<![CDATA[À Punt - Salut mental]]> 10 <![CDATA[À Punt - Salut mental]]> <![CDATA[Una anàlisi de sang podria revelar els símptomes “invisibles” de la depressió abans que s'aprecien al cos]]> La depressió es diagnostica basant-se en els símptomes que la persona referix. Si bé els metges poden fer anàlisis de sang per a descartar altres afeccions, els investigadors encara no han identificat un biomarcador diagnòstic objectiu que permeta detectar precoçment que algú patix depressió.

A més, la depressió pot passar desapercebuda perquè els símptomes van molt més enllà de la tristesa. Algunes persones experimenten símptomes físics (o somàtics) com ara fatiga, manca de fam o agitació. Altres símptomes poden afectar l’estat d'ànim o la cognició, incloent-hi sentiments de desesperança o anhedonia (incapacitat de sentir plaer i pèrdua d’interés en activitats que abans es gaudien).

Ara, un equip investigador de la Universitat de Nova York ha descobert que les anàlisis de sang que mesuren l’envelliment de certs glòbuls blancs poden predir els símptomes cognitius i anímics de la depressió, en comptes dels símptomes físics. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una de cada quinze dones patix depressió postpart l’any després de donar a llum]]> Aproximadament una de cada quinze dones al món (el 6,8%) patix depressió postpart l'any després de donar a llum, mentre que una de cada setze (6,2%) la patix en l'embaràs, segons una revisió sistemàtica publicada este divendres en la revista científica The Lancet Psychiatry.

L'anàlisi revela també que la prevalença de la depressió postpart (denominada trastorn depressiu major o TDM) és més alta les primeres dos setmanes posteriors al part (8,3%) i es va mantindre més elevada per a la gestant que per a la resta de la població durant tot l'embaràs i un any després del part. El TDM és un diagnòstic relativament comú durant l'embaràs i l'any posterior al part, però comprendre'n l'abast real global ha sigut difícil.

Este trastorn mental, que té símptomes més greus que els de l'anomenada tristesa postpart o baby blues, causa tristesa profunda, pèrdua d'interés, dificultats per a fer front al dia a dia i fatiga extrema, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una iniciativa legislativa popular reclama que els familiars puguen cobrar l’assegurança de vida en cas de suïcidi]]> La impulsora de la iniciativa legislativa popular (ILP) perquè les asseguradores permeten el cobrament de la pòlissa de vida als familiars d’una persona que s’ha suïcidat, la valenciana Dolors López, ha entregat les firmes recollides a l’Oficina del Cens Electoral, a Madrid.

“Finalitza hui, per tant, una part del procés que té com a objectiu visibilitzar este greu problema social. Traure a la llum pública el suïcidi és imprescindible per a abordar-lo i previndre'l”, subratlla López.

Ara s’inicia una nova etapa en què Dolors López es posa a disposició per a mantindre reunions i convida els representants de tots els partits polítics elegits per la ciutadania al Congrés a debatre esta ILP, que pretén “corregir una injustícia” i abordar també el drama del suïcidi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vora 6.500 menors amb conductes suïcides van demanar ajuda telefònica en el 2025 a la Fundació ANAR]]> La conducta suïcida en xiquets i adolescents és, per quart any consecutiu, el principal problema que atenen les línies telefòniques d'ajuda a menors d’edat de la Fundació ANAR. En total, l’associació ha ajudat 6.467 xiquets i xiquetes per esta problemàtica, i més d’un miler ja havia intentat suïcidar-se en el 2025. Per a entendre’n la dimensió, cada dia atenen de mitjana díhuit telefonades relacionades amb esta mena de conductes.

El principal motiu de les trucades del 2025 ha sigut, un any més, la salut mental (51,8%), entre les problemàtiques de la qual destaca, molt per damunt de la resta, la conducta suïcida (29,6%), seguida de les autolesions (12,3%), els trastorns d'ansietat (3,2%) i la depressió o tristesa (1,6%). 

D'altra banda, també tenen un pes important el maltractament físic i psicològic (16,3%), les agressions sexuals (5,2%), els problemes d'amics i amigues (4,5%) i l'assetjament escolar o el ciberassetjament (3,8%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Naix el primer espai que unix ceràmica i acompanyament terapèutic a València]]> La ceràmica va arribar a la vida d'Emilia en el moment més dur del dol per la seua filla. No ho va buscar com a teràpia, però va ser en un viatge a Mèxic, que va fer juntament amb Olaya i una altra psicòloga, on el projecte Olivita va prendre la forma definitiva. Allà van entendre que no buscaven simplement un taller de fang, sinó un espai on les persones pogueren parar, ser i retrobar-se.

Olivita és, des d'aleshores, un espai per a connectar creativitat i teràpia, però fora d'un despatx. La psicologia hi és present, però de manera diferent: a través de les mans, de la terra i del silenci productiu que ens acompanya a crear amb les pròpies mans.

La proposta va més enllà de la tècnica i la intenció és clara des del moment en què algú passa per la porta: desfer-se dels judicis, de les presses i de la pressió per la perfecció que acompanya tants àmbits de la vida quotidiana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El canvi de propietat d'un local amenaça un projecte social per a persones amb malalties mentals d’Aldaia]]> Les setanta persones que conviuen amb una malaltia mental greu i formen part de l'associació Albero Artesanos a Aldaia (Horta Sud) podrien perdre la seu del projecte en què estan immersos. El local ha canviat de propietaris sense avís i denuncien que els volen duplicar el preu de lloguer i fer-los fora en cinc anys.

Bijuteria, costura, activitat física o socialització són algunes de les activitats que esta associació promou entre les persones que en formen part per a recuperar el seu projecte vital, la continuïtat del qual està en perill.

María José Navajas, psicòloga i coordinadora del centre, ha explicat a À Punt que, de sobte, unes persones els informaren que havien comprat el local que l’associació lloga des de fa de dèsset anys sense respectar el dret que tenen a compra preferent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[3.000 persones ateses en sis mesos per les unitats de salut mental desplegades després de la dana]]> Les tretze unitats de salut mental en emergències (USME) desplegades pel Govern d'Espanya després de la dana del 29 d'octubre de 2024, dotze d'estes en diversos municipis de la província de València i una a Letur (Albacete), han atés vora 3.000 persones entre setembre de 2025 i febrer de 2026.

Així s'ha posat de manifest este dimarts durant la constitució a Picanya (Horta Sud) del grup de treball de Salut Mental de la Comissió Mixta per a la Reconstrucció i Recuperació després de la dana, una trobada presidida per la comissionada del govern per a la reconstrucció, Zulima Pérez, i en la qual també ha participat la comissionada de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, Belén González.

Segons les dades aportades durant la reunió, els equips de les USME desplegades a Aldaia, Picanya, Torrent, Paiporta, Catarroja, Alfafar, Sedaví, Algemesí, Utiel, Xiva i Letur, atengueren 218 persones el setembre de 2025 i la xifra anà creixent mes a mes fins a arribar a les 343 l'octubre, 466 el novembre, 530 el desembre, 688 el gener de 2026 i 743 el febrer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Preocupació en Aspanion per l’eixida de les unitats de càncer infantil dels psicòlegs, que Sanitat substituirà amb personal públic]]> El Dia del Càncer Infantil, una efemèride de conscienciació i unitat de la societat civil entorn la patologia, ve precedit enguany d'una controvèrsia inèdita a la Comunitat Valenciana. Associacions de suport als pacients han rebut l'orde de deixar d'oferir l’acompanyament que prestaven a malalts i familiars dins els hospitals públics valencians. És el cas d'Aspanion, l'organització de referència en l'atenció a les famílies de xiquets i adolescents amb càncer. La Conselleria de Sanitat precisa que "no s'impedix l'accés als psicòlegs de les associacions" però que "s'ha de circumscriure a l'activitat de voluntariat" que figura en el "conveni que tenen amb la conselleria".

Amb més de tres dècades de treball, Aspanion té presència de dilluns a diumenge (a través de cinc psicòlegs i tres treballadors socials) en les unitats d'oncologia pediàtrica dels hospitals La Fe i el Clínic, a València, i del Doctor Balmis d'Alacant. El psicòleg i el treballador social de l’associació que operen en el centre hospitalari alacantí han rebut l’ordre confirmant-los l’eixida. Havien de fer-ho el 10 de febrer, però han aconseguit postposar-la un mes, després de negociar-ho amb la gerència. L’ONG no ha rebut una altra comunicació formal de la conselleria.

Aspanion acusa l'administració de "posar en risc la qualitat assistencial" els menors i les famílies perquè "perdran el suport diari psicològic en els moments més complexos de les seues vides”, “quan són informats d'una malaltia greu que posa en risc la vida dels fills i filles"; i durant els alts i baixos del procés, inclosos aquells casos amb desenllaç negatiu. Dijous van activar una petició en change.org per a revertir la situació que ja replega prop de 3.000 signatures.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investigadors de la UV identifiquen quatre perfils psicològics associats a idees suïcides en residències]]> Investigadors de la Universitat de València han identificat quatre perfils psicològics associats a la ideació suïcida en persones majors que viuen en residències, després d’analitzar 231 residents entre 60 i 97 anys en nou centres. Els resultats reforcen la necessitat d’estratègies preventives multidimensionals i adaptades a les característiques psicològiques de cada persona per a reduir el risc en esta etapa vital.

L’estudi, elaborat pel grup BestAging - Intervenció Psicosocial en els Envelliments i les Cures en el Cicle Vital i publicat en la revista Frontiers in Psychology, analitza conjuntament factors de risc i de protecció psicològica mitjançant una metodologia d’anàlisi de perfils latents, que permet detectar patrons diferenciats en lloc d’estudiar variables aïllades.

La investigació identifica un perfil d’alt risc; un perfil caracteritzat per una elevada percepció de càrrega; un perfil amb fortaleses personals debilitades, i un perfil de funcionament òptim o saludable.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya està al capdavant d’Europa en consum d’hipnosedants i la tendència va en augment]]> Espanya encapçala el consum dels hipnosedants o benzodiazepines —fàrmacs per a l'insomni greu, l'ansietat o la depressió— respecte a la resta d'Europa. I la tendència va en augment des del 2018. Així es desprén de les dades de l'Informe Edades 2024 sobre consum de drogues que realitza el Ministeri de Sanitat.

Prop de 30% de la població ha consumit hipnosedants alguna volta en la vida, alguns ben familiars. L'edat d'inici de consum se situa al voltant dels catorze anys. Entre l'estudiantat s'acosta al 18% i la prevalença és major entre les dones, especialment entre les de 55 i 64 anys.

Cada any, el consum d'estos fàrmacs puja al voltant d'un 5% per l'increment de diagnòstics de trastorns mentals. El psicòleg Roger Muñoz explica en declaracions a À Punt que ara hi ha més mecanismes de detecció i, per tant, “en detectar-los més, n’augmenta la prevalença”. Però també creix l’ús d’hipnosedants perquè és la primera opció de tractament abans que buscar una alternativa psicològica, que no requerix estos fàrmacs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La depressió és la malaltia mental més freqüent, però encara arrossega un fort estigma social]]> La depressió greu afecta vora un de cada quatre valencians i valencianes, segons l'última enquesta nacional de salut de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), del 2023, que encara no arreplega l'impacte de la dana. Una xifra que ja suposa més del doble que a tot Espanya.

Amb motiu del Dia Mundial contra la Depressió, els professionals recorden que està infravalorada i que es passa en silenci. A més, és la malaltia més freqüent de les que afecten la salut mental, però, tot i això, encara ha de fer front a l'estigma social, explica en declaracions als informatius d’À Punt el psiquiatre Ignacio Basurte.

Segons l’especialista, “moltes vegades esta malaltia es devalua en l'àmbit social” o es “fa sentir dèbils” les persones que la patixen. Per això, ell i altres experts demanen evitar l'estigmatització de les persones afectades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guerra a la ciutat de València contra l'ús d'anabolitzants, que consum el 3,3% de l'alumnat de secundària]]> L'advertència emana d'un estudi del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València signat pel professor Víctor Agulló: el 3,3% de l'alumnat de secundària enquestat a la Comunitat Valenciana admetia haver consumit esteroides anabolitzants. Perseguien accelerar la seua musculació, l'activitat més feta en els gimnasos (73,8%), amb una forta prevalença del sexe masculí.

L'Ajuntament de València ha reaccionat amb "Esport Segur", una campanya de sensibilització per a reduir el consum d'esteroides anabòlics i altres substàncies dopants entre la joventut usuària dels centres esportius municipals, en què s'implantarà de manera progressiva, incloses accions de formació específica a monitors i entrenadors per a la detecció precoç.

En paral·lel, la iniciativa es difondrà entre el 12 de gener i el 8 febrer en mobiliari urbà, el canal de televisió de l'EMT i les xarxes socials. Es distribuiran materials divulgatius basats amb evidència científica per a desmuntar mites sobre l'ús d'anabolitzants. Així mateix, s'activaran accions de promoció de l'autoestima, la imatge corporal positiva i l'oci saludable.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La cara menys visible del Nadal: augmenten les cridades al Telèfon de l’Esperança]]> Nadal s’associa a la celebració i l’alegria, però per a moltes persones es convertix en un període especialment difícil, marcat per la soledat, el dol, els conflictes familiars o el malestar emocional. El Telèfon de l’Esperança ha registrat en 2024 un increment del 13% en les cridades relacionades amb la soledat no desitjada durant les festes nadalenques.

“Demanar ajuda et connecta amb recursos i amb persones que poden sostenir-te. En dates com estes, una telefonada pot canviar un dia sencer”, assegura la responsable del Programa de Soledat No Desitjada del Telèfon de l’Esperança, Josefina Santos.

La soledat no desitjada és una percepció de manca de vincles i comunicació que pot generar tristesa, por, nostàlgia o sensació de fracàs, i que pot derivar en aïllament i una menor participació social. “És una experiència subjectiva de desconnexió. No depén del nombre de persones al voltant, sinó de com de connectada em sent amb elles”, explica Santos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Baixa el nombre total de suïcidis, però augmenta entre la joventut]]> Les morts per suïcidi en 2024 van disminuir un 3,96 %, fins a les 3.953, fet que suposa 163 defuncions menys per esta causa que en 2023 i el segon descens consecutiu; no obstant això, les morts entre menors de 20 anys van augmentar, van passar de 76 a 90, segons mostren les dades definitives publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La majoria de les morts per suïcidi són d'homes (2.902, un 73,4 % dels casos). Per al Ministeri de Sanitat, això exigix la incorporació d'estratègies amb perspectiva de gènere que combaten els obstacles per a l'expressió emocional i la petició d'ajuda entre els homes, i que responguen a la vulnerabilitat i les necessitats específiques de les dones.

Segons les dades de l'INE, les taxes més altes es concentren en homes de 85 anys o més. Entre els 85 a 89 anys el risc va superar els 40,2 per cada 100.000 habitants, cinc vegades la mitjana nacional i superior a la dada de 2023 (36,7), fet que evidencia l'impacte de la vulnerabilitat associada a l'aïllament, les malalties cròniques i la pèrdua de xarxes de suport.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Austràlia aplica des d'este dimecres la primera llei del món que prohibix les xarxes socials als menors de 16 anys]]> Austràlia posa en marxa este dimecres la primera llei del món que prohibix l’ús de xarxes socials als menors de 16 anys. L’organisme de seguretat en línia eSafety supervisarà el compliment de la norma, que obliga plataformes com Instagram, TikTok o YouTube a verificar l’edat dels usuaris i bloquejar els comptes que no la complisquen. Les empreses s’exposen a multes de fins a 28 milions d’euros en cas d’infraccions sistemàtiques.

La iniciativa ha situat Austràlia al capdavant de les regulacions d’accés a xarxes socials per a menors. Governs com els de Dinamarca, Nova Zelanda o Malàisia estudien repetir el model per a avaluar fins on es poden imposar controls d’edat sense limitar la llibertat d’expressió o frenar la innovació tecnològica.

La comissionada d’eSafety, Julie Inman Grant, ha qualificat la regulació de “pas decisiu” per a protegir la joventut d’algoritmes dissenyats per a mantindre’ls enganxats i de continguts potencialment nocius. El govern també ha publicat una guia oficial per a famílies, docents i adolescents sobre els detalls de la nova normativa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un estudi conclou que els problemes de salut mental es dupliquen a les ciutats respecte als pobles]]> El benestar mental i social varia de manera significativa segons la grandària del lloc on es viu. Així ho revela un estudi elaborat per la fundació Foro NESI de Nova Economia i Innovació Social, basat en 12.000 enquestes, que assenyala que els problemes de salut mental són el doble de freqüents a les ciutats que als pobles.

Segons l’informe, un 19% de la població urbana percep problemes mentals en el seu entorn, mentre que als municipis menuts o rurals esta percepció baixa fins a l’11%. Els factors que expliquen esta diferència estan relacionats amb el ritme de vida, les dificultats econòmiques i l’accés a un entorn més saludable.

A Alacant, una ciutat de més de 360.000 habitants, la majoria de les persones consultades coincidix a assenyalar la vida urbana com a font d’estrés. “A les ciutats estem tots més estressats”, diu una dona, mentre que altres reconeixen que “al poble s’està molt millor”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ansietat és el principal problema de salut mental de l'alumnat que detecta el professorat en les aules]]> El professorat actua com un fonendoscopi per a detectar l'estat mental i emocional del seu alumnat. Un informe elaborat per la Fundació Mapfre revela que l'ansietat és el gran desafiament en les aules.

L'enquesta apunta que un dels factors que més afecten el benestar mental dels menors i que generen més malestar emocional són les xarxes socials, segons ha indicat Javier Urra, psicòleg forense i director de l'informe Mapfre. "Són absolutament nocives", ha dit.

Els conflictes familiars també estan en l'origen del malestar emocional detectat en les aules, tal com indica Urra. Per este motiu, el professorat reclama protocols de salut mental i més formació. Un d'ells és Diego Sánchez, professor de l'IES La Foia d'Elx. "El professor té ferramentes per a detectar, però no les suficients, falten mitjans i formació", ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Impulsivitat i poca gestió de les emocions: alguns trets que acompanyen les persones amb TDAH]]> Impulsivitat i poca gestió de les emocions són alguns dels trets que acompanyen les persones amb TDAH. Este dilluns se celebra el dia per a conscienciar sobre este dèficit d'atenció i hiperactivitat, que afecta el desenvolupament cerebral d'unes 60.000 persones a la Comunitat Valenciana.

Fins fa ben poc molts d'estos xiquets i xiquetes eren els actius de la classe. Ara ja hi ha un diagnòstic mèdic que li posa nom al que patixen. El TDAH és un trastorn de desenvolupament del cervell per la falta d'alguns dels neurotransmissors.

Este dilluns s'han instal·lat taules informatives com la que hi ha a Burjassot, on una associació treballa amb grups de suport per a compartir informació i estratègies d'actuació. La falta d'informació és un dels principals problemes per a afectats i famílies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El trauma de la dana: més del 30% dels xiquets i xiquetes afectats té por a les pluges i tempestes]]> Més del 30% dels xiquets i les xiquetes afectades per la dana que va colpejar la província de València fa un any reconeix que encara té por a la pluja, les tempestes o els trons, segons l'informe Amb el fang en la motxilla, elaborat per l'ONG Save the Children i la Universitat de València.,

L'estudi, en el qual s'ha consultat més de 2.300 famílies afectades per la barrancada i professionals dels servicis socials, de l'educació, de les oenegés i responsables polítics, revela també que aproximadament el 24% de la infància valenciana afectada continua tenint problemes per a dormir. L’episodi de pluges i inundacions, que va deixar 229 persones mortes, nou d'elles xiquets i xiquetes, va afectar 200.000 xiquets i xiquetes.

L'anàlisi indica que s'han produït canvis en el comportament dels més menuts de la llar, com un augment de l’ansietat o estrés persistent i un increment de la dependència de pantalles com a mecanisme de fugida. Per la seua banda, els adolescents manifesten dificultats de concentració (12,4%), passen més temps amb dispositius electrònics (11,0%) i prefereixen l'aïllament social (7,0%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així funciona el protocol contra l'assetjament escolar]]> El protocol d’assetjament escolar està a l’abast de tots els centres educatius valencians i conté fins a quinze passos, els primers dels quals són la detecció i la comunicació d’un possible cas. Esmeralda Llorca Valmaña, subdirectora general d'Inclusió Educativa, ha explicat que el pot dur a terme "qualsevol persona de la comunitat educativa".

Després es fan les primeres indagacions i, depenent de la gravetat, es notifica a Inspecció d'Educació, que activa un pla d’intervenció, en el qual participen l'orientador, el tutor de menor i agents externs, com els serveis socials o un equip de psicòlegs. Una vegada s'inicia el protocol, és fonamental seguir el cas fins que es resolga.

En tot el procés, les figures clau són que les tenen un contacte directe amb l’alumnat. El context actual reflectix un augment de la conflictivitat a les aules, raó per la qual s'ha posat en marxa el protocol. En la mateixa línia, el paper dels sindicats també esdevé essencial en diversos aspectes, com la conscienciació dels equips directius a l’hora de comunicar els casos, que cada volta en són més.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat calcula un estalvi de 67 milions d’euros per a la ciutadania gràcies a les deduccions en salut i esport]]> La Generalitat Valenciana ha xifrat en 67,46 milions d’euros l’estalvi obtingut per a la ciutadania en la campanya de la renda del 2024 gràcies a les deduccions autonòmiques per despeses de salut i esport impulsades pel Consell.

Segons ha informat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, esta quantitat representa un increment del 50% respecte de l’exercici anterior, en què l’estalvi va ser de 45 milions. Per al cap del Consell, “les mesures fiscals per a les rendes mitjanes i baixes estan funcionant”, i ha assegurat que la política tributària del govern valencià és “social, justa i equitativa”.

En concret, s’han aplicat 381.926 deduccions en despeses de salut, amb un estalvi mitjà de 103 euros per contribuent i un total de 39 milions d’euros, un 57% més que l’any passat. Pel que fa a les deduccions per activitat esportiva, s’han registrat 292.495 sol·licituds, amb un estalvi mitjà de 97 euros i un total de 28,3 milions d’euros, un 40% més.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Utiel, un any després de la dana, encara amb danys visibles a les cases dels barris pròxims al riu Magre]]> Quasi un any després de la dana del 29 d’octubre, els danys encara són visibles a Utiel. Als barris més pròxims al riu Magre, moltes cases continuen sense reparar i, amb la baixada de les temperatures, creix la vulnerabilitat de les famílies afectades.

Per això, la Creu Roja ha posat en marxa una campanya de repartiment d’estufes destinada a les persones amb més necessitats. La iniciativa forma part del Pla Dana en la seua fase de recuperació, que busca pal·liar els efectes de la catàstrofe entre la població més colpejada.

La coordinadora de la Creu Roja a Utiel, Iyuara, explica que “després de la dana, les cases continuen tenint molta humitat i hi ha moltes famílies que patixen pobresa energètica, així que les estem dotant de material per a fer front al fred”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Por de la pluja: els avisos per precipitacions reviuen el traumes per la dana del 29 d'octubre]]> Quan s'anuncien pluges i tempestes a les zones que van patir la dana del 2024, les alarmes s'activen entre el veïnat. Els psicòlegs asseguren que estos estímuls posen a prova la salut mental de les persones damnificades, ja que es repetixen certs patrons que els fan reviure el trauma del passat 29 d'octubre.

És normal, ja han patit una tragèdia i alguns dels senyals els són familiars i els fan reviure el trauma. "S'ha d'entendre que forma part del procés i s'ha de validar. Perquè al final eixa por i eixa ansietat els ajudarà a protegir-se i a eixir airosos de la situació", explica la psicòloga Laura Prieto.

De fet, hi ha una part positiva, que ara saben com actuar. En l'episodi de pluges de l'última setmana vam veure com molts treballadors no van acudir presencialment al lloc de treball o com aparcaven els cotxes en zones elevades. A més, tindre a casa un kit d'emergència també ajuda a sentir-se més segurs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les malalties neurològiques afecten més de 23 milions de persones a Espanya]]> Detectar les malalties neurològiques és possible amb proves senzilles. Este divendres, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València acull l’Autobús del Cervell, una iniciativa de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) per a conscienciar sobre la importància de la prevenció.

Els veïns i visitants que s’hi acosten poden comprovar l’estat del cervell amb exploracions gratuïtes i rebre’n els resultats en el moment, juntament amb una targeta de cervell saludable o amb recomanacions específiques per a cuidar-lo millor.

Segons la SEN, les malalties neurològiques afecten més de 23 milions de persones a Espanya i són responsables del 44% de la discapacitat crònica. A més, representen la segona causa de mort.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les baixes laborals per salut mental creixen un 94% en cinc anys a la Comunitat Valenciana]]> Les baixes laborals per problemes de salut mental han experimentat un augment del 94% a la Comunitat Valenciana entre 2018 i 2023, segons l'estudi d'Umivale Activa i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). Este increment convertix la salut mental en la segona causa d’absentisme laboral per incapacitat temporal (IT), només per darrere de les àlgies, com les lumbàlgies o cervicàlgies, que augmenten un 48% entre el 2018 i el 2023.

Els problemes de salut mental i les àlgies concentren el 51,1 dels dies de baixa dels assalariats del Règim General i el 49% en el cas dels autònoms.

En l'àmbit estatal, les baixes per salut mental han augmentat un 88% entre el 2018 i el 2023, mentre que les àlgies han crescut un 39%. Entre els treballadors menors de 30 anys, la salut mental s’ha convertit en la principal causa de baixa, destacant especialment entre les dones joves de 20 a 29 anys, amb un 30% de les jornades perdudes per IT atribuïdes a esta causa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els cuidadors de malalts d’Alzheimer reclamen més suport en el dia mundial de la malaltia]]> En el Dia Mundial de l’Alzheimer, el focus se situa en les famílies que cuiden les persones afectades. La seua tasca, imprescindible i silenciosa, sovint es desenvolupa amb poc suport i grans dosis de sacrifici. Segons un estudi recent, set de cada deu persones cuidadores pateixen esgotament físic extrem, tristesa o depressió, i moltes d’elles consideren que, amb més atenció professionalitzada, la seua situació milloraria de manera notable. Més del 70 % reclamen més recursos, com l’ajuda domiciliària o els centres de dia.

La història de Victòria ho exemplifica. Va treballar durant anys a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer (AFAV) i, cinc anys després de jubilar-se, ha tornat al centre, ara com a usuària. El seu cas reflectix la realitat de moltes famílies que conviuen amb la malaltia.

“El més difícil és fins que arribes ací. La persona que vols s’està deteriorant i ho veus cada dia”, relatava Tomás Rabadán, familiar d’una malalta. La incertesa i la càrrega emocional són constants: “No saber què ha de fer, si ha de menjar, se li ha de dir. Et descontrola, et desconcerta i ho passes molt malament”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els psicòlegs alerten dels efectes negatius de les xarxes en la salut mental de les adolescents]]> Que la pressió estètica sobre les joves i adolescents és cada vegada més gran, ho sabem. Però ara, els psicòlegs alerten, les xarxes socials provoquen que ja hi haja xiquetes de nou anys posant-se tractaments per a lluitar contra unes arrugues que no tenen.

Perseguixen ideals de bellesa irreals. I a punt d'entrar en l'adolescència, es comparen constantment i busquen la validació externa amb efectes perversos per a la seua salut mental.

Elisa Crego, psicòloga perinatal i infantil, explica que els pot generar baixa autoestima. I això pot acabar fent que tinguen menor relació amb l’entorn per por que les jutgen, un baix autoconcepte de si mateixa i, fins i tot, problemes de conducta alimentària, alerta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bartolomé Pérez, sobre la salut mental: "Hauria d’estar completament normalitzada en el currículum escolar”]]> En el 2024, un total de 421 persones es van suïcidar a la Comunitat Valenciana. Són un 12% menys que l'any anterior, però el director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez, té clar que estes xifres amaguen darrere les històries de milers de persones que ho intenten cada dia. “Tota caiguda és positiva, però cal recordar que cada mort té darrere molts intents. Si parlem del patiment i de la idea de morir, en parlem de milers”, insistix.

En una entrevista este dilluns en Les Notícies del Matí, Pérez ha remarcat que parlar de l’intent de suïcidi com un tabú o un estigma pot formar part d’una “estratègia” per a “apartar” esta problemàtica de l’agenda social i només fer-ho en els “dies mundials”. “Quan parlem de milers d'urgències hospitalàries per intent de suïcidi no fa falta cap tabú o estigma per saber que la persona patix”, afegix.

Pérez ha remarcat l’augment d’un 50% de la plantilla en l’àrea de salut mental, amb 200 treballadors més enguany. Tot i això, ha incidit en el fet que fan falta més recursos públics en la sanitat per a poder actuar.“Fins a quin punt li hem donat poca importància a la salut mental com perquè de sobte ens preocupem? Els increments de la pandèmia venien d’abans de la crisi sanitària, el problema és que abans es callava”, s’ha qüestionat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana, entre les millors del país en atenció a la salut mental segons el CIS]]> La Comunitat Valenciana se situa entre les autonomies més ben valorades en atenció a la salut mental, segons el Baròmetre Sanitari que elaboren el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i el Ministeri de Sanitat.

En concret, una de cada cinc persones residents a la Comunitat Valenciana (23,3% de les dones i 12,5% dels hòmens) declara haver necessitat este tipus d’atenció durant l'últim any.

El 82,8 % qualifica de bona o molt bona l'atenció rebuda en les unitats de salut mental del sistema sanitari valencià. Entre les dones, esta valoració és encara més positiva: vora un 90 % creu que l'atenció sanitària rebuda va ser bona o molt bona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els hospitals valencians triplicaran el nombre de llits per a menors amb trastorns mentals]]> El Consell triplicarà el nombre de llits d'hospitalització per a menors amb trastorns mentals amb la posada en marxa en els pròxims mesos de set noves unitats psiquiàtriques infantojuvenils en hospitals de la Comunitat.

Així ho ha anunciat este dilluns el president Carlos Mazón durant la visita a l'Hospital General d'Elx (Baix Vinalopó), centre que en acabar l’any comptarà amb una nova unitat d'este tipus. D'acord amb el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, s'ultima la creació de sis noves unitats: Gandia (6 llits), Sant Joan (12), Arnau de Vilanova (8), antic Hospital Militar (6), Clínic de València (6) i Alcoi (6), juntament amb de la d’Elx també amb 6llits.

D'esta manera, la Comunitat passarà de les dènou places actuals a 69.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dia Internacional del TDAH: un trastorn amb més de la meitat dels casos sense detectar]]> Amb motiu del Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) este diumenge, associacions i famílies han reivindicat més suport institucional per a un trastorn que continua infradiagnosticat; malgrat ser el més prevalent entre xiquets i adolescents, només la meitat de les persones que el pateixen reben un diagnòstic. A la Comunitat Valenciana hi ha unes 60.000 persones diagnosticades.

Una data que enguany vol posar especial èmfasi en l'infradiagnòstic en molts menors. Segons les estimacions actuals, fins a un 10% de la població infantil podria presentar símptomes compatibles amb TDAH i, no obstant això, més de la meitat dels casos continuen sense detectar-se o es confonen amb altres problemes.

“Molts pares ens diuen que el seu fill és molt mogut, que no es concentra i que suspén, però que és intel·ligent, i darrere d'això pot haver-hi un trastorn real que necessita avaluació i tractament”, afirma Luis Abad, neuropsicòleg, psicopedagog i director dels centres Xarxa Zenit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pacients de la unitat de trastorns de la conducta alimentària de La Fe reclamen tornar a l'hospital, d'on foren desallotjades després de l'incendi]]> El 23 de juny un incendi va arrasar la planta de psiquiatria de l'Hospital La Fe de València. En el foc, provocat per un pacient de la mateixa planta, una pacient va perdre la vida i moltes altres foren desallotjades.

Entre elles, hi ha huit pacients de la unitat de trastorns de la conducta alimentària que encara no tenen data de tornada. Se senten oblidades i demanen una reubicació urgent. Diuen que la seua vida està en joc.

Els informatius d’À Punt han parlat amb dos d’elles. Eva Marín té vint anys i en fa set que lluita contra una anorèxia nerviosa, conta. La van ingressar fa un mes en la unitat de trastorns de la conducta alimentària de l'Hospital La Fe de València, que és una unitat d’aguts; és a dir, per a persones en situació de perill o risc per a la vida, explica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detingut un pacient de Psiquiatria acusat de causar l'incendi de La Fe en què ha mort una dona]]> La Policia Nacional ha detingut un pacient de l'àrea de Psiquiatria de l'Hospital La Fe, de 34 anys, com a presumpte autor de l'incendi en el centre hospitalari que ha provocat la mort d'una dona ingressada en planta, segons les primeres hipòtesis, per possible inhalació de fum. L'arrest es va produir en el districte de Patraix a les 19:30 hores de dilluns, dos hores després de l'incident. Se l'acusa dels delictes d'homicidi i incendi provocat.

El diari Levante-EMV avança en l'edició digital que es tracta d'un maltractador amb una orde d'allunyament en vigor cap a la dona i els dos fills de sis i deu anys, als quals presumptament assetja sense interrupció des del 5 de maig. L'exdona està catalogada com a víctima de risc extrem. L'incendi l'hauria provocat just després d'amenaçar-la, quan ella l'estava denunciant per quarta vegada.

Segons les primeres indagacions, el detingut va fugir de la planta de Psiquiatria juntament amb un altre pacient aprofitant el desconcert provocat per l'incendi. La Policia Nacional acabaria arrestant el segon fugitiu vora les 20:30 hores en el districte de Trànsits, segons informa el cos policial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dia Internacional del Ioga: València i Picanya celebren la jornada amb la pràctica a l'aire lliure]]> Cada 21 de juny des de fa onze anys, l'ONU commemora el Dia Internacional del Ioga per a crear consciència sobre els beneficis que esta disciplina té en la salut física i mental. En tot el món, milers de ciutats se sumen a la celebració amb sessions gratuïtes, a l'aire lliure, en què només cal dur una estoreta i roba còmoda.

Així és que este dissabte a València, a l’antic llit del Túria, un oasi en plena ciutat, fins a les 9 de la nit, estes sessions conviden a parar, a respirar i a moure's de manera conscient, i en comunió amb els milers de persones que participen d'esta celebració en tot el món.

Emi Nàcher, coorganitzadora de l'activitat a València, ha aprofitat l’avinentesa per a convidar tot el món a participar-hi i ha provat esta pràctica esportiva. “No cal tindre una base o ser molt àgil perquè el ioga no és per a mirar els altres, sinó per a mirar-te a tu mateixa. Per tant, segur que gaudeixes”, ha assegurat en declaracions als informatius d’À Punt. Pel que fa als beneficis per a la salut, assenyala que és “una assegurança de vida” perquè t'harmonitza les glàndules, les articulacions i els músculs, i t’ensenya a respirar, entre altres coses. “Et fa estar feliç, és un regal”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pallassospital amplia la seua tasca a dotze hospitals públics valencians]]> L’associació Pallassospital, que es dedica a la cura emocional de xiquets i xiquetes ingressats a través de l'humor i la companyia, continua creixent i consolidant el seu compromís. En l’any en què celebra el seu 25é aniversari, l’entitat ha incorporat dos nous centres hospitalaris a la seua xarxa de visites: l'Hospital General Universitari de València i l'Hospital de Dénia, segons reflecteix la seua Memòria 2024.

Amb estes dos incorporacions, ja són dotze els hospitals públics que compten amb la presència activa de Pallassospital a la Comunitat Valenciana: l’Hospital Universitari de Castelló, l’Hospital Universitari de la Plana, l’Hospital de Sagunt, l’Hospital Clínic Universitari de València, l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, l’Hospital Universitari Dr. Peset, l’Hospital Mare de Déu dels Lliris, l’Hospital Universitari Sant Joan, l’Hospital General Universitari d'Alacant i l’Hospital General Universitari d’Elx.

A més d’ampliar la zona, durant el 2024 també han augmentat en un 12% les jornades d’intervenció artística pediàtrica. En total, en feren 868, 725 presencials i 43 a través de videoconferència, i atengueren 21.367 menors hospitalitzats. A més, van interactuar amb 24.291 familiars i 19.056 professionals sanitaris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El 21,4% dels valencians se sent sol i el 15,8% pateix soledat crònica]]> Al voltant del 15,8% dels valencians i valencianes pateix soledat crònica, i el 21,4% se sent sol.

És el que es desprén del Baròmetre de la soledat no desitjada a la Comunitat Valenciana 2024, un estudi de la Fundació ONCE i la Fundació AXA, elaborat en el marc de l'Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada i presentat a València.

L'informe constata que el percentatge de valencians que afirmen sentir-se sols és lleugerament superior al de la mitjana nacional (20%), cosa que ocorre també amb el dels qui pateixen soledat crònica, un 15,8% enfront del 13,5% del baròmetre estatal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’amistat presencial, un factor protector de la salut mental en els adolescents]]> Les relacions socials i específicament “l’amistat presencial” és un factor protector dels problemes de salut mental en els adolescents, segons les conclusions de l'informe del projecte EMOChild sobre la salut mental en la població infantojuvenil. En el marc de la tercera jornada cientificoprofessional "Salut mental en la infància i adolescència: una visió des de dins", que té lloc este dimarts en la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), la catedràtica en Tractament Psicològic Mireia Orgilés ha presentat l'estudi que, diu, reflecteix que sí que hi ha alternatives a les pantalles mitjançant el foment de les relacions socials.

“Sabem que l'amistat presencial és un factor protector dels problemes de salut mental i, per això, sempre hem de proporcionar una alternativa als dispositius digitals” a través del contacte interpersonal i activitats lúdiques, com pot ser la pràctica d'esport o activitats culturals, asseguren.

Per a la catedràtica de la UMH, és aconsellable que els telèfons arriben a la vida dels xiquets i xiquetes “com més tard, millor”, i “sempre amb una supervisió i amb una normes; és a dir, amb una negociació prèvia abans de donar el mòbil a un adolescent”. En paral·lel a eixes pautes, els pares han de tindre present que “un xiquet o un adolescent no té una capacitat crítica per a analitzar objectivament el que observa en les pantalles i xarxes socials”; per la qual cosa, és partidària per fer-los veure “que el que observen no és real” i una els demana una supervisió important dels dispositius que incloga el temps d'ús, “que sol ser excessiu”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els treballadors valencians traslladen més malestar psicològic que els desocupats per primera vegada]]> L'última enquesta de salut de la Comunitat Valenciana ha constatat una situació inèdita. Per primera vegada en l'històric del sondeig, les persones treballadores traslladen més malestar psicològic que les desocupades. La circumstància l'ha destacada este divendres el director general de Salut Mental de la Conselleria de Sanitat, Bartolomé Pérez, durant la presentació d'una guia elaborada per la UGT-PV i la Universitat de València (UV) per a ajudar les empreses a incorporar plans de salut mental. Pérez ha qualificat esta novetat "d'estranyíssima". L'estadística es produeix en el context d'un augment de les incapacitats temporals per salut mental. A Espanya s'han triplicat en huit anys. Han passat de 280.000 el 2016 als 650.000 casos del 2024.

El professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UV, Adrià Todolí, director d'esta guia, considera que entre el 60% i 80% d'estes incapacitats (amb un cost estimat de 339 milions) es podrien evitar, perquè tenen darrere factors prevenibles. En destaca la "intensificació" de la càrrega de treball", la "desaparició de les fronteres entre jornada i descans" per la digitalització i el teletreball i l'augment de la "precarietat" entre la classe treballadora, amb salaris cada vegada més lluny del cost real la vida i, particularment del de l'habitatge.

N'hi ha un altre factor igualment significatiu, la "menor estigmatització" i l'augment de l'autoconsciència sobre els problemes de salut mental des de la pandèmia, el cost psicològic de la qual els continuen arrossegant encara hui milers de treballadores i treballadors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vivim massa esdeveniments històrics?]]> La gran apagada de dilluns és l'últim d'una sèrie de fets que estan marcant les generacions contemporànies, més concretament els boomers, els mil·lennistes i sobretot la generació Z, els quals creixen en un món que viu un canvi de paradigma marcat per moments històrics no exempts d’histèria. 

Des de la covid a la tràgica dana del 2024, la ferida de la qual requerirà un gran temps i esforç per cicatritzar, i que testimonia que el canvi climàtic ja és un perill palpable al nostre territori; o també l'erupció del volcà de La Palma. També altres fenòmens extrems com Filomena, un temporal de neu i fred que va congelar i paralitzar mitja Espanya el 2021.

Menció a banda per a l’efervescent i inflamada geopolítica global, amb conflictes com la invasió d’Ucraïna o el genocidi de Gaza per part de l’estat d’Israel després dels atemptats de Hamàs del set d’octubre del 2023, retransmesos en xarxes. La tornada de Trump al poder i la guerra aranzelària o el Brexit que va escindir el Regne Unit de la Unió Europea, efectiu des del 2020, posen cap per avall tot allò que donem per segur. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sanitat aconsegueix aprovar el pla de salut mental amb la unanimitat de les comunitats amb el sí del PP]]> El Ministeri de Sanitat ha aconseguit aprovar el Pla d'Acció de Salut Mental 2025-2027 presentat este divendres pel Ministeri de Sanitat a les comunitats en el Consell Interterritorial, per al qual ha reservat 39 milions d’euros. La norma ha tirat avant després d'haver recaptat el sí de les autonomies governades del PP, que l'havien frenat al febrer.

El document final, consensuat en el comité tècnic, ha introduït alguns canvis per a incloure les aportacions de totes les societats científiques de psiquiatria i Psicologia i experts en salut mental. Finalment, el text ha rebut l'aval polític unànime del ple del Consell.

El pla tracta de donar resposta a un gran desafiament per al sistema sanitari a través de desenes de mesures contingudes en huit línies estratègiques. L'objectiu és aconseguir un model d'atenció més humanitzat que passa per l'increment del nombre de professionals i millora de les seues condicions laborals o la reducció de les contencions mecàniques i d'institucionalitzacions. També advoca per un ús més adequat de psicofàrmacs, la desprescripció d'hipnosedants i antidepressius i major "prescripció social", la regulació de la psicoteràpia o la creació de l'especialitat de Psicologia Clínica de la Infància i l'Adolescència, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]>