<![CDATA[À Punt - Medi ambient]]> 10 <![CDATA[À Punt - Medi ambient]]> <![CDATA[Els embassaments valencians encaren l'estiu amb un 70% de reserva d'aigua gràcies a la pluja abundant de l'hivern]]> La successió de temporals d'este hivern ha tingut conseqüències molt positives per als embassaments valencians que s'encaminen cap a un estiu amb subministraments garantits d'aigua. El fantasma de la sequera, que el 2024 va obligar a imposar diverses restriccions al consum hídric en diverses demarcacions valencianes, queda lluny de moment.

L'estació entre desembre i març s'ha caracteritzat per uns registres de pluja molt abundants, a causa de la concatenació de fins a tretze borrasques d'impacte que han elevat la precipitació mitjana registrada a 191,2 l/m², un volum un 53% superior a la mitjana climàtica (125 l/m²). Les dades de l'últim informe de balanç setmanal que elabora la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) —que aglutina la majoria dels pantans al territori valencià— visibilitzen els efectes beneficiosos d'haver tingut un hivern humit: el volum d'aigua emmagatzemada en conjunt suma 1.943 hm³, una quantitat que frega el 70% de la capacitat total. És el segon millor registre de la sèrie històrica dels últims 35 anys i permet assegurar l'abastiment hídric a tots els usuaris, tant al camp com a les ciutats i pobles.

Les xifres confirmen la recuperació de les reserves d'aigua que, per estes dates, sols havien registrat un volum superior l'any hidrològic 2010-2011, quan es van arribar als 1.987 hm³. Les previsions són “molt positives” per a l'organisme gestor de la conca del Xúquer, que ha remarcat que la campanya de reg —que començarà en les pròximes setmanes— s'afronta amb "un excel·lent nivell de reserves en els embassaments de la demarcació i el subministrament garantit".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una plaga de mosques altera el dia a dia del Ràfol de Salem]]> El Ràfol de Salem, a la Vall d’Albaida, patix una plaga de mosques que s’ha intensificat en els últims mesos i que afecta greument la vida quotidiana del veïnat. La presència massiva dels insectes fa pràcticament impossible obrir les finestres o menjar a l’aire lliure.

Els residents asseguren que el problema ve de lluny, però que s’ha agreujat recentment, i ja l’han denunciat a l’Ajuntament. “Entres a casa i has de tancar de seguida, és insuportable”, explica una veïna, mentre que un altre relata: “Ens han convidat a una paella per a dinar i, quan hem començat a vore la gran quantitat de mosques… Això és increïble”.

La situació afecta tant l’interior de les vivendes com els espais exteriors. “No a soles les mosques, és l’olor… I si traus menjar, no te’l menges tu, se’l mengen elles”, lamenta una veïna. Davant de la situació, molts expressen preocupació per l’arribada de l’estiu: “Si en abril estem així, no ens podem imaginar com serà l’estiu”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Oceanogràfic solta mantellines al Mediterrani per a protegir una espècie en perill d’extinció]]> La Fundació Oceanogràfic ha soltat al Mediterrani diversos exemplars de mantellina o rajada papallona (Gymnura altavela), una espècie present a les aigües valencianes i catalogada en perill d’extinció, en el marc d’un projecte orientat a reforçar la conservació d’espècies marines vulnerables.

La iniciativa, impulsada amb fons Feder de la Unió Europea i el suport de la Fundació Biodiversitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica, té com a objectiu aprofundir en el coneixement científic sobre esta espècie i millorar-ne la protecció a la costa de la Comunitat Valenciana.

El veterinari de la Fundació Oceanogràfic Aitor Campos ha explicat que el projecte se centra “a conéixer un poc millor la distribució i l’ús de l’hàbitat que fa la mantellina a les nostres costes i —sobretot— avaluar l’impacte que tenen les activitats socioeconòmiques”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els paratges naturals afectats per la dana es recuperen i reobrin als visitants]]> La dana del 29 d’octubre va arrasar nombrosos paratges naturals i àrees recreatives de l’interior de la Comunitat Valenciana. Mesos després, molts d’estos espais comencen a recuperar la normalitat i tornen a obrir-se al públic.

La Fuente del Papán, a Siete Aguas, n’és un exemple. Este paratge, vinculat a l’aigua i connectat amb senders de gran recorregut, ha sigut completament reconstruït i ja està preparat per a rebre visitants este cap de setmana de Sant Vicent.

Els qui el visiten ara es troben un espai renovat, amb més aigua que abans i completament diferent del que va deixar la riuada. Recorden que tot havia quedat arrasat: el pont havia desaparegut, la font també, i només en quedava una estructura bàsica. Hui, en canvi, la font —que abans era de mosaic— l’han reconstruïda i el paratge ha recuperat el seu atractiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ontinyent introduïx el reciclatge obligatori en el sistema d'arreplega de residus porta a porta]]> Ontinyent es prepara per a la implantació del sistema d'arreplega porta a porta separada per fraccions, que començarà a aplicar-se a les vivendes des del 15 de juny. La ciutat, de més de 30.000 habitants, serà una de les primeres de les seues característiques que aplica este model de manera generalitzada.

El sistema ja funciona des del mes de març en comerços i restaurants, amb l’objectiu d’augmentar el reciclatge i adaptar-se a la normativa europea. Els establiments han de separar els residus —envasos, paper i cartó, orgànica i la resta— i traure’ls segons un calendari establit.

L’alcalde, Jorge Rodríguez, ha explicat que la mesura respon a la necessitat de “complir amb la llei, reduir residus de manera dràstica, i la millor manera era seguir fent el que ja féiem, però un poc millor”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Ajuntament de València recomana evitar l’exercici a l’aire lliure per l’episodi de pols en suspensió]]> L’Ajuntament de València ha activat el protocol de mesures informatives en episodi tipus 1 per contaminació a causa de la intrusió de pols en suspensió que afecta la ciutat des d’este divendres. Davant de la situació, recomana evitar l’activitat física a l’aire lliure i prioritzar l’ús del transport públic.

Segons les dades municipals, les estacions de mesurament de l’avinguda de França i del carrer del Doctor Lluch han registrat valors mitjans diaris de partícules PM10 superiors a 50 micrograms per metre cúbic, mentre que la resta de punts s’han situat entre 30 i 46 micrograms.

Estos nivells coincidixen amb la presència de pols sahariana al conjunt de l’est peninsular i amb unes condicions meteorològiques que dificulten la dispersió dels contaminants.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les temperatures superen els 30  °C a la Costera abans d’un cap de setmana amb pols en suspensió i descens tèrmic]]> Les temperatures màximes han superat este divendres els 30 °C en diversos municipis de la província de València, amb un pic de 30,7 °C a Xàtiva, a la Costera, segons dades de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet). En esta comarca i zones pròximes, els termòmetres han arribat als 30,3 °C a la Pobla Llarga, als 30,1 °C a Gavarda i Anna i als 30 °C a Càrcer.

Segons la xarxa d’estacions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Xàtiva ha registrat també 29,7 °C, tres graus més que el dia anterior, mentre que destaquen els 29,6 °C de Carcaixent, a la Ribera Alta, i els 28,9 °C de Bicorp, a la Canal de Navarrés. A la ciutat de València, la màxima ha sigut de 26,6 °C, i en punts com Llíria, al Camp de Túria i l’aeroport de Manises s’han assolit els 28 °C.

A les comarques d’Alacant, Elx, al Baix Vinalopó, ha arribat als 28,8 °C i Novelda, al Vinalopó Mitjà, als 28,1 °C, mentre que a la ciutat d’Alacant la temperatura ha pujat fins als 27,3 °C. Al nord, a Castelló, Atzeneta del Maestrat, a l’Alcalatén, ha registrat 28,7 °C; la capital de la Plana Alta, 25,9 °C, mentre que Fredes, als Ports, ha marcat la màxima més baixa amb 20 °C.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern destituïx la presidenta de l'Aemet, María José Rallo, a petició pròpia]]> El govern espanyol ha destituït la presidenta de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), María José Rallo, a petició pròpia, segons publica este dijous el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El relleu s’emmarca en una reestructuració de l’organisme que depén del Ministeri per a la Transició Ecològica.

La decisió, proposada per la vicepresidenta tercera i ministra del ram, Sara Aagesen, es va deliberar en el Consell de Ministres d’esta setmana. En el decret publicat al BOE s’agraïxen els serveis prestats per Rallo, que ocupava el càrrec des de novembre del 2023. La castellonenca María José Rallo ha desenvolupat la major part de la seua carrera al Ministeri de Transports, on va ser secretària general de Transports i Mobilitat.

El cessament coincidix amb una reforma de l’estructura de l’Aemet que separa les funcions de govern i les executives. Amb este canvi, la presidència recau en la Secretaria d’Estat de Medi Ambient, que ocupa Hugo Morán, mentre que la direcció assumirà la gestió diària de l’organisme.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutjat de Castelló absol els dos acusats per la mort dels burros al Desert de les Palmes]]> La plaça número 3 de la secció penal del tribunal d'instància de Castelló ha absolt els dos homes que estaven acusats d'un delicte de maltractament animal per la mort d'una desena de burros al Desert de les Palmes, al terme municipal de Cabanes (Plana Alta), l'any 2021. Es tracta de l'aleshores director del parc natural, Antonio Luis García, i el ramader propietari dels animals, Juan Francisco Librán. La sentència, coneguda este dimecres, considera que no hi ha evidències que estos decessos es produïren per negligència, falta d'alimentació, absència de control o el fet que els animals estigueren en situació d'abandonament.

La sentència absolutòria, contra la qual es pot recórrer, afirma que no s'hi ha acreditat que la mort dels rucs es produïra a conseqüència d'una omissió duta a terme pels processats que posara en risc el benestar dels animals. En concret, l'acusació sostenia que no s'havien efectuat les actuacions mínimes necessàries per a prestar-los assistència, que tampoc es va realitzar una valoració veterinària ni es va disposar l'adequat trasllat controlat dels exemplars morts, així com sol·licitar necròpsia per a determinar la causa dels decessos.

La causa judicial es va obrir arran del decés de vora una quinta part dels cinquanta burros que es van introduir al paratge en el marc d'un projecte per a previndre incendis de cara a l'estiu. Durant el desenvolupament del programa, prolongat fins a l'octubre del 2021, van perdre la vida huit rucs i almenys dos més es perderen, mentre que la resta d'exemplars recuperats presentaven símptomes de molta feblesa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La planta de residus de Villena incorpora separadors òptics per a augmentar la recuperació de plàstic, metall o paper]]> Un sistema de separadors òptic d’última generació serà el nou aliat de la planta de tractament de residus de Villena, que ha entrat en funcionament després d’una profunda remodelació. Ara, es podrà fer una recuperació de materials com plàstics, metalls i paper més precisa i amb la meitat de l’energia requerida fins ara. Fins a esta planta arriben els residus que generen 195.000 persones, els residents de catorze pobles, segons han especificat des de la Conselleria de Medi Ambient.

Segons ha expressat el conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, que ha visitat la planta este dimarts, la tecnologia implantada en este centre de tractament permet gestionar els residus d’“una forma més intel·ligent i responsable”. En la millora d’esta infraestructura s’han invertit més de dotze milions d’euros, que s’han finançat en fons europeus.

El conseller ha explicat que s'ha passat “d'un sistema manual a una planta preparada per al futur”, donat que s’han incorporat separadors òptics d'última generació, que tenen una eficàcia del 95%, i contribuïxen a millorar la precisió en la recuperació dels materials que arriben fins allà procedents de més d’una desena de pobles. D’esta manera, es reduix la quantitat de residus que acaba en l'abocador.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Huit equips de bombers tracten d'estabilitzar l'incendi de Tibi, que té una evolució favorable]]> En total, huit equips de bombers del Consorci d'Alacant i sis més dels bombers forestals passaran la nit a la zona de la serra del Maigmó, al terme de Tibi, on s'ha declarat un incendi la vesprada d'este dimarts. Les flames, que s'han detectat en tres focus, es localitzaven a la zona del Racó de la Creu i ràpidament s'hi han mobilitzat els mitjans aeris per a frenar l'avanç del foc. Estos mitjans s'han retirat en caure el sol, cap a les huit de la vesprada. L'evolució de l'incendi és favorable.

La serra del Maigmó abasta diversos municipis de l’Alcoià, l’Alacantí i el Vinalopó i és un dels pulmons verds més grans de les comarques del sud, visible des de tot el camp d'Alacant. Emergències confirmava l’incendi a les 17:40 hores d'este dimarts.

El foc ha començat amb tres fronts diferents en una zona molt inaccessible. Al principi, tres mitjans aeris atacaven el foc en mig de boscos pel vessant de Tibim però a poc a poc s'han hagut d'incrementar. El Maigmó té 1.296 metres d'altura i dona nom a una serra plena de vegetació que arriba fins a Castalla, Agost i Petrer. El repte és controlar les flames abans que arribe a eixe gran polvorí, per això els bombers continuaran treballant-hi durant tota la nit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca anuncia que el posttransvasament Xúquer-Vinalopó estarà enllestit a finals del 2026]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat este dimarts que les obres del marge esquerre del posttransvasament Xúquer-Vinalopó, el sistema d'infraestructures i canals que servix per a distribuir l'aigua, estaran preparades a les acaballes del 2026. Unes actuacions en les quals el govern valencià ha invertit trenta milions d'euros, ha recordat després de visitar una zona d'enclavament, prop de Novelda, que ha qualificat d'“un símbol de solidaritat i generositat d'esta terra per a cooperar i mirar el futur amb ambició, responsabilitat i rigor”.

Pérez Llorca ha destacat l'“esforç compartit” entre l'administració valenciana i els regants per a executar unes obres que garantixen que 30.000 hectàrees de cultiu en municipis de les comarques del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura “tindran l'aigua que necessiten per a continuar generant vida, riquesa i ocupació”. I ha assegurat que esta infraestructura "ha demostrat que els transvasaments són necessaris, eficients i protegixen el medi ambient”.

Pel que fa al calendari per a la posada en marxa del posttransvasament, les obres del tram I que unix Monòver amb Novelda, i enllaça amb el sistema de distribució cap a Agost i Montfort, amb un pressupost de 10 milions d'euros, “entraran en funcionament en aproximadament un mes”, segons el cap del Consell. D'altra banda, el tram II, que discorre pels termes municipals de Novelda i Montfort fins a Agost i du associada una inversió de 20 milions d'euros, “ja compta amb una execució del 50%”, ha afegit el president. També ha especificat que “són obres autònomes entre si pel que poden entrar en funcionament a mesura que s'acaben”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les aus aquàtiques hivernants tornen amb força a l’Albufera després de la dana]]> L’organització SEO/BirdLife ha comptabilitzat al principi d’enguany un total de 131.925 exemplars de 78 espècies d'ocells aquàtics al parc natural de l’Albufera, el doble que a l’inici del 2025. Suposa, per tant, un màxim històric per a l’aiguamoll que, segons l’associació, es deu fonamentalment a l’augment de les poblacions hivernants de capó reial (+200%) i de gavines (+51,76%), que representen, en conjunt, més de la meitat dels ocells comptabilitzats. 

En general, des de SEO/BirdLife apunten al fet que s'observa una pujada de la població hivernal de quasi tots els grups d'ocells aquàtics, la qual cosa mostra una recuperació després del descens de la temporada anterior, a causa de les conseqüències catastròfiques que va ocasionar la dana d'octubre del 2024 en l’aiguamoll.

Així mateix, l’organització indica que un altre factor per al creixement ha sigut la perellonada, la inundació hivernal dels camps d'arròs, que ha sigut prou àmplia i ha oferit zones amb prou profunditat per a les espècies bussejadores com la fotja comuna, de la qual s'han comptabilitzat 1.121 individus (+180,25%). 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Màxima vigilància a la muntanya en un Diumenge de Pasqua amb gran afluència]]> El Diumenge de Pasqua ha deixat una gran afluència de persones en espais naturals de la Comunitat Valenciana, especialment en zones de muntanya, on moltes famílies han eixit a celebrar la tradicional jornada de la mona. Esta elevada presència de visitants ha obligat a extremar la vigilància per a previndre incendis forestals.

Per a fer front a esta situació, la Conselleria de Medi Ambient ha desplegat un dispositiu especial format per més de 400 persones, amb 42 punts de vigilància repartits per tot el territori. Estos equips actuen com els primers ulls sobre el terreny davant de qualsevol indici de fum o foc.

En espais com la serra de la Calderona, situada entre les comarques del Camp de Túria i l’Horta Nord, el personal de Vaersa intensifica el control tant des de terra com des de punts elevats com el Pi de Serra, des d’on es pot ampliar el radi de vigilància. Les brigades recorren els camins mentre les torres de vigilància permeten detectar qualsevol conat amb rapidesa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Natura i prevenció: consells per a gaudir de la muntanya amb seguretat els dies pasqüers]]> La previsió i el sentit comú són la base d’una excursió segura per la muntanya. Amb l’arribada del bon temps i l’augment de les temperatures, els experts insistixen en la importància de planificar bé cada eixida.

En la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, el president, Carles Ferrís, recomana actuar amb prudència i preparar amb antelació tant la ruta com el material necessari.

Jaume Mollà, oficial cap de guàrdia del Consorci Provincial de Bombers de València, també aconsella consultar l'informe meteorològic abans d’eixir i adaptar la roba i l’equipament a les condicions previstes, especialment en uns dies en què al migdia ja es registren temperatures elevades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Policia de la Generalitat activa el dispositiu Pasqua Verda per a previndre incendis forestals]]> La Policia de la Generalitat ha posat en marxa el dispositiu preventiu Pasqua Verda amb l’objectiu de reduir el risc d’incendis forestals durant estos dies festius als entorns naturals de la Comunitat Valenciana.

L’operatiu se centra en la vigilància i control de zones d’acampada, àrees recreatives, paratges i parcs naturals de tot el territori. El conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, ha explicat que el dispositiu posa especial atenció en “el control de cremes i conductes il·lícites que atempten contra la flora i la fauna”.

També es vigila l’estacionament indegut de vehicles en camins i pistes forestals que puguen dificultar l’accés dels servicis d’emergència. El conseller ha detallat que s’ha incrementat el nombre d’efectius destinats a estes tasques a les tres províncies i que compten amb mitjans especials com vehicles tot terreny i drons per a arribar a zones de difícil accés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Artemis II envia les primeres imatges de la Terra: il·luminada amb aurores boreals i el reflex del Sol]]> La tripulació de la missió Artemis II, que este divendres ha posat oficialment rumb a la Lluna, ja arreplega els primers fruits d'esta expedició històrica. Poc després de les tres i mitja de la vesprada —hora peninsular— la NASA ha publicat en xarxes socials imatges espectaculars de la Terra vista des de l'espai, que han enviat els astronautes. Des de les finestres de la nau Orion, ja a milers i milers de quilòmetres de l'atmosfera terrestre, el nostre planeta apareix com una esfera perfectament il·luminada, en tonalitats blaves i marrons i envoltada d'una espècie d'aurèola que ha originat el reflex del Sol, que està darrere. L'autor de les fotografies és el comandant de la missió, Reid Wiseman, que les ha preses després que la càpsula del coet ha completat la maniobra decisiva que tornarà a portar la humanitat al satèl·lit per primera vegada en mig segle.

La instantània més impactant mostra la cara de la Terra amb el continent africà i un trosset del sud-oest d'Europa. Els bancs de núvols no impedixen reconéixer la immensitat del desert de Sàhara, de color ocre, i la península Ibèrica — Portugal i Espanya— esguitada per puntets de llum. Fins i tot "una aurora verda il·lumina l'atmosfera", explica l'agència espacial estatunidenca en la publicació d'estes fotos en les xarxes socials. Es referix a les fines línies verdes que a nord i a sud del cercle fan intuir el centelleig d'aurores boreals en la foscor de la nit. "Som nosaltres, junts, que acompanyem els astronautes en una travessia històrica", afegix la NASA en el missatge.

En l'altra de les fotografies, el planeta blau guaita per la finestra de la càpsula, "recordant-nos que una vista com esta depén de l'enginy i el treball arduós d'innumerables persones en la Terra", remarca l'ens estatunidenc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Descobrixen més de 110 espècies marines en aigües inexplorades del nord-est d'Austràlia]]> Austràlia ha identificat més de 110 noves espècies marines en les profunditats del mar del Coral, un vast ecosistema oceànic al nord-est del país caracteritzat per aigües profundes i en gran part inexplorades, segons ha anunciat este dimecres la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (Csiro), principal agència científica pública del país.

En un comunicat, l’organització explica que la troballa es va produir durant una expedició d’un buc d'investigació realitzada a finals del 2025, que va explorar ecosistemes marins a profunditats d'entre 200 i 3.000 metres dins del parc marí del Mar del Coral, una àrea de quasi un milió de quilòmetres quadrats encara poc estudiada.

D'acord amb el comunicat, investigadors internacionals han identificat fins ara més de 110 espècies de peixos i invertebrats “noves per a la ciència”, una xifra que podria superar-ne les 200 a mesura que s'analitzen organismes més difícils de detectar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La reserva marina de Tabarca complix quaranta anys]]> La reserva marina d'interés pesquer de l'illa de Tabarca complix quaranta anys i es consolida com un model pioner de col·laboració entre el sector pesquer i l'administració, per a protegir la mar sense renunciar al seu aprofitament. D'esta manera, la reserva marina de l'única illa habitada de la Comunitat Valenciana és un exemple d'“intel·ligència artesanal”, segons el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, un concepte que fusiona la pesca responsable i el respecte dels usos i activitats. És, a més, tot un referent internacional en la gestió pesquera sostenible.

La reserva marina de l'illa de Tabarca va ser la primera declarada a Espanya, figura que hui s'ha consolidat com una ferramenta eficaç per a compatibilitzar l'activitat pesquera amb la conservació dels ecosistemes marins. Nombrosos estudis científics han demostrat els beneficis de les reserves marines, tant per a la conservació del medi marí com per a l'activitat pesquera. Investigacions recents, com les desenvolupades per la Universitat d'Alacant, confirmen l'eficàcia d'este model, quatre dècades després d'implantar-se. A més, estos espais constituïxen àrees de referència per a la investigació científica i la divulgació i contribuïxen a millorar el coneixement sobre els ecosistemes marins i a posar en valor el patrimoni pesquer.

Actualment, les dotze reserves marines d'interés pesquer abasten més de 105.000 hectàrees en les quals es fomenten les pràctiques responsables i sostenibles, de les quals més de 10.000 hectàrees són de màxima protecció i compten amb prop de 500 embarcacions autoritzades, la qual cosa representa més del 5 % de la flota pesquera espanyola.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València amplia amb tres canons d'aigua nous la protecció antiincendis a la Devesa del Saler]]> La Devesa del Saler ja està preparada per a acollir els milers de visitants que cada Pasqua s'acosten fins a este paratge natural de la ciutat de València. L'Ajuntament ha ampliat la protecció antiincendis amb tres canons nous Sideinfo, que fan entre 12 i 16 m de llarg, llancen aigua a 42 m de distància i han costat 178.544,90 euros a l'erari públic, segons ha avançat l'alcaldessa, María José Catalá, en la presentació del dispositiu preventiu per a Setmana Santa i Pasqua.

Estes noves estructures ja estan operatives i completen la primera fase del sistema de protecció contra els incendis forestals de l'espai adjacent a l'Albufera. Els últims canons incorporats estan ubicats a la zona de l'avinguda de la Gola del Pujol, connectats a un depòsit, i són autònoms des del punt de vista energètic, ha informat el consistori. S'integren en el dispositiu de vigilància que el govern local posa en marxa durant la Setmana Santa i Pasqua, festivitats amb gran afluència de gent al parc natural de la Devesa del Saler. Cobrirà matí, vesprada i nit, i es reforçarà amb més Policia Local en els dies grans, amb un sistema de vigilància a través de drons, ha explicat Catalá.

Des d'ara, el sistema local de protecció contra incendis forestals ja té onze canons Sideinfo, per un valor de més d'1,5 milions d'euros, encarregats de vigilar la massa arbraria d'este espai verd. Junts permeten mobilitzar un volum d'aigua de 10.000 l per minut, quasi el doble de capacitat de la descàrrega d'un avió amfibi convencional (6.000 l). La xarxa, connectada a una estació meteorològica, permet també monitorar el risc i simular l'evolució d'un possible incendi i incorpora càmeres que ajuden a la vigilància i detecció de focs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Santa Pola retira la posidònia de les platges urbanes per a regenerar-les i donar-li nous usos]]> Santa Pola, al Baix Vinalopó, està retirant estos dies la posidònia acumulada a les platges urbanes per a regenerar-les de cara a Setmana Santa i, al mateix temps, aprofitar este material en iniciatives d’economia circular. Durant l’hivern, la proximitat de la reserva de posidònia de Tabarca fa que grans quantitats d’estes restes marines arriben a la costa, especialment a la platja del Varador.

El regidor de Platges, Ángel Piedecausa, ha explicat a À Punt que “els forts vents o els dies de vent de ponent atrauen a les costes de Santa Pola estes quantitats de posidònia; només en estes platges, hui dia hem retirat prop de 600 m³ d’alga”. Segons ha recordat, la normativa impedix retirar-les abans del 15 de març, de manera que el consistori ha hagut d’actuar a contrarellotge en les últimes setmanes.

L’objectiu és deixar a punt la façana litoral abans de l’arribada dels primers visitants de Pasqua. El gerent d’un bar de platja, Emiliano Fernández, assenyala en À Punt que, per a molts turistes, “les algues són com brutícia”, encara que remarca que “forma part de la naturalesa”. També advertix que, si s’acumulen en excés a la vora, dificulten el bany i poden generar males olors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carolina Perales (al·lergòloga): "Les al·lèrgies ja no són només de primavera i afecten més del 20% de la població"]]> Les al·lèrgies ja no són exclusives de la primavera. La contaminació i el canvi climàtic han fet que els símptomes es prolonguen al llarg de tot l’any, amb pics més intensos en determinades èpoques. Així ho ha advertit l’al·lergòloga Carolina Perales, de l’Hospital La Fe de València, en una entrevista este dimarts en Les notícies del matí d’À Punt.

Segons l’especialista, les pol·linitzacions s’han allargat i conviuen amb altres al·lèrgens molt presents en l’entorn quotidià, com els àcars de la pols, els fongs o els animals domèstics. “El pol·len marca un pic en primavera, però la resta de l’any també tenim al·lèrgies”, ha explicat.

De cara a esta primavera, Perales ha alertat que els nivells de pol·len estan batent rècords des de finals del febrer. Les pluges de l’hivern han sigut un factor clau: "fan baixar el pol·len a terra, però després afavorixen el creixement de les plantes i una nova dispersió en l’aire que incrementa els símptomes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Benidorm incorpora els terrenys de la Serra Gelada al patrimoni municipal amb aval judicial]]> Benidorm, a la comarca de la Marina Baixa, ja té l’aval judicial per a incorporar al patrimoni municipal els terrenys de la Serra Gelada. El Tribunal Superior de Justícia ha validat l’acord entre l’Ajuntament i els propietaris, un pas que permetrà que este sòl, situat dins del parc natural, passe a ser públic i reforçar-ne la protecció.

La resolució judicial dona llum verda a un pacte que fixa una compensació global de 350 milions d’euros per als propietaris. L’alcalde de Benidorm, Toni Pérez, ha assenyalat que “és l’inici de l’execució d’eixe acord una vegada siga homologat per la justícia”.

El pagament es farà per dos vies: amb la cessió de terrenys urbanitzables i amb aportacions econòmiques. El primer desemborsament previst és de seixanta milions d’euros abans que acabe l’any. Segons l’alcalde, esta operació no comprometrà els comptes municipals, ja que “més enllà dels ajustos que indiquen els tècnics té total validesa per a l’exercici 2026, que és en el qual ens trobem”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investiguen un abocament il·legal de més de quatre tones de residus de plantacions de marihuana en un paratge protegit de San Miguel de Salinas]]> La Guàrdia Civil investiga l’abocament il·legal de més de quatre tones de residus procedents de suposades plantacions il·legals de marihuana en un paratge protegit de San Miguel de Salinas, a la comarca del Baix Segura. A la zona s’han localitzat restes de plantes de cànnabis, productes químics, filtres de grans dimensions i material d’il·luminació i climatització.

La troballa s’ha produït en un corredor ecològic situat entre el parc natural de les Salines de Torrevieja i la serra d’Escalona, on s’han detectat més de deu punts d’abocament. Al llarg del paratge hi ha centenars de bosses de residus, milers de quilos de substrat i una forta olor de marihuana en diversos punts.

El president de l’associació de veïns de San Miguel de Salinas, Manolo Gómez, ha explicat a À Punt que es van alarmar per la situació “per totes les deixalles que hi ha ací de fem, que en principi no sabíem de què es tractava”. Segons ha relatat, va descobrir l’abocador dilluns durant un dels seus passejos habituals per l’entorn del municipi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comencen els treballs a trenta metres d’altura per a reobrir el paratge del Salt de Xixona]]> Després de sis anys tancat per risc de despreniment, l’enclavament natural del Salt de Xixona està més prop de reobrir-se al públic. Operaris especialitzats en treballs verticals han iniciat esta setmana els treballs per a estabilitzar els talussos i evitar nous accidents. A més de consolidar la zona, les obres inclouen millores en els accessos i en el recorregut fins a la bassa, un espai molt freqüentat pels veïns.

Segons Tomás Carmona, cap d’obra, l’actuació inclou reparar l’escala que dona accés al Salt i reforçar els talussos amb malles i ancoratges: “Es treballa en altura amb personal especialitzat. Es tracta d’intervindre sobre els blocs més grans i sanejar les zones més deteriorades per a minimitzar el risc de despreniments”.

Els treballs tenen un període d’execució de sis mesos i inclouen, a més de consolidar els talussos, la millora de la seguretat i l’accessibilitat del paratge. Això inclou reparar l’escala d’accés a la bassa —que té 170 esglaons— i la prolongació de la bionda del camí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carcaixent comença a recollir tones de fem acumulat durant les Falles]]> A Carcaixent, a la Ribera Alta, la declaració d’emergència sanitària ha permés a l’Ajuntament contractar una empresa externa de manera extraordinària i urgent que este dimecres ha començat a netejar el carrer, on tones de brutícia s’han acumulat els últims huit dies i en plenes Falles per tot el municipi. Tot això és conseqüència de la vaga del personal de l’empresa de recollida de fem contractada per la Mancomunitat, que reclama millores salarials.

La situació és tan greu que l’Ajuntament ha aconseguit un informe de la Conselleria on es reflectixen els problemes per a la salut de les persones derivats de l’acumulació de bacteris i la presència de rosegadors i insectes, fet pel qual s’ha pogut contractar el servei paral·lel.

Els operaris, amb camions escortats per la Policia Local, recullen tot el fem acumulat de la setmana passada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La CHX proposa l’actualització de les zones inundables: hi ha 61 àrees amb risc que sumen 1.070 quilòmetres]]> Tres noves "àrees de risc potencial significatiu d’inundació" (ARPSI) i quatre nous subtrams addicionals en les proximitats dels rius, que suposen 70 quilòmetres de llits. Són les zones amb risc d’inundació que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) proposa incorporar als mapes de perillositat i risc d’inundació en l’actualització cartogràfica que prepara per al 2028-2032. En total, la demarcació del Xúquer comptaria així amb 129 subtrams inclosos en 61 ARPSI, amb una longitud conjunta superior als 1.070 quilòmetres.

El document està a hores d’ara en fase d’informació pública i ha suposat la revisió de les àrees més afectades per la dana del 2024, com són les conques del riu Magre i del barranc de Poio.

D’altra banda, el riu de Sot, a l'altura d'esta localitat de la Serrania; el barranc de Ràtils, entre Onda i el riu Sec, i el riu Cervol aigües amunt de l'N-340 fins a la desembocadura, són tres dels subtrams del territori valencià que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha incorporat als mapes de perillositat i risc d’inundació. Ha afegit un quart subtram de la província de Conca, al terme d’Iniesta, concretament en la confluència d’El Monegrillo amb el rierol de La Encina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De Calp al Nil: l’empresa valenciana que transforma el plàstic en objectes de disseny]]> Gravity Wave és una empresa de Calp (Marina Baixa) que fa uns anys que treballa amb pescadors arreplegant fem de la mar per a donar-li una segona vida, i ara s'han expandit a Egipte, gran entrada de plàstics en el Mediterrani. Recullen xarxes de pesca, les netegen, les separen per tipologia de plàstic i les convertixen en diferents productes, com ara bancs, tamborets o cadires, conta a À Punt Amaia Rodríguez, CEO i cofundadora de l'empresa. “Fem projectes molt diversos i amb moltes aplicacions”.

Fabriquen des de mobiliari urbà fins a seients fets al cent per cent amb xarxes de pesca amb un residu que fins ara no tractava ningú, però que és molt abundant en la mar. Rodríguez explica que, quan començaren a recollir plàstic, s’adonaren que més del 40% dels residus eren xarxes i instruments de pesca. De fet, estes xarxes abandonades són “uns dels residus que més amenacen la vida marina” i les anomenen xarxes fantasma perquè van atrapant espècies marines sense que ningú les controle, afig l’empresària.

L’activitat de Gravity Wave, que té Pau Gasol com a inversor, permet transformar gran quantitat de plàstic, ja que per a fer un banc, per exemple, en calen uns trenta quilos. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell invertix 37 milions en la depuradora de Pinedo, la més gran de la Comunitat Valenciana]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha ressaltat este dimecres la inversió del Consell de 37,6 milions d’euros per a modernitzar la depuradora de Pinedo, la més gran de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’optimitzar la qualitat de l’aigua, protegir el litoral i millorar la qualitat de vida dels veïns. En la visita a les obres, que donen servei a 1,8 milions d’habitants de València i l’àrea metropolitana, Pérez Llorca ha definit la intervenció com un exemple d'“infraestructura reconstruïda per a fer-la més moderna i adaptada a noves necessitats”.

El cap del Consell ha assenyalat que, amb les reformes, quedaran reduïdes significativament les olors (en un 85%) i el soroll, gràcies a la implantació de mesures d’insonorització i de sistemes de desodoració. A més, la depuradora incorpora un nou sistema de ventilació i processos d’automatització i control que optimitzen el consum energètic.

Segons Pérez Llorca, “les depuradores com la de Pinedo són eines fonamentals per a la sostenibilitat de les ciutats i el seu entorn. Les mesures implantades garantixen que l’aigua que arriba a l’Albufera siga de més qualitat i permeten millorar el control dels vessaments al mar”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen sis persones després d’escorcollar les seus de Forestalia en una operació sobre contractes irregulars de renovables]]> La Unitat Central Operativa de Medi Ambient (UCOMA) de la Guàrdia Civil ha detingut sis persones en una operació dirigida a detectar irregularitats en la tramitació de contractes per a projectes eòlics i de plaques solars de l'empresa Forestalia. En concret, els agents de la unitat adscrita al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) han registrat este dimarts les seus de Forestalia a Madrid i Saragossa, així com una desena de domicilis de directius de l'empresa.

Els investigadors tracten de determinar si durant la tramitació de les llicències d'instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics es van manipular declaracions d'impacte ambiental per a facilitar l'obtenció dels permisos necessaris. En l’operatiu, que està actiu, s'investiguen delictes de prevaricació ambiental, suborn i blanqueig de capitals.

Fonts pròximes al cas han explicat a EFE que durant les investigacions fetes en algunes de les zones d'ubicació dels parcs energètics s'han trobat ocells electrocutats i altres elements que podrien posar en qüestió la viabilitat ambiental de les llicències obtingudes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alerta per la falta de personal i per la situació de les infrastructures dels embassaments a la província de Castelló]]> Els embassaments són infraestructures essencials, especialment en situació de danes o de borrasques. A Castelló, els sindicats denuncien la situació d'estes infraestructures i la falta de personal. Diuen que les plantilles estan per sota del 50%.

El sindicat CSIF valora positivament el pas del Ministeri de Transició Ecològica, que dotarà amb vora 13 milions d'euros la partida per a més personal per a fer front a la situació de les preses de Castelló, que ja es considera crítica.

Miguel Rellán, responsable de transició ecològica de CSIF, explica que, “per exemple, la presa d'El Regajo té només un lloc de faena cobert i que, com a mínim, en necessita quatre”. “Açò deixa clar que tenim un problema greu de personal”, afegix.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El linx ibèric es deixa vore a les comarques d’Alacant]]> Un linx ibèric s’ha deixat vore a Villena (Alt Vinalopó), segons demostren les imatges registrades per les càmeres de parament fotogràfic instal·lades en diferents paratges valencians. També s’han vist altres exemplars a la Marina Baixa, a Sella i Relleu, i a Castalla, a l’Alcoià. La presència d’este felí ja no és estranya a la Comunitat Valenciana. En els últims set anys s'ha fet palesa la seua presència, siga pels agents mediambientals o pels dispositius GPS que porten els animals que han sigut criats en captivitat. 

Ara un programa de la Generalitat estudia introduir-ne població reproductora. Un pla que també contempla introduir corredors verds lluny de les carreretes per a evitar atropellaments. El conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, ha explicat en declaracions als mitjans que l’objectiu és trobar camins naturals per on els animals puguen desplaçar-se sense travessar carreteres per a disminuir el risc que es produïsca un accident, ja que el 75% d’estos animals moren per atropellament. “Cada vegada que tenim un accident així evidencia un cert fracàs”, ha afirmat el conseller. 

Les trampes també són un perill per a la supervivència del linx, perquè moltes vegades cauen en les trampes per a controlar raboses, explica el catedràtic de Zoologia de la Universitat d’Alacant (UA), Vicente Urios. Per això, planteja l’expert, potser és moment d’“evitar esta mena de trampes per a xicotets carnívors”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Costes inicia la regeneració de tres platges de Sagunt amb més de 1.200 milions de metres cúbics d’arena de Cullera]]> Els treballs del gran transvasament d’arena que permetrà regenerar tres platges de Sagunt s’han iniciat este dilluns. En unes hores començaran a arribar els 1,217 milions de metres cúbics d’arena extreta de Cullera fins a les platges d’Almardà, Corinto i Malvarrosa.

Serà arena més grossa de l'habitual, de vora 0,36 mil·límetres, que aportarà “més capacitat de retenció, més resistència per als temporals i, en definitiva, més protecció” per al litoral de Sagunt, com ha explicat l’alcalde de la capital del Camp de Morvedre, Darío Moreno.

La cara B d’este ambició pla de regeneració serà el tancament dels arenals, que no estaran oberts per a Setmana Santa. Moreno ha confirmat que els treballs, que han començat este dilluns amb la instal·lació del gran tub pel qual arribarà l’arena extreta del banc de Cullera fins a la platja, s’allargaran quaranta dies, de manera que fins a la meitat d’abril no s’acabarà amb les tasques que ha assumit el Ministeri de Transició Ecològica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El veïnat del Camp de Túria i la Serrania, en peu de guerra contra la planta de biometà de Llíria]]> Setmana rere setmana, el veïnat de les comarques del Camp de Túria i la Serrania continua demostrant l’oposició ferma contra el projecte de la planta de biometà que està previst que s'instal·le pròximament al terme municipal de Llíria, a pocs quilòmetres de Casinos o Domeño. Este dijous, un grup de veïns i veïnes s'ha concentrat precisament al paratge on està prevista la instal·lació de la planta per a rebutjar el projecte sota el lema “Stop macroplanta de biometà a Llíria. Ens ho venen com a verd, però és un marró”. En la manifestació han denunciat que la planta destruirà tot el paisatge, generarà pudor, augmentarà risc de contaminació dels aqüífers, i tot això pot derivar en problemes de salut per a la població. 

Les obres per a instal·lar la macroplanta han començat just esta setmana, amb la tala dels primers arbres. La plataforma The Green Vector defén el projecte —impulsat per Enagás Renovable i Genia Bioenergy— com a verd i sostenible i que, diuen, gestionarà més de 162.000 tones de residus orgànics. A més, recorden que disposen de tots els permisos de la Conselleria de Medi Ambient. 

L'empresa The Green Vector, amb el suport de l'Ajuntament de Llíria, va presentar el projecte per a la construcció de la planta al maig de l'any passat, amb previsió de posar-la en marxa enguany. Però la proposta es va trobar només fer-se pública amb el rebuig frontal de bona part de les poblacions que limitarien amb la nova infraestructura, incloent-hi també l'oposició d'alguns alcaldes com el de Casinos, Miquel Navarré.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aigualert: un sistema innovador que anticiparà inundacions i millorarà els avisos en temps real]]> La Consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través de l’Ivace+i Innovació, el desenvolupament d’una nova generació de sistemes intel·ligents d’alerta hidrològica capaços d’anticipar inundacions i millorar els avisos en temps real durant episodis meteorològics extrems. L’objectiu és modernitzar íntegrament els sistemes actuals amb sensors avançats, models predictius basats en intel·ligència artificial i eines de comunicació directa amb la ciutadania.

Liderat per Javier Senent, investigador del CSIC en el CIDE, de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat de València, el projecte es desenvolupa en cooperació amb Universitat Politècnica de València (UPV), Vielca Ingenieros i Sensing Tools, en un enfocament clarament interdisciplinari on confluïxen l'enginyeria hidrològica i hidràulica, la ciència de dades, la modelització predictiva i l'enginyeria de programari. La iniciativa té el finançament de la Unió Europea via programa Feder Comunitat Valenciana 2021-2027.

L’experiència acumulada en episodis recents de pluges torrencials ha posat de manifest la necessitat de reforçar els sistemes d’alerta per a optimitzar la resposta i agilitzar els avisos a la població.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Albufera ha perdut deu centímetres de profunditat en dos dècades, un procés que s'ha agreujat després de la dana]]> L'Albufera de València ha acumulat més de dos milions de metres cúbics de sediments en dos dècades, un procés agreujat per la dana del 2024 que també ha impactat directament en la morfologia del llac, la qual cosa li ha fet perdre quasi deu centímetres de profunditat.

Així ho evidencia l'estudi batimètric del 2025 sobre el parc natural de l’Albufera, elaborat per la Generalitat en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) i que ha presentat este dimarts el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus.

Este diagnòstic actualitzat, que s'ha realitzat després del mesurament de més de 728.000 punts del llac, serà la base tècnica per a prendre mesures que ajuden a mantindre'n “la dinàmica ecològica, la qualitat de l'aigua i les activitats tradicionals”, ha anunciat Martínez Mus. "L'Albufera està canviant”, ha afirmat el conseller, que també ha admés que la pèrdua progressiva de profunditat "s'ha accelerat", fet que obliga a actuar per a garantir “la qualitat de l'aigua, la biodiversitat i les activitats tradicionals com la pesca i la navegació”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE rebaixa les exigències ambientals a les empreses per a reduir la càrrega burocràtica]]> Els Vint-i-set han donat llum verda este dimarts a una reforma per a rebaixar les exigències de sostenibilitat i diligència deguda que obliguen les empreses a informar sobre l’impacte ambiental i social de la seua activitat, limitant-ne l’aplicació a les grans companyies i suavitzant diversos requisits. Amb esta mesura, la Unió Europea pretén reduir la càrrega burocràtica i reforçar la competitivitat econòmica, especialment de les xicotetes i mitjanes empreses (pimes), dins dels esforços de simplificació administrativa.

Amb les noves normes, únicament les empreses amb més de 1.000 treballadors i una facturació anual superior als 450 milions d’euros hauran de presentar informes de sostenibilitat. Les companyies de dimensions menors quedaran exemptes d’estes obligacions i protegides davant de la possibilitat que grans socis comercials els traslladen responsabilitats d’informació.

A més, la reforma limita l’obligació d’identificar i previndre impactes negatius sobre els drets humans i el medi ambient a empreses amb més de 5.000 empleats i un volum de negoci superior als 1.500 milions d’euros, tant de la UE com de tercers països que operen en el mercat comunitari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cadena humana a Benissa per a defensar l’últim tram sense urbanitzar del litoral del municipi]]> Al voltant de cent persones han participat este diumenge a Benissa en una cadena humana per a defensar l’últim tram sense urbanitzar del litoral del municipi, situat entre la cala Pinets i la Llobella. La mobilització, convocada per la plataforma ciutadana Salvem el Litoral, vol visualitzar el rebuig a les actuacions vinculades al projecte urbanístic Patmore Resort, que, segons denuncien, estan afectant este enclavament natural.

Els participants han unit les mans a la vora de la mar per a mostrar el desacord amb els treballs executats en la parcel·la durant l’última setmana. Segons els convocants, s’han realitzat moviments de terres amb maquinària pesant i tala de pins sense que hi haja—afirmen— llicència urbanística que empare les actuacions. També assenyalen la col·locació de banderoles publicitàries de gran format amb els rètols “Patmore Resort” i “Patmore Residences” sense l’autorització administrativa corresponent.

La protesta arriba després de la denúncia presentada davant la Fiscalia de Medi Ambient pels grups municipals Reiniciem, Compromís i Ciutadans Independents de Benissa (CIBE), juntament amb la plataforma convocant, contra l’alcalde de Benissa, Arturo Poquet (PP), i la mercantil Benissa Natura, SL, per un possible delicte mediambiental i urbanístic. Els convocants consideren que es tracta d’una actuació emparada en un planejament antic i en qüestionen la vigència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Concentració a València contra les plantes de biometà: els municipis afectats denuncien l'impacte en el territori]]> Centenars de persones s'han concentrat este migdia a la plaça de la Mare de Déu de València per a protestar contra la instal·lació de plantes de biometà i biogàs a les seues poblacions.

Veïnat de pobles com Casinos, Domeño, Chiva, Llíria, Buñol, Utiel o San Antonio de Requena reivindiquen que es tinga en compte la seua opinió davant els projectes que portaran als seus municipis plantes de biogàs o biometà sense una avaluació rigorosa, al seu parer, dels impactes reals en el terreny i la població.

"L'Ajuntament de Casinos ja té informes d'institucions independents en què es demostren afeccions en el nostre territori d'este tipus de macroplantes", denuncia l'alcalde de Casinos, Miguel Navarré. "La macroplanta de Llíria pretén gestionar quasi 193.000 tones de residus, això és una salvatjada, ni el Camp de Túria, ni la Foia de Bunyol, ni totes les comarques de l'entorn generen tants residus. Aleshores, no volem ser l'abocador de les olors de l'interior", ha conclòs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat activa el full de ruta per a reintroduir el linx ibèric a la Comunitat Valenciana el 2028]]> La Conselleria de Medi Ambient ha presentat el pla de conservació del linx ibèric a la Comunitat Valenciana, que inclou el primer estudi tècnic per a la seua reintroducció prevista el 2028 i l’objectiu de consolidar una presència estable d’esta espècie emblemàtica al territori. La iniciativa marca una fita en la política autonòmica de conservació de la biodiversitat.

El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, ha destacat que “es tracta d’un projecte rigorós, amb una sòlida base científica, que ens permetrà prendre decisions fonamentades i responsables”.

Martínez Mus ha recordat que el linx ibèric, a més de ser un símbol de recuperació d’una espècie en perill crític, és clau per a l’equilibri dels ecosistemes mediterranis. “Protegir el linx és protegir tot l’ecosistema”, ha subratllat. L’acte ha tingut lloc al Parc Natural de la Serra de Mariola.

Continua llegint-ho en el web

]]>