<![CDATA[À Punt - Preus]]> 10 <![CDATA[À Punt - Preus]]> <![CDATA[MAPA | Consulta el preu de la gasolina en la teua localitat a la Comunitat Valenciana]]> El preu de la gasolina ha superat ja la barrera dels dos euros el litre en 476 assortidors de la xarxa de la Comunitat Valenciana, la qual cosa suposa el 37,5 % del total. A Alacant, esta xifra encara és un poc més alta: dels 474 dispensadors de combustible que hi ha a la província amb dades disponibles, en 225 (el 47,5 %) el preu de la gasolina es paga per damunt dels dos euros el litre. De fet, en el mapa interactiu que acompanya esta informació a penes es veuen punts de color taronja o groc que indiquen preus inferiors a l'1,9 el litre.

Segons les últimes dades actualitzades del Ministeri de Transports, de mitjana, el preu de la gasolina està en 1,92 euros el litre, fet que es materialitza en un esforç econòmic de més de cent euros cada vegada que volem emplenar un dipòsit de 55 litres. Pel que fa al gasoil, i encara que el preu mitjà també ronda l'1,90 el litre, el percentatge de gasolineres que superen els dos euros el litre és inferior: només el 14%.

La gasolinera amb la gasolina 95 més barata de la Comunitat Valenciana la ven l’estació de servei Ballenoil, situada a Onda, la Plana Baixa, amb un preu d'1,66 euros per litre. En l'extrem contrari, la benzina més cara es troba en dos estacions de Repsol de Sant Mateu i Picassent, on el litre es paga a 2,11 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp anuncia mobilitzacions a tot Espanya per l’encariment del gasoil agrícola]]> Les organitzacions professionals agràries Asaja, COAG i UPA es mobilitzaran pròximament a tot Espanya per a protestar per l’encariment del combustible i per la falta d’alternatives a les ajudes a la compra de gasoil agrícola, que expiren a finals de mes.

Les tres organitzacions han anunciat en un comunicat conjunt que convocaran "de forma urgent" les protestes, amb dates i llocs que concretaran en els pròxims dies. Reclamen respostes “immediates” a les diferents administracions davant d’una pujada del preu del gasoil agrícola que, segons asseguren, arriba al 48% en un any.

L’ajuda a la compra de gasoil agrícola acaba el 30 de setembre i, a menys de dos setmanes de la seua finalització, les organitzacions asseguren que "no hi ha ni resposta ni alternativa sobre la taula". Per això, reclamen mesures davant d’un increment dels costos que, segons denuncien, ha portat les explotacions agràries a una situació límit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'IPC puja un 4,1% en agost a la Comunitat Valenciana i encadena quatre mesos de repunts]]> L'Índex de Preus al Consum (IPC) va sumar durant el mes d'agost el quart mes de pujades amb un repunt del 4,1% a la Comunitat Valenciana, segons ha publicat este dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El repunt, en tot cas, és dos dècimes inferior al del conjunt d'Espanya.

El detall mostra que els majors encariments corresponen al transport (amb una pujada del 9,5% el mes passat), vivenda (6,8%) i, en menor mesura, als preus en el sector de la restauració (5%) i en el de les begudes alcohòliques.

En acabar agost, les taxes més elevades d'IPC les presentaven Cantàbria (5,1%), Galícia (4,8%) i Castella i Lleó (4,7%). En el costat contrari se situaren Canàries (3,8%), La Rioja (3,9%) i Astúries (3,9%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Setembre torna a colpejar la butxaca des de quatre fronts: llum, carburants, vivenda i alimentació]]> La inflació continua pressionant les butxaques. L'índex de preus de consum (IPC), es va situar en el 4,3% a l'agost respecte del mateix mes del 2025, segons l’avanç de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Una evolució que es tradueix en un encariment de productes i serveis bàsics per a les famílies.

Entre les 20:00 i les 21:00 hores d'este dilluns, la llum costarà 431 euros el megawatt/hora; és a dir, quatre vegades més que el preu habitual. El motiu es deu a la continuació del conflicte a l'estret d'Ormuz entre l'Iran i els Estats Units, que ha apujat el preu del gas, cosa que afecta la generació d'electricitat.

Un dels increments més destacats es troba en els carburants, que acumulen una pujada del 26% en què portem d’any. El preu del litre de gasolina 95 se situa en 1,81 euros, mentre que el gasoil està en 1,79 euros el litre. L’augment repercuteix directament en el cost dels desplaçaments i en les despeses quotidianes de les llars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE apuja els tipus al 2,5% davant de l'amenaça de la inflació, el segon increment d'enguany]]> Torna a pujar el preu dels diners. El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha optat este dijous per apujar els tipus d'interés en 25 punts bàsics, de tal manera que la taxa de depòsit (DFR) pujarà al 2,5%, la de les operacions de refinançament (MRO) al 2,65% i la de la facilitat marginal de préstec (MLF) al 2,90%, una decisió ja descomptada pels mercats, mentre les pressions inflacionistes continuen alertant l'entitat europea. Es tracta de la segona pujada de la taxa de referència enguany després de l'escomesa al juny, que va ser la primera executada per la institució des de setembre del 2023.

"El Consell de Govern ha decidit apujar els tres tipus d'interés oficials del BCE en 25 punts bàsics. El conflicte al Pròxim Orient continua generant pressions inflacionistes i es preveu que la inflació es mantindrà molt per damunt de l'objectiu durant un període prolongat", ha destacat la institució.

El BCE ha apostat per un nou enduriment monetari després que la inflació de l'eurozona se situara en el 3,3% a l'agost, enfront del 2,9% registrat al juliol, i a pesar que la taxa subjacent es moderarà una dècima, fins al 2,1%; mentrestant la guerra a l'Iran continua recrudint-se i el preu del Brent rebaixa els 100 dòlars per barril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Consulta el preu de les gasolineres valencianes després del canvi en la bonificació al setembre]]> Este dimarts, 1 de setembre, entra en vigor un canvi en la bonificació fiscal que el govern espanyol aplica als carburants, amb efectes oposats per al gasoil i la gasolina. En este context, la diferència de preus entre unes gasolineres i altres del territori valencià continua sent molt significativa: com es pot comprovar en el mapa interactiu, omplir un depòsit mitjà de 50 litres de gasolina pot costar fins a 22,70 euros més depenent de l’estació de servei, mentre que en el cas del gasoil eixa diferència arriba als 29,80 euros.

La gasolinera amb la gasolina 95 més barata de la Comunitat Valenciana la ven l’estació de servei Family Energy, situada a Vinaròs, al Baix Maestrat, amb un preu d'1,49 euros per litre. En l'extrem contrari, la benzina més cara es troba en una estació Repsol de Tavernes de la Valldigna, a la comarca de la Safor, on el litre es paga a 1,94 euros.

Pel que fa al gasoil, l'estació més econòmica és una Ballenoil de Massanassa, a l'Horta Sud, amb un preu d'1,48 euros el litre. Per contra, el més car de tota la Comunitat es paga en una gasolinera Repsol de Vistabella del Maestrat, on el litre arriba als 2,07 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canvis en el preu dels combustibles: el descompte al gasoil puja a 20 cèntims i el de la gasolina en baixa a 5]]> Este dimarts és dia de canvis en els preus que es mostren als assortidors de les gasolineres, perquè comencen a aplicar-se les noves bonificacions aprovades per als combustibles destinades a pal·liar els efectes de l'impacte econòmic derivat de la guerra al Pròxim Orient. El gasoil, en concret, porta un descompte en l'impost d'hidrocarburs de vint cèntims per litre, el doble del que ha tingut durant l'agost (deu cèntims), mentre que la rebaixa de la benzina es reduïx dels deu cèntims per litre d'este últim mes a cinc.

La retallada en el preu del gasoil té lloc després que el carburant s'encarira un 15,7% al juliol. El decret que regula el pla de resposta espanyol a les conseqüències del conflicte entre els Estats Units i l'Iran va establir que la retirada progressiva de les mesures de suport podia vore's interrompuda si es produïa una pujada important de les tarifes. Per això, es va regular una clàusula de salvaguarda.

En virtut d'esta disposició, si l'índex de preus al consum (IPC) de la gasolina o el gasoil superava el 15% al juny s'activaria un descompte ampliat de vint cèntims el litre a l'agost, mentre que si ho feia al juliol, s'aplicaria al setembre. Al juny, la inflació de la benzina i el gasoil es va mantindre per davall d'eixe llindar percentual, per la qual cosa l'executiu estatal va avançar la retirada progressiva del descompte. Però al juliol l'escenari va canviar i el gasoil es va disparar un 15,7%, de manera que la clàusula es va activar automàticament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els combustibles en màxims anuals: consulta el preu actualitzat de les gasolineres valencianes]]> Els preus dels carburants a Espanya s'apropen als màxims anuals per l'alta demanda i la incertesa en els mercats a causa de la guerra al Pròxim Orient, un conflicte que, fins ara, ha encarit un 7% interanual la benzina i un 21% el gasoil. Ha ocorregut fins i tot a pesar de les mesures fiscals instaurades pel govern espanyol per a esmortir l'impacte econòmic sobre famílies i llars d'esta contesa que lliuren conjuntament els Estats Units i Israel contra l'Iran.

Segons l'històric elaborat per l'agència EFE amb dades del Geoportal Gasolineres del Ministeri per a la Transició Ecològica, els dos combustibles mantenen la tendència a l'alça de l'última quinzena. El litre de gasolina 95 s'ha pagat esta setmana, de mitjana, a 1,726 euros, uns cèntims per davall del nivell màxim que ha registrat este 2026, a mitjan març. Idèntica evolució ha seguit el dièsel, que ha repuntat fins als 1,865 euros. En este cas, el cost actual està un poc més lluny del sostre màxim anual, els 1,942 euros que va marcar, de mitjana, el passat 21 de març. Va ser aleshores també quan la gasolina va conquistar el preu més alt de l'any (1,796 euros).

En aquells dies encara no es trobaven en vigor les mesures fiscals aprovades per l'Executiu per a combatre els efectes econòmics de la guerra a l'Iran i les tensions en els mercats energètics pel tancament de l'estret d'Ormuz, sinó que van començar a aplicar-se un dia més tard.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'encariment dels combustibles dispara la inflació estatal al 4,3% a l'agost, la més alta en tres anys]]> Els preus han augmentat a Espanya un 4,3% a l'agost respecte del mateix mes del 2025, impulsats fonamentalment per l'encariment dels combustibles. El repunt eleva en set dècimes la taxa interanual de la inflació general registrada al mes de juliol (3,6%) i suposa la més alta des de febrer del 2023, quan va marcar el 6%.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat este divendres la dada avançada de l'índex de preus de consum (IPC) del huité mes del 2026, que ha estat marcat per l'encariment dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals. En canvi, estos productes s'abaratiren a l'agost del 2025 i este contrast en la dinàmica de preus és el que empenta ara a l'alça la inflació.

També ha influït, encara que només parcialment, el grup d'aliments i begudes no alcohòliques, que ha baixat menys a l'agost del que ho va fer en eixe mateix mes del passat any. L'INE, tot i això, no oferirà la informació detallada per classes de productes i servicis fins al pròxim 15 de setembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'IPC puja un 3,5% a juliol a la Comunitat Valenciana i encadena tres mesos de repunt]]> L'índex de preus de consum (IPC) va pujar al 3,5% a la Comunitat Valenciana al juliol en taxa interanual, 3 dècimes per damunt de la taxa interanual del mes anterior, segons les dades definitives que publica este dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Amb la dada de juliol, els preus encadenen tres mesos de pujades a la Comunitat Valenciana. En termes mensuals, la inflació a la Comunitat Valenciana va augmentar un 0,4%, mentre que en el que va d'any la pujada arriba al 2,7%.

On més van pujar els preus a la Comunitat Valenciana respecte al mateix mes de l'any anterior va ser en vivenda, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, un 6,2% més que al juliol del 2025 (-0,3 punts respecte a la taxa interanual anotada el mes anterior); transport, un 6% més (+1,7 punts); restaurants i servicis d'allotjament, un 5,3% més (+0,1 punts), i ensenyament, un 3,2% més (-0,4 punts).

En el costat contrari, on més moderades van ser les pujades van ser en aliments i begudes no alcohòliques, un 0,9% (-0,4 punts respecte a la taxa del mes precedent); sanitat, un 1,2% (-0,6 punts); activitats recreatives, esport i cultura, un 1,6% (-0,5 punts), i mobles, articles de la llar i articles per al manteniment corrent de la llar, un 1,9% (+0,4 punts).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Amb la retallada de l’ajuda del govern, els carburants marquen preus màxims des de març i abril]]> De la setmana passada a esta, el preu mitjà del litre de gasolina ha pujat un 4% i el del dièsel, més d'un 6%. La raó és la retallada de l'ajuda als carburants del govern, que es farà de manera progressiva fins a l'octubre, i que a l'agost ha coincidit amb l'operació eixida. La gasolina i el gasoil marquen màxims des de març i abril.

Pablo se'n va de vacances, ha omplit el dipòsit i ha notat el canvi, explica a À Punt. “L’omplia per uns seixanta euros, però ara em costa entre setanta i huitanta, quan has d’anar-te’n de vacances sempre puja”, afirma.

La desescalada en la rebaixa de l'IVA dels carburants ha fet un pas més baixant al mes d'agost als 10 cèntims per litre de descompte, i es torna a notar en la butxaca el conflicte del Pròxim Orient. Omplir un dipòsit mitjà d’uns 55 litres de capacitat amb gasoil costa de mitjana 15 euros més que fa un any, mentre que en el cas de la gasolina en són 8,5 euros més que ara fa 12 mesos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El gasoil és un 24% més car que fa un any i la gasolina puja un 12%]]> El preu mitjà del litre de dièsel a la península Ibèrica és actualment un 24,3% més car que fa un any, mentre que el de la gasolina s'ha incrementat un 12,3%, segons una anàlisi publicada per Facua-Consumidors en Acció.

Segons les dades de l'associació, el litre de gasoil costa ara una mitjana d'1,783 euros, 35 cèntims més que en les mateixes dates del 2025, quan el preu era d'1,434 euros. Pel que fa a la gasolina, el preu mitjà se situa en 1,676 euros per litre, 19 cèntims més que els 1,491 euros registrats un any abans.

Facua recorda que el passat 30 de juny va finalitzar la rebaixa de l'IVA aplicada als carburants. Esta mesura va ser substituïda pel govern espanyol per un descompte en l'impost especial sobre hidrocarburs, que es reduïx de manera progressiva: dels 20 cèntims per litre inicials als 15 del juliol, 10 a l'agost i 5 al setembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els preus repunten un 3,5% al juliol pels carburants i l'electricitat]]> Els preus van augmentar a Espanya un 3,5% al juliol respecte al mateix mes del 2025, un repunt tres dècimes superior al de juny (3,2%) a causa de l'encariment dels carburants d'automoció i l'electricitat, que eleva la inflació al seu nivell més alt des de maig del 2024. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat este dijous la dada avançada de l'índex de preus de consum (IPC) de juliol, un mes en què van entrar en vigor les noves mesures anticrisi, per les quals l'IVA dels carburants va tornar al tipus general del 21% i es va rebaixar l'impost d'hidrocarburs.

L'INE només ha apuntat en la informació remesa este dijous que el repunt de la inflació va estar influït per la pujada del preu dels combustibles i lubricants per a vehicles personals i de l'electricitat, majors que al juliol de l'any passat, però no la informació detallada, que es coneixerà el pròxim 13 d'agost. El pla de resposta al conflicte bèl·lic al Pròxim Orient va eliminar des de l'1 de juliol la rebaixa de l'IVA dels carburants que havia estat en vigor des de març, amb la qual cosa va tornar al tipus general del 21%, però va ampliar la rebaixa de l'impost especial d'hidrocarburs.

En concret, l'impost es va vore rebaixat en quinze cèntims per litre al juliol, deu cèntims per litre a l'agost i cinc cèntims per litre al setembre, quan el descompte vigent fins a juny equivalia a 14,49 cèntims per litre de gasolina de 98 octans i 4,9 cèntims per litre de gasoil.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La bombona de butà puja des d'este dimarts vora un 5%, fins als 17,83 euros]]> El preu màxim de venda al públic de la bombona de butà de 12,5 quilos pujarà a partir d'este dimarts vora un 5%, fins als 17,83 euros, a causa, entre altres raons, de la fi de la reducció temporal de l'IVA del 21% al 10 % i a l'encariment del transport, segons el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

El preu màxim de venda dels gasos liquats del petroli envasats (GLP) en envasos d'entre 8 i 20 kg (la tradicional bombona de butà) no està liberalitzat i es revisa bimestralment el tercer dimarts de cada mes per resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines. Esta revisió es calcula en funció del cost de la matèria primera (propà i butà) en els mercats internacionals, així com del cost del transport i de l'evolució del tipus de canvi euro-dòlar, entre altres coses, com ara el preu de venda o l'aportació al Fons Nacional d'Eficiència Energètica.

D'altra banda, esta revisió, a l'alça o a la baixa, està limitada al 5%, i el possible excés o defecte de preu s'acumula per a aplicar-lo en posteriors revisions. Esta vegada, a més del retorn de l'IVA al 21% i la nova reducció temporal de l'impost sobre hidrocarburs de 3,75 euros per tona, la pujada també té en compte la retallada de la cotització de les matèries primeres (-33,35 %) i un fort augment del cost del transport (+51,88 %), així com la depreciació de l'euro enfront del dòlar (-0,32 %).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació valenciana encadena tres mesos al 3,2% tot i la pujada de l'IVA de la llum]]> L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat este dimecres que l'índex de preus de consum (IPC) de juny s'ha mantingut al 3,2% interanual per tercer mes consecutiu. Una tònica estable que s'ha donat a pesar de l'increment experimentat per l'impost sobre el valor afegit (IVA) del gas i l'electricitat, que ha tornat al tipus general del 21% després que decaigueren les mesures extraordinàries del govern espanyol per a pal·liar l'impacte econòmic de la guerra al Pròxim Orient.

Des de l'1 de juny, el final de les bonificacions fiscals aplicables sobre l'energia —electricitat, gas natural, briquetes, pèl·lets i llenya— i sobre l'impost a l'electricitat, han marcat l'evolució de la inflació a l'alça, remarca l'INE. Per contra, compensen eixe creixement tirant a la baixa dels preus els combustibles i lubrificants per a vehicles personals, les retallades fiscals dels quals han continuat en vigor este mes, i els de l'alimentació.

L'últim balanç estadístic de l'INE consolida també les xifres anticipades per a la inflació espanyola el passat 29 de juny, que manté la mateixa taxa interanual que la Comunitat Valenciana amb una tònica quasi calcada, ja que encadena igualment tres mesos amb una variació percentual del 3,2%, des del passat abril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tarifa regulada del gas puja un 21,5% des d'este dimecres per la retirada de les rebaixes fiscals a l'energia]]> La tarifa d'últim recurs (TUR) de gas natural individual sense impostos pujarà un 21,5% des d'este 1 de juliol respecte al preu d'abril. Un increment que afectarà sobretot els xicotets consumidors i les llars, causada per l'encariment dels hidrocarburs i la recuperació de la fiscalitat habitual una vegada que ha decaigut la reducció temporal establida en el paquet de mesures extraordinàries que va aprovar el govern espanyol a través d'un reial decret llei al març per a esmorteir l'impacte de la guerra al Pròxim Orient.

Esta norma incloïa un descens de l'IVA del 21% al 10%, que ara torna al tipus impositiu habitual. Segons la resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri per a la Transició Ecològica, que arreplega el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) este dijous, la TUR veïnal s'incrementarà entre un 14,1% i un 22,2%.

La TUR de gas natural és una tarifa regulada a la qual pot acollir-se qualsevol consumidor connectat a xarxes de gas natural de pressió inferior o igual a 4 bars i amb un consum anual inferior o igual a 50.000 kWh, cosa que sol encaixar amb les llars. Establix un preu màxim per al kilowatt hora (kWh) que fixa i revisa trimestralment el govern espanyol a través del Ministeri per a la Transició Ecològica, amb l'objectiu precisament de protegir el consum domèstic. Així, no depén de la lliure competència de les companyies, cosa que habitualment es traduïx en més estalvi per a les famílies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les rebaixes fiscals en gasolineres es mantenen per a professionals i es retiraran de manera "progressiva" als conductors particulars]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dilluns un segon decret de mesures extraordinàries per a fer front a l'impacte de la guerra desencadenada al Pròxim Orient que manté les rebaixes fiscals dels carburants vigent per als professionals, fonamentalment el camp i el transport i contempla una retirada "progressiva" d'ací a octubre en el cas de les bonificacions de què es beneficien els conductors particulars. Segons ha explicat el vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, en la compareixença posterior al Consell de Ministres, l'escut social per a llars i empreses continua en línia amb el procés de desescalada del conflicte.

Segons ha detallat el vicepresident primer, l'executiu central ha acordat prorrogar el paquet de mesures amb una injecció de 1.825 milions d'euros. Esta vegada no s'inclou l'extensió de la bonificació de l'IVA dels carburants, que l'1 de juliol torna al tipus general del 21% després de més de tres mesos amb el gravamen reduït al 10%. Ara, el suport fiscal es concentrarà en l'impost especial d'hidrocarburs, que continuarà temporalment al mínim permés per Brussel·les, però s'anirà alçant gradualment.

Com en l'anterior decret, "mantenim l'alleujament en el cas dels professionals del sector primari i del transport", ha assegurat Cuerpo, en al·lusió a la subvenció d'un màxim de 20 cèntims per litre per a la compra de gasoil d'ús agrícola i per als vaixells pesquers. Ara s'afegix, a més, una partida de 165 milions d'euros en ajudes directes per a la compra de fertilitzants, que se suma als 500 que ja estaven disponibles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació estatal es manté en el 3,2% per tercer mes a pesar de l'encariment del gas i la llum]]> La inflació espanyola ha tancat juny en una taxa interanual del 3,2%, la mateixa que els mesos de maig i abril i una dècima més baixa que al març (3,3%), que arreplegava els impactes inicials de la guerra al Pròxim Orient. L'índex de preus al consum (IPC) es manté estable, segons evidencien les dades difoses este dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística, en un mes en què l'electricitat i el gas han impulsat els preus a l'alça. Este increment, però, es compensa amb l'abaratiment dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals.

La dada avançada de l'IPC per al juny, que només es publica per a l'àmbit estatal —l'evolució del paràmetre per autonomies es donarà a conéixer amb els percentatges definitius, el 15 de juliol—, arreplega ja l'efecte de la supressió de les rebaixes fiscals posades en marxa pel govern central per a pal·liar l'impacte de la guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l'Iran. Així, este mes l'IVA de l'electricitat ha tornat a situar-se en el 21% i no en el 10% com es va fixar temporalment per a esmorteir el colp a les butxaques de la contesa.

L'INE remarca que en el comportament de la inflació destaca la influència positiva de l'electricitat i el gas, que augmenten de preu ara més que el juny del 2025 després d'haver-se desactivat les bonificacions fiscals aplicables a la llum, gas natural, briquetes, pèl·lets i llenya, i per a l'impost especial sobre l'electricitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'habitatge acapara un terç del pressupost de les llars]]> La despesa mitjana per llar va augmentar un 3,1% el 2025 fins a un nou màxim de 35.101 euros, 1.057 euros més que l'any anterior, amb les despeses associades a l'habitatge com a principal partida, un terç de tot el pressupost de les famílies.

Segons l'Enquesta de pressupostos familiars publicada este dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el grup d'habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles és el que més ha pujat el 2025 sumant 11.665 euros, un 5,8% o 636 euros més que l'any anterior, acumulant el 33,2% d'eixe pressupost total de les llars.

Després de l'habitatge, l’alimentació s’ha emportat 5.626 euros de mitjana, el 16% del total, després de pujar un 4,4%, 236 euros més que el 2024. Per darrere se situa el transport, que s’ha incrementat un 3,7% o 143 euros anuals més, fins als 4.020 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llegums verds, hortalisses, ous i peix disparen els preus en l'últim any]]> Els llegums verds, les hortalisses conreades pel fruit, els ous i el peix estan entre els productes alimentaris que més han disparat els preus a Espanya en l'últim any (maig 2025-2026), amb alces que, en alguns casos, superen els dos dígits.

Segons les últimes dades de l'IPC de maig publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els llegums verds (fesols i pèsols verds, faves, tirabecs, bajoca fresca, soia fresca, brots de soia o alfals) han pujat de preu un 16,3% en l'últim any, mentre que les hortalisses conreades pel fruit (tomata, cogombre, carabassí, carabassa, albergínia, pimentó o dacsa dolça, entre altres) s'han encarit un 15,2%.

D’altra banda, els ous són hui un 13,7% més cars que el maig de 2025; el peix fresc, refrigerat o congelat, s'ha incrementat un 9,7%, i les menúncies comestibles (fetge, morella, ronyó, cervell, turmes) han elevat els preus un 7,7% en l'últim any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli cau per davall dels 80 dòlars en la segona jornada de baixada del cru]]> El preu del petroli Brent, de referència a Europa, ha caigut un 4,20% a les 14:30 hores d’este dimarts i ha marcat els 79,70 dòlars per barril, per davall dels 80 dòlars per primera vegada des de principis de març, en la segona jornada d'enfonsament dels preus del cru després de l'anunci de l'acord de pau entre els Estats Units i l'Iran este diumenge.

Per la seua banda, el preu del barril WTI, de referència als Estats Units, s’ha desplomat un 4,5%, fins als 77 dòlars per barril, igualment situant-se en preus no vistos des dels primers dies del mes de març.

Així, el preu del cru Brent s'acosta a nivells previs a l'ofensiva militar dels Estats Units i Israel contra l'Iran, començada el 28 de febrer, quan cotitzava en els 72 dòlars, després d'un període caracteritzat per les fortes fluctuacions en els preus del petroli que ha arribat a superar els 120 dòlars per barril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Casa Caritat alerta del repunt de persones amb faena que no poden accedir a una vivenda]]> Casa Caritat ha alertat este dimarts de l'impacte de la crisi de la vivenda en les persones més vulnerables, amb un augment de famílies que, tot i tindre ingressos, necessiten suport per a cobrir necessitats bàsiques, i ha assegurat que esta s'ha consolidat com la "principal barrera" per a la inserció dels atesos per esta entitat.

És una de les principals conclusions de la Memòria d'Activitat 2025 presentada este matí per l'entitat, un document que reflectix que es va prestar atenció a 4.705 persones a través dels seus distints recursos, de les quals el 53% foren dones i un terç menors d'edat, "cosa que evidencia el pes creixent de les famílies amb fills i filles entre els perfils atesos".

Dona, jove i amb ingressos limitats és el perfil predominant de les persones ateses actualment per Casa Caritat, una realitat que reflectix com la vulnerabilitat afecta cada vegada més persones que, tot i tindre ocupació o alguna font d'ingressos, troben serioses dificultats per a cobrir necessitats bàsiques i desenvolupar un projecte de vida autònom.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació valenciana tanca un maig estable al 3,2% per les rebaixes fiscals en l'energia]]> L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat que l'índex de preus de consum (IPC) de maig es manté a la Comunitat Valenciana en un 3,2% interanual, la mateixa taxa que el mes passat. Esta estabilització s'explica per les rebaixes fiscals, en vigor fins a l'1 de juny, que han contingut els preus de la llum i el gas i han compensat l'encariment dels paquets turístics i el repunt dels carburants. També contribuïx a la baixa l'abaratiment de la roba i de les hortalisses, llegums i creïlles.

L'ens estadístic ha ratificat el mateix percentatge d'inflació definitiva a escala estatal, una dada que l'executiu espanyol haurà de tindre en compre abans de decidir si prorroga la resta de mesures que encara queden actives per a fer front als efectes de la guerra al Pròxim Orient, que caducaran a finals de mes.

La inflació subjacent —que no inclou en el càlcul elements volàtils com l'energia i els aliments frescos— repunta este mes una dècima, fins al 3,1%. La xifra, lleugerament per damunt del percentatge nacional, és la més elevada en més de dos anys, des de març del 2024. La dinàmica d'este indicador, que permet mesurar de forma més ajustada l'evolució estructural dels preus a mitjà termini, ha oscil·lat durant tot l'últim exercici en una forqueta entre el 2,2 i el 3%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Banc Central Europeu puja els tipus d'interés un 0,25%, el primer repunt des de setembre del 2023]]> El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit este dijous incrementar els tipus d'interés en 0,25 punts percentuals, de manera que la taxa de depòsit (DFR) pujarà al 2,25%, la de les operacions de refinançament (MRO) al 2,40% i la de la facilitat marginal de préstec (MLF) al 2,65%.

"La guerra al Pròxim Orient genera pressions inflacionistes i la decisió d'augmentar els tipus d'interés és adequada en els diferents escenaris que analitzen la possible evolució de la pertorbació i el seu impacte en les perspectives a mitjà termini per a la zona de l'euro", ha explicat l'autoritat bancària de l'eurozona. La pujada del preu dels diners a la zona euro, la primera escomesa pel BCE des de setembre del 2023, havia sigut àmpliament descomptada pels mercats després que la taxa d'inflació al maig escalara al 3,2%, la qual cosa suposa l'augment més gran del cost de la vida a la regió en quasi tres anys.

Amb la decisió d'este dijous, el consell de govern ha assegurat que continua estant en una bona posició per a navegar la incertesa causada per la guerra, subratllant que farà un seguiment atent de la situació i aplicarà un enfocament depenent de les dades, en el qual les decisions s'adopten en cada reunió, per a determinar l'orientació apropiada de la política monetària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'IPC s'estabilitza al maig en el 3,2%, però la inflació subjacent puja al 2,9%]]> La inflació es manté al maig en el mateix nivell que a l'abril en un mes en què el transport i l'oci impulsaren els preus a l'alça. Este increment, en tot cas, es va compensar amb l'abaratiment de la roba i el calcer. L'índex de preus de consum (IPC) va mantindre la taxa interanual al maig en el 3,2% i ja acumula tres mesos consecutius per damunt del 3% en ple xoc energètic per la guerra a l'Iran, segons les dades avançades este divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'organisme ha explicat que en el comportament de la inflació de maig van registrar una tendència a l'alça el transport i les activitats recreatives, esport i cultura, els preus dels quals baixaren menys que el maig del 2025. Com a contrapartida, van tirar a la baixa la roba, el calcer i els aliments i begudes no alcohòliques. Estos últims van mantindre els preus estables al maig, enfront de l'ascens que van experimentar en el mateix mes de l'any passat.

Pel que fa a la inflació subjacent —sense tindre en compte els preus d'aliments no elaborats ni de productes energètics, normalment més volàtils que la resta—, la taxa de variació anual estimada augmenta una dècima, fins al 2,9 %.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'euríbor registrarà en maig la tercera pujada consecutiva i encarirà la hipoteca mitjana en 60 euros al mes]]> L'euríbor a un any, l'indicador més usat a Espanya per a calcular les hipoteques variables, encadenarà al maig el tercer mes consecutiu de pujades, amb una taxa mitjana de vora el 2,81%, i que tornarà a elevar les quotes d'estos crèdits. L'impacte serà clar. Aquells hipotecats que hagen de revisar els crèdits variables de forma anual voran com les quotes dels préstecs tornen a pujar.

En el cas d'una hipoteca mitjana de 150.000 euros, a 25 anys i amb un interés d'euríbor més l'1%, la quota passarà dels 840 euros als 900, la qual cosa suposa un increment mensual d'uns 60 euros. Si el préstec és superior, de 300.000 euros, amb les mateixes condicions, l'alça en les quotes de les hipoteques superarà els 120 euros mensuals o els 1.400 euros anuals.

Encara que falten quatre sessions perquè acabe el mes, la taxa mitjana provisional de maig arriba al 2,816% i, en cas de confirmar-se, es mantindrà en màxims des de setembre del 2024. La mitjana de maig (2,816%) supera actualment la taxa a què va arribar a l'abril, quan va acabar en el 2,747%, i és molt superior a la que va marcar l'indicador fa un any, el maig del 2025, quan se situà en el 2,081%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El turisme estranger creix un 10,5% i sosté a l’abril l’augment del 5,2% de les pernoctacions als hotels valencians]]> Les pernoctacions en establiments hotelers a la Comunitat Valenciana van augmentar un 5,2% durant el mes d’abril en comparació amb el mateix mes de l’any anterior, fins a sumar un total de 2.806.257 nits, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb este increment, el sector encadena ja onze mesos consecutius de creixement.

En el conjunt dels hotels de la Comunitat Valenciana es van allotjar 932.792 viatgers, un 4,56% més interanual: 487.675 eren residents a Espanya (52,28%) i 445.117 procedien de l’estranger (47,72%).

L’impuls principal ha vingut del turisme internacional, que ha crescut un 10,5% interanual en el nombre de viatgers. En total, als hotels valencians es van allotjar 932.792 persones, un 4,56% més que fa un any. Del total, 487.675 eren residents a Espanya (52,28%), un 0,3% menys, i 445.117 procedien de l’estranger (47,72%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les eleva al 2,4% la previsió de creixement d’Espanya per al 2026 malgrat la guerra]]> La Comissió Europea ha revisat este dijous una dècima a l’alça la previsió de creixement econòmic d’Espanya per al 2026, fins al 2,4%, malgrat l’impacte de la guerra al Pròxim Orient i l’encariment dels combustibles derivat del tancament de l’estret d’Ormuz.

En les previsions de primavera, l’executiu comunitari assenyala que l’activitat econòmica espanyola continuarà sent “relativament dinàmica l’any que ve, encara que advertix dels riscos derivats de l’actual context geopolític i de les possibles conseqüències sobre el turisme. La millora de les perspectives per a Espanya contrasta amb la situació de la resta de grans economies de la Unió Europea, que patixen retallades en les seues previsions de creixement. El cas més destacat és el d’Alemanya, la principal economia europea, la previsió de la qual cau de l'1,2% al 0,6%.

Tot i la revisió a l’alça per al 2026, Brussel·les preveu una moderació posterior del creixement espanyol. El producte interior brut (PIB) avançarà un 1,9% el 2027, una dècima menys del calculat anteriorment. En canvi, la previsió per a la inflació augmenta fins al 3% enguany a Espanya, impulsada sobretot per l’encariment energètic derivat del conflicte a l’Orient Mitjà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El preu de la cistella de la compra s'incrementa un 5% respecte a l'any passat, segons l'OCU]]> El preu d'omplir la cistella de la compra costa un 5% més que fa un any, segons dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). En este sentit, l'OCU ha analitzat la variació del preu de més de cent productes en huit cadenes populars de supermercats: Ahorramas, Alcampo, Carrefour, Día, Lidl, Mas, Mercadona i Supermercados El Corte Inglés.

Tot i que l’índex de preus de consum (IPC) ha baixat del 3,4% al març al 3,2% a l’abril, principalment per la reducció del preu de la llum, i que l’IPC dels aliments també ha disminuït lleugerament del 2,7% al 2,6%, l’OCU assegura que esta baixada quasi no es nota en el preu dels aliments, especialment en els productes frescos. En el cas de la carn, alguns productes com la vedella o el pollastre han pujat més d’un 7%.

"Per exemple, la garreta de vedella, que és per a fer un guisat, abans estava a nou o deu euros i ara està en vint", ha afegit Luis Manuel García, carnisser del mercat municipal d'Aldaia (Horta Sud), en declaracions a À Punt. Quant al pollastre, també el qualifica de "car", amb un preu que supera els quatre euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els descomptes fiscals en llum i gas acaben l'1 de juny, però es mantindran els dels combustibles]]> La dada definitiva de la inflació d'abril confirmada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) este dijous, del 3,2% a Espanya i també a la Comunitat Valenciana, ha posat data de caducitat a algunes de les mesures aprovades pel govern espanyol per a fer front a l'impacte econòmic de la guerra al Pròxim Orient. El pla de resposta, que va entrar en vigor el març passat, condicionava la continuïtat de les rebaixes fiscals en els subministraments energètics a l'evolució dels preus durant el mes d'abril i posava com a data límit el 30 de juny.

La contenció dels preus de consum dels subministraments elèctrics comporta que des del pròxim 1 de juny deixaran d'estar en vigor la rebaixa en l'impost sobre el valor afegit (IVA) de la llum i el gas natural, així com briquetes, pèl·lets i llenya, segons ha informat el Ministeri d'Economia en un comunicat. Tots estos servicis recuperaran el tipus habitual del 21%. Igualment, es revertix la bonificació de l'impost especial sobre l'electricitat, que passarà del 0,5% extraordinari al 5% habitual.

El que es mantindrà un mes més vigent, fins al 30 de juny, és l'impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica (Ivpee). Este tribut, actualment suspés, és generalment del 7% i grava la generació i incorporació d'electricitat al sistema. Igualment, continuaran en vigor la resta de mesures sectorials aprovades, com les ajudes a agricultors i transportistes, i els descomptes reforçats del bo social elèctric, del 42,5% per a consumidors vulnerables i del 57,5% per a vulnerables severs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació retrocedix al 3,2% a l'abril per l'abaratiment de l'electricitat i les rebaixes fiscals]]> L'índex de preus de consum (IPC) s'ha moderat dos dècimes a l'abril a la Comunitat Valenciana i també a Espanya gràcies a l'abaratiment de l'electricitat. Segons han confirmat les dades publicades este dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), tant ací com al conjunt de l'Estat la inflació ha tancat el quart mes del 2026 en el 3,2%. És un retrocés des de març que s'ha produït fins i tot a pesar de l'encariment dels carburants, que s'ha vist compensat per les bonificacions fiscals adoptades pel govern espanyol el març passat per a pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a l'Iran.

D'esta manera, l'ens estadístic constata la frenada de l'espiral inflacionista afavorida per les convulsions del Pròxim Orient sobre l'economia mundial, que va portar l'IPC a experimentar l'increment mensual més gran anotat en dos anys i mig, huit dècimes. El Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa ha apuntat en un comunicat que la caiguda dels preus permeten posar fi a la rebaixa de l'IVA aplicable a la llum i al gas natural, briquetes, pèl·lets i llenya, a partir de l'1 de juny, quan tornarà al 21% habitual. No obstant això, el descompte relatiu a l'impost sobre la producció d'energia elèctrica continuaran fins al 30 de juny.

La inflació subjacent, que no inclou en el càlcul elements volàtils com l'energia i els aliments frescos, es manté per tercer mes consecutiu al 3%, igual que al febrer i al març, i dos dècimes per damunt de l'espanyola. La dinàmica d'este indicador, que permet mesurar de forma més ajustada l'evolució estructural dels preus a mitjà termini, ha oscil·lat durant tot l'últim exercici en una forqueta entre el 2,2 i el 3%. Per ara sembla que resistix l'impacte de la contesa entre l'Iran, els Estats Units i Israel, però la incertesa que envolta les negociacions de pau no apunta a una resolució ràpida i caldrà vore quins efectes tindrà sobre l'economia si s'allarga en el temps.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja alerta que la sembra de l’arròs d'enguany és la "més cara" de la història: fins a tres milions d’euros més]]> L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) advertix que la campanya de sembra de l’arròs d’enguany serà “la més cara de la història” per l’increment dels costos de producció. L’organització calcula que els productors del parc natural de l’Albufera han d’assumir uns tres milions d’euros més de despesa, principalment per la pujada del gasoil agrícola i dels fertilitzants com la urea.

Segons va informar en un comunicat, els costos de producció s’han incrementat un 7% respecte de la campanya anterior. Des de l’inici de la guerra al Pròxim Orient, el preu del gasoil agrícola pràcticament s’ha duplicat i els agricultors poden arribar a gastar entre 200 i 300 euros diaris en combustible durant els treballs de preparació del terreny i sembra.

L’associació també alerta de l’encariment dels fertilitzants, imprescindibles per al desenvolupament del cultiu. La urea, coneguda habitualment en el sector com a nitrogen o guano, ha passat de costar entre 350 i 400 euros la tona a situar-se actualment entre 850 i 900 euros. En conjunt, el preu dels adobs ha augmentat més d’un 33%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València i Alacant encapçalen l'increment del preu del lloguer a les principals ciutats espanyoles en l'última dècada]]> La Comunitat Valenciana lidera l'increment dels preus del lloguer en tot Espanya amb una pujada del 5% el 2024, encara que a la ciutat de València eixe increment es va disparar fins al 5,9% i en municipis com Vilamarxant o Sagunt va créixer per damunt del 6%. En l'àmbit nacional, els preus de la vivenda de lloguer van pujar un 3,5% l'any 2024, l'augment més gran des del 2019, cosa que encadena deu anys a l'alça, segons l'estadística experimental de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicada este dilluns.

A més, entre el 2014 i el 2024, deu anys, els preus de la vivenda de lloguer s'han encarit un 23,2%, segons les dades de l’INE. Per mida, els habitatges més menuts registraren pujades de preus més grans. Així, en els de 60 m² o menys, el preu del lloguer va augmentar un 26,8%, en els de 75 a 90 m² un 22,9% i en els de més de 150 m² un 18,9%. Segons l'INE, les majors pujades de preus de l'habitatge de lloguer en capitals de província entre el 2014 i el 2025 es van donar a València (36,4%), Màlaga (32,7%), Palma (31,3%), Girona (28,1%) i Alacant (27,5%). A més, els preus dels nous contractes de lloguer han pujat un 19,3% entre els anys 2021 i 2024 i els dels contractes ja existents, un 7,5%.

Els preus de la vivenda llogada augmentaren el 2024 en totes les comunitats autònomes, però els increments més grans foren a la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Andalusia, amb pujades del 5%, 4% i 3,8%, respectivament. Per la seua banda, Astúries (2,7%), Castella i Lleó (3%), Catalunya i La Rioja (31,1%, ambdós) experimentaren pujades més moderades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE manté en el 2% els tipus d'interés, però advertix que el risc d'inflació s'intensifica]]> El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit este dijous mantindre els tipus d'interés en els depòsits bancaris en el 2%, a pesar del repunt recent de la inflació derivat de l'increment del preu de l'energia per la guerra al Pròxim Orient i el tancament d'Ormuz. L'entitat reguladora deixa el percentatge sense canvis per sèptima vegada consecutiva, però advertix que "els riscos" inflacionistes "a l'alça" s'han "intensificat" per l'impacte de l'escalada bèl·lica i la incertesa sobre les negociacions de pau i el seu final. La inflació en la zona euro ha escalat fins al 3% a l'abril.

El consell de govern del BCE, que s'ha reunit a Frankfurt, s'ha decantat unànimement per l'opció d'estabilitzar els tipus, tot i que s'han arribat a plantejar la possibilitat d'apujar-los ja, segons ha reconegut la presidenta, Christine Lagarde, en la roda de premsa posterior. L'autoritat bancària de l'eurozona, tot i això, considera que "continua estant en una bona posició per a navegar l'actual incertesa". Tant este com altres bancs centrals del món volen evitar precipitar-se en estos moments i apujar massa ràpid els tipus d'interés pel perill de portar l'economia a la recessió, però tampoc volen reaccionar massa tard i que es disparen altres preus i pugen els salaris.

Lagarde considera que "l'eurozona ha entrat en este període de pujada del preu de l'energia, amb una inflació al voltant de l'objectiu 2% i l'economia ha mostrat resistència els trimestres recents". Així, ha posat l'accent en el fet que les expectatives d'inflació a curt termini han pujat molt, tot i que a la llarga encara es mantenen en l'objectiu del 2%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La vivenda puja un 17,4% al febrer a la Comunitat Valenciana, el segon major augment d’Espanya]]> El preu de la vivenda ha augmentat un 17,4% al febrer a la Comunitat Valenciana, el segon increment més elevat de tot l’Estat, només per darrere de Cantàbria, segons dades del Consell General del Notariat. Este fort encarit es produïx en un context de mercat tensionat per la falta d’oferta davant una demanda creixent, fet que dificulta especialment l’accés a l’habitatge per als joves i les rendes més baixes.

En l'àmbit estatal, la compravenda d’habitatges ha caigut un 7,7% al febrer, fins a les 55.228 operacions, i encadena així cinc mesos consecutius de descensos.

Les operacions sobre pisos han baixat un 9,4%, mentre que les d’habitatges unifamiliars han retrocedit un 2,3%. Les caigudes s’han estés a 14 comunitats autònomes, amb descensos especialment acusats a Canàries, Navarra o Balears. Només tres territoris han registrat increments en la compravenda: Castella-la Manxa, Cantàbria i La Rioja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli Brent es dispara més d’un 5% i frega els 125 dòlars en plena tensió a l’estret d’Ormuz]]> El barril de petroli Brent s’ha disparat este dijous un 5,77% i arriba als 125 dòlars en el mercat de futurs de Londres, després d’haver superat durant la matinada els 126 dòlars, el nivell més alt des del 2022. Cap a les 07:30 hores, el cru cotitzava a 124,84 dòlars després d’arribar a pujar més d’un 6% i tocar un màxim de 126:10 dòlars per barril. El petroli encadena nou sessions consecutives a l’alça en un context marcat pel bloqueig de l’estret d’Ormuz; un pas estratègic per al comerç mundial de cru i l’estancament de les negociacions entre els Estats Units i l’Iran.

Des de l’inici del conflicte entre els Estats Units i Israel amb l’Iran, el passat 28 de febrer el preu del Brent s’ha revaloritzat més d’un 70%, mentre que en el que va d’any acumula una pujada superior al 100%.

La tensió ha augmentat després que la República Islàmica haja amenaçat d'una “acció militar sense precedents” si no es desbloqueja el pas d’Ormuz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació es modera al 3,2% a l’abril malgrat l’alça dels carburants]]> L’índex de preus de consum (IPC) ha retallat dos dècimes la taxa interanual a l’abril, fins al 3,2%, segons l’avanç publicat este dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La moderació de la inflació s’explica principalment pel descens dels preus de l’electricitat —que han baixat més que l'abril de l’any passat— i per l’evolució dels paquets turístics —que han pujat, però menys que en abril del 2025—.

Per contra, els carburants han pressionat a l’alça els preus a causa del context internacional, marcat pel conflicte al Pròxim Orient, encara que este impacte s’ha vist parcialment compensat per les rebaixes fiscals aprovades pel govern a finals de març sobre energia i combustibles.

La inflació subjacent —que exclou aliments no elaborats i productes energètics— també s’ha moderat una dècima, fins al 2,8% i consolida una tendència de contenció dels preus més estructurals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les borses europees anticipen caigudes mentre el petroli Brent supera els 103 dòlars]]> Els futurs de les principals borses europees anticipen una obertura amb caigudes pròximes a l’1% este dijous, en una jornada marcada per l’encariment del petroli i la tensió geopolítica al Pròxim Orient.

A les 7:30 hores, els futurs de la borsa de Frankfurt cauen un 1,04%, mentre que els de l’índex Euro Stoxx 50 retrocedixen un 0,94%. Les baixades són més moderades en la borsa de París (-0,54%) i en la de Londres (-0,37%). També a Wall Street, els futurs dels principals indicadors cotitzen en roig, amb descensos d’entre el 0,5% i el 0,7%.

Els mercats es veuen condicionats per l’escalada de tensions entre els Estats Units i l'Iran, amb les negociacions de pau encallades i el bloqueig naval al país persa encara vigent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els productes químics importats augmenten els preus un 70% a causa de la guerra a l'Iran]]> La guerra a l'Iran impacta també en el sector químic. El preu d'estos productes importats, que s'utilitzen en altres indústries, ha augmentat un 70% a causa de la guerra a l'Iran, segons l'Associació Química i Mediambiental del Sector Químic de la Comunitat Valenciana (Quimacova).

Un impacte que s'espera que afecte també la resta de la indústria, ja que la indústria química és transversal i treballa amb diversos camps com a element essencial per a la majoria dels sectors productius. "Agricultura, tèxtil, pintures, produccions càrnies: quasi qualsevol segment està afectat directament o indirectament per la indústria química", explica Ximo García, adjunt a gerència de l'empresa Acrilatos.

El principal impacte es concentra en l'encariment dels costos energètics, especialment del gas natural i l'electricitat, cosa que s'ha traduït en un sobrecost energètic estimat de 6 milions d'euros per a la indústria química valenciana de febrer a març. Un sector que representa el 13% del PIB i és un dels principals exportadors, arribant als 62.926 milions d'euros el 2025.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'encariment dels combustibles per la guerra al Pròxim Orient espenta la inflació al 3,4% al març]]> L'impacte de la guerra desencadenada el passat febrer al Pròxim Orient ja ha fet efecte en el cost de la vida i les butxaques de la ciutadania valenciana. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat este dimarts les dades relatives a l'índex de preus al consum (IPC) corresponents al mes de març i a la Comunitat Valenciana arreplega una alça de la inflació del 3,4% en taxa interanual. Són huit dècimes més que en el mes anterior, quan l'indicador va tancar al 2,6%. L'increment és el més gran registrat en vora dos anys i mig, des de setembre del 2023.

Per al conjunt d'Espanya, la cistella s'ha encarit encara més del que havia previst l'INE inicialment. La dada definitiva d'inflació nacional coneguda hui és també del 3,4%, ja que l'ens ha corregit en una dècima cap a amunt el percentatge avançat fa dos setmanes. És el nivell més alt des de juny del 2024, que s'ha assolit després d'experimentar un repunt d'1,1 punts, el més gran en quasi quatre anys.

El primer mes del conflicte iniciat pels Estats Units i Israel contra l'Iran ha empentat els preus de manera significativa, llastats per les fluctuacions alcistes en el petroli i el gas. Estos vaivens han repercutit sobretot en els combustibles. De fet, el grup del transport és el que més influïx en la crescuda de la inflació que està castigant estes setmanes les llars: puja un 4,9% interanual en taxa valenciana i un 5,3% en estatal, fonamentalment per l'encariment dels carburants per als vehicles personals. El dièsel és, dels dos, el combustible que més ha patit el colp amb diferència i ha experimentat una pujada del 17,9% en el preu. El repunt de la gasolina ha sigut més atenuat, del 4,8%.

Continua llegint-ho en el web

]]>