Pablo se'n va de vacances, ha omplit el dipòsit i ha notat el canvi, explica a À Punt. “L’omplia per uns seixanta euros, però ara em costa entre setanta i huitanta, quan has d’anar-te’n de vacances sempre puja”, afirma.

La desescalada en la rebaixa de l'IVA dels carburants ha fet un pas més baixant al mes d'agost als 10 cèntims per litre de descompte, i es torna a notar en la butxaca el conflicte del Pròxim Orient. Omplir un dipòsit mitjà d’uns 55 litres de capacitat amb gasoil costa de mitjana 15 euros més que fa un any, mentre que en el cas de la gasolina en són 8,5 euros més que ara fa 12 mesos.

Continua llegint-ho en el web

Segons les dades de l'associació, el litre de gasoil costa ara una mitjana d'1,783 euros, 35 cèntims més que en les mateixes dates del 2025, quan el preu era d'1,434 euros. Pel que fa a la gasolina, el preu mitjà se situa en 1,676 euros per litre, 19 cèntims més que els 1,491 euros registrats un any abans.

Facua recorda que el passat 30 de juny va finalitzar la rebaixa de l'IVA aplicada als carburants. Esta mesura va ser substituïda pel govern espanyol per un descompte en l'impost especial sobre hidrocarburs, que es reduïx de manera progressiva: dels 20 cèntims per litre inicials als 15 del juliol, 10 a l'agost i 5 al setembre.

Continua llegint-ho en el web

L'INE només ha apuntat en la informació remesa este dijous que el repunt de la inflació va estar influït per la pujada del preu dels combustibles i lubricants per a vehicles personals i de l'electricitat, majors que al juliol de l'any passat, però no la informació detallada, que es coneixerà el pròxim 13 d'agost. El pla de resposta al conflicte bèl·lic al Pròxim Orient va eliminar des de l'1 de juliol la rebaixa de l'IVA dels carburants que havia estat en vigor des de març, amb la qual cosa va tornar al tipus general del 21%, però va ampliar la rebaixa de l'impost especial d'hidrocarburs.

En concret, l'impost es va vore rebaixat en quinze cèntims per litre al juliol, deu cèntims per litre a l'agost i cinc cèntims per litre al setembre, quan el descompte vigent fins a juny equivalia a 14,49 cèntims per litre de gasolina de 98 octans i 4,9 cèntims per litre de gasoil.

Continua llegint-ho en el web

El preu màxim de venda dels gasos liquats del petroli envasats (GLP) en envasos d'entre 8 i 20 kg (la tradicional bombona de butà) no està liberalitzat i es revisa bimestralment el tercer dimarts de cada mes per resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines. Esta revisió es calcula en funció del cost de la matèria primera (propà i butà) en els mercats internacionals, així com del cost del transport i de l'evolució del tipus de canvi euro-dòlar, entre altres coses, com ara el preu de venda o l'aportació al Fons Nacional d'Eficiència Energètica.

D'altra banda, esta revisió, a l'alça o a la baixa, està limitada al 5%, i el possible excés o defecte de preu s'acumula per a aplicar-lo en posteriors revisions. Esta vegada, a més del retorn de l'IVA al 21% i la nova reducció temporal de l'impost sobre hidrocarburs de 3,75 euros per tona, la pujada també té en compte la retallada de la cotització de les matèries primeres (-33,35 %) i un fort augment del cost del transport (+51,88 %), així com la depreciació de l'euro enfront del dòlar (-0,32 %).

Continua llegint-ho en el web

Des de l'1 de juny, el final de les bonificacions fiscals aplicables sobre l'energia —electricitat, gas natural, briquetes, pèl·lets i llenya— i sobre l'impost a l'electricitat, han marcat l'evolució de la inflació a l'alça, remarca l'INE. Per contra, compensen eixe creixement tirant a la baixa dels preus els combustibles i lubrificants per a vehicles personals, les retallades fiscals dels quals han continuat en vigor este mes, i els de l'alimentació.

L'últim balanç estadístic de l'INE consolida també les xifres anticipades per a la inflació espanyola el passat 29 de juny, que manté la mateixa taxa interanual que la Comunitat Valenciana amb una tònica quasi calcada, ja que encadena igualment tres mesos amb una variació percentual del 3,2%, des del passat abril.

Continua llegint-ho en el web

Esta norma incloïa un descens de l'IVA del 21% al 10%, que ara torna al tipus impositiu habitual. Segons la resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri per a la Transició Ecològica, que arreplega el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) este dijous, la TUR veïnal s'incrementarà entre un 14,1% i un 22,2%.

La TUR de gas natural és una tarifa regulada a la qual pot acollir-se qualsevol consumidor connectat a xarxes de gas natural de pressió inferior o igual a 4 bars i amb un consum anual inferior o igual a 50.000 kWh, cosa que sol encaixar amb les llars. Establix un preu màxim per al kilowatt hora (kWh) que fixa i revisa trimestralment el govern espanyol a través del Ministeri per a la Transició Ecològica, amb l'objectiu precisament de protegir el consum domèstic. Així, no depén de la lliure competència de les companyies, cosa que habitualment es traduïx en més estalvi per a les famílies.

Continua llegint-ho en el web

Segons ha detallat el vicepresident primer, l'executiu central ha acordat prorrogar el paquet de mesures amb una injecció de 1.825 milions d'euros. Esta vegada no s'inclou l'extensió de la bonificació de l'IVA dels carburants, que l'1 de juliol torna al tipus general del 21% després de més de tres mesos amb el gravamen reduït al 10%. Ara, el suport fiscal es concentrarà en l'impost especial d'hidrocarburs, que continuarà temporalment al mínim permés per Brussel·les, però s'anirà alçant gradualment.

Com en l'anterior decret, "mantenim l'alleujament en el cas dels professionals del sector primari i del transport", ha assegurat Cuerpo, en al·lusió a la subvenció d'un màxim de 20 cèntims per litre per a la compra de gasoil d'ús agrícola i per als vaixells pesquers. Ara s'afegix, a més, una partida de 165 milions d'euros en ajudes directes per a la compra de fertilitzants, que se suma als 500 que ja estaven disponibles.

Continua llegint-ho en el web

La dada avançada de l'IPC per al juny, que només es publica per a l'àmbit estatal —l'evolució del paràmetre per autonomies es donarà a conéixer amb els percentatges definitius, el 15 de juliol—, arreplega ja l'efecte de la supressió de les rebaixes fiscals posades en marxa pel govern central per a pal·liar l'impacte de la guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l'Iran. Així, este mes l'IVA de l'electricitat ha tornat a situar-se en el 21% i no en el 10% com es va fixar temporalment per a esmorteir el colp a les butxaques de la contesa.

L'INE remarca que en el comportament de la inflació destaca la influència positiva de l'electricitat i el gas, que augmenten de preu ara més que el juny del 2025 després d'haver-se desactivat les bonificacions fiscals aplicables a la llum, gas natural, briquetes, pèl·lets i llenya, i per a l'impost especial sobre l'electricitat.

Continua llegint-ho en el web

Segons l'Enquesta de pressupostos familiars publicada este dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el grup d'habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles és el que més ha pujat el 2025 sumant 11.665 euros, un 5,8% o 636 euros més que l'any anterior, acumulant el 33,2% d'eixe pressupost total de les llars.

Després de l'habitatge, l’alimentació s’ha emportat 5.626 euros de mitjana, el 16% del total, després de pujar un 4,4%, 236 euros més que el 2024. Per darrere se situa el transport, que s’ha incrementat un 3,7% o 143 euros anuals més, fins als 4.020 euros.

Continua llegint-ho en el web

Segons les últimes dades de l'IPC de maig publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els llegums verds (fesols i pèsols verds, faves, tirabecs, bajoca fresca, soia fresca, brots de soia o alfals) han pujat de preu un 16,3% en l'últim any, mentre que les hortalisses conreades pel fruit (tomata, cogombre, carabassí, carabassa, albergínia, pimentó o dacsa dolça, entre altres) s'han encarit un 15,2%.

D’altra banda, els ous són hui un 13,7% més cars que el maig de 2025; el peix fresc, refrigerat o congelat, s'ha incrementat un 9,7%, i les menúncies comestibles (fetge, morella, ronyó, cervell, turmes) han elevat els preus un 7,7% en l'últim any.

Continua llegint-ho en el web

Per la seua banda, el preu del barril WTI, de referència als Estats Units, s’ha desplomat un 4,5%, fins als 77 dòlars per barril, igualment situant-se en preus no vistos des dels primers dies del mes de març.

Així, el preu del cru Brent s'acosta a nivells previs a l'ofensiva militar dels Estats Units i Israel contra l'Iran, començada el 28 de febrer, quan cotitzava en els 72 dòlars, després d'un període caracteritzat per les fortes fluctuacions en els preus del petroli que ha arribat a superar els 120 dòlars per barril.

Continua llegint-ho en el web

És una de les principals conclusions de la Memòria d'Activitat 2025 presentada este matí per l'entitat, un document que reflectix que es va prestar atenció a 4.705 persones a través dels seus distints recursos, de les quals el 53% foren dones i un terç menors d'edat, "cosa que evidencia el pes creixent de les famílies amb fills i filles entre els perfils atesos".

Dona, jove i amb ingressos limitats és el perfil predominant de les persones ateses actualment per Casa Caritat, una realitat que reflectix com la vulnerabilitat afecta cada vegada més persones que, tot i tindre ocupació o alguna font d'ingressos, troben serioses dificultats per a cobrir necessitats bàsiques i desenvolupar un projecte de vida autònom.

Continua llegint-ho en el web

L'ens estadístic ha ratificat el mateix percentatge d'inflació definitiva a escala estatal, una dada que l'executiu espanyol haurà de tindre en compre abans de decidir si prorroga la resta de mesures que encara queden actives per a fer front als efectes de la guerra al Pròxim Orient, que caducaran a finals de mes.

La inflació subjacent —que no inclou en el càlcul elements volàtils com l'energia i els aliments frescos— repunta este mes una dècima, fins al 3,1%. La xifra, lleugerament per damunt del percentatge nacional, és la més elevada en més de dos anys, des de març del 2024. La dinàmica d'este indicador, que permet mesurar de forma més ajustada l'evolució estructural dels preus a mitjà termini, ha oscil·lat durant tot l'últim exercici en una forqueta entre el 2,2 i el 3%.

Continua llegint-ho en el web

"La guerra al Pròxim Orient genera pressions inflacionistes i la decisió d'augmentar els tipus d'interés és adequada en els diferents escenaris que analitzen la possible evolució de la pertorbació i el seu impacte en les perspectives a mitjà termini per a la zona de l'euro", ha explicat l'autoritat bancària de l'eurozona. La pujada del preu dels diners a la zona euro, la primera escomesa pel BCE des de setembre del 2023, havia sigut àmpliament descomptada pels mercats després que la taxa d'inflació al maig escalara al 3,2%, la qual cosa suposa l'augment més gran del cost de la vida a la regió en quasi tres anys.

Amb la decisió d'este dijous, el consell de govern ha assegurat que continua estant en una bona posició per a navegar la incertesa causada per la guerra, subratllant que farà un seguiment atent de la situació i aplicarà un enfocament depenent de les dades, en el qual les decisions s'adopten en cada reunió, per a determinar l'orientació apropiada de la política monetària.

Continua llegint-ho en el web

L'organisme ha explicat que en el comportament de la inflació de maig van registrar una tendència a l'alça el transport i les activitats recreatives, esport i cultura, els preus dels quals baixaren menys que el maig del 2025. Com a contrapartida, van tirar a la baixa la roba, el calcer i els aliments i begudes no alcohòliques. Estos últims van mantindre els preus estables al maig, enfront de l'ascens que van experimentar en el mateix mes de l'any passat.

Pel que fa a la inflació subjacent —sense tindre en compte els preus d'aliments no elaborats ni de productes energètics, normalment més volàtils que la resta—, la taxa de variació anual estimada augmenta una dècima, fins al 2,9 %.

Continua llegint-ho en el web

En el cas d'una hipoteca mitjana de 150.000 euros, a 25 anys i amb un interés d'euríbor més l'1%, la quota passarà dels 840 euros als 900, la qual cosa suposa un increment mensual d'uns 60 euros. Si el préstec és superior, de 300.000 euros, amb les mateixes condicions, l'alça en les quotes de les hipoteques superarà els 120 euros mensuals o els 1.400 euros anuals.

Encara que falten quatre sessions perquè acabe el mes, la taxa mitjana provisional de maig arriba al 2,816% i, en cas de confirmar-se, es mantindrà en màxims des de setembre del 2024. La mitjana de maig (2,816%) supera actualment la taxa a què va arribar a l'abril, quan va acabar en el 2,747%, i és molt superior a la que va marcar l'indicador fa un any, el maig del 2025, quan se situà en el 2,081%.

Continua llegint-ho en el web

En el conjunt dels hotels de la Comunitat Valenciana es van allotjar 932.792 viatgers, un 4,56% més interanual: 487.675 eren residents a Espanya (52,28%) i 445.117 procedien de l’estranger (47,72%).

L’impuls principal ha vingut del turisme internacional, que ha crescut un 10,5% interanual en el nombre de viatgers. En total, als hotels valencians es van allotjar 932.792 persones, un 4,56% més que fa un any. Del total, 487.675 eren residents a Espanya (52,28%), un 0,3% menys, i 445.117 procedien de l’estranger (47,72%).

Continua llegint-ho en el web

En les previsions de primavera, l’executiu comunitari assenyala que l’activitat econòmica espanyola continuarà sent “relativament dinàmica l’any que ve, encara que advertix dels riscos derivats de l’actual context geopolític i de les possibles conseqüències sobre el turisme. La millora de les perspectives per a Espanya contrasta amb la situació de la resta de grans economies de la Unió Europea, que patixen retallades en les seues previsions de creixement. El cas més destacat és el d’Alemanya, la principal economia europea, la previsió de la qual cau de l'1,2% al 0,6%.

Tot i la revisió a l’alça per al 2026, Brussel·les preveu una moderació posterior del creixement espanyol. El producte interior brut (PIB) avançarà un 1,9% el 2027, una dècima menys del calculat anteriorment. En canvi, la previsió per a la inflació augmenta fins al 3% enguany a Espanya, impulsada sobretot per l’encariment energètic derivat del conflicte a l’Orient Mitjà.

Continua llegint-ho en el web

Tot i que l’índex de preus de consum (IPC) ha baixat del 3,4% al març al 3,2% a l’abril, principalment per la reducció del preu de la llum, i que l’IPC dels aliments també ha disminuït lleugerament del 2,7% al 2,6%, l’OCU assegura que esta baixada quasi no es nota en el preu dels aliments, especialment en els productes frescos. En el cas de la carn, alguns productes com la vedella o el pollastre han pujat més d’un 7%.

"Per exemple, la garreta de vedella, que és per a fer un guisat, abans estava a nou o deu euros i ara està en vint", ha afegit Luis Manuel García, carnisser del mercat municipal d'Aldaia (Horta Sud), en declaracions a À Punt. Quant al pollastre, també el qualifica de "car", amb un preu que supera els quatre euros.

Continua llegint-ho en el web

La contenció dels preus de consum dels subministraments elèctrics comporta que des del pròxim 1 de juny deixaran d'estar en vigor la rebaixa en l'impost sobre el valor afegit (IVA) de la llum i el gas natural, així com briquetes, pèl·lets i llenya, segons ha informat el Ministeri d'Economia en un comunicat. Tots estos servicis recuperaran el tipus habitual del 21%. Igualment, es revertix la bonificació de l'impost especial sobre l'electricitat, que passarà del 0,5% extraordinari al 5% habitual.

El que es mantindrà un mes més vigent, fins al 30 de juny, és l'impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica (Ivpee). Este tribut, actualment suspés, és generalment del 7% i grava la generació i incorporació d'electricitat al sistema. Igualment, continuaran en vigor la resta de mesures sectorials aprovades, com les ajudes a agricultors i transportistes, i els descomptes reforçats del bo social elèctric, del 42,5% per a consumidors vulnerables i del 57,5% per a vulnerables severs.

Continua llegint-ho en el web

D'esta manera, l'ens estadístic constata la frenada de l'espiral inflacionista afavorida per les convulsions del Pròxim Orient sobre l'economia mundial, que va portar l'IPC a experimentar l'increment mensual més gran anotat en dos anys i mig, huit dècimes. El Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa ha apuntat en un comunicat que la caiguda dels preus permeten posar fi a la rebaixa de l'IVA aplicable a la llum i al gas natural, briquetes, pèl·lets i llenya, a partir de l'1 de juny, quan tornarà al 21% habitual. No obstant això, el descompte relatiu a l'impost sobre la producció d'energia elèctrica continuaran fins al 30 de juny.

La inflació subjacent, que no inclou en el càlcul elements volàtils com l'energia i els aliments frescos, es manté per tercer mes consecutiu al 3%, igual que al febrer i al març, i dos dècimes per damunt de l'espanyola. La dinàmica d'este indicador, que permet mesurar de forma més ajustada l'evolució estructural dels preus a mitjà termini, ha oscil·lat durant tot l'últim exercici en una forqueta entre el 2,2 i el 3%. Per ara sembla que resistix l'impacte de la contesa entre l'Iran, els Estats Units i Israel, però la incertesa que envolta les negociacions de pau no apunta a una resolució ràpida i caldrà vore quins efectes tindrà sobre l'economia si s'allarga en el temps.

Continua llegint-ho en el web

Segons va informar en un comunicat, els costos de producció s’han incrementat un 7% respecte de la campanya anterior. Des de l’inici de la guerra al Pròxim Orient, el preu del gasoil agrícola pràcticament s’ha duplicat i els agricultors poden arribar a gastar entre 200 i 300 euros diaris en combustible durant els treballs de preparació del terreny i sembra.

L’associació també alerta de l’encariment dels fertilitzants, imprescindibles per al desenvolupament del cultiu. La urea, coneguda habitualment en el sector com a nitrogen o guano, ha passat de costar entre 350 i 400 euros la tona a situar-se actualment entre 850 i 900 euros. En conjunt, el preu dels adobs ha augmentat més d’un 33%.

Continua llegint-ho en el web

A més, entre el 2014 i el 2024, deu anys, els preus de la vivenda de lloguer s'han encarit un 23,2%, segons les dades de l’INE. Per mida, els habitatges més menuts registraren pujades de preus més grans. Així, en els de 60 m² o menys, el preu del lloguer va augmentar un 26,8%, en els de 75 a 90 m² un 22,9% i en els de més de 150 m² un 18,9%. Segons l'INE, les majors pujades de preus de l'habitatge de lloguer en capitals de província entre el 2014 i el 2025 es van donar a València (36,4%), Màlaga (32,7%), Palma (31,3%), Girona (28,1%) i Alacant (27,5%). A més, els preus dels nous contractes de lloguer han pujat un 19,3% entre els anys 2021 i 2024 i els dels contractes ja existents, un 7,5%.

Els preus de la vivenda llogada augmentaren el 2024 en totes les comunitats autònomes, però els increments més grans foren a la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Andalusia, amb pujades del 5%, 4% i 3,8%, respectivament. Per la seua banda, Astúries (2,7%), Castella i Lleó (3%), Catalunya i La Rioja (31,1%, ambdós) experimentaren pujades més moderades.

Continua llegint-ho en el web

El consell de govern del BCE, que s'ha reunit a Frankfurt, s'ha decantat unànimement per l'opció d'estabilitzar els tipus, tot i que s'han arribat a plantejar la possibilitat d'apujar-los ja, segons ha reconegut la presidenta, Christine Lagarde, en la roda de premsa posterior. L'autoritat bancària de l'eurozona, tot i això, considera que "continua estant en una bona posició per a navegar l'actual incertesa". Tant este com altres bancs centrals del món volen evitar precipitar-se en estos moments i apujar massa ràpid els tipus d'interés pel perill de portar l'economia a la recessió, però tampoc volen reaccionar massa tard i que es disparen altres preus i pugen els salaris.

Lagarde considera que "l'eurozona ha entrat en este període de pujada del preu de l'energia, amb una inflació al voltant de l'objectiu 2% i l'economia ha mostrat resistència els trimestres recents". Així, ha posat l'accent en el fet que les expectatives d'inflació a curt termini han pujat molt, tot i que a la llarga encara es mantenen en l'objectiu del 2%.

Continua llegint-ho en el web

En l'àmbit estatal, la compravenda d’habitatges ha caigut un 7,7% al febrer, fins a les 55.228 operacions, i encadena així cinc mesos consecutius de descensos.

Les operacions sobre pisos han baixat un 9,4%, mentre que les d’habitatges unifamiliars han retrocedit un 2,3%. Les caigudes s’han estés a 14 comunitats autònomes, amb descensos especialment acusats a Canàries, Navarra o Balears. Només tres territoris han registrat increments en la compravenda: Castella-la Manxa, Cantàbria i La Rioja.

Continua llegint-ho en el web

Des de l’inici del conflicte entre els Estats Units i Israel amb l’Iran, el passat 28 de febrer el preu del Brent s’ha revaloritzat més d’un 70%, mentre que en el que va d’any acumula una pujada superior al 100%.

La tensió ha augmentat després que la República Islàmica haja amenaçat d'una “acció militar sense precedents” si no es desbloqueja el pas d’Ormuz.

Continua llegint-ho en el web

Per contra, els carburants han pressionat a l’alça els preus a causa del context internacional, marcat pel conflicte al Pròxim Orient, encara que este impacte s’ha vist parcialment compensat per les rebaixes fiscals aprovades pel govern a finals de març sobre energia i combustibles.

La inflació subjacent —que exclou aliments no elaborats i productes energètics— també s’ha moderat una dècima, fins al 2,8% i consolida una tendència de contenció dels preus més estructurals.

Continua llegint-ho en el web

A les 7:30 hores, els futurs de la borsa de Frankfurt cauen un 1,04%, mentre que els de l’índex Euro Stoxx 50 retrocedixen un 0,94%. Les baixades són més moderades en la borsa de París (-0,54%) i en la de Londres (-0,37%). També a Wall Street, els futurs dels principals indicadors cotitzen en roig, amb descensos d’entre el 0,5% i el 0,7%.

Els mercats es veuen condicionats per l’escalada de tensions entre els Estats Units i l'Iran, amb les negociacions de pau encallades i el bloqueig naval al país persa encara vigent.

Continua llegint-ho en el web

Un impacte que s'espera que afecte també la resta de la indústria, ja que la indústria química és transversal i treballa amb diversos camps com a element essencial per a la majoria dels sectors productius. "Agricultura, tèxtil, pintures, produccions càrnies: quasi qualsevol segment està afectat directament o indirectament per la indústria química", explica Ximo García, adjunt a gerència de l'empresa Acrilatos.

El principal impacte es concentra en l'encariment dels costos energètics, especialment del gas natural i l'electricitat, cosa que s'ha traduït en un sobrecost energètic estimat de 6 milions d'euros per a la indústria química valenciana de febrer a març. Un sector que representa el 13% del PIB i és un dels principals exportadors, arribant als 62.926 milions d'euros el 2025.

Continua llegint-ho en el web

Per al conjunt d'Espanya, la cistella s'ha encarit encara més del que havia previst l'INE inicialment. La dada definitiva d'inflació nacional coneguda hui és també del 3,4%, ja que l'ens ha corregit en una dècima cap a amunt el percentatge avançat fa dos setmanes. És el nivell més alt des de juny del 2024, que s'ha assolit després d'experimentar un repunt d'1,1 punts, el més gran en quasi quatre anys.

El primer mes del conflicte iniciat pels Estats Units i Israel contra l'Iran ha empentat els preus de manera significativa, llastats per les fluctuacions alcistes en el petroli i el gas. Estos vaivens han repercutit sobretot en els combustibles. De fet, el grup del transport és el que més influïx en la crescuda de la inflació que està castigant estes setmanes les llars: puja un 4,9% interanual en taxa valenciana i un 5,3% en estatal, fonamentalment per l'encariment dels carburants per als vehicles personals. El dièsel és, dels dos, el combustible que més ha patit el colp amb diferència i ha experimentat una pujada del 17,9% en el preu. El repunt de la gasolina ha sigut més atenuat, del 4,8%.

Continua llegint-ho en el web

En la mirada provincial, el creixement de preus més intens es registra a Alacant, amb un 18,3% interanual. A Castelló esta dada repunta un 18% i a la província de València ho fa en un 17,4%. Les tres són les províncies del litoral mediterrani amb l'encariment més elevat de preus. L'anàlisi també detalla els preus en les capitals de província. En este sentit, la ciutat d'Alacant ha vist créixer els preus de la vivenda nova en un 16,1% interanual, mentre que en la capital valenciana ho han fet un 13,6% i un 9,4% en el cas de Castelló. València i Alacant són dos de les deu ciutats on es superen els màxims de la bambolla en termes nominals, encara que Tinsa matisa que en descomptar l'efecte de la inflació, cap capital supera este límit.

Tinsa analitza també els preus en altres ciutats que considera rellevants. En esta llista de 70 localitats figuren Sagunt i Benidorm entre aquelles en les qual el preu s'ha encarit més, per damunt del 20% nominal. I per damunt d'eixe percentatge s'han situat els districtes de Rascanya, Poblats del Nord, l’Olivereta, Eixample i Poblats de l'Oest de València.

Continua llegint-ho en el web

No obstant això, el BCE avisa que una guerra prolongada podria provocar un increment energètic més intens i durador, fent que la inflació a la zona de l’euro siga més elevada. L’entitat mantingué al març els tipus d’interés dels dipòsits bancaris en el 2%. Alguns membres del Consell de Govern consideren que seria precipitat pujar-los a la reunió de finals d’abril, mentre que altres no descarten la possibilitat.

El BCE advertix que la inflació podria augmentar més si els salaris pugen per l’encariment de l’energia o si la guerra causa disrupcions més generals en les cadenes de subministrament globals. A curt termini, les expectatives d’inflació del mercat financer han crescut, mentre que a llarg termini es mantenen pròximes al 2%.

Continua llegint-ho en el web

Amb este nivell, l’euríbor torna a xifres semblants a les d’octubre de 2024 i provocarà un augment de les quotes hipotecàries per primera vegada des d’abril de 2024, encara que de manera moderada, ja que el març de 2025 l’índex estava en el 2,398%.

En termes pràctics, una hipoteca de 150.000 euros a 25 anys amb un interés d’euríbor més un punt s’encarirà uns 132 euros anuals. Si el préstec és de 300.000 euros en les mateixes condicions, l’increment serà d’uns 260 euros a l’any.

Continua llegint-ho en el web

Tot i això, la normativa europea permet que, en situacions excepcionals, els ous continuen venent-se com a “campers” o “ecològics” sense que això s’indique en l’envàs, en l’etiquetatge ni en el codi imprés a la closca, on encara apareix el 0 que identifica un ou ecològic o l’1 per als ous campers.

Hui en dia, i des de fa quatre mesos, els ous campers reals ja no existixen, però el consumidor continua pagant com si res haguera canviat. El sobrepreu arriba fins al 24 % respecte als ous de gallines en sòl, segons l'OCU.

Continua llegint-ho en el web

Des que va esclatar el conflicte són poques les embarcacions que s’han aventurat a navegar per l'estret, on s’han produït alguns incidents per bombardeigs. El transport marítim internacional per este enclavament està pràcticament parat i la deriva de la contesa, amb pocs avanços en les negociacions de pau, preocupa les grans navilieres i empreses. Un potencial tancament del pas posa en risc l’economia planetària, ja molt afectada pels primers envits d’una espiral inflacionista que ha colpejat de ple els preus del petroli, el gas i els combustibles. A Espanya, el dièsel ha arribat a superar els dos euros per litre en algunes gasolineres després d’experimentar un increment de preu que no es veia des de fa quatre anys, encara que de moment els valors mitjans queden lluny dels màxims assolits durant la invasió russa a Ucraïna.

En un context de màxima incertesa, tant el govern espanyol com diversos especialistes coincidixen que la clau per a calibrar les conseqüències econòmiques de la clausura d’Ormuz està en la durada de la guerra, i que el nostre país està més ben preparat ara que el 2022 per a fer front a una crisi energètica gràcies a l’aposta pel desenvolupament de les renovables. Amb esta premissa al cap ha elaborat l’executiu de Pedro Sánchez un primer pla de resposta a la crisi, dotat de huitanta mesures i una despesa prevista de 5.000 milions, un escut social que contempla rebaixes fiscals en subministraments energètics i ajudes directes als col·lectius més afectats. Les dades de la inflació estatal corresponents a març, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) este divendres, ja apunten a una escalada brusca dels preus: la taxa interanual de l’IPC s’ha disparat vora un punt en un mes, l’increment més gran en quasi quatre anys.

Continua llegint-ho en el web

Per la seua banda, La Unió ha demanat al govern d'Espanya i a la Generalitat que investiguen les polítiques de preus en les dos cadenes de supermercats. Segons càlculs de l'associació, els costos mitjans de producció del cultiu de l'arròs a la Comunitat Valenciana s'han incrementat més del 50% en els últims anys, arribant a 0,60 €/kg sobretot en el cas de les varietats tradicionals (bomba, Albufera i J. Sendra) a causa de la falta de solucions eficaces contra el fong de la piriculària i al descens del 50-80% de la producció en els arrossars més afectats. L'arròs collit suma després noves despeses durant el transport als molins arrossers i tots els processos per on passa (secatge, neteja, descorfollament, blanqueig, selecció, envasament i distribució), que, en total, poden elevar els costos de la producció per damunt d'1,2-1,4 €/kg.

Els arrossos redons que oferixen Carrefour i Lidl no indiquen en l'etiquetatge "origen Espanya" —en el cas de Lidl, només exposa un envasador valencià—, per la qual cosa es pot tractar en tots dos casos d'arrossos importats de tercers països amb condicions més laxes en matèria fitosanitària, laboral i mediambiental. A més, AVA-Asaja qüestiona en l'arròs redó de Lidl l'esment de "categoria extra" del producte.

Continua llegint-ho en el web

D'acord amb l'indicador avançat publicat este divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), també han influït a l'alça en la inflació de març, encara que en grau més baix que els combustibles, l'augment del preu del gasoil per a calefacció i el descens, menor que fa un any, de l'electricitat.

La taxa estimada per a la inflació subjacent, índex sense aliments frescos ni productes energètics, es manté en el 2,7 % interanual, igual a la registrada el març. Esta taxa és més estable i útil per a mesurar l'evolució dels preus a mitjà i llarg termini, perquè exclou del càlcul estadístic elements volàtils i subjectes a fluctuacions brusques en poc temps.

Continua llegint-ho en el web

Sobre això, el professor del grau en ADE i del màster en Direcció i Gestió Financera de la Universitat Internacional de València (VIU), Ernesto Campos Campillo, ha assenyalat que viure sol no és sempre una elecció d'estil de vida, sinó una variable macroeconòmica que condiciona la resiliència financera de milions de persones. Perquè vivint sol o sola “els costos no es dividixen: es concentren”, i limiten “dràsticament” la capacitat d'estalvi i l'accés a l'habitatge”.

Segons Campos, una persona que viu sola assumix entre un 30% i un 40% més de cost efectiu en habitatge i subministraments bàsics (internet, calefacció o comunitat) respecte a qui compartix llar, que dividix les despeses. Este escenari situa moltes persones en una "insolvència latent", on qualsevol imprevist, com una avaria o una pujada de tipus, trenca l'equilibri financer en no existir un segon ingrés que actue com a amortidor.

Continua llegint-ho en el web

Segons els càlculs de l’executiu, la mesura podria suposar un estalvi global de 507 milions d’euros per als consumidors. En termes pràctics, el descompte podria situar-se al voltant de 30 cèntims per litre, cosa que abaratiria notablement el cost de repostar.

Així, omplir un depòsit de gasolina 95 passaria d’uns 99 euros a prop de 83, mentre que la gasolina 98 baixaria d’uns 107 a 88 euros. En el cas del gasoil, el cost es reduiria d’uns 105 euros a uns 92.

Continua llegint-ho en el web

El dirigent socialista ha explicat que la resposta del govern estatal a la crisi s'articula en dos grans blocs, un primer de caràcter conjuntural per a consolidar un escut social que protegisca les famílies i els sectors econòmics més exposats, i un segon de caràcter estructural.

El primer eix de l'escut social, ha detallat, es basa en una "reducció dràstica de la fiscalitat energètica" per a esmortir el cost econòmic sobre la butxaca de la ciutadania. Així, es rebaixaran els impostos sobre l'electricitat en un 60%, se suspendrà l'impost especial sobre la producció elèctrica del 7% actual a un 0,5% i es retallarà l'IVA del 21 al 10%. Esta mateixa reducció de l'IVA s'aplicarà també al gas natural, els pèl·lets i la llenya. A més, es congelarà el preu màxim de la venda del butà i propà.

Continua llegint-ho en el web