambal fou i és el centre d'acollida d’estos alumnes. Ací portaren donacions d'instruments, fins i tot d’un piano de cua. Però el problema d'Utiel i la sensació de no tindre casa pròpia ve de lluny.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les víctimes reclamen "veritat, respecte i humanitat" en el funeral d'estat per la dana]]> La lectura, un per un, del nom de les 237 víctimes mortals de la dana (229 a València, set a Albacete i una a Màlaga) ha fet emmudir el Museu de les Ciències de València en el primer aniversari de la barrancada. Ha sigut un dels moments més emotius del funeral d'estat, una cerimònia laica quan es complix un any de la tragèdia que han presidit els reis d'Espanya, acompanyats del cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i a què també ha assistit el president de la Generalitat, Carlos Mazón, tot i la reticència de molts familiars de les víctimes valencianes.

Algunes d'estes persones han escridassat el cap del Consell a punt de començar el funeral. "Covard", "assassí", "traïdor" i "rata" han sigut els qualificatius que han llançat cap a la filera d'autoritats, que Mazón ha aguantat estoicament. L'entrada dels reis, que ha despertat els aplaudiments del públic, ha trencat l'incòmode moment. Però els atacs contra el president de la Generalitat han tornat acabat l'acte, quan les autoritats eixien del recinte.

Felip VI ha assumit l'objectiu impossible de "transformar les paraules en abraçades" cap a les víctimes, a qui ha traslladat el suport permanent dels monarques. El rei ha honrat el record pels difunts, una memòria —ha dit— "que ens pertany a tots i que entre tots hem de preservar". Però també ha instat a continuar analitzant les causes i circumstàncies de la tragèdia per a extraure "amb rigor i serenitat" les lliçons necessàries.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les víctimes escridassen Mazón a l'inici i al final del funeral per la dana]]> Els familiars i les víctimes de la dana han escridassat esta vesprada el president de la Generalitat, Carlos Mazón, minuts abans que començara el funeral d'estat per l'aniversari de la dana del 20 d'octubre i també a l'eixida del mateix, en finalitzar l'acte d'homenatge. Alguns familiars presents s'han alçat, han mostrat fotografies dels seus afins i camisetes amb missatges contra la gestió de la barrancada.

Les associacions representants d'algunes víctimes havien demanat prèviament al portaveu del Consell que no assistira a este acte d'homenatge.

Moments després d'este tens episodi, els crits s'han tornat aplaudiments en entrar la comitiva d'autoritat, amb el rei Felip VI i la reina Letícia i els representants del govern.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pobles de la dana pinten murals i alcen monuments com a "símbol d'esperança" en l'aniversari de la tragèdia]]> Pobles afectats per la dana del 29 d'octubre del 2024 pinten murals i alcen monuments en l'aniversari de la tragèdia com a "símbol d'esperança" i "resistència" i en record dels voluntaris i de les 229 les víctimes mortals.

En el cas de Benetússer, un mural situat a la plaça de l'Ajuntament, de l'artista valencià Nacho Magro, més conegut com a Escif, retrata set escenes que cronològicament ajuden a narrar la tragèdia de la dana i a "mirar el futur amb esperança".

El mural l'han presentat este dimecres en un acte amb la participació de l'alcaldessa, Eva Sanz; la regidora de Cultura, Engracia Arias; el mateix artista, i la presència de veïns del municipi que posteriorment han omplit les parets de missatges com "Pels que ja van partir i pels que sempre van estar", "Gràcies, voluntaris", "L'amor del poble salva el poble", "Per les víctimes: justícia", "Un any. Ni oblit ni perdó" o "Sempre en el nostre cor".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Silenci, ofrenes florals i vigílies: l'homenatge dels municipis a les víctimes]]> Diferents municipis de la Comunitat Valenciana han retut este dimecres homenatge a les 229 víctimes mortals de la dana del passat 29 d'octubre amb minuts de silenci a escala local, jornades de dol i banderes a mig pal, ofrenes florals i vigílies.

El dia en què es complix el primer aniversari de la barrancada que va assolar la província de València, la Generalitat ha declarat un dia de dol oficial a la Comunitat Valenciana, una mesura a què s'han sumat altres ciutats i pobles, especialment aquells més colpejats pel desastre. Entre d'altres, la ciutat de València —les pedanies de la Torre, Castellar-l'Oliveral i Forn d'Alcedo es van vore greument danyades per la dana—; Chiva, Cullera o Sedaví, que ha decidit que el 29 d'octubre siga dia de dol oficial durant els pròxims dotze anys.

A Paiporta, situada en plena zona zero de la tragèdia i on es va concentrar el gruix de víctimes mortals, hi ha tres dies de dol decretats, igual que a Catarroja, un altre dels pobles més castigats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El part de Raquel Vedreño la nit del 29 d'octubre a Silla: "Vaig tindre molta por"]]> Entre tanta tragèdia, incertesa i desesperació d'aquella jornada del 29 d'octubre del 2024, rescatem una història de vida. La història de Raquel Vedreño. La nit del 29 d'octubre Raquel es va posar de part. Viu a Silla, la pista estava tallada, totalment col·lapsada i era impossible arribar a l'hospital. Així que Roc, el fill de Raquel, va vindre al món al centre de salut del poble. Clara Castelló s'ha retrobat amb Raquel i Roc a Paiporta en el programa especial Un any de la dana.

En posar-se de part, aquella tràgica nit, en vore que no podia accedir a l'Hospital La Fe, ha contat: "Vam anar al centre de salut. Fins allí va acudir Cristina Moreno, una amiga meua que és comare, i allí va nàixer Roc". En aquells moments previs al part "vaig tindre molta por, però tampoc érem conscients del que estava passant. I créiem que en qualsevol moment l'aigua baixaria i podríem arribar a l'hospital".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una manifestació des del Palau de la Generalitat recorre el camí fins a El Ventorro i 229 mantes recorden les víctimes]]> El centre de València s'ha convertit este dimecres al migdia en escenari del record a les víctimes de la dana i protestes per la gestió política de la resposta a la catàstrofe. La iniciativa, que ha congregat vora 500 persones, l'ha convocada Acord Social Valencià per l'aniversari de la tragèdia, que ha volgut homenatjar les 229 persones que perderen la vida fa ara un any entapissant el terra de la plaça de la Mare de Déu amb el mateix nombre de mantes tèrmiques, una per cada mort.

“Són les mantes amb les quals es tapaven els cossos a mesura que apareixien. Sobre cadascuna d'elles, col·locarem el nom d'una víctima. Esta plaça es queda xicoteta per a la infàmia que encara continua presidint el Palau de la Generalitat”, ha manifestat abans de començar l'acte Beatriu Cardona, portaveu de la plataforma que aglutina totes les entitats socials organitzadores.

Després de seguir durant quasi 25 minuts en silenci la col·locació de les mantes i els noms dels difunts, els han demanat amb càntics la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i han exigit que assumisca responsabilitats judicials. “Volem continuar denunciant la negligència criminal de qui ostenta la Presidència de la Generalitat. Aquell dia, en lloc d'estar treballant per a salvar vides de valencians i valencianes, va preferir anar-se'n a dinar a un restaurant i deixar abandonades les localitats afectades”, ha destacat Cardona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Victòria Rosselló, meteoròloga d’À Punt, sobre la dana: “Es va poder vore amb molts dies d’antelació”]]> La cap del servici de l’Oratge d’À Punt, Victòria Rosselló, recorda un any després de la dana del 29 d'octubre del 2024 que el seu equip va avisar que l'episodi de pluges que venia era molt perillós. "Ens preocupava molt una previsió que era molt perillosa i que sabíem que seria històrica", ha recordat. "Les dimensions del desastre humà no les podíem sospitar de cap manera perquè esta situació es va poder vore amb molts dies d’antelació", ha afegit.

De fet, recorda que el seu equip va avisar la casa el divendres anterior, cinc dies abans de la dana, perquè venia “una cosa molt grossa” i calia estar mobilitzats per al dia 29. I finalment, la realitat “es va ajustar moltíssim” a les previsions que hi havia.

Va ser un episodi clàssic de pluges torrencials dels que se solen donar a la zona de la conca mediterrània, però tenia uns trets que el feien més perillós perquè es veia clar des de dies abans que la pluja principal afectaria les conques mitjanes i altes dels rius. És a dir, que plouria terra endins i, després de caure, eixa aigua hauria d’anar cap a la mar. Açò feia que este episodi de pluges fora “especialment perillós” i que fora “especialment important” avisar la població, afirma Rosselló.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Jesús del Río, sergent de la Guàrdia Civil de Paiporta, recorda com va salvar Aurora, una xiqueta de bolquers]]> La caserna de la Guàrdia Civil de Paiporta va ser un dels punts més castigats del municipi el dia de la dana. En l'aniversari de la tragèdia, durant el programa especial informatiu d'À Punt Un any de la dana hem parlat amb un home que aquella nit va haver de superar dos coses alhora: sobreviure i ajudar que altres també ho feren. Ell és el sergent de la Guàrdia Civil de Paiporta Jesús del Río. Quan parlem amb ell reconeix que este 29 d'octubre de 2025, un any després de la tragèdia, encara té els sentiments "a flor de pell", pel record dels desapareguts.

En l'entrevista ha dit que en aquells moments no era por, el que tenia eren pensaments d'intentar sobreviure "i fins i tot pensaves que anaves a morir". Ha contat que quan després ho va comentar amb els seus companys també havien arribat a pensar que si anaven a morir "que fora ràpid". A Del Río li va salvar la vida el seu company, el caporal Rivas. "Ell va ser la meua salvació". Quasi mor ofegat.

Enmig de la nit, enmig de la por, el sergent Del Río encara va trobar forces per a continuar ajudant altres persones. "Ens va eixir un instint d'ajudar i ajudar a més persones. I ens quedava la pena no haver pogut ajudar-ne més". A aquella caserna de la Guàrdia Civil va arribar gent rescatada, algunes persones amb mals molt greus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les principals associacions de víctimes, entre la indignació per la gestió política i el dol pels que ja no estan]]> Les associacions de víctimes de la dana han posat cara i veu a la població colpida per la catàstrofe i també a les 229 víctimes mortals. Este dimecres hem parlat amb les tres més representatives per a fer balanç de com han viscut este últim any i recordar les demandes de suport i de justícia.

Rosa Álvarez és la presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la Dana, la majoritària, que representa més de 90 víctimes de la barrancada. Ella va perdre son pare, de 80 anys. S'ha mostrat molt dura amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, amb qui encara no s'han reunit un any després de la tragèdia i a qui ha anomenat "okupa" de la institució i ha titllat d'"infame" i "miserable". Durant l'entrevista, ha explicat per què des de l'Associació de Víctimes Mortals de la Dana no volen que assistisca al funeral d'estat per les víctimes: "Qui vol que estiga el màxim responsable de la mort dels seus familiars? El 29 d'octubre del 2024 ell no va estar com a màxim responsable del Consell, per tant, un any després exigim que no estiga en el funeral".

La presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la Dana ha assegurat que mentre Mazón presidisca el govern valencià no es reuniran amb el cap del Consell perquè "no el reconeixen" en este càrrec, i ha aclarit que no es tracta d'una qüestió de "partits", sinó de "persones". Per això ha tornat a exigir que dimitisca i 'ha acusat de "fer mal" i "estar instal·lat en la mentida des del primer moment". En canvi, ha manifestat, sí que han sentit el suport de la majoria d'administracions locals, "independentment del color polític", i també del govern espanyol. Finalment, ha reivindicat "jurisprudència emocional" per a poder fer front a la mort d'un ésser estimat "per una negligència" i ha confiat que la justícia "posarà cadascú en el seu lloc". "Si no fora així, seria demolidor", ha afegit. L'altra petició que tenen, ha subratllat, és que Mazón "dimitisca" i que els dirigents del seu partit "deixen de donar-li suport". "Pensem que no tot el PP és com ell", ha insistit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els familiars dels dos desapareguts de la dana mantenen l'esperança de trobar-los per fer el dol]]> Ha passat ja un any des de la catàstrofe de la dana, però les famílies de les dos persones que continuen desaparegudes no abandonen l’esperança de recuperar els cossos. És el cas de Saray Ruiz, filla de Francisco Ruiz, de 64 anys, que encara continua desaparegut després que el corrent l'arrossegara mentre salvava els seus nets menuts pujant-los al sostre del cotxe. També Ernesto Martínez, germà d’Elvira i oncle d’Elisabeth. Mare i filla anaven de Cheste a Chiva, però el cotxe va quedar atrapat en un oceà d’aigua i fang. El cadàver de la mare, Elvira Martínez, es va trobar 12 dies després a quinze quilòmetres, mentre que el cotxe va ser localitzat buit el 13 de febrer al barranc de Poio. De Elisabeth no hi ha ni rastre.

En una entrevista al programa Especial Dana d’À Punt, Saray recorda amb dolor aquell dia: “Quan els xiquets van pujar al sostre del cotxe, van estar dos hores dalt fins que mon pare, o no tenia força, o es va soltar i se’l va emportar la barrancada. Jo no vaig saber res dels xiquets fins a les onze de la nit que va vindre la policia. Tota la història me la van contar els xiquets i l’empresa que hi havia davant del cotxe”.

Saray relata també els primers dies de recerca del seu pare com a “moment molt dur”: “No era sols la pèrdua, sinó l’abandó que vam patir tant el poble com nosaltres. Ens vam sentir abandonats des del primer moment”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camí que va recórrer l’aigua el 29 d’octubre de 2024]]> Els barrancs de l'Horteta i Gallego, afluents del barranc de Poio, van ser els primers que provocaren la inundació de l'Horta Sud. Una nova metodologia aplicada en la Universitat Politècnica de València (UPV) permet reconstruir el camí de l'aigua el 29 d'octubre i com la velocitat i el cabal extraordinaris van iniciar la destrucció.

L'Horteta i els seus afluents naixen en els alts de Torís (Camp de Túria), on els pluviòmetres arreplegaren més de 700 litres per metres quadrat. El mateix va passar al Gallego.

De les 17:00 a les 20:00 hores el primer va arreplegar 2.000 metres cúbics i el segon díhuit i mig. Entre els dos, més del doble que el barranc mitjà de Poio.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Minut a minut | Un any de la pitjor catàstrofe a la Comunitat Valenciana]]> Este dimecres, 29 d’octubre, és dia de dol a la Comunitat Valenciana. Es complix un any de la dana que va deixar 229 víctimes mortals a la província de València i milers de ferits i infraestructures i vivendes destruïdes. En els municipis afectats s'han celebrat actes de record i reivindicatius per a continuar reclamant responsabilitats polítiques, molts demanant la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón.

Esta vesprada, a les 18:00 hores, el Museu Príncep Felip de València acull el funeral d'estat per les 237 víctimes que en total van perdre la vida en aquell succés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell declara el 29 d’octubre com a dia de dol oficial en tota la Comunitat Valenciana]]> El ple del Consell ha acordat este dimecres, coincidint amb el primer any de la catàstrofe que va assolar la província de València i va deixar 229 víctimes mortals, declarar el 29 d'octubre com a dia de dol oficial en tota la Comunitat Valenciana. Així ho ha confirmat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en la lectura de la declaració institucional del govern valencià al Palau de la Generalitat. “El 29 d’octubre mai caurà en l’oblit, romandrà sempre en la memòria col·lectiva”, ha manifestat.

Esta data, ha dit el cap del Consell, homenatjarà la memòria de les 229 víctimes i les famílies, així com l’esforç col·lectiu tant dels professionals com de la societat valenciana. “La capacitat de resposta dels professionals, la solidaritat de la ciutadania i l’esperit de superació de la societat civil valenciana passaran a formar part de la història com un capítol de major exemplaritat mai viscuts”, ha afegit.

“En el moment més difícil, la societat valenciana va mostrar la seua millor llum. Res ens pot tornar les persones que vam perdre, però sí que podem honrar-ne memòria cada any. [...] Cada 29 d’octubre serà un dia de record, un dia d’homenatge a la solidaritat. Una data que, a més de recordar una tragèdia sense precedents, ens servirà per a aprofundir en un compromís present i futur”, ha manifestat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Martínez Mus, sobre la reconstrucció: “Ens queda faena per fer, però estem molt millor del que es podia esperar”]]> El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha defés que l’acceleració dels treballs de reconstrucció del Consell han permés que un any després de la major catàstrofe de la Comunitat Valenciana s’haja pogut recuperar “certa normalitat” i la gent haja pogut refer les seues vides. “Els primers dies després de la riuada creia que tardaríem anys a recompondre'ns perquè la devastació era impressionant [...] Ens queda faena per fer, però estem molt millor del que es podia esperar”, ha manifestat.

En una entrevista este dimecres en Les notícies del matí, quan fa un any de la dana que va deixar 229 víctimes mortals a la província de València i milers de ferits i infraestructures i habitatges destruïts, Martínez Mus ha assegurat que les obres de restauració s’han plantejat amb la mirada posada en la catàstrofe i amb l’objectiu que els municipis siguen més resilients per al futur. Tot i això, ha criticat que el model dels contractes d’emergència exigix que les obres tinguen la mateixa funcionalitat que les infraestructures prèvies. “Hem tractat d’adaptar la burocràcia a la necessitat, però s’hauria de canviar la legislació perquè les infraestructures puguen millorar-se amb els contractes d’emergència”, ha reivindicat.

En este sentit, el conseller ha defés la inversió d’un total de 800 milions d’euros en les obres de reconstrucció per la barrancada i la posada en marxa del pla de parcs inundables, que comprén quinze municipis i busca rebaixar l’agressivitat de l’aigua davant d’una possible riuada. Un projecte que ha d’anar acompanyat amb les obres de canalització de rius i barrancs. “No podem esborrar pobles sencers, perquè és inviable, però sí que podem fer que no es construïsca més si no es complixen unes condicions de seguretat”, ha defés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zulima Pérez: "És fonamental repensar pobles i ciutats per a fer-los més resilients a successos com la dana"]]> La reconstrucció posterior a la dana "ha avançat molt", però "queden moltes coses per fer". Este és el balanç de la comissionada especial del govern espanyol per a la reconstrucció i reparació dels danys provocats per les fatídiques inundacions del 29-O fa ara just un any, Zulima Pérez. Per a commemorar la trista efemèride i conéixer la perspectiva de la tragèdia des de l'administració espanyola, Les notícies del matí ha entrevistat este dijous la valenciana encarregada de la recuperació en els assumptes que són competència de l'Estat.

Pérez, que fins ara era secretària d'Estat i abans va ser regidora a l'Ajuntament d'Alcoi i va ocupar càrrecs en el segon escaló del Consell en l'etapa del Botànic —secretària autonòmica de transparència i directora general de Coordinació del Diàleg Social—, va agafar les regnes del comissionat estatal de la reconstrucció de la dana a l'agost, després que dimitira Josep Maria Àngel. Després de tot just tres mesos en el càrrec, ha deixat clar que "no cal ser triomfalistes" perquè, encara que les poblacions més colpejades per la barrancada han pogut recobrar certa normalitat, encara queden infraestructures municipals pendents d'arreglar i obres per mamprendre als marges dels rius, entre altres actuacions. Per a la comissionada, després del que ha ocorregut hi ha "qüestió fonamental" que tot el món ha de tindre clara: cal "repensar els pobles i ciutats per a fer-los més resilients davant de successos com el de la dana". Fer les actuacions i adaptacions necessàries perquè els espais que més risc d'inundació "suporten millor les avingudes d’aigua i que el que va passar no es torne a repetir", ha afegit.

En l'apartat d'infraestructures verdes, la responsable estatal de la reconstrucció ha remarcat que ja s'han invertit 220 milions d'euros en obres d'emergència a cabals i barrancs, i ha recordat que el pla de resiliència enfront de les inundacions està dotat amb 550 milions que s'ampliarà pròximament. També hi ha activa, ha dit, una línia per a garantir que els particulars es doten amb mesures de protecció a les cases.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ana Camarasa, catedràtica de Geografia de la UV: "Cal més coordinació entre administracions, un coneixement profund del territori i protocols"]]> Un any després de la catàstrofe les veus acadèmiques coincidixen, cal més coordinació entre les administracions, un coneixement profund del territori i els protocols davant dels fenòmens extrems que provoca el canvi climàtic. Fenòmens que la zona del Mediterrani patirà cada vegada amb més freqüència. Estes són les conclusions de l'entrevista realitzada per Amparo Martín a la catedràtica de Geografia de la Universitat de València, Ana Camarasa.

Amb la professora Camarasa parlem de tots els barrancs que van provocar la catàstrofe, no sols el barranc de Poyo, barrancs com el de l'Horteta i el barranc de Gallego. "Eixos barrancs es comporten exactament igual que el barranc de Poio perquè estan connectats. Són part de la mateixa conca de drenatge. Estan més prop de la zona inundada. Eixa pluja va produir la primera inundació de l'Horta Sud, però després fins allí arriba el que s'està produint en la capçalera, a Chiva i Chest, i que també acaba arribant a la part baixa".

Amb ella parlem també del cas de la comarca de la Ribera, del desbordament del riu Magre i de les actuacions necessàries en matèria hídrica. En este sentit ha dit: "el risc zero no existix. La zona del riu Magre està controlada, amb certa manera, per la presa de Forata, que va ajudar perquè no fora tan catastròfica la crescuda del riu. Però no podem establir tota una conca plena de preses perquè eixa solució seria pitjor. Cal començar a pensar que s'ha de conviure amb el risc".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La causa judicial de la dana, una investigació penal amb dos alts càrrecs del Consell imputats]]> "Els danys materials no es podien evitar, les morts sí". Esta frase, tan concisa com terminant, sintetitza "l'objecte" de la investigació judicial sobre la dana. L'afirmació amb esta contundència ja és marca de la casa en les resolucions de Nuria Ruiz Tobarra, la magistrada encarregada d'aclarir si es poden extraure responsabilitats penals per les 229 morts confirmades de la barrancada del 29 d'octubre.

Les primeres indagacions judicials apunten en sentit afirmatiu. La titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja veu "indicis aclaparadors d'una conducta negligent". Advertix d'una "palmària absència d'avisos a la població que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se", i d'un "l'avís notablement tardà" i "errat en el seu contingut" a la ciutadania [l'Es-Alert enviat a les 20:11], què es va llançar quan "ja s'havien produït la pràctica totalitat de les defuncions".

Ruiz Tobarra, de 52 anys, té a l'esquena la responsabilitat d'un procés històric. Ha passat de gestionar un jutjat "de poble" a liderar la causa penal més important en la història recent de la Comunitat Valenciana, per la dimensió destructiva de la catàstrofe, la voluminosa xifra de víctimes i les derivades polítiques connectades. Se la descriu com a "hipermeticulosa" i dona compte d'un capacitat de treball fora de l'habitual, amb la producció, amb freqüència diària, de noves resolucions i diligències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Laura, veïna de Torrent que es va salvar de la dana en una teulada: "Ho hem perdut tot, però hui continuem donant les gràcies"]]> La vesprada del 29 d'octubre, la barrancada va sorprendre milers de persones al carrer, tornant de la faena, en el cotxe, fent encàrrecs... La llengua d'aigua a l'Horta va ser tan sobtada i virulenta que molts tingueren a penes deu minuts per a posar-se a recer i intentar salvar la vida. Un any després de la tragèdia, hem recuperat les històries de dos supervivents que ho van aconseguir, Laura i Inma, i hem parlat amb elles per a vore què recorden d'eixos moments tan crítics.

Inma és veïna de Paiporta i aquell dimarts, dia de la dana, tornava a casa cap a les 19:00 h després de treballar. Ja veia que alguna cosa no anava bé, perquè notava massa tràfec de gent i trànsit. Va aparcar el cotxe on va poder i, quan va obrir la porta, l'aigua ja superava el pam. "L'aigua m'espentava amb força, volia travessar la calçada per a anar al pati de ma casa i ja em van haver d'ajudar", relata a un equip d'À Punt. La seua intenció era arribar al domicili, però sap que, si no arriba a ser per un home que la va frenar, igual no estaria ací hui: "Em va dir que no podia continuar caminant així, que m'esperara amb ell. El perill era que l'aigua cada vegada pujava més i arrossegava vehicles amb molta força; van passar surant cadires, la pèrgola d'un bar...".

L'instint de supervivència la va moure a enfilar-se a un arbre amb altres tres xiques i, allà dalt, va passar les hores més crítiques de la riuada, quan s'ofegaven desenes de persones. D'este salvavides només queda la soca, però Inma no oblidarà mai aquell punt que la va sostindre del corrent: "Pensava que no ho contaria", assegura. De fet, Inma va ser una de les veus que demanaren ajuda a través de les línies obertes d'À Punt. Sa tia havia intentat comunicar sense èxit amb l'112 i, al final, va aconseguir en el programa especial que estava emetent la televisió autonòmica aquella vesprada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Milers de voluntaris convertiren la dana en una de les majors mostres de solidaritat recent]]> La pitjor tragèdia va despertar la reacció més solidària. Fa just un any, la dana que va colpejar la província de València va deixar al seu pas una onada de destrucció sense precedents, però també una resposta ciutadana massiva que es recorda com una de les majors mostres de solidaritat en la història recent d’Espanya.

Desenes de milers de voluntaris, molts d’ells arribats pel seu compte i altres a través d’organitzacions, es van mobilitzar per a ajudar en les tasques de neteja i assistència humanitària als 89 municipis afectats per la barrancada. Les imatges de llargues columnes de persones, carregades amb pales, galledes i escombres, creuant el que hui es coneix com el pont de la Solidaritat, sobre l’antic llit del Túria, quedaran gravades per sempre en la memòria col·lectiva valenciana.

Durant els primers dies, la solidaritat va sorgir de manera espontània, sense cap control institucional. Les xarxes socials i la mobilització ciutadana van permetre organitzar-se ràpidament davant d’una catàstrofe que va deixar prop d’un milió de persones damnificades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les infraestructures danyades per la dana, reconstruïdes en temps rècord]]> Fa un any que l’episodi de la dana del 29 d’octubre del 2024 va colpejar la província de València deixant un important rastre de destrucció en carreteres, infraestructures ferroviàries, línies de metro, transport públic. També va quedar interromput l’accés de moltes persones a la mobilitat quotidiana. En este temps, la Generalitat i el govern espanyol han desplegat un pla intens de reconstrucció de la xarxa de mobilitat que inclou carreteres, línies de tren, metro i tramvia, autobusos, ponts i passos, retirada de vehicles atrapats, neteja de barrancs i barreres. L’objectiu no és només reparar el que s’ha perdut, sinó també reforçar les infraestructures perquè siguen més resistents davant de possibles catàstrofes.

La dana i posterior barrancada van afectar greument les infraestructures de transport. Un any després, les administracions han aconseguit fer-ne una reconstrucció ràpida i efectiva, amb la majoria de les vies de comunicació restablertes. En tot cas, el treball no ha acabat.

La magnitud de la catàstrofe va ser enorme: es van veure afectats centenars de quilòmetres de carreteres estatals, autonòmiques i locals, ponts i passos i xarxes de transport públic. Segons dades oficials, l’episodi va perjudicar més de 300.000 persones amb 800 km de carreteres danyades, 141.000 vehicles sinistrats, 280 km de línies ferroviàries destrossats i 350 km de cursos d’aigua alterats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les claus del funeral d'estat per les víctimes de la dana]]> Els noms de les 237 víctimes mortals en la dana del 29 d'octubre es pronunciaran, un per un, este dimecres en el funeral d'estat que se celebrarà a València amb motiu del primer aniversari de la tragèdia, en el qual també es guardarà un minut de silenci en la seua memòria i els reis els dedicaran una ofrena floral.

L'acte d'homenatge, que À Punt retransmetrà en directe, començarà a les 18:00 hores a l'interior del Museu de les Ciències, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, presidit pels reis i amb l'assistència de tot el govern d'Espanya, encapçalat pel president, Pedro Sánchez; tot el govern valencià, amb el cap del Consell Carlos Mazón al capdavant i familiars de les víctimes.

També assistiran els expresidents José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero. Felipe González ha excusat la seua presència i Mariano Rajoy no l'ha confirmada (en el moment de la publicació d'esta notícia), segons fonts de l'organització del funeral.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["El río no tiene la culpa", un himne que busca transformar el dolor de la dana en justícia climàtica]]> Fa un any, la dana va negar la casa d'Alejandro i María Laura a Paiporta. Dilluns, esta parella de folk independent, candidats als Premis Grammy Llatins 2025, va llançar de la mà de Greenpeace una cançó per a frenar el canvi climàtic. "El río no tiene la culpa" és, com diuen els mateixos artistes, una cançó que busca transformar el dolor en un himne de justícia climàtica. També és una cançó sanadora, gravada a l'Albufera amb la col·laboració de Greenpeace, que vol construir ponts artístics amb la tragèdia.

La parella peruana, resident a Paiporta, ha sabut canalitzar la ferida de fang que els va deixar la barrancada. Ara, busquen el sentit a la vida a través de la música i repassen amb il·lusions renovades Dos hemisferios, l'àlbum de música pel qual estan nominats als Grammy Llatins del 2025.

En estos moments ja han avançat que treballen en un disc d'agraïment per a superar la tragèdia que els capgirà les vides. Un cant d'il·lusió en què també qüestionen si hi ha un lloc ideal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La profunda cicatriu de la tragèdia]]> El 29 d’octubre de 2024 és un dia marcat en negre per a sempre i que difícilment oblidaran els valencians i les valencianes. Una devastadora dana i la consegüent riuada generada pel desbordament del barranc de Poio i dels rius Magre i Túria —així com dels seus afluents— va acabar amb la vida de 229 persones i va deixar un panorama desolador en vora un centenar de municipis de la província de València, provocant greus danys en infraestructures essencials, habitatges, garatges, comerços i vehicles.

La gota freda de fa just un any, segons l’Agència Estatal de Meteorologia, és considerada com “la més adversa del segle a la Comunitat Valenciana”, per davant del temporal de l’octubre del 1982 —que va provocar el trencament del pantà de Tous, amb nombroses víctimes mortals— i de l'última gran riuada de novembre del 1987, que primer va assotar la Safor i la Vall d’Albaida i, l’endemà, la Ribera i el Baix Segura.

El 29-O, l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol o la Plana d'Utiel-Requena van ser les comarques més castigades per la violenta riuada, amb més d’un centenar de pobles afectats. Però la que indubtablement va patir un major cost humà va ser l’Horta Sud, segons les últimes dades del Centre d’Integració de Dades, on van morir almenys 164 de les víctimes: 45 d’elles a Paiporta, 25 a Catarroja o 15 a Alfafar. I no s’ha d’oblidar que el temporal no només va impactar a la Comunitat Valenciana, sinó que també va colpejar zones de Castella-la Manxa i Andalusia, on va causar la mort de sis persones a Letur, una a Mira i una a Màlaga.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cases inhabitables, ascensors trencats i clavegueram: les assignatures pendents en els municipis]]> Un any després de la pitjor tragèdia que ha assolat la província de València en la història, la ferida encara està oberta en els municipis afectats. Carrers, mobiliari públic i vivendes encara mostren les empremtes de les múltiples cicatrius provocades per la dana, un recordatori diari que la normalitat abans del 29-O és encara una utopia per al veïnat. Segons el balanç oficial de la vicepresidència per a la Recuperació, les inundacions causaren estralls materials en 103 poblacions i algun tipus de perjuí a 306.000 persones, que patiren danys a les cases, es quedaren sense ascensors en les finques o perderen béns com els cotxes i altres pertinences. Això, sense tindre en compte el cost humà, amb les 229 vides que va segar la barrancada i el colp psicològic per a les famílies de les víctimes mortals i en general per a la població que va viure més de prop la tragèdia.

Des d'aleshores, les administracions han revisat milers d'immobles per a quantificar els desperfectes i la conclusió és que més de 300 necessiten una demolició total o parcial. A més, s'han inspeccionat centenars de garatges i soterranis que quedaren inundats i que han patit per l'aigua danys o filtracions que podrien fer-los col·lapsar. Estes xifres provenen d'un informe que arreplega el treball fet estos dotze mesos des de l'Institut Valencià d'Edificació (IVE), a través de la Unitat Bàsica d'Avaluació de Danys i Recuperació, en col·laboració amb els ajuntaments, a què ha pogut accedir À Punt.

Un equip de tècnics ha dut a terme un estudi minuciós per a dimensionar l'embat de la dana en el parc residencial dels 67 municipis més perjudicats, que ha fructificat en la tramitació d'11.228 expedients relatius a edificis de vivendes i cases unifamiliars revisats amb alguna destrossa acreditada, dels quals en 363 cal enderrocar tota l'estructura o una part. Quant als aparcaments subterranis, són 655 els que s'han registrat amb desperfectes per la riuada. Un balanç de danys que ha requerit actuacions d'apuntalament, direcció d'obres i certificació per a executar treballs en forjats, bigues o altres elements estructurals fets malbé.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Càritas agraïx al voluntariat l’entrega durant la dana amb el documental 'Después del agua']]> “Vam passar de la covid, que ni ens miràvem, a donar-nos unes abraçades impressionants” relata María Teresa Lluch, voluntària de Càritas de l’església de Maria Mare de Catarroja. És una de les més de 3.000 persones, que amb la coordinació de Càritas, van treballar de sol a sol per a ajudar aquells que ho havien perdut tot en la dana i també els que venien a ajudar des de tots els racons de l’Estat.

Càritas ha volgut compensar el treball d’eixa massa voluntària vinguda de cada racó d’Espanya a través del documental Después del agua, produït per Noro Films, amb la direcció d'Adrián Álvarez i les entrevistes de María Sanz. “Un gest d’agraïment” que narra, segons detalla l’organisme, “la reconstrucció després de la dana i el compromís del nostre voluntariat”.

El director, Adrián Álvarez, ha explicat durant la presentació que “van descobrir que després de l'aigua comença la veritable prova, la de reconstruir, la de conviure amb l'absència i la de construir un nou sentit”. Segons Álvarez, “Càritas va entendre de seguida que retratar eixe després era molt necessari, que la història no acabava amb l'emergència”. Per al creador, la peça s’ha convertit en “una manera de sanar, d'entendre'ns i de tornar a començar”.

Continua llegint-ho en el web

]]>