El text, llegit pel conseller i portaveu del Consell, Miguel Barrachina, sosté que l’aigua “constituïx un dret humà essencial i un bé públic irrenunciable” i afirma que la seua gestió ha de regir-se pels principis de sostenibilitat, equitat i justícia territorial. Segons la declaració, les decisions en esta matèria han d’adoptar-se “basant-se estrictament en criteris tècnics i científics” que garantisquen la protecció de les persones i la prosperitat del territori.

L’executiu valencià advertix que la Comunitat Valenciana afronta una realitat climàtica marcada per sequeres prolongades i inundacions extremes, i assegura que, en este context, la seguretat hídrica no és només un objectiu de planificació, sinó “un deure moral” amb les famílies, els municipis, els agricultors i les generacions futures.

Continua llegint-ho en el web

Pérez Llorca ha traslladat als agricultors i regants el suport del govern valencià davant de les regles d'explotació del transvasament Tajo-Segura, que apliquen els cabals ecològics i en la pràctica suposen una "retallada" de l'aigua que arriba als cultius de les comarques del sud, tal com denuncia recurrentment el sector i el Consell mateix. El cap de l'executiu autonòmic ha tornat a insistir que les regles d'explotació aprovades pel Ministeri de Transició Ecològica per al transvasament Tajo-Segura "són decisions polítiques que perjudiquen moltíssim l'agricultura valenciana" i "no tenen rigor tècnic ni científic".

Per això ha anunciat que des de la Generalitat continuaran sent "molt reivindicatius" amb la defensa dels recursos hídrics per al camp valencià. La taula autonòmica de l'aigua pretén ser una ferramenta més per a canalitzar totes les demandes "des d'un criteri tècnic i amb rigor científic", ha recalcat el mandatari. L'organisme el va anunciar l'expresident Carlos Mazón en el 2023 i l'obria a la participació d'actors polítics, universitats i agents socials i econòmics amb l'objectiu de ‘’projectar les necessitats que precisa esta terra des de l'aigua‘’’, apostant pel "diàleg i el rigor per a actuar amb unitat i contundència". Serà ara quan se li assigne una dotació pressupostària perquè puga començar a caminar, ha confirmat Pérez Llorca.

Continua llegint-ho en el web

Així ho ha avançat en l'obertura del VII Congrés Nacional de l'Aigua a Elx, on ha defensat que el transvasament Xúquer-Vinalopó “és fruit del consens entre els regants i un exemple de solidaritat en el qual tots els agents implicats estan complint amb els compromisos adquirits”.

Durant la trobada, el cap del Consell ha retret que l'executiu central “no haja aportat ni una sola raó tècnica per a canviar les normes d'explotació” del transvasament Tajo-Segura.

Continua llegint-ho en el web

Concretament, presenta al·legacions a l'Anunci de la Direcció General de l'Aigua del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb el qual s'inicia el període de consulta i informació pública dels documents inicials del procés de planificació hidrològica (revisió per al cicle 2028-2033) corresponents a les demarcacions hidrogràfiques.

L'organització denuncia en el seu raonament que els plans proposats “posen en greu risc” el futur del regadiu valencià i suposen “un nou pas cap al desmantellament” del transvasament Tajo-Segura. Una infraestructura que, segons la Unió, és “essencial” per a la supervivència de milers d'agricultors i del teixit socioeconòmic del sud de la Comunitat Valenciana, ha explicat la Unió en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

A més d’este sector, adverteixen que si es modifiquen les regles d’explotació, com està previst, també es posa en risc la indústria i, fins i tot, el que consideren un sector clau en l’economia, com és el turisme. En esta línia, els alcaldes de municipis com ara Elx, Pablo Ruz, o d’Alacant, Luis Barcala, advertien que si no arriba l’aigua que arribava fins ara del Tajo, es qüestiona el futur de tota la província d’Alacant.

En l’acte que ha acollit Múrcia han participat alcaldes de tots els colors polítics de municipis del Baix Segura, el Vinalopó, la Marina Baixa o el Comtat. Tots ells han firmat un manifest perquè el Ministeri de Transició Ecològica mantinga les regles d’explotació actuals i no aposte per les que redueixen l’aigua arribada pel canal del Tajo-Segura al 50% el 2027.

Continua llegint-ho en el web

El conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha denunciat que es tracta d’una “decisió unilateral, sense consens ni justificació tècnica” que implica “trencar el diàleg institucional” i “posar en risc el futur de milers d’agricultors, regants, empreses i famílies”.

Barrachina ha anunciat que enviarà una carta conjunta amb els responsables d’Aigua de Múrcia i Andalusia per a exigir transparència i rigor tècnic. “Els regants no necessiten més incertesa, sinó estabilitat i planificació”, ha remarcat.

Continua llegint-ho en el web

Valero de Palma, que representa els interessos de 700.000 regants espanyols, considera que no s'apliquen criteris científics, sinó polítics, en la reserva de cabals per al riu que dona a beure bona part de l'agricultura d'Alacant.

Considera que "no hi ha cap demanda" d'explotació del Tajo o de protecció ambiental perjudicada que justifique la retallada progressiva de cent hectòmetres cúbics al transvasament que implica la reserva de cabals ecològics, i que no s'ha demostrat tècnicament el benefici d'estes reserves. No obstant això, ha reconegut que Madrid i la Manxa continuen abocant aigües sense tractar al riu pel creixement "desmesurat" dels nuclis urbans i que això suposa "malbaratar" milers de litres d'aigua per a diluir els vessaments, que porten cabals contaminants fins a Toledo.

Continua llegint-ho en el web

La sentència del Suprem ha reobert l'enfrontament entre diverses comunitats autònomes a compte de l'aigua, una batalla en què també està implicat el govern espanyol. La polèmica sobre el Tajo-Segura no és nova, però va cobrar força a principis del 2023, quan el Consell de Ministres va donar llum verda als plans de conca per a la planificació hidrològica dels rius espanyols fins al 2027, un marc regulador que comportava la creació dels cabals ecològics: la quantitat d'aigua que cal per a preservar els valors ecològics necessaris per a la supervivència dels rius. La idea era aplicar este mecanisme de manera "gradual" i "automàtica" fins a arribar a 8,6 metres cúbics per segon. En la pràctica, afirmen els regants, implica reduir la dotació d'aigua que arribarà als camps d'Alacant, Múrcia i Almeria, en general fins a 110 hectòmetres cúbics.

En saber la sentència, el president de Castella-la-Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va donar per acabat el transvasament Tajo-Segura: "És història tal com es concep" en l'actualitat, va proclamar en declaracions als mitjans. Una interpretació que rebutja completament el Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS). Ells havien assumit una retallada a partir de l'any 2027, però consideren que el govern de Page fa una "lectura interessada" de la decisió judicial i que, en realitat, farà més mal a l'agricultura manxega que al camp del sud valencià. "Res del que ha dit és cert, la sentència avala l'escalonament de cabals fins al 2027", ha advertit Lucas Jiménez, president del SCRATS.

Continua llegint-ho en el web

La sentència, amb data 6 de maig del 2025, que ha facilitat la Xarxa del Tajo, és conseqüència del recurs contenciós administratiu interposat per la Plataforma en Defensa dels Rius Tajo i Alberche i pel Grup d'Acció per al Medi Ambient (GRAMA) contra l'aprovació del pla hidrològic per al tercer cicle de planificació de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica del Tajo (2022-2027).

El Suprem ha estimat parcialment el recurs que ha presentat la plataforma, que ha sol·licitat impugnar la determinació dels cabals ecològics que es du a terme en el pla hidrològic per al tercer cicle de planificació del Tajo, i ha declarat "la nul·litat de totes les previsions contingudes en el pla hidrològic de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica del Tajo en les quals [...] es preveia la possibilitat d'exceptuar el compliment dels objectius mediambientals en les masses d'aigua vinculades a zones protegides d'hàbitats i espècies, en les quals, a més, no s'hagen identificat els seus objectius ambientals particulars".

Continua llegint-ho en el web