<![CDATA[À Punt - En context]]> 10 <![CDATA[À Punt - En context]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Una de cada tres farmàcies dels pobles menuts, en risc de tancament]]> Molts pobles menuts, d’interior i en risc de despoblament, encara mantenen la farmàcia, però este servei està penjant d'un fil. Moltes farmàcies tenen la viabilitat econòmica compromesa, i per això este cap de setmana s’ha celebrat el primer congrés a la ciutat d'Alacant.

Des de l’Associació Provincial de Farmàcies Rurals d’Alacant, afirmen que una de cada tres d’estes farmàcies perilla i podria tancar. Manuel Olivert, el president de l’associació, explica que “tal com anem, tancarem totes. De fet, cada mes pràcticament tanca una farmàcia a la Comunitat Valenciana”.

A les farmàcies rurals, explica, se'ls aplica els mateixos criteris que a les urbanes, és a dir, viuen del marge del 27,9% del que els deixa cada venda de medicament i que estableix el govern espanyol. Però en estos pobles menuts amb poques vendes el marge de benefici és molt escàs i el salari que els queda als i a les farmacèutiques sovint no arriba al mínim al mínim interprofessional. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Quins reptes de futur afronten els sindicats?]]> En un moment de transformació social, quin paper juguen els sindicats? El que està clar és que no passen pel millor moment de la història en quant a imatge, ja que en l'última enquesta del CIS els espanyols valoraren estes organitzacions amb un suspens: un 3,47. "No sé si es pot dir crisi, però és veritat que està canviant la percepció que té la societat del que fa un sindicat", apunta Adrià Todolí, professor de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat de València.

A Espanya, segons l'OCD, l'afiliació sindical ha baixat en trenta anys del 20% al 14% de la massa treballadora. Els sindicats pugen la xifra al 20%. "Encara que siga baix, nosaltres tenim un model de negociació col·lectiva i, quan se signa un conveni col·lectiu, s'aplica a tots els treballadors i treballadores del sector, no exclusivament als afiliats", comenta Tino Calero, secretari general d'UGT-PV.

Des dels sindicats trauen pit pels últims anys d'èxits: "Acords en el salari mínim interprofessional, una reforma laboral que ha millorat les condicions de treball o la reforma de les pensions: les coses no cauen del cel", valora Ana García, secretària general de CCOO PV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Altes capacitats]]> Segons l'Organització Mundial de la Salut un 2% de la població té altes capacitats. En canvi, a la Comunitat Valenciana només un 0,25% de l'estudiantat està identificat com a tal. Quines en són les conseqüències?

Des de fa tres cursos, l'IES Ferrer i Guàrdia de València desenvolupa el programa Connectats al Talent, que té com a objectiu detectar talents i impulsar-los al màxim. "La necessitat principal és la detecció per a poder després donar una resposta", manifesta Rosario Escrig, directora d'Inclusió Educativa de la Generalitat.

Actualment, hi ha 140 centres adherits al programa impulsat des de la Generalitat. "El departament d'orientació passa proves a tot l'alumnat de primer", explica Lola Bolufer, directora del centre Ferrer i Guàrdia. "Els xiquets que tenen altes capacitats necessiten fer un pas més; no necessiten només els coneixements curriculars, sinó que sempre busquen alguna cosa més", agrega.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Intrusisme en la medicina estètica: els perills dels tractaments il·legals]]> La Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) ha tornat a avisar d'un augment dels tractaments il·legals que provoquen conseqüències greus. Segons la Llei 44/2003 d’ordenació de les professions sanitàries, a l’estat espanyol només cal la llicenciatura en Medicina per a l’exercici de la medicina estètica.

Això inclou pràctiques com poden ser les infiltracions de toxina botulínica, d’àcid hialurònic o bioestimuladors. També tractaments de plasma ric en plaquetes, tecnologia mèdica variada, fils tensors, procediments vasculars, mesoteràpia, carboxiteràpia i píling mèdic.

Però, des de la SEME alerten que l'últim any s'ha disparat el nombre de persones sense formació que ofereixen tractaments estètics a preu més baix, i això té conseqüències de vegades irreversibles. De fet, les reaccions adverses s'han disparat un 300% en els últims dos anys. Entre elles es troben des de reaccions al·lèrgiques fins a necrosis. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['En context' | La taxa de natalitat, a la baixa, s’aproxima als quaranta anys]]> L'any 2024, la població de la Comunitat Valenciana va superar els 5,4 milions d'habitants, un màxim històric. La pujada es correspon amb una arribada d’estrangers també de rècords; la població local, al contrari, té un creixement mínim.

L'any passat nasqueren 35.573 bebés, una xifra superior a la dels últims anys, però si ho comparem amb les persones que van faltar, 46.350, el balanç és negatiu, amb una diferència de quasi 11.000 morts més que nascuts.

A més, ser mare passats els quaranta anys és la nova normalitat en un context en què la inestabilitat laboral i el preu de la vivenda condicionen la taxa de natalitat. Per primera volta en una dècada, han augmentat els naixements a la Comunitat Valenciana, però encara són insuficients per a compensar les defuncions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | El camí per a la igualtat del poble gitano a la Comunitat Valenciana]]> Enguany es compleixen 600 anys de la presència del poble gitano al nostre territori. Els primers documents que proven l’existència de gitanos i gitanes valencianes daten del segle XV. El Consell de Ministres ha declarat el 2025 l'Any del Poble Gitano per a commemorar que en fa 600 que arribaren a la península Ibèrica. Tot i això, hui en dia el 71% de les persones d'ètnia gitana se senten discriminades. A la Comunitat Valenciana viuen 65.000 persones gitanes.

Luis Tirado és advocat de la Fundació Secretariat Gitano a la Comunitat Valenciana. Explica que el seu poble arrossega tota una història de rebuig, discriminació i persecució. “No són dècades, són ja segles per a un poble que ha estat perseguit i marginat i en contra del qual sempre s'ha legislat”, afirma l’advocat.

El 1499 es varen dictar les primeres lleis que els perseguien a ells i a la seua cultura. Des d'aleshores i fins a la democràcia, el 1978, es promulgaren més de 200 lleis antigitanos, algunes tan recents com la que en la dictadura de Franco els prohibia usar la seua llengua, el caló. “Es continuen perpetuant estereotips sobre nosaltres des de la ignorància”, explica Antonio Santiago, advocat de la Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes (FAGA). Lamenten tots els prejuís que sis segles després perduren i que, asseguren, cada dia es tradueixen en conductes discriminatòries. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Quines lliçons hem aprés cinc anys després de la covid?]]> Han passat cinc anys des de la pandèmia de la covid que va paralitzar tot el món. Però hem aprés res? A continuació, cinc lliçons que caldria no oblidar de cara al futur.

Primera: una amenaça global només pot tindre una resposta global. Un nou virus desconegut apareix a Wuhan. Només se sap que és de tipus coronavirus, que s'estén de pressa, mata, i no té cura. "Tenia una particularitat, la transmissió per asimptomàtics", explica Salvador Peiró, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Per sort, en un mes la reacció no és només xinesa, és global. L’OMS declara l’emergència mundial i avisa: el virus no mira fronteres. En quatre mesos, està en tot el món.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Generació Z, joves que cada vegada beuen menys alcohol]]> Un estil de vida saludable, relacions socials cada vegada més digitals i la preocupació per la imatge personal són les raons que expliquen per què la joventut consumeix cada vegada menys alcohol. Entre el 2012 i el 2024, els joves entre 14 i 18 anys n'han disminuit el consum un 8%. Una tendència global que ja ha arribat a casa nostra.

Són la generació Z, nascuts durant el canvi de segle i criats en l'era del mòbil i internet. "És una generació totalment digital", explica Noelia Sancho, psicòloga de l'Institut Valencià Digestiu (Ivadi). "Abans, l'oci estava més relacionat amb la nit i les discoteques, ara, en canvi, està més relacionat amb les xarxes socials".

Xarxes socials, sovint, molt centrades en l’aparença física, que arriba a ser una obsessió per a la població jove. "Moltes vegades es destaca l'aspecte negatiu de les xarxes socials, però també en té un de positiu perquè promociona molt l'exercici físic i la salut mental", continua Sancho.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Malalties minoritàries, malalties fora de radar]]> Ruth Perales, de Segart (Camp de Morvedre) fa set anys que va de consulta en consulta. Tenia 31 anys quan va notar els primers símptomes: problemes digestius, dolors en la boca de l'estómac, baixava de pes, etc. "Jo tinc quatre símptomes compressius vasculars, una malaltia hereditària que afecta la síntesi del col·lagen i fa que el sistema digestiu i el sistema vascular no funcionen bé", explica la mateixa Perales.

Amparo Machí, de Bétera (Camp de Túria), té un quadre clínic quasi calcat al de Ruth. "Infeccions d'orina recurrents, dolor d'engonals, dolor pelvià, dolor quan menjava, i em vaig aprimar dotze quilos", explica. Totes dos pateixen malalties minoritàries, que afecten vora 200.000 valencianes i valencianes i que en la majoria dels casos són patologies de les quals se sap molt poc. "Afecten molt poca gent, en alguns casos poden haver-ne una desena en tot el món, o inclús ser casos únics", explica Ricardo Gil, internista de l'Hospital La Fe de València.

Això obliga les malaltes a un periple complex i car. Un procés que els fa passar per moltes consultes i que, en estos dos casos, van trobar la solució en un metge privat. "Les nostres famílies fan un esforç, anem on calga i invertim el que calga, però realment eixa feina l'hauria de fer el sistema de salut", denuncia Perales.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un any de l'incendi de Campanar: "Ens queda l'esperança en el futur, l’edifici ressorgirà de les cendres com un fènix"]]> El 22 de febrer del 2024, ara fa un any, les flames van carbonitzar tot un edifici al barri valencià de Campanar. Les imatges van fer la volta al món, el debat sobre com havia sigut possible es va activar i la ciutat va quedar consternada per la tragèdia que va deixar 200 persones sense llar i deu víctimes mortals.

En menys d'una hora, tot va quedar reduït a cendres. Un any després, de l'edifici de Campanar només queda l'esquelet. Un equip d’À Punt ha pogut entrar a l'edifici i parlar amb els afectats; mantenen la il·lusió de tornar després d’una reconstrucció que complisca totes les garanties.

Pere Más Grau, vicepresident d’Aproicam, l’associació de propietaris afectats, resumeix el que va ocórrer aquell dijous: “Ens alçarem al matí pensant que era un dia normal i corrent i, a les sis de la vesprada, ens trobàrem sense res”. Un any després, ens conta que hui el que els queda és “l’esperança de tornar a veure l’edifici més o menys com era abans”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Ha baixat el nivell de les universitats?]]> Faltes d’ortografia greus abans impensables, mancances en coneixements bàsics i una actitud d’immaduresa que no es correspon a un nivell universitari. No són la majoria, però sí que se'n detecten cada volta més. Ho diu un bon nombre del professorat universitari que es queixa de falta d’autonomia entre l’alumnat que s'incorpora a les facultats. És una qüestió que preocupa la comunitat universitària, especialment després de la pandèmia, ja que s’han posat de manifest algunes mancances en l’alumnat que acaba el batxillerat.

Este diumenge posem "En context" el nivell acadèmic amb què l'alumnat ingressa i transita per l’etapa universitària. Sobretot des de la pandèmia de covid hi ha una preocupació creixent entre el professorat universitari. En À Punt hem preguntat a Vanessa Campos, professora d'Economia de la Universitat de València, que és molt crítica amb la situació. “Si jo haguera fet eixes faltes en BUP o en COU, o qualsevol altra persona, ens haurien suspés”, afirma, i matisa que “no són tots, però són cada vegada més, i tenen problemes de comprensió lectora”.

Per això enguany el nou model d'examen de la PAU penalitzarà més les faltes d'ortografia i també serà exigent pel que fa a la coherència i la correcció gramatical i lèxica. Aspectes, tot i haver superat la nota de tall, que s’ha detectat que, quan l’alumnat arriba a la facultat, encara cal millorar. Per altra banda, també han detectat errors bàsics en matèries de ciències i operacions matemàtiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | La qüestió nuclear i el futur de Cofrents]]> La Comunitat Valenciana duplica el nivell de dependència nuclear d'Espanya. Mentre que, al conjunt espanyol, la nuclear representa el 20% de l'electricitat consumida, ací s'arriba al 45%. El govern d'espanyol vol incrementar progressivament les renovables, a mesura que apaguen les centrals nuclears. La primera que s'apagarà serà una extremenya d'ací a dos anys i la segona, Cofrents, el 2030. 

Propietat d'Iberdrola, la central nuclear de Cofrents és la més potent de les set que operen actualment a Espanya. Dona faena directament a vora mil persones i indirectament, a mil més. Però després de quatre dècades, té data de tancament: novembre del 2030. Des del Consell demanen ara que es reconsidere el pla previst i s'allargue la vida útil de la planta per a garantir el subministrament elèctric.

El president de la Generalitat proposa fer un front comú entre totes les autonomies afectades pel tancament nuclear programat i se suma a la presidenta d'Extremadura, que vol salvar la planta d'Almaraz, la primera a tancar a finals del 2027. “Necessitem, almenys, una pròrroga a Cofrents, perquè no ens podem desprendre del 45% de la nostra energia, no pot ser, seria una irresponsabilitat”, afirma el president Carlos Mazón.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'experiència d'altres catàstrofes: “Si les ajudes no són ràpides, la recuperació es pot enquistar”]]> Es calcula que vora 75.000 persones es van veure afectades per la dana del passat 29 d'octubre. La recuperació no és fàcil després de la magnitud de la pitjor tragèdia natural que ha viscut el territori valencià en les últimes dècades. En este context, les ajudes de tots els organismes són clau per a molta gent que vol recuperar la normalitat en les seues cases i negocis. Però, quan cobraran? Quina quantitat? Serà suficient?

Tres mesos després de les inundacions, particulars i professionals s'han fet experts en la tramitació de subvencions. Ajudes locals, autonòmiques, del consorci d'assegurances, estatals o europees poden suposar un maremàgnum de paperassa per a uns ciutadans que necessiten celeritat i seguretats sobre amb què poden comptar. Podem prendre com a referència l'experiència anterior d'altres pobles després de catàstrofes mediambientals com el terratrémol de Llorca del 2011 o l'erupció del volcà de la Palma l'estiu del 2021. Dos destrosses històriques que, amb un menor impacte personal i material que la dana de València, van afectar milers de persones que van rebre suport econòmic de les institucions públiques. Però, quines ajudes han arribat a rebre anys després i en quines condicions?

El 2021, el volcà de la Palma causà milers de desplaçats i més de mil milions d'euros en danys. Fátima Ramos, portaveu de la Plataforma d’Afectats del Volcà de La Palma, afirma que després de tres anys encara hi ha gent que no ho ha cobrat tot.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres mesos després de la dana: té sentit reconstruir-ho tot com estava?]]> Este dimecres es compleixen tres mesos de la devastadora dana que el 29 d'octubre va afectar més de 530 km² de la província de València. Quasi un centenar de municipis s'hi van veure afectats i hi ha moltes conclusions que es poden traure sobre el que va passar i com projectar el camí cap a la normalitat. Un dels plantejaments clau és com enfocar la reconstrucció de cara a les inundacions futures, si té sentit recuperar l'estat anterior a la tragèdia o si caldria aplicar canvis innovadors que intenten resoldre els problemes del futur.

El conseller per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, ha llançat la pregunta a l'aire obertament: "Té sentit reconstruir en un lloc que ha tingut una afecció important sense resoldre el problema que el va generar?". Doncs totes les veus expertes coincideixen que cal aprendre del que ha passat, analitzar ben bé les característiques de la nostra terra i tindre-ho sempre en compte a l'hora d'urbanitzar. Carmen Zornoza, professora de Geografia de la UV, destaca que a la Comunitat Valenciana "hi ha 14.000 hectàrees urbanitzables dins de les zones inundables" i eixa ja seria una base per a reflexionar sobre la planificació del territori. "Seguirem desenvolupant estes àrees amb este risc?", pregunta Zornoza.

Però com restaurar les zones habitades que ja sabem que estan en territori de risc amb un urbanisme que no va contemplar les conseqüències d'inclemències com la dana passada? Òbviament, no es pot moure tota la població que viu en estes extensions, però, segons Sergio Palencia, professor d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPV, sí que caldria considerar el desplaçament de la gent que viu en "les zones més crítiques". Palencia explica que seria principalment tota la població que viu a prop de rambles o barrancs i que això podria suposar 2.000 habitatges.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Compte arrere per a saber el futur de Muface]]> El futur de Muface continua penjant d'un fil. El 15 de gener és la data límit perquè la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat trobe una asseguradora que done continuïtat al servei. Milers de persones pendents, però com s'ha arribat fins a este punt?

El 1975 l'estat espanyol crea Muface per als funcionaris civils, Mugeju per als de justícia i Isfas per als militars. Hui dia en Muface trobem funcionaris de ministeris, policies i, principalment, mestres i professors, tot i haver sigut transferits a les autonomies. Quasi milió i mig de persones (1.496.276) estan en Muface a Espanya, i més d'una dècima part a la Comunitat Valenciana (154.415).

Paguen seguretat social, com tothom, via impostos. Però també una quota al mes per l'atenció mèdica privada a través de les empreses Asisa, DKV i SegurCaixa Adeslas. "Els funcionaris públics de Muface paguem seixanta euros al mes. També estem pagant la sanitat pública; és a dir, paguem dos vegades", manifesta Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Canvia el perfil de les persones sense llar: cada vegada més joves, dones i migrants]]> Andrés Moreno va viure huit mesos al carrer i encara recorda el primer dia que va dormir a la intempèrie. Este pescater de professió va deixar la faena, després la família i finalment va acabar vivint al carrer. És per això que es preocupa per les persones sense llar amb qui es creua a València, perquè sap que qualsevol persona pot acabar així.

"Tot el món està al carrer per algun motiu. En alguns casos per salut mental, en altres per addiccions —la majoria— i en altres perquè han pres decisions molt roïnes al llarg de la seua vida", explica Moreno.

A més, la gent que passa la nit al carrer cada vegada tjé un perfil més jove. "Pareix que la persona que està al carrer és una persona major, i no és el més habitual", explica Alonso. Però també augmenta la presència de dones. Actualment, el 83% de les persones sense llar són homes, mentre que el 17% són dones. I d'estes, un 92% han patit violència de gènere i sexual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Per què han baixat les adopcions?]]> La valenciana és la segona autonomia que més adopta a Espanya, un estat que durant anys ha sigut el segon del món en adopcions. Tanmateix, la situació ha canviat molt en dos dècades i les adopcions internacionals, que van assolir la xifra màxima el 2004, s'han desplomat un 94% en els últims vint anys.

Entre les causes hi ha la decisió d'alguns països d'origen de no continuar amb les adopcions internacionals. Per exemple, la Xina, en plena crisi demogràfica, ha decidit tancar definitivament les portes. "Açò fa que hi haja menys xiquets i que els temps d'espera s'allarguen molt", explica Angélica Such, directora general de Família, Infància i Adolescència.

L'alternativa és l'adopció nacional, que a hores d'ara ja supera la internacional, tot i que es manté estable i no s'ha produït cap augment significatiu malgrat les limitacions de l'altra via.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Llegim cada vegada menys?]]> De vegades sembla que llegim poc, o que altres alternatives d'oci com el cinema, la televisió o, simplement lliscar per les xarxes socials, ens lleven massa temps per a dedicar-ne a la lectura, però les dades indiquen tot el contrari.

Des del 2002, les persones que lligen llibres en el temps lliure, és a dir, no per faena o estudis, ha passat del 53% al 64%. I en este percentatge les que més lligen són les dones. Però la gran novetat és que la joventut és ara la que més llig.

La prova la trobem en cada estrena que fan pesos pesants de la fantasia o la ciència-ficció com Laura Gallego o Alice Kellen. Allà on van es formen cues i cues de xics i xiques que volen fer-se amb la còpia de l'última novel·la o aconseguir la signatura de l'autora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Com ens afecten les eleccions presidencials als EUA?]]> El dia 5 de novembre, 150 milions de ciutadans estatunidencs triaran si atorguen la presidència del país al candidat republicà Donald Trump o a la demòcrata Kamala Harris. Unes eleccions nacionals, però amb importants conseqüències a escala global que esguiten, també, la Comunitat Valenciana. 

Per a Frederic Mertens de Wilmars, professor expert en relacions internacionals, si ens atenim a les polítiques exteriors i econòmiques del gegant americà, especialment pel que fa al sector de l’automoció o a l’aprovació d’aranzels “la distància pot ser curta entre Washington i València, o Alacant o Castelló”. 

Per a Mertens, el fet que Harris esdevinga la primera presidenta dels Estats Units “ens convé a valencians, belgues i a la resta del món”. Però la candidata demòcrata encara “és un misteri”, afirma el professor en relació amb les incògnites obertes sobre algunes de les polítiques clau per a la comunitat internacional. Enfront d'estos enigmes es presenta un Trump del qual s’espera un lideratge continuista amb la passada etapa al capdavant de la presidència dels EUA. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | L'educació, a examen]]> La Comunitat Valenciana ha passat en una dècada de liderar el rànquing de les comunitats autònomes, a perdre vora cinquanta punts en l'informe PISA, que avalua el nivell educatiu dels alumnes que acaben l'ESO. La caiguda preocupa i les solucions no són automàtiques. Esta setmana En context posa a examen el sistema educatiu per veure què està fallant i quines mesures cal prendre per a revertir la situació.

Des de fa dos dècades l'informe PISA, que avalua el nivell de l'ensenyament en els països desenvolupats, suspén Espanya contínuament. Enguany s'ha arribat al nivell més baix de la història en les tres matèries que s'analitzen: matemàtiques, comprensió lectora i ciències.

Espanya està a la cua dels països desenvolupats en els resultats de Matemàtiques, Lectura i Ciències. Segons l'informe PISA, el sistema educatiu espanyol està en el lloc 28 de 31 països avaluats en qualitat d'ensenyament i la Comunitat Valenciana és la novena de 17 autonomies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Custòdia compartida, sí o no?]]> Són dades estadístiques: la meitat de les parelles que es formen o es casen acabaran divorciant-se o separant-se. A la Comunitat Valenciana 28 parelles es trenquen cada dia, i d'estes, un 50,7% se separen quan tenen fills en comú que són menors o depenen d'ells econòmicament. Però, amb qui viuran a partir del divorci? Caldrà decidir-ho als jutjats.

La llei va introduir la possibilitat de compartir la custòdia de fills i filles per primera vegada l'any 2005; abans era el jutge qui decidia si la custòdia era per al pare o la mare. En aquell moment pocs pares obtenien la custòdia dels xiquets, pràcticament sempre l'atorgaven a la mare.

Però tot ha canviat en només uns pocs anys. Enguany, per primera vegada l'opció més triada pels divorciats i els jutjats ha sigut la custòdia compartida: pare i mare demanen ser corresponsables al 50%. "És el millor per a tots, no només per als xiquets, sinó per a tots", expressa Sandra Puchau, divorciada ara fa cinc anys i que comparteix la custòdia dels fills.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | És necessària la immigració per a mantindre l'estat del benestar?]]> Rècord d'immigrants a la Comunitat Valenciana. Quasi un de cada quatre habitants de la Comunitat ha nascut a l'estranger: el 23% de la població. Si ens fixem en el conjunt de l'estat el nombre descendeix fins al 18,5%, que equival a nou milions d'immigrants dels vora 48 milions d'espanyols.

L'evolució del PIB espanyol des de l'any 2000 és pràcticament igual que l'evolució de l'emigració. Tant, que si les comparem, es complementen. Ambdues estaven en el punt més alt tant en els inicis del 2000 com en el moment actual i fan la mateixa parada durant la crisi econòmica de 2008.

Quan preguntem a diversos immigrants que treballen en el sector de la construcció, les respostes quasi sempre són les mateixes: ací hi ha més possibilitats que als països d'origen, necessiten mà d'obra i els sous són millors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Tajo-Segura: nous pactes per l'aigua]]> 45 anys després de la construcció, el transvasament Tajo-Segura espera una decisió que serà clau per al seu futur. El Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha de decidir de nou quanta aigua podrà arribar des del transvasament per al reg de les 44.000 hectàrees de les comarques del sud d'Alacant.

Tot arriba després que el Tribunal Suprem sentencie que s'haja de reservar un cabal ecològic per al riu Tajo. Fins al moment, el riu ha aportat més o menys aigua al Segura en funció de la quantitat disponible en els pantans de capçalera d'Entrepeñas-Buendía. En el primer nivell, el més positiu que es transvasa quant a cabal és un total de 60 hectòmetres al mes; en el segon nivell, 27; en el tercer nivell, 20, i en el nivell 4 no es transvasa res.

Però sembla que esta distribució s'haurà de revisar amb la sentència del Tribunal Suprem. Una petició que els grups ecologistes de Castella-la Manxa celebren i que havien perseguit des de fa anys. "El concepte d'excedència d'aigua en un riu és un concepte interessat: a cap riu li sobra aigua", assegura Alejandro Cano, de la Plataforma de Toledo en Defensa del Tajo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Què passa amb l'educació especial després dels 21 anys?]]> La Conselleria d'Educació allargarà un any, fins als 22, l'escolarització de les persones amb discapacitat intel·lectual als centres educatius. Ho ha anunciat este dimarts el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, després d'escoltar les reivindicacions de les famílies, que denuncien una situació injusta que impacta en la vida dels alumnes amb necessitats especials. 

Una mesura que, per al curs que ve, beneficia 175 alumnes d'educació especial que compliran 21 anys. Un respir per a les famílies, tot i que adverteixen que esta és una solució temporal. En eixir d'escola necessiten una plaça en un centre de dia o un centre ocupacional i, diuen, que no n'hi ha prou. "En Context" analitza esta problemàtica. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Els robatoris de coure es disparen un 71% en cinc anys]]> Els robatoris de coure s’han disparat un 71% en cinc anys i els lladres són capaços de pujar fins a catorze metres d’altura per a fer-se amb este material tan valuós. La dificultat d’este procés i els danys milionaris que provoquen no aturen les màfies i, de fet, la Guàrdia Civil ha detingut 82 persones en un sol mes.

Vicente Amigó, catedràtic de l’Institut de Materials de la UPV, explica que el coure “és prou dúctil, no hi ha cap problema a tallar-ho quasi amb tisores domèstiques”. Açò i la presència pertot explica que a Espanya hi haja un furt de coure per hora. El preu de la tona de coure ha crescut un 20% en l'últim any al mercat de Londres i ja se situa en els 9.300 euros la tona.

A l’estació de trens de Massalfassar (Horta Nord) van furtar mil metres de coure, la qual cosa va alterar tot el servei de circulació. El personal tècnic va tardar huit mesos a restablir-lo. A Catalunya, el furt de quaranta metres d’este metall va fer que Rodalies col·lapsara i la reparació va costar quinze milions d’euros. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Estos són els quatre principals perills del ‘sharenting’, la criança compartida en xarxes]]> Pares i mares de tot el món comparteixen cada dia fotografies i vídeos de fills i filles en les xarxes socials, publicacions que tenen amb freqüència centenars de milers de visualitzacions. El sharenting o criança compartida és un fenomen habitual, però que les veus expertes alerten que comporta riscos per a la xicalla.

Paula Soler, psicòloga especialitzada en esta realitat, assenyala que els progenitors "marquen la imatge personal d'estos menors per a sempre", abans que estos tinguen una oportunitat de desenvolupar-la. Des de la fundació Anar concreten els riscos d'esta sobreexposició en quatre. La directora de línies d'ajuda de l'entitat, Diana Díaz, explica que el primer és la pèrdua de privacitat i intimitat.

Els perills, però, van més enllà. Els menors són vulnerables a burles i assetjament, a estafes econòmiques i a l'ús de la seua imatge per part de pedòfils. Natàlia Tripipatkul, mare, influenciadora i experta en comunicació digital, barreja informació professional i persona en el seu mur d'Instagram. Per a protegir les tres filles, ha marcat regles estrictes pel que fa a la vestimenta en què apareixen o el moment en què es publica el contingut. El consentiment de les xiquetes, emfasitza, sempre va per davant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Les conseqüències valencianes d'una concentració bancària]]> Tot està enlaire a hores d'ara, però, si l'opa hostil qualla, la fusió del BBVA i el Sabadell donaria lloc a la tercera entitat d'Europa més gran en capitalització borsària. El 70% de tot el crèdit i els depòsits d'Espanya estaran en mans de tres únics bancs: Santander, BBVA i CaixaBank. Tres bancs que, a la Comunitat Valenciana, tindrien el 84% de les sucursals bancàries.

La concentració és evident i el camí sembla imparable. Els superbancs tenen un objectiu: ser molt competitius en el mercat global. Però esta situació no sempre ha sigut així. Abans de la crisi del 2008, a Espanya hi havia 55 entitats financeres. Quinze anys més tard, hi ha només deu entitats amb més força internacional, més poder polític i una gran concentració de diners. 

La seua existència té impacte en la nostra societat i en el nostre territori, com alerta Santiago Carbó, catedràtic d'Economia de la Universitat de València. "Per a ells té un avantatge molt significatiu en el món actual, ja que, per una banda, es converteixen en grans jugadors per a competir a escala global, i per l'altra els posiciona per al que ja està arribant: invertir en noves tecnologies", ha explicat Carbó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | El futur hipotecat dels joves: ni llogar ni comprar]]> L'1 de maig és un dia de reivindicacions laborals també per a la gent jove. És la generació més preparada de la història, però molts denuncien que les condicions laborals no són les millors. Amb una taxa d'atur que supera el 29% i amb salaris precaris per a qui sí que ha aconseguit una faena. De fet, el 33% dels treballs joves són a temps parcial i de mitjana no superen els 13.000 euros a l'any.

Tot això comporta conseqüències com la dificultat de l'accés a la vivenda, la qual es fa inviable en molts casos. És un dels problemes més greus que afronta la joventut. No poden emancipar-se, se'n van de casa dels pares passats els trenta anys, i com a alternativa troben pisos compartits. Però tampoc esta és una solució absoluta, ja que els preus de lloguer a Castelló de la Plana, la ciutat més barata, freguen els 700 € al mes; a Alacant, els 1.000 € i a València passen dels 1.200 €. Això per a una nòmina que de mitjana ronda els 1.089 euros. 

Àlvar López de Medina, president del Consell Valencià de la Joventut, ens conta que amb estes condicions no es pot assentar un projecte de vida: "És inassumible per a qualsevol persona jove". Àlvar fa el càlcul i no l'ixen els comptes: "Has d'estar 37 mesos estalviant tot el teu salari, sense produir cap tipus de despesa, per a pagar només l'entrada, i després et quedaria tota la hipoteca".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | El negoci insostenible de la moda ràpida]]> Vivim sepultats per muntanyes de roba. El model actual de la industrial tèxtil, conegut com a fast fashion, té un efecte pervers, segons denuncien les organitzacions ecologistes. Es fabrica el doble de roba que fa vint anys, en un model d'un sol ús, un consum ràpid de roba molt barata. En ell, es poden trobar camisetes a poc més d'un euro i sabates a cinc, totes elles de baixa qualitat i de vida curta, perquè ens les posem set o huit voltes com a màxim. De tot el que es fabrica, el 35% no es ven ni ix mai de la botiga i el que sobra, acaba al fem.

Tampoc existeix un sistema de reciclatge suficient que permeta gestionar de forma correcta tots eixos residus. Cada any, es llancen al fem cent mil tones de roba; de tot el tèxtil que dipositem, en un contenidor només s'hi recicla el 10% i d'aquest, només una mínima part (el 3%, incloent-hi el calcer), es destina al mercat de segona mà. 

Segons denuncia Greenpeace, les marques prefereixen llançar-ho abans que reciclar-ho, perquè els ix més barat. "El sistema tèxtil ha tocat sostre i la gent creu que, quan deposita la roba en un contenidor, hi ha un sistema de gestió eficient, però s'està exportant a tercers països", ha contat Celia Ojeda, membre de l'organització ecologista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Penses que pagues massa impostos?]]> El 3 d'abril va començar la campanya de la declaració de la renda de l'any 2023 i pel cap de molts valencians i valencianes sobrevola la mateixa pregunta: paguem massa impostos? Segons el CIS, el 38% dels espanyols pensa que en paga massa, mentre que un 60% creu que paguen més dels que realment reben. També és significatiu el percentatge de població que pensa que els impostos no es reparteixen bé: un 77,4% opina que no hi ha un repartiment adequat, mentre que solament el 19,4% considera que sí que és equitatiu.

Però aquesta percepció general no coincideix amb l'opinió dels experts, que són taxatius. "La major part de la població percep més en serveis públics que els que ingressa en la hisenda pública", afirma en una entrevista a À Punt NTC Julen Bollain, professor d'economia de la Universitat de Mondragón.

I en aquest cas no hi ha res més revelador que les dades. Segons un estudi de l'Institut FDA, el 20% més pobre de la població percep en infraestructures, serveis públics, pensions, etc. almenys fins a cinc voltes més del que aporta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | La cosmeticorèxia, la nova addicció dels menors per la cura de la pell]]> Especialistes en psicologia i dermatologia es troben en les seues consultes pacients cada volta més joves que volen ser com els seus ídols, els influenciadors. Però darrere d'aquestes cares amb milers de seguidors sempre hi ha una estratègia de màrqueting i venda. 

Tradicionalment, el maquillatge estava destinat a les persones adultes, però ara xiquets i xiquetes, estrelles del TikTok, ensenyen a maquillar-se i fer rutines facials. La dermatòloga i divulgadora, Sofia de Asís, té clar que una pell tan jove no necessita rutines d'skincare. “Per davall de l’adolescència, que és quan es comença amb els canvis hormonals i les lesions produïdes per l’acne, no cal res més enllà de la protecció solar”. 

Com a mínim és innecessari, però milers de xiques i xics aprenen allò que els vídeos els ensenyen. Als joves els creen una necessitat que s’acaba transformant en una obsessió per tindre una pell perfecta. És el que es coneix com la cosmeticorèxia, l’addicció a la cosmètica. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | El feminisme, com ha canviat la societat valenciana?]]> Les historiadores Gemma Martínez i Carme Bernat, coautores del llibre Venim de lluny. Història del feminisme al País Valencià, han recordat per a À Punt com era aquest moviment en els anys setanta. “Era molt antifranquista, com una resposta al model social del qual s’eixia”, ha explicat Martínez. En aquesta línia, Bernat ha fet èmfasi en el fet que aquesta revolució ha nascut dels moviments de barri, però “hi ha una altra part del feminisme que està vinculada al moviment obrer, als grans partits d’esquerra”.

La primera manifestació del 8 de març autoritzada a Espanya va ser a Madrid, l’any 1978. Amb la democràcia, renaixia el feminisme, que recuperà la lluita de finals del segle XIX. La primera manifestació tingué 6.000 assistents: per al moment, va ser tot un èxit. El 2019, quan havien passat 41 anys d'aquella concentració, es registraren les manifestacions feministes més massives de la història. L’assistència es multiplicà i superà les 600.000 persones, set voltes més que quatre dècades abans. El canvi social ja era innegable i el feminisme, la clau.

En aquest moment històric, encara quedava un gran treball legal per fer: la derogació de legislació discriminatòria, com la llei de permís marital, que va arribar el 1975; la despenalització de l'adulteri i de la venda d'anticonceptius, dues normes que no van desaparéixer fins al 1978. Tot això era només el primer pas. També calia lluitar per crear normes que garantiren drets com el divorci, legalitzat el 1981; l'avortament, legalitzat el 1985, o tipificar delictes com el de la violència de gènere, cosa que no va ocórrer fins al 2004. Encara que parega molt llunyà, la llei d'igualtat efectiva no va arribar fins al 2007 i la llei de llibertat sexual existeix des de fa només dos anys, el 2022.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | La resistència bacteriana és una pandèmia silenciosa que posa milers de vides en joc]]> Les infeccions de transmissió sexual s’han disparat a Espanya. Segons el Ministeri de Sanitat, des de l’any 2000 s’han produït increments de més del 1.000% en gonorrea, sífilis i clamídia. De fet, actualment tenim les taxes més altes des que es tenen dades. Mònica Molner, metgessa de salut sexual i reproductiva, explica, en declaracions a À Punt, que s’enfronten a gonorrees i clamídies “cada setmana” i que afecta més gent jove, d’entre 20 i 40 anys que manté relacions sexuals sense preservatiu perquè prenen la píndola o utilitzen altres mètodes anticonceptius.

Un 75% dels infectats són homes, enfront d’un 25% de dones, de totes les orientacions sexuals, i les pràctiques de risc disparen el perill, indica Molner. La metgessa recorda que practicant sexe sense preservatiu és molt fàcil contagiar-se d’una gonorrea o clamídia. La solució per a aquesta mena d’infeccions és la utilització d’antibiòtics que “es carreguen” el bacteri que siga. Però el consum excessiu d’aquests fàrmacs és molt perillós i, malauradament, se n’abusa perquè hi ha molta gent que pensa que serveixen per a qualsevol malestar o afecció, afirma Molner. A més, no es completen els cicles de consum, sinó que es prenen només durant un parell de dies fins que s’observa una millora. “Al final es genera resistència”, adverteix la metgessa.

Rosa Oltra, especialista en resistència antibiòtica de l’Hospital Clínic de València, explica que el consum d’antibiòtics sense que siga necessari fa que els bacteris es facen resistents a aquests antibiòtics. I això genera l’aparició de bacteris superresistents, com ara la gonorrea resistent o supergonorrea, que ha multiplicat per 25 les infeccions i que és causada per uns bacteris que no responen al tractament amb antibiòtics i, per tant, “no se’n va”, especifica Molner. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Dos anys de la invasió russa d’Ucraïna: més de 7.000 morts i 10 milions de desplaçats]]> Aquest dissabte es compleixen dos anys de la invasió russa d'Ucraïna, un conflicte que sembla encallat, tot i que els combats continuen i també l'horror que pateix la població civil. Segons les Nacions Unides, més de 7.000 civils han mort, més de sis milions d'ucraïnesos s'han vist forçat a abandonar el país i vora quatre milions són desplaçats interns.

Si el primer aniversari del conflicte va ser positiu per al president ucraïnés, Volodímir Zelenski, el segon arriba ple de dubtes per a Kíiv, que ha decidit apostar per la "defensa estratègica" en vista a la superioritat enemiga en homes i munició. Així, la guerra arriba al segon aniversari amb Rússia a l'ofensiva en quasi tots els sectors del front, mentre Ucraïna intenta compensar la falta d'armament occidental rellevant el cap del seu exèrcit, Valeri Zalujni, una maniobra de resultat incert.

En les primeres cròniques Vicent Montagut, periodista cap d’internacional d’À Punt Notícies desplaçat a Ucraïna, semblava que estàvem davant d’una guerra ràpida. “En les primeres setmanes, Rússia va arribar fins i tot a les portes de Kíiv, que, amb un suport molt ràpid i portent per part de l'Occident, va aconseguir recuperar terreny fins que el conflicte, enguany, ha quedat estancat”, relata.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | La violència econòmica contra les dones, per què està invisibilitzada?]]> Si res ho impedeix, a Isabel, de 71 anys, la desnonaran el dia 28. Després de tota la vida treballant per al negoci familiar sense papers i havent contribuït a l’economia familiar amb el seu treball, totes les propietats estan a nom de l'exmarit. El seu cas és una manifestació clara de violència econòmica.

“Em quede al carrer i ell, amb tres vivendes. Visc 24 anys en la vivenda que he de deixar, però tot el que hem fet està al seu nom, s’ho ha ficat com si fora privatiu, encara que jo he estat tota la vida treballant al negoci familiar, sense contracte ni sou. He de deixar la casa que he pagat jo també, amb els diners que he suat”. Aquest lament desesperat d’Isabel és el de moltes dones que, com ella, pateixen una manifestació més de la violència masclista. El maltractament de la parella o exparella s’evidencia posant-li dificultats econòmiques, el que es coneix com a violència econòmica.

“Per què no m’anava a fiar d’ell, si era el pare del meu fill?”, exposa davant de les càmeres d’À Punt Isabel intentant justificar la seua bona voluntat que ara, després de divorciar-se, ha traït el seu exmarit, qui la deixarà, amb tota probabilitat, sense sostre en uns dies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | El difícil equilibri entre sequera, agricultura i turisme]]> Segons Aemet, aquesta temporada de tardor-hivern està sent la més seca de la història a la Comunitat Valenciana. Si parem atenció en el gràfic següent podem comprovar com la precipitació acumulada d'octubre a gener ha caigut de manera molt accentuada des de l'any 2015. Enguany quasi que no ha plogut.

Si ací no tenim, de moment, els greus problemes de sequera de Catalunya és perquè encara vivim de renda de les pluges caigudes fa uns pocs anys, quan va ploure bastant més que la mitjana. Però a aquest ritme, els embassaments ja s’estan quedant buits. Les conques del nord ja estan en perill.

"Si no plou abans de l'estiu, podríem començar a veure algunes localitats que haurien d'aplicar mesures restrictives", adverteix el catedràtic d’Enginyeria Hidràulica de la UPV, Enric Cabrera. Segons l'expert, si es compleixen totes les previsions "cada vegada tindrem menys aigua i la Comunitat Valenciana és un dels pitjors llocs del planeta quant al futur de la disponibilitat de recursos hídrics."

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | El càncer ja supera les malalties circulatòries com a primera causa de mort en homes]]> El càncer va ser la causa del 23% de les defuncions a la Comunitat Valenciana l'any passat. La paraula càncer, que engloba més de cent malalties diferents, és ja la primera causa de mort en homes i, en el cas concret del càncer de pulmó, s'estima que d'ací a sis anys el càncer de pulmó siga la primera causa de mort en dones. 

Cada any se'n diagnostiquen més casos. La malaltia avança, però, afortunadament, la investigació mèdica també, fins al punt que en les últimes quatre dècades s'ha aconseguit la supervivència en vora el 70% dels pacients. Hui, En context, Sílvia Aucejo posa el focus en l'esperança i el ritme en què avança la investigació. 

És crucial tota la investigació que es desenvolupa a Europa i, en el nostre cas, als hospitals valencians. Investiguen els mecanismes moleculars i immunològics del càncer i busquen tractaments concrets per a cada tumor de cada pacient. Parlem de la medicina personalitzada, la gran esperança.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | som més pobres del que pensem?]]> Arriba a final de mes sense problemes? Es considera amb més o menys solvència econòmica que la mitjana de la població? Doncs segons els últims estudis, la majoria de la societat té una percepció distorsionada de si mateixa quan es compara econòmicament amb la resta i la tendència és la de sentir-se dins d'una mitjana que no es correspon a la realitat.

Segons una enquesta de la Fundació La Caixa en la qual va participar gent de diferents nivells socials, la majoria dels enquestats es van situar en una posició intermèdia, considerant-se com a classe mitjana tant qui està per baix, com qui està per dalt. "Ningú vol identificar-se com a pobre, però el que passa és que tampoc es reconeix la realitat", ens explica Nuria Tendeiro, directora de la Xarxa Antipobresa EAPN-CV.

Les xifres genèriques són positives per a l'autonomia valenciana, perquè és la quarta que més contribueix al producte interior brut, després de Madrid, Catalunya i Andalusia. Però si repartim la riquesa entre la població, la Comunitat Valenciana descendeix dràsticament al rànquing i esdevé la número dotze de totes les comunitats autònomes. Així, el territori valencià és un dels que més pateixen aquest desequilibri a l'Estat espanyol, situació reconeguda d'una manera ampla en tot l'espectre polític. El professor d'Economia de la universitat UCH-CEU Enrique Lluch explica que és un problema de distribució: "Podem tindre un país molt ric o podem aportar molts diners i tindre-ho mal distribuït".

Continua llegint-ho en el web

]]>