<![CDATA[À Punt - Despoblament]]> 10 <![CDATA[À Punt - Despoblament]]> <![CDATA[El president dels farmacèutics: “No podem sostindre les farmàcies rurals amb subvencions, cal aprofitar-les perquè ajuden el veïnat”]]> “No podem sostindre les farmàcies rurals a base de subvencions, hem d’aprofitar la seua capacitat professional perquè ajuden el veïnat. Parlem de zones rurals on el sistema sanitari arriba molt poc i l’únic servici sanitari que existix és el farmacèutic”. És la proposta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de València, que ha verbalitzat el president, Jaume Giner, per a garantir la supervivència de les farmàcies que estan en pobles menuts i que corren risc de desaparició per falta de viabilitat. A la Comunitat Valenciana, segons ha assegurat, hi ha alguns establiments en esta situació.

Giner ha defés este dimecres en Les notícies del matí que hi ha una línia de subvencions, que s’impulsa amb l’ajuda de la Diputació, per a donar suport a estes oficines que estan en pobles molt menuts. De fet, ha indicat que ja n'ha hagut de tancar alguna, principalment a la província de Castelló, i també alguna a la de València, perquè cada vegada el marge de guanys per a la farmàcia és menor.

“El preu del medicament el fixa la indústria i l’administració, el recepta el metge i nosaltres estem obligats a dispensar-lo, però hi ha una política de disminució de preus de medicaments, que es venen a preus irrisoris, per davall d’un euro medicaments de trenta o quaranta pastilles, que fan que el marge siga reduït”, exposava el representant dels farmacèutics de València durant la seua intervenció en À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Blindar les VPO o ajudes a rehabilitar habitatges de lloguer i per als joves que compren en zones despoblades: les claus del pla de vivenda]]> Ajudes per al lloguer amb opció de compra dels joves que accedisquen a vivendes protegides, més de 10.000 euros per als joves que compren un habitatge en municipis amb risc de despoblament o subvencions de fins a 35.000 euros per a la rehabilitació de vivendes buides que es posen després per a llogar. Són algunes de les novetats que contindrà el pla estatal d'habitatge, que té ha aprovat el govern este dimarts i que també contempla una “clàusula antifrau” per a evitar irregularitats en l’adjudicació de vivendes de protecció pública i evitar casos com el del residencial les Naus d’Alacant.

La normativa, que vorà la llum a través d’un reial decret, entrarà en vigor quan es publique en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), ja que no requerix l’aval del Congrés. Per a desenvolupar el paquet de mesures per a facilitar l’accés a la vivenda, es reservaran 7.000 milions d’euros, tres vegades més que l’anterior pla, i es blindaran els habitatges públics amb caràcter permanent.

Esta protecció es farà a través del principi de protecció indefinida de les vivendes públiques, de manera que els immobles que s'adquirisquen i promoguen amb fons del pla tindran la qualificació de protegits amb caràcter permanent, per a sempre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Pobleta celebra el naixement del primer bebé en 29 anys]]> A la Pobleta, un xicotet llogaret d’Andilla, a la Serrania, estan d’enhorabona. Després de 29 anys sense naixements, el poble ha donat la benvinguda al seu primer bebé, una notícia que ha omplit d’alegria els vora vint habitants del poble i que simbolitza una esperança davant de la baixa natalitat i el despoblament de l’interior.

La primavera s'ha avançat enguany en este nucli rural amb l’arribada de Luis Xavier, un xiquet que ha revolucionat la vida quotidiana del poble. I és més que lògic: la pica baptismal acumulava quasi tres dècades sense ús.

L’arribada de l'infant ha sigut rebuda com una autèntica festa. El veïnat s’ha bolcat amb la família, fins al punt que, com expliquen, el menut “té una tia o una àvia en cada cantó”. La solidaritat ha sigut total: no han necessitat comprar ni roba ni carro, perquè tot els ho han regalat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Potries defén a Madrid els mèrits per a ser Capital Europea de la Cultura 2031]]> “Orgull de pobles” és el lema amb el qual ha arribat al Ministeri de Cultura una delegació de Potries per a defensar este dimecres la candidatura a Capital Europea de la Cultura 2031 al Ministeri de Cultura, davant d'un tribunal que formen deu experts europeus encarregats d'avaluar les nou poblacions que s'hi presenten: Burgos, Càceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canària, Oviedo, Palma i Toledo, a més del municipi de la Safor. Per primera vegada, un poble de poc més de 1.000 habitants s’enfronta a grans ciutats, moltes de les quals són capitals de província. Potries és el municipi més menut, però amb el percentatge dedicat a cultura més alt.

Entre els arguments que ha defensat esta població de la Safor per a ostentar la capitalitat cultural hi ha les possibilitats que obri la cultura com a motor de canvi, però també per a lluitar contra el despoblament en zones rurals.

Potries ha arribat a esta fase del procés "sent l'únic poble menut que s'hi presenta, però també amb un element diferencial destacat: un estudi elaborat per la Universitat de València (Econcult) que el situa com el municipi amb més despesa cultural entre totes les ciutats candidates", com subratllava l'Ajuntament en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La moneda digital de la Diputació de València entra en funcionament al Racó d’Ademús i la Serrania]]> El veïnat dels vint-i-sis municipis de la Serrania i el Racó d'Ademús ja poden fer ús des d’este dimarts de la nova moneda digital creada per la Diputació de València per a fomentar el consum en els comerços locals. La corporació provincial llança esta setmana el projecte "Connecta Comerç Rural", amb la campanya Nadal Local, que està dotada amb 26.500 euros i ofereix a cada ciutadà descomptes de fins a 200 euros per compres fetes en els quasi cent comerços adherits a la iniciativa. Es tracta, segons la institució, d’un projecte pioner i innovador dissenyat per a revitalitzar les economies rurals a través de l'ús d'una moneda digital.

La iniciativa, impulsada de manera conjunta per les àrees d'Administració Electrònica i Desenvolupament Rural s’implanta, per tant, en dos de les comarques més afectades pel despoblament, amb la intenció que, posteriorment, puga estendre's a la resta de zones rurals de la província.

La base del projecte és la creació d'un sistema de moneda local i pagaments, basat en la tecnologia de cadena de blocs, per a incentivar el consum en este tipus de negocis mitjançant un sistema de premis, descomptes i saldo acumulat. El programa funciona a través d'una aplicació mòbil que permet gestionar la cartera digital i fer pagaments en els comerços locals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Villahermosa del Río paga 88.000 euros per un caixer per a evitar que els veïns facen 20 km per a traure diners]]> Villahermosa del Río, un poble de la comarca de l’Alt Millars, fa vora huit mesos que no té la seua única oficina bancària, la qual cosa ha deixat els habitants en una situació d'exclusió financera greu. L’oficina fixa va tancar, i a partir d'eixe moment, els veïns només podien accedir a serveis bancaris mitjançant una oficina itinerant que visita el poble dilluns al matí.

El problema ha anat més enllà de la incomoditat. La població més major, les persones amb mobilitat reduïda i aquells que necessiten fer retirades d’efectiu amb urgència han de desplaçar-se a altres municipis. El poble més proper amb un caixer accessible és Llucena, situat a més de 20 quilòmetres, la qual cosa implica un viatge que pot costar més d’una hora.

Per pal·liar la situació, l’Ajuntament va decidir actuar directament: ha acordat amb una entitat bancària la instal·lació d’un caixer automàtic permanent, amb una inversió municipal de 88.000 euros. Esta quantitat cobrirà quatre anys, segons el consistori.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[En 18 municipis valencians no viu cap criatura]]> A Sempere (Vall d’Albaida) ningú juga a pilota al carrer. L'escola està tancada. No se sent ni un xiquet ni xiqueta rient. No hi ha xicalla. L’alcaldessa, María Dolores Ortolà, explica als informatius d’À Punt que no volen que s’acabe el poble, perquè s’hi viu molt bé. Però mira cap al futur perquè la major part del veïnat té entre 70 i 80 anys. Com diu Rosario Úbeda, veïna del municipi, “se n’han anat tots a buscar la indústria i ací s’han quedat els pares i els avis, i el poble buit”.

Sempere és un dels 18 municipis valencians sense cap criatura de zero a quatre anys a la Comunitat Valenciana. Tampoc hi ha menuts a Famorca (Comtat) i, a més, l’activitat comercial s’apaga.

Mónica Gilabert, veïna del poble, indica que “desafortunadament” fa tres o quatre anys que se’n va anar l’última família amb menors, i no hi ha moltes perspectives que n’hi haja una altra. Per la seua banda, Luisa Font, també veïna de Famorca, es lamenta que fins i tot el pa, que és un producte de consum diari, només el compren unes cinc o sis persones. Un altre veí afegix que “és la ruïna del poble”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xert obri un nou supermercat: “ja feia falta, perquè la gent s’havia de desplaçar fora per a comprar”]]> A Xert, al Baix Maestrat, l’obertura d’un nou supermercat s’ha convertit en tot un esdeveniment. Amb poc més de 800 habitants, el municipi de l’interior ha recuperat un servei essencial que, en paraules del veïnat, “ja feia falta, perquè la gent s’havia de desplaçar fora per a comprar”.

L’establiment, obert fa dos setmanes, ha tingut una gran acceptació i les vendes han superat les expectatives. Tant és així que, segons expliquen les treballadores, “els aparadors es buiden prompte i hem de reposar a correcuita”.

El supermercat aposta pels productes de proximitat, amb una oferta que inclou “formatge de Catí, carn fresca i peix de Vinaròs”. Fins ara, els veïns només disposaven d’una xicoteta botiga amb una gamma limitada de productes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Jana combat el despoblament amb preus assequibles prop de la costa]]> La Jana (Baix Maestrat) és un municipi que no arriba als 700 habitants i, com moltes altres localitats del territori, ha patit en els darrers anys els efectes del despoblament. No obstant això, i amb l’augment del preu de l'habitatge en les ciutats properes, s’ha convertit en un destí idoni amb preus més assequibles per a viure prop de la costa, fet que ha permés incorporar nou veïnat.

“Els lloguers en la ciutat són molt costosos i ací tenim una gran oportunitat”, explica Janet Saye, veïna nouvinguda a la Jana. Alhora, el nou veïnat destaca la tranquil·litat i amabilitat dels habitants, així com la seguretat dels carrers.

“Quan hi vam vindre a vore la caseta tots ens saludaven i això ens va agradar”, apunta Saye. “La vivenda és xicoteta, però a poc a poc hem anat reformant-la”, diu Hernán Darío, marit de Janet.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zarra celebra el naixement de dos xiquets en una mateixa setmana després de dos anys sense cap nounat]]> El naixement d’un xiquet sempre és una bona notícia, però encara ho és més si fa més de dos anys que no naix cap bebé en un xicotet municipi que no arriba als 400 habitants. Per això, a Zarra estan de celebració. Festegen que en una mateixa setmana hagen arribat dos nous menuts al poble, Dafne i Damián. S’han convertit en els veïns 371 i 372 d’esta localitat de la Vall d’Aiora.

Dafne va nàixer el 2 de juliol i, 48 hores després, ho va fer Damián; arribaven al món a l’hospital d’Almansa. Per a este xicotet municipi, estos naixements suposen la gran esperança d’un poble per on només corren dènou xiquets. Des de feia dos anys i mig no naixia cap infant. “Tenim un altre xiquet!”, corria la veu pel poble, com recordava Rosa, una de les veïnes.

Tant Damián com Dafne són fills de dos parelles que van arribar a Zarra buscant noves oportunitats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aín, d'haver-hi cinc xiquets durant tot l'any a quintuplicar la població infantil a l'estiu]]> Pobles d'interior que en la major part de l'any quasi no hi ha població infantil, en estiu canvien completament. És el cas d'Aín (Plana Baixa) un municipi menut en què viuen cinc xiquets i xiquetes durant tot l'any. Ara, en els mesos estivals, els carrers tornen a omplir-se de rialles i jocs.

Amb 130 habitants censats, el municipi d'Aín quintuplica la població a l'estiu. A l'hivern sols 5 xiquets i xiquetes corren per estos carrers empedrats.

Són moltes les famílies que trien pobles d'interior com este de la Plana Baixa per a passar les vacances. Entre les seues virtuts, natura, tranquil·litat i la seguretat que es respira. Una opció vacacional que també agrada als més menuts de la casa i que oferix infinitat de plans.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sis pobles o barris en risc de despoblament tindran noves aules d’infantil el curs que ve]]> La pedania il·licitana de la Baia, el barri pròxim a la Ratlla de Castelló de la Plana, així com Corbera, Gàtova, Millars i el centre educatiu que compartixen Cerdà i Torrella tindran noves unitats d’educació infantil el curs que ve. Totes estes zones tenen un mateix denominador: atenen alumnat en risc d’exclusió per viure en pobles o barris amb risc de despoblació, segons assenyalen des de la Conselleria d’Educació.

Així, estes noves unitats recauran en el col·legi La Baia d’Elx (Baix Vinalopó), l’escola Guitarrista Tàrrega de Castelló de la Plana (Plana Alta), el CRA La Costereta que atén alumnat de Cerdà i Torrella (la Costera), el CRA Alt Carraixet de Gàtova (Camp de Túria), el centre El Castell de Corbera (Ribera Baixa) i, per últim, el CRA Alto Júcar de Millares (Canal de Navarrés).

Estes noves unitats, destinades a l’alumnat de zero a dos anys, es finançaran amb fons europeus, els denominats Next Generation. Unes ajudes han permés crear “440 unitats i 7.684 places escolars per a atendre alumnat de 0, 1 i 2 anys en localitats repartides al llarg de la Comunitat Valenciana”, indiquen fonts d’Educació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell aprova una bateria de mesures contra el despoblament, amb un pressupost de setze milions d'euros]]> El ple del Consell, que s’ha reunit este dimarts a Alpuente, a la comarca de la Serrania, ha aprovat una bateria de mesures per a lluitar contra el despoblament que patixen moltes zones de l'interior de la Comunitat Valenciana. En esta localitat, on viuen poc més de 600 persones, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha destacat que el govern ha duplicat el pressupost que destina contra el despoblament fins a superar els setze milions d'euros, “enfront dels huit milions de l'anterior legislatura”.

Mazón ha participat en la Comissió Interdepartamental del Consell contra el Despoblament i per l'Equitat Territorial, on han fet balanç de les actuacions fetes per l’executiu, quan es complix la meitat del mandat. En este sentit, ha posat en valor que enguany es destinaran més de cinc milions d'euros a través del fons de cooperació municipal, que beneficiarà 188 poblacions.

“A més —ha explicat Mazón—, ha augmentat l'import mínim que rebran estes localitats, que passarà de 5.000 a 15.000 euros. Amb això es garantix als més xicotets una major quantitat d'ajudes i confirma una aposta real en favor de l'equitat territorial i per una justa redistribució de la renda”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reobri l'únic bar de Vilanova de Viver, un dels municipis menys poblats de Castelló]]> Després de nou mesos sense bar, Vilanova de Viver (Alt Millars), amb prop de cent habitants, ha recuperat este cap de setmana el negoci gràcies a un emprenedor de Barcelona que ha apostat per un canvi de vida. S'hi ha traslladat amb la filla, que s’ha convertit en l'única xiqueta del poble. El veïnat torna a tindre un punt de trobada que servirà també per a atendre els visitants de l'estiu i del cap de setmana. 

El dissabte al matí va reobrir el negoci i es va encetar el primer dia de faena al recuperat bar, tancat des de setembre de l'any passat. Al capdavant del negoci es troba, Sergio Mínguez, que ha apostat per un canvi de vida radical. De Barcelona a este xicotet poble de l'Alt Millars, de només 98 veïns i veïnes. 

“L’objectiu és fer un bar-restaurant per a este poble i els de la zona, al qual la gent puga vindre a menjar, sopar o prendre una copa”, explica Mínguez. D'ací a poc, amb el nou gerent s'hi instal·larà la filla, de set anys, l'única xiqueta que viurà al poble. Estudiarà, però, a Viver, on està l'escola rural. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EN CONTEXT | Una de cada tres farmàcies dels pobles menuts, en risc de tancament]]> Molts pobles menuts, d’interior i en risc de despoblament, encara mantenen la farmàcia, però este servei està penjant d'un fil. Moltes farmàcies tenen la viabilitat econòmica compromesa, i per això este cap de setmana s’ha celebrat el primer congrés a la ciutat d'Alacant.

Des de l’Associació Provincial de Farmàcies Rurals d’Alacant, afirmen que una de cada tres d’estes farmàcies perilla i podria tancar. Manuel Olivert, el president de l’associació, explica que “tal com anem, tancarem totes. De fet, cada mes pràcticament tanca una farmàcia a la Comunitat Valenciana”.

A les farmàcies rurals, explica, se'ls aplica els mateixos criteris que a les urbanes, és a dir, viuen del marge del 27,9% del que els deixa cada venda de medicament i que estableix el govern espanyol. Però en estos pobles menuts amb poques vendes el marge de benefici és molt escàs i el salari que els queda als i a les farmacèutiques sovint no arriba al mínim al mínim interprofessional. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El municipi valencià amb menys població engega la maquinària per a tindre un bar per als seus huit veïns]]> Tindre un espai on donar un servei als de fora, però també on els habituals puguen socialitzar. És el que pretén el municipi de Castell de Cabres, el de menys població del nostre territori, amb vora una desena de veïns habituals, i on no hi ha cap establiment des de fa quatre anys. L’Ajuntament ha engegat la maquinària per a habilitar un local municipal i oferir el servei de restauració que necessiten els visitants que acudeixen a la Tinença de Benifassà, però especialment perquè els huit o deu veïns que viuen al poble durant tot l’any tinguen un servei, com concretava l’alcaldessa, María José Tena, a À Punt.

“No ho fem pel benefici econòmic, sinó perquè fa falta oferir un servei al veïnat i a la gent que ve al poble, que hui dia no pot ni fer-se un café si passa per ací”, explicava. Tena recordava la necessitat de tindre un espai on puga trobar-se el veïnat, ja que habitualment sols viuen a Castell de Cabres “uns 8 o 10 veïns” —encara que empadronades hi ha 24 persones— i és necessari un punt de trobada.

Reconeix que, des del 2021, quan es va tancar l’últim bar que va resistir al poble, hi ha la manca d'un local que pot ajudar que els visitants que recorren la Tinença de Benifassà facen parada en este municipi. Ara per ara no hi ha cap bar, ni tampoc cap botiga a Castell de Cabres. El veïnat s’ha de desplaçar als pobles veïns.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Vall de Seta instaura el bar de guàrdia com a servei essencial]]> Els bars de huit pobles de la Vall de Seta, una de les zones més despoblades del Comtat, s’han organitzat perquè sempre n'hi haja un de guàrdia. Fan torns per a poder descansar o agafar vacances, però sense deixar de donar servei al veïnat i treballadors, sobretot entre setmana. La iniciativa ha sigut tot un èxit.

Sònia Company, regidora de Gorga, ha explicat en declaracions a À Punt Notícies que la idea va sorgir perquè, si coincidia que tancaven tots els bars el mateix dia, no hi havia cap lloc perquè la gent que treballa poguera esmorzar o dinar.

Este dimarts havia d'obrir un bar de Gorga que ha donat servei a diverses quadrilles d’obrers que treballen en alguns dels municipis dels voltants i també al veïnat de la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els pobles en risc de despoblament que tenen un bar reben tres vegades més turistes]]> A Espanya el 16% dels municipis no tenen cap bar i les comarques del nord són una de les zones afectades. Segons un informe sobre impacte turístic, per a un poble en risc de despoblament tindre un bar suposa rebre tres voltes més turistes i estos establiments contribueixen al dinamisme econòmic de la zona.

Durant anys la carn a la pedra del bar de Ramón Doménech omplia Hortells (Ports) de visitants, ja que venia gent “de molt lluny” a propòsit per a dinar al local, segons ha explicat en declaracions a À Punt Notícies. Però el 2020 va tancar i, sense bar, els carrers s’han quedat buits. Hortells forma part d’eixe 16% de municipis de zones rurals sense restauració.

Bernabé Sagüesa, alcalde del municipi, assenyala que no tindre este tipus d'establiment és un problema perquè els impedeix donar als turistes “els serveis indispensables” per tal que visiten el poble. I si arriben a fer una visita, és difícil que tornen, apunta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els bars dels Ports es queden sense partits de futbol]]> Partit de futbol, begudes i gaudir amb amics al voltant d'una taula; un hàbit social molt estés a casa nostra que està a punt desaparéixer per als aficionats i les aficionades de la comarca dels Ports. La raó: als establiments hotelers no els ix a compte pagar el preu que demanen a pobles on la clientela escasseja.

"Perquè 332 euros només la Lliga són molts diners per a una clientela potencial molt menuda", explica Francis Ibáñez, propietari del bar Prats. Així, les reunions amb l'esport quedaran en la memòria en molts locals d'esta comarca.

La realitat és que no els ix rendible pagar eixa quantitat per a la recaptació que tenen. Els propietaris es lamenten, però també apunten un remei: que es cobre en funció de la població en què es trobe el bar i l'abast de gent que puga tindre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com planten cara al despoblament els municipis de menys de 300 habitants?]]> Als carrers de Sempere (Vall d'Albaida) no se senten xiquets des de fa anys. Només el subtil xiuxiueig dels “quinze o dèsset” veïns, “de setanta o huitanta anys”, trenquen la calma absoluta del municipi, el de menys població de la província de València. Als carrers de Teresa (Alt Palància), en pondre's el sol, a penes es veuen finestres amb llum i el silenci pren els carrers d’este poble d'uns 250 veïns censats. Allà, per fortuna, des de fa uns mesos l’escama dels menuts, de només sis menuts, recorda quan hi ha jornada lectiva.

La de Sempere o Teresa és l’estampa del despoblament. A la Comunitat Valenciana hi ha 97 municipis que no arriben als 300 habitants, segons les últimes dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE). En tots ells, els ajuntaments, raquítics de personal i àvids d’ajudes efectives, redoblen esforços perquè la vida a estos pobles no s’acabe, però admeten que no és una tasca fàcil i costa véncer l’èxode rural. Des de la Generalitat, l’Agenda Valenciana Antidespoblament, l’Agenda Avant, tracta de posar fre, en col·laboració amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, a la pèrdua de població i centra les iniciatives on és més acusat.

A Sempere, el despoblament colpeja fort. És el municipi de la província de València amb menys veïnat censat. En canvi, contràriament al que passa en molts municipis assotats pel despoblament, en el cas de Sempere tenen bones comunicacions amb localitats veïnes i pròximes. Estan molt a prop, a sols quilòmetre i mig, d’un parell de pobles més grans, de vora 500 i 190 habitants, de la Vall d’Albaida. A penes tres quilòmetres de Sempere també tenen una localitat que supera el miler de residents. Tot i ser pobles menuts, la proximitat alleugereix a l'escàs veïnat de Sempere les dificultats que comporta viure en un poble amb els serveis limitats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Educació rebaixa de nou la ràtio per a crear unitats escolars als municipis en risc de despoblament]]> Una nova rebaixa de la ràtio mínima d’alumnat necessari per a crear unitats escolars: eixos són els plans de la Conselleria d’Educació, que pretén implantar el pròxim curs escolar als municipis en risc de despoblació. Ho avançava este dijous el director general de Centres Docents, Jorge Cabo, en les reunions que ha tingut en la taula sectorial i la comissió de seguiment de la reforma educativa en centres concertats.

Per tant, Educació seguirà la línia que va emprendre el curs present, quan ja es van rebaixar de sis a quatre els alumnes necessaris per a mantindre unitats. Ara, per al pròxim, es torna a rebaixar de quatre a tres alumnes per a la creació de la primera unitat i de tretze a deu alumnes per a la creació de la segona unitat, segons han detallat des de la Conselleria d’Educació.

Fonts del departament de José Antonio Rovira assenyalen que, amb esta mesura, “s'incrementarà l'oferta de llocs docents i es reforçarà l'estructura de professorat amb major estabilitat”. A més, en clau de despoblament, la Conselleria pretén frenar este procés als pobles que l’acusen i “reforça els mecanismes per a la conciliació familiar amb el reforç del servei escolar”, segons ha detallat Cabo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reobri l’escola de Teresa després de sis anys tancada]]> Després de sis anys tancada, Teresa (Alt Palància) ha reobert enguany l’escola gràcies a l'arribada de nous xiquets. Tot i això, al poble busquen més famílies per a lluitar contra el despoblament i que l'escola es puga mantindre oberta per molts anys.  Este dimarts, a l’escola de Teresa han tornat a ressonar les veus de les menudes que estrenen nou curs amb la llum entrant de nou per les finestres. Gràcies al fet que ara al municipi viuen tres xiquetes, s’ha pogut reactivar el servei d’educació pública. 

Les menudes estan encantades i han explicat a À Punt Notícies que els agrada tot de la nova escola, sobretot que ja no han de desplaçar-se fins a Viver, cosa que els semblava “un rotllo” i que, com que ara tenen una mestra per a les tres, tenen atenció personalitzada. Amb l’arribada de dos nous menuts, s’havia aconseguit la ràtio mínima i per això s’ha reobert l’escola, però finalment les famílies no han arribat a mudar-s'hi. Ara l’ajuntament busca més alumnes per a mantindre-la oberta.

L’alcalde, Ernesto Pérez, explica que una família amb tres criatures s’ha interessat en l'escola i va visitar el poble, però falta veure encara si prenen la decisió de traslladar-s'hi. L’escola, que va arribar a tindre més de mig centenar d’alumnes, tancava fa sis anys per la falta d’alumnat i els 250 veïns del municipi troben a faltar eixa estampa de xiquets i xiquetes corrent pel carrer en un municipi amenaçat pel despoblament. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els pobles de l'interior es buiden amb el final de les vacances]]> Pobles com Benifallim multipliquen per cinc els habitants a l'estiu. Com centenars de municipis de l'interior valencià, les vacances són sinònim de cases i carrers plens de gent que este dilluns de setembre ja es buiden.

El passat diumenge va marcar un abans i després. A poc a poc desapareixen les veus dels xiquets que s'han escoltat des de finals de juny al poble.

A partir d'este dilluns, i quan falta una setmana perquè comence escola, en molts carrers dels pobles de l'interior valencià ja regna el silenci.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern destina 33 milions per a donar cobertura 5G a pobles xicotets de la Comunitat Valenciana]]> El govern espanyol destinarà 33.227.426 euros a la Comunitat Valenciana en ajudes per a donar cobertura 5G a localitats de menys de 10.000 habitants amb l'objectiu de vertebrar digitalment Espanya. Este dijous el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, a través de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals ha publicat la resolució provisional de la convocatòria del programa UNICO Xarxes Actives. En total, es destinaran 508 milions d'euros a portar la infraestructura necessària que dote de cobertura 5G més d'1,8 milions d'habitants de municipis xicotets.

Així, l’executiu central avança en la seua estratègia, ara ampliant la connectivitat mòbil amb esta tecnologia també als nuclis de població de menor grandària, perquè puguen aprofitar les grans capacitats econòmiques i socials que proporciona. Es proveiran les infraestructures i l'equipament (actiu, passiu) necessaris per a desenvolupar la tecnologia en municipis rurals de menys de 10.000 habitants en els quals no existeix —i no està prevista en els pròxims tres anys— cobertura mòbil 4G d'almenys 50 Mbps en sentit descendent.

Esta tasca la faran les quatre operadores beneficiàries d'esta convocatòria, que mobilitzarà més de 566 milions d'euros. Telefónica ha sigut l'empresa participant que més ajuda ha rebut, amb més de 298 milions d'euros i una assignació de 4.123 emplaçaments. La segueixen Orange España (115 milions d'euros), Vodafone España (66 milions d'euros) i l'UTE Avatel-Xfera (més de 28 milions). 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els voluntaris de Creu Roja, clau en l'atenció a les zones amb major despoblament]]> Una de cada 200 persones en tot Espanya és voluntària de la Creu Roja, entitat que està present en quasi tot el món i que hui celebra el seu dia internacional. A la Comunitat Valenciana, més de 27.000 persones col·laboren en projectes humanitaris i d'acompanyament, com per exemple el que porten a terme a les zones més despoblades.

És el cas de Trinidad i Carmina. Les dos formen part d'un grup de nou dones que participen en el programa d'acompanyament en processos d'inclusió, una iniciativa en què la Diputació de València i la Creu Roja ajuden els majors que viuen en zones amb menys veïnat. Elles provenen de Cases Baixes, al Racó d'Ademús. Moltes viuen soles en un municipi que no arriba als 200 habitants i on a penes hi ha serveis, com internet.

Per a anar a la consulta del metge o a comprar al supermercat han de desplaçar-se fins a Terol. Són exemples de viure a una zona on se senten arraconades quant a serveis i infraestructures. Este dimecres se n'han eixit de la rutina, gràcies als voluntaris de Creu Roja, que les han portades a Utiel per gaudir d'un dia de mercat, on han aprofitat per a comprar tot el que no tenen diàriament a l'abast, fins i tot el pa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El metge rural, una professió en extinció]]> Des de la pandèmia s'ha augmentat en un 23% l'assistència en atenció primària, amb una càrrega de treball extra, per això el personal sanitari demana reforçar les plantilles. Una situació que viuen els metges rurals.

És el cas de Carlos Morales, que atén vora 900 veïns del medi rural, la majoria persones majors amb malalties cròniques. Tot i les llargues distàncies per veure als pacients, ja que condueix més de 80 quilòmetres cada dia per carreteres de muntanya, valora el contacte amb la gent. “La relació entre metge i pacient és molt propera, perquè també tens contacte amb tota la seua família”, assegura. 

Bàrbara Bellés és infermera i passa cita en nou pobles de l'Alt Millars. La majoria dels pacients freguen els noranta anys i se sap el nom de tots ells. “És molt gratificant perquè t’obrin les portes de les seues cases, et presenten a tota la família i coneixes la seua comunitat”, afirma.  Són metges i infermers rurals, imprescindibles en els pobles de l’interior, però també són les places que més costa cobrir. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un problema burocràtic deixa sense el servei de menjar a casa els usuaris de la Mancomunitat de l'Alt Maestrat]]> Un problema burocràtic ha deixat sense el servei de menjar a casa els usuaris de la Mancomunitat de l'Alt Maestrat. Es tracta de gent major, en situació de vulnerabilitat, per a qui tindre el dinar garantit i preparat cada dia, és vital. De  moment, no hi ha solucions a la vista. 

És el cas d’Inés Prats que, amb 92 anys, acudeix cada dia a un centre de dia. Fins fa unes setmanes, en arribar a casa, tenia el dinar fet. Però ara és ella la que ha de fer la compra, pensar en el menú i cuinar-lo. Amb una edat avançada, cuinar li resulta cada vegada més complicat. “Ja hi ha receptes que ni me'n recorde de fer-les”, lamenta. 

El servei el gestiona la Mancomunitat de l’Alt Maestrat, que està pendent de licitar un nou contracte per a tornar a donar el menjar de manera subvencionada. “Fins ara no hem tingut secretari i no s’ha pogut publicar, però ara traurem un nou programa per a més pobles”, explica la presidenta de la mancomunitat, Marta Pitarch. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marie Claire s’enfronta al tancament definitiu]]> L’empresa Marie Claire s’enfronta al tancament definitiu. Aquest dilluns acabava el termini perquè es presenten ofertes de compra de la firma de roba interior de Vilafranca. Després d’un procés de sis mesos per a trobar inversors, la situació apunta cap a la liquidació. 

En aquest temps hi ha hagut dues ofertes fallides, l’última del grup inversor madrileny C2 Private Capital i que es va retirar la setmana passada per al·legacions dels creditors. El tancament deixa 78 persones sense treball, que actualment estan en ERTO, renovat ara fa dues setmanes, per les garanties que l'administrador i el grup inversor els van donar amb l'oferta de compra. També deixa sense indústria una zona d'interior en risc de despoblament. 

El 19 de juny del 2023 la direcció de Marie Claire va comunicar a la plantilla la intenció de liquidar la companyia i procedir a un expedient de regulació d'ocupació. Dies més tard va presentar el concurs de creditors i va acordar els primers acomiadaments amb els sindicats CCOO i UGT. Es va mantindre una plantilla mínima de 78 persones a Castelló i 33 a la resta d'Espanya, que continuen en ERTO, i es va indemnitzar els 190 treballadors que l'empresa va acomiadar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així es governarà Castell de Cabres: el municipi valencià menys poblat passa a ser un consell obert]]> El poble valencià amb menys veïnat, a penes una vintena de persones, es constituirà com a consell obert. El ple del Consell ha donat llum verda perquè Castell de Cabres, situat entre les muntanyes de la Tinença de Benifassà, adopte aquest règim, cosa que permetrà que tota la ciutadania participe directament i a través d’una assemblea en la gestió dels assumptes municipals.

Segons l’INE, a Castell de Cabres hi havia dènou persones empadronades en tancar-se el 2023. És el municipi que menys cens té de tot el territori valencià. Aquest enclavament muntanyenc, que resisteix a la despoblació entre els pinars de les muntanyes escarpades i els paratges pintorescos de la Tinença, creu que el règim de consell obert és el més adient perquè siga tot el veïnat el que puga decidir, de manera directa, sobre els assumptes municipals. Així ho feia constar l’expedient administratiu que reclamava aquesta forma d’autogovern.

Així, aquest règim permet que siga una assemblea de veïns, integrada per tots els electors, la que impulse les polítiques del poble. És una fórmula de govern que queda limitada als municipis de menys d’un centenar de veïns, donat que resultaria més complicada de dur a terme en nuclis de població més grans. El poder municipal radica en l’assemblea, que és qui escull l'alcalde.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pina recupera la botiga d'alimentació després d’una dècada tancada]]> La cooperativa agroalimentària de Viver ha posat en marxa a Pina —un xicotet municipi de l’Alt Palància amb 120 habitants— la primera botiga rural d'alimentació després de tancar l'únic establiment d'aquestes característiques fa vora una dècada. L’Ajuntament també ha col·laborat en la iniciativa, ja que ha proporcionat el local on s’ha establit el negoci. 

Durant la inauguració de La Tiendica de Pina, el president de la Cooperativa de Viver, David Carot, ha assenyalat que la iniciativa "naix de la vocació i l'aposta estratègica per a disposar de serveis de proximitat als pobles i donar qualitat de vida a les persones de l’entorn rural".

Es tracta d'un espai d'alimentació amb més de 700 referències de productes als mateixos preus que a la ciutat i amb un horari, diuen, “ambiciós” de dilluns a diumenge excepte el dimarts, que estarà tancada, per a donar servei també als habitants i visitants de cap de setmana. Així mateix, la botiga ofereix servei telefònic d'encàrrecs amb la finalitat de facilitar les compres a la clientela, que pot sol·licitar productes d'un dia per a un altre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc anys sense internet en quatre pobles del Racó d’Ademús]]> Quatre pobles del Racó d'Ademús continuen esperant l'arribada de la fibra òptica des de fa cinc anys. Telefònica va dur la connexió el 2019 fins a la porta dels pobles, però no va fer el cablejat. Com a alternativa, ara el veïnat fa servir el satèl·lit o internet de baixa qualitat, fet que dificulta comunicar-se amb normalitat o teletreballar.

L'esforç per tancar la bretxa digital no ha arribat a la Pobla de Sant Miquel, Castielfabib, Torrebaixa i Cases Altes. “No entenc com les administracions que diuen que volen donar suport a aquestes zones despoblades després no ens donen solucions”, lamenta José Antonio Monterde, alcalde de Torrebaixa.

Sense la millor connexió a Internet no es pot demanar a empreses o a nous habitants que revitalitzen aquestes localitats abocades al despoblament. “Molta gent hi ve i acaba resignant-se perquè tant a la farmàcia del poble com al centre de salut no funciona internet”, explica el farmacèutic Carlos Villanueva. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quatretondeta es queda sense farmàcia]]> Si res no ho impedeix, el 7 de febrer l'única farmàcia de Quatretondeta tancarà definitivament. Els 136 habitants d'aquest poble del Comtat hauran d'anar a un altre municipi o esperar que els porten la medicació. Amb una població envellida, aquest servei és encara més essencial. Enrique Moltó, professor de la Universitat d'Alacant (UA), ha dit que "es tracta d'un servei bàsic que és privat, i s'haurà de fer sostenible d'alguna manera".

La farmacèutica ha posat en venda l'establiment, però encara no hi ha relleu. El servei es mantindrà amb una farmaciola, en col·laboració amb alguna farmàcia pròxima, que els atendrà periòdicament. "Voldríem no arribar a aquest límit, i que la farmàcia puga tindre una venda factible i ajudar la gent que estiga interessada", explica Alejandro Montava, alcalde de Quatretondeta.

No és l'única. Al juliol va ser la de la Vall d'Ebo (Marina Alta), i hi ha una vintena de farmàcies més en risc de desaparéixer a les comarques del sud de la Comunitat Valenciana si no hi ha més ajudes, com a l'interior de la Marina Alta i la Marina Baixa. Andrés García, president del col·legi de farmacèutics d'Alacant, ha explicat que "porten una deriva que pot arribar al tancament, i hem de ser conscients que aquestes farmàcies necessiten un suport permanent, estructural, fix i públic".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cases Baixes posa en marxa un espai de cotreball per a atraure nous residents]]> En la lluita contra el despoblament entra de ple la contribució de les noves tecnologies. Per tal d'afavorir l'activitat empresarial i atraure nous residents, l'Ajuntament de Cases Baixes, al Racó d'Ademús, ha posat en marxa un espai de treball compartit amb fibra òptica i unes vistes immillorables. “Disposa de huit llocs de treball i esperem que siga un espai no només municipal, sinó comarcal”, diu l’alcalde, Pablo Escribano. 

Dos organismes molt presents a la comarca, la Creu Roja i una empresa d’atenció a persones majors, ja fan servir aquest servei. Els usuaris ho valoren com un privilegi i asseguren que els permet crear sinergies entre ells. 

El poble espera que també siga un pol d'atracció per a nous residents entre els turistes que els visiten. “Així s’allargarien les estades i, per tant, li donarien també més vida al poble”, afegeix Escribano. Paisatge, gastronomia, bona gent i alta connexió a internet fan de Cases Baixes un bon reclam per a quedar-s'hi a viure.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vilar de Canes vol recuperar el bar: “Era el nostre lloc de reunió”]]> El veïnat de Vilar de Canes, a l’Alt Maestrat, troba a faltar el que era el lloc principal de reunió: l’únic bar del poble. Fa un mes va tancar per falta de rendibilitat i això ha suposat perdre l'espai per a fer vida social. I és que el bar Les Eres era més que un simple establiment. De tota la vida havia sigut el punt de trobada i esplai del veïnat per als pobles menuts d’aquesta part de la comarca. “Era el nostre lloc de reunió”, ha explicat un dels veïns. 

L’única opció dels vora 170 habitants, si volen fer-se un café o esmorzar, és conduir huit quilòmetres fins a Sant Pau d’Albocàsser. Mari Francis Segarra, propietària del bar La Perdigana, ha explicat que en les últimes setmanes li ha augmentat la clientela de Vilar de Canes.

L'Ajuntament ha anunciat que ofereix incentius per a qui vulga reobrir el local, que és municipal. El regidor de Comerç i Turisme del poble, Alberto Sales, ha explicat que la persona que s’encarregue d’aquest espai “només hauria de pagar un lloguer de 50 euros al mes”. De moment, s’han rebut una trentena de sol·licituds, i Sales ha comentat que “estaria bé que fora una família”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les xicotetes empreses rurals valencianes s’obrin pas en Internet]]> Més de la meitat de la població fa compres en línia diverses vegades al mes, segons un estudi del gegant del comerç electrònic Amazon. Aquesta tendència del consumidor a comprar per Internet l'han aprofitada els xicotets negocis de les zones més despoblades per a fer arribar els seus productes arreu del món.

L'any 2017, Mònica García López va crear Tra-la-rá, una empresa de joieria a Montanejos, a l’Alt Palància, amb poc més de 500 habitants. Sis anys després, té tres persones contractades i ven els seus productes a més d'una quinzena de països. 

“En un inici van començar a Espanya, però després sí que és veritat que gràcies a Internet i gràcies a la venda en línia ens ha obert un món tremend. No podria haver arribat on estic si no haguera tingut Internet”, ha reconegut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gàtova busca relleu per al seu forn centenari]]> Gàtova, al Camp de Túria, busca algú que es faça càrrec del seu forn centenari de forma imminent després de la jubilació de la fornera, que ha deixat aquest municipi sense un servei fonamental per al veïnat, ja que és part de la seua identitat. El tancament del negoci és un símptoma més del despoblament de les comarques de l'interior. 

La propietària de l’establiment és Amparo Bohigues, hereva de quatre generacions de forners, que no hi treballa, però el lloga des de fa vint anys. Ella millor que ningú sap de les bondats d'aquest ofici sacrificat i ha assegurat que “el forn no dona res. Són les mans”.

Tot i que el municipi té el subministrament assegurat per uns forners de Manises tres voltes per setmana, per al veïnat la falta d’un negoci propi és un drama. El cas ha arribat a tal punt que el mateix l'Ajuntament s'ha posat en marxa amb facilitats per a rebaixar l’IBI o el lloguer d’un habitatge. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El CERAI i Escoles que Alimenten reclamen menjadors escolars adaptats a les particularitats del món rural]]> El Centre d'Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI), en col·laboració amb la Plataforma Escoles que Alimenten i en el marc del projecte La sostenibilitat al plat, ha presentat aquest dissabte un estudi preliminar sobre la situació dels menjadors escolars a les zones rurals. S'ha treballat amb més de vint centres educatius de l'Alt Palància i s'ha pogut identificar una "desigualtat notòria" entre els menjadors de les zones urbanes i els de les rurals.

El document conclou que els menjadors escolars rurals pateixen un greuge comparatiu "a causa d'una normativa que no els té en compte les particularitats" perquè està dissenyada sobre la base d'un model d'escola urbana. "Els pobles necessitem una normativa adaptada, tant en termes econòmics com respecte a les mesures higienicosanitàries", manifesta Sarai Fariñas, tècnica de Cerai.

L'estudi planteja que, en alguns casos, la situació d'aquests menjadors és deficitària. El preu del menú actual (4,25 €) a vegades no és suficient per a aconseguir una ràtio tan xicoteta de xiquets i xiquetes. "De manera que moltes empreses decideixen no vindre fins als pobles perquè no els ix a compte", afegeix Fariñas. I com que hi ha poques empreses disposades a arribar fins als centres rurals agrupats (CRA), aquests tenen poca capacitat de negociació, per exemple, per a millorar la qualitat dels menús. "De vegades el menú arriba, en gelat, dilluns per a tota la setmana", explica Sarai Fariñas, un greuge comparatiu respecte als centres que tenen cuina in situ cada dia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una iniciativa busca crear museus naturals d’art rupestre per a lluitar contra el despoblament]]> L'Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (Amufor) ha presentat un estudi que busca crear museus naturals d'art rupestre que cuiden de l'entorn i alhora ajuden en la lluita contra el despoblament. Tot i que la proposta és extrapolable a qualsevol zona boscosa que compte amb aquests tresors, aquesta iniciativa se centra en 17 municipis de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Marina Baixa i la Marina Alta.

A més de la presència d'art rupestre, totes aquestes poblacions tenen en comú ser part de l'Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant). Totes sumen vora 5.800 habitants i en la darrera dècada han perdut el 17,5% de la població.

Així doncs, Amufor convida els ajuntaments a blindar els jaciments, convertir-los en museus naturals, i fer-los servir de "palanca de reversió socioeconòmica que genere riquesa i ocupació". Consuelo Alfonso, presidenta de l'associació, explica que "els recursos són molt pocs" i que depenen dels pressupostos municipals. En aquesta línia, reivindica el paper dels municipis forestals com a gestors dels boscos i custodis d'aquests museus naturals, fet que ara com ara "no reverteix econòmicament" en els consistoris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Montitxelvo crea la primera cooperativa d’atenció a persones majors]]> Montitxelvo crea la primera cooperativa d'atenció a persones majors en què participen professionals i usuaris, ja que aquesta localitat de la Vall d'Albaida no disposa de residència i els veïns havien de desplaçar-se a altres localitats. La iniciativa és una manera de crear treball al poble i millorar la vida dels residents.  Xavier Vicedo Pla, president de la cooperativa Viu a ta casa, explica que “tots els interessats en el servei poden formar part de la cooperativa i, per tant, decidir”.

Açò implica generar ocupació, en donar treball a professionals del poble o de localitats pròximes. “Som del territori, som de quilòmetre zero i coneixem les famílies”, afirma Vicedo.

El projecte ha comptat amb el suport de la Federació de Municipis i Províncies per a “crear ocupació de qualitat per a persones que viuen a la comarca i, d’aquesta manera, fer front al despoblament” ha declarat la portaveu, Vanessa Belda. Al poble, veïns i veïnes s’han mostrat encantats amb la iniciativa perquè la gent major no haja d’anar-se'n a una residència i puga continuar a sa casa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tanca l’únic banc de la Llosa del Bisbe]]> Els veïns de la Llosa del Bisbe estan indignats pel tancament de l'única oficina bancària que tenen. Aquest dijous ha sigut l'últim dia d'atenció presencial i alguns majors no saben com realitzaran les gestions a partir d'ara. El caixer continuarà operatiu fins a final d'any, però després podrien quedar-se sense cap servei bancari.

“Sense servicis, no hi ha gent al poble”, l'alcalde, David Pérez, ha manifestat que volen denunciar que han donat només una setmana d’avís que anaven a tancar el banc i que només quedarà el caixer, que està avariat.

Un problema agreujat per als negocis del poble, que han tractat d’anar a l’oficina “perquè es mantinguera oberta” diu Francisco Aparicio, propietari de la ferreteria Fraypi.

Continua llegint-ho en el web

]]>