El mandatari va publicar quatre vegades el vídeoselfi de set segons compartit per Ferran en les seues xarxes, dos d'elles citant publicacions.

La Casa Blanca ja va reaccionar la setmana passada a la indumentària del futbolista valencià, que adapta l'icònic lema polític de Trump, "Make America Great Again" (Fer gran els EUA de nou o MAGA per les seues sigles en anglés) popularitzat en les seues campanyes electorals i que sol aparéixer en les característiques gorres roges.

Continua llegint-ho en el web

El passat mes de juny, Melià ja va comunicar la decisió de deixar de gestionar 15 dels hotels amb els quals operava a Cuba, però esta setmana ha ampliat la decisió a tota la seua xarxa. Esta decisió és conseqüència de les "notables dificultats de caràcter operatiu, legal, econòmic i financer que, persistentment, han afectat i afecten" a Cuba, després del bloqueig decretat pel president dels Estats Units, Donald Trump, que impossibiliten "de fet i de dret" una "mínima estabilitat operativa", assenyala la companyia.

El cessament d'activitat s'estén a l'ús de marques autoritzades, a l'activitat receptiva de turistes i a la cadena de subministrament local vinculada al proveïment dels establiments. En el seu comunicat, Meliá explica que està avaluant els impactes financers d'esta decisió, inclosa l'eventual revisió del valor en llibres associat a l'operativa a Cuba, que concretarà quan publique els comptes del primer semestre.

Continua llegint-ho en el web

Les d'estos soldats són les primeres baixes mortals de Washington des que es trencà la treva bilateral fa unes dos setmanes. Dimarts, el Pentàgon va confirmar, a més, la mort de la sergent Angel S. Rampersad, de 28 anys, prèviament donada com desapareguda en territori jordà, de manera ja s'eleven a díhuit els uniformats estatunidencs que han perdut la vida des de l'inici de la guerra el 28 de febrer.

Hores abans, Trump havia fet per escrit un altre avís en la xarxa Truth Social, on assegurava que l'exèrcit estatunidenc destruirà instal·lacions estratègiques a Teheran en resposta als atacs iranians contra vaixells a l'estret d'Ormuz. "A partir d'ara, cada vegada que la República Islàmica de l'Iran dispare contra un vaixell a l'estret d'Ormuz, ja siga amb míssils, coets, drons o qualsevol altre dispositiu o arma, els Estats Units bombardejaran i destruiran un pont o una central elèctrica, incloses aquelles instal·lacions situades al costat de la capital, Teheran, o dins d'ella", ha afirmat. El règim islàmic ha respost que això desembocaria en una guerra regional.

Continua llegint-ho en el web

Trump ha pronunciat el seu missatge per a pressionar el Senat a aprovar la reforma electoral impulsada per la Casa Blanca, batejada com a "Salve'm Amèrica", abans que se celebren els comicis legislatius del 3 de novembre, en els quals estarà en joc la majoria republicana del Congrés. El projecte busca endurir els requisits per al registre i la votació en eleccions federals en exigir proves de ciutadania i documents d'identitat amb fotografia, una mesura que, segons els demòcrates, dificultaria l'accés al vot dels sectors més desfavorits.

No és la primera vegada que Trump tracta de modificar el sistema electoral al seu país. Fa un any, el president dels Estats Units, Donald Trump, va dir públicament que pretenia eliminar el vot per correu en el país abans que se celebraren les eleccions legislatives previstes per al 2026, també conegudes com les de mitjan mandat perquè, segons defensa, genera frau massiu.

Continua llegint-ho en el web

“He tingut problemes amb Espanya i continue tenint-ne, però hui s'ha redimit completament” ha manifestat l'inquilí de la Casa Blanca en declaracions als mitjans després del seu pas per Ankara, capital de Turquia, per a participar en la segona jornada de la cimera de l'Aliança Atlàntica (OTAN).

Tot seguit, Trump ha explicat que “Espanya s'ha mostrat molt generosa hui” en “atendre una sol·licitud de nombrosos pagaments” que, ha assenyalat, en cas de no haver-ho fet, “ni tan sols” hauria “parlat amb ells”. “S’han portat molt malament, al meu entendre. Però hui hi ha hagut una gran unitat en eixa sala, la sala de l'OTAN. La veritat és que ha sigut prou impressionant. Hi ha una part molt positiva en això”, ha destacat.

Continua llegint-ho en el web

En la roda de premsa posterior a la cimera de l'OTAN, a Ankara (Turquia), Sánchez ha explicat que, després de les declaracions de Trump, tots dos van tindre una conversa informal en què van parlar de futbol i del Mundial de Clubs que s'està disputant als Estats Units.

Segons el cap de l'executiu espanyol, esta trobada va tindre lloc després que Trump qualificara Espanya de "causa perduda" i amenaçara d'interrompre el comerç amb el país. Malgrat això, ha subratllat que "en absolut hi ha hagut cap tipus de tensió". "Al contrari, tot han sigut bones paraules i amabilitat", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

Segons el president estatunidenc, cal tallar el tracte "immediatament" perquè Espanya "no té remei, són mala gent". Ha afegit que, encara que hi ha "alguns casos més" de països en l'OTAN amb una actitud que lamenta, Espanya "en particular" figura en el grup dels "hostils". "Guanyen moltíssims diners a la nostra costa, i farem que guanyen molt menys. No vull fer negocis amb ells", ha remarcat.

No és la primera vegada que Trump dedica paraules semblants a Espanya. En 2025, Trump ja va amenaçar d'adoptar “aranzels terribles”, però la mesura no es va consumar perquè les relacions comercials depenen de tot el bloc de la Unió Europea, per això les gestiona la Comissió Europea des de Brussel·les. Les normes diuen que no es pot tallar relacions sols amb un païs comunitari, sinò que comportaria fer-ho amb els Vint-i-set, per això el president nord-americà no pot complir l'ultimàtum.

Continua llegint-ho en el web

La resolució, adoptada per cinc vots a favor i quatre en contra, reafirma la interpretació vigent des de fa més de 150 anys sobre la clàusula de ciutadania de la Catorzena esmena. El tribunal sosté que els menors nascuts als Estats Units de pares presents de manera il·legal o temporal estan sotmesos a la jurisdicció del país i, per tant, són ciutadans des del moment del naixement.

El Suprem recorda que només hi ha excepcions molt concretes a este principi, com ara els fills de funcionaris diplomàtics estrangers. La sentència conclou que qualsevol persona nascuda als Estats Units i sotmesa a les seues lleis entra dins de l'àmbit de la ciutadania per naixement.

Continua llegint-ho en el web

En un comunicat, el ministeri iranià d’Afers Estrangers ha denunciat que els bombardejos contra instal·lacions de vigilància costanera constituïxen “una violació flagrant” de la Carta de les Nacions Unides i de la primera clàusula del memoràndum d’entesa signat per les dos parts per a posar fi al conflicte. A més, ha advertit que la República Islàmica “defendrà amb tots els seus mitjans la sobirania, la seguretat i els interessos nacionals del país”.

Per la seua part, la Guàrdia Revolucionària ha afirmat que la seua armada ha atacat posicions de les forces nord-americanes desplegades prop de l’estret d’Ormuz en resposta als bombardejos. El cos militar també ha acusat Washington d’incomplir el memoràndum firmat el 17 de juny, que havia de permetre la fi de les hostilitats, la reobertura de l’estret i l’inici de negociacions sobre un acord de pau definitiu que incloguera el programa nuclear iranià. A més, ha advertit que qualsevol nova agressió rebrà “una resposta més àmplia”.

Continua llegint-ho en el web

"Ni jo ni Itàlia supliquem mai", ha manifestat la primera ministra italiana en un missatge en les xarxes socials en què ha qualificat "d'invent" les manifestacions del president dels Estats Units. "Em va pregar que em prenguera una foto amb ella! Tenia moltíssimes ganes d'una foto amb mi. No l'hauria acceptada, però em va fer pena!", va afirmar Trump en el curs d'una entrevista amb el canal italià La 7, de què només ha transcendit la transcripció.

"No sé per què el president dels Estats Units es comporta així amb els aliats. A més, no és la primera vegada que ocorre", lamenta Meloni en la rèplica en vídeo. "Lamente que no mostre la mateixa determinació amb els enemics d'Occident, amb els enemics dels Estats Units, amb uns líders amb els quals es mostra molt més complaent", ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

Amb la signatura en remot de l'acord, els dos països enfrontats s'han avançat a la cerimònia oficial en què es preveia fer este pas divendres a Suïssa i que ara no queda clar que tinga lloc. El Ministeri de Relacions de l'Iran ha descartat que tinga cap firma oficial a Zúric ni a Ginebra. Per part dels Estats Units, Trump va sorprendre la passada nit anunciant que el memoràndum ja estava ratificat, després d'assistir a un sopar diplomàtic convidat pel president francés, Emmanuel Macron, a Versalles. "Està signat. [...] El fem a Versalles", s'ha limitat a respondre el mandatari quan els mitjans de comunicació li han preguntat. Després, el seu assessor Dan Scavino ha compartit en X un vídeo que mostra Trump mentre signa el memoràndum i li l'entrega al secretari d'Estat, Marco Rubio.

El pacte, de catorze punts i tancat després de mesos de negociacions amb la intermediació del Pakistan, posa fi a la guerra que va començar el 28 de febrer amb l'ofensiva conjunta estatunidenca i israeliana contra el país persa. També ordena "l'acabament immediat i permanent de les operacions militars en tots els fronts", inclòs el Líban. Des d'ara, les dos parts disposen de seixanta dies per a negociar un acord definitiu sobre el programa nuclear iranià i l'alçament de sancions. Durant eixe horitzó temporal, l'Iran garantirà el lliure trànsit per l'estret d'Ormuz, mentre que els Estats Units alçaran en trenta dies el bloqueig naval contra ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

"El text [de l'acord] no és definitiu. És un memoràndum d'enteniment. I si no m'agrada, tornarem a llançar bombes just enmig dels seus caps. Si no m'agrada, si no es comporten, tornarem a bombardejar, d'acord? Perquè no s'han comportat durant 47 anys", ha dit a l'inici d'una reunió bilateral amb el mandatari egipci, Abdel Fattah al-Sisi.

La trobada ha tingut lloc al marge de la cimera del G7 a la localitat francesa d'Évian, que començà dilluns i es clausura dimecres, i a dos dies que Washington i Teheran firmen, com està previst, el memoràndum esmentat a Suïssa. “Ningú sap què conté, però és molt fort i la majoria de la gent sembla contenta”, ha afegit el líder republicà.

Continua llegint-ho en el web

L'acte, emmarcat també en les commemoracions pels 250 anys dels Estats Units, va reunir nombrosos lluitadors i personalitats davant de Trump i la seua família, situats en primera fila. Els combatents van desfilar des del Despatx Oval fins al ring instal·lat al jardí sud, en un recorregut reservat habitualment als actes institucionals del president.

Ja de camí a la cimera del G7, que se celebra a Évian (França), Trump ha reivindicat l'èxit de l'esdeveniment en un missatge publicat a la seua xarxa social, Truth Social. "La Casa Blanca nohavia estat mai tan bonica. L'escenari va ser immillorable", ha escrit el mandatari.

Continua llegint-ho en el web

L’anunci, realitzat per sorpresa i només davant de mitjans cubans, es justifica tant per la situació interna de l’illa com per la pressió econòmica dels Estats Units. Díaz-Canel ha defensat la necessitat d’adaptar el país “a les exigències dels temps actuals”, agilitzar l’economia i dotar de més autonomia les empreses estatals, les administracions territorials i el sector privat. En este sentit, ha remarcat que “són temps en què cal canviar i el país no pot continuar funcionant igual”.

Entre les principals novetats destaca l’obertura del sector turístic a “noves modalitats” i “nous actors” per a gestionar part del parc hoteler cubà, després de la retirada total o parcial de diverses cadenes internacionals per a evitar les sancions nord-americanes. El govern també planteja reformar el negoci immobiliari vinculat al turisme i flexibilitzar la gestió de les empreses públiques en àmbits com els salaris, les inversions, les importacions i exportacions o les aliances amb altres operadors econòmics.

Continua llegint-ho en el web

Durant un acte telemàtic de suport a un candidat republicà, Trump ha assegurat que el pacte països és imminent. Hores abans havia ordenat cancel·lar nous atacs contra objectius iranians, suggerit que les converses avançaven favorablement.

Les autoritats iranianes no han confirmat l'existència d'un acord i els mitjans estatals de la República Islàmica han insistit en el fet que les negociacions continuen sense que s'haja formalitzat un acord entre totes dos parts.

Continua llegint-ho en el web

“Acaben d'informar-me les nostres Forces Armades que anit els iranians van abatre un dels nostres helicòpters Apache d'alta tecnologia mentre patrullava per l'estret d'Ormuz”, ha explicat Trump en la seua xarxa Truth Social. “Dos pilots hi han estat afectats, ambdós sans i estalvis. No obstant això, els Estats Units necessàriament han de respondre a l'atac”, ha advertit.

L'helicòpter nord-americà ha caigut prop de la costa d'Oman, segons ha informat este dimarts el Comandament Central de les Forces Armades dels Estats Units (Centcom). Forces nord-americanes van rescatar els dos tripulants de l'helicòpter AH-64 Apache a les 19:33 hores de l'est dels Estats Units (23:33 GMT de dilluns), segons les mateixes fonts.

Continua llegint-ho en el web

Segons les informacions conegudes, el pacte també permetria desbloquejar ports iranians i facilitar la venda de petroli per part de Teheran. A canvi, la qüestió nuclear quedaria fora del memoràndum inicial i es negociaria en una fase posterior. Tot plegat es troba encara en fase d’esborrany i amb cautela per totes les parts.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha donat per fet que l’acord podria anunciar-se en les pròximes hores després d’una ronda de contactes amb diversos líders internacionals. Segons el seu missatge, el tractat inclouria també un compromís de pau més ampli al Pròxim Orient i l’obertura de l’estret d’Ormuz. Però al mateix temps, només hores després, Trump publicava en la seua xarxa social imatges i comentaris poc pacifistes:

Continua llegint-ho en el web

Els càrrecs atribuïxen a Castro delictes d’assassinat, conspiració per a matar ciutadans estatunidencs i destrucció d’aeronaus per la mort de quatre aviadors —tres ciutadans dels Estats Units i un resident legal— vinculats a esta organització.

Els fets es remunten al 1996, quan caces cubans van atacar dos de les tres avionetes de Germans al Rescat, que sobrevolaven la franja marítima entre Florida i Cuba per a localitzar i auxiliar balseros que fugien de l’illa.

Continua llegint-ho en el web

En l’acte, Rededicant el 250 aniversari: un Jubileu Nacional d'Oració, Lloança i Acció de Gràcies, Trump va intervindre en un vídeo en què posava les mans sobre un exemplar de la Bíblia i recitava un passatge bíblic en què Déu se li apareix al rei Salomó després que ell li construïsca un temple en honor seu.

El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, en el seu discurs va fer referència als pares fundadors dels Estats Units, per als quals, va assegurar, “era obvi que la nostra fe era el terreny sobre el qual s'assentisca” el país. "Sempre hem sigut una nació d'oració i li donem les gràcies a Déu per això", va agregar.

Continua llegint-ho en el web

En una entrevista emesa per Fox News després de reunir-se amb el president xinés, Xi Jinping, Trump ha assegurat que no està buscant “que ningú s’independitze”, en referència a Taiwan, i ha deixat clar que no vol una confrontació militar amb Pequín pel futur de l’illa.

“No busque això”, afirmava el mandatari nord-americà, que també qüestionava la possibilitat que els Estats Units entren en una guerra amb la Xina a milers de quilòmetres del seu territori.

Continua llegint-ho en el web

Abans d’un dinar oficial a Zhongnanhai, el complex governamental situat prop de la Ciutat Prohibida de Pequín, Trump ha explicat que tots dos dirigents han abordat la situació a l’Orient Mitjà i coincidixen en la necessitat d’acabar amb el conflicte. “Hem parlat sobre l'Iran. Tenim una opinió molt similar; volem que s’acabe, no volem que tinguen una arma nuclear i volem que l’estret s’òbriga”, ha afirmat en referència al tancament de l’estret d’Ormuz decretat per Teheran després dels bombardejos.

El mandatari nord-americà ha assegurat que l’Iran va decidir bloquejar este pas marítim estratègic i que els Estats Units van respondre “tancant-lo damunt d’ells”, encara que ha insistit que la voluntat és reobrir-lo perquè la situació “no és bona”.

Continua llegint-ho en el web

Els comentaris de Xi Jinping a Donald Trump sobre Taiwan suposen un avís dur —però no sense precedents— en una reunió plena de pompes que, per altra banda, semblava amistosa i relaxada, i que el president estatunidenc ha descrit com possiblement la "cimera més gran de la història". Després d'aterrar dimecres a la nit a la capital del gegant asiàtic, el republicà ha sigut rebut pel mandatari xinés a l'imponent Gran Saló del Poble, l'edifici reservat per a les grans ocasions polítiques. És el primer viatge d'un cap de la Casa Blanca al principal rival estratègic i econòmic dels Estats Units en quasi una dècada, que arriba en un moment de feblesa per a Trump per la guerra iniciada a l'Iran, amb les negociacions de pau enquistades, i el revés de la justícia estatunidenca a la política aranzelària.

Després d'una cerimònia d'obertura que ha comptat amb la presència de la guàrdia d'honor i xiquets que agitaven amb entusiasme flors i banderes, Trump i Xi s'han endinsat en unes converses que han durat més de dos hores. "Eres un gran líder, de vegades a la gent no li agrada que ho diga, però ho dic de totes maneres", li ha dit el nord-americà uns en breus comentaris d'obertura.

Continua llegint-ho en el web

En arribar-hi a les 20:08 hora local, el mandatari estatunidenc ha sigut rebut a peu de pista pel vicepresident xinés, Han Zheng, juntament amb l'ambaixador de la Xina als Estats Units, Xie Feng, i el viceministre xinés d'Afers Estrangers, Ma Zhaoxu, en una cerimònia de benvinguda en què han participat vora 300 jóvens xinesos, a més d'una banda militar i una guàrdia d'honor. També han acompanyat el president estatunidenc el seu fill, Eric Trump, i Lara Trump, seguits per Musk, Rubio i Huang, integrants de la delegació nord-americana que acompanya el president en la visita.

La ruta des de l'aeroport fins al centre de Pequín ha estat decorada amb banderes de la Xina i els Estats Units, mentre diversos gratacels han mostrat missatges lluminosos de benvinguda a la capital xinesa al pas de la caravana presidencial. Simultàniament, més de dos milions de televidents han seguit per CCTV —la principal cadena de televisió estatal xinesa— l'aterratge de l'Air Force One a Pequín.

Continua llegint-ho en el web

Trump ha afirmat que durant “47 anys” l’Iran ha estat “colpejant” els Estats Units, acusant Teheran de matar ciutadans nord-americans amb bombes, reprimir protestes i “aniquilar 42.000 manifestants innocents i desarmats”. El mandatari republicà ha conclòs el missatge advertint que “ja no riuran més”.

El president nord-americà ha aprofitat també la publicació per a carregar contra els expresidents demòcrates Barack Obama i Joe Biden. Sobre Obama, ha afirmat que va donar a l’Iran “una nova vida” mitjançant aportacions econòmiques.

Continua llegint-ho en el web

Lleó XIV, primer papa estatunidenc de la història i que ja abans de l'elecció, ara fa un any, havia criticat les polítiques migratòries de Trump, ha mantingut un desacord a distància amb el mandatari republicà, esta vegada a compte de la guerra a l'Iran. El 7 d'abril, el papa va qualificar d'"inacceptable" l'amenaça del president estatunidenc d'acabar amb "tota una civilització" en la seua guerra contra l'Iran, a la qual cosa el mandatari va respondre anomenant-lo "fluix" i "pèssim en política exterior".

El republicà va compartir, a més, en les seues xarxes socials una imatge generada amb intel·ligència artificial en què es representava a si mateix com a Jesucrist, cosa que va indignar part de la comunitat catòlica. Una setmana després, Lleó XIV va donar per tancada la qüestió assegurant que no tem l'administració Trump ni té interés a debatre amb el mandatari.

Continua llegint-ho en el web

D'acord amb la "intel·ligència militar" dels EUA, l'embarcació "transitava per rutes conegudes de tràfic de drogues al Carib" i participava suposadament en operacions del narcotràfic.

L'administració del president Donald Trump defén el dret a detindre el flux de drogues cap al país, raó per la qual des d'agost del 2025 han desplegat operatius militars a la zona del Carib, que després van estendre al Pacífic, i així han assassinat un centenar de persones en aigües internacionals.

Continua llegint-ho en el web

En les últimes hores, han atacat almenys dos naus. L'Iran ha advertit que qualsevol “interferència” dels Estats Units en este enclavament clau serà considerada com una violació de l'alto el foc, segons va assegurar diumenge un alt funcionari. I este dilluns, l'exèrcit iranià ha avisat que qualsevol vaixell, inclosos els estatunidencs, que tracten de travessar l'estret d'Ormuz seran atacats. Estes amenaces arriben poques hores després de l'operatiu anunciat per Trump: “Advertim que qualsevol força armada estrangera, especialment l'agressiu exèrcit estatunidenc, serà blanc dels nostres atacs si intenta acostar-se o entrar a l'estret d'Ormuz”, ha declarat el comandant del comandament unificat d'operacions Khatam al-Anbiya, el general de divisió Ali Abdollahi.

El militar ha exigit “a tots els vaixells comercials i petroliers que s'abstinguen de qualsevol intent de transitar sense coordinació amb les forces armades desplegades en l'estret d'Ormuz, perquè la seua seguretat no es veja compromesa”. Ha dit, a més, que les accions estatunidenques per a “alterar la situació actual no tindran un altre resultat que complicar encara més l'escenari i posar en risc la seguretat de les embarcacions en esta zona”.

Continua llegint-ho en el web

El president nord-americà, Donald Trump, ha redoblat la pressió sobre els seus aliats europeus i ha anunciat noves retirades de tropes, més enllà dels 5.000 efectius que ja havia previst retirar d’Alemanya. La decisió s’emmarca en un clima de creixent tensió amb els socis de l’OTAN, als quals retrau no haver-lo acompanyat en conflictes com el de l’Iran.

Segons els experts, el moviment evidencia un canvi d’estratègia dels Estats Units i un distanciament progressiu de l’Aliança Atlàntica. El professor de Relacions Internacionals de la UFV, Víctor Cortizo, assegura a À Punt que Trump manté “un camí de confrontació” i apunta a un escenari de desencantament més que no d’una ruptura total amb l’OTAN.

Continua llegint-ho en el web

En el mateix discurs, Trump ha plantejat la possibilitat d’enviar el portaavions USS Abraham Lincoln al Carib i situar-lo prop de la costa cubana. Segons va afirmar, des d’allí els ciutadans de l’illa dirien “Moltes gràcies, ens rendim”, en una escenificació que ha generat controvèrsia pel to i pel contingut.

Les declaracions arriben en un context d’enduriment de la política nord-americana cap a Cuba. L’administració Trump ha anunciat noves sancions que afecten sectors clau de l’economia de l’illa, com l’energia, la defensa, la mineria i els servicis financers. L’orde executiva establix el bloqueig total d’actius als Estats Units per a persones o empreses que operen en estos àmbits o mantinguen relacions amb el govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

Trump ha insistit que "queda plenament entés i acordat que, si fabriquen els automòbils i camions en plantes situades als Estats Units, no s'aplicarà cap aranzel". "Actualment, hi ha moltes plantes d'automòbils i camions en construcció, amb una inversió superior als 100.000 milions de dòlars; una xifra rècord en la història de la fabricació de vehicles. Estes plantes, dotades de treballadors estatunidencs, obriran les portes molt prompte", ha agregat.

El mandatari estatunidenc ha celebrat que "no s'havia vist mai res igual al que està succeint hui als Estats Units!", en referència als compromisos d'inversió dels països amb els quals Washington ha tancat acords comercials per a aconseguir una rebaixa dels anomenats aranzels "recíprocs" que ha imposat.

Continua llegint-ho en el web

"Probablement", ha contestat —segons informa l'agència Reuters— quan els periodistes li han preguntat si consideraria retirar els soldats estatunidencs de les bases d'Itàlia i Espanya, l'endemà d'amenaçar el canceller alemany, Friedrich Merz. "Sí, probablement. Per què no hauria de fer-ho? Itàlia no ens ha servit de cap ajuda i Espanya ha sigut horrible, absolutament horrible", ha dit el republicà, que també ha retret que quan els EUA han necessitat els socis europeus "ells no han estat ací". "Hem de recordar això", ha insistit.

Trump, que ha mostrat en nombroses ocasions el seu malestar amb l'OTAN per no col·laborar amb els EUA en la guerra contra l'Iran, va anunciar dimecres que el seu govern "està estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya", decisió que ara valora ampliar a altres països de l'Aliança Atlàntica.

Continua llegint-ho en el web

Que el Congrés dels Estats Units reba així Carles III diu molt de la importància de l'anomenada “relació transatlàntica”. I no només perquè el monarca representa el país que els tenia sotmesos com a colònia fins fa 250 anys, un fet que el visitant ha recordat en el seu discurs fent servir l'humor britànic, amb què ha anat esguitant la vetlada.

Carles III també ha reivindicat l'ajuda a Ucraïna i l'OTAN i la necessitat de protegir el patrimoni natural. I, així i tot, ha seduït republicans, demòcrates i Donald Trump, que ha confessat tindre cels pel discurs, abans de rebre'l al sopar de gala.

Continua llegint-ho en el web

L'audiència ha durat menys de mitja hora i ha estat presidida pel jutge Matthew J. Sharbaugh, que ha ordenat a l'acusat comparéixer novament el 30 d'abril per a analitzar si l'alliberen sota fiança o continua detingut durant els procediments judicials. Allen s'ha presentat davant de la cort vestit amb una granota de color blau neó, flanquejat per l'equip de defensa, que ha insistit que el jove no té antecedents penals. Amb semblant calmat, l'acusat ha assentit a les asseveracions del tribunal i ha contestat amb rapidesa i en veu baixa a les preguntes del magistrat.

Segons sembla, Allen va viatjar dissabte des de Los Angeles a Washington amb tren i l'interceptaren a l'hotel Hilton. Allà, Trump, la primera dama, Melania Trump, i diversos membres del govern estatunidenc participaven en el sopar anual de l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca (WHCA). Tant el mandatari com l'esposa i gran part dels membres que estaven en la gala van haver de ser evacuats després de sentir-se diversos trets als voltants del saló on se celebrava el tradicional esdeveniment, el primer d'esta classe al qual assistia el republicà com a inquilí de la Casa Blanca.

Continua llegint-ho en el web

L’incident coincidix amb l’inici d’una visita oficial als Estats Units del rei d’Anglaterra i la seua esposa, que s’està desenvolupant sota un ampli dispositiu de seguretat reforçat arran dels fets. Mentrestant, les autoritats continuen analitzant com va ser possible que l’atacant accedira armat a un dels esdeveniments més vigilats del calendari polític nord-americà.

El sospitós és Cole Allen, un home de 31 anys resident a Califòrnia, vinculat al món tecnològic com a programador de videojocs i amb formació en enginyeria mecànica. Segons testimonis del seu entorn, era una persona reservada, amb bon nivell acadèmic i implicada en la seua comunitat, especialment en l’àmbit religiós. Fins i tot havia estat reconegut recentment en el centre on treballava i havia participat en projectes tecnològics amb finalitats socials.

Continua llegint-ho en el web

És el tercer intent d’atac al president nord-americà en dos anys, després del tiroteig de Pensilvània en juliol del 2024 i d'un atemptat frustrat a Florida en setembre del 2024.

El cas més greu va ser el 13 de juliol del 2024, durant un míting a Butler, a Pensilvània, quan un atacant, Thomas Matthew Crooks, va obrir foc contra l’escenari. Trump va resultar ferit lleu a l’orella, però l’atac va causar la mort d’un assistent, un bomber assistent anomenat Corey Comperatore, en rebre un dels trets.

Continua llegint-ho en el web

Entre estes mesures s'inclou "la readopció del protocol d'injecció letal utilitzat durant la primera administració Trump, l'ampliació d'este protocol per a incloure mètodes d'execució addicionals, com ara l'escamot d'afusellament, i l'agilització dels processos interns per a accelerar els casos relacionats amb la pena de mort". Este enduriment de la resposta punitiva dels EUA la considera "fonamental" per a dissuadir els crims més atroços, fer justícia a les víctimes i brindar un tancament llargament esperat als seus éssers estimats supervivents", segons ha explicat Justícia en un comunicat.

El fiscal general interí dels EUA, Todd Blanche, considera que el govern de l'expresident Joe Biden "va incomplir el seu deure de protegir el poble estatunidenc en negar-se a perseguir i executar la pena màxima contra els criminals més perillosos, inclosos terroristes, assassins de xiquets i assassins d'agents de l'orde". Blanche ha advertit que ara, el Departament de Justícia "torna a fer complir la llei i a solidaritzar-se amb les víctimes".

Continua llegint-ho en el web

El document intern, citat per fonts nord-americanes, recull diferents vies de pressió, com limitar l’accés a càrrecs rellevants dins de l’OTAN o revisar el suport diplomàtic dels Estats Units (EUA) a determinats territoris. El correu també planteja reconsiderar el suport dels EUA a territoris com les illes Malvines en el cas del Regne Unit o altres qüestions territorials.

Segons les fonts, la suspensió d’Espanya tindria un impacte militar limitat, però un fort component simbòlic.

Continua llegint-ho en el web

L'angúnia, la por i la incertesa en una mirada. La de la filla de Luis, que estira la camiseta de son pare perquè els agents de l'ICE no se l'emporten. Però als passadissos d'este jutjat de Nova York, convertits en punts de deportació amb policia amb passamuntanyes esperen fora de les sales, guanya la força i no les paraules.

La fotoperiodista Carol Guzy documentà este traumàtic instant per al Miami Herald dins d'un reportatge que posava cara a les polítiques migratòries de Trump que destrossen les famílies. Amb 4 premis Pulitzer per treballs a Kosovo, Haití o Colòmbia, Guzy no ha hagut d'eixir de casa per a retratar el terror.

Continua llegint-ho en el web

El mandatari republicà vol donar més marge i temps al diàleg i ha fet per això marxa arrere, segons va proclamar en una publicació en la xarxa Truth Social. El cessament d'hostilitats, ha aclarit, s'estendrà fins que el govern de l'Iran, que a parer seu es troba "greument dividit", presente "una proposta i concloguen les negociacions, siga quin siga el resultat". Trump ha precisat també que ha adoptat esta decisió a petició del Pakistan, que exercix com a mediador en la contesa. Concretament del cap de l'exèrcit, el mariscal Asim Munir, i del primer ministre, Shehbaz Sharif, amb els qui manté molt bona relació des que Washington va mediar l'any passat en el conflicte entre el Pakistan i l'Índia.

L'anunci de la nova pròrroga ha caigut després d'una jornada d'infart, en la qual augmentava la incertesa a mesura que s'acostava el moment de caducitat de la treva vigent des del 6 d'abril, este dimecres. El vicepresident estatunidenc, J. D. Vance, tenia previst viatjar este mateix dimarts a Islamabad, capital del Pakistan, per a una segona ronda de negociacions amb les autoritats iranianes, però va cancel·lar el viatge perquè Teheran no es va comprometre a participar en les converses, cosa que va incrementar encara més el desconcert.

Continua llegint-ho en el web

La Casa Blanca ha confirmat que Vance participarà en la segona ronda de converses, després d’un primer intent sense acord, i que viatjarà acompanyat de l’enviat especial Steve Witkoff i de Jared Kushner, gendre de Donald Trump, que havien liderat contactes previs amb Teheran.

El president dels Estats Units, Donald Trump, acusa Teheran de violar la treva de quinze dies en vigor després de tornar a tancar l’estret d’Ormuz, i ha advertit que, si no s’arriba a un acord abans de dimecres, escalarà el conflicte. Ha plantejat la cita com “l’última oportunitat per a un acord just i raonable”.

Continua llegint-ho en el web