<![CDATA[À Punt - Preus]]> 10 <![CDATA[À Punt - Preus]]> <![CDATA[L'habitatge acapara un terç del pressupost de les llars]]> La despesa mitjana per llar va augmentar un 3,1% el 2025 fins a un nou màxim de 35.101 euros, 1.057 euros més que l'any anterior, amb les despeses associades a l'habitatge com a principal partida, un terç de tot el pressupost de les famílies.

Segons l'Enquesta de pressupostos familiars publicada este dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el grup d'habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles és el que més ha pujat el 2025 sumant 11.665 euros, un 5,8% o 636 euros més que l'any anterior, acumulant el 33,2% d'eixe pressupost total de les llars.

Després de l'habitatge, l’alimentació s’ha emportat 5.626 euros de mitjana, el 16% del total, després de pujar un 4,4%, 236 euros més que el 2024. Per darrere se situa el transport, que s’ha incrementat un 3,7% o 143 euros anuals més, fins als 4.020 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llegums verds, hortalisses, ous i peix disparen els preus en l'últim any]]> Els llegums verds, les hortalisses conreades pel fruit, els ous i el peix estan entre els productes alimentaris que més han disparat els preus a Espanya en l'últim any (maig 2025-2026), amb alces que, en alguns casos, superen els dos dígits.

Segons les últimes dades de l'IPC de maig publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els llegums verds (fesols i pèsols verds, faves, tirabecs, bajoca fresca, soia fresca, brots de soia o alfals) han pujat de preu un 16,3% en l'últim any, mentre que les hortalisses conreades pel fruit (tomata, cogombre, carabassí, carabassa, albergínia, pimentó o dacsa dolça, entre altres) s'han encarit un 15,2%.

D’altra banda, els ous són hui un 13,7% més cars que el maig de 2025; el peix fresc, refrigerat o congelat, s'ha incrementat un 9,7%, i les menúncies comestibles (fetge, morella, ronyó, cervell, turmes) han elevat els preus un 7,7% en l'últim any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli cau per davall dels 80 dòlars en la segona jornada de baixada del cru]]> El preu del petroli Brent, de referència a Europa, ha caigut un 4,20% a les 14:30 hores d’este dimarts i ha marcat els 79,70 dòlars per barril, per davall dels 80 dòlars per primera vegada des de principis de març, en la segona jornada d'enfonsament dels preus del cru després de l'anunci de l'acord de pau entre els Estats Units i l'Iran este diumenge.

Per la seua banda, el preu del barril WTI, de referència als Estats Units, s’ha desplomat un 4,5%, fins als 77 dòlars per barril, igualment situant-se en preus no vistos des dels primers dies del mes de març.

Així, el preu del cru Brent s'acosta a nivells previs a l'ofensiva militar dels Estats Units i Israel contra l'Iran, començada el 28 de febrer, quan cotitzava en els 72 dòlars, després d'un període caracteritzat per les fortes fluctuacions en els preus del petroli que ha arribat a superar els 120 dòlars per barril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Casa Caritat alerta del repunt de persones amb faena que no poden accedir a una vivenda]]> Casa Caritat ha alertat este dimarts de l'impacte de la crisi de la vivenda en les persones més vulnerables, amb un augment de famílies que, tot i tindre ingressos, necessiten suport per a cobrir necessitats bàsiques, i ha assegurat que esta s'ha consolidat com la "principal barrera" per a la inserció dels atesos per esta entitat.

És una de les principals conclusions de la Memòria d'Activitat 2025 presentada este matí per l'entitat, un document que reflectix que es va prestar atenció a 4.705 persones a través dels seus distints recursos, de les quals el 53% foren dones i un terç menors d'edat, "cosa que evidencia el pes creixent de les famílies amb fills i filles entre els perfils atesos".

Dona, jove i amb ingressos limitats és el perfil predominant de les persones ateses actualment per Casa Caritat, una realitat que reflectix com la vulnerabilitat afecta cada vegada més persones que, tot i tindre ocupació o alguna font d'ingressos, troben serioses dificultats per a cobrir necessitats bàsiques i desenvolupar un projecte de vida autònom.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació valenciana tanca un maig estable al 3,2% per les rebaixes fiscals en l'energia]]> L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat que l'índex de preus de consum (IPC) de maig es manté a la Comunitat Valenciana en un 3,2% interanual, la mateixa taxa que el mes passat. Esta estabilització s'explica per les rebaixes fiscals, en vigor fins a l'1 de juny, que han contingut els preus de la llum i el gas i han compensat l'encariment dels paquets turístics i el repunt dels carburants. També contribuïx a la baixa l'abaratiment de la roba i de les hortalisses, llegums i creïlles.

L'ens estadístic ha ratificat el mateix percentatge d'inflació definitiva a escala estatal, una dada que l'executiu espanyol haurà de tindre en compre abans de decidir si prorroga la resta de mesures que encara queden actives per a fer front als efectes de la guerra al Pròxim Orient, que caducaran a finals de mes.

La inflació subjacent —que no inclou en el càlcul elements volàtils com l'energia i els aliments frescos— repunta este mes una dècima, fins al 3,1%. La xifra, lleugerament per damunt del percentatge nacional, és la més elevada en més de dos anys, des de març del 2024. La dinàmica d'este indicador, que permet mesurar de forma més ajustada l'evolució estructural dels preus a mitjà termini, ha oscil·lat durant tot l'últim exercici en una forqueta entre el 2,2 i el 3%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Banc Central Europeu puja els tipus d'interés un 0,25%, el primer repunt des de setembre del 2023]]> El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit este dijous incrementar els tipus d'interés en 0,25 punts percentuals, de manera que la taxa de depòsit (DFR) pujarà al 2,25%, la de les operacions de refinançament (MRO) al 2,40% i la de la facilitat marginal de préstec (MLF) al 2,65%.

"La guerra al Pròxim Orient genera pressions inflacionistes i la decisió d'augmentar els tipus d'interés és adequada en els diferents escenaris que analitzen la possible evolució de la pertorbació i el seu impacte en les perspectives a mitjà termini per a la zona de l'euro", ha explicat l'autoritat bancària de l'eurozona. La pujada del preu dels diners a la zona euro, la primera escomesa pel BCE des de setembre del 2023, havia sigut àmpliament descomptada pels mercats després que la taxa d'inflació al maig escalara al 3,2%, la qual cosa suposa l'augment més gran del cost de la vida a la regió en quasi tres anys.

Amb la decisió d'este dijous, el consell de govern ha assegurat que continua estant en una bona posició per a navegar la incertesa causada per la guerra, subratllant que farà un seguiment atent de la situació i aplicarà un enfocament depenent de les dades, en el qual les decisions s'adopten en cada reunió, per a determinar l'orientació apropiada de la política monetària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'IPC s'estabilitza al maig en el 3,2%, però la inflació subjacent puja al 2,9%]]> La inflació es manté al maig en el mateix nivell que a l'abril en un mes en què el transport i l'oci impulsaren els preus a l'alça. Este increment, en tot cas, es va compensar amb l'abaratiment de la roba i el calcer. L'índex de preus de consum (IPC) va mantindre la taxa interanual al maig en el 3,2% i ja acumula tres mesos consecutius per damunt del 3% en ple xoc energètic per la guerra a l'Iran, segons les dades avançades este divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'organisme ha explicat que en el comportament de la inflació de maig van registrar una tendència a l'alça el transport i les activitats recreatives, esport i cultura, els preus dels quals baixaren menys que el maig del 2025. Com a contrapartida, van tirar a la baixa la roba, el calcer i els aliments i begudes no alcohòliques. Estos últims van mantindre els preus estables al maig, enfront de l'ascens que van experimentar en el mateix mes de l'any passat.

Pel que fa a la inflació subjacent —sense tindre en compte els preus d'aliments no elaborats ni de productes energètics, normalment més volàtils que la resta—, la taxa de variació anual estimada augmenta una dècima, fins al 2,9 %.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'euríbor registrarà en maig la tercera pujada consecutiva i encarirà la hipoteca mitjana en 60 euros al mes]]> L'euríbor a un any, l'indicador més usat a Espanya per a calcular les hipoteques variables, encadenarà al maig el tercer mes consecutiu de pujades, amb una taxa mitjana de vora el 2,81%, i que tornarà a elevar les quotes d'estos crèdits. L'impacte serà clar. Aquells hipotecats que hagen de revisar els crèdits variables de forma anual voran com les quotes dels préstecs tornen a pujar.

En el cas d'una hipoteca mitjana de 150.000 euros, a 25 anys i amb un interés d'euríbor més l'1%, la quota passarà dels 840 euros als 900, la qual cosa suposa un increment mensual d'uns 60 euros. Si el préstec és superior, de 300.000 euros, amb les mateixes condicions, l'alça en les quotes de les hipoteques superarà els 120 euros mensuals o els 1.400 euros anuals.

Encara que falten quatre sessions perquè acabe el mes, la taxa mitjana provisional de maig arriba al 2,816% i, en cas de confirmar-se, es mantindrà en màxims des de setembre del 2024. La mitjana de maig (2,816%) supera actualment la taxa a què va arribar a l'abril, quan va acabar en el 2,747%, i és molt superior a la que va marcar l'indicador fa un any, el maig del 2025, quan se situà en el 2,081%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El turisme estranger creix un 10,5% i sosté a l’abril l’augment del 5,2% de les pernoctacions als hotels valencians]]> Les pernoctacions en establiments hotelers a la Comunitat Valenciana van augmentar un 5,2% durant el mes d’abril en comparació amb el mateix mes de l’any anterior, fins a sumar un total de 2.806.257 nits, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb este increment, el sector encadena ja onze mesos consecutius de creixement.

En el conjunt dels hotels de la Comunitat Valenciana es van allotjar 932.792 viatgers, un 4,56% més interanual: 487.675 eren residents a Espanya (52,28%) i 445.117 procedien de l’estranger (47,72%).

L’impuls principal ha vingut del turisme internacional, que ha crescut un 10,5% interanual en el nombre de viatgers. En total, als hotels valencians es van allotjar 932.792 persones, un 4,56% més que fa un any. Del total, 487.675 eren residents a Espanya (52,28%), un 0,3% menys, i 445.117 procedien de l’estranger (47,72%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les eleva al 2,4% la previsió de creixement d’Espanya per al 2026 malgrat la guerra]]> La Comissió Europea ha revisat este dijous una dècima a l’alça la previsió de creixement econòmic d’Espanya per al 2026, fins al 2,4%, malgrat l’impacte de la guerra al Pròxim Orient i l’encariment dels combustibles derivat del tancament de l’estret d’Ormuz.

En les previsions de primavera, l’executiu comunitari assenyala que l’activitat econòmica espanyola continuarà sent “relativament dinàmica l’any que ve, encara que advertix dels riscos derivats de l’actual context geopolític i de les possibles conseqüències sobre el turisme. La millora de les perspectives per a Espanya contrasta amb la situació de la resta de grans economies de la Unió Europea, que patixen retallades en les seues previsions de creixement. El cas més destacat és el d’Alemanya, la principal economia europea, la previsió de la qual cau de l'1,2% al 0,6%.

Tot i la revisió a l’alça per al 2026, Brussel·les preveu una moderació posterior del creixement espanyol. El producte interior brut (PIB) avançarà un 1,9% el 2027, una dècima menys del calculat anteriorment. En canvi, la previsió per a la inflació augmenta fins al 3% enguany a Espanya, impulsada sobretot per l’encariment energètic derivat del conflicte a l’Orient Mitjà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El preu de la cistella de la compra s'incrementa un 5% respecte a l'any passat, segons l'OCU]]> El preu d'omplir la cistella de la compra costa un 5% més que fa un any, segons dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). En este sentit, l'OCU ha analitzat la variació del preu de més de cent productes en huit cadenes populars de supermercats: Ahorramas, Alcampo, Carrefour, Día, Lidl, Mas, Mercadona i Supermercados El Corte Inglés.

Tot i que l’índex de preus de consum (IPC) ha baixat del 3,4% al març al 3,2% a l’abril, principalment per la reducció del preu de la llum, i que l’IPC dels aliments també ha disminuït lleugerament del 2,7% al 2,6%, l’OCU assegura que esta baixada quasi no es nota en el preu dels aliments, especialment en els productes frescos. En el cas de la carn, alguns productes com la vedella o el pollastre han pujat més d’un 7%.

"Per exemple, la garreta de vedella, que és per a fer un guisat, abans estava a nou o deu euros i ara està en vint", ha afegit Luis Manuel García, carnisser del mercat municipal d'Aldaia (Horta Sud), en declaracions a À Punt. Quant al pollastre, també el qualifica de "car", amb un preu que supera els quatre euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els descomptes fiscals en llum i gas acaben l'1 de juny, però es mantindran els dels combustibles]]> La dada definitiva de la inflació d'abril confirmada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) este dijous, del 3,2% a Espanya i també a la Comunitat Valenciana, ha posat data de caducitat a algunes de les mesures aprovades pel govern espanyol per a fer front a l'impacte econòmic de la guerra al Pròxim Orient. El pla de resposta, que va entrar en vigor el març passat, condicionava la continuïtat de les rebaixes fiscals en els subministraments energètics a l'evolució dels preus durant el mes d'abril i posava com a data límit el 30 de juny.

La contenció dels preus de consum dels subministraments elèctrics comporta que des del pròxim 1 de juny deixaran d'estar en vigor la rebaixa en l'impost sobre el valor afegit (IVA) de la llum i el gas natural, així com briquetes, pèl·lets i llenya, segons ha informat el Ministeri d'Economia en un comunicat. Tots estos servicis recuperaran el tipus habitual del 21%. Igualment, es revertix la bonificació de l'impost especial sobre l'electricitat, que passarà del 0,5% extraordinari al 5% habitual.

El que es mantindrà un mes més vigent, fins al 30 de juny, és l'impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica (Ivpee). Este tribut, actualment suspés, és generalment del 7% i grava la generació i incorporació d'electricitat al sistema. Igualment, continuaran en vigor la resta de mesures sectorials aprovades, com les ajudes a agricultors i transportistes, i els descomptes reforçats del bo social elèctric, del 42,5% per a consumidors vulnerables i del 57,5% per a vulnerables severs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació retrocedix al 3,2% a l'abril per l'abaratiment de l'electricitat i les rebaixes fiscals]]> L'índex de preus de consum (IPC) s'ha moderat dos dècimes a l'abril a la Comunitat Valenciana i també a Espanya gràcies a l'abaratiment de l'electricitat. Segons han confirmat les dades publicades este dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), tant ací com al conjunt de l'Estat la inflació ha tancat el quart mes del 2026 en el 3,2%. És un retrocés des de març que s'ha produït fins i tot a pesar de l'encariment dels carburants, que s'ha vist compensat per les bonificacions fiscals adoptades pel govern espanyol el març passat per a pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a l'Iran.

D'esta manera, l'ens estadístic constata la frenada de l'espiral inflacionista afavorida per les convulsions del Pròxim Orient sobre l'economia mundial, que va portar l'IPC a experimentar l'increment mensual més gran anotat en dos anys i mig, huit dècimes. El Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa ha apuntat en un comunicat que la caiguda dels preus permeten posar fi a la rebaixa de l'IVA aplicable a la llum i al gas natural, briquetes, pèl·lets i llenya, a partir de l'1 de juny, quan tornarà al 21% habitual. No obstant això, el descompte relatiu a l'impost sobre la producció d'energia elèctrica continuaran fins al 30 de juny.

La inflació subjacent, que no inclou en el càlcul elements volàtils com l'energia i els aliments frescos, es manté per tercer mes consecutiu al 3%, igual que al febrer i al març, i dos dècimes per damunt de l'espanyola. La dinàmica d'este indicador, que permet mesurar de forma més ajustada l'evolució estructural dels preus a mitjà termini, ha oscil·lat durant tot l'últim exercici en una forqueta entre el 2,2 i el 3%. Per ara sembla que resistix l'impacte de la contesa entre l'Iran, els Estats Units i Israel, però la incertesa que envolta les negociacions de pau no apunta a una resolució ràpida i caldrà vore quins efectes tindrà sobre l'economia si s'allarga en el temps.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja alerta que la sembra de l’arròs d'enguany és la "més cara" de la història: fins a tres milions d’euros més]]> L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) advertix que la campanya de sembra de l’arròs d’enguany serà “la més cara de la història” per l’increment dels costos de producció. L’organització calcula que els productors del parc natural de l’Albufera han d’assumir uns tres milions d’euros més de despesa, principalment per la pujada del gasoil agrícola i dels fertilitzants com la urea.

Segons va informar en un comunicat, els costos de producció s’han incrementat un 7% respecte de la campanya anterior. Des de l’inici de la guerra al Pròxim Orient, el preu del gasoil agrícola pràcticament s’ha duplicat i els agricultors poden arribar a gastar entre 200 i 300 euros diaris en combustible durant els treballs de preparació del terreny i sembra.

L’associació també alerta de l’encariment dels fertilitzants, imprescindibles per al desenvolupament del cultiu. La urea, coneguda habitualment en el sector com a nitrogen o guano, ha passat de costar entre 350 i 400 euros la tona a situar-se actualment entre 850 i 900 euros. En conjunt, el preu dels adobs ha augmentat més d’un 33%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València i Alacant encapçalen l'increment del preu del lloguer a les principals ciutats espanyoles en l'última dècada]]> La Comunitat Valenciana lidera l'increment dels preus del lloguer en tot Espanya amb una pujada del 5% el 2024, encara que a la ciutat de València eixe increment es va disparar fins al 5,9% i en municipis com Vilamarxant o Sagunt va créixer per damunt del 6%. En l'àmbit nacional, els preus de la vivenda de lloguer van pujar un 3,5% l'any 2024, l'augment més gran des del 2019, cosa que encadena deu anys a l'alça, segons l'estadística experimental de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicada este dilluns.

A més, entre el 2014 i el 2024, deu anys, els preus de la vivenda de lloguer s'han encarit un 23,2%, segons les dades de l’INE. Per mida, els habitatges més menuts registraren pujades de preus més grans. Així, en els de 60 m² o menys, el preu del lloguer va augmentar un 26,8%, en els de 75 a 90 m² un 22,9% i en els de més de 150 m² un 18,9%. Segons l'INE, les majors pujades de preus de l'habitatge de lloguer en capitals de província entre el 2014 i el 2025 es van donar a València (36,4%), Màlaga (32,7%), Palma (31,3%), Girona (28,1%) i Alacant (27,5%). A més, els preus dels nous contractes de lloguer han pujat un 19,3% entre els anys 2021 i 2024 i els dels contractes ja existents, un 7,5%.

Els preus de la vivenda llogada augmentaren el 2024 en totes les comunitats autònomes, però els increments més grans foren a la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Andalusia, amb pujades del 5%, 4% i 3,8%, respectivament. Per la seua banda, Astúries (2,7%), Castella i Lleó (3%), Catalunya i La Rioja (31,1%, ambdós) experimentaren pujades més moderades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE manté en el 2% els tipus d'interés, però advertix que el risc d'inflació s'intensifica]]> El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit este dijous mantindre els tipus d'interés en els depòsits bancaris en el 2%, a pesar del repunt recent de la inflació derivat de l'increment del preu de l'energia per la guerra al Pròxim Orient i el tancament d'Ormuz. L'entitat reguladora deixa el percentatge sense canvis per sèptima vegada consecutiva, però advertix que "els riscos" inflacionistes "a l'alça" s'han "intensificat" per l'impacte de l'escalada bèl·lica i la incertesa sobre les negociacions de pau i el seu final. La inflació en la zona euro ha escalat fins al 3% a l'abril.

El consell de govern del BCE, que s'ha reunit a Frankfurt, s'ha decantat unànimement per l'opció d'estabilitzar els tipus, tot i que s'han arribat a plantejar la possibilitat d'apujar-los ja, segons ha reconegut la presidenta, Christine Lagarde, en la roda de premsa posterior. L'autoritat bancària de l'eurozona, tot i això, considera que "continua estant en una bona posició per a navegar l'actual incertesa". Tant este com altres bancs centrals del món volen evitar precipitar-se en estos moments i apujar massa ràpid els tipus d'interés pel perill de portar l'economia a la recessió, però tampoc volen reaccionar massa tard i que es disparen altres preus i pugen els salaris.

Lagarde considera que "l'eurozona ha entrat en este període de pujada del preu de l'energia, amb una inflació al voltant de l'objectiu 2% i l'economia ha mostrat resistència els trimestres recents". Així, ha posat l'accent en el fet que les expectatives d'inflació a curt termini han pujat molt, tot i que a la llarga encara es mantenen en l'objectiu del 2%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La vivenda puja un 17,4% al febrer a la Comunitat Valenciana, el segon major augment d’Espanya]]> El preu de la vivenda ha augmentat un 17,4% al febrer a la Comunitat Valenciana, el segon increment més elevat de tot l’Estat, només per darrere de Cantàbria, segons dades del Consell General del Notariat. Este fort encarit es produïx en un context de mercat tensionat per la falta d’oferta davant una demanda creixent, fet que dificulta especialment l’accés a l’habitatge per als joves i les rendes més baixes.

En l'àmbit estatal, la compravenda d’habitatges ha caigut un 7,7% al febrer, fins a les 55.228 operacions, i encadena així cinc mesos consecutius de descensos.

Les operacions sobre pisos han baixat un 9,4%, mentre que les d’habitatges unifamiliars han retrocedit un 2,3%. Les caigudes s’han estés a 14 comunitats autònomes, amb descensos especialment acusats a Canàries, Navarra o Balears. Només tres territoris han registrat increments en la compravenda: Castella-la Manxa, Cantàbria i La Rioja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli Brent es dispara més d’un 5% i frega els 125 dòlars en plena tensió a l’estret d’Ormuz]]> El barril de petroli Brent s’ha disparat este dijous un 5,77% i arriba als 125 dòlars en el mercat de futurs de Londres, després d’haver superat durant la matinada els 126 dòlars, el nivell més alt des del 2022. Cap a les 07:30 hores, el cru cotitzava a 124,84 dòlars després d’arribar a pujar més d’un 6% i tocar un màxim de 126:10 dòlars per barril. El petroli encadena nou sessions consecutives a l’alça en un context marcat pel bloqueig de l’estret d’Ormuz; un pas estratègic per al comerç mundial de cru i l’estancament de les negociacions entre els Estats Units i l’Iran.

Des de l’inici del conflicte entre els Estats Units i Israel amb l’Iran, el passat 28 de febrer el preu del Brent s’ha revaloritzat més d’un 70%, mentre que en el que va d’any acumula una pujada superior al 100%.

La tensió ha augmentat després que la República Islàmica haja amenaçat d'una “acció militar sense precedents” si no es desbloqueja el pas d’Ormuz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació es modera al 3,2% a l’abril malgrat l’alça dels carburants]]> L’índex de preus de consum (IPC) ha retallat dos dècimes la taxa interanual a l’abril, fins al 3,2%, segons l’avanç publicat este dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La moderació de la inflació s’explica principalment pel descens dels preus de l’electricitat —que han baixat més que l'abril de l’any passat— i per l’evolució dels paquets turístics —que han pujat, però menys que en abril del 2025—.

Per contra, els carburants han pressionat a l’alça els preus a causa del context internacional, marcat pel conflicte al Pròxim Orient, encara que este impacte s’ha vist parcialment compensat per les rebaixes fiscals aprovades pel govern a finals de març sobre energia i combustibles.

La inflació subjacent —que exclou aliments no elaborats i productes energètics— també s’ha moderat una dècima, fins al 2,8% i consolida una tendència de contenció dels preus més estructurals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les borses europees anticipen caigudes mentre el petroli Brent supera els 103 dòlars]]> Els futurs de les principals borses europees anticipen una obertura amb caigudes pròximes a l’1% este dijous, en una jornada marcada per l’encariment del petroli i la tensió geopolítica al Pròxim Orient.

A les 7:30 hores, els futurs de la borsa de Frankfurt cauen un 1,04%, mentre que els de l’índex Euro Stoxx 50 retrocedixen un 0,94%. Les baixades són més moderades en la borsa de París (-0,54%) i en la de Londres (-0,37%). També a Wall Street, els futurs dels principals indicadors cotitzen en roig, amb descensos d’entre el 0,5% i el 0,7%.

Els mercats es veuen condicionats per l’escalada de tensions entre els Estats Units i l'Iran, amb les negociacions de pau encallades i el bloqueig naval al país persa encara vigent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els productes químics importats augmenten els preus un 70% a causa de la guerra a l'Iran]]> La guerra a l'Iran impacta també en el sector químic. El preu d'estos productes importats, que s'utilitzen en altres indústries, ha augmentat un 70% a causa de la guerra a l'Iran, segons l'Associació Química i Mediambiental del Sector Químic de la Comunitat Valenciana (Quimacova).

Un impacte que s'espera que afecte també la resta de la indústria, ja que la indústria química és transversal i treballa amb diversos camps com a element essencial per a la majoria dels sectors productius. "Agricultura, tèxtil, pintures, produccions càrnies: quasi qualsevol segment està afectat directament o indirectament per la indústria química", explica Ximo García, adjunt a gerència de l'empresa Acrilatos.

El principal impacte es concentra en l'encariment dels costos energètics, especialment del gas natural i l'electricitat, cosa que s'ha traduït en un sobrecost energètic estimat de 6 milions d'euros per a la indústria química valenciana de febrer a març. Un sector que representa el 13% del PIB i és un dels principals exportadors, arribant als 62.926 milions d'euros el 2025.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'encariment dels combustibles per la guerra al Pròxim Orient espenta la inflació al 3,4% al març]]> L'impacte de la guerra desencadenada el passat febrer al Pròxim Orient ja ha fet efecte en el cost de la vida i les butxaques de la ciutadania valenciana. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat este dimarts les dades relatives a l'índex de preus al consum (IPC) corresponents al mes de març i a la Comunitat Valenciana arreplega una alça de la inflació del 3,4% en taxa interanual. Són huit dècimes més que en el mes anterior, quan l'indicador va tancar al 2,6%. L'increment és el més gran registrat en vora dos anys i mig, des de setembre del 2023.

Per al conjunt d'Espanya, la cistella s'ha encarit encara més del que havia previst l'INE inicialment. La dada definitiva d'inflació nacional coneguda hui és també del 3,4%, ja que l'ens ha corregit en una dècima cap a amunt el percentatge avançat fa dos setmanes. És el nivell més alt des de juny del 2024, que s'ha assolit després d'experimentar un repunt d'1,1 punts, el més gran en quasi quatre anys.

El primer mes del conflicte iniciat pels Estats Units i Israel contra l'Iran ha empentat els preus de manera significativa, llastats per les fluctuacions alcistes en el petroli i el gas. Estos vaivens han repercutit sobretot en els combustibles. De fet, el grup del transport és el que més influïx en la crescuda de la inflació que està castigant estes setmanes les llars: puja un 4,9% interanual en taxa valenciana i un 5,3% en estatal, fonamentalment per l'encariment dels carburants per als vehicles personals. El dièsel és, dels dos, el combustible que més ha patit el colp amb diferència i ha experimentat una pujada del 17,9% en el preu. El repunt de la gasolina ha sigut més atenuat, del 4,8%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El preu de la vivenda no toca sostre a la Comunitat Valenciana: repunta un 19,1% interanual durant el primer trimestre]]> Comprar una casa en este primer trimestre de 2026 resulta un 19,1% més car de mitjana a la Comunitat Valenciana que en el mateix període de l'any passat. Les dades, publicades este dilluns per Tinsa, mostren que els preus registren a la Comunitat Valenciana el segon major repunt del conjunt d'Espanya. Només la Comunitat de Madrid supera esta efervescència. L'encariment també es mostra en la mirada més curta. Així, el creixement del preu en l'últim trimestre aïllat (taxa trimestral) supera el 4% a Castella-la Manxa, Canàries, Castella i Lleó, la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana.

En la mirada provincial, el creixement de preus més intens es registra a Alacant, amb un 18,3% interanual. A Castelló esta dada repunta un 18% i a la província de València ho fa en un 17,4%. Les tres són les províncies del litoral mediterrani amb l'encariment més elevat de preus. L'anàlisi també detalla els preus en les capitals de província. En este sentit, la ciutat d'Alacant ha vist créixer els preus de la vivenda nova en un 16,1% interanual, mentre que en la capital valenciana ho han fet un 13,6% i un 9,4% en el cas de Castelló. València i Alacant són dos de les deu ciutats on es superen els màxims de la bambolla en termes nominals, encara que Tinsa matisa que en descomptar l'efecte de la inflació, cap capital supera este límit.

Tinsa analitza també els preus en altres ciutats que considera rellevants. En esta llista de 70 localitats figuren Sagunt i Benidorm entre aquelles en les qual el preu s'ha encarit més, per damunt del 20% nominal. I per damunt d'eixe percentatge s'han situat els districtes de Rascanya, Poblats del Nord, l’Olivereta, Eixample i Poblats de l'Oest de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE preveu que la inflació puga pujar fins al 3,1% en el segon trimestre per la guerra]]> El Banc Central Europeu (BCE) preveu que la inflació augmente fins al 3,1% en el segon trimestre de 2026, principalment a causa de la pujada dels preus de l’energia derivada de la guerra al Pròxim Orient. Segons el seu últim butlletí econòmic, publicat este dijous, la inflació descendirà després fins al 2,8% al tercer trimestre gràcies a la baixada prevista dels preus de les matèries primeres energètiques.

No obstant això, el BCE avisa que una guerra prolongada podria provocar un increment energètic més intens i durador, fent que la inflació a la zona de l’euro siga més elevada. L’entitat mantingué al març els tipus d’interés dels dipòsits bancaris en el 2%. Alguns membres del Consell de Govern consideren que seria precipitat pujar-los a la reunió de finals d’abril, mentre que altres no descarten la possibilitat.

El BCE advertix que la inflació podria augmentar més si els salaris pugen per l’encariment de l’energia o si la guerra causa disrupcions més generals en les cadenes de subministrament globals. A curt termini, les expectatives d’inflació del mercat financer han crescut, mentre que a llarg termini es mantenen pròximes al 2%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’euríbor registra la major pujada des de 2023 i encarix les hipoteques per primera vegada en dos anys]]> L’euríbor a dotze mesos, l’indicador més utilitzat a Espanya per a calcular les hipoteques variables, s’ha disparat al març i registrarà la pujada mensual més elevada des de 2023. Este repunt farà que les hipoteques s’encarisquen per primera vegada en quasi dos anys. A falta d’una sessió per a tancar el mes, la taxa mitjana provisional se situa en el 2,532%, cosa que suposa un increment de 31,1 punts bàsics respecte a febrer, quan va tancar en el 2,221%. Es tracta de la pujada mensual més alta des de gener de 2023.

Amb este nivell, l’euríbor torna a xifres semblants a les d’octubre de 2024 i provocarà un augment de les quotes hipotecàries per primera vegada des d’abril de 2024, encara que de manera moderada, ja que el març de 2025 l’índex estava en el 2,398%.

En termes pràctics, una hipoteca de 150.000 euros a 25 anys amb un interés d’euríbor més un punt s’encarirà uns 132 euros anuals. Si el préstec és de 300.000 euros en les mateixes condicions, l’increment serà d’uns 260 euros a l’any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sobrepreu dels ous campers continua malgrat la crisi aviària i el confinament de les gallines]]> Durant l’últim any, els ous van ser un dels aliments que més es va encarir a Espanya per diversos factors: costos de producció, desequilibri entre oferta i demanda i la grip aviària, que a finals de l’any passat va obligar a sacrificar milions de gallines ponedores i, al novembre, es va decretar el confinament de totes les aus criades a l’aire lliure. Com a conseqüència, les gallines camperes o ecològiques ja no poden estar a l’aire lliure i es troben tancades en naus, amb la qual cosa el seu nom i el seu preu ja no es justifiquen.

Tot i això, la normativa europea permet que, en situacions excepcionals, els ous continuen venent-se com a “campers” o “ecològics” sense que això s’indique en l’envàs, en l’etiquetatge ni en el codi imprés a la closca, on encara apareix el 0 que identifica un ou ecològic o l’1 per als ous campers.

Hui en dia, i des de fa quatre mesos, els ous campers reals ja no existixen, però el consumidor continua pagant com si res haguera canviat. El sobrepreu arriba fins al 24 % respecte als ous de gallines en sòl, segons l'OCU.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’estret d’Ormuz, coll de botella del petroli mundial: així ens pot afectar la crisi]]> La guerra al Pròxim Orient ha visibilitzat per al gran públic un punt de la geografia que fins a eixe moment formava part principalment de l'imaginari del transport marítim. L’estret d’Ormuz, pas estratègic que connecta el golf Pèrsic amb el d’Oman, s’ha convertit en un dels punts calents de la guerra desencadenada al Pròxim Orient després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran el passat 28 de febrer. El règim dels aiatol·làs manté bloquejat este corredor d’aigua de tan sols 33 quilòmetres d’ample, fonamental per al comerç global i per on transita vora el 20% del subministrament del petroli i gas consumits al món. És, de fet, el principal punt d’eixida del cru extret de països com l’Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar o els Emirats Àrabs Units. Però, com ens pot afectar el que ocórrega en este remot punt?

Des que va esclatar el conflicte són poques les embarcacions que s’han aventurat a navegar per l'estret, on s’han produït alguns incidents per bombardeigs. El transport marítim internacional per este enclavament està pràcticament parat i la deriva de la contesa, amb pocs avanços en les negociacions de pau, preocupa les grans navilieres i empreses. Un potencial tancament del pas posa en risc l’economia planetària, ja molt afectada pels primers envits d’una espiral inflacionista que ha colpejat de ple els preus del petroli, el gas i els combustibles. A Espanya, el dièsel ha arribat a superar els dos euros per litre en algunes gasolineres després d’experimentar un increment de preu que no es veia des de fa quatre anys, encara que de moment els valors mitjans queden lluny dels màxims assolits durant la invasió russa a Ucraïna.

En un context de màxima incertesa, tant el govern espanyol com diversos especialistes coincidixen que la clau per a calibrar les conseqüències econòmiques de la clausura d’Ormuz està en la durada de la guerra, i que el nostre país està més ben preparat ara que el 2022 per a fer front a una crisi energètica gràcies a l’aposta pel desenvolupament de les renovables. Amb esta premissa al cap ha elaborat l’executiu de Pedro Sánchez un primer pla de resposta a la crisi, dotat de huitanta mesures i una despesa prevista de 5.000 milions, un escut social que contempla rebaixes fiscals en subministraments energètics i ajudes directes als col·lectius més afectats. Les dades de la inflació estatal corresponents a març, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) este divendres, ja apunten a una escalada brusca dels preus: la taxa interanual de l’IPC s’ha disparat vora un punt en un mes, l’increment més gran en quasi quatre anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les organitzacions agràries denuncien Lidl i Carrefour per una suposada venda a pèrdues d'arròs]]> Enmig d'una situació crítica del sector arrosser, amb minves històriques de collita, costos disparats i rendibilitat ruïnosa, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha presentat dos denúncies davant de l'Agència d'Informació i Control Alimentari (AICA), organisme dependent del Ministeri d'Agricultura, a les grans cadenes de distribució Lidl i Carrefour per una suposada venda a pèrdues en els seus paquets d'arròs redó. L'organització que presidix Cristóbal Aguado argumenta esta denúncia per entendre que el preu de venda al públic d'1,09 €/kg, preu que coincidix exactament en ambdós firmes comercialitzadores, no permet cobrir els costos de producció de l'arrosser i de la resta d'operadors que intervenen al llarg de la cadena de valor.

Per la seua banda, La Unió ha demanat al govern d'Espanya i a la Generalitat que investiguen les polítiques de preus en les dos cadenes de supermercats. Segons càlculs de l'associació, els costos mitjans de producció del cultiu de l'arròs a la Comunitat Valenciana s'han incrementat més del 50% en els últims anys, arribant a 0,60 €/kg sobretot en el cas de les varietats tradicionals (bomba, Albufera i J. Sendra) a causa de la falta de solucions eficaces contra el fong de la piriculària i al descens del 50-80% de la producció en els arrossars més afectats. L'arròs collit suma després noves despeses durant el transport als molins arrossers i tots els processos per on passa (secatge, neteja, descorfollament, blanqueig, selecció, envasament i distribució), que, en total, poden elevar els costos de la producció per damunt d'1,2-1,4 €/kg.

Els arrossos redons que oferixen Carrefour i Lidl no indiquen en l'etiquetatge "origen Espanya" —en el cas de Lidl, només exposa un envasador valencià—, per la qual cosa es pot tractar en tots dos casos d'arrossos importats de tercers països amb condicions més laxes en matèria fitosanitària, laboral i mediambiental. A més, AVA-Asaja qüestiona en l'arròs redó de Lidl l'esment de "categoria extra" del producte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els preus a Espanya es disparen al 3,3% per la pujada dels carburants després d'esclatar la guerra al Pròxim Orient]]> Ja tenim les primeres estimacions sobre l'impacte econòmic de la guerra desencadenada a finals de febrer al Pròxim Orient sobre la butxaca de la ciutadania espanyola. La inflació s'ha disparat al 3,3% en taxa interanual durant el mes de març, un punt més que el mes anterior, a conseqüència del vertiginós encariment dels carburants arran de la pujada del petroli derivada del conflicte començat per l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran. El paràmetre se situa en el nivell més elevat des de juny de 2024, que s'ha assolit després d'experimentar el repunt més gran en quasi quatre anys —juny del 2022, quan va avançar del 8,7% al 10,2% en el pitjor de la crisi energètica per la invasió russa d'Ucraïna—.

D'acord amb l'indicador avançat publicat este divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), també han influït a l'alça en la inflació de març, encara que en grau més baix que els combustibles, l'augment del preu del gasoil per a calefacció i el descens, menor que fa un any, de l'electricitat.

La taxa estimada per a la inflació subjacent, índex sense aliments frescos ni productes energètics, es manté en el 2,7 % interanual, igual a la registrada el març. Esta taxa és més estable i útil per a mesurar l'evolució dels preus a mitjà i llarg termini, perquè exclou del càlcul estadístic elements volàtils i subjectes a fluctuacions brusques en poc temps.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'economia de la soledat: viure sol a Espanya costa fins a un 40% més que en parella]]> El model de llar a Espanya patix una transformació i, segons les últimes dades de l'INE, prop del 28% de les llars espanyoles ja són unipersonals (una xifra que es projecta fins al 33,5% per a l'any 2039) mentre que el sistema econòmic, fiscal i el mercat immobiliari continuen calibrats per a famílies o parelles. El resultat és el que les veus expertes denominen l'"impost a la solteria": viure sol a Espanya costa fins a un 40% més per persona que fer-ho en parella, segons assenyala la VIU en un comunicat.

Sobre això, el professor del grau en ADE i del màster en Direcció i Gestió Financera de la Universitat Internacional de València (VIU), Ernesto Campos Campillo, ha assenyalat que viure sol no és sempre una elecció d'estil de vida, sinó una variable macroeconòmica que condiciona la resiliència financera de milions de persones. Perquè vivint sol o sola “els costos no es dividixen: es concentren”, i limiten “dràsticament” la capacitat d'estalvi i l'accés a l'habitatge”.

Segons Campos, una persona que viu sola assumix entre un 30% i un 40% més de cost efectiu en habitatge i subministraments bàsics (internet, calefacció o comunitat) respecte a qui compartix llar, que dividix les despeses. Este escenari situa moltes persones en una "insolvència latent", on qualsevol imprevist, com una avaria o una pujada de tipus, trenca l'equilibri financer en no existir un segon ingrés que actue com a amortidor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les gasolineres esperen el decret per a aplicar la mesura del govern de rebaixa l’IVA dels carburants]]> El govern ha aprovat una rebaixa de l’IVA dels carburants per a intentar frenar l’augment dels preus, en un context marcat per la tensió energètica internacional. La reducció passa del 21% al 10%, el màxim que permet la normativa de la Unió Europea. A pesar de l’anunci, les estacions de servici no podran aplicar la rebaixa immediatament. La Federació Mediterrània d’estacions de servici advertix que cal conéixer el contingut detallat del decret i la publicació en el BOE abans de traslladar la baixada als preus finals.

Segons els càlculs de l’executiu, la mesura podria suposar un estalvi global de 507 milions d’euros per als consumidors. En termes pràctics, el descompte podria situar-se al voltant de 30 cèntims per litre, cosa que abaratiria notablement el cost de repostar.

Així, omplir un depòsit de gasolina 95 passaria d’uns 99 euros a prop de 83, mentre que la gasolina 98 baixaria d’uns 107 a 88 euros. En el cas del gasoil, el cost es reduiria d’uns 105 euros a uns 92.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol aprova un pla amb huitanta mesures per a pal·liar els efectes de la guerra que mobilitzarà 5.000 milions]]> Amb retard per les desavinences entre els ministres del PSOE i els de Sumar, el govern d'Espanya ha aprovat un pla de resposta per a contrarestar els efectes de la guerra desencadenada al Pròxim Orient després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran. En una roda de premsa posterior al Consell de Ministres extraordinari que ha donat llum verda al paquet anticrisi, el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha elevat a 5.000 milions d'euros la inversió per a protegir el teixit productiu i la població de l'impacte econòmic de l'escalada bèl·lica. Segons ha detallat, el pla de xoc consta de huitanta mesures que entraran en vigor este mateix dissabte, una vegada publicades en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

El dirigent socialista ha explicat que la resposta del govern estatal a la crisi s'articula en dos grans blocs, un primer de caràcter conjuntural per a consolidar un escut social que protegisca les famílies i els sectors econòmics més exposats, i un segon de caràcter estructural.

El primer eix de l'escut social, ha detallat, es basa en una "reducció dràstica de la fiscalitat energètica" per a esmortir el cost econòmic sobre la butxaca de la ciutadania. Així, es rebaixaran els impostos sobre l'electricitat en un 60%, se suspendrà l'impost especial sobre la producció elèctrica del 7% actual a un 0,5% i es retallarà l'IVA del 21 al 10%. Esta mateixa reducció de l'IVA s'aplicarà també al gas natural, els pèl·lets i la llenya. A més, es congelarà el preu màxim de la venda del butà i propà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’OMC alerta que el bloqueig de l’estret d’Ormuz amenaça les importacions d’aliments i fertilitzants]]> L’Organització Mundial del Comerç (OMC) ha advertit este dijous de les greus conseqüències que pot tindre el bloqueig de l’estret d’Ormuz sobre les importacions de fertilitzants i aliments a escala global, especialment en països productors agrícoles i en regions vulnerables.

Segons ha assenyalat l’organisme durant la presentació de les seues perspectives sobre l’economia i el comerç mundial, esta interrupció no només afecta el subministrament energètic, sinó també productes essencials per a l’agricultura.

“Més allà dels combustibles, el bloqueig de l'estret d'Ormuz ha interromput el subministrament de fertilitzants, fonamentals per a l'agricultura mundial”, ha destacat l’OMC.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE manté els tipus d'interés en el 2% a pesar de l'escalada de l'energia]]> El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit este dijous mantindre sense canvis els tipus d'interés davant de la incertesa sobre l'impacte en la inflació del conflicte al Pròxim Orient, de manera que la taxa de depòsit (DFR) seguirà en el 2%, la de referència per a les seues operacions principals de refinançament (MRO) en el 2,15% i la de la facilitat marginal de préstec (MLF) en el 2,40%. "La guerra al Pròxim Orient ha creat riscos a l'alça per a la inflació i a la baixa per al creixement econòmic, que fan que les perspectives siguen molt més incertes", destaca el BCE en el seu comunicat.

D'esta manera, tal com donaven per descomptat els mercats, el BCE ha optat per seguir a l'espera després d'aturar el juny del 2025 el cicle de flexibilització, que va retallar el preu dels diners en 200 punts bàsics mitjançant huit ajustos a la baixa, els últims set de forma consecutiva.

La taxa d'inflació interanual de l'eurozona es va situar el passat mes de febrer, abans de l'atac a l'Iran per part dels Estats Units i Israel, en l'1,9%, i es va accelerar dos dècimes respecte de la dada de l'1,7% de gener de 2026.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La guerra dispara els combustibles: el dièsel s'encarix un 29% i la gasolina un 16% en dos setmanes]]> El conflicte al Pròxim Orient arran de l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha provocat una escalada vertiginosa dels preus dels combustibles, que s'apropen estos dies a nivells que no es veia des de la invasió de Rússia sobre Ucraïna del 2022. I encara no han tocat sostre. La guerra, que va esclatar el 28 de febrer, ja encara la tercera setmana sense que s'albire un final clar. Des d'aleshores, el dièsel s'ha endut l'estocada més gran i s'ha disparat un 29%, amb un preu mitjà d'1,837 euros per litre en les estacions de servici espanyoles. La gasolina, per la seua part, s'ha encarit un 16% i en costa 1,709. Són dades publicades este dimecres pel Butlletí Petrolier de la Unió Europea, actualitzades fins al dilluns, 16 de març. L'informe, de periodicitat setmanal, monitora els preus dels carburants en l'espai comunitari i calcula les mitjanes per països, de manera que, lògicament, els sortidors a peu de carrer reflectixen vaivens per damunt o per davall d'estes xifres.

Així, segons arreplega un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), a Espanya ara mateix la benzina fluctua entre 1,379 i 2,119 euros per litre: l'opció més barata està en una estació de servici a Torà (Lleida) i la més cara, a Marchena (Sevilla). Mentrestant, el preu màxim a què es ven el gasoil és 2,235 euros per litre, concretament en una gasolinera d'Oviedo operada per un independent. Per a trobar el més econòmic hem de desplaçar-nos a Calasparra (Múrcia), on costa 1,339 euros.

Des de l'actualització anterior del butlletí europeu, fa set dies, el preu del gasoil s'ha incrementat un 11,6% a causa de la inestabilitat a la regió del golf Pèrsic i ja anota el màxim des que Washington i Tel-Aviv llançaren l'agressió sobre Teheran. Este carburant ja arrossega deu setmanes d'encariments i cal retrocedir a novembre del 2022, just després d'esclatar el conflicte entre Moscou i Kíiv, per a trobar un import més elevat que el que veiem de mitjana ara mateix a les gasolineres. Aleshores el litre rondava l'1,87 euros, però hi havia una diferència substancial: la bonificació de vint cèntims que va introduir el govern espanyol per a alleugerir l'impacte de l'espiral inflacionària dels combustibles estava vigent, per això els conductors no pagaven el preu que mostraven les pantalles de les mànegues.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sri Lanka implanta el dimecres festiu per a estalviar combustible]]> El govern d'Sri Lanka ha activat diverses mesures d’emergència per a fer front a la greu escassetat de combustible derivada del conflicte al Pròxim Orient, entre les quals destaca la implantació del dimecres com a dia festiu per als funcionaris amb l’objectiu de reduir els desplaçaments i el consum de gasolina.

La mesura suposa l’establiment d’una setmana laboral de quatre dies en l’administració pública i ja ha tingut efectes este dimecres, amb una reducció notable del trànsit a les principals ciutats del país.

El president, Anura Kumara Dissanayake, ha advertit del “greu dèficit” energètic que patix l’illa, molt dependent de les importacions, i ha alertat que qualsevol retard logístic pot interrompre el subministrament i provocar el col·lapse de la xarxa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La guerra al Pròxim Orient costa quatre milions a la setmana al camp valencià]]> El sector agrari ha assumit ja un sobrecost de fins a 100 milions d'euros per la guerra, especialment per l'encariment d'un 28% del gasoil i de més del 40% dels fertilitzants, i són els herbacis (cereals i oleaginoses) i els cítrics els més afectats fins al moment, un sobrecost que l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) xifra en quatre milions d'euros setmanals en el sector primari de la Comunitat Valenciana.

L'inici de la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran el 28 de febrer passat deixa una factura addicional d'entre 2,4 i 5,8 milions d'euros al dia, és a dir, una despesa extra que se situa entre els 41 i els 99 milions d'euros en el que va de conflicte, segons els primers informes tècnics elaborats per les organitzacions agràries i consultats per Efeagro.

L'últim dossier d’Asaja estima que la pujada del gasoil suposa un sobrecost de 19 milions setmanals, la qual cosa equival a aproximadament 2,7 milions d'euros diaris. A este augment se suma l'encariment dels fertilitzants i de la urea —molt usada en l'adob— que ja cotitza a 600 euros per tona (un 30% més). Esta situació es produïx, a més, en plena campanya d'adobat de coberta, un dels moments de l'any en què el consum de fertilitzants és més elevat en molts cultius, segons Asaja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La cistella de l'IPC es renova: hi entren menjars preparats o plataformes d'estríming, n'ixen corbates o barrets]]> Els hàbits de la societat espanyola per a fer la compra canvien constantment. Des d'este 2026, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha traslladat les noves dinàmiques de consum a la metodologia amb què es calcula l'índex de preus al consum (IPC), el paràmetre que usem per a mesurar l'evolució de la inflació, per tal que s'ajuste millor a la realitat a l'hora de representar en què gasta els diners la ciutadania. La revisió, duta a terme per mandat de la Comissió Europea, implica una reorganització dels components que integren la cistella, a més de la incorporació de nous productes i servicis i la supressió d'altres que han quedat obsolets.

En total, a partir d'ara es contemplen 487 articles —en 2021, any de l'actualització anterior, n'eren 462—, que busquen ser representatius d'una societat basada cada vegada més en una economia de servicis. Així, ítems que fa una dècada eren residuals, com les subscripcions digitals o servicis d'estríming, el menjar preparat o els repartiments a domicili, ara s'han fet lloc a la despesa domèstica i són una part molt important del pressupost de les famílies.

Paral·lelament, altres productes tradicionals perden pes en l'estadística o directament desapareixen, per la minva de rellevància que han experimentat en el consum: a penes representen el 0,3% de la despesa. És el cas de la merceria i complements com corbates, bufandes o els barrets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuerpo situa la pujada del gasoil en un 28% i els fertilitzants, entre un 40% i un 50%]]> El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha assegurat este dimarts que el "major repte" que s'observa després de l'inici de la guerra dels Estats Units i Israel a l'Iran és l'evolució dels preus de la gasolina, que han pujat un 16%; del gasoil, un 28%; i dels fertilitzants, entre un 40 i un 50%. Així ho ha indicat el també titular de Comerç i Empresa en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en la qual ha insistit que "a hores d'ara la situació econòmica dista de ser la que es va viure després de l'inici de la guerra a Ucraïna" en el 2022.

"Som conscients de l'efecte en el dia a dia sobre les butxaques dels nostres ciutadans i de les nostres empreses per este creixement" dels preus, ha dit el ministre, qui ha fet referència als sectors més exposats, que són el del transport, logística, camp, sector pesquer i indústries més intensives en ús d'energia. Al seu parer, diu, és clau posar en marxa "una actuació específica per a estos sectors" pel seu paper en les cadenes de valor de l’economia i de nombrosos productes i, per tant, el seu impacte de segona ronda en el preu de la resta de la cistella de la compra de la ciutadania.

L'executiu no ha aprovat en la reunió de hui cap mesura per a fer front a les conseqüències econòmiques a Espanya de la guerra a l'Iran. Per a això ha convocat este divendres un Consell de Ministres extraordinari, després del qual compareixerà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, segons ha anunciat la portaveu, Elma Saiz. El pla extraordinari de resposta buscarà tant fer front a l'encariment de l'energia a curt termini com protegir els col·lectius més vulnerables.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La bombona de butà puja un 4,9% a partir d'este dimarts, fins als 16,35 euros]]> El conflicte al Pròxim Orient per la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que ja ha afectat als preus del dièsel i la gasolina, impacta ara en el preu de la bombona de butà. A partir d'este dimarts, l'import màxim de venda al públic de la bombona de butà puja un 4,9% respecte al preu fixat en l'última revisió, fins als 16,35 euros, segons una resolució publicada este dilluns en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

En concret, l'increment d'esta última revisió es deu a un ascens del 16,6% en els nòlits (preus de transportar mercadereis) i d'un 3,2% en les matèries primeres, juntament amb una lleu apreciació de l'euro enfront del dòlar de l'1,2%, segons fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El preu màxim de venda dels gasos liquats del petroli envasats (GLP) en envasos d'entre 8 i 20 kg (la tradicional bombona de butà) no està liberalitzat. El seu valor es revisa bimestralment el tercer dimarts del mes, per Resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines.

Esta revisió bimestral es calcula en funció del cost de la matèria primera (propà i butà) en els mercats internacionals, així com del cost dels nòlits (transport) i l'evolució del tipus de canvi euro-dòlar.

Continua llegint-ho en el web

]]>