<![CDATA[À Punt - Trump]]> 10 <![CDATA[À Punt - Trump]]> <![CDATA[Donald Trump advertix que Iran “ja no es riurà més” dels Estats Units i qualifica “d'inacceptable” la resposta iraniana a la proposta de pau]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este diumenge que l'Iran “ja no es riurà més” del seu país en un missatge publicat en Truth Social, coincidint amb les informacions sobre la resposta iraniana a l’última proposta de pau presentada per Washington. Trump considera “totalment inacceptable” la resposta de l’Iran a la proposta de pau dels Estats Units

Trump ha afirmat que durant “47 anys” l’Iran ha estat “colpejant” els Estats Units, acusant Teheran de matar ciutadans nord-americans amb bombes, reprimir protestes i “aniquilar 42.000 manifestants innocents i desarmats”. El mandatari republicà ha conclòs el missatge advertint que “ja no riuran més”.

El president nord-americà ha aprofitat també la publicació per a carregar contra els expresidents demòcrates Barack Obama i Joe Biden. Sobre Obama, ha afirmat que va donar a l’Iran “una nova vida” mitjançant aportacions econòmiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marco Rubio viatja a Roma per a reconduir la relació amb el papa Lleó XIV i Giorgia Meloni]]> El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, arriba este dijous a Roma amb l'objectiu de reencarrilar la relació amb el papa Lleó XIV i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, després de les dures crítiques de Donald Trump. Rubio, de confessió catòlica, es desplaçarà al Vaticà per a tindre una audiència amb el pontífex, mentre que divendres el rebrà Meloni abans de tornar a Washington.

Lleó XIV, primer papa estatunidenc de la història i que ja abans de l'elecció, ara fa un any, havia criticat les polítiques migratòries de Trump, ha mantingut un desacord a distància amb el mandatari republicà, esta vegada a compte de la guerra a l'Iran. El 7 d'abril, el papa va qualificar d'"inacceptable" l'amenaça del president estatunidenc d'acabar amb "tota una civilització" en la seua guerra contra l'Iran, a la qual cosa el mandatari va respondre anomenant-lo "fluix" i "pèssim en política exterior".

El republicà va compartir, a més, en les seues xarxes socials una imatge generada amb intel·ligència artificial en què es representava a si mateix com a Jesucrist, cosa que va indignar part de la comunitat catòlica. Una setmana després, Lleó XIV va donar per tancada la qüestió assegurant que no tem l'administració Trump ni té interés a debatre amb el mandatari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA maten dos persones en un nou atac a una embarcació al Carib que acusen de narcotràfic]]> Les Forces Armades dels Estats Units han atacat una nova embarcació al Carib sota l'acusació de transportar droga i han matat dos presumptes "narcoterroristes", segons han informat en un missatge en la xarxa social X.

D'acord amb la "intel·ligència militar" dels EUA, l'embarcació "transitava per rutes conegudes de tràfic de drogues al Carib" i participava suposadament en operacions del narcotràfic.

L'administració del president Donald Trump defén el dret a detindre el flux de drogues cap al país, raó per la qual des d'agost del 2025 han desplegat operatius militars a la zona del Carib, que després van estendre al Pacífic, i així han assassinat un centenar de persones en aigües internacionals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran advertix que atacarà els vaixells que intenten travessar per Ormuz en plena operació de rescat dels Estats Units]]> La tensió continua ancorada a l'estret d'Ormuz, el pas marítim estratègic del golf Pèrsic per on circula vora el 20% del subministrament de petroli mundial. La guerra entre els Estats Units i l'Iran no desescala i les negociacions no avancen, mentre que el president estatunidenc, Donald Trump, ha activat una nova operació batejada com a projecte Llibertat per a donar suport a les embarcacions atrapades en esta via comercial, controlada i clausurada pel règim aiatol·là. La Casa Blanca preveu mobilitzar més d'un centenar d'aeronaus, destructors, drons i 15.000 militars.

En les últimes hores, han atacat almenys dos naus. L'Iran ha advertit que qualsevol “interferència” dels Estats Units en este enclavament clau serà considerada com una violació de l'alto el foc, segons va assegurar diumenge un alt funcionari. I este dilluns, l'exèrcit iranià ha avisat que qualsevol vaixell, inclosos els estatunidencs, que tracten de travessar l'estret d'Ormuz seran atacats. Estes amenaces arriben poques hores després de l'operatiu anunciat per Trump: “Advertim que qualsevol força armada estrangera, especialment l'agressiu exèrcit estatunidenc, serà blanc dels nostres atacs si intenta acostar-se o entrar a l'estret d'Ormuz”, ha declarat el comandant del comandament unificat d'operacions Khatam al-Anbiya, el general de divisió Ali Abdollahi.

El militar ha exigit “a tots els vaixells comercials i petroliers que s'abstinguen de qualsevol intent de transitar sense coordinació amb les forces armades desplegades en l'estret d'Ormuz, perquè la seua seguretat no es veja compromesa”. Ha dit, a més, que les accions estatunidenques per a “alterar la situació actual no tindran un altre resultat que complicar encara més l'escenari i posar en risc la seguretat de les embarcacions en esta zona”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça amb noves retirades de tropes dels EUA a Europa i pressiona els aliats de l’OTAN]]> Els Estats Units mantenen actualment uns 68.000 soldats desplegats de manera permanent a Europa, repartits en díhuit països, amb Alemanya com a principal base d’operacions. A molta distància se situen Itàlia i el Regne Unit, mentre que a Espanya hi ha uns 3.800 militars, distribuïts entre les bases de Rota i Morón de la Frontera.

El president nord-americà, Donald Trump, ha redoblat la pressió sobre els seus aliats europeus i ha anunciat noves retirades de tropes, més enllà dels 5.000 efectius que ja havia previst retirar d’Alemanya. La decisió s’emmarca en un clima de creixent tensió amb els socis de l’OTAN, als quals retrau no haver-lo acompanyat en conflictes com el de l’Iran.

Segons els experts, el moviment evidencia un canvi d’estratègia dels Estats Units i un distanciament progressiu de l’Aliança Atlàntica. El professor de Relacions Internacionals de la UFV, Víctor Cortizo, assegura a À Punt que Trump manté “un camí de confrontació” i apunta a un escenari de desencantament més que no d’una ruptura total amb l’OTAN.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump afirma que els Estats Units “prendran el control” de Cuba “quasi immediatament”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que el seu país “prendrà el control” de Cuba “quasi immediatament” una vegada acabe el que ha qualificat com el “treball” a l’Iran. Ho ha afirmat durant una intervenció en un sopar privat del Forum Club a West Palm Beach, a Florida, davant de dirigents polítics i empresarials.

En el mateix discurs, Trump ha plantejat la possibilitat d’enviar el portaavions USS Abraham Lincoln al Carib i situar-lo prop de la costa cubana. Segons va afirmar, des d’allí els ciutadans de l’illa dirien “Moltes gràcies, ens rendim”, en una escenificació que ha generat controvèrsia pel to i pel contingut.

Les declaracions arriben en un context d’enduriment de la política nord-americana cap a Cuba. L’administració Trump ha anunciat noves sancions que afecten sectors clau de l’economia de l’illa, com l’energia, la defensa, la mineria i els servicis financers. L’orde executiva establix el bloqueig total d’actius als Estats Units per a persones o empreses que operen en estos àmbits o mantinguen relacions amb el govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia aranzels del 25% a la importació de cotxes i camions europeus]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acusat este divendres la Unió Europea (UE) d'incomplir el pacte comercial negociat amb Washington i ha anunciat que, com a conseqüència, elevarà al 25% l'aranzel als cotxes i camions fabricats pel bloc comunitari. "Em complau anunciar que, atés que la UE no està complint amb el nostre acord comercial, que va ser plenament pactat, la setmana que ve augmentaré els aranzels aplicats a la UE sobre els automòbils i camions que ingressen als Estats Units. L'aranzel s'elevarà al 25%", ha escrit en la xarxa Truth Social.

Trump ha insistit que "queda plenament entés i acordat que, si fabriquen els automòbils i camions en plantes situades als Estats Units, no s'aplicarà cap aranzel". "Actualment, hi ha moltes plantes d'automòbils i camions en construcció, amb una inversió superior als 100.000 milions de dòlars; una xifra rècord en la història de la fabricació de vehicles. Estes plantes, dotades de treballadors estatunidencs, obriran les portes molt prompte", ha agregat.

El mandatari estatunidenc ha celebrat que "no s'havia vist mai res igual al que està succeint hui als Estats Units!", en referència als compromisos d'inversió dels països amb els quals Washington ha tancat acords comercials per a aconseguir una rebaixa dels anomenats aranzels "recíprocs" que ha imposat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump torna a amenaçar Espanya i Itàlia de retirar les tropes per no ajudar-lo amb la guerra contra l'Iran]]> El president dels Estats Units (EUA), Donald Trump, ha tornat a amenaçar este dijous Espanya, Itàlia i Alemanya de retirar les tropes nord-americanes que manté desplegades en estos dos països per no ajudar-lo en la guerra contra l'Iran. L'advertència ha arribat just després de fer el mateix amb Alemanya, on també ha dit que es planteja reduir la presència militar per les crítiques que han fet els socis europeus a l'ofensiva conjunta que va llançar contra la república islàmica el passat 28 de febrer, en un atac coordinat amb Israel. El govern espanyol ha manifestat estar tranquil davant d'esta amenaça.

"Probablement", ha contestat —segons informa l'agència Reuters— quan els periodistes li han preguntat si consideraria retirar els soldats estatunidencs de les bases d'Itàlia i Espanya, l'endemà d'amenaçar el canceller alemany, Friedrich Merz. "Sí, probablement. Per què no hauria de fer-ho? Itàlia no ens ha servit de cap ajuda i Espanya ha sigut horrible, absolutament horrible", ha dit el republicà, que també ha retret que quan els EUA han necessitat els socis europeus "ells no han estat ací". "Hem de recordar això", ha insistit.

Trump, que ha mostrat en nombroses ocasions el seu malestar amb l'OTAN per no col·laborar amb els EUA en la guerra contra l'Iran, va anunciar dimecres que el seu govern "està estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya", decisió que ara valora ampliar a altres països de l'Aliança Atlàntica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carles III fa una crida a la reconciliació entre el Regne Unit i els Estats Units]]> El rei Carles III ha fet una crida a la reconciliació entre el Regne Unit i els Estats Units, i ha defés l'OTAN i l'ajuda a Ucraïna, en un discurs històric a Washington. El monarca ha conjurat amb humor britànic els riscos de trobar-se amb Donald Trump, molt crític amb el govern britànic per no haver-lo ajudat en la guerra a l'Iran.

Que el Congrés dels Estats Units reba així Carles III diu molt de la importància de l'anomenada “relació transatlàntica”. I no només perquè el monarca representa el país que els tenia sotmesos com a colònia fins fa 250 anys, un fet que el visitant ha recordat en el seu discurs fent servir l'humor britànic, amb què ha anat esguitant la vetlada.

Carles III també ha reivindicat l'ajuda a Ucraïna i l'OTAN i la necessitat de protegir el patrimoni natural. I, així i tot, ha seduït republicans, demòcrates i Donald Trump, que ha confessat tindre cels pel discurs, abans de rebre'l al sopar de gala.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'atacant de Trump és acusat d'intentar assassinar el president, delicte que pot comportar cadena perpètua]]> El sospitós d'haver intentat assassinar el president dels Estats Units, Donald Trump, durant el sopar de corresponsals de la Casa Blanca dissabte passat ha comparegut este dilluns per primera vegada davant d'un tribunal federal per a la lectura de les acusacions. Identificat com Cole Allen, un enginyer mecànic i professor de 31 anys resident a Califòrnia, se li imputen tres càrrecs federals —dos delictes relacionats amb l'ús d'armes de foc i un altre per intent de magnicidi—, els quals podrien comportar pena de cadena perpètua.

L'audiència ha durat menys de mitja hora i ha estat presidida pel jutge Matthew J. Sharbaugh, que ha ordenat a l'acusat comparéixer novament el 30 d'abril per a analitzar si l'alliberen sota fiança o continua detingut durant els procediments judicials. Allen s'ha presentat davant de la cort vestit amb una granota de color blau neó, flanquejat per l'equip de defensa, que ha insistit que el jove no té antecedents penals. Amb semblant calmat, l'acusat ha assentit a les asseveracions del tribunal i ha contestat amb rapidesa i en veu baixa a les preguntes del magistrat.

Segons sembla, Allen va viatjar dissabte des de Los Angeles a Washington amb tren i l'interceptaren a l'hotel Hilton. Allà, Trump, la primera dama, Melania Trump, i diversos membres del govern estatunidenc participaven en el sopar anual de l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca (WHCA). Tant el mandatari com l'esposa i gran part dels membres que estaven en la gala van haver de ser evacuats després de sentir-se diversos trets als voltants del saló on se celebrava el tradicional esdeveniment, el primer d'esta classe al qual assistia el republicà com a inquilí de la Casa Blanca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’FBI investiga fallades de seguretat en l’intent d’assassinat de Trump]]> L’FBI ha obert una investigació per a aclarir les possibles errades en el dispositiu de seguretat durant l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, Donald Trump, en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca. L’atacant va aconseguir accedir a l’esdeveniment i efectuar tirs abans de ser reduït, en un incident que ha encés les alarmes sobre la protecció del cap d’estat en actes públics.

L’incident coincidix amb l’inici d’una visita oficial als Estats Units del rei d’Anglaterra i la seua esposa, que s’està desenvolupant sota un ampli dispositiu de seguretat reforçat arran dels fets. Mentrestant, les autoritats continuen analitzant com va ser possible que l’atacant accedira armat a un dels esdeveniments més vigilats del calendari polític nord-americà.

El sospitós és Cole Allen, un home de 31 anys resident a Califòrnia, vinculat al món tecnològic com a programador de videojocs i amb formació en enginyeria mecànica. Segons testimonis del seu entorn, era una persona reservada, amb bon nivell acadèmic i implicada en la seua comunitat, especialment en l’àmbit religiós. Fins i tot havia estat reconegut recentment en el centre on treballava i havia participat en projectes tecnològics amb finalitats socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres intents d’atemptat contra Trump en dos anys]]> L’últim episodi de tiroteig a Trump en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca reobri el debat sobre la seguretat del president nord-americà. Un home californià de 31 anys ha disparat una escopeta contra un agent del Servici Secret en un punt de control a l'hotel Washington Hilton, abans de reduir-lo i detindre'l.

És el tercer intent d’atac al president nord-americà en dos anys, després del tiroteig de Pensilvània en juliol del 2024 i d'un atemptat frustrat a Florida en setembre del 2024.

El cas més greu va ser el 13 de juliol del 2024, durant un míting a Butler, a Pensilvània, quan un atacant, Thomas Matthew Crooks, va obrir foc contra l’escenari. Trump va resultar ferit lleu a l’orella, però l’atac va causar la mort d’un assistent, un bomber assistent anomenat Corey Comperatore, en rebre un dels trets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA volen restablir l'escamot d'afusellament per a aplicar la pena de mort]]> El Departament de Justícia dels Estats Units planeja restablir l'escamot d'afusellament com a mètode per a executar els reus en el corredor de la mort, com a part d'un grup de mesures per a "enfortir" la pena capital a escala federal. La proposta s'inclou en noves directives que busquen buidar "el camí per a dur a terme les execucions" quan els reus esgoten els recursos d'apel·lació, en compliment d'una orde firmada pel president Donald Trump.

Entre estes mesures s'inclou "la readopció del protocol d'injecció letal utilitzat durant la primera administració Trump, l'ampliació d'este protocol per a incloure mètodes d'execució addicionals, com ara l'escamot d'afusellament, i l'agilització dels processos interns per a accelerar els casos relacionats amb la pena de mort". Este enduriment de la resposta punitiva dels EUA la considera "fonamental" per a dissuadir els crims més atroços, fer justícia a les víctimes i brindar un tancament llargament esperat als seus éssers estimats supervivents", segons ha explicat Justícia en un comunicat.

El fiscal general interí dels EUA, Todd Blanche, considera que el govern de l'expresident Joe Biden "va incomplir el seu deure de protegir el poble estatunidenc en negar-se a perseguir i executar la pena màxima contra els criminals més perillosos, inclosos terroristes, assassins de xiquets i assassins d'agents de l'orde". Blanche ha advertit que ara, el Departament de Justícia "torna a fer complir la llei i a solidaritzar-se amb les víctimes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA planteja suspendre Espanya de l’OTAN per no donar suport a l'ofensiva contra l’Iran]]> El Pentàgon hauria plantejat en un correu intern diverses mesures contra països aliats de l’OTAN que, segons Washington, no han donat suport a les operacions de la guerra contra l'Iran. Entre les opcions figura la possible suspensió d’Espanya de l’Aliança, segons ha avançat l’agència Reuters. En qualsevol cas, el Tractat de l’Aliança Atlàntica no preveu l’expulsió d’estats membres excepte si és a petició pròpia.

El document intern, citat per fonts nord-americanes, recull diferents vies de pressió, com limitar l’accés a càrrecs rellevants dins de l’OTAN o revisar el suport diplomàtic dels Estats Units (EUA) a determinats territoris. El correu també planteja reconsiderar el suport dels EUA a territoris com les illes Malvines en el cas del Regne Unit o altres qüestions territorials.

Segons les fonts, la suspensió d’Espanya tindria un impacte militar limitat, però un fort component simbòlic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La foto de l'any, una instantània sobre la crueltat de la política migratòria de Trump]]> Esta colpidora imatge, Separats per l'ICE, és la foto de l'any del World Press Photo, el concurs de fotografia periodística més prestigiós del món. Carol Guzy, estatunidenca, la va capturar en un jutjat de Nova York. La fam a Gaza i els juís per violència sexual de dones indígenes a Guatemala, han sigut les fotografies finalistes.

L'angúnia, la por i la incertesa en una mirada. La de la filla de Luis, que estira la camiseta de son pare perquè els agents de l'ICE no se l'emporten. Però als passadissos d'este jutjat de Nova York, convertits en punts de deportació amb policia amb passamuntanyes esperen fora de les sales, guanya la força i no les paraules.

La fotoperiodista Carol Guzy documentà este traumàtic instant per al Miami Herald dins d'un reportatge que posava cara a les polítiques migratòries de Trump que destrossen les famílies. Amb 4 premis Pulitzer per treballs a Kosovo, Haití o Colòmbia, Guzy no ha hagut d'eixir de casa per a retratar el terror.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump prorroga l'alto el foc amb l'Iran fins que presente una proposta de pau]]> El conflicte al Pròxim Orient s'enquista i deixa un altre gir de guió, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, haja anunciat este dimarts una treva indefinida amb l'Iran per a donar temps a la negociació amb el règim dels aiatol·làs. Un moviment que evidencia un nou canvi de parer del mandatari, que poc abans havia tancat la porta a prorrogar de cap manera l'alto el foc, que expirava este dimecres, i que arriba enmig del clima d'incertesa i preocupació per la suspensió de la trobada entre les delegacions negociadores al Pakistan.

El mandatari republicà vol donar més marge i temps al diàleg i ha fet per això marxa arrere, segons va proclamar en una publicació en la xarxa Truth Social. El cessament d'hostilitats, ha aclarit, s'estendrà fins que el govern de l'Iran, que a parer seu es troba "greument dividit", presente "una proposta i concloguen les negociacions, siga quin siga el resultat". Trump ha precisat també que ha adoptat esta decisió a petició del Pakistan, que exercix com a mediador en la contesa. Concretament del cap de l'exèrcit, el mariscal Asim Munir, i del primer ministre, Shehbaz Sharif, amb els qui manté molt bona relació des que Washington va mediar l'any passat en el conflicte entre el Pakistan i l'Índia.

L'anunci de la nova pròrroga ha caigut després d'una jornada d'infart, en la qual augmentava la incertesa a mesura que s'acostava el moment de caducitat de la treva vigent des del 6 d'abril, este dimecres. El vicepresident estatunidenc, J. D. Vance, tenia previst viatjar este mateix dimarts a Islamabad, capital del Pakistan, per a una segona ronda de negociacions amb les autoritats iranianes, però va cancel·lar el viatge perquè Teheran no es va comprometre a participar en les converses, cosa que va incrementar encara més el desconcert.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA preparen noves negociacions amb l’Iran al Pakistan mentre Trump amenaça d'escalar el conflicte]]> Segons està previst, la trobada podria ser entre dilluns i dimarts a Islamabad, amb una delegació nord-americana ja de camí encapçalada pel vicepresident J. D. Vance. De moment, però, l’Iran no ha confirmat l'assistència.

La Casa Blanca ha confirmat que Vance participarà en la segona ronda de converses, després d’un primer intent sense acord, i que viatjarà acompanyat de l’enviat especial Steve Witkoff i de Jared Kushner, gendre de Donald Trump, que havien liderat contactes previs amb Teheran.

El president dels Estats Units, Donald Trump, acusa Teheran de violar la treva de quinze dies en vigor després de tornar a tancar l’estret d’Ormuz, i ha advertit que, si no s’arriba a un acord abans de dimecres, escalarà el conflicte. Ha plantejat la cita com “l’última oportunitat per a un acord just i raonable”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump assegura que l’Iran “no pot fer xantatge” als EUA amb el tancament de l’estret d’Ormuz]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat este dissabte que l’Iran “no pot fer xantatge” al seu govern amb l’amenaça d’un nou tancament de l’estret d’Ormuz en un context de tensió creixent entre els dos països.

Durant un acte al Despatx Oval, Trump ha assegurat que els dirigents iranians “volien tornar a tancar l’estret, com han fet durant anys, però no poden fer-nos xantatge”, i ha destacat que Washington manté una “postura ferma” en les converses amb Teheran, que ha qualificat de “molt positives”.

El mandatari també ha apuntat que diversos petroliers es dirigixen cap a Texas i Louisiana, en una aparent referència a l’arribada de cru als Estats Units, tot i que no n'ha oferit més detalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran reimposa un “control estricte” sobre l’estret d’Ormuz i hi restringix el trànsit marítim]]> L’Iran ha anunciat este dissabte que ha tornat a imposar un “control estricte” sobre l’estret d’Ormuz, amb fortes restriccions al trànsit marítim, en resposta al bloqueig que els Estats Units mantenen sobre els seus ports.

El portaveu del quarter general central Khatam al-Anbiya, el tinent coronel Ebrahim Zolfaghari, ha assegurat en un comunicat que “el control de l’estret d’Ormuz ha tornat al seu estat anterior i esta via estratègica es troba sota una gestió i control estrictes per part de les Forces Armades”. Segons ha explicat, la situació implica limitacions en un dels principals corredors energètics del món, per on transita prop del 20% del petroli global.

Zolfaghari ha indicat que, en el marc de les negociacions, Teheran havia permés prèviament un pas “limitat i gestionat” de mercants petroliers i comercials com a “gest de bona fe”, però ha decidit revertir la mesura atesa la continuïtat del bloqueig estatunidenc, que considera un incompliment reiterat. En este sentit, ha advertit que “mentre els Estats Units no restablisquen la plena llibertat de trànsit de les embarcacions des de l’Iran i cap a l’Iran, la situació a l’estret d’Ormuz romandrà sota un control rigorós”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump afirma que ha prohibit a Israel bombardejar el Líban: “Ja n’hi ha prou!”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que Washington ha prohibit a Israel bombardejar el Líban com a part de l’alto el foc de deu dies anunciat este dijous entre els dos països.

En un missatge en la xarxa Truth Social, Trump ha afirmat que “Israel no bombardejarà més el Líban, els Estats Units li ho prohibixen; ja n’hi ha prou!”, en referència a l’acord temporal que busca reduir la tensió a la regió.

Segons ha explicat, la treva és fruit de converses amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president libanés, Joseph Aoun, a qui podria rebre pròximament a la Casa Blanca per a avançar en les negociacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que la guerra amb l'Iran està "a punt d'acabar-se"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este dimarts durant una entrevista amb la cadena Fox News que la guerra amb l'Iran està "a punt d'acabar-se", i ha afirmat també que Teheran està buscant arribar a un acord ràpidament. "Veig la guerra molt a prop d'acabar", ha dit quan la periodista Maria Bartiromo li ha preguntat per què es referia al conflicte en passat.

El mandatari ha insistit que l'Iran busca "desesperadament" un acord i no ha descartat que puga arribar en les següents rondes de negociacions. Durant l'entrevista, que s'emetrà completa este dimecres en un programa matinal, Trump ha repetit tots els arguments habituals per a justificar l'ofensiva llançada conjuntament amb Israel al febrer i que ha batejat com a Fúria Èpica, fonamentalment a causa del programa nuclear iranià. "Si no atacàvem hui, l'Iran tindria armes nuclears i no volem això", ha respost a l'entrevistadora, una frase que ha repetit constantment durant les set setmanes de guerra.

Simultàniament, sembla que Trump ha deixat caure més missatges sobre les seues intencions de cara a la contesa amb l'Iran en altres mitjans. A la cadena estatunidenca ABC li ha dit que no s'està plantejant una extensió de l'alto el foc, que es troba en l'octau dia d'una fràgil treva de dos setmanes. "El president Trump m'ha dit hui que no està pensant a estendre l'alto el foc. No creu que siga necessari", ha escrit en X Jonathan Karl, corresponsal cap a Washington d'ABC, sobre este assumpte. "Crec que presenciaran dos dies increïbles. De veritat ho crec", ha assenyalat el mandatari, citat per Karl. El periodista ha inquirit a continuació si la guerra acabarà amb un acord, després de les negociacions fallides del passat cap de setmana a Islamabad. "Crec que un acord és preferible perquè així podran reconstruir-se. Tenen un règim diferent ara. No importa què passe, hem aniquilat els radicals", ha respost el cap de la Casa Blanca, que de moment no s'ha referit a esta conversa amb el periodista d'ABC.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump arremet contra Lleó XIV: "No vull un papa que critique el president dels Estats Units"]]> El president estatunidenc, Donald Trump, ha atacat este diumenge amb duresa el papa Lleó XIV, de qui ha dit que és "terrible en política exterior". Una nova diatriba del nord-americà en la xarxa Truth Social amb què ha volgut visibilitzar el seu disgust amb les crítiques del pontífex sobre les operacions militars llançades per Washington contra l'Iran i Veneçuela, al marge del dret internacional. Trump ha anomenat a Lleó XIV "feble amb el crim" i l'ha instat a "deixar de complaure l'esquerra radical".

Poc després de publicar l'escrit, ha compartit en les xarxes una imatge generada per intel·ligència artificial en què es representa a si mateix com a Jesucrist. No obstant això, Trump ha eliminat este dilluns del compte la imatge que havia publicat un dia abans en la qual estava representat com a Jesucrist després d'una onada de crítiques per blasfèmia d'associacions i representants catòlics habitualment afins al mandatari.

En un llarg missatge Trump li demana que es "concentre a ser un gran papa, no un polític" perquè "està perjudicant l'Església catòlica". "No vull un papa que pense que està bé que l'Iran tinga una arma nuclear. No vull un papa que considere terrible que els Estats Units haja atacat Veneçuela [...]. I no vull un papa que critique el president dels Estats Units, quan estic fent exactament allò per al qual m'elegiren", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli torna a disparar-se i els mercats obrin en roig pel nou bloqueig d'Ormuz]]> L'eufòria en els mercats financers pels indicis d'entesa entre els Estats Units i l'Iran ha sigut tan efímera que sembla quasi un miratge. Este dilluns, hores després que Washington i Teheran donaren per interrompudes les negociacions per a buscar una solució a la guerra al Pròxim Orient i que l'estatunidenc Donald Trump amenaçara de bloquejar l'estret d'Ormuz, el petroli ha tornat a sobrepassar els 100 dòlars i les borses de tot el món han acusat el colp, obrint la sessió en roig.

El principal selectiu espanyol, l'Ibex-35, cau l'1,2% en l'obertura del dia i ha perdut els 18.000 punts, deixant arrere el fort creixement aconseguit a finals de la setmana passada. Amb esta nova caiguda els guanys acumulats l'any es redueixen al 3,92%.

La intenció (anunciada) de Trump de parar tots els vaixells que intenten travessar l'estret d'Ormuz des d'este dilluns (a partir de les 16:00 h en horari peninsular) ha provocat ja des de la matinada una alça molt forta en el preu del cru. El Brent s'ha disparat un 6,6% fins als 101,52 dòlars, mentre que el petroli de Texas (WTI, per les sigles en anglés), avança un 6,82%, fins als 103,16 dòlars. Paral·lelament, el preu del gas natural per a lliurament a un mes en el mercat TTF de Països Baixos, el de referència a Europa, també s'incrementa un 8,60%, fins als 47,66 euros el megavat hora (MWh).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez demana a la Xina més implicació en la defensa del dret internacional i en el cessament dels conflictes]]> La quarta visita de Pedro Sánchez a la Xina en quatre anys arranca amb una petició del president del govern espanyol cap al gegant asiàtic: que s'implique més en la defensa d'un sistema multilateral estable assentat en el compliment del dret internacional i en el cessament dels conflictes com els de l'Iran, Ucraïna, el Líban, Gaza o Cisjordània. Sánchez ha traslladat este missatge en una intervenció a la Universitat Tsinghua (Pequín), una de les més prestigioses del país asiàtic, en el curs de la qual ha rebut la càtedra honoraria de la Universitat de l'Acadèmia Xinesa de Ciències. Després de reunir-se amb els rectors i davant de 500 estudiants, Sánchez ha subratllat que sense la col·laboració de grans potències com la Xina no es pot aconseguir un sistema multilateral equilibrat: "La Xina fa molt i ho celebrem, però pot fer més exigint com fa que el dret internacional es complisca", ha dit. Un pronunciament precedit del fracàs del cap de setmana de les negociacions per a la fi de la guerra iniciada pels Estats Units contra l'Iran.

El president del govern espanyol, que ha destacat el pes d'una "Europa unida" com a "actor clau en l'estabilitat, en la prosperitat i en la pau del món", ha advertit alhora com a "errònia i, fins i tot, perillosa per immobilista" la lectura que el creixement de les potències emergents "és una pèrdua per a la resta" i que "aprofundir en determinades relacions implica renunciar a unes altres", en referència a la posició dels Estats Units. Al seu juí, en l'actualitat no hi ha un transvasament d'hegemonies, sinó una multiplicació de pols de poder i de prosperitat, la qual cosa considera una gran notícia per al món.

Eixa multipolaritat és la que diu que abraça Espanya des del respecte, el realisme, la responsabilitat i l'esperança, tot i ser conscient que hi ha diferències en certs assumptes sobre els quals potser mai hi estaran d'acord.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El control de l’estret d’Ormuz frena el trànsit marítim i complica les negociacions en el conflicte]]> El control de l’estret d’Ormuz s’ha convertit en un dels principals punts de fricció en les negociacions entre els Estats Units i Israel i l'Iran, junt amb les agressions al Líban, i està afectant de manera directa el trànsit marítim global. Les dades dels webs de seguiment confirmen que molt pocs vaixells travessen actualment este pas estratègic per a l’economia mundial.

Si s’amplia la visió, es detecta un important embós de naus a l’espera de travessar l’estret, que abans del conflicte es mantenia obert. Més de 500 mercants carregats amb petroli, gas i contenidors esperen l’autorització de Teheran per a continuar la ruta.

Els atacs sobre alguns vaixells han sigut suficients per a paralitzar el trànsit. Les imatges d’embarcacions en flames han provocat un augment del cost de les assegurances, fet que ha reduït al mínim el nombre de navilieres disposades a travessar la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Satisfacció i alleujament a la UE per l'alto el foc a l'Iran]]> Els països de la Unió Europea i la resta d'aliats del continent han reaccionat amb satisfacció i alleujament este dimecres després de conéixer-se l'alto el foc de dos setmanes que han pactat els Estats Units i l'Iran, amb mediació del Pakistan, per a reduir l'escalada bèl·lica al Pròxim Orient. Una treva que servirà per a impulsar les negociacions de pau de cara a buscar una resolució definitiva al conflicte i que per ara vincula Teheran a habilitar un "pas segur" perquè els vaixells puguen transitar per l'estret d'Ormuz, una via estratègica per al subministrament mundial de petroli i gas.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha considerat una bona notícia l'acord entre les dos parts, però ha advertit, en referència al president dels Estats Units, Donald Trump, que Espanya no aplaudirà "els qui incendien el món perquè es presenten amb un poal". En un missatge en la xarxa social X ha recalcat que els altos el foc sempre són una bona notícia, sobretot, ha precisat, "si conduïxen a una pau justa i duradora". Però ha subratllat que "l'alleujament momentani no pot fer oblidar el caos, la destrucció i les vides perdudes". Manté així les dures crítiques contra el país nord-americà, que el passat 28 de febrer va iniciar una ofensiva coordinada amb Israel contra l'Iran que el govern espanyol ha considerat en tot moment il·legal. A partir d'ara, ha afirmat Sánchez, "toca diplomàcia, legalitat internacional i pau".

Per la seua banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha qualificat de "desescalada molt necessària" esta treva de dos setmanes, que arriba hores després que Trump amenaçara de destruir la "civilització" iraniana. "Agraïsc al Pakistan la seua labor de mediació. Ara és fonamental que continuen les negociacions per a aconseguir una solució duradora en este conflicte. Continuarem coordinant-nos amb els nostres socis a este efecte".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran pacten una treva de dos setmanes just abans d'expirar l'ultimàtum de Trump]]> In extremis. A penes hora i mitja abans que expirara l'ultimàtum de Donald Trump, que havia amenaçat de destruir per complet la civilització iraniana, sembla que l'escalada en la guerra al Pròxim Orient no augmentarà, almenys per ara. Els Estats Units i l'Iran han acceptat la matinada d'este dimecres —dimarts encara a Washington— una proposta presentada pel Pakistan per a un alto el foc de dos setmanes. Ho ha avançat este dimecres el mateix president estatunidenc en un missatge en la xarxa Truth Social, en què ha dit que els bombardejos sobre el país persa quedaven en suspens a canvi que Teheran òbriga l'estret d'Ormuz. El ministre iranià d'Afers Estrangers, Abbas Araghchi, ha confirmat que pararien els atacs i permetrien el "pas segur" dels vaixells per este corredor marítim que és essencial en el trànsit d'hidrocarburs des del golf Pèrsic cap a la resta del món.

Durant esta treva de dos setmanes l'Iran i els Estats Units negociaran a Islamabad, la capital pakistanesa, per a tractar de tancar un acord de pau que pose fi definitiva al conflicte, iniciat el passat 28 de febrer després d'una onada d'atacs coordinats entre Washington i Tel-Aviv sobre el país islàmic. El punt de partida de les converses serà una proposta de deu punts presentada per Teheran que Trump s'ha mostrat obert a estudiar perquè ho ha definit com "una base sobre la qual es pot negociar". Ha assegurat, en este sentit, que la possibilitat de forjar un acord de pau "definitiu" amb l'Iran es troba en "una etapa molt avançada", vinculat, això sí, a "l'obertura completa, immediata i segura" de l'estret d'Ormuz. També ha insistit que els Estats Units han "complit i superat tots els objectius militars" contra Teheran.

En paral·lel, el Consell Nacional de Seguretat persa ha assegurat que en el pla de deu punts proposat a Washington estipula un "protocol de seguretat" per al pas de l'estret d'Ormuz que garantisca el "control" iranià d'este enclavament estratègic. L'Iran ha reiterat, així mateix, que l'acord de cessament temporal no significa "el final de la guerra" i que esta queda subjecta al fet que els Estats Units accepten les seues propostes. La població iraniana ha celebrat la disposició a negociar de Trump com una victòria diplomàtica del seu país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça l'Iran a hores d'expirar l'ultimàtum: "Esta nit morirà tota una civilització"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, continua elevant la pressió sobre l'Iran quan queden poques hores perquè expire l'ultimàtum que ha donat al país aiatol·là per a acceptar les seues condicions d'un alto el foc per a posar fi al conflicte. "Esta nit morirà tota una civilització, per a no tornar mai. No vull que això succeïsca, però probablement ocorrerà", ha amenaçat en un missatge publicat en la seua xarxa Truth Social, passades les 14:00 h en horari peninsular espanyol.

El republicà havia donat l'Iran fins dimarts a la nit —20:00 h hora local a Washington; 02:00 h a l'Espanya peninsular— per a acatar les seues exigències, entre d'altres, reobrir completament l’estret d’Ormuz, un pas marítim estratègic per on transita una part important del petroli mundial. Ha advertit diverses vegades que si la república islàmica no s'hi doblega, els Estats Units bombardejaran centrals elèctriques i altres infraestructures crítiques iranianes. Dilluns ja va assegurar des de la Casa Blanca que podrien "destruir un país en una nit, i eixa nit podria ser dimarts". L’ultimàtum arriba després de setmanes d’escalada militar amb atacs creuats entre Washington, Israel i Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit als Estats Units que, si complix amb les amenaces, la seua resposta anirà “més enllà de la regió”.

En el nou missatge d'amenaça, el mandatari afirma que ara que han aconseguit "un canvi de règim complet i total, on prevalen ments diferents, més intel·ligents i menys radicalitzades, tal vegada pot succeir una cosa revolucionàriament meravellosa". "Qui sap? Ho descobrirem esta nit, en un dels moments més importants de la llarga i complexa història del món", ha insistit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que tot l’Iran “pot ser aniquilat en una sola nit” i reafirma el seu ultimàtum]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este dilluns que l’Iran “pot ser aniquilat en una sola nit” i ha advertit que això podria ocórrer de manera imminent si no es complix el seu ultimàtum.

En una roda de premsa a la Casa Blanca, Trump ha insistit que l'Iran té fins dimarts a la nit per a reobrir completament l’estret d’Ormuz, un pas marítim estratègic per on transita una part important del petroli mundial.

El mandatari ha advertit que, en cas contrari, els Estats Units bombardejaran centrals elèctriques i altres infraestructures crítiques iranianes. L’ultimàtum arriba després de setmanes d’escalada militar amb atacs creuats entre Washington, Israel i Teheran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Escalada de tensió al Pròxim Orient entre amenaces encreuades i propaganda bèl·lica]]> La situació al Pròxim Orient continua agreujant-se amb un increment de la tensió entre l'Iran, els Estats Units i Israel. Les últimes hores han estat marcades per amenaces encreuades, operacions militars i informacions contradictòries sobre el rescat d’un pilot nord-americà en territori iranià.

En les últimes hores, Donald Trump ha tornat a amenaçar l'Iran: "Dimarts serà el Dia de les Centrals Elèctriques i el Dia dels Ponts —tot en un— a l’Iran. No hi haurà res igual!!! Obriu el maleït estret, cabrons bojos, o acabareu vivint en l’infern: JA HO VOREU! Lloat siga Al·là".

Per la seua part, Teheran ha respost amb duresa l’ultimàtum del president dels Estats Units, que esta setmana ja va exigir un acord imminent recorrent a l’amenaça d’un “infern” en cas contrari. Les autoritats iranianes han advertit que llançaran “atacs devastadors i continuats” contra interessos nord-americans i israelians si hi ha qualsevol agressió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran abat un caça dels Estats Units en el seu territori en plena escalada del conflicte]]> L’Iran ha abatut per primera vegada un avió de combat dels Estats Units en el seu territori des de l’inici de la guerra al Pròxim Orient, segons han informat funcionaris nord-americans i mitjans pròxims a Teheran citats per mitjans dels EUA.

L’avió, un F-15E de la Força Aèria nord-americana, hauria patit un atac al sud de l’Iran, tot i que encara es desconeix la ubicació exacta de l’aparell. Les autoritats dels Estats Units han activat una operació de recerca per a intentar rescatar els dos tripulants. Teheran oferix una recompensa per la captura dels pilots de l’avió nord-americà abatut, segons ha informat la televisió local.

Segons ha informat la cadena CBS News, citant fonts oficials nord-americanes, un dels membres de la tripulació ja ha sigut rescatat per forces dels Estats Units, mentre continua el dispositiu per a localitzar l’altre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump destituïx la fiscal general dels Estats Units, Pam Bondi]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha destituït del càrrec la fiscal general, Pam Bondi, segons ha avançat este dijous Fox News. La cadena televisiva assegura, a més, que el substitut serà el fins ara fiscal general adjunt, Todd Blanche. "Volem molt a Pam i ella passarà a ocupar un nou càrrec —molt necessari i important— en el sector privat, que anunciarem en una data pròxima", ha escrit Trump en la xarxa Truth Social.

Segons Fox News, que havia anticipat la notícia poc abans citant fonts de la Casa Blanca, Trump ha comunicat Bondi que deixava el càrrec a última hora de dimecres. "Pam Bondi és una gran patriota estatunidenca i una amiga lleial, que ha servit fidelment com a fiscal general meua durant l'últim any", afig en el missatge a les xarxes el mandatari republicà, que va afirmar que la lletrada "ha realitzat una tasca extraordinària supervisant una massiva ofensiva contra la delinqüència en tot el nostre país". "El fiscal general adjunt —una ment jurídica summament talentosa i respectada—, Todd Blanche, assumirà el càrrec de fiscal general interí", conclou l'escrit.

Diferents mitjans van començar a especular la vespra amb la possibilitat que la paciència del magnat novaiorqués envers Bondi s'haguera esgotat. Des que a mitjan any passat l'assumpte dels arxius del pederasta Jeffrey Epstein començara a jugar en contra del govern estatunidenc, la fins ara fiscal general va intentar tancar el cas sense èxit aparent. Fins i tot entre les bases trumpistes este continua considerant-se un cas enrevessat i fosc que el president no ha aconseguit aclarir malgrat que el Departament de Justícia, de manera reticent, va acabar fent públics centenars de milers de documents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que l'Iran li ha demanat un alto el foc, una petició que la república islàmica nega]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat este dimecres que l'Iran li ha sol·licitat un alto el foc i ha respost que considerarà eixa possibilitat una vegada que reòbriga l'estret d'Ormuz.  Una petició que la república islàmica nega haver fet, tal com ha avançat l'ambaixada a Espanya en una publicació a les xarxes socials.

"El nou president del règim iranià, molt menys radicalitzat i molt més intel·ligent que els seus predecessors, acaba de demanar un alto el foc als Estats Units d'Amèrica! Ho considerarem quan l'estret d'Ormuz estiga obert i lliure", ha anunciat en la seua plataforma Truth Social, sense especificar a quin líder iranià es referix.

Fins aleshores, ha afegit Trump, els Estats Units seguixen "bombardejant l'Iran fins a l'aniquilació o, com diuen alguns, fins que torne a l'edat de pedra!".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump carrega contra els aliats i els insta a obrir ells l'estret d'Ormuz]]> El president estatunidenc, Donald Trump, ha tornat a carregar este dimarts contra els països que s'han negat a unir-se a l'ofensiva militar contra l'Iran i els ha demanat que actuen amb "coratge" i "prenguen" l'estret d'Ormuz: "El més complicat ja està fet. Aneu pel vostre petroli", ha insistit en un post a Truth Social.

"A tots eixos països que no poden aconseguir combustible d'aviació [...], com el Regne Unit, que s'ha negat a involucrar-se en la decapitació de l'Iran, els faig un suggeriment: primer, compren [petroli] dels Estats Units, en tenim de sobra; i número dos, troben un poc de coratge tardà i vagen a l'estret i PRENGUEN-LO", els ha reclamat el nord-americà este matí en la xarxa social.

Amb estes declaracions, el mandatari republicà suggerix que, després d'iniciar el passat 28 de febrer l'ofensiva militar contra el país persa juntament amb Israel i sense consultar amb els aliats, els Estats Units no tenen intenció urgent de reobrir l'estret d'Ormuz, que Teheran ha tancat a l'important trànsit marítim des del golf Pèrsic, perquè està menys exposat al cru que ve d'eixa regió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran s'enroquen en una guerra que torna a disparar el preu del petroli]]> Els Estats Units i l'Iran s'enroquen en una guerra que dura ja 31 dies i que torna a disparar el preu del petroli. En part, pels dubtes creats pel president de la Casa Blanca, Donald Trump, qui ha assegurat que les negociacions amb Teheran van bé, però alhora ha confessat que li agradaria apropiar-se del petroli iranià.

Un mes d'atacs han deixat clar que l'energia és objectiu i botí en esta guerra. I no només per atacs com el d’este dilluns al matí, quan la refineria de Haifa, per on passa el 64% de petroli que processa Israel, s’ha encés en flames. 

També per les últimes declaracions de Donald Trump: després d'assegurar que les negociacions amb l'Iran van bé i que li han deixat passar vint petroliers, ha confessat en el Financial Times que el que preferix és quedar-se amb el petroli iranià; l'estratègica illa de Kharg és una de les que està en el punt de mira. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units permetran l'arribada d'un petrolier rus a Cuba després de mesos de bloqueig]]> La Guàrdia Costanera dels Estats Units permetrà que un vaixell rus desembarque a Cuba amb més de 700.000 barrils de cru, després de mesos d'un bloqueig que Washington ha imposat a l'arribada de petroli a l'illa, segons ha informat el diari The New York Times. El petrolier està actualment a menys de 24 quilòmetres del país i s'espera que arribe a terra dimarts. Amb bandera russa, l'Anatoly Kolodkin és un petrolier sancionat tant pels Estats Units com per la Unió Europea.

L'arribada de l’embarcació ajudarà a alleujar la crisi energètica que travessa Cuba, aprofundida pel bloqueig energètic que Donald Trump ha imposat a l'illa després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela al gener. Des del diari asseguren que no queda clar per què la Casa Blanca ha decidit permetre el pas del vaixell o si permetrà en el futur altres enviaments de petroli rus a l'illa.

Rússia va assegurar fa ja unes setmanes que estava estudiant enviar cru a Cuba per raons humanitàries, encara que la decisió suposava un desafiament a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump avalua una operació militar per a extraure 450 quilos d'urani de l’Iran]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, estudia ordenar una operació militar a l’Iran per a extraure prop de 450 quilos d’urani enriquit, al mateix temps que planteja prendre el control del petroli iranià. La decisió, encara no presa, podria allargar el conflicte i augmentar el risc de represàlies directes. La intervenció implicaria desplegar forces especials sobre el terreny per a assegurar instal·lacions nuclears i recuperar el material, segons el diari The Wall Street Journal.

Els militars haurien d’operar sota l’amenaça de míssils i drons, a més de revisar possibles trampes explosives. L’urani estaria emmagatzemat en desenes de cilindres, fet que obligaria a transportar-lo en diversos camions i, fins i tot, habilitar un aeròdrom improvisat. Experts advertixen que no seria una operació ràpida i que podria prolongar-se durant dies.

L’Iran reconeix disposar d’uns 440 quilos d’urani enriquit al 60%, prop del nivell necessari per a armes nuclears, encara que nega este objectiu. L’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica denuncia que no pot accedir a instal·lacions clau des del 2019 i situa part del material en complexos com Isfahan o Natanz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitix el cap antiterrorista dels EUA: “L’Iran no representava cap amenaça imminent”]]> El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la dimissió este dimarts davant del president, Donald Trump, en desacord amb la guerra que els Estats Units i Israel tenen contra l'Iran.

En una carta adreçada al president, Kent assegura que no pot “en consciència” donar suport al conflicte i sosté que l’Iran “no representava cap amenaça imminent” per al país. A més, l’exresponsable del centre apunta que la guerra s’ha iniciat per la pressió d’Israel i del seu lobby als Estats Units.

Així, ha acusat alts funcionaris israelians d'haver impulsat "una campanya de desinformació" per a impulsar l'ofensiva contra l'Iran, la "mateixa tàctica que els israelians van usar" per a arrossegar els Estats Units a la "desastrosa guerra de l'Iraq", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuba viu la sexta apagada nacional mentre Trump diu que seria un "honor" per a ell "prendre" el país]]> La greu crisi energètica que viu Cuba, evident des de mitjan 2024, i el bloqueig petrolier a què l'ha sotmesa els Estats Units han portat l'illa a viure la sexta apagada total en a penes any i mig. Més de nou milions de persones s'han quedat a les fosques, sense electricitat, telèfon ni internet este dilluns, per causes que encara s'investiguen.

El director general d'Electricitat del Ministeri d'Energia i Mines (Minem), Lázaro Guerra, ha explicat a la televisió estatal que continua el procés "pas a pas" de recuperació del servici amb la creació de microsistemes per a generar energia en xicotetes àrees que s'interconnecten. Guerra ha explicat que intenten aclarir els motius d'esta nova "desconnexió total" en l'illa i per a això s'estan "analitzant tots els paràmetres del sistema". "Fins al moment tots estan bé", ha afegit, per a recordar que "no s'han reportat afectacions en les unitats generadores que estaven en servici en el moment de la fallada".

La companyia estatal Unión Eléctrica (UNE), dependent del Minem, ha informat que ja compten amb microsistemes activats en àrees de les províncies occidentals Pinar del Río, l'Havana, Matanzas, les centrals Vila Clara i Sancti Spíritus i les orientals Las Tunas, Granma i Holguín. Eixos emplaçaments de generació interconnectats servixen una càrrega determinada i es creen per a dur l'electricitat a centres vitals (hospitals, centres de comunicació i d'elaboració d'aliments), ha apuntat el gestor energètic. En un dels últims informes, l'UNE reporta que a l'Havana tenen servici elèctric actualment 42.372 clients, el 4,9% a la capital. A més, ha advertit que el restabliment de l'energia es farà de "forma gradual en la mesura que les condicions del SEN [Sistema Energètic Nacional] ho permeten".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Oscars afronten una gala marcada per la tensió política i internacional sota l’ombra de Trump]]> La 98a edició dels Premis Oscar se celebrarà este diumenge al Dolby Theatre de Los Angeles marcada per un context de forta tensió internacional i polarització política als Estats Units. L’Acadèmia manté el format habitual i la cerimònia es retransmetrà en directe per ABC, però l’ambient previ està condicionat per la guerra amb l’Iran, el debat migratori i la pressió perquè Hollywood torne a fer del seu gran aparador un espai de posicionament públic.

Després d’uns Globus d’Or més continguts, a Hollywood hi ha expectatives que els Oscars recuperen un perfil més reivindicatiu. En els últims mesos, part del sector s’ha visibilitzat a les catifes roges amb pins com “ICE Out”, contra les deportacions massives impulsades per l’administració Trump, i també amb els distintius rojos d’Artists4Ceasefire, en suport a un alto el foc a Palestina i a l’arribada d’ajuda humanitària. Eixa pressió individual sobre els artistes conviu amb una prudència institucional que sol buscar evitar represàlies o confrontacions directes.

La tensió també s’ha traduït en un reforç del dispositiu de seguretat als voltants del teatre. Reuters ha informat que l’FBI va advertir el mes passat les forces de seguretat de la possibilitat que l’Iran intentara respondre a eventuals atacs dels Estats Units amb drons llançats des d’embarcacions contra objectius a Califòrnia. Tot i això, tant el governador Gavin Newsom com l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, han assegurat que no consten amenaces imminents ni cap risc específic o creïble contra la ciutat. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va negar després que existira una amenaça real contra territori nord-americà.

Continua llegint-ho en el web

]]>