<![CDATA[À Punt - Migració]]> 10 <![CDATA[À Punt - Migració]]> <![CDATA[Assistixen 24 persones migrants en dos pasteres i detenen els patrons d’una]]> Salvament Marítim ha assistit 24 persones migrants, entre les que sembla que hi ha quatre menors, que han arribat a la costa d’Alacant en dos pasteres durant els últims dies. Concretament, 14 les rescataren prop de Torrevieja (Baix Segura) i altes 10 en aigües de Santa Pola (Baix Vinalopó). En este segon cas, la Policia Nacional ha detingut els dos presumptes patrons acusats d'afavorir la immigració il·legal.

Segons ha detallat Salvament Marítim, este dimarts, un mercant anomenat Grande Detroit va albirar la pastera, localitzada a unes 68 milles a l'est de Torrevieja. Després de rebre l'avís, el Centre de Coordinació de Salvament de València va mobilitzar la Salvamar Leo, que va embarcar un total de 14 persones migrants, concretament 12 hòmens, una dona i un xiquet que van traslladar al port de Torrevieja.

Pel que fa a l'altra pastera, diumenge passat a la vesprada deu persones d'origen algerià, entre les quals hi havia sis hòmens i una dona majors d'edat i tres menors, arribaren a Santa Pola i, pel que sembla, alguns presentaven talls a les cames.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem dels Estats Units anul·la l'ordre de Trump que limitava la ciutadania per naixement]]> El Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat este dimarts il·legal l'ordre executiva del president, Donald Trump, que pretenia restringir la ciutadania automàtica dels xiquets nascuts al país de pares en situació administrativa irregular o amb visats temporals. La decisió considera que este dret està emparat per la Constitució nord-americana.

La resolució, adoptada per cinc vots a favor i quatre en contra, reafirma la interpretació vigent des de fa més de 150 anys sobre la clàusula de ciutadania de la Catorzena esmena. El tribunal sosté que els menors nascuts als Estats Units de pares presents de manera il·legal o temporal estan sotmesos a la jurisdicció del país i, per tant, són ciutadans des del moment del naixement.

El Suprem recorda que només hi ha excepcions molt concretes a este principi, com ara els fills de funcionaris diplomàtics estrangers. La sentència conclou que qualsevol persona nascuda als Estats Units i sotmesa a les seues lleis entra dins de l'àmbit de la ciutadania per naixement.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem estudia paralitzar el procés de regularització de migrants per si xoca amb el dret comunitari]]> El Tribunal Suprem estudia paralitzar el procés de regularització extraordinària de migrants implementat a Espanya i portar-lo al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per si entrara en conflicte amb el dret comunitari. Així ho ha acordat l'alt tribunal en dos resolucions que ha dictat en la tramitació dels recursos interposats per la Comunitat Valenciana i Aragó contra determinats aspectes del reial decret aprovat pel govern espanyol el 14 d'abril per a regularitzar estrangers.

En estes resolucions el Suprem trasllada a les parts perquè en el termini de cinc dies expressen el seu parer sobre la procedència de formular davant del TJUE "una qüestió prejudicial interpretativa en relació amb una sèrie d'extrems del reial decret que si és el cas podrien entrar en conflicte amb el dret de la UE". Estes providències les ha dictades el tribunal abans de resoldre sobre les mesures cautelars sol·licitades per les comunitats autònomes esmentades contra el procés de regularització, que acaba este dimarts amb un balanç de més d'un milió de sol·licituds presentades.

Davant la possibilitat de pronunciar-se, la Generalitat ha presentat este dimarts les seues al·legacions davant el Suprem. Argumenten que el Reial decret 316/2026 "no és una mera reforma tècnica d'estrangeria, sinó una regularització extraordinària i massiva de persones en situació irregular, aprovada per via reglamentària i amb efectes potencials sobre centenars de milers de persones".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El procés extraordinari de regularització de persones migrants acaba este dimarts amb més d'1,2 milions de sol·licituds]]> El termini de presentació de sol·licituds per a la regularització extraordinària de persones migrants conclou este dimarts 30 de juny, després de més de dos mesos des que l'executiu va impulsar el procés i amb la pressió d'entitats i col·lectius per a ampliar el termini. Segons han confirmat fonts governamentals, a l’espera de les pròximes hores, s'han registrat 1,2 milions de sol·licituds. En un principi, va preveure que més de 500.000 persones es beneficiarien d'este mecanisme.

El procediment de regularització va dirigit a totes les persones migrants que viuen a Espanya des d'abans del passat 1 de gener sense permís de residència i treball, sempre que no tinguen antecedents penals. El període per a formalitzar la sol·licitud d'esta mesura, dirigida també als qui sol·licitaren asil abans del passat 1 de gener, començà el 16 d'abril per la via telemàtica i, quatre dies després, en format presencial a través de més de 400 punts habilitats entre oficines d'Estrangeria, de la Seguretat Social i de Correus.

Precisament este dimarts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que destinaran en un any un total de 505 milions d'euros al Pla d'Integració i Ciutadania —dirigit a la integració de les persones migrants—, i crearan una Agència Estatal de Mobilitat Humana que reunirà funcions i recursos ara “dispersos” per a una gestió “molt més senzilla, coordinada i eficaç”. “”No hi ha integració possible sense regularitat", ha subratllat, en l'acte de presentació del Pla d'Integració i Ciutadania.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol fixa en 1.903 els menors migrants que ha d'acollir la Comunitat Valenciana]]> La Comunitat Valenciana hauria de disposar de 1.903 places per a l'acollida de menors migrants no acompanyats, segons el reial decret aprovat este dilluns pel govern espanyol, que actualitza la capacitat ordinària dels sistemes de protecció de totes les comunitats autònomes en funció de la població.

L'executiu considera que esta actualització és un pas clau per a consolidar el model de redistribució dels menors migrants després d'un any en vigor. El sistema es va posar en marxa amb la reforma de la llei d'estrangeria aprovada el març de l'any passat per a alleujar la pressió sobre els territoris d'arribada, especialment les Canàries, Ceuta i Melilla.

Segons les dades facilitades pel Ministeri de Joventut i Infància, Andalusia és el territori que hauria de tindre una major capacitat d'acollida, amb 3.009 places, seguida de Catalunya, amb 2.829; la Comunitat de Madrid, amb 2.471, i la Comunitat Valenciana, amb 1.903. A partir d'ací, la resta d'autonomies se situen per davall del miler de places.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El procés de regularització de migrants encara la recta final amb vora 900.000 peticions presentades]]> El procés de regularització extraordinària de migrants entra en la recta final. En una setmana, dimarts que ve, s’esgotarà el termini perquè les persones d’origen estranger que residisquen a Espanya puguen regularitzar la seua situació administrativa. Des que es va obrir el termini a mitjan abril i segons les xifres del Ministeri de Migracions, s’han presentat 900.000 peticions.

De totes estes sol·licituds, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) estima que s’han admés a tràmit “unes 300.000”, la qual cosa suposaria, segons els càlculs d’esta entitat, el 30% del total de les presentades. Les estimacions del govern espanyol són que puguen acollir-se a este procés de regularització mig milió de persones estrangeres.

Des del govern espanyol assenyalen que, les 900.000 sol·licituds de regularització presentades encara s’han de filtrar. En este sentit, recordaven que, com ja va passar en la dana que va arrasar diverses comarques valencianes l’octubre del 2024, "poden existir duplicitats i factors que influïsquen provisionalment en les dades inicials".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una llar lluny de la guerra: el centre de Mislata acull refugiats mentre reconstruïxen la seua vida]]> Els rellotges penjats a les parets, amb els diferents usos horaris dels cinc continents, donen una idea de la diversitat que conviu al Centre d'Acollida i Protecció Internacional de Mislata. Les instal·lacions donen refugi a persones procedents de fins a dèsset països, moltes de les quals han hagut de fugir de la guerra.

Històries que ressonen especialment en dies com este dissabte, 20 de juny, Dia Mundial dels Refugiats. "Soc del Sudan. Vaig arribar ací fa un any i huit mesos", explica un dels residents. Un altre, procedent de Síria, relata: "Vaig vindre ací en vaixell".

Per por de possibles represàlies, preferixen no revelar la identitat, però accedixen a posar-se davant de la càmera per a mostrar l'agraïment per l'acollida rebuda. "Estic molt feliç ací, a Espanya, perquè hi ha protecció internacional per als refugiats i una ajuda molt bona", assegura un d'ells. Un altre conta que ja ha completat quatre mesos de classes de castellà i que ara el seu objectiu és trobar faena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Del buit administratiu a una oportunitat: les regularitzacions extraordinàries avancen amb comptagotes]]> Anuar és marroquí i va arribar a Espanya fa sis anys i en porta quatre a València. Actualment viu al centre d'acollida San Esteban, un recurs de Càritas per a persones sense llar. Des que li van denegar la sol·licitud d'asil, ha viscut en una situació d'incertesa, sense poder treballar i amb la por constant d'una possible expulsió.

Ara, però, la seua sol·licitud de regularització extraordinària ha sigut admesa a tràmit. "Pensava que no l'admetrien perquè creia que només acceptarien un nombre limitat de persones, però gràcies a Déu la meua sí que ha sigut admesa", explica Anuar.

El seu és, de moment, un dels casos afortunats. A falta de conéixer les xifres definitives una vegada vença el termini de presentació de sol·licituds, les entitats socials asseguren que les admissions a tràmit arriben amb comptagotes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern ha rebut 900.000 sol·licituds de regularització de migrants, a quinze dies d'acabar el procés]]> El govern ja ha rebut 900.000 sol·licituds d'estrangers que volen regularitzar la situació a Espanya a dos setmanes que acabe el termini per a presentar les peticions. Segons ha avançat el diari El País i han confirmat a EFE des del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, es tracta d'una xifra rècord de sol·licituds, en superar les peticions registrades en processos de regularització anteriors. D'estes 900.000 sol·licituds, s'han admés a tràmit uns 360.000 expedients a quinze dies que finalitze el termini el 30 de juny.

Des del ministeri criden a la calma i a completar les sol·licituds. "Que ningú es quede fora" és l'objectiu compartit estes setmanes per les ONG que acompanyen els sol·licitants, el moviment migrant que va impulsar la iniciativa des dels carrers, advocats especialitzats i el mateix executiu, segons han traslladat totes les parts.

El ministeri va recordar a l'inici del procés que les regularitzacions extraordinàries són “una pràctica consolidada de gestió migratòria” que han impulsat governs de dretes i esquerres. En esta línia, recordaren que tant el PP (el 2000 i 2001), com el PSOE (1986, 1991, 1996 i 2005) les han impulsades, i afegiren que és un mecanisme que també han aplicat diversos països de la Unió Europea, entre ells Itàlia (2020) i Portugal (2021).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els suïssos tomben a les urnes la proposta per a restringir la immigració]]> La ciutadania suïssa ha rebutjat este diumenge en referèndum una iniciativa que plantejava limitar el creixement demogràfic del país a través de noves restriccions a la immigració i al dret d’asil. Segons els resultats preliminars, un 55% dels votants s’ha oposat a la proposta, impulsada en solitari per la Unió Democràtica de Centre (UDC), principal partit de la dreta populista suïssa.

La iniciativa, sota el lema “No a una Suïssa de deu milions”, proposava activar mesures per a frenar l’augment de població si el país arribava als 9,5 milions d’habitants abans de 2050. L’objectiu declarat era evitar que la població superara els deu milions de persones a mitjan segle, però el debat s’ha centrat principalment en la immigració i en la possible limitació de l’arribada de ciutadans procedents de la Unió Europea.

Suïssa ha experimentat un dels creixements demogràfics més ràpids de l’Europa occidental. La població ha passat de 7,3 milions d’habitants el 2002 a més de 9,1 milions el 2026, un augment pròxim al 25%. Segons les dades oficials, prop del 80% d’este increment es deu a la immigració neta, mentre que la taxa de fertilitat se situa al voltant d’1,3 fills per dona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dènou detinguts pels disturbis a Belfast i altres localitats d'Irlanda del Nord]]> La policia d'Irlanda del Nord ha detingut dènou persones, entre elles un menor de 16 anys, pels disturbis registrats esta setmana a Belfast i altres localitats, segons ha informat este divendres el subcomissari Ryan Henderson. Els aldarulls, protagonitzats per centenars de jóvens vestits de negre i amb la cara tapada, han deixat també dotze agents de policia ferits.

Les detencions s'han produït després de les protestes violentes desencadenades per la difusió de les imatges de l'agressió que va patir un home dilluns passat. Hadi Alodid, un refugiat sudanés de 30 anys, va apunyalar la víctima i va intentar degollar-lo, ara es recupera de les ferides, encara que ha perdut un ull.

Segons Henderson, la nit de dijous va ser "molt més tranquil·la" que les dos anteriors, després dels desordres més greus viscuts a Irlanda del Nord en molts anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa llança un missatge contundent a Europa: “No es pot parlar de dignitat i deixar que els mars siguen cementeris”]]> El papa Lleó ha llançat este dijous, des de les Canàries, un missatge a Europa en matèria de migració: “No es pot parlar de dignitat i deixar que els mars siguen cementeris”. Així de contundent s’ha mostrat el summe pontífex precisament en un dels punts d’arribada a Europa dels migrants des d’Àfrica, el port d’Arguineguín, a Gran Canària.

Les paraules indignades de Lleó XIV per la inacció d’Europa respecte a la gestió dels fluxos migratoris se sentien quan falten poc més de 24 hores perquè entre en vigor el Pacte Europeu de Migració i Asil, que consagra el principi de retenció en frontera i permet als estats alliberar-se d’acollir la quota de refugiats que els correspon per a ajudar els països receptors si abonen 20.000 euros per persona.

Des de les Canàries, tercera destinació del viatge per Espanya, Lleó XIV ha afirmat que “no n'hi ha prou de gestionar arribades, distribuir xifres, reforçar fronteres o lamentar els morts quan ja han ocorregut”, ha dit en la sexta jornada del viatge oficial a Espanya i després d’haver partit este matí des de Barcelona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'atac d'un refugiat a Belfast desencadena una onada de violència antiimmigració, que el govern atribuïx a l'extrema dreta]]> La ministra nord-irlandesa de Justícia, Naomi Long, ha acusat este dimecres l'extrema dreta d'encoratjar la tensió racial, després d'una nit de disturbis, amb automòbils, cases i autobusos incendiats, en protesta pel cas d'un ciutadà sudanés acusat d'apunyalar una persona a Belfast dilluns. “Esta és la pura definició de racisme”, ha declarat a la cadena BBC, en relació amb uns disturbis en què els violents van arribar a desallotjar famílies d'immigrants de casa.

“Ahir vam vore una allau a les xarxes socials per part de comentaristes d'extrema dreta que clarament intentaven fomentar la tensió racial, emparant-se en la narrativa que promouen sobre la immigració”, ha subratllat Long, líder del multiconfessional Partit Aliança.

Grups antiimmigració havien convocat ahir manifestacions en diferents punts de la província, si bé els pitjors disturbis es van concentrar a Belfast, on van incendiar un autobús urbà i diversos cotxes, mentre que hòmens encaputxats van expulsar famílies senceres de les seues llars amb l'amenaça de les flames.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[507 migrants van morir fins maig al Mediterrani mentre tractaven d'arribar a Espanya: un 54,6% més]]> L'anomenada ruta algeriana del Mediterrani occidental registra dades de rècord. L'últim informe de l'ONG Caminant Fronteres, corresponent als cinc primers mesos del 2026, mostra que per primera vegada esta ruta ha superat el mig millar de migrants morts mentre tractaven d'arribar a Espanya (507). Esta dada, a més, suposa un creixement del 54,6% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. En conjunt, un total de 1.317 persones de 26 nacionalitats diferents han perdut la vida intentant arribar a Espanya en els primers cinc mesos de l'any, entre les quals hi havia 142 dones i 129 menors d'edat.

"Des del 2025, es produïx la continuïtat d'un patró recurrent: la troballa de persones mortes a la costa, moltes d'elles en un estat que indica un ofegament recent", explica l'ONG en l'informe en relació amb la ruta algeriana del Mediterrani. L'ONG estima que cada set hores una persona perd la vida en esta frontera. Esta ruta recull les arribades que es registren cada any a la costa alacantina des que va arribar la primera pastera al 2007.

La ruta migratòria que més morts ha deixat des que va començar l'any és l'atlàntica, que va des d'Àfrica fins a les Canàries i és considerada una de les més perilloses del món, amb 635 víctimes mortals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investiguen la troballa d'un cadàver surant a la mar, entre Torrevieja i Guardamar, que podria estar relacionat amb una pastera]]> La Guàrdia Civil investiga la troballa d'un cadàver a la mar, entre les costes de Torrevieja i Guardamar del Segura. Dos persones van trobar el cos surant mentre practicaven pàdel surf la vesprada de dilluns, en una zona pròxima al canal de la Mata, al nord del municipi, segons informació facilitada per l'Ajuntament de Torrevieja.

La Policia Local va activar el dispositiu d'actuació amb la Unitat de Medi Ambient, que va dur a terme la recuperació del cadàver.

La Guàrdia Civil ha assumit les primeres diligències per a esclarir els fets i identificar el cos, que no presenta signes de violència. Es treballa com a principal hipòtesi en la idea que podria provenir d'alguna embarcació de migrants que hauria naufragat, segons fonts de la investigació citades per Efe.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’assassinat de quatre temporers, cremats vius dins d'un cotxe, causa consternació a Itàlia]]> Aflicció a Itàlia per l'assassinat de quatre temporers, cremats vius pels capatassos que els havien contractat. Un cas gravat per una càmera de seguretat, que ha deixat en evidència l'extrema vulnerabilitat en què viu este col·lectiu, víctima de l'explotació laboral. 

En les imatges es pot vore un home eixir del vehicle, tanca la porta i deixa tancats els cinc temporers que van dins. Un altre home els impregna de gasolina i pega foc. El cotxe tremola pels colps que peguen els atrapats per a fugir, però només un sobreviu en eixir de l'automòbil pel maleter.

Els quatre morts són tres afganesos i un pakistanés, amb qui compartia allotjament i penúries. Estaven un mes sense cobrar, i havien exigit el sou als dos capatassos d'origen pakistanés que han acabat cremant-los.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[En què consistix el nou reglament de retorns de la UE que obri la porta a centres d’immigrants fora d’Europa]]> La Unió Europea ha tancat un acord polític provisional sobre el nou reglament de retorns, una normativa que pretén agilitzar les expulsions d’immigrants en situació irregular i endurix la política migratòria comunitària. La principal novetat és la possibilitat de crear centres de retorn en tercers països per a persones que hagen de ser repatriades.

L’acord s'ha assolit entre el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE, que representa els estats membres. Espanya ha sigut l’únic estat membre que s’ha oposat a esta normativa des que els ministres de l'Interior dels Vint-i-set van acordar la seua posició comuna.

Després de l’acord polític, el reglament encara haurà de completar la tramitació legislativa abans que entre en vigor. Una vegada aprovat definitivament, serà aplicable de manera immediata en tots els estats membres de la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Desmantellen una xarxa criminal dedicada a la immigració il·legal a Múrcia, Almeria i Alacant]]> La Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en col·laboració amb l'Europol i la Policia Nacional francesa, han desenvolupat una investigació dirigida a desarticular una suposada xarxa criminal dedicada a la introducció irregular de ciutadans extracomunitaris a Espanya, principalment algerians.

L’operació ha culminat, fins al moment, amb la detenció de set persones com a presumptes autores de delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, de pertinença a organització criminal, de contraban i contra el patrimoni, entre altres.

Es tracta de set hòmens, de nacionalitat algeriana i líbia, amb edats compreses entre els 25 i els 40 anys. Sis d'ells han sigut detinguts a la província d'Alacant i el sèptim a la ciutat francesa de Marsella. La investigació continua oberta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Banc d'Espanya defén facilitar als immigrants irregulars l'obertura de comptes bancaris]]> Només un de cada huit migrants pot accedir a un compte bancari. És el problema al qual han d'enfrontar-se cada dia les persones migrants que encara no estan regularitzades. Ho denuncia el Banc d'Espanya, que fa un toc d'atenció a les entitats bancàries en el seu informe sobre inclusió financera del 2025 presentat este dimarts. Recorda que estan obligades a oferir-ne, fins i tot a persones sense permís de residència. A Espanya, vora 600.000 persones no poden tindre'n un, tot i ser un dret.

Hui en dia, viure sense compte bancari és quasi impossible. "No pagar la llum, no pagar l'aigua, inclús perdre el treball", explica Noèlia Monteagud, de CEAR Valencia. "És un dret fonamental. Està en una llei del 2014 de la UE, en reials decrets del 2017 i 2019 que no s'estan aplicant", agrega. Segons ONG com CEAR, els bancs no accepten documents com el passaport, a pesar d'estar obligats per llei. Fins i tot el Banc d'Espanya ha denunciat este incompliment. Diu que els bancs privats a penes creen comptes de pagament bàsics (CPB).

"Un de cada huit migrants podrien tindre un compte de pagaments bàsics (CPB)i s'estan utilitzant poc", resumix la subgovernadora del Banc d'Espanya, Soledad Núñez. I avisen que això no només fa mal als migrants, sinó a tot el país, perquè potencia l'economia submergida. Núñez va dir, durant la presentació de l'informe a la premsa a Valladolid, que "els elevats fluxos d'immigració irregular en els últims anys apunten que s'ha incrementat la magnitud del problema d'exclusió financera d'este col·lectiu".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Irregular’, el documental presentat en Docs València que dona veu als migrants afectats per la dana]]> El documental Irregular, presentat en el festival Docs València, utilitza la dana com a punt de partida per a mostrar les dificultats quotidianes que afronten moltes persones migrants. La peça posa el focus en les històries de qui, a més de patir els efectes de la barrancada, es troben sovint fora dels circuits d’ajuda i suport.

La producció naix del projecte anterior Les veus de la dana, centrat en testimonis de persones afectades per les inundacions. Segons el director del documental, Víctor Suárez, durant aquell treball van detectar que quasi ningú parlava de la situació específica de les persones migrants perjudicades per la catàstrofe.

El documental també mostra les dificultats del procés extraordinari de regularització impulsat després de la dana. Segons denuncien els protagonistes, la burocràcia i els abusos compliquen encara més els tràmits, amb casos de persones a qui han arribat a demanar centenars d’euros per a gestionar documentació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rescaten una pastera amb dènou migrants a la costa d'Alacant]]> Salvament Marítim ha rescatat en la matinada d'este dijous una pastera amb dènou migrants, segons ha explicat en el compte d'X. Estava a 44 milles nàutiques d'Alacant —un poc més de 81 quilòmetres de distància—, sempre segons estes fonts.

En la pastera hi havia díhuit homes i una dona, tots d'origen magrebí. Quan la van detectar a la mar, van mobilitzar el vaixell Salvamar Fénix, que va rescatar els migrants. A tots, com és habitual, els han traslladat fins al port d'Alacant per a rebre assistència sanitària per part de Creu Roja. Al port han arribat a les 3:30 de la matinada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Demanen frenar l’expulsió d’un immigrant detingut a Altea que ha sol·licitat asil]]> Un jove immigrant d’origen marroquí ha sigut detingut a Altea, a la Marina Baixa. Està en tràmit de regularitzar la seua situació a Espanya mentre continua retingut al centre d’internament d’estrangers (CIE) de València, amb orde d’expulsió del país.

El jove, que residix a Altea des de fa dos anys, es troba immers en un procés de sol·licitud d’asil i ha presentat ja la petició formal per a intentar regularitzar la seua situació. La detenció la va dur a terme la Guàrdia Civil el passat 6 de maig.

Després de detindre'l, el van traslladar al jutjat d’instrucció de Benidorm, on va declarar. Segons el seu entorn jurídic, durant la declaració es va mostrar nerviós i va tindre dificultats per a explicar amb claredat quina situació laboral travessa i els plans de futur que té a Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern detecta una mitjana de 1.170 missatges racistes al dia en xarxes socials]]> L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia ha detectat 105.911 missatges racistes i xenòfobs en xarxes socials durant el primer trimestre de 2026, una xifra que equival a una mitjana de 1.170 continguts d’odi al dia. Segons ha informat el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, les plataformes digitals van retirar el 55% dels missatges denunciats.

La major part dels continguts anaven dirigits contra persones del nord d’Àfrica i de religió musulmana. L’organisme també alerta d’un increment dels discursos xenòfobs vinculats a la tramitació del decret per a la regularització extraordinària d’immigrants, amb missatges que presentaven la població migrant com una amenaça econòmica, social o de seguretat.

L’informe assenyala que el discurs racista relacionat amb l’esport, especialment amb el futbol, ha crescut un 9% respecte al trimestre anterior i representa ja el 16% dels continguts analitzats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Setanta immigrants acollits en l'antic col·legi dels Maristes de Guardamar del Segura es concentren per a demanar la regularització]]> Al voltant de setanta migrants del centre d'acollida de l'antic col·legi dels Maristes de Guardamar del Segura s'han concentrat este dilluns al matí a la porta del recinte per a exigir celeritat en el procés de regularització de la documentació legal a Espanya. Fonts dels servicis de seguretat han informat que la protesta s'ha desenvolupat a primera hora i que s'ha produït sense incidents significatius amb un dispositiu format per unitats de la Guàrdia Civil i de la Policia Local.

Este centre d'acollida rep des de fa mesos persones migrants procedents de les Canàries, quasi la totalitat de procedència subsahariana, a l'espera de la normalització de la situació a Espanya. El nombre d'interns va canviant i oscil·la entre unes 80 i 320 persones, totes adultes. Els concentrats han instat que s'accelere la tramitació dins del procés extraordinari de regularització, una tramitació en la qual estan assistits per l'ONG Cepaim. Durant la protesta, que ha acabat a mitjan matí, no s'ha arribat a ocupar la calçada que hi ha al costat de l'accés del centre d'acollida, l'antiga N-332, a l'altura del límit entre la pedania il·licitana de la Marina i el terme de Guardamar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina defén que el Consell “complix les obligacions legals” en la regularització d’immigrants]]> El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha defés este divendres que la Generalitat està “col·laborant” i complint les “obligacions legals” en el procés de regularització d’immigrants impulsat pel govern espanyol. Barrachina ha respost així, en la roda de premsa posterior al ple del Consell celebrat a Castelló, a les acusacions del síndic socialista a les Corts, José Muñoz, que dijous va afirmar que el govern valencià havia donat instruccions als centres de salut per a “boicotejar” el procés.

El també conseller ha qualificat estes afirmacions d’“ocurrència” i “falsedat” i ha assegurat que només existix una instrucció de la Conselleria de Sanitat sobre esta qüestió, firmada pel director general d’Atenció Primària.

Segons ha explicat, el document establix que els centres d’atenció primària facilitaran als sol·licitants la informació disponible en la història clínica i, en cas de necessitar més documentació, seran derivats al Servici d’Atenció i Informació al Pacient (SAIP).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sanitat nega l'acusació del PSPV d'obstruir la regularització de migrants fent pública una circular que ordena facilitar l'entrega de documents]]> La Conselleria de Sanitat ha desmentit l'acusació del PSPV d'estar obstruint la regularització de migrants amb una circular interna, exhibint-ne una altra que especifica tot el contrari: instruccions al personal dels ambulatoris perquè faciliten a les persones estrangeres la documentació sanitària que necessiten per a acreditar la residència temporal a Espanya. El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha rebaixat a la categoria "d'esborrany" el document que han revelat els socialistes valencians a les Corts. Diu que només l'havien enviat a l'Hospital Clínic i que "l'estaven treballant i polint" davant dels "dubtes" sorgits pel procés de regularització, segons ha precisat en una intervenció posterior a la sessió de control al parlament valencià.

Gómez ha qualificat de "fenomen absolutament lamentable" la divulgació d'un "esborrany aclaridor" per a atacar el Consell, però el síndic socialista, José Muñoz, s'ha reiterat en les acusacions de "racisme institucional" i ha assegurat que la instrucció s'ha enviat als centres de salut i no només al Clínic. "Els hem agafat", ha assegurat, després de subratllar que la circular que ha divulgat el PSPV, en què s'insta a desatendre l'entrega de certs documents sanitaris a les persones estrangeres, el van enviar la setmana passada, mentre que l'orde que ara ha fet pública la Conselleria en sentit contrari data d'este mateix dimecres.

"Des dels centres d'atenció primària es facilitarà als sol·licitants la informació disponible en la història clínica. [...] Cal indicar que el pacient té el dret inalienable a accedir a la seua història clínica i a obtindre còpia de les dades contingudes, emparat per la Llei 41/2002, d'autonomia del pacient", indica la instrucció divulgada per la Conselleria de Sanitat. Té signatura del director general d'Atenció Primària, Carlos Momparler, a les 14:36 del 6 de maig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PSPV denuncia una instrucció de Sanitat per a impedir als migrants l'accés a documents que faciliten la regularització]]> El PSPV acusa la Conselleria de Sanitat de sabotejar el procés de regularització de persones migrants. El síndic del PSPV, José Muñoz, ha mostrat este dijous, a la sessió de control de les Corts, la captura d'una circular interna per a dissuadir el personal d'atenció primària de l'entrega de documents públics, com la data d'alta en el SIP o el registre d'assistències, que poden ajudar-los a documentar el temps de permanència a Espanya.

"El director general d'Atenció Primària [Carlos Momparler Martínez] està dient-los que incomplisquen la llei sabent, perquè estes persones no accedisquen a documents als quals tenen dret", ha denunciat Muñoz, que ha qualificat la situació de "racisme institucional" i ha instat el cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca a "cessar la cúpula de Sanitat per racista". L'orde, que signa Momparler, indica que "des de l'aparador dels centres de salut es deu informar els usuaris que sol·liciten este tipus de documents de l'absència de validesa legal i, per tant, de la necessitat d'obtindre justificació de la permanència d'Espanya per altres mitjans". En la instrucció s'especifica que és una circular "exclusivament interna" dirigida al personal que "no s'ha de difondre de manera externa, fotocopiada ni entregada a tercers".

"Ho posarem en coneixement de la Fiscalia perquè ho investigue. No donarem cap pas arrere en el respecte als drets humans", ha advertit Muñoz, que ha qualificat la instrucció "d'escàndol nacional" i ha acusat el Consell d'estar perjudicant les persones migrants en la seua estratègia de desgast contra l'executiu central. "Creuen que és un boicot al govern d'Espanya, però no, ho és a persones que ho tenen molt difícil i la seua administració els ho està posant encara més", ha lamentat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La comunitat magribina de Crevillent fa una crida a la convivència i demana respecte a les dones]]> La comunitat magribina de Crevillent s'ha concentrat este dimarts a la vesprada per a fer una crida a la convivència i demanar respecte per a les dones. És la resposta pacífica d’este col·lectiu a un vídeo de Vox en què se les acusava de viure “en presons de tela” i de "submissió als homes".

A més, tots els comerços de magribins, que són un dels motors econòmics del poble, han tancat este dimarts de vesprada en senyal de protesta al vídeo difós per esta formació.

Quasi la quinta part de la població de Crevillent, vora un 20%, és d'origen magrebí, això no ha suposat cap problema de convivència en este municipi del Vinalopó al llarg dels anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Troben els cadàvers de tres migrants, dos adults i un menor, en aigües d'Alacant]]> Els cossos de tres migrants d'una o diverses pasteres, un home i una dona adults i un menor, els han recuperat en un avançat estat de descomposició en aigües de la província d'Alacant durant les últimes hores.

Segons han informat fonts de la Guàrdia Civil, les restes mortals de l'home les van recuperar este dimecres a l'altura del Campello, les del menor a primera hora de hui a l'entorn del cap de l'Horta, a Alacant, i el cos de la dona ha aparegut posteriorment prop de l'illa de Tabarca.

Els cossos, que estan sense identificar, podrien procedir del naufragi d'alguna embarcació precària provinent del nord d'Àfrica, possiblement Algèria, sense que fins ara haja sigut possible determinar quant de temps feia que estaven al Mediterrani.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La coordinadora de CEAR València: “Hi haurà qui no podrà acollir-se a la regularització per no aconseguir el certificat d’antecedents al seu país”]]> El certificat d’antecedents penals o la documentació que demostre la residència de manera alternativa, davant la impossibilitat d’aportar un certificat d’empadronament, són les dos circumstàncies que poden deixar fora del procés de regularització extraordinària milers de migrants. Així ho ha advertit este dimarts Mercedes Ena, coordinadora de CEAR València, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, en Les notícies del matí.

Ena ha indicat que aconseguir el certificat d’antecedents penals és una tasca “costosa o impossible en molts països, com Libèria, Mali o Nigèria”, on resulta complicat aconseguir que els estats expedisquen este tipus de document, requerit en el procés iniciat a Espanya per a regularitzar la situació de mig miler de persones migrants, que conclourà a finals de juny. “Amb un temps tan limitat, som conscients que moltes persones quedaran fora per no poder aconseguir-lo”, ha indicat davant dels micròfons d’À Punt.

A més de la dificultat per a aconseguir este document, Mercedes Ena afig un altre entrebanc amb el qual es poden trobar els migrants que vulguen acollir-se a este procés: la dificultat d’acreditar la residència a Espanya durant els últims cinc mesos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat activa el recurs contra la regularització extraordinària de migrants i en demanarà la suspensió cautelar]]> El govern valencià ha fet este divendres el primer pas per a recórrer contra el decret de regularització extraordinària de migrants promogut per l'executiu estatal, que s'estima que legalitzarà la situació administrativa de mig milió de persones a tot Espanya —100.000 a la Comunitat Valenciana—. El ple del Consell ha acordat autoritzar l'Advocacia de la Generalitat a presentar el recurs, en línia amb el que ja han fet altres territoris com la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso, i a sol·licitar mesures cautelars que en suspenguen l'aplicació.

Amb esta decisió, el gabinet encapçalat per Juanfran Pérez Llorca dona llum verda perquè l'òrgan que representa jurídicament el govern autonòmic emprenga "totes les mesures legals que estime" contra el decret estatal que va entrar en vigor el passat 16 d'abril per a regular un procediment de regularització "massiva" que, segons denuncien, afecta l'organització, al finançament i la prestació dels servicis autonòmics. "Especialment, els servicis socials i també la sanitat i l'educació, i lògicament la pressió sobre les vivendes", ha criticat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, en una roda de premsa este divendres.

"El Consell considera que la política migratòria ha d'exercir-se de forma ordenada, legal i de conformitat amb la capacitat d'acolliment, sense menyscabar les persones residents a la Comunitat Valenciana", ha argumentat Barrachina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell evita pronunciar-se sobre la "prioritat nacional" de Vox i ho reduïx a un debat "terminològic"]]> El concepte de prioritat nacional introduït per Vox en el debat polític esta setmana continua generant polseguera, especialment després que els de Santiago Abascal hagen presentat proposicions no de llei (PNL) als parlaments de diverses autonomies, entre elles la Comunitat Valenciana, per a reclamar al govern espanyol que ho aplique. A parer d'ells, s'hauria d'anteposar la població espanyola en l'accés a totes les ajudes socials i prestacions, els servicis públics o els programes de vivenda, així com per a beneficiar-se del sistema de prestacions i pensions públiques.

Preguntat este divendres en la roda de premsa posterior al ple del Consell, el portaveu, Miguel Barrachina, ha eludit pronunciar-se sobre l'assumpte i no ha concretat quina és la postura del govern valencià entorn de la proposta de Vox a les Corts. "No l'he llegida ni puc fixar una posició sobre el que faran els grups [parlamentaris] quan es vote", ha dit, per a reivindicar, en canvi, tot seguit la tasca de l'executiu liderat per Juanfran Pérez Llorca. El també conseller d'Agricultura ha limitat el debat sobre la prioritat nacional a una "qüestió terminològica" i ha remarcat que el Consell està centrat en la "gestió diària".

En este sentit, ha remarcat que l'entesa parlamentària que té el PP amb Vox a les Corts —que permet a Pérez Llorca sustentar un govern en minoria— ha permés "feliçment abaixar impostos" perquè els valencians i valencianes s'estalvien "428 milions d'euros" en comparació, ha dit, amb el que haurien pagat amb el Botànic. "Hui gaudim de 8.200 docents més i de mil sanitaris addicionals, i de llibertat per a l'elecció de la llengua. I tot això ha sigut possible gràcies als acords que hem aconseguit amb Vox", ha afegit Barrachina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La foto de l'any, una instantània sobre la crueltat de la política migratòria de Trump]]> Esta colpidora imatge, Separats per l'ICE, és la foto de l'any del World Press Photo, el concurs de fotografia periodística més prestigiós del món. Carol Guzy, estatunidenca, la va capturar en un jutjat de Nova York. La fam a Gaza i els juís per violència sexual de dones indígenes a Guatemala, han sigut les fotografies finalistes.

L'angúnia, la por i la incertesa en una mirada. La de la filla de Luis, que estira la camiseta de son pare perquè els agents de l'ICE no se l'emporten. Però als passadissos d'este jutjat de Nova York, convertits en punts de deportació amb policia amb passamuntanyes esperen fora de les sales, guanya la força i no les paraules.

La fotoperiodista Carol Guzy documentà este traumàtic instant per al Miami Herald dins d'un reportatge que posava cara a les polítiques migratòries de Trump que destrossen les famílies. Amb 4 premis Pulitzer per treballs a Kosovo, Haití o Colòmbia, Guzy no ha hagut d'eixir de casa per a retratar el terror.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP valencià nega que el Consell aplique el principi de prioritat nacional dels pactes d'Extremadura, com sosté Vox]]> La candidata a la presidència d'Extremadura, María Guardiola, no ha fet referència al principi de prioritat nacional en la primera sessió del ple d'investidura, una qüestió que ha marcat també el debat polític a la Comunitat Valenciana. Vox diu que ja s'aplica a la Comunitat Valenciana de manera pionera perquè forma part de l'acord de govern autonòmic. El PP no ho entén així i s'ha remés als fets i a la seua política en matèria d'immigració. Compromís i el PSPV han criticat durament eixa prioritat nacional d'Extremadura.

"Em sembla una vergonya que el PP s'haja deixat arrossegar a eixe fang", ha subratllat el síndic Joan Baldoví. Com "l'avantsala espanyola de les lleis de Nuremberg de l'Alemanya nazi", l'ha qualificat el socialista José Muñoz.

Però Vox assegura que s'aplica de manera pionera a la Comunitat Valenciana, per exemple, en la renda valenciana d'inclusió, amb esmenes pactades amb el PP per a demanar arrelament, integració i més temps de residència, si bé sense referència explícita a la prioritat nacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Mediterrani central va tornar a ser en el 2025 la ruta migratòria marítima més letal]]> El Mediterrani central ha sigut de nou en el 2025 la ruta migratòria marítima més letal del món, amb 1.330 morts registrades.

La seguix la ruta usada principalment pels refugiats rohingyes (grup etnoreligiós islàmic sunnita de Myanmar) per a travessar el mar d'Andaman i el golf de Bengala, on van morir 860 persones, segons ha confirmat este dimarts l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

En esta última ruta es va tractar de l'any amb més víctimes mortals, mentre que a la Mediterrània central hi hagué —malgrat l'alt nombre de morts— una disminució del 27%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els migrants presenten 60.656 sol·licituds de regularització en els primers dies, la majoria telemàtiques]]> Els migrants han presentat 60.656 sol·licituds de la regularització extraordinària a tot Espanya en els primers dies. Este dilluns se n'han presentat 5.454 de manera presencial, la qual cosa suposa menys del 10% del total.

La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha subratllat les xifres de dilluns perquè reflectixen "l'èxit del procediment", amb xifres "de rècord". En roda de premsa, Saiz ha destacat que només dilluns es van presentar de manera presencial 5.454 sol·licituds, de les quals el 68% són en Correus. També se'n van registrar 13.008 telemàticament. Així, la ministra ha informat que des de l'inici del procediment s'han obert 60.656 sol·licituds, amb 35.966 cites assignades fins al 30 d'abril.

Les oficines de Correus, de la Seguretat Social i d'Estrangeria van començar el dilluns 20 d'abril a atendre migrants per a la regularització extraordinària. El procés es desenvolupa en més de 370 oficines de Correus, més de 60 de la Seguretat Social i 5 oficines d'Estrangeria situades a Madrid, Alacant, València, Almeria i Múrcia. Des del Ministeri que dirigix Saiz han insistit que l'atenció és exclusivament amb cita prèvia i en horaris específics: de 8:30 a 17:30 en Correus i de 16:00 a 19:00 en Seguretat Social i Estrangeria.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les cues per la regularització de migrants són el nou motiu de baralla política]]> Les llargues cues de migrants que s'han repetit estos dies en oficines municipals de diverses poblacions valencianes han saltat a l'arena política i s'han convertit en un motiu més de baralla entre els partits. Alcaldesses del PP, com la de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, o la de València, María José Catalá, culpen el govern d'Espanya de no aportar ni diners ni personal per a la regularització extraordinària de migrants aprovada fa una setmana en el Consell de Ministres i que s'estima que legalitzarà la situació administrativa de vora mig milió de persones a Espanya sense papers. Des de l'esquerra acusen els ajuntaments del PP de boicotejar el procés, mentre que Vox ho ha qualificat d'"escàndol".

L'encreuament d'acusacions entre les administracions implicades en la regularització ha pujat este dimarts un escaló més. Tant l'Ajuntament de Castelló de la Plana com el de València s'han queixat de la falta de suport estatal per a poder atendre les sol·licituds dels milers de migrants que s'acosten a dependències municipals per a obtindre la documentació requerida en el tràmit, com el certificat d'empadronament.

A Castelló de la Plana, per exemple, atengueren 1.021 persones només dilluns. "Estes són les cues del senyor [Pedro] Sánchez. Estem una altra vegada en un 'jo convide i tu pagues', i paguem sempre els ajuntaments", ha criticat l'alcaldessa Carrasco, en declaracions als mitjans. També ha lamentat que el govern espanyol no ha dotat els ajuntaments "ni de personal, ni de recursos" per a poder afrontar el procés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les patronals demanen abordar amb el govern la inserció laboral dels immigrants que es regularitzaran]]> El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat este dimarts al govern espanyol que convoque la patronal per a abordar de manera conjunta com millorar l’ocupabilitat dels immigrants regularitzats, especialment a través de la formació i els certificats de professionalitat.

Garamendi s’ha mostrat favorable al procés de regularització, però ha remarcat que hauria d’anar més lligat a l’ocupació. “Fa falta gent, ha de ser una regularització molt orientada a l’ocupació. Caldria plantejar plans de formació i això, de moment, no està damunt de la taula”, ha assenyalat.

En la mateixa línia, la presidenta de Cepyme, Ángela de Miguel, ha destacat la importància dels contractes de formació i dels certificats de professionalitat per a cobrir vacants en sectors on “no trobem treballadors”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crítiques entre els ajuntaments en sentir-se desbordats per l’allau de gent demanant els documents]]> La càrrega de treball en el departament de Servicis Socials s'ha disparat en quasi tots els ajuntaments arran de la regularització extraordinària de persones migrants, també en els que tenen una població mitjana i els més menuts. L'organització és vital per a poder atendre de forma correcta tota la gent que vol optar a la regularització, però són conscients que temps i burocràcia no solen anar junts.

Les cues de persones que la volen sol·licitar a les portes d'alguns consistoris ja es formaven abans que es fera de dia en moltes oficines municipals i, com a conseqüència, molts consistoris denuncien que tot el procés s'ha bolcat en ells. Un exemple és Torrevieja, on a les sis del matí ja hi havia grups de gent per a demanar el padró, i una cua interminable que ha arribat a comptar 400 persones a les portes de l'oficina del PROP, amb l'objectiu de demanar el certificat de vulnerabilitat.

La càrrega de treball que suporten els consistoris des que el procés es va posar en marxa ha anat creixent. A Foios (Horta Nord), on no s'arriba als 9.000 habitants i un 7% són persones migrants, este matí intentaven explicar-los per grups tota la informació que han de presentar. Al departament són quinze persones i quatre auxiliars, i demanen ampliar recursos. Mercé Martínez, tècnica responsable de servicis socials del consistori, explica a À Punt que necessiten que reforcen l’equip amb, almenys, una treballadora social i un administratiu més davant de la ingent quantitat de faena que tenen al davant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llorca critica el procés de regularització extraordinària de migrants: "És obvi que les coses no s'han fet bé"]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca (PP), ha afirmat este dilluns, sobre el procés de regularització de persones migrants, que li sembla "obvi que les coses no s'han fet bé i no s'han organitzat bé". En estos termes s'ha expressat en declaracions als mitjans de comunicació a Alacant, després d'assistir a la I Mostra d'Olis, just el mateix dia en què centenars d'oficines de Correus, de la Seguretat Social i d'Estrangeria comencen a atendre presencialment migrants per a fer els tràmits vinculats amb la regularització extraordinària aprovada pel govern espanyol. S'estima que vora 50.000 persones podran legalitzar la situació administrativa a Espanya a través d'este procediment, que dona un permís de residència i treball d'un any.

El cap del Consell ha remarcat que l'"interés" del president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, "no és una regularització com a tal", sinó que "busca altres fins, sobretot més pensant en qüestions electorals". "Jo ja he mostrat el meu rebuig a eixe procediment de regularització i jo crec que cal ajudar els immigrants, clar que sí, però cal fer polítiques efectives als països d'origen i signar convenis allí i apostar per la formació, i que les persones que vinguen ací tinguen la formació necessària per a poder trobar la millor prestació social que existix en el món, que és un treball", ha sentenciat.

Continua llegint-ho en el web

]]>