<![CDATA[À Punt - Medi ambient]]> 10 <![CDATA[À Punt - Medi ambient]]> <![CDATA[El Consell aprova l'avantprojecte de llei del sòl, que “garantix la sostenibilitat sense convertir cada projecte en una carrera d’obstacles”]]> Posarà fi als “PGOU enciclopèdics” i “establix regles clares per a augmentar l’oferta residencial”. Són alguns dels objectius que establix la nova llei del sòl, l’avantprojecte de la qual ha aprovat este divendres el Consell, i que naix amb la intenció de “garantir la sostenibilitat del territori sense convertir cada projecte en una carrera d’obstacles”, com ha explicat el conseller de Medi Ambient i Territori, Vicente Martínez Mus.

En la roda de premsa posterior al ple del Consell celebrat este divendres a Alacant, el conseller ha assenyalat que es requerix una nova normativa urbanística “després d’anys de modificacions parcials, que han generat un sistema lent i excessivament complex i difícil d’aplicar”. Com a exemple d’esta situació, Martínez Mus esmentava els “PGOU –Pla general d’ordenació urbana, la norma bàsica que ordena el creixement urbanístic d’un municipi– que tarden dècades en aprovar-se”, la “inseguretat jurídica” a l’hora de desenvolupar projectes urbanístics i també les “oportunitats que acaben perdent-se o que van a uns altres territoris”.

Com ha detallat, la nova llei del sòl, que començarà a tramitar-se en les Corts al setembre, reforçarà la planificació territorial com a eix de la política d’habitatge o d'infraestructures i precisarà les característiques del sòl no urbanitzable. Per això, la norma distingirà entre sòl comú i protegit i establirà fórmules més flexibles de gestió urbanística que incorporen la col·laboració públic-privada, la gestió municipal i la gestió pels propietaris, com han apuntat des de Medi Ambient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investiguen tres homes pels incendis forestals declarats a Soneja, Atzeneta del Maestrat i Sant Mateu]]> Els jutjats de Castelló investiguen tres homes per estar implicats en diversos incendis forestals d’esta província en les últimes setmanes. Es tracta dels presumptes autors d’un foc declarat en una parcel·la agrícola de Soneja a mitjans de juny, el suposat responsable d’un conat d’incendi declarat el 20 de juny al costat de la carretera de l’Alcora a Cortes de Arenoso i, finalment, el tercer identificat va encendre presumptament una foguera a Sant Mateu que va acabar estenent-se a la massa forestal.

Tots ells, als quals investiga ara la justícia, s’enfronten a sancions administratives de fins a 600.000 euros, a conseqüències civils i penals i fins i tot, si ho considera el jutge, assumir les despeses de l’extinció i les responsabilitats pels danys ocasionats, com recorda la Guàrdia Civil, cos que ha assumit la investigació i les identificacions dels processats.

El primer cas, el de l’incendi declarat en una explotació agrícola de Soneja, es va declarar el 13 de juny en una parcel·la pròxima al nucli urbà. L’autor dels fets va aprofitar la nit per a aplicar un producte incendiari que afavorira la propagació de les flames. Com a conseqüència, es va cremar una superfície d’uns 45 metres quadrats, però la Guàrdia Civil apunta que l’incendi va generar “una important alarma social” per la proximitat a un nucli de població. La investigació del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) ha permés identificar un home de 64 anys, al qual s’investiga per ser el presumpte autor de l’incendi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reomplir la mar d'Aral podria evitar emissions massives de CO₂, segons científics catalans]]> El dessecament de la mar d'Aral, ubicat entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan, es considera un dels desastres mediambientals més grans de la història ocorreguts a la Terra provocats per l'agricultura. En el seu moment va ser el quart llac més extens del món, però va començar a desaparéixer en els anys seixanta després que els rius que l'alimentaven es desviaren per a grans projectes d'irrigació. Hui dia s'ha transformat en un extens desert salí, amb greus conseqüències socials i ecològiques.

Ara, un estudi publicat en la prestigiosa revista científica Science ha mostrat que els sediments exposats al llit de l'assecat mar d'Aral han estat alliberant enormes quantitats de diòxid de carboni (CO₂) en les darreres dècades, milions de tones, però també que contenen encara un embornal de carboni vulnerable que podria protegir-se mitjançant la restauració hidrològica. La investigació, liderada per científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), amb seu a Girona, demostra que este ecosistema perdut és "un component clau del balanç de carboni d'Àsia central i una oportunitat de mitigació climàtica que ha passat en gran manera desapercebuda", segons explica l'organisme en un comunicat.

Els llacs i mars interiors exercixen un paper important en el cicle global del carboni perquè acumulen matèria orgànica en els sediments durant llargs períodes de temps, emmagatzemant carboni que originalment ha sigut retirat de l'atmosfera per plantes i algues. No obstant això, quan estos sistemes s'assequen, la funció d'emmagatzematge de carboni pot invertir-se: els sediments queden exposats a l'atmosfera, la matèria orgànica es descompon i el carboni torna a alliberar-se en forma de CO₂.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca anuncia ajudes de més de setze milions per al foment de la pesca i l'aqüicultura i una nova reducció de les taxes de caça]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat més de setze milions d'euros en ajudes per a impulsar la pesca i l'aqüicultura sostenibles i campanyes de promoció en el marc del Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA) 2021-2027.

Pérez Llorca ha destacat el suport del Consell amb estes ajudes, que, afirma, tindran una tramitació molt senzilla, i que són “molt importants perquè la pesca valenciana es mantinga”. Al respecte, ha indicat que els primers sis milions de les ajudes, que corresponen a l'any 2026, ja es poden sol·licitar.

Així mateix, ha recordat que el pressupost destinat al sector pesquer “s'ha incrementat considerablement, quasi un 40%” i que la meitat d'este, més de vint milions d'euros, són ajudes directes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El calfament global i les onades de calor debiliten un 17% les brises del Mediterrani]]> El calfament global i les onades de calor debiliten les brises marines al Mediterrani. És una de les conclusions d’un estudi que ha elaborat el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), que revela que les brises marines són ara un 17% més dèbils a Espanya.

A conseqüència d’eixe alentiment de la brisa del Mediterrani, la mar redueix la seua capacitat per a suavitzar les temperatures en ciutats costaneres, com ara València, Barcelona o Eivissa, segons explica en un comunicat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

El Centre d'Investigacions sobre Desertificació, centre mixt del CSIC, la Universitat de València i la Generalitat, ha analitzat 41 anys de dades d’estacions meteorològiques situades en la costa del Mediterrani occidental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La mort d'aus protegides en una línia elèctrica de la serra d'Escalona reactiva les denúncies dels ecologistes]]> Diverses aus protegides han aparegut mortes en els últims dies després de xocar contra una línia elèctrica de la serra d'Escalona, al Baix Segura. La troballa ha reactivat les denúncies dels col·lectius ecologistes, que advertixen que és la segona vegada en un any que hi ha morts al mateix punt i reclamen mesures urgents per a evitar noves col·lisions.

Les imatges, gravades per un veí de la zona, mostren diversos exemplars de picaport o rovellat morts al costat de la carretera. El veí, Feliciano Sáez, ha explicat a À Punt que "fins ara els que trobe són els que xoquen amb la xarxa elèctrica i cauen directament a la carretera".

Els ecologistes recorden que en este mateix punt ja van morir tres exemplars més l'any passat. Es tracta d'una au aquàtica protegida que nidifica en aiguamolls i que ara està en plena temporada de reproducció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Ajuntament de Calp vol crear un parc natural davant del penyal i la platja de la Fossa]]> Protegir els espais naturals sense renunciar al turisme. És l'equilibri que busca Calp (Marina Alta) amb una proposta que podria canviar alguns usos en una de les zones més emblemàtiques del seu litoral. L'Ajuntament vol crear una gran reserva marina davant del penyal d'Ifac i la platja de la Fossa: el parc natural del penyal d’Ifac.

Embarcacions recreatives, bussejadors i una intensa activitat turística. Estes són les activitats que es volen regular si prospera el parc natural. La proposta busca protegir l'ecosistema marí de l'espai i que estaria format per l'aigua que envolta el penyal d'Ifac i s'estendria fins a la platja de la Fossa.

Mariola Mulet, regidora de Mar i Terra de Calp, explica que l’objectiu de crear el parc natural no és “protegir per a mal”, sinó “per a crear més vida”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV demostra que els paviments permeables retenen microplàstics i contaminació durant anys]]> Que els paviments permeables (aquells que deixen passar l'aigua de la pluja al sòl) reduïxen la quantitat de microplàstics que arriben als rius i a la mar és una realitat que apareix en diferents estudis en els últims anys. Ara, un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) aporta que esta capacitat de retindre microplàstics i contaminants es manté durant anys.

Els microplàstics s'han convertit en un problema al món. A la Comunitat Valenciana s'han detectat als corals i fins i tot en pulmons humans. Els microplàstics es concentren de manera majoritària a l'aigua dels llacs i embassaments d'on prové l'aigua potable que consumim. Ho mostrava en 2023 un estudi internacional publicat en la revista Nature, que ha tingut participació valenciana. I davant esta realitat, en 2023 la UE va aprovar un reglament destinat a reduir la presència de microplàstics en la nostra vida.

En eixe context, investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la UPV han demostrat que els paviments permeables prefabricats usats en entorns urbans "poden mantindre la seua funcionalitat hidràulica i la seua capacitat de retenció de contaminants després de cinc anys de funcionament en condicions reals d'elevada pressió urbana". Per això, els investigadors conclouen que els paviments permeables "poden esdevindre ferramentes clau per a limitar la transferència de microplàstics cap a rius i mars, tot i que advertixen de la necessitat d'incorporar estratègies de manteniment específiques per a evitar la saturació progressiva del sistema", segons detalla en un comunicat la UPV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La platja de Motilla de Sueca recupera un accés segur a la mar després d'eliminar l'escaló d'arena]]> Els banyistes de la platja de Motilla de Sueca ja poden accedir a la mar amb més facilitat després que la Diputació de València haja aplanat este divendres el gran escaló d'arena que s'havia format arran de la regeneració de la platja, finalitzada a finals de juny. Els treballs han convertit el desnivell, d'aproximadament un metre i mig, en una rampa per a facilitar l'entrada i l'eixida de l'aigua.

L'escaló havia convertit l'accés a la mar en una dificultat per als banyistes des de la reobertura de la platja, el passat 25 de juny. Segons han explicat els usuaris, la regeneració s'hauria d'haver executat abans de l'inici de la temporada estival perquè la mar modelara l'arena de manera natural. “S'haurien d'haver fet un mes abans”, ha lamentat un dels banyistes.

La Diputació de València ha intervingut amb maquinària per a corregir els efectes de l'aportació d'arena executada pel Ministeri per a la Transició Ecològica. El president de la institució provincial, Vicent Mompó, ha assegurat que “de res servix fer una regeneració i pegar a fugir si la gent no pot usar la platja”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca posa a disposició d'Andalusia els mitjans que requerisca per a l’incendi de Los Gallardos]]> El tràgic incendi de Los Gallardos, que ha deixat almenys onze víctimes mortals i huit ferits, ha desencadenat una onada de mostres de condol i de solidaritat entre les diferents administracions, també des de la Generalitat. El cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, ha traslladat un missatge “d’estima i afecte” al seu homòleg andalús, Juanma Moreno, i ha posat a disposició d’Andalusia els mitjans que requerisca per a l’extinció del foc.

“Les meues primeres paraules són d'un missatge d'estima i d'afecte a la Junta d'Andalusia, al seu president, amb qui he pogut mantindre una conversa este matí per a traslladar-li tot el suport de la Comunitat Valenciana", ha assenyalat Pérez Llorca als periodistes abans del ple del Consell d’este divendres, que se celebra a la Nucia.

Així mateix, Pérez Llorca ha indicat que ha posat a disposició de Moreno "tots aquells mitjans que considere necessaris". El cap del Consell també ha llançat un missatge de condolença "als familiars de les persones que han mort esta nit pel tràgic incendi que patix la província d'Almeria".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què ha passat perquè l’incendi d’Almeria haja sigut tan letal?]]> Què ha passat perquè tantes persones, fins ara una dotzena, hagen mort en l’incendi forestal de Los Gallardos, a la província d’Almeria? Per què, a diferència d’altres incendis, en este cas no són efectius d’extinció els que han mort? Per què algunes persones han mort en els turismes? Són algunes de les preguntes que es plantegen l’endemà de conéixer un que almenys dotze persones han mort en un incendi declarat a Los Gallardos, a la província d’Almeria, este dijous.

Un cúmul de circumstàncies estan darrere d’este tràgic balanç, que ha convertit este incendi d’Andalusia en un dels més letals des del 2005 a Espanya.

La de no seguir les vies d’evacuació establides per les autoritats sembla que és una, segons ha manifestat el conseller de Presidència, Antonio Sanz. Assenyalava que el desviament per rutes improvisades i no coordinades, entre el fum, ha pogut deixar atrapades les víctimes mortals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres xiquets entre els dotze morts per l'incendi forestal de Los Gallardos, que encara deixa 23 desapareguts]]> L’incendi forestal declarat este dijous al terme de Los Gallardos, un municipi de la província d'Almeria, deixa dotze morts confirmats, tres dels quals són menors, i vint-i-tres persones sense localitzar.

De les persones que estan oficialment confirmades com a mortes, almenys onze són estrangeres. Quatre de les víctimes mortals, pel que sembla, anaven en un cotxe. Tots són estrangers i possiblement britànics per l'indici del volant contrari del vehicle, però els cossos encara estan pendents d'identificar.

Altres set víctimes mortals anaven en un grup de nou, dos de les quals van poder salvar-se, segons el conseller de Presidència, Antonio Sanz, que ha detallat que un és de nacionalitat espanyola i la resta podrien ser també estrangers, en concret belgues o britànics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un miler de veïns i veïnes de la Vall de Cofrents-Aiora protesten contra el macroabocador de Zarra]]> Al voltant d'un miler de persones es van concentrar este dimecres a la localitat d’Aiora per a mostrar el seu “rebuig frontal” al projecte d’instal·lació d'una planta de tractament de residus industrials a Zarra. La manifestació, convocada per la Plataforma Contra el Macroabocador de Zarra, va reunir veïns i veïnes, associacions, empreses, entitats i representants institucionals de tots els ajuntaments de la Vall de Cofrents-Aiora —juntament amb el tinent d'alcalde de Requena. 

“La mobilització ha evidenciat un aclaparador consens social i institucional en defensa de la Vall”, asseguren els convocants. En un comunicat, denuncien que per les vies que travessen el nucli urbà d’Ayora, segons el projecte, podrien arribar a passar cada dia fins a 190 camions de gran tonatge plens de fem provinent de qualsevol lloc d'Espanya.

Durant la concentració, el veïnat va exigir a l’administració que escolte la voluntat dels pobles afectats i van reclamar a la Generalitat que denegue les autoritzacions pertinents. En eixe sentit, la plataforma ha avançat que ja treballa amb tots els mitjans al seu abast en la redacció de les al·legacions que demostraran la inviabilitat del projecte i el mal irreversible que causaria al territori.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Castelló de la Plana manté tancat un tram de la platja del Serradal per un abocament rogenc]]> L'Ajuntament de Castelló de la Plana manté tancat per precaució un tram de la platja del Serradal després de detectar dimarts un abocament d'aigua amb una coloració rogenca procedent d'una conducció vinculada a la xarxa del Sindicat de Regs del Vedat Arrosser, segons ha informat l'alcaldessa, Begoña Carrasco.

Les aigües “han tornat al seu curs” i ja presenten un aspecte “completament transparent”, assegura Carrasco, encara que ha avançat que el consistori ha decidit mantindre la restricció al bany fins a tindre els resultats definitius de les analítiques fetes. “Estem comprovant-ho i la mantenim en estos moments tancada per prudència”, ha assenyalat l'alcaldessa, que ha indicat que les proves fetes fins ara no han detectat substàncies contaminants i que les anàlisis fetes dimarts “van eixir bé”.

La responsable municipal ha assegurat que l'episodi “no era d'aigües fecals” i ha descartat que procedira de la depuradora o d'aigües residuals. “No venien de la depuradora, ni eren aigües fecals, ni residuals de la depuradora”, ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zarra s'oposa a la planta de residus industrials per “l’impacte negatiu social i mediambiental”]]> L'Ajuntament de Zarra (Vall de Cofrents-Aiora) ha manifestat la seua “oposició” a la instal·lació en la localitat d'una planta de tractament de residus industrials no contaminants en considerar que “l'impacte que podria generar sobre el municipi i el conjunt de la vall seria negatiu des del punt de vista social, econòmic, territorial i mediambiental”.

Este dimarts de matí, l'alcalde de la localitat, Raúl Martínez, ha mantingut una reunió amb el director general de Qualitat i Educació Ambiental de la Generalitat, Jorge Blanco Coll, per a traslladar-li personalment la posició del consistori davant el projecte. Després de l'entrevista, l'Ajuntament ha fet públic un comunicat en què expressa el rebuig a la iniciativa i recalca que la decisió és “el resultat de setmanes de faena, anàlisi i escolta activa als veïns i veïnes, amb l’objectiu de defensar l'interés general, protegir l'entorn i preservar el model de desenvolupament i la qualitat de vida de Zarra”.

Les fonts municipals avancen que la postura de l'Ajuntament serà ratificada en un Ple extraordinari i urgent, que tindrà lloc el dijous 9 de juliol, a les 21:00 hores, “reafirmant el compromís de l'equip de govern amb la defensa del municipi”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El veïnat de la Vall de Cofrents-Aiora es mobilitza contra el projecte d'abocador a Zarra]]> Veïns i veïns de la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora han mostrat la seua contraposició al projecte d'abocador previst a Zarra, que rebria 375.000 tones a l'any de residus no perillosos. La Plataforma contra el Macroabocador de Zarra ha nascut amb l'objectiu de frenar el projecte amb el nom de Complex Mediambiental de Gestió de Residus, promogut per l'empresa Treco Gestión de Residuos SL.

Segons han indicat, els preocupa l'impacte que tindria en els pobles a causa de la circulació de camions per zones urbanes. "És físicament impossible que el trànsit pesant puga discórrer pel nucli urbà d'Ayora quasi dos quilòmetres i entorn d'un quilòmetre de Jarafuel", ha explicat Carlos Feuerriegel, membre de la Plataforma contra el Macroabocador de Zarra.

Més enllà de les inconveniències en la mobilitat de les poblacions, els perjuís per a la salut i el medi ambient són el centre de les protestes del veïnat. Amanda Escudero, membre de la mateixa plataforma, ha assenyalat a À Punt que "la qualitat de l'aire ens afectarà a tots, quedar-nos com una 'comarca fem' ens afectarà. Encara que Cofrentes estiga més allunyat, també es vorà afectat...".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ecologistes en Acció assenyala sis zones costaneres valencianes amb banderes negres]]> Un any més l’ONG Ecologistes en Acció ha assenyalat sis zones costaneres de la Comunitat Valenciana al seu informe anual Banderes negres 2026, que denuncia els casos més greus de contaminació i mala gestió del litoral espanyol. Concretament, n’atorga dos per província, una per contaminació i una altra per mala gestió. Exemples il·lustratius dels problemes que patix la costa, encara que afirmen que podrien denunciar molts més casos.

A la Comunitat Valenciana enguany això es traduïx en una bandera negra atorgada directament a l’Autoritat Portuària de València, a la que Ecologistes en Acció considera responsables de la contaminació de les platges de l’entorn dels ports de Sagunt i València.

L’ONG també atorga una bandera negra per contaminació a la platja de Surrac de Benicarló (Baix Maestrat), que rep este distintiu per seté any consecutiu per ser “la platja més bruta del litoral castellonenc”. En l’informe s’afirma que en esta platja s’acumulen cada any centenars de residus de tota mena com ara envasos, llaunes, residus agrícoles, estris de pesca, piles, ampolles de plàstic i, fins i tot, electrodomèstics. Però el material que hi predomina és el plàstic, que representA el 90% dels residus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Voluntaris de la Creu Roja consciencien la població sobre la prevenció d'incendis a la Devesa del Saler]]> Els voluntaris de la Creu Roja emprenen la campanya per a la prevenció d'incendis a la Devesa del Saler (València), un espai natural dens en vegetació i amb una gran biodiversitat que esdevé vulnerable a este tipus de catàstrofes, especialment durant l'estiu.

L'objectiu del projecte és informar la població sobre què està al seu abast en la protecció d'este espai natural i té lloc durant els caps de setmana de juliol, agost i setembre. En este sentit, l'equip de voluntariat s'organitza en torns de matí i de vesprada i dividix la faena en tres zones: la primera és de l'antic poliesportiu fins al tallafoc de la Rambla; la segona, del tallafoc de la Rambla fins al marge nord de la gola del Pujol, i la tercera, des del marge sud de la gola del Pujol fins a la gola del Perellonet.

"Interactuem amb les persones intentant explicar-los que estem en un parc natural d'especial protecció i què haurien de fer si veuen un conat d'incendi", ha explicat el voluntari Vicente Llorens a À Punt. Segons ha indicat, el primer pas és telefonar a l'112 per tal d'indicar la ubicació i explicar què està succeint. Seguidament, el més important és traslladar-se a un lloc segur.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat convocarà un concurs internacional per a dissenyar els parcs inundables en les conques de Poio i el Túria]]> Un jurat de dotze membres triarà la proposta que definisca el disseny dels parcs inundables metropolitans que recorreran les conques del barranc de Poio i del riu Túria. Seleccionarà cinc finalistes en un concurs amb dos fases. Així ho ha anunciat el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, qui ha desvelat este dijous alguns dels detalls d’este concurs internacional.

El projecte guanyador haurà de contemplar la delimitació, sectorització i caracterització dels sectors que conformen els parcs i, d'altra banda, els criteris d'harmonització del conjunt en termes paisatgístics, territorials, ambientals i funcionals, segons ha detallat la Generalitat.

Este concurs, que vorà la llum en pocs mesos, establirà un termini de deu setmanes per a la presentació d’ofertes i un altre de sis setmanes per a la segona fase.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 4.400 professionals, 20 helicòpters i vora 300 milions d'euros: arranca el major operatiu antiincendis de la Comunitat Valenciana]]> Més de 4.400 professionals i una vintena de mitjans aeris s’encarregaran de l’extinció i la prevenció d’incendis en les nostres muntanyes este estiu. Arranca la campanya contra el foc, que enguany té reservats quasi 300 milions d’euros. No obstant això, la Generalitat ha fet una crida a la responsabilitat ciutadana, perquè la mà humana està darrere de nou de cada deu incendis que devoren les muntanyes.

Un total de 4.401 professionals —entre ells bombers i bombers forestals, policia, agents ambientals, voluntaris o agents ambientals de diferents administracions— estan preparats per a intervindre en els incendis que amenacen les zones forestals durant els pròxims mesos, els de major probabilitat d'incendis per les altes temperatures. Tot este contingent humà integra el que el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha definit com “l'operatiu més gran de la història”.

Estos efectius s’encarregaran de la intervenció ràpida i la coordinació, però també de les tasques de vigilància per a detectar qualsevol conat només sorgisca. De tots ells, la majoria, 2.313 estaran a la província de València, mentre que 977 treballaran des de la província d'Alacant i 973 a la província de Castelló. A ells s’afigen més d'un centenar de tècnics assignats a tota la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Magre s'asseca i moren flora i fauna: Xúquer Viu denuncia la manca d'aigua del riu a Algemesí]]> El riu Magre torna a mostrar una imatge inusual a l'altura d'Algemesí des que es va desbordar en la dana del 29 d'octubre del 2024. Després de portar aigua de manera contínua durant els últims anys i recuperar part de l'ecosistema, en només una setmana el cabal ha descendit fins al punt que només queden alguns tolls d'aigua estancada, on estan morint peixos i carrancs.

"Durant l'última setmana havia baixat molt el cabal, però a partir de dijous i divendres el riu es va quedar pràcticament sec i ara només queda aigua en alguns tolls", explica el portaveu de la plataforma Xúquer Viu, Isidre Pegenaute.

Segons el pla hidrològic de Conca, el Magre hauria de mantindre un cabal ecològic de 230 litres per segon per a garantir la supervivència de la fauna. Des de Xúquer Viu han traslladat la situació a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que els ha assegurat que els agents ambientals han comprovat que els aprofitaments del riu entre Real i Llombai s'estan complint. Tanmateix, a l'últim tram del Magre, l'aigua no arriba.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tancada al bany una platja de la Roda d'Altea per contaminació d'origen residual]]> L'Ajuntament d'Altea ha tancat este dijous de forma temporal el bany a la platja de La Roda, segons ha informat en un comunicat. La decisió s'ha pres després de rebre la comunicació de la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental de la Generalitat.

La mesura s'adopta després que l'analítica de control de qualitat de l'aigua de bany haja detectat valors superiors als màxims admissibles en un dels paràmetres microbiològics, la qual cosa assenyala una contaminació d'origen residual. La bandera roja ja està hissada a la platja i es prega a la població que respecte la prohibició de bany fins a un altre avís.

El consistori també ha explicat que investiga les possibles causes i que es prendran noves mostres per a confirmar l'evolució de la qualitat de l'aigua en la mencionada platja. L'Ajuntament ha lamentat "les molèsties".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Torrevieja tanca una zona de bany de les piscines naturals de Juan Aparicio per valors anòmals en l'aigua]]> L'Ajuntament de Torrevieja ha tancat este dimecres una zona de bany de les piscines naturals del passeig de Juan Aparicio per "una incidència puntual detectada en els controls rutinaris de qualitat de l'aigua", després de rebre una comunicació de la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental de la Generalitat, per valors anòmals en l'aigua.

Així, la Regidoria de Platges ha activat este dimecres el protocol previst en el Sistema de Gestió de Platges i ha posat en marxa tot l'operatiu previst per a estos casos. La Policia Local ha tancat temporalment la zona de bany, mentre que el Servici de Salvament i Socorrisme ha hissat la bandera roja i ha informat les persones usuàries sobre esta mesura de caràcter preventiu, han detallat fonts municipals en un comunicat.

Paral·lelament, l'empresa mixta Agamed ha realitzat una nova presa de mostres d'aigua amb l'objectiu de verificar l'evolució dels paràmetres detectats. La situació està sent objecte de "seguiment continu" per part de les administracions i servicis tècnics competents, ha precisat el consistori. L'Ajuntament ha traslladat "un missatge de tranquil·litat a la ciutadania", ja que "es tracta d'un procediment protocol·lari previst per a garantir en tot moment la màxima seguretat i qualitat de les aigües de bany".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Front comú per a protegir les tortugues: la Generalitat fa una crida per a preservar els nius de les platges]]> Juny arriba a l’equador i això significa que, a partir d’ara, en les nostres platges podem veure alguna tortuga marina eixint a l’arena en busca d’algun clot per a pondre els ous. No és una escena gens estranya a l’estiu, especialment si tenim en compte que l’augment de la temperatura de la mar derivada del canvi climàtic està propiciant que estos rèptils, cada vegada amb major freqüència, recórreguen als arenals valencians per a fer la seua posta.

Per a implicar tota la ciutadania en la protecció d’esta espècie, la Conselleria de Medi Ambient i l’Oceanogràfic de València han presentat una nova edició de la campanya “Ací salvem tortugues”, en la que estan implicat més d’un centenar de municipis costaners de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i les Balears.

La presentació coincidia, a més, amb una fita històrica pel que fa a la recuperació de la tortuga marina: l’Oceanogràfic ha recuperat un miler d’exemplars. Suposa, com explicava el conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, haver assolit un miler de “segones oportunitats” davant amenaces com la contaminació per plàstics, les col·lisions amb embarcacions o la captura accidental, segons ha detallat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Organitzacions de consumidors europees denuncien com algunes empreses energètiques fan 'greenwashing']]> Més màrqueting que fets reals. Comparacions "enganyoses" anunciant el gas com a "net", "sostenible", adequat per a la "transició" ecològica; compromisos de "mitigació ambiental", com ara les emissions zero, "a pesar de continuar invertint en l'extracció i venda de combustibles fòssils"; i "afirmacions mediambientals genèriques i amb aparença de sostenibilitat". Són algunes afirmacions que l'organització de consumidors europea (BEUC) –i dotze organitzacions d'onze països comunitaris– ha denunciat davant de la Comissió Europea i "les autoritats europees de protecció al consumidor" que practiquen diverses empreses energètiques. Un greenwashing que, a Espanya, la Federació de Consumidors i Usuaris (CECU) atribuïx a TotalEnergies, Naturgy, Pepe Energy, Yoigo, Audax Renovables i Jazztel (llum i gas). CECU ha portat estes empreses davant de la Direcció General de Consum per a "alertar" sobre les "pràctiques de rentada verda", segons ha explicat a través d'un comunicat difós este dimarts.

La iniciativa pretén "fer una crida a les autoritats" amb l'objectiu d'"exigir" a les companyies que no utilitzen "afirmacions enganyoses de màrqueting ecològic", multar els qui continuen usant-les i "sol·licitar" també que "compensen els consumidors" per cobrar preus més alts en "contractes d'energies verdes". Per últim, demanen "informar" els clients que les inversions de les empreses en projectes de protecció al clima no poden presentar-se com una compensació de les emissions de l'empresa ni dels seus productes basats en combustibles fòssils.

Les organitzacions de consumidors asseguren haver estudiat el contingut de les pàgines web d'estes empreses energètiques per comprovar si utilitzaven "màrqueting ecològic" que pot induir a "confusió i enganys" del consumidor. "Els resultats estan avalats per un estudi de la Universitat KU Leuven", explica la CECU, en el qual confronten els anuncis amb la legislació de consum de la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una missió científica a Santa Pola seguix el rastre de la tonyina roja per a desvelar-ne els secrets migratoris]]> La tonyina roja és una de les espècies més emblemàtiques de la Mediterrània i de l’Atlàntic, però encara conserva molts interrogants sobre el seu comportament. Per a aprofundir en el coneixement d’esta espècie, una missió científica treballa este cap de setmana a Santa Pola en una nova campanya de marcatge que permetrà seguir els moviments dels exemplars durant els pròxims mesos.

El projecte consistix a capturar les tonyines, col·locar-los balises de seguiment i tornar-les a la mar. Les dades recopilades al llarg d’un any permeten als investigadors conéixer millor les rutes migratòries, els hàbits de l’espècie i la influència de factors ambientals. El cofundador de Scientific Angler, Frederic Valls, ha explicat a À Punt que l’objectiu és “establir millor el seu estat, comprovar si hi ha correlacions amb qüestions relacionades amb el canvi climàtic o la presència d’altres peixos, i millorar el coneixement i la gestió”.

En la iniciativa, anomenada Scientific Angler Tagging Tour, participen tant científics com pescadors recreatius, que col·laboren en la captura dels exemplars seguint protocols que minimitzen l’impacte sobre els animals. Valls ha assenyalat que a Santa Pola estan marcant exemplars que ja han entrat a la Mediterrània per a reproduir-se i que aprofiten la zona per a alimentar-se abans de continuar el seu viatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canet d’en Berenguer monitorarà el fons marí per a frenar la regressió de la costa]]> L'Ajuntament de Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre) ha començat un projecte pilot per a monitorar el fons marí i frenar la regressió de la costa.

Han col·locat huit boies a la platja, a trenta metres mar endins. Són unes boies especials que mapejaran de forma molt precisa el fons marí. Estes dades les arreplegarà un programa informàtic desenvolupat per l’Ajuntament per a conéixer com està el fons marí i com funcionen els corrents quan arriba un temporal. L’objectiu és col·locar esculls mòbils per a protegir la platja i, sobretot, evitar la regressió.

És un projecte d’enginyeria verda que ha desenvolupat el consistori en un context de canvi climàtic per a protegir les platges quan altres sistemes, com ara la renovació de l’arena no funciona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Seprona investiga la protectora Modepran i demana informació a l'Ajuntament de València]]> El Servici de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil s'ha personat este dimecres a l'Ajuntament de València per a demanar informació relacionada amb una empresa que presta servicis per al consistori, encara que els agents no han requerit ni s'han emportat cap documentació, segons han confirmat fonts municipals.

Les actuacions apunten a la protectora d'animals Modepran, l'entitat que durant els últims quinze anys ha gestionat les dos gosseres municipals de la ciutat i que deixarà de prestar este servici este divendres, quan el contracte passe a mans d'una altra empresa. Des de la protectora asseguren que desconeixen els motius de les diligències i neguen que tinguen relació amb la seua activitat, segons recull Las Provincias.

Des de l'Ajuntament de València han indicat que els agents del Seprona han tingut una reunió amb responsables municipals, com ja ha passat en altres ocasions, i han insistit que no han requerit ni s'han emportat documentació. La visita dels guàrdies civils ja estava prevista des de fa uns dies, segons informen fonts de l'Ajuntament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gátova demana una intervenció urgent al barranc del Carraixet per la proliferació de canyes]]> L'Ajuntament de Gátova (Camp de Túria) reclama una intervenció urgent al barranc del Carraixet. Denuncien que hi han proliferat canyes que impedixen el pas de l'aigua i que suposen un perill en cas d'incendi forestal. Una infestació de canyes que, segons l’alcalde, Jesús Salmerón, és el resultat de vint anys sense cap intervenció.

En declaracions en À Punt, el primer regidor explica que cada vegada hi ha menys gent que es dedique a cultivar la terra i les canyes cada vegada proliferen més. “És una problemàtica que s’arrossega des de fa moltes dècades”, afirma.

L'Ajuntament alerta del perill que representa la proliferació d'esta espècie invasora, sobretot en cas d'incendi, ja que les canyes generen molt de material combustible i “el poble sencer es cremaria”. Però també amb una possible avinguda d'aigua perquè si ploguera el que va ploure el 29 d’octubre del 2024 al barranc de Poio, el del Carraixet “faria por”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una nova aplicació mòbil de parcs naturals valencians difon mapes, rutes i activitats]]> La Generalitat ha llançat la nova aplicació mòbil GVA Parcs Naturals, una ferramenta dissenyada per a acostar els espais naturals protegits de la Comunitat a la ciutadania de manera senzilla, accessible i interactiva. La presentació coincidix, a més, amb la commemoració del 25é aniversari del logotip dels parcs naturals valencians.

Durant la presentació, el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha destacat que l’aplicació permet que qualsevol persona puga “descobrir, conéixer i disfrutar del nostre patrimoni natural amb informació actualitzada i accessible des del seu telèfon mòbil”.

Desenvolupada per la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC) de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, ja es pot descarregar tant per a sistemes Android com iOS i incorpora un sistema multilingüe en valencià, castellà i anglés. L’app conté un mapa interactiu amb tots els parcs naturals de la Comunitat Valenciana que permet accedir a informació actualitzada sobre rutes i itineraris, punts d'interés, normativa, recomanacions de visita i continguts divulgatius relacionats amb la biodiversitat i la conservació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem confirma l'anul·lació de la distància mínima de trenta metres entre les terrasses dels bars de València]]> El Tribunal Suprem ha confirmat l'anul·lació de la distància mínima de trenta metres entre les terrasses dels bars de València que va aprovar l'anterior govern municipal dins de l'ordenança de protecció contra la contaminació acústica. La decisió ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ja havia declarat nul el requisit.

La sala contenciosa administrativa del Suprem desestima així el recurs presentat per l'Ajuntament de València i avala els arguments de les associacions SOS Hostaleria i Asvomar, que consideraven que esta limitació restringia l'accés i l'exercici de l'activitat econòmica.

L'Ajuntament de València havia recorregut contra la sentència del TSJCV argumentant que la normativa autonòmica l'habilitava per a establir estes distàncies i que la limitació complia els principis de necessitat i proporcionalitat previstos en la legislació sobre unitat de mercat. No obstant això, el Suprem conclou que esta cobertura legal no eximix el consistori d'explicar tècnicament les mesures adoptades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Albufera reprén el camí per a ser declarada reserva de la biosfera per la Unesco, després de la paralització per la dana]]> La candidatura de l'Albufera de València per a convertir-se en reserva de la biosfera de la Unesco afronta una setmana clau. Representants del govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament de València reprendran els treballs per a impulsar una proposta que havia quedat paralitzada després de la dana de l'octubre passat, mentre les administracions centraven els esforços en la recuperació de les zones afectades.

La reactivació dels tràmits començarà dimarts amb una reunió a la Conselleria de Medi Ambient en què participaran una desena de tècnics. L'objectiu és fixar un nou calendari i concretar els terminis necessaris per a formalitzar la candidatura davant de la Unesco amb la mirada posada en una possible aprovació l'any 2027.

Els responsables del projecte també mantindran trobades amb la junta rectora del Parc Natural de l'Albufera i amb especialistes locals, entre ells investigadors i catedràtics de la Universitat Politècnica de València. La candidatura pretén fer valdre la singularitat d'un espai que combina l'activitat agrícola, especialment el cultiu de l'arròs, amb la conservació mediambiental en una de les zones humides d'aigua dolça més importants d'Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El pla Albufera soterrarà cinc quilòmetres de línies elèctriques i habilitarà set quilòmetres de carril bici]]> Este dijous ha tingut lloc la presentació oficial del pla Albufera, una col·laboració publicoprivada entre Iberdrola i la Generalitat que soterrarà 5,5 quilòmetres de línies elèctriques aèries en el Saler i la gola del Pujol i noranta suports en l'entorn del Parc Natural. Es tracta d'una intervenció estratègica amb beneficis transversals que combinen protecció ambiental, seguretat, mobilitat sostenible, qualitat paisatgística i millora de serveis públics, i que s'ha presentat este dijous durant una roda de premsa celebrada en l'Albufera amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient.

Tant des d'Iberdrola com des de la Generalitat s'ha posat esta actuació com a exemple de col·laboració publicoprivada, ja que la Generalitat està col·laborant i agilitzant la tramitació del pla Albufera, en el qual Iberdrola invertirà sis milions d'euros, i que comportarà també la construcció d'un nou carril per a bicicletes i vianants sobre les infraestructures soterrades i el desenvolupament de cinc noves línies subterrànies que milloraran el subministrament elèctric de les pedanies del sud de València. Una actuació que permetrà millorar el trànsit en la CV-500, una carretera en ple parc natural amb un trànsit important.

Estes accions es posaran en marxa quan finalitze gran part de l'"esforç històric" fet per a la recuperació de l'Albufera després de la dana, on la Conselleria han invertit més de 187 milions d'euros, segons s'ha confirmat en esta compareixença que ha tingut lloc després del ple del Consell celebrat a l'Albufera. En este sentit, la vicepresidenta primera i consellera d'Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, i el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, han fet balanç de les actuacions de la Generalitat en els últims mesos per a retirar milions de tones de residus del parc i del seu entorn en col·laboració amb l'Ajuntament de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Asindown i l'EMTRE llancen una campanya inclusiva de reciclatge a casa]]> L'Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (EMTRE) ha presentat este dimarts la seua col·laboració amb el projecte Assessors de la Simplicitat d'Asindown amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient: "Reciclar és més fàcil del que creus".

En el vídeo promocional dos usuàries d'Asindown, Amparo Gallego i Amparo Palmero, analitzen diversos productes recurrents de la cistella de la compra i expliquen en quin contenidor s'han de ser depositar una vegada consumits per al reciclatge correcte.

En l'espai de formació d'Asindown de la Marina de València, La Mare Que Va, l'EMTRE ha presentat esta nova campanya amb una tertúlia titulada "Fer fàcil el que és difícil (també en les polítiques públiques)", conduïda pel president de l'EMTRE, Emilio Belencoso, i amb la participació de l'alcaldessa de València, María José Catalá, el director i gerent d'Asindown, Manuel Campos, i les protagonistes del vídeo i del projecte Assessors de la Simplicitat, Amparo Gallego i Amparo Palmero.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xàbia prohibix el pas d'embarcacions al Freu del Portitxol]]> Desenes d'embarcacions recreatives travessen i fondegen al Freu del Portitxol, un dels tresors naturals del litoral de Xàbia. Una imatge habitual a l'estiu, però que enguany no es produirà per la decisió de l’Ajuntament de protegir l'espai.

Hi han col·locat balises per a impedir el pas de les embarcacions recreatives per raons de protecció ambiental patrimonial, en este estret entre la costa i l'Illa del Portitxol. Dins del nou projecte de construcció i manteniment de les instal·lacions d'abalisament i plataformes lúdiques al litoral de Xàbia, esta actuació estratègica busca compatibilitzar la seguretat marítima i recreativa del litoral amb la conservació d'un dels enclavaments "més valuosos i sensibles" de la Mediterrània.

És un dels espais que més patixen la pressió nàutica durant estos mesos. Per això, el projecte preveu específicament abalisar el Freu del Portitxol mitjançant una banda litoral formada per boies de senyalització que impediran el pas d'embarcacions per este estret canal natural situat entre la costa i l'Illa del Portitxol, segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Montanejos fa més accessible la Fuente de los Baños amb cadires amfíbies]]> Juan Emilio, veí de Segorbe, ha pogut complir un desig que feia temps que tenia pendent: banyar-se en esta piscina natural, a la Fuente de los Baños de Montanejos.

Amb ajuda dels monitors i gràcies a les noves cadires amfíbies incorporades pel municipi, assegura que després dels primers dubtes ha acabat disfrutant de l’experiència.

Les noves cadires, junt amb passarel·les i crosses adaptades, s’han estrenat amb pacients amb dany cerebral de la comarca de l’Alt Palància-Millars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Culmina a Paiporta la recollida de residus de la dana: la barrancada va generar 1,6 milions de tones]]> Amb la clausura del punt de recollida de residus de la dana de Paiporta queden clausurats tots els solars habilitats després de la catàstrofe per a acumular deixalles i restes d’obra. Fins ara, només quedava obert un en este municipi de l’Horta Sud, un dels epicentres de la tragèdia del 29 d’octubre del 2024. Del conjunt d’estos solars, la Generalitat ha gestionat 1,6 milions de tones de residus de la dana.

El conseller de Medi Ambient i Recuperació ha presidit este dijous el tancament d’este punt de recollida. Sols d’este punt de residus, han retirat 58.400 tones de restes, sobretot d’enderrocs i residus voluminosos, procedents dels treballs de vivendes i locals afectats per la dana, segons les dades facilitades per la Generalitat.

Si alguna cosa va deixar la dana, més enllà de les pèrdues humanes i el desànim dels afectats, van ser residus. De fet, la Generalitat va establir un pla específic per a traure les restes dels nuclis urbans més afectats. En el cas concret de Paiporta, del punt que s’ha clausurat este dijous, s’han retirat 58.400 tones de residus, principalment enderrocs i residus voluminosos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Tribunal Suprem tomba el recurs dels regants i avala els nous cabals del Tajo-Segura]]> Revés judicial per als regants d’Alacant i dos províncies veïnes que reben l’aigua del Tajo. El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu que havia presentat el Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS) contra els nous cabals ecològics mínims fixats en la revisió del Pla Hidrològic del Tajo.

Concretament, en abril del 2023, este sindicat que integra vora 80.000 regants d’Alacant, la Regió de Múrcia i Almeria –terres que reben l’aigua del transvasament Tajo-Segura– va recórrer contra el Reial decret 35/2023, pel qual es va aprovar la revisió dels plans hidrològics de diverses demarcacions hidrogràfiques d’Espanya, entre altres la del Segura i la del Xúquer, així com les del Tajo, el Guadiana i l’Ebre, entre altres.

El recurs argumentava que hi havia una voluntat política d’acabar amb el transvasament Tajo-Segura, un propòsit que es pretenia aconseguir establint uns cabals ecològics mínims per al Tajo, per a després augmentar-los de manera gradual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investiguen un home per provocar fins a 24 incendis a la serra Grossa d’Alacant]]> La justícia investiga un home de 41 anys per haver provocat, suposadament, nombrosos incendis forestals a la serra Grossa o de Sant Julian, a Alacant. Concretament, li atribuïxen 24 delictes contra la seguretat col·lectiva per incendi forestal, ja que es produïen en zones pròximes a vivendes.

Només entre maig i agost de l’any passat es van detectar fins a tretze incendis en esta zona. Els agents el van localitzar quan el van detindre per altres causes a la comissaria de la Policia Nacional.

Els agents del Seprona de la Guàrdia Civil i els ambientals de la Generalitat van iniciar la investigació a principis de maig de l’any passat, quan es van declarar diversos incendis forestals en el vessant nord-est d’esta zona muntanyosa pròxima a la capital alacantina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Estabilitzen l'incendi forestal declarat a la Vall de Guadalest]]> Un incendi declarat al terme de Benimantell, a la Vall de Guadalest, ja es troba estabilitzat segons han informat des del Consorci Provincial de Bombers d'Alacant este dimecres de vesprada. Concretament, Emergències de la Generalitat han explicat que les flames s’han originat en el paratge de la Font del Pi, fins on s'han desplaçat diversos mitjans aeris, així com equips de bombers i de brigades forestals.

Des del Consorci de Bombers d’Alacant han indicat que el foc generava una sola columna de fum, visible a quilòmetres de distància.

Les flames s'han localitzat en el vessant de la muntanya, per això s’han mobilitzat, a més d'efectius terrestres —cinc equips de bombers forestals i dos del Consorci de Bombers d’Alacant—, tres mitjans aeris.

Continua llegint-ho en el web

]]>