<![CDATA[À Punt - Migració]]> 10 <![CDATA[À Punt - Migració]]> <![CDATA[Mónica García visita Ceuta entre les demandes dels metges per més recursos i reforços]]> La ministra de Sanitat, Mónica García, visita este diumenge Ceuta per a conéixer l’evolució de la situació sanitària després de l’entrada massiva de milers de persones procedents del Marroc els dies 30 i 31 de juliol. La visita es produïx després que els professionals sanitaris i el PP de Ceuta hagen reclamat al Ministeri una major implicació i solucions davant de la pressió assistencial.

García es reunirà amb el delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez, amb la directora de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA), Isabel Muñoz, i amb el president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas. La ministra visitarà també el Centre de Salut Otero i l’Hospital Universitari de Ceuta.

Durant la visita a l’hospital, mantindrà una reunió amb la Junta de Personal i representants del Col·legi de Metges de Ceuta, abans de reunir-se amb representants d’organitzacions socials. La visita es produïx després de les demandes dels facultatius, que han reclamat una resposta més directa davant de la situació viscuda durant les últimes setmanes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Marroc intercepta quasi 300 migrants que intentaven arribar a Ceuta des de Fnideq]]> Les forces de seguretat marroquines han interceptat este dissabte 294 migrants, la majoria d’origen subsaharià, que pretenien entrar irregularment des de Fnideq (Los Castillejos, en castellà) cap a Ceuta. Els agents han actuat als turons situats a uns tres quilòmetres de la frontera amb territori espanyol per a impedir un nou intent d’entrada massiva.

Durant l’operació, les forces marroquines han fet càrregues contra centenars de migrants que es trobaven a la zona. El dispositiu ha comptat amb el suport d'helicòpters, drons i gossos policia, i els agents han utilitzat gasos lacrimògens per a dispersar les persones concentrades.

De les 294 persones interceptades, 248 procedixen de països de l’Àfrica subsahariana i 46 són de nacionalitat marroquina. L’actuació es produïx després de les crides difoses en xarxes socials per a intentar accedir este dissabte a Ceuta, després de l’entrada massiva registrada a finals de juliol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Normalitat a la frontera de Ceuta este dissabte, a pesar de l’alerta per una nova entrada massiva]]> La matinada i les primeres hores del matí han transcorregut amb normalitat i calma a la frontera de Ceuta, mentre Espanya i el Marroc mantenen desplegats importants dispositius de seguretat per a evitar que es repetisca la crisi migratòria de finals de juliol.

La nit ha estat marcada, a més, per una boira densa a l’entorn fronterer, però no s’han registrat moviments significatius de persones cap al perímetre fronterer ni cap a la costa de Ceuta.

En el costat espanyol continuen desplegats nombrosos efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, preparats per a intervindre davant de qualsevol intent d’entrada multitudinària. Al Marroc també hi ha un ampli desplegament policial i de seguretat als voltants de Fnideq (Los Castillejos) i de la frontera amb Ceuta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Robles defén que l’entrada dels migrants a Ceuta “no pot tornar a passar”, mentre el PP li reclama recuperar el control de la ciutat]]> La crisi que es va desencadenar a Ceuta arran de l’entrada massiva a Espanya de milers de persones migrants a finals de juliol, escala també en el terreny polític i institucional. Este dimecres, mentre el govern espanyol defensa la seua gestió, des del PP li reclamen que no deixe “sola” la ciutat. Este encreuament d’acusacions tenia lloc tot just quan el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha plantat el Senat. No ha comparegut davant la comissió que investiga en la cambra alta la gestió de l’assumpte de Ceuta.

Amb la ciutat autònoma en una crisi humanitària sense precedents, Ceuta continua sent escenari de la confrontació política. La ciutat ha rebut este dimecres dos visites: la de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i la d’Alma Ezcurra, vicesecretària de Coordinació Sectorial del PP i responsable de Política Migratòria del PP.

Robles ha endurit el missatge. “No pot tornar a passar”, remarcava la titular de Defensa, qui s’ha reunit amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas i ha visitat les tropes desplegades en la ciutat autònoma. Les ciutats autònomes són una "una peça essencial d'Espanya", ha indicat la ministra, que ha traslladat el compromís de les Forces Armades amb Ceuta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Govern fixa les compareixences per a l’última setmana d’agost, mentre que el PP acusa Sánchez de retardar les explicacions sobre la crisi migratòria]]> El Govern i el PP han anunciat calendaris diferents perquè diversos ministres expliquen en seu parlamentària la gestió de la crisi migratòria de Ceuta, després de l’entrada de més de 72.000 persones procedents del Marroc. L’Executiu preveu que compareguen a finals d’agost al Congrés, mentre els populars reclamen que ho facen ja la setmana que ve al Senat.

El Govern registrarà este divendres al Congrés les sol·licituds perquè la ministra de Defensa, Margarita Robles, comparega el 25 d’agost; el titular de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, el 27; i els ministres de l’Interior i d’Exteriors, Fernando Grande-Marlaska i José Manuel Albares, el 28. Les compareixences es produirien davant de les comissions corresponents i en període extraordinari.

L’Executiu ha justificat la decisió de concentrar les compareixences al Congrés perquè considera que és la cambra constitucionalment prevalent i que així s’eviten duplicitats. Els quatre ministres hauran d’informar sobre la gestió, en l’àmbit de les seues competències, dels fets ocorreguts a Ceuta des del 30 de juliol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 1.300 menors esperen a ser reubicats des de Ceuta mentre Interior preveu els primers trasllats en poques setmanes]]> La xifra de menors arribats a Ceuta després de l’entrada massiva del 30 de juliol ascendix ja a 1.342, segons el cens de la Policia Nacional. La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha avançat este divendres que el Govern espera poder fer les primeres reubicacions a altres comunitats autònomes en poques setmanes.

Rego ha anunciat una partida pressupostària amb caràcter d’urgència per a l’acollida dels menors i la convocatòria de la Comissió Sectorial d’Infància la setmana que ve i de la Conferència Sectorial a finals d’agost. L’objectiu és posar en marxa un sistema d’acollida «solidari i vinculant» amb la participació de les comunitats autònomes.

La ministra ha explicat també que, a partir del 16 d’agost, un equip tècnic del Ministeri de Joventut i Infància es traslladarà de manera permanent a Ceuta per agilitzar els tràmits. Entre les mesures estudiades hi ha la utilització d’espais com algun col·legi públic per accelerar els processos d’identificació i acollida.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriba a Benidorm una pastera amb una desena de persones]]> Una embarcació de motor amb deu persones ha arribat este divendres de matí a la badia de Benidorm (Marina Baixa). L'avís ha sigut a primera hora i la nau ha desembarcat a la zona de la cala del Ti Ximo, moment en què han sigut detinguts.

Segons informen fonts policials, en l'embarcació hi havia deu persones en bon estat de salut que asseguren que arriben d'Algèria. A més, les mateixes fonts apunten que, entre els qui hi han arribat, hi podria haver un menor, però el subjecte en qüestió ho nega.

La policia ha traslladat les deu persones a la comissaria de la Policia Nacional de Benidorm, on estan intentant identificar-los i comprovar si venien en una pastera d'immigrants.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Save the Children alerta del risc que viuen les xiquetes migrants a Ceuta enfront d'agressions sexuals, tràfic i explotació]]> L'ONG Save the Children ha alertat este dijous del risc que viuen les xiquetes migrants a Ceuta enfront d'agressions sexuals, tràfic i explotació, per la qual cosa ha alertat de la seua especial vulnerabilitat, sobretot d'aquelles que poden estar fora del sistema de protecció.

En un comunicat, l'organització ha assenyalat que el sistema de protecció de Ceuta està actualment sotmés a una pressió extraordinària, ja que al voltant d'un miler de xiquets estan acollits en centres i recursos habilitats, "una xifra que multiplica àmpliament la capacitat ordinària del sistema, que compta amb menys d'un centenar de places".

A este fet se suma la preocupació pels menors d'edat que encara no han pogut ser identificades i traslladades a centre del sistema de protecció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Continua la polèmica pel repartiment dels menors migrants sense empara a Ceuta]]> L'Audiència Nacional ha preguntat a la Guàrdia Civil este dimecres si va rebre alguna informació prèvia de l'allau de migrants. Però la polèmica política creix per la situació dels menors, ja que el govern ceutí diu estar desbordat. I mentre que l'executiu espanyol apel·la a la solidaritat de les comunitats, el PP que governa en la majoria, exigix més claredat.

El govern espanyol apel·la a la responsabilitat de totes les comunitats autònomes per a acollir els menors que han quedat sense empara a Ceuta. El ministre d’Economia, Óscar Cuerpo, ha afirmat que espera no haver d’“entrar en cap mena de conflictes jurídics” amb les comunitats autònomes, ja que “les obliga la llei a la solidaritat”. “Ací es tracta de complir la llei”, ha postil·lat. A més, Cuerpo ha acusat el PP d'oposar-se a l'acollida pels pactes de govern amb Vox.

D’altra banda, el govern de Ceuta apel·la a la solidaritat. “Tenim la firme determinació de resistir i de tirar endavant, però a soles no podem”, ha dit el seu president, Juan Jesús Vivas. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Policia Nacional ha identificat 528 menors no acompanyats a Ceuta]]> La Policia Nacional ha identificat ja 528 menors estrangers no acompanyats que han arribat a Ceuta després de l'entrada massiva registrada la setmana passada i els ha posat a la disposició de la Ciutat Autònoma, administració competent per a la seua tutela i acolliment, segons ha informat este dimecres el delegat del govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano.

El delegat ha explicat estes novetats durant una compareixença davant dels mitjans de comunicació després de mantindre una nova reunió de coordinació amb responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en la qual han abordat l'evolució de la gestió de la crisi migratòria.

Pérez Triano ha reconegut que encara romanen menors en la via pública i ha assegurat que tant la Ciutat Autònoma com la Delegació del govern treballen de manera coordinada per a oferir-los una solució "com més prompte millor".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rescaten dèsset persones migrants i dos cossos d’una pastera naufragada a l’illa de Cabrera]]> Un total de 17 persones, 14 hòmens i 3 dones, han sigut rescatades este dimarts davant de les costes de l'illa de Cabrera després que la seua embarcació, amb almenys 30 persones a bord, naufragara dilluns al matí. Els equips de rescat també han localitzat dos cadàvers.

Segons ha informat la Delegació del Govern a les Balears, el naufragi de l'embarcació s'hauria produït a les 7:00 hores de dilluns i podria tractar-se d'una pastera reportada per Salvament Marítim amb 29 immigrants a bord que va desaparéixer.

Cap a les 12:10 hores, agents de Salvament Marítim albirat dos nàufrags a 8 milles al sud-est de l'illa de Cabrera, on els ha rescatat un helicòpter que els ha traslladat a l'hospital de Son Espases.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol destina una partida extraordinària de 25 milions d'euros per a atendre els menors migrants sols a Ceuta]]> La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha anunciat que el Govern d'Espanya habilitarà una partida extraordinària de 25 milions d'euros dirigits a Ceuta per a l'atenció dels menors no acompanyats que es troben a la ciutat. Segons ha precisat, es tracta d'una quantitat que s'habilita des del Ministeri d'Hisenda cap al de Joventut i Infància.

Estos 25 milions d'euros se sumen als 5,5 milions que es van repartir en la conferència sectorial d'infància el passat mes de juliol. “És bona prova del compromís, que el Govern d'Espanya acompanya Ceuta i, per descomptat, també indubtablement posa especial èmfasi en els més vulnerables”, ha destacat Saiz, este dimarts, en declaracions als mitjans de comunicació.

A més, la ministra d'Inclusió ha apel·lat “a la responsabilitat del conjunt de comunitats autònomes, per descomptat també les governades pel Partit Popular” per a donar atenció a eixos menors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE dona suport a Espanya per la crisi de Ceuta mentre Marlaska afirma que 70.000 migrants ja han tornat al Marroc]]> La Unió Europea ha expressat este dimarts el seu "ferm solidaritat" a Espanya després de la crisi migratòria de Ceuta, en una reunió en què el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat que 70.000 de les 72.000 persones que van entrar a la ciutat autònoma la setmana passada ja han sigut retornades al Marroc. Mentrestant, el govern ceutí sosté que encara "queda molt" per a recuperar la normalitat.

Després de la reunió extraordinària dels ministres d'Interior de la UE, Marlaska ha explicat que els aproximadament 2.000 casos pendents seran estudiats individualment perquè siguen retornades les persones que no tinguen dret a romandre a Espanya. El ministre ha destacat que els socis europeus han reconegut la gestió espanyola de la crisi i la necessitat de reforçar la lluita contra les màfies i la prevenció davant futures situacions similars.

En la compareixença, el titular d'Interior també ha negat que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) advertira prèviament d'una possible entrada massiva de migrants. Segons ha afirmat, no va existir cap informe ni avís, ni tan sols comparable al de la crisi de Ceuta de 2021, i ha defensat la professionalitat tant del CNI com dels servicis d'informació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE reunix els ministres de l'Interior per a abordar la crisi migratòria de Ceuta]]> Els ministres d'Interior de la Unió Europea es reunixen este dimarts de manera extraordinària per a analitzar la crisi migratòria desencadenada a Ceuta després de l'entrada massiva de desenes de milers de persones des del Marroc. El ministre espanyol de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, participarà en la trobada amb l'objectiu de traslladar als homòlegs el compromís d'Espanya amb la protecció de les fronteres exteriors de la UE i amb el compliment de la normativa comunitària.

La convocatòria arriba després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, demanara per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, una reunió urgent dels ministres de l'Interior. En la missiva, Sánchez va expressar la "profunda preocupació" per la resposta d'alguns governs europeus per la crisi migratòria i va reclamar una actuació conjunta i solidària.

Segons fonts del Ministeri de l'Interior, Marlaska defendrà que la política migratòria espanyola és "preventiva, no curtterminista" i basada en la cooperació amb els països d'origen i de trànsit, com Mauritània, el Senegal, Gàmbia o el Marroc, al qual considera un "soci lleial" en la gestió dels fluxos migratoris. També insistirà que no es pot posar en dubte el compromís d'Espanya amb les seues obligacions europees en matèria de control fronterer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana suma 31.690 afiliats a la Seguretat Social arran de la regularització de persones migrants]]> El procés de regularització extraordinària d'immigrants, que va començar a l'abril, ha sumat un total de 31.690 afiliats a la Seguretat Social a la Comunitat Valenciana, amb dades del 30 de juliol del 2026. És la quarta autonomia amb un major nombre d’afiliacions a causa d’este procés extraordinari, amb el 12,1% del total a Espanya, segons les dades que ha fet públiques este dimarts el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

En total, la xifra total de cotitzants s'eleva a 2.318.138. Comparada amb el mateix mes de l'any passat, l'afiliació creix un 4,07%, amb un augment de 90.739 cotitzants.

Per comunitats autònomes, Madrid és la que ha sumat més afiliats en este procés, el 19,8% del total, seguida de Catalunya (17,8%), Andalusia (12,7%), la Comunitat Valenciana (12,1%) i Castella i Lleó (4,4 %).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Marroc atribuïx l'entrada de milers de persones a Ceuta a les màfies i la desinformació en les xarxes socials]]> El govern del Marroc ha atribuït l'arribada de milers de persones a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla a una combinació de l'actuació de les xarxes de tràfic de persones i a la desinformació i als malentesos al voltant d'una sentència del Tribunal Suprem d'Espanya sobre les conegudes com a “devolucions en calent”. És la primera valoració pública de la incursió massiva de desenes de milers de marroquins a la ciutat autònoma durant dijous i divendres, que s'ha saldat amb almenys 88 morts, la majoria ofegats.

Un portaveu del Ministeri de l'Interior marroquí, a través d'un comunicat en els mitjans del país, ha manifestat que el que ha passat a Ceuta no ha sigut fruit "ni de circumstàncies espontànies ni de factors circumstancials", sinó d’una combinació de "l'explotació maliciosa de l'espai digital i de l'activitat de xarxes de tràfic de persones", juntament amb "la promoció d'informació enganyosa i males interpretacions que van acompanyar les recents decisions emeses per les autoritats judicials espanyoles".

Estes "malinterpretacions", derivades de la intoxicació informativa —diuen—, "van reforçar entre alguns dels que desitjaven migrar la convicció que era possible evitar el retorn immediat", ha manifestat el Ministeri de l'Interior. Rabat defén, per la seua banda, que va fer una actuació immaculada des del començament de la crisi, en adoptar "un enfocament proactiu i integral, basat en la vigilància primerenca, l'augment dels nivells de vigilància i mobilització, i l'enfortiment de la preparació dels diversos servicis de seguretat i autoritats territorials".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ceuta recupera la calma amb un fort desplegament de seguretat i presència de grups de migrants que no volen anar-se'n]]> La frontera del Tarajal ha despertat este diumenge amb una situació molt més tranquil·la que en jornades anteriors, encara que un grup d'una desena de persones ha intentat accedir a Ceuta nadant. L'intent ha sigut controlat pels militars desplegats a la zona, mentre la barrera de boies instal·lada dissabte no ha detectat nous accessos per mar.

El pas fronterer funciona amb normalitat i registra un trànsit reduït de persones i vehicles, encara que s'espera un augment al llarg del dia coincidint amb l'operació Pas de l'Estret. El dispositiu de seguretat continua actiu, però amb menys efectius visibles que dissabte, mentre l'Exèrcit manté el suport a la Guàrdia Civil tant a la frontera terrestre com a la marítima.

També han disminuït notablement els retorns voluntaris cap al Marroc de les persones que van entrar durant l'allau migratòria de dijous. No obstant això, diversos grups de migrants continuen dispersos pels carrers i les zones de muntanya de Ceuta i rebutgen abandonar la ciutat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE reunix este dimarts els ministres de l'Interior per la crisi migratòria de Ceuta després de la pressió dels socis europeus]]> La crisi migratòria provocada per l'entrada massiva de migrants a Ceuta ha desencadenat un xoc diplomàtic a la Unió Europea. Els ministres d'Interior dels vint-i-set es reuniran este dimarts per videoconferència per a analitzar la situació, després que tant Espanya com un grup de vint-i-dos estats membres reclamaren una trobada urgent.

La convocatòria arriba després de l'enviament de dos cartes a les institucions europees. En la primera, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qualifica d'"egoista, polaritzadora i il·legal" la resposta d'alguns estats membres davant la crisi migratòria i reclama una actuació coordinada de tota la Unió Europea.

La segona carta està impulsada per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i compta amb el suport dels dirigents d'altres vint-i-un països, entre ells Alemanya. En este cas, els signants també demanen una reunió urgent per a abordar la situació generada a Ceuta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ceuta recupera a poc a poc la normalitat mentre més del 80% dels migrants ja han tornat al Marroc]]> Ceuta comença a recuperar la normalitat després de la crisi migratòria dels últims dies. Des de primera hora d'este dissabte continua el degoteig de migrants que tornen al Marroc, escortats fins a una frontera que ara només permet l'eixida. Segons el govern espanyol, més del 80% de les persones que van entrar de manera irregular ja han abandonat la ciutat.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha visitat este dissabte la ciutat autònoma i ha qualificat l'entrada massiva de migrants com "un atac a la integritat territorial d'Espanya". També s'hi ha desplaçat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha criticat la gestió de la situació i ha assegurat que el que ha passat a Ceuta és "una vergonya".

La nit ha sigut especialment intensa per a les forces de seguretat. Tot i això, llevat de l'intent d'assalt al Centre d'Estada Temporal de Migrants (CETI), no s'han registrat incidents de gravetat. Durant la jornada s'han restablit nombrosos servicis i molts comerços, bars i restaurants han reobert les portes, encara que alguns negocis continuen tancats per prudència. Els firers que havien arribat per a les festes patronals també han abandonat la ciutat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comerços paralitzats a Ceuta mentre continua l'entrada de persones]]> L'activitat comercial i laboral ha quedat pràcticament paralitzada este divendres a Ceuta davant de l'entrada massiva de persones procedents del Marroc. La majoria dels comerços, bars, quioscos i altres establiments han decidit no obrir les portes per la incertesa arran de la presència de milers de persones que continuen recorrent els carrers de la ciutat. Centenars de migrants comencen a tornar al Marroc per l'espigó fronterer, però també continua l'entrada de persones.

Segons fonts empresarials, els comerciants han optat per suspendre l'activitat mentre també s'ha iniciat el desmuntatge de les casetes previstes per a les festes patronals, que han quedat cancel·lades a conseqüència de la situació. Al mateix temps, continuen arribant persones des del Marroc, encara que algunes ja han començat a tornar pel seu compte.

Diversos veïns han expressat el malestar perquè la frontera d'El Tarajal continue oberta malgrat que el govern de Ceuta n'havia demanat el tancament immediat. Mentrestant, la policia ha acordonat els carrers pròxims a l'Ajuntament davant de la visita del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que es reuniran amb les autoritats locals i els responsables dels principals cossos de seguretat i d'emergències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ceuta xifra en 60.000 els migrants que han entrat del Marroc i Interior assegura que 48.300 ja han sigut retornats]]> Les autoritats eleven a 57 els cadàvers recuperats a les costes de Ceuta. La xifra ha anat augmentat al llarg del dia a mesura que han localitzat els cossos de persones que van intentar aplegar a territori espanyol nadant, durant l'entrada massiva des del Marroc que va començar este dijous. La majoria dels cadàvers els han recuperat als voltants de l'espigó fronterer, per on van entrar milers de persones. No es descarta que el nombre de víctimes mortals puga augmentar.

La xifra d'entrades ha anat canviant al llarg de les hores. En tot cas, el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ha xifrat en 60.000 els migrants que han entrat a la ciutat autònoma des del Marroc per la crisi migratòria desfermada este dijous.

En tot cas, el Ministeri d'Interior ha assegurat que més de 48.300 migrants han tornat al Marroc, segons l'última actualització. Unes xifres que aniran en augment, ja que les eixides de la ciutat autònoma s'estan fent a un ritme molt alt, de 150 persones per minut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern valencià i altres autonomies del PP planten l'executiu central en la reunió sobre immigració]]> La majoria dels governs autonòmics dirigits pel PP, entre ells el de la Comunitat Valenciana, han decidit este dijous no participar en la Conferència Sectorial de la Immigració a la qual els havia convocat l'executiu estatal per a abordar, entre altres assumptes, el balanç del procés de regularització extraordinària de migrants. La convocatòria s'ha saldat amb quasi 1,2 milions de peticions a tot el país, més de 167.000 en territori valencià.

La previsió era que la reunió estiguera presidida per ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, però finalment no s'ha pogut fer per falta de quòrum a causa de l'absència de les comunitats populars. Els i les conselleres encarregades de la matèria han llegit una declaració conjunta per a justificar per què no hi han acudit. El text, al qual ha tingut accés EFE, qualifica de "simulació" la trobada, acusa el govern de "deslleialtat institucional" i recalca el rebuig de les autonomies del PP a avalar una "política migratòria opaca i irresponsable".

La ministra amfitriona de la cimera ha reaccionat a l'absència dels representants autonòmics del PP qualificant-los d'"antisistema". El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha dit, "ha deixat de ser un partit d'Estat per a ser un partit antisistema": "Això és el que el PP té per a Espanya: el no-res, l'absència i l'espantada", ha lamentat en declaracions als mitjans. Segons ha explicat la titular de Migracions, en la convocatòria de hui estaven citats per primera vegada consellers de Vox després dels acords que ha tancat la formació de Santiago Abascal amb els populars en alguns governs autonòmics: "No sé si esta actitud i este comportament s'ha decidit a Gènova o ha sigut seguint el rastre marcat per Vox", s'ha preguntat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els cotitzants estrangers ja representen el 18,05% del total a la Comunitat Valenciana]]> Els afiliats i afiliades a la Seguretat Social procedents d'altres països en la Comunitat Valenciana van arribar el passat mes de juny als 416.267 persones de mitjana, xifra que suposa un creixement del 16,08% durant l'últim any (57.662 més), segons les dades publicades este dimarts pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Creix a un ritme major que en la mitjana espanyola, on va augmentar un 11,31% en juny en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Els cotitzants d'altres països ja suposen el 18,05% del total a la nostra autonomia, percentatge només superat per Illes Balears, Catalunya i Aragó.

Les dades del Ministeri dibuixen el perfil dels estrangers afiliats. Per una banda, d'on provenen. Així, del total, 132.435 afiliats han arribat d'altres països de la UE (60.870 dels quals treballen a la província de València) en una llista de 26 nacionalistats que encapçala Romania. Mentrestant, vora 284.000 ho han fet de països tercers. Colòmbia, Marroc, Veneçuela i Ucraïna encapçalen esta llista.

Per activitats, l'hostaleria, el comerç, la construcció i el sector manufacturer són els que ocupen a més persones procedents d'altres països. També destaca la presència de treballadors estrangers al transport, activitats administratives i servicis auxiliars, sector agrari o la sanitat i els servicis socials. I pel que fa als que opten per treballar des del règim d'autònoms, ho fan principalment en hostaleria, construcció, comerç i activitats científiques i tècniques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agents de l'ICE maten un jove colombià en un tiroteig a Maine, el segon llatinoamericà en una setmana]]> La ciutat costanera de Biddeford, al sud de l'estat de Maine (EUA), ha sigut l'escenari de la segona mort a tirs a mans dels agents del Servici d'Immigració i Control de Duanes (ICE, per les sigles angleses) en menys d'una setmana i en circumstàncies poc clares. Esta vegada la víctima mortal és un jove colombià de 26 anys, a qui les autoritats no han identificat fins que ha passat més de mig dia de l'incident.

Ha sigut Ryan Fecteau, líder de la Cambra de Representants estatal, qui ha anticipat el que havia ocorregut en un missatge en la xarxa social Facebook. "Una persona ha mort. L'ICE està implicat", ha escrit el representant estatal. Segons ha explicat, la policia de Maine i el Departament eEtatal de Seguretat Pública s'han desplaçat al lloc dels fets i s'espera que l'FBI també investigue el cas.

Segons els testimonis en el moment del tiroteig, esta nova víctima de les bales de la coneguda com la policia migratòria va morir dilluns quan anava de camí a la faena en el cotxe. D'acord amb els primers indicis, els agents d'immigració s'haurien confós i el jove no era la persona que buscaven i contra qui hi havia una orde judicial de deportació. En un primer moment, segons la versió oficial, el colombià havia intentat fugir amb el seu vehicle i havia posat en perill la seguretat pública, cosa que diverses persones presents han desmentit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Albares demana a Feijóo que desautoritze Rajoy després de les paraules "intolerables" sobre la selecció de futbol de França]]> Continua la polèmica al voltant de les paraules de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, sobre la selecció francesa de futbol. El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha demanat este dilluns al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que desautoritze Rajoy després que este sostinguera en un article sobre la selecció francesa de futbol, a la qual s'enfrontarà Espanya en la semifinal del Mundial, que té "un altíssim nivell, això sí, sense francesos".

"El que va deixar escrit l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy és absolutament inadmissible. Res que de prop o de lluny puga encobrir racisme o xenofòbia representa Espanya", ha recalcat el ministre en declaracions a la premsa a Brussel·les a la seua arribada a la reunió de ministres d'Exteriors, tot subratllant que "és tot el contrari". Albares ha afegit al seu compte d'X que el racisme i la xenofòbia són "enfermetats greus de l'ànima" i ha expressat el seu orgull per "tots" els jugadors que representen a Espanya en el Mundial.

"Vull deixar clar que no hi ha lloc a Espanya per a cap expressió de caràcter racista o xenòfob", ha sostingut el ministre, que ha aprofitat per a carregar contra el PP, al qual ha titlat de "partit antifrancés" després que el Senat bloquejara la setmana passada la ratificació del Tractat d'Amistat amb França en reclamar, gràcies a la majoria absoluta del PP, que el Tribunal Constitucional es pronuncie sobre si este s'ajusta a la Carta Magna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem rebutja elevar a la justícia europea la regularització extraordinària de migrants]]> El Tribunal Suprem ha acordat este dimecres que no portarà finalment a la justícia europea la regularització extraordinària de migrants impulsada pel govern espanyol. La decisió comporta que no traslladarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial perquè es pronuncie sobre si este procés, per al qual s'han presentat quasi 1,2 milions de sol·licituds, xocava amb la normativa europea en matèria d'immigració. Els jutges, a més, han tornat a rebutjar la suspensió cautelar de la regularització, com van demanar la Comunitat Valenciana i Aragó en un recurs contra el reial decret del 14 d'abril, aprovat pel Consell de Ministres, que posa en marxa i regularitzar tot el procediment.

El 30 de juny, la sala tercera del Suprem va plantejar a les parts la possibilitat de formular davant del TJUE "una qüestió prejudicial interpretativa en relació amb una sèrie d'extrems del reial decret que si és el cas podrien entrar en conflicte amb el dret de la UE". L'Advocacia de l'Estat va oposar-se a acudir a la justícia europea, una opció que sí que van avalar els governs valencià i aragonés, del PP, que ja havien impugnat la regularització d'estrangers als tribunals amb recursos de caràcter contenciós administratiu.

Després d'atendre les al·legacions, l'alt tribunal entén que "no resulta pertinent el plantejament d'esta qüestió en l'actual moment processal", una decisió que va acompanyada alhora d'una negativa a suspendre cautelarment l'execució del reial decret impugnat. Caldrà esperar a conéixer el contingut de les actuacions en els pròxims dies. A més, l'organisme judicial informa que en cap de les dos qüestions denegades este dimecres s'han formulat altres particulars discrepants.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de dos anys de presó per pilotar una pastera amb díhuit migrants rescatada a la deriva]]> L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un any i sis mesos de presó el patró d’una pastera que va intentar traslladar de manera irregular díhuit persones migrants, quatre d'elles menors, des d'Algèria a Alacant. Unes persones que van haver de ser rescatades en quedar l'embarcació a la deriva i sense combustible.

L'embarcació va ser albirada cap a les 16:00 hores del 9 d'abril enfront de la costa de Calp, a la Marina Alta.

La sentència detalla que l'embarcació precària havia salpat abans de la una de la matinada d'aquell mateix dia des d'una cala de Tipasa, a Algèria, després que els ocupants hagueren pagat uns 4.500 euros pel viatge. Entre ells hi figuraven catorze hòmens adults i quatre menors, tots algerians excepte un, que era marroquí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Feijóo, a Castelló: "La recompensa de la política no són les joies de Zapatero, sinó ser útil a la gent"]]> El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha clausurat este divendres a Castelló de la Plana el II Fòrum de Diputacions, Cabildos i Consells del PP, on ha carregat durament contra el govern de Pedro Sánchez, ha promés una reforma de les diputacions provincials si arriba a la Moncloa i ha reiterat el seu compromís amb la Comunitat Valenciana i amb la reforma del seu sistema de finançament. Feijóo ha assegurat que Espanya necessita "un projecte de govern que responga a les necessitats dels espanyols i busque solucions als seus problemes" i ha afirmat que el PP representa "una manera honesta, útil i pròxima de fer política".

Durant la intervenció, ha reivindicat la gestió del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, després de la dana. "La Generalitat, en poc de temps, amb pocs recursos i davant de la major catàstrofe que ha patit una Generalitat, s'ha posat dreta, ha reconstruït el que estava destruït i ho ha fet sola", ha afirmat. També ha promés que la Comunitat Valenciana "tindrà un president del govern compromés amb els valencians" i ha afegit que "això és més important que tindre un ministre".

El líder popular ha assegurat que coneix els problemes de la Comunitat Valenciana perquè els ha viscut de prop i ha lamentat que, un any i mig després de la dana, "encara no estan cicatritzats" a causa, segons ha dit, de "l'abandó i de no posar ni un euro en les competències de la Generalitat". També ha garantit que "la solidaritat del govern estarà en la Comunitat Valenciana per a construir un dels motors que ha sigut i és esta terra".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La regularització de migrants acaba amb 167.000 sol·licituds a la Comunitat Valenciana, la majoria de països llatinoamericans]]> El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha fet públic este dijous el primer balanç del procés activat a mitjan abril per a la regularització extraordinària de migrants que viuen a Espanya en situació administrativa irregular. El termini per demanar-ho va véncer el 30 de juny amb 1.174.978 de sol·licituds presentades, una xifra que ha duplicat les estimacions inicials del govern espanyol. A la Comunitat Valenciana, on s'esperava que vora 100.000 persones s'hi acolliren a la mesura, finalment són 167.286 les peticions registrades.

Del més del milió de casos que hauran de gestionar-se en tot el país, l'executiu ha admés a tràmit més de 608.000 expedients, un fet que suposa que a estes persones ja se'ls ha concedit una primera autorització temporal per a residir i treballar a Espanya, fins que obtinguen la resolució —favorable o no— definitiva. Les dades del recompte preliminar, arreplegades per l'agència EFE, evidencien que el 67% dels sol·licitants, dos terços, procedixen de països d'Amèrica Central i del Sud. Colòmbia és el país d'origen i concentra una de cada quatre peticions (el 26%), seguida del Marroc (13,4%), Veneçuela (11,7%) i el Perú (8,8%).

Catalunya és la comunitat autònoma que ha registrat un nombre més elevat d'expedients de regularització, més de 257.000, seguida de Madrid (202.000), la Comunitat Valenciana (167.286) i Andalusia (161.000). Encaixa amb els territoris més poblats d'Espanya i també els que tenen més habitants nascuts a l'estranger.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Assistixen 24 persones migrants en dos pasteres i detenen els patrons d’una]]> Salvament Marítim ha assistit 24 persones migrants, entre les que sembla que hi ha quatre menors, que han arribat a la costa d’Alacant en dos pasteres durant els últims dies. Concretament, 14 les rescataren prop de Torrevieja (Baix Segura) i altes 10 en aigües de Santa Pola (Baix Vinalopó). En este segon cas, la Policia Nacional ha detingut els dos presumptes patrons acusats d'afavorir la immigració il·legal.

Segons ha detallat Salvament Marítim, este dimarts, un mercant anomenat Grande Detroit va albirar la pastera, localitzada a unes 68 milles a l'est de Torrevieja. Després de rebre l'avís, el Centre de Coordinació de Salvament de València va mobilitzar la Salvamar Leo, que va embarcar un total de 14 persones migrants, concretament 12 hòmens, una dona i un xiquet que van traslladar al port de Torrevieja.

Pel que fa a l'altra pastera, diumenge passat a la vesprada deu persones d'origen algerià, entre les quals hi havia sis hòmens i una dona majors d'edat i tres menors, arribaren a Santa Pola i, pel que sembla, alguns presentaven talls a les cames.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem dels Estats Units anul·la l'ordre de Trump que limitava la ciutadania per naixement]]> El Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat este dimarts il·legal l'ordre executiva del president, Donald Trump, que pretenia restringir la ciutadania automàtica dels xiquets nascuts al país de pares en situació administrativa irregular o amb visats temporals. La decisió considera que este dret està emparat per la Constitució nord-americana.

La resolució, adoptada per cinc vots a favor i quatre en contra, reafirma la interpretació vigent des de fa més de 150 anys sobre la clàusula de ciutadania de la Catorzena esmena. El tribunal sosté que els menors nascuts als Estats Units de pares presents de manera il·legal o temporal estan sotmesos a la jurisdicció del país i, per tant, són ciutadans des del moment del naixement.

El Suprem recorda que només hi ha excepcions molt concretes a este principi, com ara els fills de funcionaris diplomàtics estrangers. La sentència conclou que qualsevol persona nascuda als Estats Units i sotmesa a les seues lleis entra dins de l'àmbit de la ciutadania per naixement.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem estudia paralitzar el procés de regularització de migrants per si xoca amb el dret comunitari]]> El Tribunal Suprem estudia paralitzar el procés de regularització extraordinària de migrants implementat a Espanya i portar-lo al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per si entrara en conflicte amb el dret comunitari. Així ho ha acordat l'alt tribunal en dos resolucions que ha dictat en la tramitació dels recursos interposats per la Comunitat Valenciana i Aragó contra determinats aspectes del reial decret aprovat pel govern espanyol el 14 d'abril per a regularitzar estrangers.

En estes resolucions el Suprem trasllada a les parts perquè en el termini de cinc dies expressen el seu parer sobre la procedència de formular davant del TJUE "una qüestió prejudicial interpretativa en relació amb una sèrie d'extrems del reial decret que si és el cas podrien entrar en conflicte amb el dret de la UE". Estes providències les ha dictades el tribunal abans de resoldre sobre les mesures cautelars sol·licitades per les comunitats autònomes esmentades contra el procés de regularització, que acaba este dimarts amb un balanç de més d'un milió de sol·licituds presentades.

Davant la possibilitat de pronunciar-se, la Generalitat ha presentat este dimarts les seues al·legacions davant el Suprem. Argumenten que el Reial decret 316/2026 "no és una mera reforma tècnica d'estrangeria, sinó una regularització extraordinària i massiva de persones en situació irregular, aprovada per via reglamentària i amb efectes potencials sobre centenars de milers de persones".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El procés extraordinari de regularització de persones migrants acaba este dimarts amb més d'1,2 milions de sol·licituds]]> El termini de presentació de sol·licituds per a la regularització extraordinària de persones migrants conclou este dimarts 30 de juny, després de més de dos mesos des que l'executiu va impulsar el procés i amb la pressió d'entitats i col·lectius per a ampliar el termini. Segons han confirmat fonts governamentals, a l’espera de les pròximes hores, s'han registrat 1,2 milions de sol·licituds. En un principi, va preveure que més de 500.000 persones es beneficiarien d'este mecanisme.

El procediment de regularització va dirigit a totes les persones migrants que viuen a Espanya des d'abans del passat 1 de gener sense permís de residència i treball, sempre que no tinguen antecedents penals. El període per a formalitzar la sol·licitud d'esta mesura, dirigida també als qui sol·licitaren asil abans del passat 1 de gener, començà el 16 d'abril per la via telemàtica i, quatre dies després, en format presencial a través de més de 400 punts habilitats entre oficines d'Estrangeria, de la Seguretat Social i de Correus.

Precisament este dimarts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que destinaran en un any un total de 505 milions d'euros al Pla d'Integració i Ciutadania —dirigit a la integració de les persones migrants—, i crearan una Agència Estatal de Mobilitat Humana que reunirà funcions i recursos ara “dispersos” per a una gestió “molt més senzilla, coordinada i eficaç”. “”No hi ha integració possible sense regularitat", ha subratllat, en l'acte de presentació del Pla d'Integració i Ciutadania.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol fixa en 1.903 els menors migrants que ha d'acollir la Comunitat Valenciana]]> La Comunitat Valenciana hauria de disposar de 1.903 places per a l'acollida de menors migrants no acompanyats, segons el reial decret aprovat este dilluns pel govern espanyol, que actualitza la capacitat ordinària dels sistemes de protecció de totes les comunitats autònomes en funció de la població.

L'executiu considera que esta actualització és un pas clau per a consolidar el model de redistribució dels menors migrants després d'un any en vigor. El sistema es va posar en marxa amb la reforma de la llei d'estrangeria aprovada el març de l'any passat per a alleujar la pressió sobre els territoris d'arribada, especialment les Canàries, Ceuta i Melilla.

Segons les dades facilitades pel Ministeri de Joventut i Infància, Andalusia és el territori que hauria de tindre una major capacitat d'acollida, amb 3.009 places, seguida de Catalunya, amb 2.829; la Comunitat de Madrid, amb 2.471, i la Comunitat Valenciana, amb 1.903. A partir d'ací, la resta d'autonomies se situen per davall del miler de places.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El procés de regularització de migrants encara la recta final amb vora 900.000 peticions presentades]]> El procés de regularització extraordinària de migrants entra en la recta final. En una setmana, dimarts que ve, s’esgotarà el termini perquè les persones d’origen estranger que residisquen a Espanya puguen regularitzar la seua situació administrativa. Des que es va obrir el termini a mitjan abril i segons les xifres del Ministeri de Migracions, s’han presentat 900.000 peticions.

De totes estes sol·licituds, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) estima que s’han admés a tràmit “unes 300.000”, la qual cosa suposaria, segons els càlculs d’esta entitat, el 30% del total de les presentades. Les estimacions del govern espanyol són que puguen acollir-se a este procés de regularització mig milió de persones estrangeres.

Des del govern espanyol assenyalen que, les 900.000 sol·licituds de regularització presentades encara s’han de filtrar. En este sentit, recordaven que, com ja va passar en la dana que va arrasar diverses comarques valencianes l’octubre del 2024, "poden existir duplicitats i factors que influïsquen provisionalment en les dades inicials".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una llar lluny de la guerra: el centre de Mislata acull refugiats mentre reconstruïxen la seua vida]]> Els rellotges penjats a les parets, amb els diferents usos horaris dels cinc continents, donen una idea de la diversitat que conviu al Centre d'Acollida i Protecció Internacional de Mislata. Les instal·lacions donen refugi a persones procedents de fins a dèsset països, moltes de les quals han hagut de fugir de la guerra.

Històries que ressonen especialment en dies com este dissabte, 20 de juny, Dia Mundial dels Refugiats. "Soc del Sudan. Vaig arribar ací fa un any i huit mesos", explica un dels residents. Un altre, procedent de Síria, relata: "Vaig vindre ací en vaixell".

Per por de possibles represàlies, preferixen no revelar la identitat, però accedixen a posar-se davant de la càmera per a mostrar l'agraïment per l'acollida rebuda. "Estic molt feliç ací, a Espanya, perquè hi ha protecció internacional per als refugiats i una ajuda molt bona", assegura un d'ells. Un altre conta que ja ha completat quatre mesos de classes de castellà i que ara el seu objectiu és trobar faena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Del buit administratiu a una oportunitat: les regularitzacions extraordinàries avancen amb comptagotes]]> Anuar és marroquí i va arribar a Espanya fa sis anys i en porta quatre a València. Actualment viu al centre d'acollida San Esteban, un recurs de Càritas per a persones sense llar. Des que li van denegar la sol·licitud d'asil, ha viscut en una situació d'incertesa, sense poder treballar i amb la por constant d'una possible expulsió.

Ara, però, la seua sol·licitud de regularització extraordinària ha sigut admesa a tràmit. "Pensava que no l'admetrien perquè creia que només acceptarien un nombre limitat de persones, però gràcies a Déu la meua sí que ha sigut admesa", explica Anuar.

El seu és, de moment, un dels casos afortunats. A falta de conéixer les xifres definitives una vegada vença el termini de presentació de sol·licituds, les entitats socials asseguren que les admissions a tràmit arriben amb comptagotes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern ha rebut 900.000 sol·licituds de regularització de migrants, a quinze dies d'acabar el procés]]> El govern ja ha rebut 900.000 sol·licituds d'estrangers que volen regularitzar la situació a Espanya a dos setmanes que acabe el termini per a presentar les peticions. Segons ha avançat el diari El País i han confirmat a EFE des del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, es tracta d'una xifra rècord de sol·licituds, en superar les peticions registrades en processos de regularització anteriors. D'estes 900.000 sol·licituds, s'han admés a tràmit uns 360.000 expedients a quinze dies que finalitze el termini el 30 de juny.

Des del ministeri criden a la calma i a completar les sol·licituds. "Que ningú es quede fora" és l'objectiu compartit estes setmanes per les ONG que acompanyen els sol·licitants, el moviment migrant que va impulsar la iniciativa des dels carrers, advocats especialitzats i el mateix executiu, segons han traslladat totes les parts.

El ministeri va recordar a l'inici del procés que les regularitzacions extraordinàries són “una pràctica consolidada de gestió migratòria” que han impulsat governs de dretes i esquerres. En esta línia, recordaren que tant el PP (el 2000 i 2001), com el PSOE (1986, 1991, 1996 i 2005) les han impulsades, i afegiren que és un mecanisme que també han aplicat diversos països de la Unió Europea, entre ells Itàlia (2020) i Portugal (2021).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els suïssos tomben a les urnes la proposta per a restringir la immigració]]> La ciutadania suïssa ha rebutjat este diumenge en referèndum una iniciativa que plantejava limitar el creixement demogràfic del país a través de noves restriccions a la immigració i al dret d’asil. Segons els resultats preliminars, un 55% dels votants s’ha oposat a la proposta, impulsada en solitari per la Unió Democràtica de Centre (UDC), principal partit de la dreta populista suïssa.

La iniciativa, sota el lema “No a una Suïssa de deu milions”, proposava activar mesures per a frenar l’augment de població si el país arribava als 9,5 milions d’habitants abans de 2050. L’objectiu declarat era evitar que la població superara els deu milions de persones a mitjan segle, però el debat s’ha centrat principalment en la immigració i en la possible limitació de l’arribada de ciutadans procedents de la Unió Europea.

Suïssa ha experimentat un dels creixements demogràfics més ràpids de l’Europa occidental. La població ha passat de 7,3 milions d’habitants el 2002 a més de 9,1 milions el 2026, un augment pròxim al 25%. Segons les dades oficials, prop del 80% d’este increment es deu a la immigració neta, mentre que la taxa de fertilitat se situa al voltant d’1,3 fills per dona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dènou detinguts pels disturbis a Belfast i altres localitats d'Irlanda del Nord]]> La policia d'Irlanda del Nord ha detingut dènou persones, entre elles un menor de 16 anys, pels disturbis registrats esta setmana a Belfast i altres localitats, segons ha informat este divendres el subcomissari Ryan Henderson. Els aldarulls, protagonitzats per centenars de jóvens vestits de negre i amb la cara tapada, han deixat també dotze agents de policia ferits.

Les detencions s'han produït després de les protestes violentes desencadenades per la difusió de les imatges de l'agressió que va patir un home dilluns passat. Hadi Alodid, un refugiat sudanés de 30 anys, va apunyalar la víctima i va intentar degollar-lo, ara es recupera de les ferides, encara que ha perdut un ull.

Segons Henderson, la nit de dijous va ser "molt més tranquil·la" que les dos anteriors, després dels desordres més greus viscuts a Irlanda del Nord en molts anys.

Continua llegint-ho en el web

]]>